UNITAT 4. Su-per-di-ver-tit!Un joc su-per-di-ver-tit
1 Coneixes el concurs Pica Lletres? Per participar-hi, el teu equip ha de ser prou bo lletrejant paraules. Aquí en teniu unes quantes classificades en cinc nivells de dificultat perquè aneu practicant.
– Nivell 1: cada paraula lletrejada correctament val 10 punts. Exemples: verd, fàcil, xarxa.
– Nivell 2: cada paraula lletrejada correctament val 20 punts. Exemples: enganyar, ulleres,
muntanya, tasseta, síndria.
– Nivell 3: cada paraula lletrejada correctament val 30 punts. Exemples: espàrrecs, alfabètic,
mocadoret, fruiteria, agenollat.
– Nivell 4: cada paraula lletrejada correctament val 40 punts. Exemples: futbolistes, demos-
tràvem, retrovisors, farmacèutica, recol·locarien.
– Nivell 5: cada paraula lletrejada correctament val 100 punts. Exemples: vicepresidents,
arrossegaríeu, encantadorament, emblanquinament, teletransportaràs, hipercalòriques.
Podeu jugar-hi en equips de tres. Com que amb les paraules anteriors no en tindreu prou,
us donem unes quantes orientacions perquè en busqueu més pel vostre compte: Nivell 1:
paraules de fins a 5 lletres; Nivell 2: paraules de fins a 8 lletres; Nivell 3: paraules de fins
a 10 lletres; Nivell 4: paraules de fins a 12 lletres; Nivell 5: paraules de més de 13 lletres.
Repasseu, si cal, el nom de les grafies tal com s’han de lletrejar i altres criteris lingüístics
que cal tenir en compte en jugar-hi en el lloc web del concurs (http://www.picalletres.cat/).
© A
ntàr
tida
Pro
ducc
ions
36
Ull viu!
1 Nigra, una colònia terrestre a la Lluna
Nombre de faltes
Correcció
2 La terra blanca d’Ulma
Nombre de faltes
Correcció
37
Dictats preparats 4
Unitat
La síl·laba un altre cop
1 Digues en veu alta, pronunciant amb claredat, aquestes dues paraules: paella i iogurt. Ara, com-pleta aquestes afirmacions amb l’opció correcta:
En la paraula paella, les dues vocals destacades en negreta es pronuncien
(juntes / separades).
En la paraula iogurt, les dues vocals destacades en negreta es pronuncien
(juntes / separades).
Quantes síl·labes té la paraula paella? I la paraula iogurt?
2 Classifica aquestes paraules en la taula segons si els seus grups vocàlics es pronuncien com paella o com iogurt. Si cal, per assegurar-te’n, pronuncia-les en veu alta. Tingues present que, sense comptar l’exemple, n’hi ha cinc de cada.
oïda quaranta noi aigua fúria veïna aula treure països història
3 Separa sil·làbicament les paraules de l’activitat anterior. Fes servir comes entre els mots.
pa-e-lla
io-gurt
SÍL·
Un hiat és format per dues vocals
seguides que pertanyen a síl·labes
diferents (pa-e-lla, tu-to-ri-a).
Un diftong és format per la unió de
dues vocals que pertanyen a la ma-
teixa síl·laba (io-gurt, boi-na).
FIXA’T QUE…
LABA
Parlem de…
38
4Unitat
separades
juntes
tres dues
oïda,fúria,veïna,països,història
quarantanoiaiguaaulatreure
o-ï-da,fú-ri-a,ve-ï-na,pa-ï-sos,his-tò-ri-a
qua-ran-ta,noi,ai-gua,au-la,treu-re
4 Classifica aquestes paraules en la taula segons si es pronuncien com camió, com taxi o com góndola. Fes servir comes entre els mots.
curta màquina histèrica soldat feliç tómbola feina sofà rosada
5 Busca en un diccionari sis exemples de cada tipus de paraules.
Paraules agudes Paraules planes Paraules esdrúixoles
Quina característica tenen en comú les paraules esdrúixoles?
Les paraules com camió s’anomenen agudes, les paraules com taxi són planes i les
paraules com góndola reben el nom d’esdrúixoles. La síl·laba pronunciada amb més
intensitat es coneix com a síl·laba tònica.
FIXA’T QUE…
Parlem de…
39
4Unitat
soldat curta màquinasofà feina histèricafeliç rosada tómbola
Respostaoberta.
Totesportenaccentgràfic.
3 Històries a la carta
Nombre de faltes
Correcció
4 L’Olav roba un petó
Nombre de faltes
Correcció
Abans de corregir el dic-tat 4, tingues en compte el següent:– Hi ha quatre paraules que duen accent obert i sis que el porten tancat.– Embadalir-se vol dir ‘que-dar amb la boca oberta’; fulgents, ‘brillants, llu-ents’; s’és, ‘algú és’.– Atenció amb assajant, expressió i princesa; fi-xa’t que la essa d’aques-ta última paraula sona diferent.
