redacció conjunta

51
1 QUADERN DE PISTES

description

activitat per a treballar la descripció

Transcript of redacció conjunta

Page 1: redacció conjunta

1

QUADERN DE PISTES

Page 2: redacció conjunta

2

Quadern de pistes de l’inspector X especialitzat en conflictes veïnals

Avui m’han trucat d’un edifici. Els veïns estan desesperats perquè els han

desaparegut tots els diners que havien estat estalviant per a poder posar un

ascensor.

Tot i que alguns veïns no hi acabaven d’estar d’acord es va anar guardant una

part de les mensualitats en un compte corrent, que es gestionava per internet, amb

la finalitat d’anar fent guardiola i poder-ne pagar la instal·lació. Aquest

compte corrent va a nom del president de la comunitat però fa tant de temps que

el tenen obert que tots els veïns en algun moment o altre hi han estat al capdavant

(el president canvia anualment) així que no hi ha cap sospitós clar.

Entre ells hi ha acusacions creuades i ningú queda exempt de culpa. La situació

comença a ser insostenible fins i tot s’ha arribat a acusar als nens i als animals!

L’única dada fiable que tenim és que el diumenge els diners hi eren i que el

dimarts, quan el president actual va voler comprovar la quantitat exacte per fer-

la saber als veïns a la reunió de dimecres es va trobar amb la sorpresa que no

n’hi havia ni cinc!

Això és urgent així que no puc perdre temps...

Comencem!

Page 3: redacció conjunta

3

ESQUEMA DE L’EDIFICI

Page 4: redacció conjunta

4

FITXES

DELS PERSONATGES

Page 5: redacció conjunta

5

Rikki

L’inquilí del 1r 1a que viu amb la Cleo i l’ Emma.

La Rikki és una noia alta i prima, d’ulls blaus i cabell ros, amb uns llavis prims i vermellosos, i

amb un nas normal. Normalment porta roba fresca de colors vius.

Ella és una noia maca, i està sempre contenta, li agraden molt les flors, el seu menjar preferit

és la pasta i les seves postres preferides són la macedònia.

Page 6: redacció conjunta

6

L´inquilina del 1r 1a, que viu amb l’Emma i la Ricky,és molt simpàtica,té el cabell arrissat i llarg,i els ulls marrons clars, però sobretot grans, és alta i prima. És una sirena i té el poder del vent, és a dir, pot donar forma a l´aigua. Sempre va amb el seu amic, que es diu Luís, ell sap el seu poder, i els caps de setmana treballa a un restaurant amb l’Emma i la Ricky. Té una germana que viu amb els seus pares,sempre s´estan barallant.Quan està trista se’n va a l’illa de Mako, a la seva cova.

Page 7: redacció conjunta

7

L’ inquilí del 1r 2a és una noia que es diu Ainhoa i té 20 anys. Té el cabell llarg i

una mica ondulat, de color castany. Els seus ulls són marrons; té pírcings a

l’orella i el nas fi. Les dents són blanques. És alta i prima, amb les cames

llargues.

És molt intel·ligent, encara que una mica ingènua i és fàcil prendre-li el pèl. És

responsable i compleix sempre les seves obligacions. No suporta les mentides.

S’esforça molt per aconseguir el que vol i no es rendeix ràpidament.

Viu amb la seva amiga Vilma. La seva mare va morir i no manté gaire relació

amb el seu pare.

Estudia en la universitat Estrella Polar, on va conèixer la seva companya de pis.

Page 8: redacció conjunta

8

L’inquilí del pis 1r 3a, Alfredo, viu acompanyat de dos nois més. L’Alfredo

és un ex ionqui que acaba de sortir de la droga, el seu estat mental és molt

deficient. En sortir de la droga, el cervell se li ha quedat bastant malament

i sol fer moltes tonteries sense cap sentit. Treballa de professor d’institut

del poble del costat, un barri marginal on els professors no foten brot i es

passen tot el dia fumant, per això mateix, no és gens difícil que l’Alfredo

hagi trobat treball allà.

Sol portar un vestit d’executiu i diu que treballa amb l’alcalde del poble, i

ell mateix es creu les seves pròpies mentides. Cada matí va al bar de baix a

prendre un cafè i unes pastes, sempre va amb el seu company preferit del

pis. L’Alfredo sol trigar una hora en sortir del bar, perquè li roba a la gent

les monedes que porten a sobre, i també roba la propina que deixen als

cambrers.

Quan ja surt, agafa el ser cotxe i se’n va a treballar, cobra el sou mínim i no

torna al pis fins a les deu de la nit. Per tant, no sol anar gaire per casa

Page 9: redacció conjunta

9

L’ inquilí del pis 1r 3a, Fran, viu acompanyat de dos nois més.

El Fran té 30anys. És un ionqui que encara no ha sortit de les drogues, va començar a finals dels anys 80.

Als matins treballa en una fundació d’alcohòlics anònims. I a les tardes va a un centre on intenta desenganxar-se de les drogues.

Sempre va en xandall, sempre que no està treballant està en un banc bevent cervesa menjant pipes o en el bar demanant cigarretes.

De tant en tant ell i un amic seu van a robar a una tenda d’alimentació, normalment agafen bosses de patates, embotits, i pastes.

En al fons el Fran és una bona persona però s’ajunta amb mala gent que li influencien en la seva conducta. Porta el cabell llarg i arrissat, porta barba i bigoti, porta un xandall trencat, vell i brut. Fa una alçada de 1 metre 70 centímetres.

Page 10: redacció conjunta

10

JUDITH BÈCKER.

L’ inquilí del 1r 3a,viu sola i es diu Judith Bècker. Ella és una noia

alta,moderna, treballadora i simpàtica. Té els ulls verds i el cabell castany

clar. Un nas rodó i els llavis carnosos, un riure molt alegre. Té les mans

molt fines igual que la pell, li agrada pintar-se les ungles cada tres dies

d’un color diferent. Li agrada vestir-se bé per totes les ocasions, i també

portar collars i polseres. Té un caràcter molt peculiar, treballa de psicòloga

al seu pis.

Al seu bloc viu una amiga seva que es diu Raquel, són molt amigues i cada

cap de setmana se’n van de festa i aprofiten per lligar amb algun noi

atractiu amb qui després el faran fora del pis com si es tractés d’un gos de

carretera. Li agraden molt els nois, sap lligar, però el que més li agrada

amb diferència és pentinar-se. Es fa pentinats molt peculiars que mai

ningú es pot fer. Ella treballa de vuit del matí a deu de la nit, treballa a

casa seva, i tots els clients se’n van després de la teràpia sense pagar, però

li donen les gràcies.

Page 11: redacció conjunta

11

L’ inquilí del 1r 4ª , és rasta.

