8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
1/30
Lagrobiodiversitat i lesvarietats locals
Pere Sureda, Antoni Feliu i Aina Socies Fiol
Associaci de Varietats Locals de les Illes Balears
www.ib.varietatslocals.org
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
2/30
La biodiversitat cultivada o agrobiodiversitat
Com a contrapartida de l'homogenetzaci de l'agricultura sorgeix el terme
agrobiodiversitat o biodiversitat cultivada, definit com el resultat d'un procs
millenari d'interacci entre la naturalesa i l'sser hum, a travs de la prctica agrria.
Aquest procs es basa amb el maneig i la selecci innovadora dels recursos
naturals per part dels pagesos a travs de la histria.
El coneixement i la cultura local sn part essencial de l'agrobiodiversitat, ja que
l'activitat humana modela i conserva la biodiversitat.
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
3/30
Per qu s important no deixar perdre labiodiversitat cultivada?
s el resultat de la nostra evoluci socio-cultural: deixar que es perdi aquest
patrimoni s un menyspreu i compromet greument la nostra supervivncia futura.
Protegeix contra la vulnerabilitat dels cultius davant lestrs bitic (plagues imalalties) i abitic (clima, problemes del sl).
Mant el sistema tradicional on els pagesos seleccionen, multipliquen i intercanvien
llavors de la seva zona.
Es tracta de sistemes de producci amb baixos requeriments dinsums externs a
lagroecosistema.
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
4/30
Lorigen de les varietats locals:Vavilov en el s. XX va recollectar ms de 50.000 mostres despcies cultivades de
ms de 50 pasos. Creaci de la teoria dels centres d'origen*:
*Centre d'origen: sentn com una zona geogrfica on es va adquirir per primera
vegada les seves propietats distintives una espcie vegetal, domesticada o silvestre.
Est clar que els 1000 milions dafamats del mn es troben sobretot en
els pasos desenvolupats, rics en recursos fitogentics.(Pepe Esquinas)
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
5/30
Centre Xins: t,ssam, soja,melicotoner, mongeta,...
Centre Indi: ciur,arrs, arbre del cot,albergnia,coco,...
Centre sia central:blats, pastanaga, rave,llentia, perera,noguer, ...
Centre del prximorient:civada, ordi,figuera,vinya,...
Centre Mediterrani:cols, enciam,olivera, ...
CentreAbissini:caf,mel,variabilitat de cereals...
Centre Amrica central:pebres, carabasses,mongeta, cot, ...
Centre Amrica delSud: patata, cacau,mandioca, pinya,...
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
6/30
Que sn les varietats locals i les
varietats autctones?
Entenem les varietats locals com aquelles que han
anat passant de m en m, a travs de vries
generacions de pagesos i pageses les quals han anat
seleccionant segons les seves preferncies i segons les
condicions ambientals de la zona. Tot i que procedeixin
daltres llocs del mn.
A diferncia de les varietats autctones les quals han
shan domesticat, passant des del seu esta silvestres al
cultivat , en el mateix lloc on sutilitza actualment.
En el cas del mediterrani serien lolivera, les cols, els
enciams, etc.
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
7/30
L'heterogenetat i l'mplia base gentica.
Els coneixements de les pageses i pagesos.
L'elevat contingut nutritiu i qualitatiu de les
varietats locals.
La fertilitat de les seves llavors.
Aquestes varietats sn les que s'adapten
millor als cultius en condicions ecolgiques.
Els cultius de varietats locals contribueixen
a augmentar la biodiversitat delsagroecosistemes
L'elevat grau d'erosi gentica
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
8/30
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
9/30
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
10/30
Pastanaga negra o safanria.
Selecci i millora de la varietat per part dels
pagesos.
Plantes per fer llavors Finca de Monturi Mercat de Pere Garau
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
11/30
Al llarg del temps...
- Durant els darrers 10.000 anys :
Els homes eren caadors recollectors i lesdones es quedaven a casa cuidant la casa i elsfills, van ser les que van descobrir que es podiaproduir el costat de casa per alimentar-se.
Sha creat un patrimoni gentic i sociocultural.
- Tradicionalment estava molt clar que lesllavors, granes o pipes podien servir com alimenti tamb podien plantar-se.
-Asseguraven la vida del pags i lalimentaci dela comunitat.
- Actualment sha distorsionat la realitat: elsgrans de lalimentaci tenen poc a veure amb lesllavors.
- Concentraci de la cadena agroindustrial haafavorit economies dels cultius ms importants,creant una producci ms uniforme i al menor
preu possible.
