Tornar als clàssics...
Perquè són
moderns!
Dra. Laura Borràs CastanyerInstitució de les Lletres Catalanes
Universitat de Barcelona
HERMENEIA (www.hermeneia.net)
La necessària inutilitat de la
literatura
No podem medir-la en termes de rendiment econòmic, d’ànim de lucre, sinó per la seva capacitat de desenvolupar el pensament crític, l’anàlisi i comprensió dels fets a partir de la reflexió i l’argumentació.
George Steiner, Errata, sobre la valuosa i necessària inutilitat de les humanitats: “Enmig de la inhumanitat i la indiferència de la història, un grapat d'homes i dones han estat posseïts creativament per la irresistible esplendor de l'inútil”.
La lectura, una forma de la
felicitat…Beatus ille
“Feliç qui, sense angoixa, sent la veu d’un rellotgeen la pau d’una cambraque dóna sobre el mari a l’hivern pot llegir, prop d’una antiga llar,una bíblia molt vellaon un nou corc s’allotja”.
Joan SALES, Viatge d’un moribund.
Lectura i ignorància
“L’ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora”, Joan F. Mira.
“Habitualment els que condemnen llibres no tan sols no en llegeixen sinó que solen no haver llegit els llibres que condemnen”, Jaume Cabré.
De veritat hem llegit els clàssics?
Què és un clàssic?
Un text complex, excepcional.
Una obra d’una qualitat estètica indiscutible i indiscutida per damunt d’estàndards estètics.
La qualitat literària d’un clàssic és la responsable de la seva pervivència.
Clàssic: un text vigent, més que no pas permanent.
El temps de la lectura
“S’ha produït durant el darrer quart de segle l’erosió a gran escala de la lectura dels clàssics universals. Requerien massa temps i esforç. S’ha estès per tota la societat l’hàbit de la lectura d’obres d’èxit sobtat i efímer. Llegim a batzegades i amb poca profunditat i insistència. (...) La lectura ha deixat de ser una qüestió vital i una eina de relació i de coneixement i s’ha convertit en una qüestió d’inestabilitat i fragmentarietat, que es projecta únicament endavant i a gran velocitat” (Abrams 2004).
“Sólo los más afortunados pueden tener esperanzas de escapar a la invasión del pandemónium tecnológico” (Steiner 2011: 35).
La relectura
“Benaurats els que llegeixen i rellegeixen, els que només
obeeixen a la lliure inclinació de les seves lectures”,
Sainte-Beuve.
“Un bon lector, un gran lector, un lector actiu i creatiu, és
un relector“, Nabokov.
“El mejor antologista es el tiempo”, Borges.
“Leer es siempre activar el decir, hacer que un texto nos
diga de nuevo”, Gabilondo.
Els clàssics: lectura i
relectura!
Quan els clàssics ens ensenyen qui som...
Quan els clàssics ens ensenyen qui podem ser...
Per què llegir els clàssics?
Llegir per viure, per sobreviure, per plaer, per aprendre, per desaprendre, per perdre’s, per retrobar-se, llegir per saber dels altres, llegir per conèixer-te a tu mateix. Llegir per evadir-se, llegir per recuperar-se.
Llegir, llegir, llegir, sempre!
Llegir els clàssics avui, demà i sempre!
Llegir per ser crítics,
llegir per ser lliures.
“Temem el qui menysprea el llibre, qualsevol llibre, pel fet de ser llibre. (...) La bèstia que crema els llibres, ha existit sempre, però ara també du americana i corbata. A la bèstia li agrada la societat que només es preocupa d’anar al gimnàs i treballar per comprar-se un Ferrari. És una societat que no amoïna. En canvi, la societat que llegeix, pensa; i si pensa, opina. I això sempre incomoda”, Jaume Cabré
La vida... super / multi /
hiper / inter.. connectada
"Where is the Life we have
lost in living?
Where is the wisdom we
have lost in knowledge?
Where is the knowledge we
have lost in information?"
T.S. Eliot, in Choruses from
The Rock (1934).
Tecnologia vs. Literatura
Adam Kirsch
The best thing that the humanities
could do at this moment, then, is not
to embrace the momentum of the
digital, the tech tsunami, but to
resist it and to critique it. This is not
Luddism; it is intellectual
responsibility.
Adam Kirsch
Are images able to do the work of a
complex discourse? If not, and
reasoning is irreducibly linguistic, then
it would be a grave mistake to move
writing away from the center of a
humanities education.
Narrar amb imatges i
moviment…
El poder de les paraules
I’m blind.
Please, help.
It’s a beautiful day and I can’t see it.
A la UB durant uns anys ens feien LLEGIR
TEXTUALMENT i EN VEU ALTA la
recomanació següent:
“CAL FER SERVIR TAN POC COM SIGUI
POSSIBLE ELS MITJANS AUDIOVISUALS.
QUE ALMENYS EN AQUESTA
ASSIGNATURA LA PARAULA SIGUI
SOBIRANA” .
El text de base:
Schiller.
Les addicions
de Beethoven:
el diàleg entre
els textos.
És una de les obres més
transcendentals i més populars de
la història de la música.
El seu últim moviment, que
incorpora l'Ode an die Freude
(Oda a l'Alegria) de Friedrich
von Schiller, va ser molt
innovador per l'època i va
marcar un abans I un després
en el món simfònic.
S'ha convertit en un símbol de
la llibertat i de la germanor
entre els pobles i, des de 1986,
és l'himne de la Unió Europea.
Beethoven (1824): Composar música,
dirigir una orquestra sense sentir-hi…
Simfonia núm. 9 en re menor op. 125
The waste land per a iPad
Infinit, de M. Sampereper UbicuoStudio
Alison Clifford,
The sweet old
etcetera
30
Recreació a partir
de My sweet old
etc.
ee. cummings
Micro-learning:
bits de lectura
Càpsules d’introducció
a la lectura, d’entre 3 y 5
minuts de durada.
Fórmules integradores
Integració.
Valor afegit.
Qualitat.
Rigor.
Imaginació
Johan Sebastian Bach
The crab canon
Top Related