Download - Treball de recerca 2010

Transcript
Page 1: Treball de recerca 2010

ESCOLES FRETA MATARÓ

Eleccions al Parlament de Catalunya 2010

El camí cap al poder

Daniel Hurtado Díaz

Tutora: Golly Rectoret

2010-2011

Page 2: Treball de recerca 2010

A la meva tutora, Golly Rectoret

per ajudar-me a fer i acabar aquest treball

A en David Balboa pel seus ànims i

que per ajudar-lo amb el seu

treball de recerca amb informació política

ha fet que jo pugues avançar amb el meu

A tothom que m’ha animat a acabar-lo

i m’ha ajudat a aconseguir-ho

A tu que fas el possible per llegir aquest treball,

gracies.

Page 3: Treball de recerca 2010

El poder desgasta, sobre todo al que no lo tiene.

Giulio Andreotti

Page 4: Treball de recerca 2010

Índex

1. Introducció --------------------------------------------------------1 - 2

Part Teòrica ---------------------------------------------------------- 3 – 28

2. Que son les eleccions? ----------------------------------------------- 4 – 5

2.1 Qui port votar? ------------------------------------------------- 4-5

2.2 Com és pot votar? ----------------------------------------------- 5

3. Qui és pot presentar a les eleccions? ------------------------------------ 6-8

3.1 Que han de fer els partits polítics per poder presentar-se a les eleccions?---- 7

3.2 Com és financíen els partits polítics? ------------------------------- 8

4. Que és el parlament de Catalunya i com s’organitza. ---------------------- 9-10

4.1 Quines son les funcions del Parlament? ----------------------------- 10

5. Qui es presenta a les eleccions al parlament del 2010? --------------------- 11-14

6. Qui participa al sistema electoral a part dels electors/es? -------------------- 15- 16

6.1 Interventors ----------------------------------------------------- 15

6.2 Apoderats ------------------------------------------------------- 16

7. Circumscripcions electorals y com és reparteixen els vots a Catalunya. ------- 17- 19

8. Que és una campanya electoral? ----------------------------------------- 20

9. Partits amb representació al Parlament ------------------------------------ 21- 27

10. I després de les eleccions, què? ------------------------------------------ 28

Page 5: Treball de recerca 2010

Part Practica ---------------------------------------------------------- 29-78

11. Programes Electorals. ------------------------------------------------- 30- 62

12- Compromisos electorals ---------------------------------------------- 63-66

13. Lemes de Campanya -------------------------------------------------- 67-68

14. Resultats Electorals --------------------------------------------------- 69-72

15. Enquestes ------------------------------------------------------------ 73-78

16. Conclusions --------------------------------------------------------- 79-81

17. Recull fotogràfic de la campanya electoral ------------------------------- 82

18. Bibliografia i webgrafia ------------------------------------------------ 83-84

Page 6: Treball de recerca 2010

1

1. Introducció

En motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades al 28 - novembre –

2010 he decidit fer un treball de recerca que recull les diverses opcions polítiques que

el poble Català pot votar als comicis. Crec que es un treball interessant ja que en un

futur m’agradaria poder dedicar el meu temps lliure a fer campanyes electorals per

algun partit.

Al present treball voldria demostrar que la situació del país esta canviant a ran de la

sentencia desfavorable del estatut, fet que provocaria un creixement del

independentisme la qual cosa significaria que ERC hauria de guanyar en vots, encara

que segurament l’hi passi factura haver format part del segon tripartit, i que

apareguessin dos grups nous, Solidaritat per la Independència i Reagrupament. També

s’hauria de veure com el Partit Popular perd votants ja que va ser aquest partit el que

va dur l’estatut al TC. Estarà elaborat amb informació majoritàriament extreta de

pagines webs amb el suport de llibres, correus electrònics i postals de publicitat

política a més a més de possibles cursos de formació política.

A l’hora de fer el anàlisis de les campanyes electorals em centraré en dos dels partits

amb representació al parlament, el Partit dels socialistes de Catalunya i Convergència i

Unió, i a dos partits fora del parlament però que a aquestes eleccions poden arribar a

tenir representació, Solidaritat catalana per la Independència i Reagrupament.

Dins del treball m’agradaria arribar a saber com es fa una campanya electoral, com es

gestiona, com es fa el màrqueting per vendre el “producte” que en aquest cas es la

ideologia política i quins elements es fan servir per fer una campanya eficaç i eficient.

A més a més m’agradaria poder participar a la campanya d’algun partit polític per tal

Page 7: Treball de recerca 2010

2

de viure-la de primera ma i així arribar a saber com funcionen les campanyes

(mítings, actes socials, penjada de cartells, etc.).

Vull centrar el treball en els elements que entren en joc a la cursa cap el poder, cap el

parlament de Catalunya i cap a la presidència del país.

Per això, el treball consta de dues parts, la primera part serà la part teòrica, on donaré

resposta a unes qüestions bàsiques: que son les eleccions, qui pot votar, com es

reparteixen els vots, quins partits es presenten a les eleccions i altres qüestions que se

hem puguin presentar durant l’elaboració del treball. A més a més un petit anàlisis

dels sis partits que tenen representació al parlament de Catalunya.

La segona part, la part practica la dedicaré a fer un anàlisis de les diferents campanyes

electorals dels quatre partits abans dits: comparació dels programes electorals,

compromisos electorals, missatges electorals tant de la campanya com de la

precampanya.

Per acabar la introducció dir que espero trobar la col·laboració dels diferents partits a

l’hora d’aconseguir les informacions necessàries i quan comenci la campanya electoral

poder seguir-la de primera ma.

Page 8: Treball de recerca 2010

3

Page 9: Treball de recerca 2010

4

2. Que són les eleccions?

Les eleccions o comicis son un procés democràtic on el poble decideix els seus

representants al cos executiu o/i legislatiu. Aquí a Catalunya les eleccions es celebren

cada 4 anys però és la constitució de cada estat la que regula la quantitat d’anys que es

té per convocar comicis deixant al president del govern el dret de convocar eleccions

si ho veu necessari. En els sistemes presidencialistes, on s’escull al governant i no a un

partit, gairebé sempre es fixa un màxim de legislatures que es pot governar, cada

legislatura té un període fix per convocar eleccions i només es canvia en cas de mort,

guerra o algun altre cas “especial”. En canvi en els sistemes parlamentaris (com aquí a

Catalunya) els electors/es voten a una organització política o partit i el temps de la

legislatura pot variar si el cap del govern ho decideix o el parlament fa una moció de

censura.

2.1 Qui pot votar?

Tot depèn de la constitució del país. Si hi ha establert un sistema d’elecció per sufragi

universal, tothom major de edat pot votar, aquest és el sistema més estès però n’hi ha

d’altres com el Sufragi Universal masculí (només poden votar homes) y sufragi

censatari (depèn dels impostos que es paguen es pot votar o no), en algun països se’ls

prohibeix el vot a la gent amb algun tipus de deficiència mental o mentalment

incompetents o gent que és a la presó.

Dins del sufragi universal hi ha dos formes diferents de votar. La primera, com pot ser

Catalunya, l’estat et convoca a un edifici públic, anomenat escola electoral, mitjançant

un cens electoral, segons el districte i la secció et correspon un col·legi i una taula.

Page 10: Treball de recerca 2010

5

En canvi a altres llocs com pot ser els Estats Units d’Amèrica és el votant es el que ha

d’anar a inscriure’s al cens electoral del seu estat.

2.2 Com es pot votar?

A Catalunya tothom pot votar, indistintament de la seva situació, fiscal o judicial.

Hi ha 7 tipus de formes de anar a votar:

1. Vot presencial : Es el vot que es fa el dia de les eleccions a les meses del

col·legi electoral que tens assignat. S’ha de presentar DNI, Passaport o

carnet de conduir.

2. Vot per correu.

3. Vot accessible: per a invidents es posa a disposició les llistes en Braille.

4. Vot de persones malaltes i/o incapacitades

5. Vot de personal embarcat

6. Vot de personal embarcat en missions a l'exterior

7. Vot d'interns en centres penitenciaris

Page 11: Treball de recerca 2010

6

3. Qui es pot presentar a les eleccions?

Es poden presentar a les eleccions els partits polítics, les coalicions electorals i les

agrupacions:

- Partits Polítics. Un partit polític és un ens privat amb base associativa, format a

l’entorn d’una ideologia i/o d’uns interessos determinats, que pretén obtenir

representació a les institucions per exercir des d’aquestes institucions el poder

polític, i per a la qual cosa ha de concórrer a les eleccions democràtiques.

La seva organització i funcionament han de ser democràtics i la seva actuació

ha d’estar subjecta a la legalitat vigent. La seva finalitat és unir conviccions i

esforços per incidir en la direcció democràtica dels assumptes públics,

contribuir al funcionament institucional i induir canvis i millores des de

l’exercici del poder polític.

- Coalicions Electorals. Les coalicions electorals són formacions polítiques de

caràcter temporal, constituïdes per partits i/o federacions, la finalitat de les

quals és presentar candidatures en un procés electoral concret.

Per la seva pròpia naturalesa, una vegada celebrat el procés electoral haurien

d’extingir-se totes les relacions entre els components, si bé a la pràctica és

habitual que es mantinguin durant el mandat dels electes, en el cas que

n’haguessin aconseguit algun.

No hi ha cap registre específic per a les coalicions. S’ha de comunicar la

constitució de la coalició a la junta electoral provincial o a la de zona, segons el

tipus de procés del qual es tracti.

Page 12: Treball de recerca 2010

7

Els partits i/o federacions que estableixin un pacte de coalició per concórrer

conjuntament a una elecció han de comunicar-ho a la junta competent en els

10 dies següents a la convocatòria.

En aquesta comunicació s’ha de fer constar la denominació de la coalició, les

normes per les quals es regeix i les persones titulars dels òrgans de direcció o

coordinació.

- Agrupacions. Són formacions polítiques que es constitueixen amb l’aval de un

nombre variable de signatures d’electors del municipi corresponent, i solament

i exclusivament per poder presentar candidatura en un procés electoral

concret i determinat. No tenen, doncs, vocació de permanència i, de fet, si volen

presentar-se en un altre procés electoral, ha de fer-se una nova recollida de

signatures.

La Junta Electoral Central –òrgan suprem de l’Administració electoral– ha

anant delimitant el concepte, règim jurídic i funcionament de les agrupacions

d’electors.

3.1 Que han de fer els partits polítics per poder presentar-se a les

eleccions?

Els partits polítics donats d’alta al sistema han de presentar la documentació necessària

(veure documentació a omplir a l’anex) correctament omplerta, la declaració

d’acceptació de la candidatura els documents acreditatius de les seves condicions

d’elegibilitat i una fotocòpia simple del DNI de cada candidat/a, a més a més un

número determinat de fulls de signatures, que donin suport a l’agrupació.

Page 13: Treball de recerca 2010

8

3.2 Com es financen els partits polítics?

Els partits polítics es financíen a través de les quotes que paguen mensual o anualment

els afiliats i militants tant persones físiques com fiscals, a més a més de poder rebre

donacions privades. A partir de l’any 2007 els partits polítics de Catalunya van arribar

al acord de prohibir les donacions anònimes i no nomes això si no fer les donacions

nominals i haver de identificar la procedència dels diners i van limitar un màxim a

l’any de uns 60.000 euros. Totes les donacions i pagaments de quotes de afiliació

dedueixen de la Hisenda publica un 18% de l’import total. A més a més els partits

polítics que aconsegueixen com a mínim un escó reben 1,07€ per vot rebut. També és

financíen a traves de les seves fundacions ja que la Generalitat de Catalunya els hi

atorga subvencions amb el motiu; “S'atorga a les entitats jurídiques sense ànim de lucre

vinculades a partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya que es detallen a

continuació una subvenció per sufragar parcialment projectes, estudis o activitats que duen a

terme aquest any 2010, adreçats a difondre i aprofundir el pensament democràtic, polític i

social.” . Les subvencions de l’any 2010 van ser les següents:

Fundació Rafael Campalans, vinculada al Partit dels Socialistes de Catalunya, la

quantitat de 156.445 euros.

Fundació Ramon Trias Fargas, actualment denominada Fundació Catalanista i

Demòcrata Trias Fargas, vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya,

la quantitat de 166.222 euros.

Fundació Josep Irla, vinculada a Esquerra Republicana de Catalunya, la quantitat

de 102.667 euros.

Fundació Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn, vinculada a

Unió Democràtica de Catalunya, la quantitat de 68.444 euros.

Fundació para el Analisis y los Estudios Sociales, vinculada al Partit Popular, la

quantitat de 68.444 euros.

Fundació Nous Horitzons, vinculada a Iniciativa per Catalunya, la quantitat de

48.889 euros

Page 14: Treball de recerca 2010

9

4. Que és el parlament de Catalunya i com s’organitza.

Segons l’escrit, al web del parlament de Catalunya, del M. H. Sr. Ernest Benach i

Pascual, president del Parlament de Catalunya el Parlament és “l'espai on els

representants polítics del poble exerceixen les funcions de creació, control i impuls de

l'acció del Govern de la nació, és un àmbit central en la vida de Catalunya. S'hi debat i

s'hi prenen decisions que afecten el dia a dia de totes les persones que viuen al nostre

país. Però, per a la salut de la democràcia, del país i del mateix Parlament, cal que la

nostra cambra sigui molt propera a la

ciutadania, que la feina que s'hi fa estigui

plenament connectada a la realitat immediata i

sigui objecte de seguiment per part de les

ciutadanes i els ciutadans de Catalunya.” Al

Parlament hi ha 135 escons que es reparteixen a les eleccions (veure punt 7) i segons

el nombre de diputats els partits polítics poden formar grup parlamentari amb més de

cinc diputats, en cas de no arribar a aquest nombre els diputats sobrants formen el

grup mixt. A més a més dels grups al Parlament hi ha comissions que són agrupacions

de diputats que s’encarrega de tractar qüestions relatives a un determinat tema, tots els

grups poden formar part de una comissió. També hi ha formada la diputació

permanent que la formen 23 membres presidits pel president del Parlament i amb

representació política proporcional a la forma numèrica del ple.