És bastant alt, fa, més o menys, un metre i vuitanta centímetres. Té

rondant els trenta anys i és una mica morè.

Es vesteix de forma descuidada i sempre va fumant porros, els cabells els

té amb rastes que li afavoreixen gràcies a ser morè, i per si no fos poc

porta unes ulleres de sol negres.

Ell a part de ser d’aquesta manera, no és dolent, no fa

“gamberrades”Només compra “maria” per fumar.

Page 12: redacció conjunta

12

L’inquilí del 1r 4a que viu amb en Jonh.

És un xicot alt d’uns 23 anys, ros i amb una cara de “desfassat” mental!

Vesteix informal però amb un estil peculiar, ja que no sap combinar la roba i sempre acaba vestit amb colors complementaris. La seva vida no surt del normal, es lleva a les 7h per anar a un bar, on es beu un bon got de llet i surt corrents per no pagar, per això cada dia canvia de bar on esmorzar. Després d’aquesta improvisada carrera, torna al seu petit pis compartit per llevar als altres dos dormilegues.

Més tard s’asseu al sofà per veure l’actualitat del món. Quan arriba la nit arriba el seu torn. Es prepara una bona roba, es prepara per la nit que li espera. A les 8 surt de casa i va a algun bar, que no coincideixi amb el de l’esmorzar per cert, es fixa en un objectiu, i ho aconsegueix sí o sí. Normalment són noies joves, rosses i més baixetes que ell, cada dia s’enrotlla amb alguna i se’n va de la seva vida sense deixar rastre, aquest és el dia a dia d’en Charlie.

Page 13: redacció conjunta

13

És l’inquilí del 1r 4a i viu amb el Jhon i amb en Charlie.

És un noi extravertit li agrada la música dance i house, és clar també li agrada sortir de festa i emborratxar-se amb els amics.

És un noi mitjà amb els ulls blaus, està fort i és ros, vesteix amb roba moderna.

Viu amb en Jhon i amb el Charlie perquè són els millors amics que té. El Charlie li cau millor que en Jhon perquè és molt graciós i li agraden les noies més que a ell en canvi el Jhon és més tranquil i sempre va amb el seus “porros” i mai el deixen entrar a les discoteques.

Page 14: redacció conjunta

14

La inquilina del 2n 2a que viu amb la Lucy,

es diu Ashley.

Té el cabell ros i ondulat. La seva cara és rodona

i allargada amb ulls blaus molt clars, un nas rodó i

un somriure molt gran amb dents blanques, les

orelles les té normals però moltes arracades

es sol posar.

És una noia molt alta, amb aspecte jove i les

corbes marcades. Als braços sempre porta

polseres, les seves mans sempre les porta suaus

ja que sempre s’està posant cremes i les ungles

les porta llimades i pintades ,se les cuida molt. Les seves cames són molt boniques i

llargues.

La seva roba és peculiar, sempre va aconjuntada. A dalt es sol posar samarretes clares i

escotades, i texans o sinó vestits elegants, encara que també li agraden les faldilles. Les

seves sabates sempre són de taló, segur que en té una gran col·lecció. I sempre porta

bosses diferents.

És una noia treballadora, estudiosa i molt bona persona, és simpàtica, optimista i

agradable. Es preocupa per tothom i és molt generosa. És elegant i amb bons modes..

És molt sociable, té un munt d’amigues,sens dubte la seva millor amiga és la seva

companya de pis Lucy, i un xicot, que ja porten tres anys junts

Treballa els caps de setmana en una tenda de coses de casa, i durant la setmana va a la

universitat, s’està formant en art dramàtic, tot i que ja és una gran actriu ha fet moltes

sèries i pel·lícules i dintre de poc haurà de fer un viatge a Estats Units per rodar una

pel·lícula. També té el carnet de conduir. La seva afició és anar a córrer, hi va cada dia

al matí, encara que també li agrada molt anar a la piscina amb la Lucy.

Page 15: redacció conjunta

15

L’ inquilina del 2n 2a que viu amb l’Ashley, es diu Lucy. És una persona que té uns

cabells foscos , ja que són morens són llisos i llargs; els seus ulls són verds clars

d’esperança; el seu nas és arrodonit i quan somriu transmet alegria; a les orelles

sempre porta arracades, que solen ser grans, rodones

i a vegades estranyes; la seva cara és rodona i també

una mica allargada.

La seva roba és molt diferent a la dels demés ja que té

molts diners i es pot permetre un estilista personal que

li fa la roba. A la Lucy li agrada molt portar barrets a

conjunt amb la roba, però el barret que més porta és

un de color gris amb una cinta que està al voltant

de la forma del barret; els seus jerseis solen ser molt ajustats de colorins, els pantalons

solen ser texans, però cada dia porta un color diferent; a l’hivern les seves sabates són

majoritàriament planes i a l’estiu porta molts talons, amb sabates diferents a les de la

gent. Quan va a les festes dels seus amics va amb vestits llargs a l’ hivern i a l’estiu va

amb vestits més curts, i amb sabates que només porta una vegada i després regala

; les seves bosses de mà són molt coquetes; també a la Lucy li agrada molt portar

rellotges de diferents colors i formes divertides.

És una noia que té molts diners, i que té criades, però igualment ella els caps de

setmana també fa algunes de les coses de casa. És responsable, estudiosa; es molt

sociable, es molt divertida, simpàtica, es una persona que sap escoltar a les persones.

Està acabant la carrera de psicologia i també s’ha tret el carnet de conduir.

La seva afició és fer piscina cada dijous.

La seva companya de pis Ashley és la millor amiga de la Lucy, cada nit quan estan

sopant s’expliquen totes les coses, tenen una amistat des de la infància.

Page 16: redacció conjunta

16

La inquilina del 2n 3a és de cabell castany clar i molt arrissat, amb ulls marrons,

fa 1,70 d’alçada, té la pell morena, els llavis carnosos i les dents perfectes. Es

simpàtica i sempre està somrient, té les dents molt blanques i uns llavis

preciosos. Al natural també és molt maca, encara que de cos està prima no el té

gaire bonic.

Vesteix molt bé, amb conjunts i sabates cares de taló.

Va néixer el 4 de Setembre de 1981. És modesta, molt intel·ligent i una mica

tímida, sol ser meticulosa, pràctica i treballadora, com correspon al seu signe del

zodíac, verge. És una noia ordenada. També té el seu costat negatiu, com

tothom, és molt conservadora i perfeccionista, es preocupa massa, i el seu

costat dur pot ser excessivament crític i dura amb els altres. No li agraden gens

les persones mandroses.

Les seves aficions són cantar i ballar, des de petita li agradava molt el món de

l’espectacle, encara que sempre havia sigut bona amb els estudis.

