Post on 03-Jul-2015
CULTIUS ARBORIS
PERERA Presentació núm. 2
Pilar Berenguer Minguet
Tema 3. Ecologia de la perera
Ecologia de la perera: climaEcologia de la perera: clima
• Fruiter típic de zones temperades
• Altitud: mitja, no recomanable passar els 800 m d’alçada
• Requereix fred hivernal per a una correcta producció(necessita fred per superar la latència dels borrons)1200 h fred a T inferiors de 7,2º C
• Capaç de resistir fins a T de ‐20º C
• Floració primerenca (finals de març principis d’abril)risc de gelades primaverals
• Per que la fruita tingui bon color dies càlids i nits fresques
La pereraLa perera
La pereraLa perera
Ecologia de la perera: Ecologia de la perera: necessitats hnecessitats híídriques i eddriques i edààfiquesfiques
La pereraLa perera
• No suporta la sequera i requereix humitats relatives altes.
• Requereix per obtenir bones produccions unes aportacions hídriques de 850 mm/any.
• Requereix sòls amb molta capacitat de retenciód’aigua argilo‐llimosos, argilo‐arenosos.
• No li convenen sòls lleugers amb poca capacitat de retenció d’aigua.
• Molt sensible a la clorosi a partir de 8% de calç activa existeixen riscos de clorosi.
Tema 4. Vegetació i fructificació
Inflorescència:– Indeterminada (6‐8 flors)
– Flors hermafrodites
– Flors amb 5 pètals
– Flors amb uns 20 estamps i 5 carpels (ovaris)
La pereraLa perera
Tipus de gemmes en els fruiters de llavor:
– Vegetatives o de fusta: • petites de forma cònica • a partir de les quals s’originen exclusivament brots de fusta
– Mixtes: • més grans que les vegetatives de forma més arrodonida
• a partir de les quals s’originaran brots i una inflorescència
La pereraLa perera
La pereraLa perera
Gemma vegetativaGemma vegetativa Gemma Gemma mitxamitxa
TardorTardor‐‐hivernhivern
P. BerenguerP. BerenguerP. BerenguerP. Berenguer
R. R. AngeliniAngelini La pereraLa perera
Tipus de ramificacions en fruiters de llavor:
• Ramificacions vegetatives: només tenen gemmes vegetatives.
• Ramificacions mitxes: tenen gemmes vegetatives i mixtes.
Nota: Aquestes ramificacions s’observen durant la tardor i l’hivern.
La pereraLa perera
Ramificacions vegetatives.
Tenen només gemmes vegetatives.
Xuclador (Chupón): ram de fusta en posició vertical i desenvolupat en excés. Molt vigorós, pot superar els 3m de llarg. Freqüentment desenvolupa rams anticipats.
Ram de fusta: ram que només té gemmes vegetatives.
Brindilles: ram vegetatiu, prim, dèbil, no gaire lignificat, bastant flexible i curt (entre 10‐30 cm). Totes les gemmes són de fusta.
Dard o llamburda vegetativa: ram molt curt d’1‐2 cm (fins a 10 cm) i gruixut són propis dels fruiters de llavor. Té una sola gemma apical vegetativa. L’any següent probablement aquesta gemma esdevindrà gemma mixta. Cada any creix uns 2mm.
La pereraLa perera
+ vigor
‐ vigor
La pereraLa pereraXucladorsXucladors
P. BerenguerP. BerenguerP. BerenguerP. Berenguer P. BerenguerP. Berenguer
La pereraLa pereraRam de fustaRam de fusta
P. BerenguerP. Berenguer
La pereraLa pereraBrindillaBrindilla
P. BerenguerP. Berenguer
BrindillaBrindilla
La pereraLa pereraBrindillaBrindilla
P. BerenguerP. Berenguer
La pereraLa pereraDard o llamburda vegetativaDard o llamburda vegetativa
P. BerenguerP. Berenguer
La pereraLa pereraDard o llamburda vegetativaDard o llamburda vegetativa
Ramificacions mixtes
Tenen gemmes vegetatives i mixtes .
Ram mixte: ram similar al de fusta però amb algunes gemmes laterals de flor.
Brindilles coronades: ram vegetatiu, prim, dèbil, no gaire lignificat, bastant flexible i curt (entre 10‐30 cm). Totes les gemmes laterals són de fusta però la terminal és mixta.
Llamburda: ram molt curt d’1‐2 cm (fins a 10 cm) i gruixut són propis dels fruiters de llavor. Té una sola gemma apical mixta.
La pereraLa perera
+ vigor
‐ vigor
R. R. AngeliniAngelini
La pereraLa pereraBrindillaBrindilla coronadacoronada
BrindillaBrindilla coronadacoronada
La pereraLa pereraLlamburdaLlamburda
P. BerenguerP. Berenguer
LlamburdaLlamburda
Ramificacions especials en perera
– Bosses (spur): després de la recol∙lecció o de la caiguda dels fruits, a la zona d’inserció del peduncle dels fruits a les branques s’infla formant una massa carnosa anomenada bossa. Les bosses porten gemmes vegetatives i mixtes que donaran origen a dards, ‘lamburdes’ i ‘brindilles’.
– Pota de gall: quan s’ajunten tot seguit bosses, dards i ‘lamburdes’.
La pereraLa perera
La pereraLa pereraBossaBossa
P. BerenguerP. Berenguer
BossaBossa
La pereraLa pereraPota de gallPota de gall
P. BerenguerP. Berenguer