Page 15: Treball de recerca 2010

10

4.1 Funcions del Parlament

Aprova lleis sobre matèries que l'Estatut estableix com a exclusives de la

Generalitat de Catalunya i també sobre les matèries compartides amb l'Estat.

Aprova els pressupostos del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Controla l'acció del Govern: El Parlament té el poder d'aprovar o fer caure el

Govern, i al llarg de la legislatura té una funció de control atès que el Govern i

el seu President són políticament responsables davant del parlament. També té

competències de control dels organismes dependents del Govern i les empreses

públiques.

Elegeix el President de la Generalitat

Elegeix i nomena el Síndic de Greuges

Page 16: Treball de recerca 2010

11

5. Qui és presenta a les eleccions al parlament del 2010?

El dia 2 de novembre del 2010 la Generalitat va publicar la notícia de que 114

candidatures serien les que és presentarien als comicis. Tant a Barcelona com a Lleida

és van proclamar 29 candidatures; a Tarragona, 30 i a Girona, 26 candidatures. A

continuació s’observen les diferents candidatures que és van presentar a la Junta

Electoral Central.

Estan dividits entre les candidatures que tenien representació al Parlament abans del

28 de novembre y les que no.

En negreta els candidats de cada partit per President.

Candidatures amb representació parlamentària:

Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's). Candidat: Albert Rivera Díaz. Centre-

esquerra nacionalista espanyol.

Convergència i Unió (CiU). Candidat: Artur Mas i Gavarró. Unió nacionalista

catalana de la econòmicament liberal Convergència Democràtica de Catalunya

i la social-cristiana Unió Democràtica de Catalunya.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Candidat: Joan Puigcercós i

Boixassa. Independentisme republicà social-demòcrata.

Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA).

Candidat: Joan Herrera i Torres. Ecosocialista.

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC - PSOE). Candidat: José Montilla i

Aguilera. Partit social-demòcrata afiliat al Partit Socialista Obrer Espanyol.

Partit Popular de Catalunya (PP). Candidata: Alicia Sánchez-Camacho Pérez.

Delegació del partit espanyol Partit Popular.

Page 17: Treball de recerca 2010

12

Candidatures sense representació parlamentària:

Alternativa de Govern (AG). Candidatura promoguda per l'ex-diputada del

Partit Popular de Catalunya Montserrat Nebrera. Partit liberal, centre-dreta,

espanyolisme.

Alternativa Liberal Social (GN). Jesus Garcia Hernández.

Bloc Sobiranista Català (Bloc.S.C.) Enric Ainsa Puig.

Coordinadora Reusenca Independent (CORI). Ariel Abel Santamaria Matas.

Partit que s'auto-defineix com a juantxi (friki) i que compta, com a gran basa

electoral, amb la presència de l'artista Carmen de Mairena com a número dos

Democraticaweb (DW). Francisco Javier Nieto Luna.

Des de baix. Esther Vivas i Esteve. Es una coalició formada per, Revolta Global,

Corriente Roja i Lucha Internacionalista.

Els Verds. Josep Lluís Freijo. La coalició estarà integrada per Els Verds -

Alternativa Ecologista, Els Verds - Opció Verda , Els Verds - Alternativa Verda i

Els Verds - Grup Verd.

Escons en Blanc-Ciudadanos en Blanco (EB-CenB). Antoni Ramon Boixaderas.

Volen que tots els electors que voten en blanc els votin a ells, a canvi ells

deixaran els seus escons buits.

Falange Española de las J.O.N.S. (FE DE LAS JONS). Antonio Sánchez Aguilar.

Gent Nostra (GN). Quim Romero Parcerisas.

Movimiento Social Republicano (MSR). Jordi de la Fuente Miró. Partit de ultra

dreta. Es membre de la organització “Aliança Europea de Moviments

Nacionals”.

Page 18: Treball de recerca 2010

13

Pagesos per la Dignitat Rural Catalana (PDR.cat). Jack Massachs i Domken

Partido Aragonés (PAR). Es un partit regionalista aragonès. Diuen presentar-se

per defensar els interessos dels aragonesos que viuen a Catalunya.

Partido Castellano - Candidatura de las Culturas de Cataluña. Candidatura

impulsada pel Partido de Castilla y León.

Partido de los Pensionistas en Acción (PDLPEA) Agustí Soberano Canet. Creat

per defensar els interessos dels pensionistes.

Partido Gay, Lésbico, Bisexual, Transexual y Heterosexual / Todos Somos

Iguales (GLBTH/TSI). No hi ha ningú que es presenti per a president/a nomes

volen tenir presencia parlamentaria per garantir els drets del col·lectiu GLBTH.

Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal (PACMA). Aida Gascón i

Bosch.

Partit de Justícia i Progrés (PJP). Nomes es presenta a la circumscripció de

Lleida.

Partit Humanista de Catalunya (PH). Maria Teresa Ruso Bernadó.

Partit per Catalunya (PxCat) i Moviment Social Republicà (MSR). Mateu

Figuerola i Niubó. Ultra-dreta populista, surt de Plataforma per Catalunya.

Pirates de Catalunya (PIRATA.CAT). Xavier Vila Espinosa. Partit que defensa el

lliure accés a la cultura i a la informació.

Plataforma per Catalunya (PxC). Josep Anglada i Rius. Ultra-dreta populista i

identitària.

Por un Mundo Más Justo (PUM+J). Juan Jose Salbia Asensio.

Reagrupament Independentista (RI). Liderada per Joan Carretero. Transversal

independentista.

Solidaridad y Autogestión Internacionalista (SAIN). Jordi Príncep Cabrera.

Page 19: Treball de recerca 2010

14

Solidaritat Catalana per la Independència. Candidatura independentista

transversal. Sorgida arran d'una crida a la unió de les forces polítiques i socials

i la societat civil independentista.

Unió, Progrés i Democràcia (UPyD). Antonio Robles Almeida. Progressista

centralista espanyol.

Page 20: Treball de recerca 2010

15

6. Qui participa al sistema electoral a part dels electors/es?

El dia de les eleccions és formen les meses electorals formada per tres ciutadans sense

antecedents penals escollits per sorteig. La formen un president/a amb estudis de

batxillerat i per dos vocals que han de estar al col·legi el dia de les eleccions a les 8:00

del matí per constituir la taula. A les 8.30 és la hora màxima a la qual el president/a

pot donar permís als interventors/as, dels diferents partits, per poder formar part de la

taula. Les funcions del interventors i apoderats son:

6.1 Interventors

L’interventor o interventora és la persona nomenada pel/per la representant d’una

candidatura per poder:

assistir la mesa i participar en les deliberacions, amb veu però sense vot

formular reclamacions i protestes i demanar certificats davant la mesa

Exerceixen la seva funció només en la mesa en la qual estan acreditats. Voten en la

mesa en la qual estan acreditats, encara que no estiguin inclosos en el cens electoral

d’aquesta mesa.

Formen part de la Mesa

Només poden ser en la mesa de la qual formen part

Un interventor o interventora de cada candidatura pot assistir la mesa i

participar en les deliberacions amb veu però sense vot

Poden formular protestes i reclamacions i demanar certificats, que han de ser

consignades en l’acta

Page 21: Treball de recerca 2010

16

Si es presenten a la mesa una vegada estesa l’acta de constitució d’aquesta,

poden votar-hi, però no formar-ne part

Poden dur emblemes o adhesius amb el nom i les sigles de la candidatura que

representen, només amb la finalitat d’identificar-se com a interventors, sense

que això constitueixi propaganda electoral.

6.2 Apoderats

Un apoderat o apoderada és la persona a qui el/la representant de cada candidatura

atorga poders perquè tingui la representació de la candidatura en els actes i les

operacions electorals.

Els apoderats poden:

accedir lliurement a tots els locals electorals, examinar el desenvolupament de

la votació i de l’escrutini en qualsevol mesa, formular reclamacions i protestes i

demanar certificats

si no hi ha interventors de la seva candidatura, poden actuar com a tals a la

mesa, i participar en les deliberacions amb veu i sense vot

Els apoderats s’han d’identificar mostrant la credencial i el document d’identitat als

membres de la mesa. Voten en la mesa on figuren inscrits en el cens electoral.

No formen part de la mesa

Només poden votar en la mesa on figuren censats

S’han d’identificar com a apoderats amb les seves credencials i DNI davant els

membres de la mesa.

Page 22: Treball de recerca 2010

17

7. Circumscripcions electorals y com és reparteixen els vots a

Catalunya.

En unes eleccions les circumscripcions electorals són els territoris o divisions

administratives als quals se li assigna directament, segons la població en edat de

votar, una quantitat d’escons. A Catalunya hi ha quatre circumscripcions

electorals, que coincideixen amb les províncies. El Parlament està compost de 135

escons que és reparteixen de la següent forma:

Barcelona: 85 diputats

Tarragona: 18 diputats

Girona: 17 diputats

Lleida: 15 diputats

A l’hora de repartir els vots és fa

servir el sistema de Hondt, què és un

mètode electoral que s'utilitza, generalment, per repartir els escons d'un parlament

o congrés, de manera aproximadament proporcional als vots obtinguts per les

candidatures.

Per explicar-ho faré un exemple amb dades reals de les eleccions al parlament del

2006 amb els resultats electorals de Lleida, que després de passar la barrera

electoral va ser:

Barcelona; 85 Tarragona;

18

Girona; 17

Lleida; 15

Page 23: Treball de recerca 2010

18

Convergència i Unió (CiU): 72.916

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): 40.097

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 32.304

Partido Popular de Catalunya (PPC): 16.605

Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA): 12.018

Es fa una taula on és divideix el resultat de les eleccions entre tants escons com es

reparteixen, entre 15 que son, en aquest cas, els escons que es reparteixen a Lleida.

Resultat

/1

Resultat

/2

Resultat

/3

Resultat

/4

Resultat

/5

Resultat

/6

Resultat

/7

CiU 72.916 36.458 24.305 18.229 14.583 12.152 10.416

PSC 40.097 20.048 13.365 10.024 8.019 6.682 5.728

ERC 32.304 16.152 10.768 8.076 6.460 5.384 4.614

PPC 16.605 8.302 5.535 4.151 3.321 2.767 2.372

ICV-

EUiA

12.018 6.009 4.006 2.403 2.403 2.003 1.716

Després de fer la divisió del resultat de les eleccions entre tants escons com és

reparteixen (al exemple esta fet fins a la sèptima divisió ja que amb aquests resultats ja

estan tots els escons repartits) ja es poden repartir els escons.

Page 24: Treball de recerca 2010

19

Resultat

/1

Resultat

/2

Resultat

/3

Resultat

/4

Resultat

/5

Resultat

/6

Resultat

/7

CiU 72.916 36.458 24.305 18.229 14.583 12.152 10.416

PSC 40.097 20.048 13.365 10.024 8.019 6.682 5.728

ERC 32.304 16.152 10.768 8.076 6.460 5.384 4.614

PPC 16.605 8.302 5.535 4.151 3.321 2.767 2.372

ICV-

EUiA

12.018 6.009 4.006 2.403 2.403 2.003 1.716

Un cop repartit s’observa que CiU a guanyat 7 escons, el PSC 3 escons, igual que ERC i

el PPC i ICV-EUiA en guanyen 1 escó.

Page 25: Treball de recerca 2010

20

8. Que és una campanya electoral?

Legalment la campanya electoral són els quinze dies anteriors al dia abans de les

eleccions, conegut com el dia de reflexió, en aquest dia no és pot fer cap tipus de

publicitat política ni acte social, ja que és un dia per a que la població acabi de decidir

a qui votarà.

Encara que legalment la campanya està marcada, els trenta dies abans de les eleccions

es fa la precampanya i és on els partits polítics comencen a temptejar el terreny y a fer

les primeres propostes y on s’aprofita per publicar el programa electoral.

El terme “Campanya Electoral” és defineix com a període que serveix per mobilitzar

“els nostres” y “desmobilitzar els altres”. “Els nostres”, son aquells que voten sempre un

partit, o aquells que estan predisposats a fer-ho, així com els simpatitzants.

En canvi “els altres” són aquells que mai votaran a un partit ja que la ideologia del

partit X (el nostre) esta molt separada del partit Y (els altres). A la història d’aquest país

hi ha dos clars exemples, un de mobilització y un altre de desmobilització. El primer és

de la campanya per les generals on el PSOE va fer la campanya de “Si tu no vas ellos

vuelven” fen referència a que si els seus votant no van a votar, el PP tornaria a

governar. Com a frase de desmobilització s’ha de fer referencia a Jordi Pujol, “Ara no

toca”. Amb aquesta frase de campanya CIU va aconseguir desmobilitzar al votant del

PSC, ERC i ICV fent que tornés a guanyar.

Page 26: Treball de recerca 2010

21

9. Partits amb representació al Parlament

A continuació els sis partits amb representació al Parlament de Catalunya:

Partit dels Socialistes de Catalunya

El partit del socialistes de Catalunya (PSC) va ser fundat l’any 1978 en

el congrés de la Unitat Socialista que va unificar tres formacions

polítiques, el Partit Socialista de Catalunya (Congrés), la Federació

Socialista Catalana (PSOE) i el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament).