Page 17: redacció conjunta

17

Page 18: redacció conjunta

18

L’ inquilí del 2n 3a és la Megan. La Megan té el cabell negre. El porta sempre ondulat,

però de vegades se l’allisa. Té els ulls, blaus com el cel, i el seu somriure, és perfecte

amb unes dents blanques com la neu i ben col·locades. Al seu cos l’acompanyen uns

pits, grans i unes corbes ben formades. La Megan té una personalitat una mica

estranya, per què de vegades és la noia més simpàtica del món, però unes altres

vegades contesta malament a la gent i és la noia més antipàtica de totes. Però tot i

així, la gent la descriu com una noia explosiva.

Sempre va amb pantalons curts, i samarretes

de tirants ajustades. Quan obre la porta a

alguna persona, li és impossible desviar la

mirada de la Megan. La Megan té una

companya de pis, la seva millor amiga, la

Jessica. La Jessica és el contrari que la Megan,

ella sempre estàfeliç, amb un somriure a la

cara i es porta bé amb tothom. El cabell el

porta ros, amb metxes de color castanys. Els

seus ulls són marrons i la seva boca és

perfecta. Té el mateix color que la Megan i

sempre va amb camisons per la casa. Les dues

treballen juntes, com a models. Representen una marca de roba interior molt

coneguda. Sempre van de sessió de fotos en sessió. Mai tenen temps de descansar.

Només els diumenges els tenen lliures per fer el que vulguin i totes les nits a partir de

les 11:30h. El pis esta format per petites parts del món, tot de colors i diferents

maneres de decorar-lo. Sempre fan festes a les nits, i reben moltes vegades crits i

amonestacions dels veïns. Les recaptacions que fan amb les sessions, no se les gasten

per les seves conveniències sinó que aporten diners a algunes ONG.

Page 19: redacció conjunta

19

L’ inquilí del 2n 4a que viu amb la Lorena (La Lore) és la Marta. És d’estatura

mitjana, bastant blanca de pell, prima, té els cabells marrons amb metxes

rosses, llis els ulls marrons i porta roba moderna. Li agrada treballar amb

portàtil i treure bones notes per aconseguir una beca perquè no té suficients

diners per pagar la universitat. Ella no vol diners de ningú, és molt independent.

A vegades pot ser una mica “borde” però només quan perd els nervis, que és

gairebé mai perquè té molta paciència. És molt simpàtica i controla a la seva

companya de pis perquè no es fiqui en barulls, també quan té temps li ensenya

algunes coses del que estudia (filologia anglesa), però també li agrada el

francès i l’alemany, que en sap una mica.

Els caps de setmana treballa a una botiga d’un centre comercial a la tarda, un

cap de setmana si i un altre no. Els que no treballa entre setmana entre el torn

de la tarda i de la nit, quan la del torn de la tarda se’n va i la de la nit està

sopant. Només és una hora i mitja. Amb el que guanya al mes té per pagar el

lloguer i permetre’s algun desig.

Li agrada tenir la casa endreçada i gairebé sempre dóna la seva opinió. Li

encanta la música House però també alguna cançó espanyola, però no gaires.

No li agrada anar gaire maquillada, no suporta a les noies de la seva classe

Page 20: redacció conjunta

20

• L'inquilina del segon quarta que viu amb la Marta (Núria Lopera), és la

Lorena, més coneguda com “la Lore”

• És pèl-roja, amb ulls marrons, nas una mica gran i punxegut i alta.

• Sempre li agrada portar diferents pentinats. És una noia divertida,

simpàtica, amable i li agrada anar a comprar roba, ballar i divertir-se.

Page 21: redacció conjunta

21

INFORME;

ESMERALDA

MOYA

La inquilina del 3r 1a, és una

noia jove de 16 anys, Esmeralda

Moya.

És rossa amb uns cabells tintats

de fosc, llargs, que quasibé li

arriben a la cintura, cara ovalada

i ulls grans. Té un nas bufó, llavis fins amb unes boniques dents.

És d’estatura mitjana, tirant potser a alta, i de constitució prima.

Vesteix com las seves companyes, roba juvenil del segle XXI.

Sembla una noia amable, simpàtica i somiadora, treballa com a

cambrera en el bar “Caraques” de la cantonada però estudia teatre,

diu que vol ser actriu i triomfar a Hollywood.

També té una mica de caràcter, no és deixa pas prendre el pèl, i

sempre té un somriure per tothom. Sembla una mica tossuda i

lluitadora.

Ve de Canàries, on té tota la família, però el seu somni per ser actriu

és tan gran que ha deixat tot el que tenia allà, per vindre a Barcelona

ja que li sembla un lloc més fàcil per introduir-se en el món de

l’espectacle. L’única “família” que té aquí són les seves amigues i

companyes de pis.

Page 22: redacció conjunta

22

La inquilina del 3r 1a és una noia de 16 anys, es diu Balanca és prima i de mitjana

estatura amb els ulls grans i el cabell marró,els dents perfectes per que de petita va

portar ferros , esta fen una carrera de magisteri però mentrestant està treballant en

una tenda de roba.

Es una noia mol sociable, mol divertida i oberta amb la gent, no te vergonya de lo que

pensin d’ ella, vesteix molt extravagant, sempre que pot s’han va de festa amb les

seves companyes de pis.

Page 23: redacció conjunta

23

L’ inquilí del que viu 3r 2a que viu amb les seves filles Raquel i Lola és la senyora

Izaskun. És una dona d’edat considerable. Té el cos esquifit i la cara plena d’arrugues.

És pèl-roja i duu el cabell curt. Sota les

primes celles té uns diminuts ulls de color

verd i marrons, i una enorme berruga sota

l’ull dret. El seu nas és molt petit i els llavis

sempre els porta pintats de color vermell.

En el coll es poden apreciar perfectament

les venes, i a mesura que arribem al seu pit

pla, només es poden apreciar ossos i gens

de carn. Té un cos de model, però una

mica, o més ben dit, massa envellit. Té les

mans arrugades com panses i sempre

subjecten un cigarret encès. La senyora

Izaskun s’aguanta sobre unes cames

primes com filferro. Vesteix amb roba molt

diversa, agafa totes les peces de roba dels veïns que cauen al pati de llums mentre

l’estenen.

Es podria considerar la dona que més sap de la vida dels seus veïns. Es passa la meitat

del dia fumant a la porteria i llençant els cigarrets acabats al terra per donar més feina

al porter. L’altre mig dia el té molt sol·licitat. Dues hores com a mínim ha de mirar per

l’espiell de la seva porta per espiar tothom qui puja les escales. Sempre que pot va a

dutxar-se a casa del veí, i abans de tornar a la seva casa li buida la nevera i aprofita per

rentar la seva roba. Aquesta dona és més fan del tabac que de Manolo Escobar. Quan

es fan reunions de veïns ella és la que sempre diu les idees més esbojarrats i la que

perfuma l’ambient amb el seu cigarret.