– Càstig s’escriu amb -g final.
40
4Unitat
Més dictats
La coma
1 Llegeix en veu alta aquest text. Fes una pausa llarga després de cada punt i una de més curta després de cada coma.
2 Completa els usos de la coma a partir d’exemples extrets del text anterior.
La coma serveix per:
– separar els elements d’una enumeració: els coberts, els plats i els gots. L’últim element va
introduït per i o bé per o;
– assenyalar clarament la persona a la qual ens dirigim: ;
– intercalar una explicació o aclariment enmig d’una oració: ahir, havent sopat, com sempre, /
/ ;
– unir oracions que expressen accions que van molt seguides:
.
3 Col·loca comes en les oracions següents i explica oralment a quin dels usos correspon cadascuna.
Pere vols fer el favor de venir?
Pel meu aniversari no podia ser d’una altra manera em van regalar un jersei horrorós.
Els meus pares és natural no volen que m’apunti a fer judo.
Voleu berenar nois?
Vés al mercat i compra peres pastanagues raves alls tendres moniatos i carxofes.
La porta era oberta vaig acostar-m’hi ràpidament vaig treure el meu carnet el vaig ensenyar
al porter i ell va fer que no amb el cap.
Estudiem llengua socials tecnologia anglès matemàtiques i no sé quantes coses més.
Ahir, havent sopat, com sempre, a la Laura li tocava desparar la taula. Va treure les estovalles, va recollir els coberts, els plats i els gots i va voler endur-s’ho tot de cop cap a la cuina. Però, com podeu imaginar, li va caure tot a terra. Els gots i els plats es van fer miques i tot plegat va fer molt de soroll. El pare, que estava ficant la roba a l’assecadora, es va preocupar.
–Ai, Laura, jo ja m’ho veia venir. Que estàs bé?
41
4Unitat
Tot a punt!
Ai,Laura,...
Però,compodeuimaginar,... Elpare,queestavaficantlaroba…,
Vatreurelesestovalles,
varecollirelscoberts...
,
, ,
, ,
,
, , , ,
, , ,
, , , ,
Creem missatges secrets
1 Avui, en tornar del pati, en Toni s’ha trobat un paper damunt la taula amb el missatge següent: GNJZ, ZLHB. PTD EZR?
En Toni no n’ha fet cas. Però durant el canvi de classe algú li ha deixat un altre paper amb
aquest missatge: SNMH. PTD EZR?
Quan ha vist que en Gerard, la Laia i en Joel reien, se li ha encès un llumet i hi ha escrit a
sota: QDR!
Com s’ho ha fet per desxifrar el missatge? Molt senzill. Quan ha vist escrit SNMH, que té
quatre lletres, com el seu nom, s’ha adonat que la S és la lletra anterior a la T, la N és la lletra
anterior a la O… Aleshores ha escrit l’alfabet i ha anat completant les equivalències tenint
en compte que a cada lletra de l’alfabet real li correspon l’anterior en el del codi. Fixa’t que en
Toni ha prescindit de la K i de la W, que són poc habituals. D’acord amb això, completa el
quadre amb les equivalències que hi falten.
2 Què hi diu, en els missatges dels amics d’en Toni? Quina ha estat la seva resposta?
3 Inventa un altre codi secret. Per exemple, pots crear-lo substituint cada lletra de l’alfabet real per la que va dos llocs endavant o dos llocs endarrere. Després, escriu un missatge amb aquest codi en un full a part i dóna’l a un company o companya. L’entén?
42
4Unitat
Paraules en joc
Hola,amic.Quèfas?
Toni,quèfas?
Res!
E P
A F L V
M
H S Y
D I O
Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.
1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).
2 Escriu el títol i el nombre de faltes que has fet en cada dictat.
3 Completa:
Una cosa que he après:
Una activitat que m’ha agradat:
4 Fes una llista amb 10 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.
TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES
43
4Unitat
Balanç
1 Nigra, una colònia terrestre a la Lluna
La colònia de Nigra es dreça, orgullosa, a la cara oculta de la Lluna. Des d’allà no podrà veure’s mai la Terra. Per un marge ben estret, certament: un centenar de quilòmetres més a l’oest i el planeta mare penjaria tothora al cel, proporcionant llum entre les estrelles.
Jordi ortiz: Nigra. Barcanova.
2 La terra blanca d’Ulma
Al començament del segle xx, la tècnica i la ciència revolucionaven el món, però res, o gairebé res, no havia canviat a la petita població d’Ulma, situada a la vora d’un dels més bells fiords de les retallades costes al sud-oest de Noruega.
