111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoan

Post on 28-Jun-2015

646 views 0 download

Transcript of 111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoan

COM PODEM MILLORAR

L’AVALUACIÓ A LA NOSTRA

CLASSE I ESCOLA?

Neus Sanmartí

Mercè Mas Novembre 2011

“La intel·ligència humana juga

amb dues funcions. La primera és

la producció d’idees, de càlculs,

de programes, de projectes. La

segona i definitiva és l’avaluadora.

De res ens serveix que tinguem

molt per escollir si no sabem

separar el gra de la palla”.

J.A. Marina a La Vanguardia (1/5/2010)

Un procés que comporta:

1) Recollir informacions (amb instruments o no)

2) Analitzar la informació recollida i emetre un

judici

3) Prendre decisions d’acord amb el judici emès

Què entenem per avaluar?

De tipus pedagògic:

regular el procés

d’ensenyament i

aprenentatge

QUALIFICACIÓ/

ACREDITACIÓAVALUACIÓ FORMATIVA-FORMADORA

De tipus social:

classificar, seleccionar,

orientar…

Ens nens i nens s’avaluen?

Tot de repent, en Daniel (5 anys) no vol dibuixar. Com s’explica?

- Serà que li ha nascut una germaneta i vol fer-se notar?

- Serà que la mestra l’ha canviat de lloc i ara està al costat d’un nen que dibuixa molt bé i que s’ha autoavaluat i ha decidit que és millor no dibuixar per “no quedar en ridícul”?.

- Cal que ensenyar-lo a no avaluar-se o a prendre decisions diferents?

Per què pot ser útil l’avaluació?

1. Com a activitat per aprendre, a partir de regular què i com aprenem (base de les competències d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal, a més de tot tipus d’aprenentatges)

2. Com a activitat per comprovar què hem après (i qualificar)

1. L’avaluació com a activitat per aprendre, a partir de regular què i com aprenem

Comporta aprendre a regular:

– La percepció dels objectius d’aprenentatge

– Com anticipem i planifiquem l’acció

– La percepció dels criteris d’avaluació

COMPARTIR

OBJECTIUS

a) Avaluar-regular la percepció sobre

els objectius d’aprenentatge

Què mengen?Com són per dins?

El procés de naixement

Què creieu que aprendrem sobre les plantes?

(després d’una conversa inicial)

A regar, a sembrar-les, a cuidar-les, a tocar-

les fluixet

(3r CEIP Bellaterra)

(L’activitat tenia com a finalitat reconèixer de què depèn que

una ombra sigui gran/petita, nítida/difuminada, i va ser

realitzada a una aula on habitualment els nens i nenes aprenen

psicomotricitat, 5 anys)

• Uns alumnes diuen que psicomotricitat - a moure’s,

fer gestos…-

• D’altres reconeixen l’objectiu.

A vegades podem avaluar-regular si

s’han apropiat dels objectius una vegada

feta l’activitat:

“Què hem après avui?”

Promoure que els nens i nenes

expressin les seves idees inicials i

reconeguin que hi ha diferents maneres

de fer, pensar o valorar pot ser una altra

forma de compartir els objectius

Mercè Mas

CEIP La Roureda, 6èP

St. Esteve de Sesrovires

Després posem de manifest

que hi ha diferents punts de

vista, i ens posem com

objectiu arribar a un consens

sobre què és, com i els

resultats esperats.

“La persona més lenta, que no perd de

vista la finalitat del que fa, va sempre

més ràpida que la que avança sense

perseguir un punt fixe”Frank Kafka (1883-1924)

ANTICIPAR I

PLANIFICAR

L’ACCIÓ

b) Avaluació-regulació de la

anticipació i planificació de l’acció

Anticipació i planificació de l’acció

5 anys CEIP Baloo

feta per un nen

“superdotat”(traducció de l’original en

català)

Com ho aprenen a fer els nens i nenes que no aprenen sols?

- Imagina’t que ets poeta: descriu aquesta flor

- Imagina’t que ets una persona que vens flors:

descriu aquesta flor

- Imagina’t que ets una persona científica:

descriu aquesta flor

Fem activitats per aprendre a

descriure (o altres continguts)

I finalment deduïm què hem de fer per

redactar una bona descripció

Pensar en:

• A quin grup pertany -d’objectes, materials,

éssers vius…, o de parts- (per exemple, la

flor és una part d’una planta).

• Quines parts, propietats o característiques

són imprescindibles (ex. totes les flors

tenen pistil i/o estams, però no totes tenen

pètals).