El president del partit es Isidre Molas i el secretari general, Jose Montilla. El director de

campanya per aquestes eleccions és Jaume Collboni. Actualment el PSC manté vincles

amb la Joventut Socialista de Catalunya, organització juvenil.

La seva ideologia és socialdemòcrata, catalanista i federalista.

A les eleccions al Parlament del 2010 el número 1 i candidat a president de les llistes

de la candidatura PSC és Jose Montilla i Aguilera, seguit per Montserrat Tura i

Camafreita.

Page 27: Treball de recerca 2010

22

Iniciativa per Catalunya Verds

Iniciativa Catalunya Verds (ICV) va ser fundat l’any 1987

com una federació de partits polítics formada pel Partit

Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), Entesa dels

Nacionalistes d’Esquerra (ENE) i el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC).

El seu president és Óscar Nicolás Trujillo i el seu secretari general, Chabi Ano. A la

cursa cap el parlament tenen com a director de campanya Marc Rius. La Organització

juvenil vinculada a ICV és Joves d’Esquerra Verda.

La seva ideologia ha evolucionat des de marxista fins ésser ecosocialista i verd.

Actualment a les últimes eleccions es presenten juntament amb Esquerra Unida i

Alternativa, referent català de Izquierda Unida.

El seu candidat a president a la Generalitat i número u es Joan Herrera Torres seguit

per Dolors Camats Luis. Cal destacar la paritat a la seva llista electoral tenint per igual

homes i dones.

Page 28: Treball de recerca 2010

23

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va se fundat a

Barcelona l’any 1931 per Jaume Aiguader a la Conferència

d'Esquerres Catalanes. Van participar activament a la

dissolució de la banda terrorista Terra Lliure i alguns membres es van incorporar a

ERC.

El seu president es Joan Puigcercós i el seu secretari general, Joan Ridao. El cap de

campanya es Estanislau Fons. El partit està vinculat amb les Joventuts d’Esquerra

Republicana de Catalunya.

Esquerra es declara com a partit d’esquerres, republicà i independentista. El seu

presidenciable es Joan Puigcercós i Boixassa i el seu numero dos Ernest Benach i

Pascual, president del Parlament.

Page 29: Treball de recerca 2010

24

Convergència i Unió

Convergència i Unió és una federació formada per Convergència

Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de

Catalunya (UDC), fundada l’any 2001 però que des de 1978

havia funcionat com a coalició.

El seu president es Artur Mas i Gavarró (CDC) i el secretari general, Josep Antoni

Duran i Lleida (UDC). L’encarregat de dirigir la campanya de CIU es David Madí i

Cendrós.

Com a federació CIU no té cap organització juvenil vinculada si no que van per

separat, CDC té la Joventut Nacionalista de Catalunya i UDC Unió de Joves.

La ideologia d’aquest partit aglutina les ideologies de les dos formacions, es declaren

com un partit de centre, liberals, democratacristians, catalanistes i un sector

independentista. El seu número u a les llistes i presidenciable es Artur Mar i Gavarró i

la numero dos Joana Ortega i Alemany.

Page 30: Treball de recerca 2010

25

Partit Popular de Catalunya

El Partit Popular de Catalunya és la delegació del Partit Popular

espanyol a Catalunya. Va néixer al 1989 juntament amb el Partido

Popular.

La seva presidenta és Alicia Sánchez Camacho i el secretari general, Jordi Cornet i

Serra que també fa de director de campanya. La seva organització juvenil és, Nuevas

Generaciones del Partido Popular.

Ideològicament fan servir el terme Centre reformista, que aglutina les ideologies;

Centredreta, conservadorisme, democràcia cristiana i liberalisme. La seva

presidenciable es Alicia Sánchez Camacho i el seu numero dos, Jordi Cornet i Serra.

Page 31: Treball de recerca 2010

26

Ciudadanos - Partido de la Ciudadanía

La plataforma Ciutadans de Catalunya va ser creada el 2005 per un

grup de intel·lectuals i professionals que s’oposaven al nacionalisme

català. Al 2006 aquesta plataforma va crear el partit polític

“Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía”.

El seu president és Albert Rivera i el secretari general Matías Alonso Ruiz. El seu

director de campanya és José Manuel Villegas. No té cap organització juvenil.

La seva ideologia es de centre-esquerra, constitucionalistes, liberals, progressistes i en

contra del nacionalisme. El seu candidat a la presidència és Albert Rivera i la seva

número u és María del Carmen de Rivera Pla.

Page 32: Treball de recerca 2010

27

El resultat d’aquests grups a les anteriors eleccions al parlament l’any 2006 va ser:

Convergència i Unió: 935.756 vots 48 diputats

Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi : 796.173 vots

37 diputats

Esquerra Republicana de Catalunya: 416.355 vots 21 diputatas

Partit Popular: 316.222 vots 14 diputats

Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa 282.693 Vots

12 diputats

Ciutadans - Partit de la Ciutadania 89.840 vots 3 diputats

Distribució d'escons

Convergència i Unió

Partit dels Socialistes deCatalunya-Ciutadans pel Canvi

Esquerra Republicana deCatalunya

Partit Popular

Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa

Ciutadans - Partit de laCiutadania

Page 33: Treball de recerca 2010

28

10. I Un cop acabades les eleccions, què?

Un cop acabades les eleccions hi ha un període de 20 dies per que el nou Parlament

voti el president de la generalitat. Abans però de que es voti al president s’ha de formar

el Parlament. Els partits voten el/la president/a del Parlament i els seus secretaris.

Després es fa una primera sessió d’investidura al president de la Generalitat, si a la

primera volta el candidat no es escollit president per majoria absoluta es farà una

segona volta on podrà ser elegit per majoria simple. Per ser escollit per majoria

absoluta s’ha de treure 68 escons a les eleccions o be fer un pacte de govern (com va

fer el tripartit) per tenir els vots suficients.

Un cop s’ha escollit el president de la generalitat el/la president/a del Parlament envia

un document al Rei d’Espanya on costa qui ha estat escollit president i tota la

informació recollida durant la sessió de investidura, un cop el Rei firma aquest decret,

Catalunya ja te president. Un cop que arriba el decret firmat el/la president/a del

Parlament nomenarà un cap de la oposició que serà el numero 1 de la llista que es

presentava a les eleccions del partit que mes escons hagués tret després del partit del

govern.

Page 34: Treball de recerca 2010

29

Page 35: Treball de recerca 2010

30

A aquesta part pràctica analitzaré les campanyes electorals de quatre partits; CiU, PSC,

SI i Reagrupament, així com els compromisos electorals, pressupostos, i les enquestes

dels mitjans de comunicació de tots els partits, a més a més d’analitzar els resultats

electorals.

11. Programes Electorals.

Per començar veurem les diferents propostes que dónen aquests quatre partits als

temes següents: família, joves, immigració, política econòmica, justícia, turisme i

educació

A primera vista abans de llegir cap programa electoral es pot observar que el

programa electoral de CiU es molt gràfic, amb molt de color, quatre pagines des de la

portada fins la introducció i amb seccions clarament diferenciades amb 160 pagines

amb lletra petita per explicar el que faran i els títols generals molt grans. Aquests

defensen el “Canvi” així doncs han dividit el seu programa electoral en Cohesió, Atur,

Nació, Valors, Institucions, Sostenibilitat i Innovació (CANVI SÍ)

El PSC en canvi fa servir un programa electoral més clàssic amb una portada vermella

(color del partit) seguit directament amb la introducció y sense cap espai amb color ni

buit. Seguint l’àmbit polítiques 2.0 els socialistes fan servir una eina online

( http://presidentmontilla.cat/programa-electoral/fes-tel ) on cadascú pot triar les

propostes que l’interessen i veure secció per secció el seu programa electoral.

Reagrupament es presenta amb un programa electoral de 131 pagines amb un títol

clar, “Organitzem el nostre futur lliure”. Es un programa amb gràfics, dades molts

espais en blanc per donar amplitud al text a més a més de fer servir lletres grans.

Page 36: Treball de recerca 2010

31

El programa de Solidaritat Catalana es auto defineix com un “Manifest Electoral de

Solidaritat Catalana per la Independència” son 20 pagines de programa electoral on

comencen sense portada, directament amb l’índex, tot el text justificat amb una lletra

normal (12 punts) i sovint punts nous amb frases incompletes al final de pagina.

FAMÍLIA

CiU:

1. Incrementarem els ajuts a les famílies amb infants, tant des del punt de vista de la

quantitat de la prestació econòmica com dels anys durant els quals es té dret a

percebre’ls. Les famílies amb un infant amb discapacitat equipararan l’ajuda a la de les

famílies nombroses o monoparentals. A partir del tercer fill o filla, els ajuts tindran

una dotació superior.

2. Promourem el dret als serveis socials de respir, que milloren la conciliació de la

vida personal, la familiar i la laboral quan s’atenen persones amb dependència i/o

discapacitat en l’àmbit familiar.

3. Facilitarem el dret a triar en la cura dels fills entre les diferents opcions possibles:

llars d’infants, cuidador de la llar, reduccions de jornada, agrupaments de nens a casa,

llars d’infants laborals...

4. Desplegarem de forma efectiva de la Llei 18/2003 de suport a les famílies.

5. Promourem una nova Llei de protecció i suport a les famílies nombroses i

monoparentals.

6. Promourem un Acord entre Govern, patronals i sindicats per racionalitzar els

horaris laborals.

Page 37: Treball de recerca 2010

32

7. Crearem de forma efectiva el Fons de Garantia per a l’impagament de la pensió

d’aliments i/o compensatòria.

8. Informarem del conjunt d’ajuts, prestacions i serveis que hi ha en l’àmbit familiar,

des del moment del naixement de l’infant, de l’acolliment o l’adopció amb el

lliurament de la informació, de la documentació necessària i de la guia de suport a la

família.

9. Establirem un Pla local de suport a les famílies, a través d’un acord entre el Govern

de Catalunya, les administracions locals i l’Observatori Català de la Família que

inclogui un paquet integral d’actuacions en l’àmbit competencial de les corporacions

locals.

10. Recuperarem el terme “família” en la denominació del departament competent en

política de suport a la família.

11. Reforçarem el paper de la Secretaria de la Família amb més competències

executives i de coordinació.

12. Reforçarem el paper de l’Observatori Català de la Família com a veritable òrgan de

diàleg entre les associacions familiars, els experts i el Govern de Catalunya, per definir

les polítiques públiques de suport a la família i millorar-les.

13. Elaborarem un Pla integral de suport a la família liderat pel Govern amb la

participació de l’Observatori Català de la Família.

14. Desenvoluparem el reglament dels ajuts a l’adopció i el reglament dels ajuts a la

reproducció assistida.

15. Elaborarem un Pla de suport a les noies adolescents embarassades que integrarà

mesures de suport psicològic en la presa de decisió.

16. Promourem el teletreball com a nova forma d’organització laboral.

Page 38: Treball de recerca 2010

33

17. Garantirem l’equitat en l’accés a l’educació en el lleure i a altres activitats, més

enllà de l’horari lectiu dels infants i joves de Catalunya.

PSC:

1. Incrementarem l’escolarització de 0-3

2. Pacte per a la Conciliació i els Nous Usos del Temps

3. Mesures de conciliació a les empreses

4. valors favorables

5. formació i treball

6. polítiques preventives de suport a la infància

7. Més formació als professionals per detectar millor el maltractament infantil

Reagrupament:

No te cap proposta per família

SI:

Per millorar les competències necessàries i poder millorar el panorama familiar s’ha

de assolir la independència.

En resum, la major part de les propostes per família de CiU van adreçades a

incrementar els ajuts a famílies amb nens, monoparentals i en que les famílies puguin

escollir com educar els fills abans del període escolar establert per la llei. Cal destacar

la proposta 6 on es pretén arribar a un acord entre patronal i sindicats per fer

jornades justes perquè les famílies puguin fer-se càrrec dels fills.

Page 39: Treball de recerca 2010

34

Això suposaria un augment de pressupost a la conselleria de Família.

El PSC també proposa pactar amb les empreses els horaris que fan els treballadors que

tenen fills al seu càrrec, volen escolaritzar els nens d’entre 0 a 3 anys a més a més de

proporcionar més formació als professors i encarregats de l’educació dels fills per tal

de poder detectar qualsevol tipus de maltractament infantil.

Solidaritat i Reagrupament no tenen cap proposta formal en l’àmbit electoral de

família.

JOVES

CiU:

1. Implementarem el Pla nacional de joventut 2010-2020, sobre la base d’establir

mesures eficaces que facilitin i promoguin l’emancipació dels joves catalans a

partir dels pilars bàsics del desenvolupament de la vida, com són la formació,

l’ocupació i l’habitatge.

2. Implantarem una xarxa real i efectiva d’Oficines de Joventut, que incloguin les

oficines d’emancipació juvenil, de forma consensuada amb ajuntaments i

consells comarcals.

PSC:

1. Contracte pel Futur: Formació per accedir a un lloc de feina

2. Contracte pel Futur: menors de 30 anys crèdit salari i renda mínima durant la

seva formació

3. Impulsarem l’ocupació dels joves per reduir les taxes d’atur juvenil

Page 40: Treball de recerca 2010

35

4. Actuacions específiques per a menors de 25 anys sense graduat en educació

secundària

5. Formació ocupacional en sectors amb més capacitat de generar llocs de treball

6. Consolidarem l’oferta actual de serveis d’informació, ajuts i avals per accés a

l’habitatge de protecció oficial

7. Difondrem les figures d’aval al llogater

8. Reforçarem els programes d’ajuts a joves per a la rehabilitació d’habitatge

Reagrupament

1. Conscienciar el jovent i educar‐lo per tal que pugui tenir els coneixements

generals bàsics sobre salut i prevenció.