Maria teresa ClaraMunt: Vora el fiord. Barcanova.
3 Històries a la carta
La Dèbora és una noia maquíssima i intel·ligentíssima. Viu amb la seva família a Santa Eulàlia, una localitat única d’aquesta comarca. La Dèbora és d’origen indígena: va néi-xer a Bolívia, però quan tenia sis anys en Jònatan i l’Octàvia la van adoptar. Després van néixer la Jèssica, la Xènia i la petita Júlia. Així doncs, a la Dèbora li toca fer de germana gran, però no li costa gens perquè és d’allò més simpàtica. La Júlia sempre vol que li expliqui històries de Bolívia. «Però si no em recordo de res!», diu la Dèbora. «Doncs nosaltres en volem d’Itàlia», demanen les altres.
4 L’Olav roba un petó
L’Olav va mirar la Margarida i va embadalir-se amb els seus cabells fulgents, el seu rostre encès per aquella estranya llum i aquells ulls blau grisosos que brillaven més que mai. No va poder dominar els seus sentiments i, en aquell mateix instant, se li va apropar i li va besar els llavis. Ella es va quedar breument en silenci i, assajant una expressió severa, va dir:
–No es fa un petó a una princesa si no s’és un príncep. Demà tindràs el teu càstig.I, sense afegir res més, va girar cua i se’n va anar.
Maria teresa ClaraMunt: Vora el fiord. Barcanova.
44
4Unitat Textos
per als dictats
El mosquit tigre, un veí molest
El mosquit tigre és originari del sud-est asiàtic. L’estiu de 2004 es va detectar per pri-mera vegada a Catalunya. El mosquit adult fa entre 2 i 10 mil·límetres. Se’l reconeix per les ratlles blanques al cap i al cos. Els ous i les larves viuen en petites masses d’aigua estancada, en àrees exteriors, properes a la presència humana. No els agrada pondre els ous en aigües en moviment ni en masses d’aigua grans. És actiu sobretot de dia i principalment a l’exterior de les cases, i s’amaga en àrees ombrívoles. Les femelles produeixen molèsties a causa del nombre de picades que fan. A Catalunya no enco-mana cap malaltia.
Campanya per controlar el mosquit tigre. Generalitat de Catalunya.
1 imatge x 1.000 paraules
45
4UnitatDictat
complementari
UNITAT 5. Brúixoles esdrúixolesEl joc de les diferències
1 Tot i que no entenguis res, troba les diferències que presenten els textos de la dreta respecte als corresponents de l’esquerra i encercla-les.
2 Seguint l’exemple de l’activitat anterior, en un full a part, escriu minitextos aparellats que només es diferenciïn per un accent o una dièresi. Fes servir colors i tipus de lletres variats. Després, intercanvia’ls amb un company o companya i jugueu a buscar les diferències.
Fönlieu éuej eja cja cm iia hcka trù
Fönlieu éuej eja cja cm iia hckä trù
Sd i ahàh he trhi kolm dere fäu
Sd i ahàh he trhi kolm dére fäu
Tarabük erp tàssum makanâ olep tsió
Tarabük erp tássum makanâ olep tsió
Hdûi duï au rie Hdûi duí au rie
Haqye eú aiop trená chfiHaqye eú aiop trenà chfi
46
Ull viu!
1 �Què és una macedònia?
�
�
�
�
�
�
�
�
Nombre�de�faltes��
Correcció
�
�
�
2 �L’avi i la petita
�
�
�
�
�
�
�
�
Nombre�de�faltes��
Correcció
�
�
�
47
Dictats preparats 5
Unitat
L’accentuació gràfica
1 Llegeix aquestes oracions:
Juguem�a�dòmino?�Aneu�amb�compte,�que�jo�domino�el�joc!
Ara�canto�jo.�Si�em�voleu�sentir�bé,�poseu-vos�al�cantó�de�la�porta.
Per�què�les�paraules�destacades�d’aquestes�frases�es�pronuncien�de�manera�diferent?
�
2 Què tenen en comú totes aquestes paraules? Pensa en la vocal tònica.
quitrà ��� marit ��� sofàs ��� tindré ��� paret ��� violí ��� camió ��� tutú ��� depèn ��� anís ��� terròs ��� intrús
�
3 Totes aquestes paraules porten accent gràfic. Col·loca l’accent on correspongui.
cami������gabia������autobus������Italia������italia������pallus�����mati
L’accent�gràfic�s’utilitza�per�assenyalar�quina�és�la�vocal�tònica�d’una�paraula.�Això�ens�
permet�diferenciar�algunes�paraules�que�s’escriuen�de�la�mateixa�manera.�En�la�frase�
Aquella dona no li donà res del que li havia promès,�per�exemple,�dona�es�refereix�a�
una�persona�del�sexe�femení�i�donà�és�una�forma�del�verb�donar.