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
12/30
Lerosi gentica i sociocultural
Lerosi gentica sorgeix a partir de larribada de la Revoluci Verda al segle XX.Significa passar duna agricultura coherent i amb co-evoluci amb lentorn i la
societat, a una agricultura industrializada, depenent de fertilitzants, llavors
millorades i modificades genticamentdeteriorant lentorn.
s possible fer agricultura sense agrotxics i sense fertilitzants, s possible
cultivar sense mquines, per el que si s impossible es fer agricultura sense
llavors, daqu que les grans corporacions inventen les patents de les llavors.
Actualment ens enfrontam a pressions que pretenen imposar la uniformitat enlloc
de la diversitat. Aquesta uniformitat no tant sols s biolgica sin que tamb s
cultural.
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
13/30
Qualsevol prdua de biodiversitat s robar als nostres fills els recursos per
fer front a les necessitats futures.(Pepe Esquinas)
Exemple:
El 1840 un atac de mldiu arrasa amb els
patatals dIrlanda, ms de 2 milions dIrlandesosmoren de fam i sembla que el desastre no
hagus ocorregut si el nombre de varietats
cultivades hagus estat major.
Els efectes de la fam seguiren present durant
dcades i els percentatges demigraci que
sestabliren a la dcada dels 40 es va consolidar fins
a finals de segle XIX. Es calcula que abandonaren el
pas 4 milions de persones rumb a Canad, USA,
Glasgow, Liverpool i altres ciutats angleses.
La prdua de diversitat o uniformitat gentica t un impacte directe en la
seguretat alimentria.
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
14/30
La FAO estima que els darrers anys shan perdut el 90% de les varietats que es cultivaven a principis del segle
XX.
Es calcula que al llarg de la histria shan utilitzat 10.000 espcies per la alimentaci humana.
Actualment 12 espcies vegetals i 5 animals proporcionen ms del 70% dels aliments que es consumeixen.
Exemples:
- 1/3 de les 4000 races danimals domesticats per a lagricultura o lalimentaci estan en perill dextinci.
- Una sola raa vacuna aporta el 60% de la producci lletera a la Uni Europea.
- Des del 1930 a Grcia ha desaparegut 80% de les varietats tradicionals de blat.
- EEUU actualment conserva el 3% de les varietats d'espcies hortcoles existents el 1900.
- Als anys 50 Mallorca tenem 14 varietats de blat, actualment tant sols es sembra el blat xeixa, barba i en
menor quantitat el xeixa garonsona i el mort.
Lerosi gentica i sociocultural planteja una amenaa
per el subministrament i el patrimoni de lalimentaci.
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
15/30
Les varietats locals de les Balears a nivell Institucional
Institut de Recerca i Formaci dAgricultura i Pesca:
Treballs realitzats amb vinya, ametller, olivera, garrover, cirerer, prunera,pomera, albercoquer i melicotoner i des de fa uns anys es comena a fer feinaamb hortcoles.
Enguany sha iniciat una experincia de recuperaci de cereals antics de 20varietats diferents.
Banc de llavors de Menorca (Consell Insular -APAEM):
Prospecci i caracteritzaci dhortcoles i lleguminoses. Comencen a fer feinaamb cereals. Grup de finques multiplicadores de llavor. Prstec de llavors.
Barranc d'Algendar, Critas Menorca:Collecci de varietats locals de fruiters.
Grup Leader Eivissa (Consell Insular):
Prospecci i caracteritzaci dhortcoles i comencen a fer feina amb fruiters.
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
16/30
Les varietats locals de les Balears amb risc derosi
gentica. (BOIB. Num. 16 31-01-2009)
CULTIUS HERBACIS
Arrs bombeta de sa Pobla
Blat xeixa
Civada negra/civada rossa
Fava mallorquina
Fesol fava de Sller
Guixes mallorquines
Llentia mallorquina
CULTIUS HORTCOLES
Albergnia mallorquina
Carabassa de fregall
Enciam destiu
Mel de la mel
Pastanaga negra mallorquina
Patata dEivissa
Pebre de tap de cortir
Rave mallorqu
Sndria de pinyol vermell
Tomtiga de Banyalbufar
Tomtiga de Valldemossa
CULTIUS PERENNES
Albercoquer:
Bord capona
Doms blanc
Inquero
Moscatell
Taronjal
Ametller : Fita mollar
Cirerer : Blanques de capell
Comosa (Sller)
Cor de colom, de gr (Sller)
De Lluc
De Morat
De SarronetLlosetina
Tenalles
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
17/30
CULTIUS PERENNES
Figuera :Albadufada rimadaAndrevaBalafiBermesca
Blanca claraBlavaBordissotBlanca-negraBordissot rossaBuscaretaCarabassetaCarlinaColl de dama blanca-negra
Coll de dama bordissotnencaCucurellaDe la galtaDe tres espletsFlor blancaGigantaGroga tardanaMartinenca blancaParatjal negra
Porquenca negraSantmartinaVacalVerdal negra
Melicotoner :Melicotoner blanc mallorqu
Olivera : Sevill
Perera :
Canari
De la cera
De la reina
Fina
Moratina
Moreta
Peramany
Perot
Sant Joan
Pomera
Bauana
Bonjesuna
Bon Jess vermella
Bon Jess blancaCamp de sa mar
Capoll llarg
Ciriala
Cor gelat
Dalcara
Del ciri
Den KaneDen Xec
Dola de Nadal
Dola grossa
Dola plana
Dola retxada
Dola tardana
Dola vermella
Fadrineta
Fadrinet
Destiu, Font santa
Fugasa
Idel (Ideal)
Jard den Perell
Marinera
Morro de llebreMora
Mostatxa
Nesples
Niala
Niella
Rave
RenetaRoja Binifalda
Rosa
Sant Joan
Santa Catalina
Valenciana
Vicari
Xama
XecaPrunera :
Bagassal
Blanca
Collet negre
De cirera
De confitar
De frare blanc
De la Reina
Den Frau
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
18/30
LAssociaci de Varietats Locals de les Illes Balears.