2. Potenciar les pràctiques esportives tan de competició com amateur.

3. Invertir en esport i educació física en els centres escolars.

4. Facilitar l’accés a la cultura en tots els seus formats, millorant els preus i

l’oferta dels espectacles i les exposicions.

5. Fer polítiques de conscienciació i difusió per fer arribar la cultura a aquells que

n’estan més allunyats.

6. Lluitar contra la inflació en els preus de l’habitatge, tant el de compra com el

de lloguer, per a que els joves, que de per sí tenen menys recursos que els

adults, puguin emancipar‐se.

7. Lluitar també per que les hipoteques siguin raonables, més control sobre els

bancs i immobiliàries.

8. Apostar per una universitat pública de qualitat en tots els aspectes, invertir en

innovació i recerca, facilitar beques.

Page 41: Treball de recerca 2010

36

9. Lluitar contra els contractes‐escombraria i treballar per a que la incorporació

dels joves al món laboral sigui més fàcil.

10. Cal treballar per la integració dels joves immigrants en tots els aspectes, per

facilitar-los la vida a ells i per salvaguardar la nostra cultura i els nostres

valors socials.

11. Dintre del concepte de regeneració democràtica i com base del mateix hem de

defensar una cultura de lliure accés on internet juga un rol central.

SI:

1. Podrem crear un sistema de beques-salari perquè els joves puguin excel·lir en

els estudis i tinguin totes les oportunitats per progressar.

Resumint: Convergència i Unió fan dues propostes electorals en base joventut,

ambdues no son pròpies del partit si no que son continuar la feina, en cas de guanyar,

del tripartit ja que el punt 1 i 2 es van començar a implantar durant la meitat del

mandat del segon tripartit.

Els socialistes proposen crèdits i rendes mínimes mentre que duri la formació o fins

arribar als 30 anys. Ajudaran als joves a poder emancipar-se i faran polítiques

dirigides totalment a la formació del jovent per tal de baixar les taxes de fracàs escolar.

El programa jove de Reagrupament va dirigit a la cultura i la educació física i

esportiva dels joves tant a l’escola com a activitats extraescolars. A més a més de

facilitat hipoteques, beques i lluitar per uns salaris dignes per tal de la integració total

del joves al mon laboral. Solidaritat en canvi seguint en la línia de manifest pro

independència proposen que en cas de arribar-hi podran garantir als joves beques i

ajudes per progressar als seus estudis.

Page 42: Treball de recerca 2010

37

Immigració

CiU:

1. Impulsarem mesures per a l’assumpció de drets i deures per part de la

immigració que incloguin l’acceptació d’un compromís de ciutadania que

comporti respecte i actitud d’integració al país.

2. Desplegarem l’Agència Catalana de Migracions que, d’acord amb la Llei

d’acollida, és l’encarregada de dur a terme les mesures respecte de les persones

immigrades i retornades a Catalunya.

3. Per a CiU és imprescindible, dins la reivindicació permanent del traspàs de

totes les competències en matèria d’immigració, que el govern de la Generalitat

participi de ple dret en els àmbits de decisió referits a aspectes tan importants

com ara els processos extraordinaris de regularització o l’elaboració del

contingent anual.

4. Articularem els mecanismes necessaris per executar la competència en matèria

d’autorització de treball a les persones estrangeres, la relació laboral de les

quals s’acompleixi al nostre país, com es desplega en l’article 138 de l’Estatut

d’autonomia de Catalunya.

5. Establirem mecanismes de control de la immigració irregular.

6. Interconnectarem les nostres institucions per conèixer el mapa exacte de

persones immigrades en situació d’irregularitat i així poder efectuar accions

concretes dirigides a resoldre la problemàtica d’aquestes persones en situació

administrativa irregular, sempre des del respecte als seus drets individuals.

7. Treballarem perquè, d’acord amb la llei, les persones immigrants en situació

administrativa irregular puguin ser retornades als seus països d’origen, amb

Page 43: Treball de recerca 2010

38

ple respecte a les garanties legals i als drets humans. Exigirem a l’Estat el

compliment eficaç de les obligacions que té en matèria de control de fronteres.

8. Combatrem de forma contundent l’economia submergida i la contractació

irregular de treballadors estrangers.

9. Contractarem i formarem en origen els treballadors i treballadores que

Catalunya necessiti, tot adequant el creixement de la població immigrada a les

possibilitats reals d’absorció del mercat de treball del nostre país.

10. Crearem un moviment de “Voluntaris per a l’arrelament” dels immigrants, en

xarxa amb la societat civil, amb l’objectiu de facilitar la integració de la

persona nouvinguda a Catalunya.

11. Durem a terme les accions necessàries per lluitar contra el racisme i la

xenofòbia i afavorirem el coneixement mutu i el respecte de totes les cultures.

12. Establirem un control més gran de les condicions de l’habitatge per evitar la

massificació i els guetos en les zones desafavorides o de més concentració de

població immigrada, i implementarem noves estratègies urbanístiques per tal

de facilitar la cohesió i l’equilibri territorial.

13. Elaborarem un pla per eradicar els usos d’infrahabitatge. Capacitarem

jurídicament l’administració municipal i la Generalitat per inspeccionar

aquests habitatges i sancionar-ne els propietaris o les persones que es

beneficien econòmicament d’aquest abús.

14. Convergència i Unió articularà els mecanismes polítics necessaris per tal que hi

hagi una veritable coordinació entre el govern de la Generalitat i els governs

municipals, amb l’objectiu de consensuar les grans línies d’actuació política pel

que fa a les iniciatives i propostes que cal articular per donar resposta a les

necessitats que es deriven de la presència de nova població en el territori.

Page 44: Treball de recerca 2010

39

PSC:

1. Evitar la creació de nuclis d’infrahabitatge

2. Garantirem la convivència i el civisme

3. Acordarem criteris d’empadronament comuns per evitar la sobreocupació

d’habitatges

4. Escoles de formació de persones adultes el nucli de la xarxa d'acollida i suport

a la integració

5. Donarem a conèixer les principals lleis i normes vigents per afavorir el seu

coneixement i compliment

6. Més recursos a les escoles amb més estudiants d'origen immigrant

7. Combatrem la contractació irregular

8. Protecció de la dona immigrant

Reagrupament:

1. Tots els desplaçats dins del Territori Nacional i que hi resideixin per motius

econòmics, polítics o socials, seran considerats immigrants. Aquests tindran

una Carta dels Drets i Deures que hauran de respectar, alhora que hauran de

ser respectats per la ciutadania. Els immigrants podran esdevenir ciutadans de

ple dret quan haig assimilat la nostra cultura, prèvia prova de coneixement.

SI:

No hi ha propostes

Page 45: Treball de recerca 2010

40

A l’hora de comprar, els convergents prometen lluitar políticament per aconseguir

totes les competències en matèria d’immigració per tal de poder gestionar-la tal i com

Catalunya necessita a més a més de assignar uns drets i deures per la nova ciutadania i

regular la immigració il·legal.

Els PSC promet mesures per integrar als nou vinguts a la societat catalana garantint la

convivència i formant persones tant adultes com nens estrangers a la cultura del país.

Reagrupament defensa que l’immigrant ha de assolir un grau de coneixements

culturals adequat per poder passar una prova que li garanteixi la ciutadania.

Solidaritat aposta com a única solució a qualsevol problema en matèria de immigració

assolir la independència.

Política econòmica

CiU

1. Moderació fiscal.

2. Més liquiditat per a empreses i famílies.

3. Reducció de la morositat.

4. Construcció de les infraestructures que el país necessita.

5. Millora de la productivitat.

6. Reformes estructurals necessàries, com ara: la reforma de les administracions

públiques, la reforma del mercat de treball, l’aposta per la formació i un nou

pacte energètic.

PSC:

1. Impulsarem polítiques fiscals per garantir la sostenibilitat del sistema

2. Impulsarem una fiscalitat verda

Page 46: Treball de recerca 2010

41

3. Desenvoluparem nous incentius fiscals per atraure la inversió

4. Impulsarem incentius fiscals per promoure l’activitat emprenedora

5. lluitarem contra el frau i l’evasió fiscal

6. Potenciarem un sector financer català compromès amb les famílies, les

empreses i les persones emprenedores

7. Recolzarem la proposta europea de gravar les transaccions financeres

8. Reforçarem el paper de l’Institut Català de Finances com a banc públic

9. Promourem més instruments i fons públics per a les persones emprenedores

Continuarem donant suport financer a aquells ajuntaments que ho necessitin

10. Impulsarem l’oficina de serveis a l’empresa

11. Assessorament personalitzat per acompanyar a les empreses en la seva

internacionalització

12. Promourem la modificació de la normativa que regula la figura del treballador

autònom depenent

13. Impulsarem la figura del treball autònom a temps parcial

14. Que un empleat autònom pugui satisfer les obligacions fiscals una vegada

cobrades les factures

15. Promourem més instruments i fons públics pels emprenedors

16. Desenvoluparem nous i més ambiciosos incentius fiscals per promoure

l’activitat emprenedora

17. Continuarem donant suport financer a aquells ajuntaments que ho necessitin

Page 47: Treball de recerca 2010

42

Reagrupament:

1. Per Reagrupament, la Independència, en el context de la globalització,

permetrà Catalunya ser més present encara als mercats emergents arreu del

planeta i implicar-se en estretes relacions bilaterals amb països com Brasil,

Rússia, Índia Xina. Així com també amb potències regionals com Sud‐àfrica,

Indonèsia i Mèxic, entre d'altres. Per al seu desenvolupament econòmic,

Catalunya tindrà una política energètica de caràcter estratègic destinada a

aconseguir tots aquells recursos necessaris per impulsar la seva capacitat

productiva i donar els serveis bàsics a tots i cadascun dels seus ciutadans.

2. Reagrupament es compromet a que Catalunya impulsarà una Política

Energètica, destinada a aconseguir els recursos energètics (petroli, gas, aigua,

electricitat i altres), bé produint‐los ella mateixa, bé com a conseqüència de

l'establiment de Tractats i acords internacionals amb aquells països productors

i distribuïdors.

3. Catalunya impulsarà una ambiciosa política comercial exterior, de difusió dels

productes fets a Catalunya. Reagrupament es compromet a llançar una

campanya de promoció dels productes MADE IN CATALONIA, dels quals

destacarà la seva qualitat i alt valor afegit Igualment també farà del Turisme un

reclam per atraure visitants i inversions al país, sempre garantint‐ne un ús

sostenible i no de baix valor. Per aconseguir aquest propòsit és imprescindible

disposar d'infraestructures de primer nivell, tant aeroportuàries, com

marítimes i terrestres.

4. Reagrupament considera imprescindible portar a terme campanyes globals de

promoció del Turisme, crear la marca “CATALONIA”, vetllar per la construcció

de les infraestructures adients i garantir la màxima qualitat de servei.

Page 48: Treball de recerca 2010

43

5. Reagrupament proposa impulsar una marca “EXCELENCE FROM CATALONIA”

per a la creació de start‐ups capdavanteres en ciència i tecnologia.

SI:

1. No fer pactes de legislatura al Parlament amb partits que legitimin l'actual

sistema de finançament de Catalunya.

2. Les forces polítiques amb representació a les Corts espanyoles, no votar a favor

de cap Govern ni els pressupostos estatals, mentre es mantingui l'espoli fiscal.

3. No concedir cap subvenció ni ajuda discrecional a partits, organitzacions,

entitats, mitjans de comunicació, etc. que legitimin l'espoli fiscal català. Aquest

compromís s'ha d'aplicar des dels Ajuntaments fins a la Generalitat.

4. No assistir a cap acte protocol·lari de representants de l'Estat Espanyol, des del

Rei fins al darrer delegat del Govern espanyol, tant a Espanya com a Catalunya,

mentre duri l'espoli fiscal.

En resum, Convergència i Unió aposta per una política econòmica dirigida cap a

empreses y a disminuir els costos del cos d’administració publica i a millorar la

productivitat del país a més a més de impulsar beneficis fiscals a inversors. Els

socialistes proposen augmentar la despesa publica per tal de promoure i incentivar els

emprenedors i ajudar a la creació de noves empreses a més a més aposten per la

internacionalització de les empreses catalanes.

Reagrupament aposta per una política de recursos energètics per tal de arribar a

acords comercials amb exportadors a més a més de si Catalunya es independent de

introduir els productes catalans al mercat mundial. També proposen la creació de

productes fets a Catalunya com a marca comercial.

Page 49: Treball de recerca 2010

44

Solidaritat nega cap acord amb ningun partit que estigui d’acord amb el sistema de

finançament de Catalunya així com no donar suport a partits amb representació a les

Corts espanyoles ni institució nacional (Govern, Rei, delegats del Govern espanyol...)

fins que no s’acabi l’espoli fiscal.

Justícia

CiU:

1. Aconseguirem una autèntica justícia catalana fent del Tribunal Superior de

Justícia l’òrgan en el qual culmina l’organització judicial a Catalunya i l’última

instància judicial. Això vol dir que tots els processos iniciats a Catalunya en tots

els ordres jurisdiccionals han d’acabar també a Catalunya.

2. Impulsarem un Consell de Justícia de Catalunya com a òrgan de govern

desconcentrat del Poder Judicial i amb totes les funcions per poder acostar la

justícia al ciutadà i a les necessitats reals nacional de Catalunya, i així millorar-

ne l’eficàcia i l’eficiència.