Page 24: redacció conjunta

24

Izaskun viu mantinguda per les seves filles, es nega a buscar un treball, diu que en un

futur li tocarà la loteria i anirà a viure a Miami. Sempre diu que el pare de les seves

filles no és el mateix, i que es pot amagar darrera qualsevol porta d’aquest bloc de

pisos. Gairebé no dorm, es passa les nits mirant novel·les mentre es fuma una caixa de

cigarrets i menjant gelat, ja caducat, de xocolata i vainilla. Quan la seva filla Lola ve de

“treballar”, sempre se la troba amb la bata plena de gelat fastigós, el cendrer ple, i la

televisió encesa. En resum, aquesta dona es podria considerar la més perillosa de tot

l’edifici.

Page 25: redacció conjunta

25

RAQUEL

La inquilina del 3r 2a que viu amb

la seva germana Lola i la seva

mare Izaskun, es diu Raquel.

És rossa amb els cabells llargs,

encara que és tenyida perquè té les

arrels més fosques. Té uns ulls

d’un blau intens i molt bonics igual

que la seva germana Lola, i uns

llavis gruixuts i provocatius que

sempre tenen dibuixada un gran

somriure.

Vesteix amb la poca roba que troba

a les rebaixes i s’endinsa entre la gent arrossegant-se per una samarreta vella

per poder anar a treballar amb una mica de dignitat. Normalment porta uns

texans blaus i apretats amb unes botes que li arriben fins als genolls. També

llueix unes arracades llargues que li arriben a les espatlles.

És una dona bastant responsable, i viu amb la seva família ja que és l’única que

té una feina amb la que poder pagar el lloguer i el pis petit on estan de lloguer.

Treballa de secretària i intenta mantenir a la seva família. La Lola també

treballa, però, en un club de Striptease del que només treu unes peles que

després es gasta amb unes copes que veu amb homes desconeguts.

No sap qui és el seu pare, però està gairebé convençuda que podria ser algun

del bloc de pisos amb qui la seva mare anava cada dia a una porta diferent

d’aquelles cases desconegudes. També sap que no és el mateix pare que el de

Page 26: redacció conjunta

26

la seva germana Lola, però tampoc li dóna gaire importància en aquest tema ja

que qualsevol pare no hauria fet el mateix que la Izaskun quan s’hagués adonat

que tenia una filla indesitjable amb una dona com la seva mare.

Passa tot el dia treballant i arriba a casa cansada quan es troba la casa feta una

lleonera, va corrents al sofà, amb un últim esforç que la Izaskun reculli la casa

encara que sap que és una missió impossible i la deixa tal i com està amb

l’esperança que la reculli la seva germana quan arribi després d’una nit amb un

dels seus amants.

Page 27: redacció conjunta

27

LOLA La inquilina del 3r 2a que viu

amb la Raquel, la seva

germana, i la Izaskun, la seva

mare, és la Lola.

La Lola té els cabells d’un color

ros clar provocatiu, ondulats

que li cauen esquena avall,

amagant el tacte de la seva

pell, que ensenya nit rere nit

als homes més agosarats. Els

ulls, d’un blau color mar, amaguen secrets insospitats que ni la gent més boja podria

comprendre. Té el nas petit i la boca molsuda, d’un vermell carmesí que fa embogir a

tots els qui se’ls miren. La seva figura, blanca i delicada, detalla excessivament els seus

trets de dona, i els mostra a la vista de tothom, amb roba estreta i vaporosa, tant que

pots visualitzar el que hi ha darrere, només d’intentar-ho.

Treballa en un club de Striptease, i no s’avergonyeix del seu ofici, al contrari, en farda

amb molta naturalitat. S’enorgulleix de despertar-se cada dia en una casa diferent,

amb uns braços diferents al voltant d’ella, i sobretot, li encanta anar-se’n de matinada,

i que quan l’home desafortunat es desperti, ella hagi desaparegut amb tots els seus

diners i una nota dient-li que s’ho ha passat prou bé. El dolent d’ella, encara que no ho

admet, és que aquests diners no els fa servir per ajudar a la seva família a sortir de la

crisi, els gasta al bar a beure com una agònica alcohòlica, lamentant-se del seu passat

fosc en què un dia de preadolescència, un home desvergonyit va arribar als seus punts

més íntims, extirpant-li tota la innocència que encara li quedava.

La seva família consisteix en la seva mare, la Izaskun, una dona desvergonyida i que es

passa el dia fumant, que no treballa i que la seva germana Raquel, bonica i

Page 28: redacció conjunta

28

responsable, ha de mantenir. La relació entre la Lola i la seva germana no és gaire

íntima, es porten cordialment bé, però la Raquel l’escridassa constantment per la seva

desmesurada despreocupació per les coses, sempre tot tirat per terra i tornant a les

tantes de la nit. En canvi, la relació que manté amb la seva mare és de total

confidència, les dues veuen de la mateixa manera la vida i pensen que algun dia tot

canviarà, tot s’arreglarà.

Page 29: redacció conjunta

29

L’inquilí del 3r 4a es diu Robyin Rihanna , que és coneguda com a

Rihanna . Rihanna és una noia coneguda amb tatuatges molt

curiosos pel cos . És morena de pell amb uns ulls verds brillants i

el cabell negre com el carbó, encara que hi ha hagut cops que

s’ha tenyit per cançons o reportatges. Canvia constantment el

pentinat de cabell. És prima , encara que ha tingut engreixades,

té una estatura no gaire alta , i acostuma anar amb roba

llampant i cridanera , però tot i això vesteix molt elegant .

Page 30: redacció conjunta

30

L’ inquilí del 4rt 2a es diu senyor Cuesta és un home d’uns 40 i pico anys, té dos fills i una dona,

porta vivint en aquests pisos des de fa ja uns 12 anys, fa 8 que porta sent el president de la

comunitat, és un home alt ,calb, grassonet.

És llest, treballador, bona persona.

Page 31: redacció conjunta

31

Aquest inquilí viu a l'àtic (4rt 3a)

Es diu Batt Wattshon i té uns 24 anys, és alt i prim, la seva forma de ser és robusta i oberta a la

gent, és amable i culte, sempre té un somriure en la seva cara.

És castany i té la cara ben blanqueta, les urelles petites i els ulls verds.

