ESPANYA
desde la transició
fins l’actualitat
ÍNDEX
Inici de la democracia 4
Juan Carlos I 5
Arias Navarro 6
Adolfo Suarez 7
Constitució de 1978 8-9
Governs de la democracia
UCD 10-11
PSOE 12-13
PP 14-15
Govern de Zapatero 16
L’Economia espanyola 17
Opinió personal 18
Bibliografía 19
PÁG
L'inici del procés de la Transi-
ció Espanyola cap a la demo-
cràcia representativa se situaen la
mort del dictador i general Francisco
Franco el 20 de novembre de
1975, que va suposar la poste-
rior proclamació com a rei de Joan
Carles I. Poc després (al juliol
de1976) es produeix el cessament
del President Carlos Arias Nava-
rro després de rebutjarles Corts el
seu Pla per a la refor-
ma política. La posterior formació d'un
Govern presiditper Adol-
fo Suárez González, designat pel
Rei segons la legislació vigent, seria
la que aconseguiria obrir
el període constituent.
El Govern de Suárez va enviar a
les Corts el projecte de llei per a la
Reforma Política aoctubre de
1976, projecte de Llei que va ser
aprovat per, posteriorment
ser sotmès a referèndum seguint
els requisits exigits per
les Lleis Fonamentals (assenyalada
ment la Llei de Successió en la Cap
de l'Estat
.Aquesta Llei per a la Refor-
ma Política venia a suposar una no-
table alteració de
les lleisfonamentals, sense intro-
duir ella mateixa un sistema demo-
cràtic-constitucional, però fent pos-
sible la creació d'aquest
INICI DE LA DEMOCRÁCIA
Durant el seu regnat es va aprovar la Constitució espanyola, que defi-
neix les funcionsdel rei, suprimint tota participació política de la Corona
i convertint Espanya en unaMonarquia Parlamentària de tall europeu occi-
dental
no dels moments més greus als quals va haver de fer front el rei Joan Car-
les I va serl'intent de cop d'Estat del 23 de febrer de1981, el conegut
com «23-F». Aquest dia,durant la investidura del candidat a la Presidència
del Govern Leopoldo Calvo-Sotelo,es va produir la presa del Congrés
dels Diputats per part de forces de la Guàrdia Civil al comandament del ti-
nent coronel Antonio Tejero.
Actualment, el rei veu circumscrita la seva actuació política a les seves fun-
cions constitucionals.
JUAN CARLOS I DE BORBÓN
Mort el dictador, el rei Joan Carles I va dipositar la se-
va confiança en el primer governque va for-
mar i presidir les primeres reformes. Arias Navarro va man-
car del lideratge necessari i es va veu-
re contínuament superat per aquells ministres de ma-
jor empenta,sobretot Fraga i Areilza. Les se-
ves contínues desafeccions al ritme i intensitat delscanvis i la
seva insistència a preservar el llegat del dictador en una societat
quereclamava públicament la normalització democràtica, van
propiciar finalment el seucessament. L'1 de juliol de
1976, després d'una tensa reunió amb el rei, Arias Navarro va
presentar finalment la seva dimissió.
CARLOS ARIAS NAVARRO
Quan el juliol de 1976 el rei Joan Carles I li va encarregar
la formació del segon govern del seu regnat i el conse-
güent desmuntatge de les estructures franquistes, Suárez era un
perfecte desconegut per una majoria del poble espanyol. No obstant
això, als seus 43 anys, amb no poques dificultats, va ser ca-
paç d'aglutinar a un grup de polítics de la seva generació que ha-
vien arribat a les conviccions democràtiques per diversos camins. Va
saber reunir, al costat de falangistes «conversos» com
ell, a socialdemòcrates, liberals,democristians, etc. i, entre 1976
i 1979, desarborar el règim franquista amb la complicitat de
les forces antifranquistes com el PSOE i, especialment, del PartitCo-
munista d'Espanya i el seu líder, Santiago Carrillo, que va denomi-
nar a Suárez com un "anticomunista intel · ligent"
ADOLFO SUÁREZ GONZÁLEZ
La Constitució estableix una organització territorial basada en l'autonomia de Municipis,
Províncies i Comunitats Autònomes, 8rigiendo entre ells el principi de solidaridad.9 10
Després del procés de formació de l'Estat de les Autonomies, les comunitats autònomes
gaudeixen d'una autonomia de naturalesa política que configura a Espanya com un Estat
regional. Les entitats locals, com els municipis i les províncies, gaudeixen d'una autono-
mia de naturalesa administrativa, les institucions actuen en base a criteris d'oportunitat
dins del marc legal fixat per l'Estat i les comunitats Autónomas.11
El Rei és el Cap de l'Estat, figura que exerceix funcions de naturalesa eminentment sim-
bòlica i que no té poder efectiu de decisión.12 Els seus actes tenen una naturalesa regla-
da, la validesa depèn de la ratificació de l'autoritat competent que, segons el cas, és
el President del Govern, el President del Congrés dels Diputats, o un Ministro.13
La divisió de poders, idea fonamental en el pensament liberal, és establerta implícitament
pel text constitucional.14 A la base, la sobirania nacional permet l'elecció, per sufragi uni-
versal (homes i dones, majors de 18 anys), 15 dels representants del poble sobirà en les
Corts, configurades d'acord amb un bicameralisme atenuat integrat pel Congrés dels
Diputats i el Senat. Ambdues Cambres comparteixen el poder legislatiu, si bé existeix
una preponderància del Congrés dels Diputats, que a més és el responsable exclusiu de
la investidura delPresidente del Govern, i la seva eventual cessament per moció de cen-
sura o qüestió de confiança. No obstant això, tant el Congrés com el Senat exerceixen
una tasca de control polític sobre el Govern mitjançant les preguntes i interpel parla-
mentàries.