3. Crearem un model de justícia que tingui com a prioritat el servei al ciutadà i

aprovarem la Carta de Drets dels ciutadans en relació amb l’administració de

justícia a Catalunya. Entre d’altres, es recolliran el dret a tenir coneixement i

fer el seguiment de l’estat d’un assumpte, el dret a fer gestions i tràmits

mitjançant Internet o videoconferència o el dret a rebre les sentencies en català.

4. Completarem els llibres del Codi civil de Catalunya i culminarem, així, el ple

desenvolupament del nostre dret civil per tal de donar les respostes que la

nostra societat, en evolució constant, demana, i tornar als objectius de

completar definitivament el nostre dret civil amb criteris d’homogeneïtat.

Page 50: Treball de recerca 2010

45

5. Impulsarem la modificació dels llibres aprovats per tal de garantir el principi

d’intervenció mínima, l’autonomia de voluntat de l’individu, la llibertat i la

seguretat jurídica.

6. Impulsarem mesures per tal de donar més estabilitat a la tasca judicial i al

treball que desenvolupen.

7. Farem efectiva la competència normativa, executiva i de gestió de la

Generalitat sobre el personal no judicial i la competència exclusiva sobre el

personal laboral, tot creant els cossos de funcionaris adients i instant els

traspassos que resten pendents per tal d’optimitzar el servei al ciutadà i

dimensionar l’administració de justícia de forma eficient atenent a la

implantació de nous mitjans digitals i a la demanda social.

8. Assumirem les plenes competències sobre els mitjans materials, les oficines

judicials, i els òrgans i serveis de suport, amb la introducció de mitjans com la

comunicació per Internet o la videoconferència per augmentar l’eficiència de

la resposta judicial i reduir-ne els terminis. Implantarem el nou model

d’oficina judicial.

9. Recuperarem l’esperit inicial de la Ciutat Judicial de Barcelona - l’Hospitalet,

que unificava i concentrava en un sol àmbit judicial tots els òrgans

jurisdiccionals de Barcelona, amb una imatge singular de l’administració de

justícia digna del servei públic que desenvolupa. Impulsarem el mateix model a

Tarragona, Girona i Lleida.

10. Mantindrem l’actual sistema de torn d’ofici, tot potenciant des de

l’administració el reconeixement de la bona qualitat en la prestació del servei,

millorant els serveis d’orientació jurídica, alhora que incrementant les

dotacions de recursos per retribuir dignament la preparació i dedicació dels

Page 51: Treball de recerca 2010

46

professionals adscrits, així com la gestió que se’n fa des dels col·legis.

Corregirem l’excés d’intervencionisme de l’administració i defensarem

l’autonomia dels col·legis.

11. Mantindrem l’actual sistema de seguretat jurídica preventiva, amb la

intervenció de notaris i registradors, entenent, tal com es fa a Catalunya, que

les seves funcions són complementàries i no excloents.

12. Modificarem la Llei de mediació i conciliació, per tal de garantir uns serveis

amb plenes garanties d’independència, eficàcia, eficiència i qualitat que han de

servir per descongestionar l’Administració de Justícia, especialment en l’àmbit

administratiu en relació amb els temes que incideixen directament en el dia a

dia dels ciutadans, com ara la sanitat o l’ensenyament.

13. Potenciarem el model de medi obert en la justícia juvenil, amb un conjunt de

mesures de reintegració a la societat, com ara l’assessorament tècnic, la

mediació i reparació, els serveis en benefici de la comunitat, la llibertat

vigilada, el tractament terapèutic ambulatori, la convivència, l’assistència als

centres de dia i les tasques socioeducatives.

14. Implementarem i estendrem convenis entre el Poder Judicial, la fiscalia, els

ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions i la Generalitat per fer

eficaces les penes alternatives a la presó consistents en treballs en benefici de la

comunitat, especialment dels joves.

15. Política penitenciària. Continuarem treballant per tal que els centres

d’internament reuneixin les condicions materials i de personal per fer un

tractament individualitzat dels menors.

16. Proposarem un model de gestió de referència i innovador, que garanteixi la

seguretat, redueixi la reincidència i aposti per la reinserció social.

Page 52: Treball de recerca 2010

47

17. Posarem en valor la tasca que duen a terme els funcionaris de presons, i

millorarem les condicions laborals dels serveis.

PSC:

1. Adequarem l’organització judicial i l’administració de Justícia als nous

requeriments de la societat catalana

2. Adequarem l’organització judicial i l’administració de Justícia als nous

requeriments de la societat catalana, dotant-los dels instruments i recursos

necessaris.

3. Impulsarem una justícia de proximitat en que la mediació jugui un paper

central

4. Prestigiarem la justícia gratuïta fomentant i facilitant-ne la seva utilització

5. Donarem un nou impuls a la carta municipal de Barcelona en relació a la

justícia de proximitat

6. Simplificarem i racionalitzarem els processos organitzatius en el marc de la

Nova Oficina Judicial

7. Potenciarem les TIC i l’oficina sense papers

8. Treballarem per a la creació d’un registre centralitzat de faltes penals

coordinat amb la resta de l’Estat

9. la ciutat de la Justícia de Girona, el fòrum de la Justícia de Tarragona i les

noves Audiències de Barcelona i Lleida.

10. Una política penitenciària que té com a un dels pilars la reinserció

11. Seguirem amb el model de justícia juvenil

12. Reduirem la massificació de les presons obrint cinc nous centres penitenciaris i

cinc nous centres oberts

Page 53: Treball de recerca 2010

48

13. Serem implacables amb la multi-reincidència

Reagrupament:

1. El poder judicial gaudirà de plena independència de la resta de poders,

nomenarà de forma independent els seus òrgans de govern amb criteris

democràtics i de capacitació. Administrarà un pressupost propi atenent a

criteris d’eficiència. El govern català no disposarà de ministeri de justícia i el

poder judicial disposarà de funcionaris de seguretat, policia judicial en

dependència directa dels òrgans judicials.

SI:

No te cap proposta per justícia

Comparant propostes, la proposta electoral en temes de justícia del Convergència i

Unió son intervencionistes, el govern hauria de controlar més la justícia per tal de

apropar-la al poble, a més a més fa propostes electorals contraries a la sentencia

que retallava estatut en competències de justícia. D’altre banda el PSC impulsarà

una justícia rapida i de proximitat castigant els reincidents, també proposa la

creació de nous centres penitenciaris per tal de millorar la situació dels presos a les

presons catalanes.

Reagrupament promet, en cas aconseguir la independència que a Catalunya no hi

haurà cap relació entre l’estat i la justícia.

Solidaritat no contempla al seu programa cap proposta per justícia.

Page 54: Treball de recerca 2010

49

Turisme

CiU

1. Potenciarem la marca “Catalunya” com a destinació turística nacional que es

distingeix per la qualitat i la multiplicitat d’ofertes i paisatges i que incorpora i

promou les marques de les seves destinacions turístiques reconegudes

internacionalment.

2. Desenvoluparem un programa d’actuacions per tal que els visitants percebin la

nostra realitat de país durant l’estada a Catalunya.

3. Aprofitarem intensament les marques territorials en aquells àmbits on el seu

millor posicionament faci més eficient les accions a portar a terme.

4. Promourem la desestacionalització mitjançant l’adaptació dels allotjaments i

dels serveis turístics a les necessitats de segments concrets de demanda i

impulsarem les actuacions de promoció i comercialització més adients, tot

posant un èmfasi especial en la captació dels col·lectius amb més disponibilitat

per generar viatges en qualsevol època de l’any, com són, per exemple, el

turisme de congressos, el “turisme sènior”, el turisme d’estades esportives o el

de viatges culturals vinculats a l’activitat universitària.

5. Revisarem la normativa turística per tal de garantir una gestió professional de

totes les modalitats d’allotjaments turístics; definirem uns estàndards mínims

de qualitat de les seves instal·lacions i serveis, i lluitarem contra la proliferació

d’allotjaments clandestins.

6. Revisarem les normatives que incideixen sobre els establiments i les activitats

turístiques (normes mediambientals, de prevenció i seguretat, d’espectacles i

Page 55: Treball de recerca 2010

50

activitats recreatives, de salut pública, etc.) amb la finalitat d’evitar que les

empreses del sector estiguin subjectes a limitacions o càrregues injustificades o

desproporcionades.

7. Farem l’administració accessible, simplificant-la i harmonitzant la normativa

existent, per tal de facilitar-ne els tràmits i aconseguir que aquesta sigui una

ajuda i no un obstacle per al sector turístic.

8. Crearem el portal “Coneix Catalunya”, amb informació actualitzada

permanentment sobre llocs, recursos i esdeveniments d’interès turístic.

9. Promourem una implicació més àmplia de l’Administració en el suport al

turisme i crearem la Taula del Turisme, un òrgan permanent de participació

del sector.

10. Reclamarem al Govern espanyol l’aplicació d’un IVA reduït sobre el sector

turístic i ens comprometem a no establir noves figures impositives que tinguin

com a objecte principal gravar l’activitat turística.

11. Reconeixerem l’especificitat dels municipis turístics i els donarem els recursos

necessaris perquè puguin afrontar en les millors condicions els serveis mínims

i complementaris que són propis d’aquesta condició, i perquè rebin el suport i

l’atenció preferent que els correspon, d’acord amb la Llei de turisme de

Catalunya.

12. Crearem la marca Paradors de Catalunya integrada pels paradors de turisme

actualment de titularitat estatal, amb altres establiments ubicats en monuments

culturals, històrics, religiosos o d’una rellevància paisatgística especial.

13. Crearem a l’ICF la línia Turisme Futur, com a sistema de finançament

permanent, mitjançant un instrument de crèdit i un instrument d’aval, adaptat

Page 56: Treball de recerca 2010

51

a les necessitats específiques de les empreses turístiques, amb una atenció

especial a les micro i les petites empreses del sector.

14. Garantirem que turisme i civisme siguin conceptes indestriables amb

campanyes informatives i de prevenció i amb accions per garantir el

compliment de les lleis.

15. Demanarem el traspàs a la Generalitat del fons social destinat a vacances per a

la gent gran de l’IMSERSO.

16. Posarem les bases per a la creació de la Universitat Turística Europea de la

Mediterrània amb seu a Catalunya, en cooperació amb les universitats

catalanes i les escoles de turisme pròpies o adscrites, tot promovent la

incorporació i la participació en el projecte de les universitats de l’arc

mediterrani.

17. Impulsarem definitivament, i de forma coordinada amb la resta de centres de

recerca turística del país, la tasca pròpia de l’Institut de Recerca Turística de

Catalunya per tal d’afavorir la innovació, generar coneixement i reforçar la

competitivitat del sector.

18. Reclamarem la gestió de les principals infraestructures de comunicacions de

Catalunya: aeroports de Barcelona, Girona - Costa Brava i Reus, ports de

Barcelona i Tarragona, ferrocarrils de rodalies i de recorregut intern a

Catalunya per tal de posar-les al servei de l’activitat turística, entre d’altres.

En aquest sentit, l’aeroport de Barcelona haurà de connectar directament

Catalunya amb tot el món mitjançant vols directes transoceànics.

Page 57: Treball de recerca 2010

52

PSC:

1. Impulsarem un turisme de qualitat, més responsable i sostenible que combini la

cultura, la gastronomia i l’enologia amb altres formes més tradicionals de

turisme com és el turisme de sol i platja.

2. Donarem les eines als empresaris per, quan sigui necessari, reestructurar,

reorientar i adaptar el sector a les noves necessitats i per fer-lo més competitiu

amb assessorament i ajuts econòmics.

3. Atorgarem recursos complementaris als municipis turístics i, a la vegada,

impulsarem un programa per compensar els costos socials i mediambientals

que es puguin derivar de l’activitat turística en el territori.

4. Crearem una marca de prestigi per als territoris amb espais protegits i

paisatges exemplars i plantejarem el desenvolupament d’un turisme rural de

qualitat amb la creació de la Xarxa d’Hotels Naturals.

Reagrupament:

1. Cal mantenir i augmentar el turisme de qualitat que arriba mitjançant grans

creuers. La millora de l’aeroport i una oferta directa sense haver de passar per

capitals de països estrangers com Madrid, millorarà la qualitat de l’oferta i el

seu preu des d’altres continents.

2. Desenvolupar un pla de turisme de la salut. Amb el desenvolupament dels nous

sistemes de diagnosi personalitzar, conjuntament amb l'experiència turística

que tenim, es pot crear una oferta turística basada en la salut.

SI:

No te cap proposta en temes de Turisme.

Page 58: Treball de recerca 2010

53

Per resumir: CiU proposa en matèries de turisme potenciar la marca “Catalunya” per

vendre la realitat del país als possibles turistes a més a més vol incentivar els viatges

del IMSERSO, arribar a acords amb els municipis per donar un servei turístic més

personalitzat i atent.

El PSC aposta per una política incentivaria a les empreses que son dedicades al

turisme i als municipis catalans acollidors d’aquest. En canvi Reagrupament vol

millorar infraestructures per aconseguir millorar ofertes i buscar un turisme basat en

la salut.

Cultura

CiU:

1. Reforçarem el sentiment de nació, la identitat col·lectiva pròpia, com a valor

ètic a partir del desenvolupament d’un nacionalisme democràtic cosmopolita i

cívic.

2. Farem que administració pública i societat civil actuïn coordinadament.

Aprofitarem la valuosa xarxa d’equipaments culturals que hi ha al país, gràcies

a l’esforç del teixit associatiu de molts anys, per fer arribar la cultura a tots els

indrets de Catalunya.