Es dedica al futbol jugant al “Real Madrid”

Page 32: redacció conjunta

32

Coartades

dels inquilins

Page 33: redacció conjunta

33

Tot i que qualsevol podria haver estat el culpable, després de fer les fitxes de cada un dels

inquilins he arribat a la conclusió que els culpables només poden ser alguns dels veïns així que

aniré a prendre’ls declaració

Page 34: redacció conjunta

34

1r 1ª

Aquell dia nosaltres no erem a casa, havíem marxat a passar el dia a fora, a una platja de Mallorca.

Nosaltres no acostumem a estar al pis només anem a dormir, normalment estem a la universitat estudiant ho bé anem a de compres que es una d’aquelles coses que ens encanta, excepte els dimecres que acostumem a anar a la platja a utilitzar els nostres poders que mai ningú podrà veure ni saber.

Tenim la fama de ser unes noies molt innocents que mai fan res dolent, però sempre som molt entremaliades i ens agrada fer bromes amb els nostres poders, però sempre ho deixem tot com estava, i sempre si tenim algun problema tenim el suport del nostre amic Lluc que sempre ens ajuda quan ens posem en conflictes que no sabem com sortí.

El treball ens va força bé,mai ens falta diners per comprar-nos tot el que volem.

No tenim molta relació amb la gent del pis, no acostumem parla amb ningú, els coneixem de vista i de les reunions de la comunitat, però no estem al corrent de gaire cosa, no ens agraden els problemes.

Page 35: redacció conjunta

35

Les dues noies del pis 2 n 2a són estudiants per tant segons elles la seva coartada és:

‘’Jo, l’Aslhey vaig despertar-me dilluns a dos quarts de set , vaig agafar el bus per

arribar a la universitat,la Lucy es va quedar a casa, vaig estar a la universitat tot el matí, a la

tarda va venir a casa el meu xicot, l’Álex, més tard vaig quedar amb unes amigues i vaig fer un

sopar a casa, vaig anar a dormir molt tard perquè havia d’estudiar. Al dia següent no vaig anar

a classe, vaig haver d’anar a un càsting i em van seleccionar així que a la tarda ho vaig celebrar

amb l’Álex i la Joana, una amiga, i després me’n vaig anar cap a la reunió de veïns i per tant no

sóc culpable ja que vaig estar ocupada els dos dies.”

‘‘Jo, la Lucy em vaig despertar el dilluns a tres quarts de set, vaig tenir temps de parlar cinc

minuts amb l’Aslhey i quan se’n va anar vaig anar a dutxar-me mentre que la meva criada em

feia l’esmorzar, en sortir vaig fer el meu llit i el de l’Aslhey ja que ella tenia molta pressa. Acte

seguit vaig anar a la cuina em vaig menjar el que em va fer la meva criada Cristina, em vaig

maquillar amb el millor maquillatge que tinc i aleshores vaig agafar el meu cotxe i vaig conduir

cap a la universitat; en sortir vaig anar a una clínica a fer unes proves de psicòloga, em va anar

bé però va ser molt cansat.

El dimarts no havia d’anar a l’ universitat i em vaig quedar a casa prenent el sol mentre llegia

un llibre molt interessant. Vaig sortir a fer la compra de la setmana i amb la compra vaig anar a

veure primer a la mare i després em vaig quedar a dinar a casa dels avis. Quan vaig tornar a

casa l’Aslhey em va dir que anava a fer una petita festa per celebrar que l’havien escollida en el

càsting; va ser molt divertit i després de tota la gresca me’n vaig anar a dormir.

Per tant sóc innocent.’’

Page 36: redacció conjunta

36

2n 3ra

Vaig trucar a la porta, i tot i que havien passat uns segons semblava que no hi havia ningú.

Vaig tornar a provar de trucar però a la casa no hi havia senyals que hi haqées ningú. Vaig

fer mitja volta i de sobte van obrir-la.

- Qui és qui molesta tan d’hora?- va preguntar una noia morena, que semblava

acabada de sortir d’una baralla.

- Disculpi les molèsties, però soc l’inspector, vinc a fer-vos unes

preguntes, sobre el cas de robatori

- Qui és, Megan?- va preguntar una noia castanya, acabada de sortir de la dutxa.

- És l’inspector que ha vingut a fer-nos unes preguntes. Entri sisplau

Em van oferir un te després d’asseure’m a la cadira.

- Vull que m’expliqueu cada una, què veu fer de diumenge a dimarts

sense deixar-vos cap detall.

- D’acord, començaré jo- va dir la Megan- El diumenge és el nostre dia

de festa. Així que ens vam despertar tard. A les 12:00h vam agafar i

vaig anar amb la meva mare de compres pel centre comercial.

Després vaig menjar en un restaurant de luxe, a prop d’aquí. A les

15:00h aproximadament vaig acompanyar a la meva mare a la seva

casa i després vaig tornar al pis. Vaig estar tota la tarda veient la

televisió i a les 10:00h vaig marxar amb la Beyoncé a una festa. No

vam tornar gaire tard, ja que el dilluns havíem de treballar. A les

08:00h ja estàvem a la sessió de fotografia per la nova revista. Vam

estar 2 hores i després vam tornar al pis. A la tarda tenia una cita

amb un amic de fa molts anys, que ja tenia ganes de veure’l, així

que no vaig arriba tard al punt on ens havíem trobar. Vam anar a

menjar i a sopar, per tant vaig arribar molt tard a casa. El dimarts al

matí va sonar tard el despertador així que vaig haver de dutxar-me,

amb molta pressa o arribaria tard a l’estrena de la revista. Vaig

vindre a menjar aquí a casa i després em vaig preparar per sortir a la

nova pel·lícula “3 Metros sobre el cielo.”

Page 37: redacció conjunta

37

- Ara em toca a mi- va dir la Beyoncé- Com ja ha dit la Megan ens vam

aixecar a les 12:00, vaig anar a la gravació del videoclip d’una nova

cançó que estic preparant, vam començar a gravar a les 13:00 i vam

acabar a les 15:00 com que ja era tard vaig anar a menjar a un

restaurant amb una companya del rodatge i fins les 16:00 no vam

acabar de menjar després vaig estar a casa tota la tarda arreglant-

me amb calma per la festa de les 10:00 amb la Megan, vam arribar

sobre les 01:00. Al dia següent vam anar a la sessió fotogràfica per

la nova revista i vam acabar a les 10:00 vam anar a menjar a casa,

després vaig anar de compres amb la meva germana i ens vam

quedar prenent alguna cosa al centre comercial vam tornar tard

perquè vaig haver de portar-la a casa seva.

El dimarts al matí quan jo ja estava preparada i a punt per anar a

l’estrena de la revista, la Megan es va aixecar i em va dir que

l’esperés que s’havia adormit. Després de l’estrena de la revista vam

tornar a casa per menjar. Per la nit vaig anar a un programa com a

“invitada estrella” vaig tornar tard perquè vaig anar a prendre

alguna cosa amb el presentador del programa.