Objectius:
La conservaci, manteniment i difusi dels cultius tradicionals de les Illes Balears.
La inscripci de les varietats autctones als registres corresponents
Promoure programes dinvestigaci, per tal didentificar les varietats autctones.
Promoure programes de recuperaci de les varietats autctones identificades.
Promoure i difondre els coneixements del cultiu i els productes obtinguts amb aquestes varietats tradicionals.
Millorar la qualitat dels cultius i dels productes obtinguts.
Promoure actuacions que facilitin una informaci adequada als interessos dels consumidors.
Realitzar actuacions que tingui per objecte una millor defensa del medi ambient.
Realitzar programes educatius i de divulgaci dels cultius tradicionals.
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
19/30
Per a qui est formada lAssociaci
Est formada sobretot per pagesos i pageses que sembren varietats locals.
En major percentatge tenim 37,79% de cerealistes, 31,49% de hortolans i
20,47% de fructicultors. Tamb hi ha un nombre important que tenen
diferents tipus de cultiu, aquests representen 8,66%. Hi ha un 7,87% que
sn simpatitzants, no cultiven res.
Tenim representaci a 36 pobles de Mallorca i 4 de Menorca.
El nombre total de socis a data de febrer 2011 s de 127.
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
20/30
Quines varietats tenen els socis/es de lAssociaci
Cereals: civada rossa i negre, blat xeixa, blat barba, ordi, blat mort...
Llegums: ciurons, guixes, fav, faves, mongeta de confit, fesol fava deSller....
Fruiters: diferents varietats de figuera, de pomera, de prunera, de cirerer,d'ametller, d'albercoquer, de garrover, d'olivera (alguns exemples: poma dola de3 castes diferents, fogassa, poma blanca, poma del bon jess, pera fina, pera desant pere, pere catalana)
Hortcoles: tomtiga de Valldemossa, de Pera, de Pebre, de Cor de Bou,pebre ros, blau, de banya de cabra, de tap de cort, rave, pastanaga negra,albergnia morada, ceba blanca, tomtiga de ramellet, col-i-flor espasa, de Nadal,de Sant Josep, col de cardell, borratx, mel erio, tendral, calapoter, ....
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
21/30
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
22/30
Realitzaci dun taller extracci de llavors i planter a la fira
Ecolgica.
Participaci a la Diada dagricultura ecolgica de Porreres amb
una exposici de cereals, un estant i un taller dextracci de
llavors i realitzaci de planter.
Realitzaci del Curs: Com i per qu obtenir les teves llavors a
la finca de Raixa.
Assistncia a la fira dagricultura ecolgica i jornada de varietats
locals del Mercadal, Menorca i a la fira del camp dEivissa.
Participaci dels events de Red de Semillas i a la fira de
Biodiversitat Cultivada a Canries.
Celebraci de lAny Internacional de la biodiversitat.
Campanya de defensa de la varietat local de Tomtiga de
Ramellet vers la varietat hbrida que es ven com a Ramellet.
Activitats realitzades el 2010 i projectes en curs
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
23/30
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
24/30
Formam part de La Red de Semillas Resembrando e Intercambiando
Que s una aliana entre agricultors ecolgics i tradicionals, tcnics i persones implicades
en la conservaci in-situ i s de les varietats locals i tradicionals de la pennsula.