3. Treballarem per garantir que la ciutadania pugui viure plenament en català

en tots els àmbits de la societat com a valor d’una ciutadania compromesa i

responsable.

Page 59: Treball de recerca 2010

54

4. Desenvoluparem el Pla de digitalització del cinema tot garantint, en

col·laboració amb el sector, l’oferta en igualtat de condicions de cinema doblat

al català.

5. Incrementarem l’oferta de cinema en versió original subtitulada en els mitjans

públics.

6. Promourem i defensarem la presència de la llengua catalana en tots els

recursos, eines, instruments, etc. relacionats amb les tecnologies de la

informació i la comunicació.

7. Defensarem l’ús de la llengua catalana en els mitjans de comunicació,

especialment els audiovisuals, començant pels de titularitat pública.

8. Durem a terme les gestions necessàries davant la Corporació de RTVE amb

l’objectiu de potenciar Ràdio 4 i la producció del centre de Sant Cugat de TVE

Catalunya, tot fent realitat una presència estable i suficientment àmplia de la

programació en català als canals de la TDT de la CRTVE.

9. Farem que Televisió de Catalunya assumeixi el rol de televisió nacional del país,

tot potenciant la llengua catalana, la cultura catalana i l’imaginari català.

Treballarem perquè continuï sent líder d’audiència, televisió de referència i

motor audiovisual de Catalunya. Apostarem clarament perquè els informatius

reflecteixin la pluralitat social i política del país.

10. Defensarem i protegirem la unitat de la llengua catalana.

11. Donarem suport a mesures com les parelles lingüístiques i les potenciarem per

incrementar l’ús de la nostra llengua entre els nouvinguts i convertir-la en un

factor d’integració i de cohesió social.

12. Potenciarem les classes de català gratuïtes per a tots els nouvinguts i la resta de

la ciutadania. Acostarem els centres de normalització lingüística als diferents

Page 60: Treball de recerca 2010

55

barris de les ciutats catalanes i n’adaptarem els horaris a les disponibilitats dels

usuaris per potenciar l’aprenentatge del català.

13. Desenvoluparem la Llei de l’aranès i potenciarem la llengua i cultura occitanes,

en la seva especificitat aranesa, com a patrimoni de la Val d’Aran.

14. Potenciarem la cultura popular i tradicional catalana, amb l’objectiu

d’investigar-la, recuperar-la, preservar-la, enfortir-la i difondre-la com a

valor del nostre patrimoni nacional i com a factor cohesionador de la nostra

identitat col·lectiva.

15. Promourem els castells com un dels exponents més singulars de la cultura

popular catalana i donarem suport, entre altres iniciatives, a la seva difusió als

mitjans de comunicació, a col·laborar tècnicament i econòmica en la millora de

les assegurances castelleres, i al projecte del Museu Casteller.

16. Facilitarem la innovació i la modernització del model tradicional

d’associacionisme cultural, i especialment les manifestacions pròpies de la

cultura tradicional catalana.

17. Afavorirem els projectes culturals de creació i de difusió conjunts entre els

territoris de parla catalana.

18. Difondrem el coneixement científic com a element fonamental per al

desenvolupament personal i humanístic de la societat catalana.

19. Treballarem per la transversalitat dels diferents camps que componen tot

procés creatiu: la formació, la creació, la producció, l’exhibició i la difusió dels

diferents àmbits de la cultura.

20. Reforçarem la internacionalització dels creadors i en potenciarem la

participació en esdeveniments de prestigi reconegut. Agruparem i potenciarem

els recursos per afavorir la internacionalització de les empreses culturals.

Page 61: Treball de recerca 2010

56

21. Crearem ajuts en forma d’inversió que permetin als artistes i als creadors

arribar a l’èxit, tot incidint sempre en el valor de l’excel·lència i que a la vegada

es prevegi un retorn social de la seva tasca.

22. L’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) ampliarà el seu suport a totes

les indústries culturals del nostre país per tal de proporcionar millors

condicions i eines per cobrir-ne les necessitats financeres. L’ICIC treballarà

conjuntament amb l’Institut Català de Finances (ICF) per oferir finançament

adequat als projectes culturals.

23. Crearem una dinàmica de professionalització real dels sectors culturals del país

des del punt de vista industrial. Invertirem en vivers i processos de formació

que permetin la creació d’empreses de tots nivells amb capacitat de generar un

autèntic negoci de la producció cultural de cara al propi país i de cara a la seva

projecció internacional.

24. Farem que la indústria audiovisual catalana sigui més competitiva. Treballarem

perquè els productes audiovisuals produïts al nostre país tinguin en els mitjans

de comunicació catalans un canal de difusió destacat.

25. Farem l’estatut de l’artista i el creador.

26. Promourem una xarxa d’espais multidisciplinaris destinats a la recerca

creativa.

27. Incentivarem les tecnologies de la informació i la comunicació tot

democratitzant el consum i la producció culturals però amb la voluntat de

vetllar pel respecte als drets d’autor.

28. Reclamarem a les entitats de gestió de drets un protocol d’informació i

recaptació de les tarifes, dels seus representants i de les obres protegides per tal

que siguin adaptats i adequats a les noves formes d’explotació i d’usos de les

Page 62: Treball de recerca 2010

57

obres. Tot plegat, amb la voluntat de donar transparència i agilitat en el tràmit

de les llicències, confiança als promotors, programadors i editors per tal que la

programació i la difusió de les obres tinguin un encaix amb les diverses

realitats culturals del nostre país.

29. Millorarem la xarxa de biblioteques amb les eines necessàries perquè puguin

assolir un paper de lideratge social i amb atenció especial al desenvolupament

del món digital.

30. Aprovarem la Llei de la música de Catalunya per potenciar, protegir i

promoure tota la música feta, creada i produïda a Catalunya, i amb una atenció

especial a la música catalana i en català.

31. Desenvoluparem polítiques de protecció i de foment de la música tradicional

catalana amb l’estudi dels instruments tradicionals en la formació reglada dels

conservatoris i les escoles de música, i amb la presència de la música de festa i

d’arrel tradicional en els mitjans de comunicació públics.

32. Potenciarem l’educació musical en tots els nivells possibles d’aplicació: en

l’ensenyament general i en el règim específic, però també en l’activitat amateur

en totes les edats.

33. Dignificarem la professió de músic amb la regulació i l’ordenació del sector.

Reconeixerem el rol d’altres professions vinculades al sector de la música, com

el dels agents, mànagers i productors.

34. Potenciarem l’espai virtual MUSICAT i l’estendrem a la resta d’àmbits de la

cultura.

35. Desenvoluparem el Pla integral de la dansa. Crearem circuits d’exhibició a tot

el territori de Catalunya i els vincularem amb els circuits estatals i

internacionals.

Page 63: Treball de recerca 2010

58

36. Farem un replantejament del volum global d’inversió pública en les

institucions d’arts escèniques del país per tal de racionalitzar l’oferta i

optimitzar els resultats.

37. Ajudarem a l’edició i la distribució de les empreses editorials catalanes que

publiquin en llengua catalana. Particularment, donarem suport al món de les

llibreries.

38. Mantindrem el suport a FICOMIC per facilitar-ne la tasca de divulgació dels

autors catalans, perquè continuï la feina de difusió a la Setmana del Llibre en

Català i la feina d’expansió del còmic i la il·lustració catalans als mitjans de

comunicació, les escoles, les biblioteques i els organismes culturals.

39. Elaborarem amb racionalitat el Pla d’infraestructures sota criteris d’equilibri

pressupostari coherent entre continent (infraestructures) i contingut (creació i

producció) i fent que sigui sensible a la realitat dels ens locals. Hi incorporarem

línies d’ajuda per a entitats culturals que siguin propietàries d’edificis de valor

cultural.

40. Defensarem la unitat de la col·lecció d’obres d’art en litigi del Museu Diocesà i

Comarcal de Lleida, i garantirem que es mantinguin com a col·lecció inscrita al

Catàleg de Patrimoni Cultural Català.

41. Consolidarem a través de l’Institut Ramon Llull la projecció exterior de la

cultura catalana amb polítiques racionals i equitatives de just equilibri entre els

artistes consolidats i aquells que comencen a fer-se un nom.

42. L’Institut d’Estudis Catalans, més que no pas suports departamentals en funció

de les disciplines de cada secció, serà contemplat, reconegut i protegit en la

seva globalitat i unicitat, en tant que màxima autoritat filològica i científica,

com a acadèmia que és de la llengua i de la cultura.

Page 64: Treball de recerca 2010

59

PSC:

1. Augmentarem els instruments de finançament de l’Institut Català de Finances

(ICF) per a les propostes innovadores d’alt potencial.

2. Millorarem els incentius fiscals per atreure més recursos privats, nacionals i

internacionals, a la cultura.

3. Fomentarem la creació de continguts digitals i crearem la marca “Catalan

Commons” per posar a lliure disposició dels creadors els drets sobre continguts

culturals de titularitat pública.

4. Ampliarem l’oferta de l’Anella Cultural perquè hi hagi més ciutats connectades

i una programació diària.

5. Impulsarem el Portal Catalunya de cultura per tal de tenir accés integral als

continguts culturals digitals de lliure accés.

6. Mantindrem les inversions en el pla de biblioteques i bibliobusos i del servei

públic bibliotecari com a principal via d’accés públic a la cultura.

7. Incrementarem la inversió en digitalització i creació de continguts

8. Iniciarem el desplegament del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya,

modulant la intensitat inversora en funció dels acords entre la Generalitat i ens

locals.

9. Elaborarem un pla integral de patrimoni i impulsarem la protecció del

patrimoni, material i immaterial, posant l’èmfasi en el seu valor cultural, en la

seva capacitat de generar valor afegit, identitat i gaudi per a la ciutadania, i en

la seva capacitat de generar desenvolupament econòmic pel país.

Page 65: Treball de recerca 2010

60

Reagrupament:

1. L’excel·lent posicionament del nostre país en aquests sectors i, en general, en

tot allò que fa referència a indústries culturals i de comunicació, obliga a

potenciar les estructures ja existents, amb polítiques que permetin potenciar i

difondre la nostra producció cultural.

SI:

“Des de 1978 ha continuat la minorització de la llengua i la cultura catalana perquè

Espanya no reconeix la territorialitat, ni l’abast geogràfic, els Països Catalans, de la

llengua i cultura catalana. Aquest fet ha promogut un bilingüisme unidireccional que

ha perpetuat l’existència de sectors de la població monolingües espanyols que són

utilitzats per l’Estat espanyol per a negar i combatre la realitat nacional de Catalunya i

per l’estancament de l’ús social del català. El procés de substitució lingüística del català

per l’espanyol no s’ha aturat. Fins que no s’inverteixi, la normalitat de l’ús social del

català no estarà assegurada.

Tot i això cal considerar que el castellà és la llengua materna de molts catalans i

adoptada per amplis sectors socials a Catalunya, coneguda per tothom i útil en la

projecció exterior. El procés de creació de l’Estat català recull aquesta realitat i vetlla

per a que no sigui utilitzada com a factor de conflicte social per dificultar el procés

d’independència.

La Constitució espanyola tracta els catalans com a minoria lingüística dins el seu propi

país. La distribució de les cadenes de televisió espanyoles i catalanes (amb majoria

aclaparadora a favor de les primeres) reflecteix el model constitucional. Només la

immersió lingüística a part de les escoles aplica el principi de la

Page 66: Treball de recerca 2010

61

territorialitat i aquesta mesura ara es troba en perill amb la sentència del Tribunal

Constitucional sobre l’Estatut.

El no-reconeixement de la territorialitat de la llengua catalana ha impedit la

normalització lingüística que Catalunya i els Països Catalans necessitaven després de

quaranta anys de genocidi cultural i nacional franquista i de segles de persecució

política de la llengua catalana. Trenta anys d'autonomia amb la presència majoritària

de mitjans de comunicació, etiquetatge, pel•lícules, discos, documentació empresarial,

etc. en espanyol han fet disminuir l'ús social del català. Les dificultats i prohibicions a

la lliure comunicació en català entre els Països Catalans són una mostra més de la

permanent discriminació contra la llengua catalana que exerceixen les institucions

espanyoles i franceses.

L'arribada de més d'un milió i mig de treballadors extracomunitaris ha agreujat la

situació de la nostra llengua i cultura perquè molts dels nouvinguts es socialitzen a

Catalunya en espanyol.

La llengua i la cultura catalana es troben en una situació límit que no garanteix la seva

supervivència.

Només un Estat propi pot invertir la tendència a la substitució a què ens aboca la

dependència.

Catalunya considera com a pròpia la llengua occitana de la Vall d’Aran, i vetllarà i

actuarà amb el mateix rigor i intensitat en la seva defensa i promoció.”

El tema de la cultura es resumeix, Convergència i Unió promet defensar tot tipus de

expressió artística així com a l’artista i crear institucions mixtes per el mecenatge

d’aquests a més a més de crear una marca cultural pròpia del país, defensa també la

llengua com a eina cultural i vol fer servir la televisió publica i les TIC per fer arribar

Page 67: Treball de recerca 2010

62

la cultura a tothom. El Partit del Socialistes de Catalunya defensa l’augment del

pressupost de diners públics per protegir als artistes així com a la seva obra i protegir

el patrimoni nacional.

Reagrupament diu que s’ha de potenciar les expressions culturals que tenim al país.

Per acabar Solidaritat fa un escrit sobre la cultura Catalana i fa apologia a la

independència com a única forma per salvaguardar el nostre patrimoni, la llengua i la

cultura.