FIXA’T QUE…
S’accentuen�les�paraules agudes�acabades�en�a,�e,�i,�o,�u,�as,�es,�is,�os,�us,�en,�in.�
S’accentuen�les�paraules planes�que�no�acaben�en�cap�de�les�terminacions�anteriors.
Les�paraules esdrúixoles�s’accentuen�sempre.��
FIXA’T QUE…
Parlem de…
48
5Unitat
L’accent gràfic indica que la tònica és diferent en cada cas.
´ ` ´ ` ` ´ ´
La tònica és l’última síl·laba.
4 En aquesta taula et donem algunes pautes per ajudar-te a diferenciar entre la e oberta i la e�tancada i la o oberta i la o tancada en alguns casos concrets.
Accentua�correctament�aquestes�paraules.�N’hi�ha�tres�de�cada�(e�oberta,�e�tancada,�
o�oberta,�o�tancada).
delicios� historia� momia� bestia� Gloria� ventos�
vindre� aragones� japones� sorollos� fare� parles�
5 En cadascuna d’aquestes oracions hi falta un accent. Escriu-lo i mira de justificar per què hi ha de ser i per què és obert o tancat.
Molt�bé,�Marina,�has�estat�molt�rapida!��
Haure�d’ajudar�els�meus�pares�amb�la�mudança.��
Aixo�que�dius�no�és�lògic.��
Tant�de�bo�guanyes�el�meu�equip!��
Escriure�correctament�l’accent�obert�(`)�o�tancat�(´)�és�una�qüestió�de�vista�i�oïda.
Vista:���–�La�a,�quan�s’accentua,�sempre�va�amb�accent�obert:�àrab.
–�La�i�i�la�u,�quan�s’accentuen,�sempre�és�amb�accent�tancat:�Índia,�iglú.
–�La�e�i�la�o�poden�dur�accent�obert�(anglès,�això)�o�tancat�(també,�pólvora).�
Oïda:���No�sona�igual�la�e�de�vindré (tancada)�que�la�de�rèptil�(oberta).�Tampoc�no�sona�
de�la�mateixa�manera�la�o de�mató�(tancada)�que�la�d’errònia�(oberta).
FIXA’T QUE…
AMB E OBERTA AMB E TANCADA
AMB O OBERTA AMB O TANCADA
Parlem de…
49
5Unitat
´ ` ` ` ` ´
´ ` ` ´ ´ ´
`
´
`
´
Esdrúixola / La a, quan s’accentua, va amb accent obert
Aguda acabada en e / 1a pers. del futur
Aguda acabada en o / Paraula això
Aguda acabada en es / 3a pers. imperfet subj.
3 Qui té més mandra?
�
�
�
�
�
�
�
�
Nombre�de�faltes��
Correcció
�
�
�
4 Dies pitjors
�
�
�
�
�
�
�
�
Nombre�de�faltes��
Correcció
�
�
�
Abans�de�corregir�el�dictat�4,�tingues�en�compte�el�següent:–��Només�hi�ha�una�parau-la�que�porta� accent,� en�aquest�cas�tancat.–��Irene,�tot�i�ser�femení,�aca-ba�en�-e�i�no�s’apostrofa.–�Complir�s’escriu�amb�o.�–��Abatuts�vol�dir� ‘aixafats,�desesperançats’.–��Vigila� amb� la� grafia� de�les�paraules�clavegueres�i�emmagatzemades.–�Hivern�s’escriu�amb�hac.�
50
5Unitat
Més dictats
El signe d’interrogació
1 Escriu una pregunta adient per a cadascuna d’aquestes respostes. No et descuidis de posar el signe d’interrogació al final. Després, compara les preguntes amb les d’un company.
�
Ha�estat�en�Manel.�Quan�vaig�arribar�ja�estava�tot�així.
�
Crec�que�aquest�matí,�molt�d’hora.�Però�no�n’estic�segura.
�
On�vols�que�sigui?�On�és�sempre,�al�costat�del�sofà.
�
Una�consola�nova.�Però�jo�volia�una�guitarra�elèctrica.
�
Força�bé.�He�tingut�temps�fins�i�tot�de�repassar�les�faltes.
2 Imagina que ets la primera persona que pot entrevistar un extraterrestre. Prepara sis preguntes. Què voldries saber?
�
�
�
�
�
�
�
3 Per parelles, trieu les tres preguntes que considereu que són les millors i escriviu-ne les respostes. Després, en un full a part, poseu per escrit aquesta entrevista «històrica».
4 Llegiu en veu alta les vostres entrevistes. Quina us sembla més interessant? I més divertida? I més imaginativa?
QUI? QUÈ? ON?PER QUÈ?