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
25/30
Grups que formen part de la Red de Semillas:
Red de Semillas Resembrando e Intercambiando. Web: www.redsemillas.info
Associaci ALBAR (Valncia). Web: www.elrincondelabiodiversidad.org
Associaci de Variedades Locales de les Illes Balears. Email:[email protected]
BAH Semillero (Madrid). Email:[email protected]
Centro Zahoz (Centre de conservaci de l'Agrobiodiversitat i l'Etnobotnica de les Serres de Bjar i
Frana) (Castella Lle, Salamanca, Cepeda). Email: [email protected]
CIFAES - Universidad Rural Paulo Freire (Castella Lle, Amayuelas de Abajo). Web:
wwww.nodo50.org/amayuelas
Ecollavors La Garrotxa (Catalunya). Email:[email protected]
Projecte Esporus: Centre de Conservaci de la Biodiversitat Cultivada. Web: http://www.esporus.org/
Les Refardes GAIADEA Monistrol de Calders (Catalunya). Web: www.lesrefardes.com
Grupo Biltar (Asturias). Web: www.redcampesina.es/redsemillas/semillas.php
Grup de llavors de APAEM (Menorca). Web: www.apaem.menorca.es
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
26/30
Grupo de Semillas del CADAE (Asturias, Villaviciosa). Email:[email protected]
Llavors dAc (Valncia). Web: www.llavorsdaci.org
Red Andaluza de Semillas Cultivando Biodiversidad - RAS (Sevilla).Web:www.redandaluzadesemillas.org
Red de Agroecologa y Ecodesarrollo de la Regin de Murcia - RAERM (Murcia). Email:[email protected]
Red Canaria de Semillas - RCS (Islas Canarias). Web: http://groups.google.com/group/redcanariadesemilla?
lnk=iggc
Red Extremea de Semillas (Extremadura). Email:[email protected]
Red de Semillas de Cantabria (Cantabria). Web: www.reddesemillascantabria.es
Red de Semillas de Euskadi (Euskadi). Email:[email protected]
Red de Semillas-Rioja (La Rioja). Email: [email protected]
Triticatum (Catalunya). Email: [email protected]
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
27/30
Els bancs de llavors
Ex-situ. Sentn com aquella conservaci dels recursos fitogentics fora del seu hbitat natural. Exemple:
Centro de Recursos Fitogenticos (CRF-INIA)/ Conselleria d'Agricultura / Jard Botnic de Sller.
In-situ. Sentn la conservaci dels ecosistemes i hbitats naturals i el manteniment i recuperaci de
poblacions viables despcies en el seu entorn natural, i en el cas despcies cultivades, a lentorn on shagin
desenvolupat les seves propietats especfiques. A les mateixes finques dels pagesos i pageses.
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
28/30
Una pinzellada de legislaci
TRACTAT INTERNACIONAL SOBRE ELS RECURSOS FITOGENTICS PER A
LALIMENTACI I LAGRICULTURA.
Utilitzaci i conservaci sostenible dels recursos fitogentics i la distribuci justa i equitativa dels beneficis
derivats de la seva utilitzaci per una agricultura sostenible i per garantir la seguretat alimentria.
LEGISLACI EUROPEA
En matria de comercialitzaci de llavors ha condemnat les llavors locals dels pagesos al mercat negre.
Cada estat membre de la UE t la obligaci de mantenir un catleg de varietats oficialment reconegudes que
poden ser lliurement comercialitzades dins del seu territori.
A Europa tant pel registre en el catleg com per aconseguir els drets de propietat intellectual sexigeixen els
mateixos criteris dacceptaci (estabilitat, uniformitat i homogenetat).
LEGISLACI ESTATAL
El registre de varietats de conservaci, el ms adient per a varietats locals demana que les varietats estiguin
amenaades per lerosi gentica i que la regi biogeogrfica d'origen o dadaptaci es trobi ben identificada.
Ms informaci a:http://www.mapa.es/es/agricultura/pags/semillas/variedades_comerciales.htm#inicio
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
29/30
Un exemple a seguir: Itlia promou biodiversitat
Les lleis regionals a Itlia constitueixen lnic exemple a Europa diniciativa legal sobre
els recursos gentics no derivada de la Normativa Comunitria.
Des de el 1997, vuit de les 18 regions administratives dItlia han adoptat les seves
prpies lleis sobre recursos gentics locals, a travs de les quals busquen protegir i
promoure les varietats vegetals i races autctones dels sistemes agropecuaris locals com
a patrimoni de la regi.
A partir de la llei de Lacio, any 2000 sestableixen drets collectius sobre el patrimoni
gentic local. Hi participen nombroses entitats i institucions locals (ajuntaments,
consorcis, iniciatives privades, etc).
I des del 2001 es va establir reconixer el dret de les regions a establir un catleg de
varietats de conservaci.
8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011
30/30
Moltes grcies
Si volem conservar les varietats locals sha de fomentar la sembra, el
consum i lintercanvi de les mateixes.
Top Related