Page 68: Treball de recerca 2010

63

12. Compromisos electorals

A continuació compararé els compromisos de govern que fan durant les eleccions els

quatre partits a analitzar, PSC, CiU, Reagrupament i Solidaritat Catalana per la

Independència.

Partit dels socialistes de Catalunya

1. Contracte pel Futur: Cap jove sense estudiar o treballar.

2. Fons d’Innovació i Desenvolupament Social (FIDES): Un instrument financer

per promoure experiències socials innovadores Sector públic i societat

col·laborant per generar noves oportunitats.

3. Fon d’eficiència energètica: Per a crear 20.000 llocs de treball verds.

4. Fons públic d’innovació i recerca i de transferència tecnològica: S’hi podran

acollir aquelles empreses que tinguin com a objectiu fer de mitjanceres entre

les petites i mitjanes empreses i les universitats/centres de recerca Que permeti

reduir els costos d’inversió de les PIME de Catalunya en R+D+i i millorar els

seus comptes de resultats.

5. Pla un Futur millor: Fins a 20.000 persones aturades cròniques del sector de la

construcció amb baixa formació rebran suport per a reconvertir-se.

6. Pla de lluita contra la pobresa: Per la igualtat real d’oportunitats de tots els nens

i nenes de Catalunya Un programa a 10 anys per a la dràstica reducció del

nombre de famílies amb fills en situació de pobresa.

7. Districtes Especials d’Innovació: Per la renovació i la competitivitat del teixit

productiu del nostre país. Consolidarem 12 districtes d’innovació amb més de

Page 69: Treball de recerca 2010

64

200 noves empreses i activitats econòmiques i més de 2.000 nous llocs de

treball qualificats.

8. Programa IGUALS: Per la igualtat de dones i homes a la feina.

9. Conductor responsable, peatge gratuït: Els peatges a les autopistes de Catalunya

seran gratuïts per aquells conductors i vehicles habituals que més ajudin a la

mobilitat sostenible Com més criteris positius es compleixin, més descomptes

10. Programa Catalunya Emprèn: Completarem les millores iniciades per ajudar a

la creació de noves activitats, per tal que Catalunya sigui un lloc idoni per

iniciar un projecte d’empresa.

11. Per la convivència, contra la reincidència: Enfortirem la convivència, millorant

el funcionament de la justícia, garantint la seguretat ciutadana i acabant amb

la delinqüència multireincident Posarem en marxa una oficina especialitzada

en el seu control, seguiment i persecució amb la màxima eficàcia i rigor.

12. Cuidem de qui cuida: Més qualitat de vida per les persones cuidadores de

persones dependents Volem donar suport a les 57.614 persones reconegudes

com a cuidadors d’un familiar en situació de dependència Impulsarem un

programa de formació per a les persones cuidadores i fomentarem l’atenció

telefònica i la creació de grups d’ajuda mútua.

13. Contracte de Servei Públic: Una proposta per retornar la confiança dels

ciutadans en els seus representants. Tots els parlamentaris i els alts càrrecs de

la Generalitat hauran de signar i complir un conjunt de compromisos de

caràcter ètic.

Page 70: Treball de recerca 2010

65

Convergència i Unió

1. Superar la crisis, aixecar Catalunya. Nostra prioritat serà: reactivar l’economia,

generar llocs de treball i recuperar els millors valors de Catalunya.

2. Moderarem la pressió fiscal que ha pujat el governs tripartit. Suprimirem

l’impost de Successions i Donacions.

3. Els emprenedors rebran l’estímul i l’impuls de l’administració pública i no

traves. Eliminarem burocràcia i simplificarem els tràmits. Crear una empresa

serà més fàcil.

4. Dret a escollir i garantia de l’estat del benestar. Treballarem perquè es pugui

escollir metge i perquè les famílies puguin triar l’educació dels seus fills i les

seves filles.

5. Catalunya terra d’acollida: els immigrants tindran drets i compliran amb els

seus deures.

6. Catalunya global: la Catalunya amb identitat i cultura pròpia en el mon, la de

la feina ben feta, la Catalunya que crea oportunitats

7. Si a la nova sostenibilitat. Si a les infrastructures que Catalunya necessita. No a

la limitació dels 80 Km/h.

8. Som una nació: tenim dret a decidir el nostre futur. Aquest serà el camí cap a

la llibertat i l’autogovern de Catalunya.

9. Concert discal: Un model de finançament propi que ens permetí gestionar els

nostres recursos.

10. Volem un govern fort i amb la gent més preparada del país. Situarem

l’administració catalana entre les millors, tot seguin els criteris d’austeritat,

d’aprimament, d’agilitat i d’avaluació.

Page 71: Treball de recerca 2010

66

Solidaritat catalana per la independència.

1. Proclamarem la independència durant la propera legislatura (2010-2014) i si

no obtenim prou diputats, farem oposició al govern autonomista que es formi.

2. Difondrem i farem pedagogia dels avantatges de l’estat propi fins a assolir la

majoria parlamentària.

3. Proposarem una llei que limiti l’acumulació de càrrecs, les dietes i els encàrrecs

a dit fets pel govern.

4. Promourem la regeneració democràtica tot proposant una llei electoral amb

llistes obertes.

5. Constituirem l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana que estengui

la proclamació d’independència a tots els Països Catalans.

Reagrupament

1. Independència:

- Democràticament independents

- Catalunya un nou estat al món.

2. Democràcia:

- Més democràcia, menys corrupció

- Administració més simple i eficient

3. Treball:

- Més productivitat

- Més riquesa i més rendes

Page 72: Treball de recerca 2010

67

13. Lemes de Campanya

PSC

Campanya, “Garantia de progrés”

Precampanya, “Segueixo creient”

Precampanya, “El canvi real”

El PSC fa una campanya electoral semblant a una campanya institucional, fa servir la

posició de Jose Montilla com a president de Catalunya per mobilitzar als seus votants,

garantint, com segons ells han fet al anterior mandat, el progres i a la precampanya

fent servir “El canvi Real” per especificar que han fet durant els quatre anys que han

governat.

CiU:

Campanya, «Una Catalunya millor»

Precampanya, «Comença el canvi»

CiU fa una campanya agressiva prometent “Una Catalunya millor” sota els seu mandat.

Durant la precampanya fan servir “comença el canvi”, es un estil directe.

Page 73: Treball de recerca 2010

68

Reagrupament Independentista

Precampanya, «Independència, Democràcia i Treball»

Precampanya, «Independència. Ara sí, ara toca»

Campanya, “SI a la Independència”

RI fa servir la els mateixos eslògans durant la precampanya i la campanya. Assegura la

independència, de una forma directa assegurant que si, que toca arribar-hi.

Solidaritat:

Precampanya, «Fem possible la independència!»

Campanya, «Catalunya proper estat d'Europa»

Solidaritat durant la precampanya va llençar el missatge de que el poble mitjançant els

polítics poden arribar a la independència. Durant la campanya el seu cap de llista,

promet que Catalunya ha de ser el proper estat d’Europa.

Page 74: Treball de recerca 2010

69

14. Enquestes

Durant la campanya electoral son molt importants les enquestes, tant les de

precampanya com les de campanya, tenint en compte que a Catalunya cinc dies abans

de les eleccions no es poden publicar, diaris com “El Periódico” publica enquestes

electorals al seu diari andorrà. Una enquesta molt favorable per un partit pot ser

perjudicial ja que pot provocar la mobilització dels votants d’altres partits i

desmobilitzar els votants del partit guanyador, provoca confiança.

Els resultats de les enquestes electorals segons les publicades per el Centre d’Estudis

d’Opinió (CEO), el Periódico, Publico i La Vanguardia, Metroscopia i altres mitjans son:

Enquesta CiU PSC

PSOE

ERC PPC ICV

EUiA

C's RI SI PxC Altres Indecisos

Centre d'Estudis d'Opinió

(07/2009)

54 37 15 15 11 3 0 - - - -

La

Vanguardia(01/11/2009)

57-

58

35-

36

14-

15

15-

16

10-

11

0 0-

3

- - - -

El Periódico de Catalunya

(01/11/2009)

55-

57

36-

38

16-

17

12-

14

13-

14

0 0 - - - -

Centre d'Estudis d'Opinió

(04/12/2009)

56-

57

36-

38

17 15 10 0 0 - - - 13,4%

Centre d'Estudis d'Opinió 58 38 15 13 10 0 1 - - - 15,2%

La Vanguardia

(14/03/2010)

65-

67

32-

33

11-

12

13-

14

11-

12

0 0 - - - -

Page 75: Treball de recerca 2010

70

Enquesta

CiU

PSC

PSOE

ERC PPC ICV

EUiA

C's RI SI PxC Altres Indecisos

Baròmetre COPE

(18/03/2010)

59 35 13 16 12 0 0 - - - -

El Periódico de

Catalunya(24/03/2010)

61-

63

34-

36

12-

13

13-

14

11-

12

0 0 - - - -

Antena 3 (27/03/2010) 61-

62

35-

36

13-

14

12-

13

11-

12

0 - - - - -

Público 58-

60

41-

43

13 10 10-

11

0 0 - - - -

La Vanguardia

(15/05/2010)

63-

64

33-

34

13 14 11 0 0 - - - -

Centre d'Estudis

d'Opinió(21/05/2010)

65 36 13 12 9 0 0 - - - 17,0%

El Mundo (02/06/2010) 57-

59

35-

38

12-

15

20-

22

5-7 - - - - - -

El Periódico

(19/06/2010)

65-

67

30-

32

12-

13

13-

14

10-

12

0 0 - - - -

La Razón (05/07/2010) 60-

61

32-

33

12-

13

15-

16

13-

14

0 - - - - -

La Vanguardia 65-

66

32-

33

13 14 10 0 - - - - -

Centre d'Estudis

d'Opinió(30/07/2010)

67-

68

31-

32

13 13 10 0 0 - - - 22,2%

Page 76: Treball de recerca 2010

71

Enquesta

CiU

PSC

PSOE

ERC PPC ICV

EUiA

C's RI SI PxC Altres Indecisos

La Vanguardia

(05/09/2010)

60-

61

31-

32

15-

16

15 12 0-

3

0-

3

- - - -

El País (26/09/2010) 61 28 12 17 9 4 2 2 0 - -

RAC 1 (26/09/2010) 63-

65

30-

31

10-

11

15-

16

9-

10

3-

4

0 0-

3

0 - -

El Periódico

(03/10/2010)

63-

65

30-

31

12-

13

14-

15

9-

10

2-

3

- 0-

2

- - -

RAC 1 (25/10/2010) 65-

66

27-

28

11-

12

13 9-

11

4 0 0-

4

0 - -

La Razón (02/11/2010) 62-63 30-

31

11-

12

15-

16

12-

13

2-

3

- - - 0-2 -

Centre d'Estudis d'Opinió 62-

65

29-

30

13-

14

16 8-9 4 0 0 - - 17,6%

CIS (12/11/2010) 59 33 15-

16

13-

14

11 3 0 0 - - 14,0%

RAC 1

(15/11/2010)

62-

63

30-

31

10-

11

14-

15

9-

10

3 0-

1

2-

4

0 - -

El Mundo 61-

64

30-

32

11 17-

19

9-

10

3 - 1 - - -

El País (21/11/2010) 64-

65

30 8-9 13-

14

10 6-

7

- 1-

3

- - -

Público (22/11/2010) 62 33 13 12 10 4 - 1 - - -

Page 77: Treball de recerca 2010

72

Enquesta

CiU

PSC

PSOE

ERC PPC ICV

EUiA

C's RI SI PxC Altres Indecisos

El Periódico

(22/11/2010)

63-

64

30 11 14 10-

11

4-

5

- 0-

4

- - -

El Periòdic d'Andorra

(23/11/2010)

63-

64

29-

30

11-

12

13-

14

10-

11

5 0 0-

4

0 - -

El Periòdic d'Andorra

(24/11/2010)

64-

65

29-

31

10-

12

13-

14

10-

12

4-

5

- 0-

2

- - -

El Periòdic d'Andorra

(25/11/2010)

64-

65

29-

31

10-

12

13-

14

11-

12

4-

5

- 0 - - -

El Periòdic d'Andorra

(26/11/2010)

65-

67

29-

30

10-

11

13-

14

11-

13

3-

4

- 0 - - -

El Periòdic d'Andorra

(27/11/2010)

64-

66

29-

30

10-

12

14-

15

12-

13

3-

4

- 0 - - -

El Periòdic d'Andorra

(28/11/2010)

65-

67

27-

28

10-

12

14-

15

12-

14

4 - 0-

2

- - -

Page 78: Treball de recerca 2010

73

15. Resultats Electorals

Aquests son els resultats de les eleccions al total de Catalunya, s’obserba que Ciu s’aproxima a la majoria absoluta amb els 62 dels 68 diputats necesaris i sera investit president ja que no hi ha posibilitat logica d’unio entre tots els partits. S’observa tambe que el PSC perd 9 diputats respecte a les eleccions del 2010. El gran perdedor de aquestes eleccions es ERC, ja que pasa de ser la tercera força politica al parlament per ser la cinquena, empatat a diputats, pero amb menys vots que ICV. Com a mostra de la desafecció de la societat catalana amb Espanya, SI a entrat al parlament amb 4 diputats, superant aixi a C’s que es el segon any consecutiu que obte 3 diputats. El grup mixt estara format per SI i C’s, un partit independentista, i un altre de no nacionalista, i espanyolista.