• En quina és la seva funció o aplicacions, és

a dir, perquè serveix (per exemple, la flor

serveix perquè la planta es pugui reproduir).

Què hem de fer per definir (científicament)?(a partir de definir què és una flor)

Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil

(òvuls) i/o estams (pol·len) i que serveix perquè la planta

es pugui reproduir”.

Anticipació i

planificació de

l’acció

(text instructiu)

Analitzant bons

exemples,

consensuem què

hem de pensar i fer

en escriure’l

Pensar en:

• Aspectes formals

•Silueta del text

•Títol

•Presentació

• Continguts

•Organització del text

•Comprensió

•Ortografia

•Gramàtica

•Vocabulari

Què hem de fer per escriure un text instructiu?

I pensar com sabrem si està ben fet

Aquests resums (o “Bases d’orientació”),

que han d’elaborar els propis alumnes

amb les seves paraules, s’han de avaluar-

regular molt bé, perquè és el que ha de

quedar ben emmagatzemat a la memòria.

Poden anar variant al llarg dels cursos,

ampliant-los, matisant afirmacions…

4rt. de Primària CEIP Heura

A partir dels primers acords del grup, la mestra els ajuda a revisar què han

escrit (o

comparen amb

els d’una altre

grup)

Els mapes conceptuals també són eines per planificar en què pensar

interrelacionant conceptes i jerarquitzant-los

L’anticipació i de la planificació en la

realització de qualsevol tasca és molt

important, però...

“Per tenir èxit la planificació sola

no és suficient. Una persona

també ha de saber improvisar”.

Issac Asimov

c) Avaluar-regular la percepció dels

criteris d’avaluació i si és capaç

d’aplicar-los per autoregular-se

COMPARTIR

CRITERIS D’AVALUACIÓ

M. Marimon C.P. Baloo, 2n

Els nens i nenes

plantegen les

preguntes

Intueixen

criteris

d’avaluació,

però no

sempre són

els idonis

Activitat

d’avaluació

Han après a fer un text instructiu i ara ho

apliquem a valorar un de nou que hem escrit

(itinerari a Montserrat)

Els alumnes l’apliquen per coavaluar-se

I poden arribar a qualificar-se

CRITERIS PER AVALUAR EL TREBALL PER PARELLES

Cada alumne s’autoavalua i també l’avalua la seva parella.

Ho fan utilitzant eines del google.doc, i es poden recullir

els resultats del grup-classe

IS L’Estatut. 2n ESO. J.Ll. Estaña

L’èxit dels aprenentatges es

juga més en la correcció

dels errors i en

l’(auto)regulació contínua

que no pas en la genialitat

del mètode”

Philippe Perrenoud

2. L’avaluació per qualificar el grau de competència

• Com plantejar preguntes-activitats que avaluïn

la competència?

• Com qualificar el grau de competència?

• Com compartir l’avaluació amb les famílies

• Com atendre la diversitat que l’avaluació posa

de manifest? –d’aquest aspecte no en parlarem-

Té sentit una activitat d'avaluació “final”?

• Serveix per posar a prova si s’ha après

• Possibilita reconèixer quins aspectes encara cal

aprofundir

Però només si:

• És coherent amb el procés d’ensenyament

• Hi ha probabilitats de tenir èxit

a) Un primer problema:

Com plantejar preguntes (activitats)

per avaluar la competència?

(cal recordar que hi ha d’haver molts

tipus d’activitats d’avaluació, per

tenir dades de totes les dimensions

de les competències)

PRODUCTIVA CONTEXTUALITZADA

i en relació a ACTUACIONS

DÓNA INDICIS EL DESTINATARI

NO ÉS LA MESTRA

La mare de la Marta li ha dit que quan vagi al bosc

no s’han de tallar les flors però ella no sap perquè

no ho ha de fer. Amb tot el que has après sobre

perquè li serveix a una planta tenir flors, com li

explicaries a la Marta perquè no ens hem

d’emportar les flors d’un bosc.

Característiques de les

BONES PREGUNTES

CEIP Bellaterra. 3º EP

Un exemple de resposta

Com tenir en compte la diversitat?

• Les activitats d’avaluació, tot i ser

competencials, poden tenir diferents nivells de

dificultat (però no es tracta de plantejar per uns

alumnes preguntes “mecàniques o

memorístiques” i per d’altres “competencials”).

• Cal plantejar activitats per identificar el nivell

mínim esperat i també per al màxim.