- Molt bé.

- Alguna altra pregunta inspector?- em va oferir la Beyoncé.

- La veritat es que sí- vaig dir.- Quants diners aportàveu cada mes?-

La Beyoncé i la Megan es van mirar entre elles, i això em va fer dubtar de les seves

coartades.

- La veritat és que aportàvem bastant. Uns 1.500 euros. Els diners ens

sobren i per no tenir problemes amb ningú, n’aportàvem molts.

- I encara creus, que som culpables de robar el diner que ens sobra?

- No puc dir res encara.

- Tenim coses a fer Inspector, si ens disculpa.- va dir la Beyoncé

- Molt bé! Gràcies per la vostra atenció noies, que passeu un bon dia.

Page 38: redacció conjunta

38

2n 4a

El dia del robatori jo estava a la universitat. Quan vaig acabar, vaig anar a

menjar a casa dels meus pares perquè no em quedaven “tuppers”a a nevera.

Per la tarda vaig estudiar a la meva habitació de casa dels meus pares i sobte

les set el meu pare em va portar a la meva casa. Vaig veure com la Lorena se’n

anava corrents perquè arribava tard, és el que em va dir, i fins que no anava a

treballar al meu petit torn vam passejar pel centre comercial una amiga i jo,

quan vaig entrar hi havia moltes persones a la cua perquè durant tota la tarda

les compradores es quedaven mirant la roba i al vespre quan entro jo van anar

a la caixa totes, barallant-se de que una anava abans i que l’altra s’havia colat,

etc.

quan vaig acabar el torn, vaig acabar esgotada però em va animar veure als

meus amics esperant-me amb un gelat a la mà i dient-me que m’invitarien a

sopar a un xino, en particular el que anava jo te petita amb els mus pares,que

encara seguia obert, vaig quedar plena i sobre les 10:30 la nit em vaig dutxar i

em vaig anar a dormir.

Page 39: redacció conjunta

39

LORENA

El dia del robatori jo estava en el Zara “comprant” roba, però la dependenta em

va pillar i em vaig tenir que escapar corrents de la botiga! Després vaig anar a

casa dels pares de la Marta, però em van dir que ja no hi era, que ja s’avia anat

cap a Barcelona, a casa nostra. Vaig veure una botiga impressionant de gran i

hi vaig entrar. La roba no era molt maca, però em vaig enamorar d’un jersei,

que era molt car però el vaig agafar, el vaig ficar a la bossa que hi té un

recobert d’alumini per si té alarmes i vaig sortir tranquil·lament. Aquesta vegada

no m’han pillat. Em vaig colar en el metro i vaig anar a casa i pel camí hi estava

la dependenta del Zara. Vaig sortir corrents! Em vaig trobar a la Marta però a la

pobreta no li vaig poder donar els texans que li havia agafat en el Zara, a més

estava la dependenta darrere meu... Quan va acabar el “botellón” vaig anar a

casa i la Marta estava dormint. Normal, vaig arribar a la 4 de la matinada...

A mi no em poden culpar perquè jo no estava en el pis el dia del robatori, a

més, a mi no em calen uns cèntims de no res.

SÓM CULPABLES

Vam agafar el compte del banc i hi vam retirar els diners poc a poc sense que

cap veí es donés compta, fins ara. Els volíem per treure a la mare de la Lore, la

Aida; de la presó i si sobra pagar-me la universitat, per no necessitar tenir una

beca per pagar.

COARTADA DEL 3R 1A

Inspector: Que estaven fent de dissabte a dimarts?

Andrea: Perdoni? A que ve això?

Inspector: Com ja sabeu han desaparegut els diners per arreglar l’ascensor, per lo tant

tot l’edifici es sospitós.

Blanca: Ens estàs dient lladres!?

Page 40: redacció conjunta

40

3r 1a3r 1a3r 1a3r 1a

Esmeralda: A veure noies tranquil·litzeu-vos que aquest senyor només vol saber què

fèiem durant aquells dies.

Andrea: Doncs nosaltres no hem d’estar preocupades, com que no hem fet res...

Inspector: Això espero noies! Però ara si sou tan amables expliqueu-me una per una

què veu fer.

Blanca: De dissabte a diumenge vam anar a un concert aquí a Barcelona y desprès vam

anar a la platja a passar el cap de setmana.

Inspector: I dilluns?

Blanca: El dilluns jo vaig entrar a treballar a les dotze del migdia a les oficines Graells i

vaig acabar a les 5:30 de la tarda, quan vaig tornar a casa només estava la Andrea

perquè l’ Esmeralda estava treballant. Millor que això t’ho expliqui ella...

Inspector: Gràcies. Esmeralda sisplau...

Esmeralda: Efectivament jo estava treballant al bar, em vaig passar allà pràcticament

tot el dia perquè vaig haver de fer doble torn. Ja sap vostè aquest treball és molt dur...

Inspector: Sí, sí... i afirma el que diu la seva companya de pis sobre el cap de setmana?

Esmeralda: Sí vam anar a un concert i a la platja.

Inspector: D’acord! Ara si és tan amable, Andrea, expliqui què estava fent vostè

Andrea: Jo vaig anar a treballar només al matí perquè ara estem de jornada intensiva a

l’escola Bressol.

Inspector: I a quina va tornar a casa?

Andrea: A les 15:30 senyor.

Inspector: Doncs moltes gràcies noies, espero no haver de tornar-vos a interrogar.

Andrea de la Puente, Montse Hernández i Clara Yarza.

Page 41: redacció conjunta

41

COARTADA DE LA LOLA, LA IZASCUN I LA RAQUEL

Vaig arribar al 3r 2a, vaig entrar decidit a interrogar les tres

dones que ocupaven aquell pis.

-Bona tarda senyoretes, deixeu el que esteu fent i seieu. He llegit els

vostres informes i he de dir-vos que sou sospitoses d’un robatori.

- Nosaltres?- va dir la Lola ajustant-se els pits i apujant-se la faldilla gairebé

inexistent.

-Senyoreta, no cauré en els seus encants de dona, sisplau segui i cordi’s la

camisa.

-Està bé, però sé que no es resistirà a la temptació i que després de les

preguntetes acabarem els dos entre els mateixos llençols.

- Filla meva havies de ser- Va dir la Izaskun- Ja sabia jo que aprendries

alguna cosa de la teva estimada mare.

- Calleu ja i feu cas a l’inspector, que això és molt greu. Sou pitjor que els

nens de bolquers- Va interrompre la Raquel enfurismada.

-M’agradaria començar abans que s’acabés el dia sisplau.

-És clar, perquè a la nit tens plans amb mi- va afirmar la Lola.