Aquest gràfic es una representació dels resultats electorals representats a continuació:

Page 79: Treball de recerca 2010

74

Catalunya

Candidaturas Vots Diputats CiU 1.198.010 38,47% 62

PSC-PSOE 570.361 18,32% 28 P.P. 384.019 12,33% 18

ICV-EUiA 229.985 7,39% 10 ERC/ESQUERRA 218.046 7,00% 10

SI 102.197 3,28% 4 C's 105.827 3,40% 3 PxC 75.321 2,42%

RI.cat 39.922 1,28% Eb-CenB 18.628 0,60% EV-GVE 15.458 0,50%

PACMA-ANIMALISTA 13.858 0,45% DES DE BAIX 7.169 0,23%

CORI 6.982 0,22% PIRATA.CAT 6.489 0,21%

UPyD 5.293 0,17% PDLPEA 3.198 0,10%

PCPC 2.942 0,09% ALTERNATIVA DE GOVERN 2.187 0,07%

PFiV 2.075 0,07% PUM+J 1.968 0,06% P.O.S.I. 1.834 0,06%

FE de las JONS 1.781 0,06% PRE-IR 1.542 0,05% PCAS 1.053 0,03% UCE 878 0,03% PH 852 0,03%

PDR.CAT 813 0,03% M.S.R. 778 0,02%

GN 702 0,02% GLBTH/TSI 499 0,02%

PxCat

312 0,01%

CDS 216 0,01% BLOC.S.C. 187 0,01%

PAR 97 0% P.J.P. 47 0%

Page 80: Treball de recerca 2010

75

Barcelona Candidatures Vots Diputats

CiU 858.188 36,85% 35

PSC 445.448 19,12% 18

P.P. 298.856 12,83% 12

ICV-EUiA 192.836 8,28% 8

Esquerra 148.061 6,36% 6

C's 89.730 3,85% 3

SI 72.090 3,10% 3

PxC 57.569 2,47%

RI.cat 23.299 1,00%

Eb-CenB 14.160 0,61%

EV-GVE 11.835 0,51%

PACMA-ANIMALISTA 11.283 0,48%

DES DE BAIX 5.600 0,24%

PIRATA.CAT 4.997 0,21%

UPyD 4.537 0,19%

CORI 4.425 0,19%

PDLPEA 2.386 0,10%

ALTERNATIVA DE GOVERN 2.187 0,09%

PCPC 2.142 0,09%

PUM+J 1.654 0,07%

PFiV 1.528 0,07%

P.O.S.I. 1.323 0,06%

FE de las JONS 1.266 0,05%

PRE-IR 1.074 0,05%

PCAS 1.053 0,05%

PH 803 0,03%

GN 702 0,03%

U.C.E. 702 0,03%

M.S.R. 478 0,02%

Page 81: Treball de recerca 2010

76

Girona

Candidatures Vots Diputats

CiU 131.690 45,16% 9

PSC-PSOE 41.498 14,23% 3

Esquerra 26.828 9,20% 2

P.P. 25.050 8,59% 1

ICV-EUiA 14.057 4,82% 1

SI 13.845 4,75% 1

RI.cat 9.560 3,28%

PxC 6.445 2,21%

C's 4.926 1,69%

Eb-CenB 2.139 0,73%

EV-GVE 1.508 0,52%

PACMA-Animalista 1.111 0,38%

PDR.CAT 813 0,28%

DES DE BAIX 712 0,24%

PIRATA.CAT 572 0,20%

GLBTH/TSI 312 0,11%

PCPC 276 0,09%

CORI 276 0,09%

PDLPEA 269 0,09%

P.O.S.I. 228 0,08%

UPyD 222 0,08%

PFiV 215 0,07%

PRE-IR 209 0,07%

M.S.R. 187 0,06%

Page 82: Treball de recerca 2010

77

Lleida

Candidatures Vots Diputats

CiU 86.525 46,93% 9

PSC-PSOE 27.242 14,78% 3

P.P. 18.863 10,23% 2

ESQUERRA 16.877 9,15% 1

ICV-EUiA 7.384 4,01%

SI 5.716 3,10%

RI.cat 4.190 2,27%

PxC 3.291 1,79%

C's 2.744 1,49%

Eb-CenB 1.065 0,58%

EV-GVE 637 0,35%

DES DE BAIX 489 0,27%

PACMA-Animalista 467 0,25%

PIRATA.CAT 349 0,19%

PxCat 312 0,17%

CORI 249 0,14%

PCPC 247 0,13%

PDLPEA 213 0,12%

BLOC.S.C. 187 0,10%

PFiV 113 0,06%

PUM+J 113 0,06%

PAR 97 0,05%

FE de las JONS 88 0,05%

UPyD 88 0,05%

CDS 57 0,03%

PH 49 0,03%

P.J.P. 47 0,03%

M.S.R. 47 0,03%

UCE 46 0,02%

Page 83: Treball de recerca 2010

78

Tarragona

Candidatures Vots Diputats

CiU 121.607 39,37% 9

PSC-PSOE 56.173 18,18% 4

P.P. 41.250 13,35% 3

ERC/ESQUERRA 26.280 8,51% 1

ICV-EUiA 15.708 5,08% 1

S.I. 10.546 3,41%

C's 8.427 2,73%

PxC 8.016 2,59%

RI.cat 2.873 0,93%

CORI 2.032 0,66%

EV-GVE 1.478 0,48%

Eb-CenB 1.264 0,41%

PACMA-ANIMALISTA 997 0,32%

PIRATA.CAT 571 0,18%

UPyD 446 0,14%

DES DE BAIX 368 0,12%

PDLPEA 330 0,11%

P.O.S.I. 283 0,09%

PCPC 277 0,09%

PRE-IR 259 0,08%

FE de las JONS 253 0,08%

PFiV 219 0,07%

PUM+J 201 0,07%

GLBTH/TSI 187 0,06%

CDS 159 0,05%

U.C.E. 84 0,03%

SAIN 82 0,03%

M.S.R. 66 0,02%

ALS 54 0,02%

DW 44 0,01%

Com es veu a totes les circumscripcions el que més vots te es CiU, així doncs el mapa electoral queda de la següent forma:

Page 84: Treball de recerca 2010

79

16. Conclusions

Per concloure el treball cal dir que aquest ha estat molt instructiu, m`ha servit per

aprendre moltes coses del món de la política que abans desconeixia. Gràcies als cursos

de formació i els llibres llegits m’he introduït en el món del màrqueting polític, de la

política 2.0 i sobre tot el seguiment que havia de fer de la campanya dia a dia i el

contacte permanent amb el mon polític m’ha fet adonar de la situació política del país,

no només a nivell de partits on hi ha falta de personal humà, si no a la desafecció que

hi ha al carrer en vers a la política. Durant la realització del treball he comentat el

contingut d’aquest amb molta gent sense cap relació amb la política i molta gent

coincidia a dir que “els polítics ens enganyen”, “només es preocupen per els seus

interessos i per la seva butxaca” cosa que és totalment respectable però sense

fonaments ni cap mena de raó ja que els nostres polítics es preocupen per la situació

social i econòmica del país, però falla la comunicació d’allò que fan i per tant el poble

només sap de política allò que els mitjans de comunicació ens mostren, “cas Pretòria”,

“Cas Millet”... tota aquesta desafecció amb la política no només amb gent gran si no

que també entre la gent jove de la meva edat m’ha fet plantejar-me i més tard afiliar-

me a un partit polític, per intentar canviar aquesta situació encara que només sigui

amb els que estan al meu voltant. Durant la realització d’aquest treball he tingut la

oportunitat de participar directament a la elaboració i aplicació de la campanya a les

eleccions anant tots els mítings que m’han estat possible assistir a més a més de

participar a la seva organització i no només mítings si no tot tipus d’actes, com festes,

repartiment de tríptics, penjada de cartells etc. Els resultats de les eleccions, amb la

clara victòria de CiU es veia venir de lluny ja que sempre és més fàcil preparar les

campanyes des de la oposició i amb la crisis econòmica mundial que ens afecta la gent

quasi sempre canvia el seu vot. S’ha de tenir en compte també que els que

Page 85: Treball de recerca 2010

80

s’encarreguen del màrqueting polític per CiU portaven un any sencer analitzant la

campanya electoral de Barack Obama del 2008, per aplicar el concepte de “Canvi” i

d’opció de “llum al final del túnel” que van donar durant tota la precampanya i

campanya. Una altre victòria es la del Partit Popular que ha passat a ésser la tercera

força política del país, molts analistes polítics diuen que aquesta victòria a Catalunya

del Partit Popular és un primer pas cap a la victòria a Espanya. Jo crec que això

realment es veurà al maig amb les municipals i que aquí a Catalunya només és un cop

d’atenció i desafecció contra els membres del tripartit i una crida dels afins a aquest

partits a fer un canvi intern com ja s’ha començat a veure en els dos partits vençuts

que son el PSC i ERC que han perdut molts escons i els seus secretaris generals s’han

retirat i l’altre ha posat el càrrec a disposició del partit respectivament. Després

d’acabar el treball arribo a la conclusió que actualment els partits en període electoral

diuen als votants allò que volen escoltar, no allò que realment faran o volen intentar

fer, els polítics venen un producte als votants i els votants només han d’escollir el

partit, la marca, segons veuen a la televisió o als cartells del carrer. A més a més cal

destacar el factor televisiu a les campanyes electorals ja que la Junta electoral diu que

no es pot fer publicitat electoral a les televisions publiques fora dels blocs electorals,

determinats segons el nombre d’escons tret a les anteriors eleccions. Això fa que els

partits petits sense representació els hi sigui més difícil arribar a tenir-ne ja que no pot

comptar amb el factor televisiu que avarca tanta gent, crec que s’hauria de canviar

aquesta llei que ho impedeix i donar realment opcions a la pluralitat de partits. En

conclusió, a la cursa cap el poder, hi ha molts factors a tenir en compte, un bon equip

directiu, un bon director de campanya però sobre tot il·lusió i creure’s el projecte

polític que defenses ja que si ni tu creus en el que dius, es impossible mobilitzar a

aquells que et donaran el vot.

Page 86: Treball de recerca 2010

81

A la meva opinió, després de finalitzar el treball i veient els resultats crec que la millor

campanya a estat la de Convergència i Unió si l’objectiu final es guanyar vots costi el

que costi ja que CiU a fet una campanya molt comunicativa i fent moltes referencies a

un canvi necessari a Catalunya, sabent comunicar perfectament les seves promeses i

les seves aspiracions per quan arribessin al poder. I ha darrera un treball en

màrqueting molt bo a més a més d’un candidat comunicatiu i proper als electors.

La pitjor campanya la donaria al Partits dels Socialistes de Catalunya ja que van fer

servir una estratègia poc comercial, dirigint-se nomes al públic mitjançant el

recordatori de tot el que han fet duran 4 anys, venent el progres. Crec que no es pot

anar venent progres i canvi recordant actes del passat, com a mínim centrar la

campanya a això, en canvi després del fracàs electoral a estat el més sincer de tots els

partits “grans” que es presentaven ja que deia exactament allò que volia fer i allò que

es i no es, s’ha de recordar la frase “Ni independentista, ni de dretes” que ja exclou a tot

aquest grup de persones.

També arribo a la conclusió que si Solidaritat Catalana i Reagrupament hagessin

presentat una candidatura unitària haurien arribat a treure com a mínim grup propi

ja que Reagrupament es va quedar a les portes de entrar al Parlament.

En definitiva, el camí cap el poder, es molt llarg i complicat, però amb persistència i

convicció es pot arribar a lluny.

Page 87: Treball de recerca 2010

82

17. Recull fotogràfic. La meva experiència electoral

Page 88: Treball de recerca 2010

83

18. Bibliografia i webgrafia

- El manual del Príncipe (Domínguez, Xavier), Fundació Rafael Campalans,

Barcelona, 2006, Col·lecció Formació Vol. 2.

- http://apps.facebook.com/causes/75642

- http://eleccions10.wordpress.com/

- http://es.eleccions-2010.com/

- http://presidentmontilla.cat/programa-electoral/fes-tel

- http://presidentmontilla.cat/programa-electoral-psc-2010

- http://www.3cat24.cat/especials/Eleccions/parlament2010

- http://www.3cat24.cat/noticia/171252/altres/Els-partits-politics-acorden-

prohibir-les-donacions-anonimes-i-fixar-ne-un-maxim-anual

- http://www.ciu.cat/

- http://www.gencat.cat/governacio-

ap/eleccions/eleccions2010/webhistorica/ca/Informacio_electoral/Normativ

a/Despeses_i_subvencions_electorals/Despeses_i_subvencions_electorals

- http://www.gencat.cat/governacio-

ap/eleccions/eleccions2010/webhistorica/ca/Informacio_electoral/Models_

oficials/Documentacio/Documentacio.htm

- http://www.gencat.cat/governacio-

ap/eleccions/eleccions2010/webhistorica/index_ca.htm

- http://www.ideespelcanvi.cat/

- http://www.mobilitzat.org/

Page 89: Treball de recerca 2010

84

- http://www.reagrupament.cat/

- http://www.solidaritatcatalana.cat/

- http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/tramit_fitxa.jsp?codi=8940

- Política 2.0 (Benach, Ernest), Edicions Bromera, Barcelona, 2010.

Page 90: Treball de recerca 2010

28

Annex

Documentació a omplir pels partits polítics per poder presentar-se a les eleccions

Page 91: Treball de recerca 2010

29

Page 92: Treball de recerca 2010

30

Certificat per demanar el vot per correu

Page 93: Treball de recerca 2010

31

Page 94: Treball de recerca 2010

32

Credencial de nomenament d’interventors

Page 95: Treball de recerca 2010

33

Page 96: Treball de recerca 2010

34

Certificat del nomenament d’apoderat

Page 97: Treball de recerca 2010

35