- 1. El sector terciari
- Bns intangibles, immaterials, que no es poden
emmagatzemar.
- Necessitats i demandes de la societat.
- Es caracteritza per la seva diversitat:
-
- Serveis banals o estancats
-
- Terciari superior o quaternari
2. Per sobre del 60 % = desenvolupament 3. Procs de creixement
del sector serveis 4. Per qu ha augmentat tant?
- Procs d'augment desprs de la crisi de 1973.
-
- Augment dels serveis pblics: administrats per les
administracions pbliques i dirigits al conjunt de la poblaci
-
-
- La societat del Benestar --> definici?
-
-
-
- Marshall: democrcia, capitalisme, benestar (protecci
social)
-
-
-
- Dret a existir: tothom rebs 700 euros.
-
-
-
- Necessitats bsiques: quines?
-
-
-
- Ms impostos = ms prestacions
-
-
- Organitzaci territorial de l'estat: descentralitzaci =
administracions autonmiques + entrada a la UE = funcionaris
europeus.
5.
-
- Serveis externs a les empreses:
-
-
- Assessorament(promoci, consultories), auditories, serveis
informtics, recursos humans = activitats estratgiques.
-
-
- Context global: innovaci, competivitat, creixement de la
producci (terciaritzaci de l'economia).
-
- Serveis en l'mbit familiar:
-
-
- Augment de renda disponible
-
-
- Esperana de vida ms llarga
-
-
- Temps lliure i vacances pagades
-
-
- Incorporaci de la dona al treball
6. La dona en el mn laboral
- Revoluci industrial --> xode rural --> vida urbana = de
la famlia extensa a la nuclear => gent gran i infants.
- Societat del Benestar: serveis.
- 30 minuts:http://www.tv3.cat/videos/1496839
7. 8. La societat del benestar
- El dans Esping-Andersen, a The Three Worlds of Welfare
Capitalism (1990), ha analitzat els estats de benestar occidentals
i els ha classificat en tres categories, tot comparant les
poltiques de pensions, desocupaci i ajuda a la renda de les
persones: -Socialdemcrata: Els serveis assistencials sn
subvencionats per lEstat i sn disponibles per a tothom (prestacions
universals). La majoria dels pasos escandinaus sn exemples daquest
model destat del benestar. -Conservadors-corporatius: Com a
exemples posa a Frana i Alemanya: La cobertura dels serveis no s
necessriament universal. La quantitat de prestacions a les que t
dret un ciutad depn de la seva posici social. Aquest tipus de rgim
pot no estar dirigit tant a eliminar les desigualtats com a
mantenir lestabilitat social, la fortalesa de les famlies i la
lleialtat a lEstat. -Liberal. Exemple: Els Estats Units: Els
serveis assistencials estan molt mercantilitzats i es venen en el
mercat. Les prestacions en funci dels mitjans sn disponibles per
als molt necessitats, per queden marcats (estigmatitzats). Aix es
deu al fet a que sespera que la majoria de la poblaci compri el seu
propi benestar a travs del mercat.
9. Situaci d'Espanya respecte al sector serveis tenint en
compte:
- 1 . Indicador de la participaci del sector serveis al PIB
(2006). exercicis p. 152
10. Distribuci dels serveis al territori espanyol
- Usuaris i serveis = concentraci de poblaci --> grans
ciutats, activitat industrial alta i zones turstiques.
- Mapa de les empreses del terciari, p. 153.
-
- Serveis socials: repartiment equitatiu.
-
- Comunicacions, finances, serveis a les empreses: Madrid i
Barcelona, Valncia i Sevilla.
-
- Empreses comercials: Catalunya, Andalusia, Madrid,
Valncia.
11.
- 2. Indicador de la participaci dels serveis en l'ocupaci
(2006)
12. Inversi en educaci (2001)