Bilal Harrak |Carlos Carrasco Calderón
XARXES
Índex
Pàgina
1. Introducció 3
1.1. Xarxes informàtiques 3
2. Tipus de xarxes 4
2.1 Xarxa LAN 4
2.2 Xarxa WAN 4
3. Parts d’una xarxa 5
3.1 Dispositius d’interconnexió 5
3.2 Targeta de Xarxa 6
3.3 Cablejat 7
4 Arquitectura de xarxa 8 – 9
5 Protocols de Xarxa 9
2
1. Introducció
Sistema binari: Codi numèric que utilitza 0 i 1.
1 bit: unitat mínima d’informació.
1 byte= 8 bits.
1 Kbyte = 1024 bytes.
1 Mbyte = 1024 Kbytes.
1 Gbyte = 1024 Mbytes.
1 Tbyte = 1024 Gbytes.
1.1 Xarxes informàtiques
Connexió entre ordinadors entre ordinadors i altres dispositius (impressora, escàner),
per afavorir la comunicació i l’intercanvi d’arxius.
3
2. Tipus de xarxes
2.1. Xarxa LAN
Una LAN és un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu caràcter 'local' o de
curta distància que permet la connexió i/o comunicació de dues o més màquines.. La
seva extensió està limitada a uns 200 metres que podria arribar a 1 quilòmetre usant
repetidors. Les tecnologies més emprades en LAN són Ethernet i Wi-Fi.
L'oposat a una LAN és una WAN. Aquestes dos contrasten pel fet que una LAN és molt
més ràpida i acostuma a moure un volum més alt d'informació que una WAN i que les
WAN normalment funcionen sobre línies dedicades.
2.2 Xarxa WAN
Una WAN és un tipus de xarxa informàtica que destaca per la seva grandària, capaç de
cobrir distàncies des de 100 Quilòmetres a 1000, així acostumen a ser WAN aquelles
xarxes que traspassen límits municipals, regionals o estatals. Les WAN són formades
per conjunts de LAN. Normalment quan parlem de WAN parlem de xarxes
d'operadores, científiques, governamentals, etc.
Una WAN és una xarxa punt a punt, és a dir, una xarxa de paquet commutat. Les
xarxes WAN poden utilitzar sistemes de comunicació via satèl·lit o via ràdio. Va ser
l'aparició dels portàtils i les PDA que van començar a introduir el concepte de xarxa
sense fils.
4
3. Parts d’una xarxa
3.1 Dispositius d’interconnexió
- Concentrador (hub): envia un paquet de dades atots els ordinadors.
Funcionament: Actua al 1r nivell o nivell físic, sense entrar per tant a analitzar les
adreçes MAC de destí. És per això que tot el que hi arriba és reenviat
indiscriminadament a tots els ordinadors connectats. Per tant, si estem connectats
a un concentrador, contínuament estarem rebent paquets dels quals no som
destinataris. Això és poc segur, i si es vol evitar es pot usar un commutador
(switch), que és més car, però només envia cada paquet allà on pertoca.
- Commutador (switch): envia les dades només a l’ordinador que les ha demanat.
Funcionament: El commutador ha de saber, per a cada cable que hi té connectat, a
quina adreça MAC correspon cada un. Per fer-ho, internament guarda una taula de
correspondències, que va actualitzant a mesura que li arriben paquets de nous
ordinadors.
Quan no sap una adreça, utilitza una adreça de difusió per preguntar-la a tothom.
-Router o encaminador: dispositiu que permet connectar la xarxa LAN amb Internet.
5
3.2 Targeta de Xarxa
Tarja que trobem dins l’ordinador que permet connectar el cable de xarxa. Una targeta
de xarxa, és una targeta d'expansió inserida dins l'ordinador amb una o més obertures
externes, per on és connectat el cable de xarxa.
La targeta de xarxa, també anomenada adaptador de xarxa o NIC, permet la
comunicació entre els diferents dispositius connectats entre si i també permet
compartir recursos entre dos o més equips (discs durs, CD-ROM, impressora, etc). Hi
ha diversos tipus d'adaptadors en funció del tipus de cablejat o arquitectura que
s'utilitzi a la xarxa, però actualment el més comú és l'Ethernet, que utilitza una
interfície o connector RJ-45.
6
3.3 Cablejat
Cable de coure de parells trenats. Es basa en la tecnologia de Ethernet, amb
connectors RJ45. És fàcil d’usar i per això es fa servir en xarxes domèstiques i en
empreses. La informació es transmet mitjançant impulsos elèctric pels cables.
L’estàndard més utilitzat es el cable de parells trenats de categoria 6 (2003), que
permet velocitat de transmissió de dades de fins a 1 GB/s, Estàndard 802.3 ab.
El cable de fibra òptica. La informació es transmet mitjançant petits impulsos
de llum. És el mitja mes ràpid, però també és el mes car. S’utilitza per
exemple en instal·lacions científiques d’avantguarda.
7
4. Arquitectura de xarxa
L’arquitectura fa referència a l’estructura física de la xarxa, un cop interconnectats tots
els dispositius. En xarxes d’àrea local s’han utilitzat diversos tipus d’arquitectura:
Bus: La xarxa en bus és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un
medi de comunicació comú bidireccional: el bus, on es troben ben definits els punts de
terminació.
Aquesta topologia necessita de tècniques, a nivell de circuits i a nivell de protocols, per
a compartir-ne i repartir-ne la capacitat del medi entre els nodes de la xarxa.
Anell: la xarxa en anell és una topologia de xarxa on cada node té una única connexió
d'entrada i una altra de sortida. Cada node es connecta amb el següent fins l'últim que
s'ha de connectar amb el primer. D'aquesta manera, es forma un camí unidireccional
tancat format per enllaços punt a punt entre cada node.
8
Estrella: La Xarxa en estrella és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a
un node central o hub mitjançant enllaços punt a punt, que actua d'enrutador per
transmetre els missatges entre nodes.
Cel·lular: La xarxa es compon d’àrees circulars.
Exemple: les xarxes sense fil.
5. Protocols de Xarxa
Són les especificacions tècniques que han de seguir els dispositius connectats en xarxa
per poder comunicar-se i transferir informació.
- Adreça MAC: número que té assignat cadascuna de les targes de xarxa.
- TCP/IP: número que s’assigna a cada ordinador dins d’una xarxa.
9
Top Related