51
5Unitat
Tot a punt!
Resposta oberta.
Resposta oberta.
Inventem una història «obligada»
1 Tria un d’aquests sobres.
2 Pensa una situació els protagonistes de la qual siguin persones a qui puguin passar coses rela-cionades amb les paraules del sobre que has escollit i a les quals sorgeixi algun problema. Per exemple, en el cas del sobre número 1: Un carter reparteix el correu en un dia d’hivern. Amb el fred, se li entelen les ulleres.
�
�
3 Busca una solució sorprenent al problema plantejat. Quan la tinguis, ja pots escriure la teva història.
�
�
�
4 Torna a llegir la teva història «obligada». S’entén bé? Inclou les paraules del sobre? Les accions van separades per punts? Hi ha cap pregunta? En les enumeracions, fas servir comes? Revisa-ho tot i corregeix el que calgui.
5 Llegiu en veu alta les vostres històries «obligades». N’hi ha cap que es pugui fer encara més llarga? Quina? Feu-ho entre tota la classe.
moscaespantat
regnenas
gotfestablau
pintaven
sorollmirada
va callartreure
fredarribar
va trucarbombeta
1
2
3
4
52
5Unitat
Paraules en joc
Resposta oberta.
Resposta oberta.
Ara�que�has�acabat�la�unitat,�és�el�moment�que�reflexionis�una�mica�sobre�la�feina�que�has�fet.
1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).
2 Escriu el títol i el nombre de faltes que has fet en cada dictat.
3 Completa:
Una�cosa�que�he�après:��
�
Una�activitat�que�m’ha�agradat:��
�
4 Fes una llista amb 10 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.
�
�
�
�
TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES
53
5Unitat
Balanç
1 Què és una macedònia?
Per�fer�una�bona�macedònia�necessites�fruita�variada:�la�que�més�t’agradi.�Per�exem-ple:�peres,�pomes,�kiwis,�plàtans,�taronges,�mandarines,�maduixes,�préssecs…�Hi�ha�tantes�macedònies�com�cuiners!�I�per�preparar-la�només�has�de�pelar�les�fruites�que�calgui,�tallar-les�en�daus�petits�i�deixar-ho�tot�en�un�bol.
2 L’avi i la petita
Un�home�gran�i�una�nena�d’uns�sis�o�set�anys�em�miraven�amb�cara�d’esglai,�arrupits�a�la�llum�petita�d’una�espelma.�La�nena�va�enfonsar�la�cara�en�el�pit�de�l’avi�al�mateix�temps�que�ell�la�protegia�amb�els�braços.�Vaig�abaixar�el�bastó�avergonyit.
–Volíem�escoltar�la�noia�–va�embarbussar-se.
Maria Àngels JuanMiquel: El dia del voltor.�Barcanova.
3 Qui té més mandra?
–Eulàlia?–Què�vols,�Davínia?–Em�pots�fer�un�favor?–�Un�favor?�I�ha�de�ser�ara?�No�veus�que�estic�ocupadíssima?
–Ocupadíssima?�Fent�què?–�Estic�descansant.�És�una�feina�que�ne-cessita�reflexió�i�molta�tranquil·litat.�No�sé�si�ho�pots�arribar�a�entendre.
–�I�tant�que�ho�entenc!�Quina�barra�que�tens!�Dir-me�que�no�pots�fer�res�perquè�estàs�estirada�al�sofà!
–D’acord,�d’acord,�ara�m’aixeco…–�Molt�bé.�Així�m’agrada.�Ara�passa’m�el�comandament�de�la�tele.
–Però�si�el�tens�al�costat!–Ja,�però�m’agrada�que�me’l�donis�tu…–Després�diràs�que�sóc�una�mandrosa!
4 Dies pitjors
El�maig�que�la�Irene�va�complir�quinze�anys�una�calor�xafogosa�ens�deixava�abatuts�al�cementiri�de�deixalles.�L’Aniol�patia�atacs�d’asma�i,�els�dies�pitjors,�els�grans�ens�feien�quedar�a�les�clavegueres�confiant�que�el�seu�estat�i�la�feina�que�ens�encarregaven�no�ens�deixarien�ganes�de�buscar-nos�problemes.�Ens�quedava�poca�llenya�i�havíem�de�treure�fustes�de�la�biblioteca�i�baixar-les�per�poder�cuinar�i�tenir-ne�d’emmagatzemades�per�a�la�tardor�i�l’hivern.�
Maria Àngels JuanMiquel: El dia del voltor.�Barcanova.
54
5Unitat Textos
per als dictats
Esport per a tothom!