-Noies, com ja sabeu han desaparegut els diners emmagatzemats per dur

a terme la construcció d’un ascensor en aquest bloc de pisos. No tenim

cap sospitós, per aquesta raó interrogaré a tots els inquilins per tal de

trobar-ne el culpable.

-Vigila amb el que et trobaràs, aquí hi ha més rata lliure que en les

clavegueres- Va dir l’Izaskun amb un to despectiu.

- A veure, senyoreta Raquel, quin motiu té per considerar-se innocent, i

òbviament, intentar convèncer-me?

- Culpar-me a mi seria una acte de reflexó fallida, totalment incoherent i

fora de lloc. El meu nivell intel·lectual està per sobre de la gent corrent,

Page 42: redacció conjunta

42

però dins el meu cap hi ha tota una de pensaments correctes i una

privació per qualsevol delicte o acte enutjós.

- Vostè mai ha pensat en contrariar la llei?

- És clar que no! No sóc capaç ni d’agafar cinc cèntims del terra ja que

considero que és un delicte, encara que sigui menor.

- No has pensat mai d’agafar-ho i portar-lo a comissaria?

- Sí, però es consideraria un robatori tot el trajecte que hauria de fer des

que agafés els diners fins portar-los a comissaria.

- Molt bé, ha quedat clar que vostè és un tros de pa, però continua sent

una sospitosa.

- Pensi el que vulgui, jo ja sé que no he fet cap acte que desafiï la llei.

- Continuem amb la senyoreta Lola, sisplau, fiqui’s còmoda i expliqui’m la

seva defensa davant aquest conflicte.

- Que vol que li digui, inspector? Estic boníssima i puc aconseguir tot el

que vulgui sense necessitat de diners, només obrint-me de cames davant

d’algun ric innocent, i puc demanar-li fins a un avió privat a la primera cita.

Per què creus que necessitaria robar podent gaudir aconseguint els

diners?

- Potser vol posar-se una talla més a cada pit.

- M’estàs dient que tinc pocs pits? – Va dir la Lola amb la idea de treure’s la

samarreta per ensenyar-li.

- Senyoreta, no fa falta cap demostració, la seva camisa gairebé

translúcida m’ho mostra tot. Però necessito alguna raó més per poder

creure-la.

- Vine – Va dir aixecant-se sinuosament. No vaig saber si seguir-la, però finalment vaig

cedir. – Miri sota el meu llit.

- Oh, quin culet! – Va murmurar graciosa, mentre m’ajupia.

Page 43: redacció conjunta

43

- A part d’un munt de sostenidors i roba interior gairebé inexistent, no

veig res. – Vaig dir

- Oh, mira que arribeu a ser cecs, els homes, quan voleu! – Va enfurismar-se

la Lola sense creure-s’ho. Es va ajupir ella mateixa i va treure una caixeta. En obrir-la,

em vaig quedar bocabadat, l’Izaskun va insinuar un somriure prepotent i la seva germana

Raquel va sospirar.

- PERÒ QUE ÉS AIXÒ, SENYORETA?

- Els meus guanys de cada nit, si creu que necessito més diners, va errat. I

això no és res, la majoria m’ho gasto, no vulgui saber per què.- va riure

maliciosament.

-Bé, he acabat amb vostè, passem a investigar a la mare.

-Per respondre fa falta que em tregui el cigarret de la boca, o no fa falta?

-El que vulgui, després del que he vist puc fer una petita excepció.

-Em sembla perfecte- Va dir la Izaskun mentre es preparava un altre cigarret.

-Senyora, què acostuma a fer durant el dia?

-El que fa qualsevol dona que ja té una certa edat. Fumar en cada instant,

sortir a comprar tabac, fumar pel camí de tornada a casa, i de tant en tant,

un plus d’herbes al cigarret.

-Si això ho fessin totes les dones grans, crec que el món estaria mig buit.

-Sóc una dona forta, amb una salut en perfecte estat- li va entrar un atac

de tos només acabar la frase.

- Ja ho veig. I no fa res més a part de fumar?

- Es clar que sí, sóc una fan de les xarxes socials, puc passar-me hores

connectada al TWITER, i mirant les novetats del FACEBOOK.

-Té alguna raó per no culpar-la?

Page 44: redacció conjunta

44

- Sí, les cames ja no em funcionen gaire bé, sóc la primera que necessita

un ascensor, a més, perquè vull diners si visc mantinguda?- La Raquel va fer

un sospir desesperat.

- Molt bé, crec que ja és hora que marxi.

-Llavors quedem a les vuit a casa teva?- Li va cridar la Lola mentre ell es

disposava a baixar les escales.

Ningú va contestar, la porta es va tancar d’una ventada, i la Lola s’ho va prendre com un

sí i va anar a arreglar-se.

Page 45: redacció conjunta

45

“Un cop analitzades les coartades cal descubrir qui és el culpable, m’ajudeu?”

Si vols que les culpables siguin les veïnes del 2n 2a llegeix la pàgina………………46

Si vols que les culpables siguin les veïnes del 3r 1a llegeix la pàgina……………47i 48

Si vols que la culpable sigui la Izaskun del 3r 2a llegeix la pàgina………………49i 50

Si vols que les culpables siguin les veïnes del 3r 2a llegeix la pàgina………………51

Page 46: redacció conjunta

46

Els culpables del robatori són les veïnes del pis 2n 2a, es van declarar culpables i el seu motí és:

“ Vam robar els diners perquè volíem comprar una casa i la Lucy no volia aportar els seus

perquè estava participant en un gran projecte i els necessitava tots.

Al matí la Lucy quan es va quedar a casa en realitat el que va fer és entrar a Internet i passar

els diners a un compte nostre i després al cap d’una hora jo em vaig saltar classe i vaig anar a

agafar-los, tot seguit vaig anar a casa i els vaig guardar. I ara la Lucy s’ha fugat per no tenir

problemes i m’ha deixat els diners al pis, perdoni no ho tornarem a fer, ara els hi porto i

problema solucionat. ’’

Page 47: redacció conjunta

47

Inspector: Senyoretes del pis 3R 1A, ja he près declaració a tots els pisos i tinc al culpable,

més ben dit les culpables.

Andrea: Podria explicar-se millor?

Inspector: Sou las úniques que no us han verificat la quartada.

Blanca: Perdoni?! Que diu vostè? Això no es cert!

Inspector: Mirin hem estat investigant durant aquests dies, hem anat als vostres respectius

treballs i no son certes les vostres declaracions. Vam preguntar al treball de l’Andrea i ens han

dit que no va aparèixer per allà durant tot el dia, i va agafar dia lliure i segons vosaltres veu

corroborar que va anar durant el matí i desprès va tornar a casa perquè estava malalta. També

veu dir que la senyoreta Blanca estava treballant a les oficines Graells, hem investigant i

aquestes oficines són falses, no existeixen. Y vostè Esmeralda, va trucar a la feina i va dir que

estava malalta i tampoc va anar a treballar.