El Govern, el President és investit pel Congrés dels Diputats, dirigeix el poder executiu,
incloent l'Administració Pública. Els membres del Govern són designats pel president, i al
seu costat, componen el Consell de Ministres, òrgan col · legiat que ocupa la cúspide del
poder executiu.
El Govern respon solidàriament de la seva actuació política davant el Congrés dels Dipu-
tats, 16 que donat el cas, pot destituir en bloc mitjançant una moció de censura, que ne-
cessàriament ha d'incloure un candidat alternatiu que serà immediatament investit Presi-
dent del Govern.
El poder judicial recau en els jutges i en el Consell General del Poder Judicial com el seu
màxim òrgan de govern. El Tribunal Constitucional controla que les lleis i les actuacions
de l'administració pública s'ajustin a la Carta Magna.
Govern del UCD de 1977 fins 1982
UCD va governar Espanya des de 1977 fins 1982.
vindria a culminar el procés de Transició Espanyola desenvolupat al país després de
lamort de Francisco Franco en ser un dels principals partits impulsors
de laConstituciónde 1978
El 29 de gener de 1981, fruit dels conflictes interns dins d'UCD, entre altres mo-
tius,Adolfo Suárez dimiteix com a President del Govern, sent el seu substitut fins a la
fi de la legislatura Calvo-Sotelo després del fallit intent de cop d'Estat del 23 de febrer
d'aquestany. Des d'aquest moment li gesta la inevitable desaparició del par-
tit, havent qui opinaque l'únic que mantenia unida la coalició era la redacció de
la nova Constitució, la qual ja es trobava en vigor. Al seu torn va acabar sent un par-
tit amb escassa popularitat i ampli rebuig, a causa del augment de l'atur, la
greu inflació i la general crisi econòmicaque vivia el país
Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (UCD) (1981-
1982): Durant el seu mandat, la decisió
més rellevant va ser l'adhesió d'Espanya a la Or-
ganización del Tractat de l'Atlàntic Nord
(OTAN), que va ser molt disputada per l'oposi-
ció dirigida pel Partit Socialista Obrer Espan-
yol. En el seu curt període es van avor-
tar les últimes intents colpistes. També, es va pro-
duir l'aprovació de la tan esperada llei del divorci.
El PSOE va assumir la tasca de governar Espanya entre 1982 i 1996. En
les eleccionsgenerals de 1982 el PSOE va obtenir una contundent majoria
al Congrés dels Diputats,
El triomf electoral del PSOE el 1982 (amb més de 10 milions de vots) va inau-
gurar unaetapa de govern, amb quatre legislatures totals, que va transfor-
mar profundamentEspanya. Felipe González, secretari general del PSOE, va
ocupar la Presidència delGovern, amb Alfonso Guerra com durant molt
temps Vicepresident del Govern, fins a la seva dimissió per la seva implica-
ció en un cas de corrupció política amb el seu germàcom a principal acusat.
Durant el govern del PSOE es produiria la integració en
la Comunitat Econòmica Europea (CEE), les reformes laborals amb
nous convenis normatius consensuats entre patronal i treballadors, les inver-
sions socials (especialment en Educació i Sanitat), el desenvolupament de
l'organització territorial autonòmica i la modernització de lesinfraestructures.
D'altra banda es va donar la reconversió industrial, propiciada per
molts factors, entre els quals cal destacar una crisi econòmica que es va
anar aguditzant durant les últimeslegislatures, un enorme endeutament de
l'Estat derivat de la despesa públicadescontrolat o dues vagues generals dels
dos principals sindicats la Unió General delsTreballa-
dors yComisiones Obreres.