Què�vol�dir�fer�esport?�Vol�dir�córrer�i�suar?�Formar�part�d’un�equip,�entrenar-se�dues�vegades�la�setmana�i�jugar�partits�el�dissabte?�Posar-se�uns�esquís�a�la�temporada�de�neu�i�baixar�per�les�pistes?�Enfilar-se�a�una�barca�i�fer�un�descens�entre�aigua�i�pedres?�Grimpar�per�les�parets?�Travessar�prats�i�muntanyes�per�les�sendes?�Fer�esport�és�tot�això�i�més.�Tant�si�en�practiques�habitualment�algun�com�si�vols�començar�de�zero,��en�el�nostre�lloc�web�t’oferim�uns�enllaços�pràctics.
Si�ja�ets�esportista�o�t’has�engrescat�a�fer�qualsevol�esport�i�cerques�unes�instal·la-cions�o�un�club,�consulta�el�cens�d’equipaments�esportius�de�Catalunya.
Portal�Jove.cat�de�la�Generalitat�de�Catalunya�(text�adaptat).
1 imatge x 1.000 paraules
55
5UnitatDictat
complementari
UNITAT 6. L’hora d’anar a l’institutEl joc de les diferències
1 En aquest text hem substituït algunes lletres per signes. Per exemple, la o és el signe de l’arrova (@) i la a és l’asterisc (*). Desxifra’l i copia’l.
2 Com continuaries aquest text? Afegeixhi unes quantes línies. No cal que facis servir signes, però!
Q&in* ll*un*!
Ésl’h@r*d’*n*r*l’instiin@#ntincg*ir#s g*n#s, l* v#rit*t. L*prim*v#r*j*h**rrib*t,p#ròq&*ns&rt@*lm*tí#nc*r*f*m@ltd#fr#d.L*c*l#f*cciód# l*cl*ss#n@f&nci@n*ifinsit@thih*di#sq&#h#md#f#rcl*ss#*mb#ls*n@r*csp@s*ts.P#rpr@t#st*r,d#v#g*d#s#nsp@s#mb&f*nd#s,g@rr#sig&*nts,p#rò#lspr@f#ss@rsn@#nsd#ix#n.V&ll q&#*rribil’#sti&!
56
Ull viu!
Quina llauna!
És l’hora d’anar a l’insti i no en tinc gaires ganes, la veritat. La primavera ja ha arribat,
però quan surto al matí encara fa molt de fred. La calefacció de la classe no funciona
i fins i tot hi ha dies que hem de fer classe amb els anoracs posats. Per protestar, de
vegades ens posem bufandes, gorres i guants, però els professors no ens deixen. Vull
que arribi l’estiu.
Resposta oberta.
1 L’Olav
Nombredefaltes
Correcció
2 Un joc matemàtic
Nombredefaltes
Correcció
57
Dictats preparats 6
Unitat
Els emmudiments vocàlics
1 Llegeix aquesta oració en veu alta.
ElGunnarésdeNarvik,peròl’Olav,queésamicseu,ésd’Ulma.
2 Omple els espais buits dels sintagmes de la segona columna de cada taula seguint el model de la primera. Guia’t, sobretot, per la manera com els pronunciaries. Fixa’t en els exemples.
3 Completa aquestes frases sobre l’apostrofació dels articles i les preposicions.
Lapreposiciódes’apostrofaiesconverteixendavantelsmotscomençatsper
ohac.
Elsarticlesdeterminatselilas’apostrofeniesconverteixenendavantelsmotsco-
mençatspero.
L’articledeterminatfemení()nos’apostrofadavantelsmotscomençatsperiouàto-
nes(la Irene,la universitat),peròsíquehofadavantdelsmotscomençatsperioutòniques
(l’illa,l’única).
Lespreposicionsa,deiperespodencombinarambl’articlemasculíiconvertir-seen,
i(al pare,del dia,pel maig).
Quanfemservirl’apòstrofnofemresmésqueposarenescritelqueenssurtenpro-
nunciar-hoenveualta.Sonaestrany,oi,dir«elOlav»i«deUlma»?
FIXA’T QUE…
Parlem de…
58
6Unitat
d’ vocal
l’ vocal hac
la
al del pel
l’ per l’
l’ a l’
d’ per a l’
l’ d’
n’ ca l’
4 Omple els espais buits de les frases de la segona columna de cada taula tenint en compte les de la primera. Guia’t, sobretot, per la manera com les pronunciaries. Fixa’t en l’exemple.
5 Completa aquestes ordres. Fixa’t en l’exemple.
Mira el llibre: mira’l. Tornaelscòmics:.
Explica a nosaltres: . Pentina a mi: .
Parlaami:. Pentinaatumateix:.
Buscaanosaltres:. Abraçaaell:.
6 Completa aquestes oracions amb una de les paraules següents. Fixa’t que algunes paraules semblen iguals, però en realitat no ho són.