Esmeralda: Tot això es fals! Vam dir la veritat nosaltres!

Inspector: Noies, ja sabem tota la veritat si confesseu el jutge no os condemnarà i només

tindreu que pagar una sanció i retornar els cales.

Andrea:Doncs ja no els podem tornar...

Blanca i Esmeralda: Vols callar Andrea! Sempre ho dius tot!

Inspector: Senyoreta Andrea, amb això estàs dient que veu ser vosaltres las veu robar els

diners?

Andrea: Doncs... no ho sé...

Esmeralda: Ja ho pots dir...

Blanca: Ja l’has cagat!

Inspector: Doncs esteu confessant que veu ser vosaltres, veritat?

Blanca: Sí.. vam ser nosaltres.

Esmeralda: Necessitàvem els diners.

Inspector: Per quin motiu necessitàveu tants calers?

Andrea: Doncs perquè... volíem marxar d’aquí... a Madagascar.

Inspector: Segueixo sense entendre-ho.

Page 48: redacció conjunta

48

Blanca: Necessitàvem els diners per fer una vida nova, fora d’aquí... Sense complicacions, amb

el que guanyem no tenim suficient per pagar tots els gastos i vam pensar que si ens anàvem

d’aquí tot ens aniria millor.

Inspector: Però no veu pensar que allà tindríeu que pagar els mateixos gastos?

Esmeralda: Si però amb tots els diners que havíem agafat ens seria més fàcil i ens guanyaríem

un bon prestigi i ens seria més fàcil trobar un bon treball...

Inspector: Mans contra la paret, quedeu detingudes pel robatori dels diners de la comunitat ...

Page 49: redacció conjunta

49

M’han pillat L’inspector ha estudiat tots els casos, i mirant arxius de la policia ha

descobert que la senyora Izaskun és el lladre dels diners empleats per

posar un ascensor a l’edifici. En aquest moments, l’inspector i la senyora

Izaskun es troben reunits a la sala dels motxos i de les escombres on han

muntat una sala d’interrogatori amb una llanterna penjada del sostre amb

un fil de pescar gairebé inexistent i amb un plafó de fusta subjectat en dos

escales.

-Molt bé senyora, ara que hem descobert que vostè treballava amb una

falsa ONG per tal d’importar productes tòxics del Marroc, té alguna cosa

més a dir?

-Sí, que l’última demanda no m’ha arribat encara.

-Es pot saber què havia demanat?

-Vostè el que vol és una mica del que havia demanat, m’equivoco?

-Jo el que vull és que confessi per què ho ha fet i així podré anar-me’n a

casa meva a estirar-me al sofà.

-Li dic si deixa que faci l’última demanda al Marroc de la meva vida.

-Esta bé senyora, que és el que vol demanar?

-cinquanta quilograms de marihuana seca, així ja no hem farà falta

demanar més.- la senyora va començar a riure de manera esbojarrant.

-Serà una broma no?

-Hem veus cara de fer broma?- és va aixecar donant-se un cop al cap amb

la llanterna i posant agressivament les mans sobre la taula per apropar-se

a l’inspector.

-Miri, faci el que vulgui, desprès de tot el que he aguantat, tan em fa una

miqueta més d’herba al país.

Page 50: redacció conjunta

50

-Moltes gràcies, ara si m’ho permet li explicaré les raons per les quals vaig

robar “la pasta”.- Va fer l’acció de buscar un cigarret a la butxaca, però el

paquet no hi era, deuria ser a l’habitació.

-Perfecte, porto tot el matí esperant aquest moment.

-Però m’agradaria que això no ho expliqués a la meva filla Raquel, sisplau.-

Va agafar un escuradents ple de pols que rondava pel terra i se’l va ficar a

la boca.

-Està bé, serà una informació confidencial.

-Començo. Ja fa uns anys, quan passejava pel costat d’un barri de

marroquins vaig percebre un aroma que hem va agradar molt. Vaig entrar

a un bar amb un diari al cap per no crear sospites. Un cop a dins vaig

adonar-me que era ple de fumadors.

-Ja tinc un altre cas per intentar resoldre, estan prohibits aquest tipus de

bars.

-No em talli. Van oferir-me un cigarret, i just al ficar-me’l entre els llavis

vaig poder sentir el sabor de la gloria. Des de les hores, un cambrer

d’aquest bar col·labora amb una ONG i aprofita els moments que està al

Marroc per comprar herbes barates i enviar-me-les.

-Sap que això és un delicte greu?

-Em ficaran a la presó?

-Puc fer la vista grossa senyora.

-No, no fa falta, segur que a la presó hi ha menjar en condicions.

-Vol que la empresoni?

-A la vida s’ha de viure de tot, no m’anirien malament unes vacances entre

barrots.

-Llavors anem a comissaria, allà diran que s’ha de fer.

-D’acord.

Els dos van sortir de l’habitació, la senyora Izaskun més feliç que mai.

Page 51: redacció conjunta

51

LOLA

Les llàgrimes ja viuen en mi. D’amagat, a la espera de la venjança, fa

setmanes que planejo aquest final.

Vaig robar els diners, si, però els necessitava. I encara que no ho sembli,

tinc bon cor. No volia fer servir els meus diners per deixar-los a la meva

germana Raquel. Ella s’ha d’independitzar i la meva mare necessita

diners per acabar de viure bé els pocs anys que li queden.

Farà uns 10 anys, anava pel carrer amb el meu uniforme de l’escola,

tant innocent com qualsevol nena d’aquella edat. Però això ell no ho

entenia... Ell va usurpar-me la bondat que tenia al cos, va arrancar-la de

soca-rel.

Vaig voler fugir, vaig cridar, vaig plorar, però malgrat tot, no vaig poder

fer-hi res. Ell era tres vegades més gran que jo.

Es deia Àlex García. El van trobar mort fa uns dies, podeu comprovar-ho.

Vivia en un piset del centre, amagat de la gent, saciant la seva set per

la nit, en corrents obscurs.

Amb això crec que ho he dit tot, ara ja me’n puc anar en pau. No

m’arrepenteixo del que he fet.

Raquel, germana... gràcies per ajudar-me durant tota la meva vida, per

treure’m dels problemes... jo no volia ser així.

Izaskun, mare... Jo t’estimo molt, encara que no ho demostri. Deixa de

fumar i ajuda a la Raquel amb la casa, que al final et farà fora.

I aquest, és el meu final, quan llegiu això, jo ja estaré al cel... o a l’infern.