Govern del PSOE de 1982 a 1996 i
de 2004 a 2011
Felipe González Márquez (PSOE) (1982-1996): Els fets més destacables de la seva
llarga presidència van ser l'ingrés a l'OTAN, del que abans era opositor i que va serreva-
lidat per un referèndum el 1986, l'ingrés a la Comunitat Econòmica Europea (actual
Unió Europea) i la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. La seva profunda-
modernització econòmica, social i d'infraestructures, recolzada per successivesmajori-
es absolutes, es va veure entelada en els seus últims anys per una profun-
da crisieconòmica, un estat de corrupció gairebé generalitzat i la seva possible, encara
que nodemostrada, implicació en el GAL, una trama de terrorisme d'Estadocon-
tra ETA. Pel que fa a les seves relacions amb el monarca, la percepció externa és
que van ser bastant cordials, encara que van ocórrer fets puntuals com un escàn-
dol d'espionatge il · legal a diverses figures entre les quals hi havia el rei.
va guanyar per primera vegada
amb majoria sim-
ple les eleccions generals de
1996, fins al 2004
Després de les eleccions, José Ma-
ría Aznar va ser investit president
del Govern
Les primeres mesures a prendre del
nou govern es van basar en la liberali-
tzació de l'economia, reduir el dèfi-
cit públic i intentar el compliment de
les condicions imposadesen el Tractat de Maastricht per aconseguir l'entrada d'Es-
panya en el primer grup de països en adoDurante aquesta legislatura , en compli-
ment de l'acord aconseguit amb Convergència i Unió i malgrat no haver-ho portat al
programa electoral per a leseleccions generals de 1996, el govern va promulgar la
Llei 17/1999, de 18 de maig, de règim del personal de les Forces Armades, pel
qual es suspendria el servei militarobligatori (SMO, conegut com la «mili»)
Govern del PP
1996 fins 2004
i actualment
Mariano Rajoy president actual d’Espanya
Jose María Alfredo Aznar
President de Espanya entre 1996 i 2004
Durant la presidència de Rodríguez Zapatero, s'han abordat especialment les polítiques
socials. S'ha legalitzat el matrimoni entre persones del mateix sexe, [30] la Llei contra la
violència de gènere, [31] la Llei de la Dependència (ajudes per a famílies amb persones
dependents al seu càrrec), [32] s'ha modificat la Llei del divorci per eliminar traves, [33]
s'han modificat diferents estatuts d'autonomia, entre ells l'andalús i el català, sent aquest
últim probablement el que més polèmica va suscitar. També s'ha realitzat la regulació
dels estudis universitaris per adequar-los al procés de Bolonya. Cal destacar que s'ha
incrementat el salari mínim, s'ha establert la Llei per a la igualtat efectiva entre dones i
homes, la Llei antitabac, ha hagut una gran regularització dels immigrants, i s'ha pretès
la reforma de la Constitució en quatre punts.
L’Economía D’Espanya
Jose Luís Rodriguez Zapatero President del partit socialista (PSOE)
durant 2004 fins al 2011
L’Economía D’Espanya
A principis de 1977 les dades de l'economia espanyola mostraven sense cap dubte que
es trobava en una situació de depressió, caracteritzada per un estancament de l'activitat
productiva, (creixement del PIB el 1976 1,5%), augment de l'atur (més de
800.000aturats) i forts nivells d'inflació (20%).
la entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) el 1 gener 1986 va acce-
lerar i va enfortir l'impuls econòmic iniciat. L'entrada va requerir que el país obrís la seva
economia, amb un fort increment de la inversió estrangera a Espanya i un impulsmoder-
nitzador de l'empresa espanyola davant la competència exterior.
l'economia espanyola va entrar en recessió a mitjan 1992. Des de 1992 la política
econòmica va estar marcada pel Tractat de la Unió Euro-
pea (TUE), conegut també comTractat de Maastricht, dirigit a la instauració de l'euro com
a moneda comuna de la Unió Europea.
L'economia d'Espanya va començar la seva recuperació a partir de 1995, portant una fa-
se expansiva que ha arribat fins a principis de 2008, amb un increment mitjà anual del
PIB del 3,5%, el que ha constituït el període de creixement més alt des de l'entrada de la
democràcia el 1975.
però a partir de l'any 2008 igual que la zona euro, l'economia espanyola pateix una cai-
guda dels seus índexs macroeconòmics.
Evolució de la tasa de desemplei a España
Aquest treball ha estat un dels que més m’han interessat, m’ha-
gués agradat poder desenvolupar-lo més, ja que me falten algu-
nes coses que trob que serien molt importants, però no he pogut
per manca de temps, he aprés moltes coses que no sabia sobre
espanya, sobretot he aprés de la feina que ha fet el rei juan Car-
les, i també, de tots els que han governat Espanya, que gràcies a
ells hem superat molts obstacles i hem sortit endavant.
Actualment esteim pasant per una crisi forta i esper que les ac-
tuals mesures anti-crisi funcionin i poguem tornar a estar bé rápi-
dament.
OPINIÓ PERSONAL
http://es.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_de_1978#Historia (15/03/12)
http://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_Arias_Navarro (15/03/12)
http://es.wikipedia.org/wiki/Adolfo_Su%C3%A1rez 1(5/03/12)
http://es.wikipedia.org/wiki/Transici%C3%B3n_Espa%C3%B1ola (15/03/12)
http://es.wikipedia.org/wiki/Econom%C3%ADa_de_Espa%C3%B1a#1973_.E2.80.93_1986_:_Crisis_y_cambios_profundos (15/03/12)
http://www.historiasiglo20.org/HE/16b.htm (15/03/12)
http://es.wikipedia.org/wiki/Mariano_Rajoy (16/03/12)
BIBLIOGRAFIA