Hasd’ajudar-aferl’exercicidemates.
Noconeixlasevaneboda,novistaencara.
Dóna’mla,quetonpareditqueetsentremaliada!
Comquevasdonar-uncopmoltfort,vingutaveure.
descuidatelsdeuresalabiblioteca.
pensoquenoarribatonvolíem.
Aportahihaviaunrètolambfaltesd’ortografia.
me m’he la l’ha mà m’ha te t’he em hem
ÉS UN LA ARTICLE, PERÒ COM QUE HA QUEDAT AMB UNA AMIGA
HA EMMUDIT.
Parlem de…
59
6Unitat
Torna’ls
Explica’ns Pentina’m
Parla’m Pentina’t
Busca’ns Abraça’l
m’
t’ s’
s’ m’
s’ M’
me
l’ha
mà m’ha
te t’he
M’he
Em hem
la
3 L’Aureli i la Irene
Nombredefaltes
Correcció
4 Tot es complica
Nombredefaltes
Correcció
Abansdecorregireldictat4, tinguesencompteelsegüent:– Hihatresparaulesque duen accentobert i tresqueelportentancat. – Obstinats vol dir‘entossudits’.– Desemparats s’es-criuambe.
60
6Unitat
Més dictats
El signe d’admiració
1 Llegeix aquesta tira còmica i respon a les preguntes que hi ha a continuació.
ComsesentenPolabansdexutarelpenal? Idesprés?
Quinsignedepuntuaciócreusquefaltaenlaterceravinyeta?
2 Torna a escriure aquestes oracions amb els signes d’admiració i d’interrogació adients.
Què.No,noemdónalagana.Niparlar-ne.
Ituetsamigameva.Moltesgràcies.
Estictan…tan…tan…nerviosa.M’ajudaràs,oi.
Femservirelsigned’admiracióperexpressaremocionsdiverses:alegria,sorpresa,por...:
He aprovat! Han arribat abans del que crèiem! Allà dins hi ha algú!
Igualqueenlainterrogació,elsigned’admiraciónoméselcol·loquemalfinaldelafrase.
Moltesinterjeccionsionomatopeies(imitaciód’unso,d’unsoroll)podenanaracompa-
nyadesdelsigned’admiració:Apa! Vinga! Xxt! Xap!
FIXA’T QUE…
En Pol es prepara per llançar el penal.
Sembla fàcil però no ho és. 3 a 2 en l’últim instant. Quina alegria!
GOOOOOOOOL
61
6Unitat
Tot a punt!
R. oberta. R. oberta.
El signe d’admiració.
Què? No, no em dóna la gana! Ni parlar-ne!
I tu ets amiga meva? Moltes gràcies!
Estic tan... tan... tan... nerviosa!
M’ajudaràs, oi?
Maneres i maneres de dir les coses
1 Llegeix aquests textos i respon a les preguntes que hi ha a continuació.
Enquès’assemblenelsdostextos?Enquèesdiferencien?
2 Explica la mateixa història d’una altra manera. Tria una de les opcions que et proposem. No et descuidis de posarhi un títol.
a)Comsil’expliquésunapersonagran. c)Dónamoltíssimsdetalls.
b)Començapelfinal(iacabapelprincipi). d)Comsil’expliquésunlocutoralatelevisió.
Hora punta
Ellvapujara l’au-tobús.Anavamoltple i no hi haviacapseientlliure.Detantentantunnoil’empenyiaiellesvaqueixar.Finalmentvaanaraseurealfons.
Ai carai!
Vaigpujaral’autobúsi…aicarai!Anava…anava…ésquenot’hopotsimaginar,comanavadeple!A-ta-pe-ït!Plecomunou,ostres,tu!Ivoliaseure,però,caram,nohihavianiunseientlliure.Envolsmés?Hihaviaunnoiquem’empenyiaarasí,aratambé,elmaleducat!Ijoqueemqueixo.
–Què,pararàsdedonar-meempentes?Jaemtensunamicafinsalcapdamunt!Prou,no?
Alcapd’unaestona,quinasort!Vaiganaraseurealfons.Uff,perfi!Teniaelspeusfetspols!
62
6Unitat
Paraules en joc
Parlen del mateix però ho fan des d’una perspectiva diferent: 3a i 1a persona. El segon
afegeix exclamacions i fins i tot fa parlar el protagonista.
Resposta oberta.
Araquehasacabatlaunitat,éselmomentquereflexionisunamicasobrelafeinaquehasfet.
1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).