Un dels millors instruments per

avaluar aprenentatges competencials:

La carpeta d’aprenentatge o portafolis

• Inclou tot el procés d’aprenentatge i “metareflexions” dels alumnes sobre el seu progrés i les seves dificultats (objectius, treballs que va fent, auto- i co-avaluacions...).

• L’alumne escull, entre les tasques realitzades, les que creu que millor reflecteixen els seus aprenentatges, perquè el professorat valori els seus resultats.

• Necessitat de revisar com fem els àlbums i els “dossiers” perquè siguin útils per aprendre. http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htm

http://blocs.xtec.cat/portfolioproject/

Un segon problema:

b) Com qualificar el nivell de

competència:

Necessitat d’explicitar els criteris

d’avaluació

Què hauríem de planificar per qualificar

aprenentatges competencials?

• Hi ha força consens que les rúbriques és un bon

instrument per avaluar el nivell de “competència”.

• Cada centre hauria de tenir unes rúbriques

generals en relació a cada competència,

consensuades entre el professorat, per compartir

els criteris d’avaluació.

• A partir d’elles, per a cada cicle i per a cada tema

concret que es treballi es poden elaborar

rúbriques específiques.

Dimensions de la competència comunicativa

lingüística

• Comprensió oral

• Comprensió escrita

• Expressió oral

• Expressió escrita

• Interacció en situacions comunicatives

• Plurilingüisme i interculturalitat

Exemple de procés

(per a la dimensió “expressió escrita”)

• Es parteix d’una rúbrica general per a tota

l’etapa

• Es pot concretar en funció de tipus de textos

• I encara es pot concretar més per als diferents

cicles

- Tot poc a poc, i a partir d’un treball en equip-.

Cada competència l’avaluem en

diferents cursos i en el marc

d’activitats diferents

Competència i dimensió: ……….

Aspectes avaluats Activitats on recollim dades i

valoració segons la rúbrica

Valoració

final

Valoració global de la dimensió:

c) Un tercer problema:

Com compartir amb les famílies els

resultats del seus fills?

Nom:

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

ENTENC EL QUE LLEGEIXO. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

EXPLICO COSES A TOTA LA CLASSE. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

M’AGRADA ESCRIURE. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

Competència artística i cultural M’AGRADA CANTAR I BALLAR. MOLT BASTANT POC GENS

M’AGRADA DIBUIXAR. MOLT BASTANT POC GENS

M’AGRADA FER TEATRE. MOLT BASTANT POC GENS

Tractament de la informació i competència digital PORTO (INFORMACIÓ, COSES, DOCUMENTS,...)1 DEL QUE ES FA A LA CLASSE.

SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

FAIG LES FEINES POLIDES I ORDENADES. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

Competència matemàtica

LES ACTIVITATS DEL QUADERNET EM SEMBLEN FÀCILS. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

RESOLC BÉ ELS PROBLEMES DE CÀLCUL MENTAL. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

2n primària

CEIP Montserrat Solà

Informes per a les

famílies:

. Cada nen/a

s’autoavalua

. Aquesta

autoavaluació es

dóna a les

famílies junt amb

un full amb

comentaris fet per

la mestra

Continua amb d’altres competències

Aniria bé que els

aspectes coincideixin

amb els de la rúbrica

Exemple d’autoavaluació d’un nen

Comentari de la mestra

L’autoavaluació s’acompaya d’un escrit de la

mestra, que anima als familiars a analitzar-la (i

dóna idees sobre com fer-ho) i, al mateix

temps, indica el seu grau d’acord amb

l’autoavaluació.

No em toquis la meva avaluació!Perrenoud, 1993

La funció de l’avaluació és molt més

que “posar notes”.

Que l’avaluació serveixi per aprendre

comporta revisar moltes concepcions

i pràctiques.

No és estrany que molts pensin:

BELAIR, L.M. (2000). La evaluación en la acción. Col. Investigación y

Enseñanza, nº 19 Sevilla: Diada editora.

JORBA, J. et al. (2000). Avaluar per millorar la comunicació i facilitar

l’aprenentatge. Bellaterra: ICE UAB

SANMARTÍ, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. Graó

SANMARTÍ, N. (2010). L’avaluació per millorar els aprenentatges de

l’alumnat. Departament d’Educació. Xarxa de Cb.

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=Not%EDci

es&func=display&sid=126

OCDE-PISA (2000, 2003, 2009). Marc Conceptual per a l’avaluació PISA.

Consell Superior d’Avaluació.

http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2006.htm.

Bibliografia básica