2 Escriu el títol i el nombre de faltes que has fet en cada dictat.
3 Completa:
Unacosaqueheaprès:
Unaactivitatquem’haagradat:
4 Fes una llista amb 10 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separales amb comes.
TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES
63
6Unitat
Balanç
1 L’Olav
L’Olaveraunjovenetd’ullsblaus,grossosiobservadors.Commoltsdelshabitantsd’Ulma,teniaelscabellsvermellosos,perònototesaquellespiguesqueesquitxenlapelldelspèls-rojos.Aquestacaracterísticalidonavauncairetràgic,elfeiadiferent,comlletós,inovasergairedifícilperalsnensd’aquellllocd’assenyalar-loambeldit.
Maria Teresa ClaraMunT:Vora el fiord.Barcanova(textadaptat).
L’Aureliéselnostretutoriamésaméséselnostreprofessord’anglès.L’Aureliésl’ho-memésdivertitdelmón,totique,comtothom,tédiesdolents.Al’horadetutoriasónfamoseslessevesordres.Senseveniratomb,agafaalgúdesprevingutielcomençaaescridassar.Sempredebroma,peraixò.«L’hasvist?Mira’l.Agafa’l.Tapa’l.Guarda’l.»Isabeudequèestàparlant?Doncsd’unbolígraf!Absurd,oi?Peròjahiestemacostu-mats.LesnoiesprefereixenlaIrene,queéslaprofessorad’educaciófísica.
3 L’Aureli i la Irene
2 Un joc matemàtic
–Pucencertarqualsevolnombrequetin-gueualcap.Qualsevol.–Aixònoéspossible–vavacil·larenNi-colau.–Arahoveurem.Pensaunnombre.–Jaestà–vadirenNicolau.–Duplica’l.–Ja.–Arasuma-lidos.–Ja.
–Divideix-loperdosidigue’melresultat.–Cinc.–Llavorselnombrequehaviespensatinicialmenteraelquatre.–Ostres!–enNicolauvaquedarbocaba-dat.–Eraelquatre?–vapreguntarenLlucalseuamic.
Jordi sierra i Fabra: L’assassinat del professor de matemàtiques.Barcanova.
4 Tot es complica
Ensvamaferrarinútilmental’ordinadordebutxacaialsmòbilsfinsquese’lsvaaca-barlabateria,obstinatsatrobarajudaiaposar-nosencontacteambelpare.Elmeuvadurarunsdiesmés,gràciesalclauersolarqueteniapersortirdelpas.Quanme’lvaigtrobaraixafatalpatidelabiblioteca,ensvamsentircompletamentdesemparats.Noméslamiradadelsbessonsemvasemblard’unafredorcòmplice.
Maria Àngels JuanMiquel: El dia del voltor.Barcanova.
64
6Unitat Textos
per als dictats
Què és una toxiinfecció alimentària?
Lestoxiinfeccionsalimentàriessónmalaltiesqueesmanifestensobretotambsímp-tomesdigestius,comelsvòmitsilesdiarrees,iqueesprodueixenquanunapersonaconsumeixunalimentcontaminatpergèrmens,comperexemplelasalmonel·la.Elsmenjadorscol·lectiusdelescasesdecolòniesialtresinstal·lacionsjuvenilsestanconsideratsestablimentsderisc,jaqueelsusuarissóninfantsijoves,enelsqualsaquestesmalaltiespodentenirrepercussionsgreusperalasevasalut.Elsgèrmensquecontaminenelsalimentspodenprovenirtantdelmedicomdelesmanipulacionsefectuadesenlapreparació,l’elaboracióilaconservaciódelsaliments.
Què cal fer per evitar toxiinfeccions alimentàries? GeneralitatdeCatalunya.DepartamentdeSalut.
PE
L TE
U C
OM
PTE
Ús del diccionari
Quanestenendubtesdecoms’escriuunaparaula,calferservireldiccionari.A
continuaciótensunseguitdeparaulesincompletesiunadefinició.Completa-les
ambleslletresadients.Tinguesencompteque,sinoconsulteseldiccionari,
potseretseràmoltdifícil.
emb_tits Elpernil,elfuetilallonganissaensónexemples.
m_ntar Potsfer-hoacavall,enbicicleta,enmoto…
feli_ Qualsevolnoionoiade1rd’ESOambunexcel·lent
dematesalesnotes.
t_rró VigilaamblesdentsperNadal.
__rnís Pinturatransparentquedónabrillantor.
ser_ Unnoiqueestàtranquil.
lla_is Sotaelnas,perdibuixarunbonicsomriure.
bra_a Senseaixònopodríemferlacarnilesverduretes
alabarbacoa.
Prepareuquatreocincparaulesdifícilsperauncompanyocompanya,ambles
sevesdefinicions,iintercanvieu-les.Ambeldiccionarialamàusensortireu!
Comméspràcticatingueu,menysmandrausfaràconsultareldiccionari!
65
6UnitatDictat
complementari
o
u
ç
o
v e
è
v
s
Top Related