Regió7

Ahir a la tarda van començar lesvisites guiades al teatre Conservatori(a la fotografia). Formen part de lacampanya informativa prèvia a laconsulta. Avui i demà, de 10 del matí a2 del migdia, se’n tornaran a fer i, encas que sigui necessari, es repetiran elcap de setmana abans de la consulta.La visita inclou una part històrica, unade tècnica i una d’arquitectònica. Esfan grups de vint persones que vanentrant cada deu minuts.

Avui i demà es pot ferun recorregut guiat per l’interior del ‘Tori’

La plaça de Sant Domènec deManresa tal com és ara «no fa honora una ciutat que vol ser capital». Aixíde clar ho expressa Mauro Mas, ar-quitecte director del pla general queha de substituir el del 1997. Per aMas, si hi ha un argument «difícil-ment discutible és l’urbanístic», elque aposta per una gran plaça i perprescindir del que ara és un mur da-vant els ulls dels vianants quan ar-riben al capdavall del Passeig.

«En l'àmbit urbanístic, el quehem dit des del principi és que hi hauna idea bàsica, i és que tenim elcentre històric en una banda i elscreixements que es van fer desprésa l’altra banda. Per tant, hi ha un pro-blema d’encaix del que ve del nordamb el que ve del sud i això és patenti els manresans ho esteu vivint cadadia. Un punt clau per resoldre-ho és

el Conservatori». Respecte d’això,Mas diu que «si en lloc del Conser-vatori hi hagués cases velles del car-rer d’Arbonés ja serien a terra fadies perquè és indiscutible. Per tant,si ho estem discutint és perquè hi hael teatre Conservatori. No pel feturbanístic, perquè és evident».

Per a l’arquitecte i urbanista, és bà-sic que el Passeig arribi correctamentfins a la plaça de Sant Domènec, «iara té un final que no acaba bé. Ésevident que si s’entrés al teatre per labanda del Passeig, com es feia ori-ginàriament, seria millor, però si nohi fos encara ho seria més. Aconse-guir l’espai que ocupa i donar con-tinuïtat al Passeig cap a dins delcentre històric, urbanísticament par-lant, és difícilment rebatible. I queaquesta plaça ara mateix no funcio-na bé com a centre de la ciutat tam-bé crec que és indiscutible. Semblenuns darreres. No fa honor a unaciutat que vol ser capital. Una altracosa és que el que hi ha al darrere ésun teatre i que té un valor, cosa quetambé s’ha de dir». Mas conclou i de-fensa que «engrandir un espai que éspúblic no és dolent».

G. CAMPS | MANRESA

Per al director del nou plageneral l’argument urbanística favor de l’ampliació de SantDomènec és inqüestionable

«La plaça no fa honor a unaciutat que vol ser capital»

AJUNTAMENT DE MANRESA

Claustre de l'antic con-vent que quedaria a lavista i que articulariaun espai museïstic de-dicat a Sant Ignasi

Edifici format pel restau-rant Maïami (que es con-

serva per motiuspatrimonials) i per un

espai per a usos culturalsno concretats. L’edificiactual seria rehabilitat o

remodelat

Un tema que ha quedat clar delsmolts que inclou el debat entre elspartidaris de preveure una plaça deSant Domènec sense el teatre Con-servatori i els que creuen que cal dei-xar-lo on és, té a veure amb la certesaque Manresa necessita un teatremitjà, funció que ara està complinta la perfecció el Conservatori. Apartir d’aquí, la pregunta inevitableés on anirà el nou teatre en el cas queel Conservatori vagi a terra. A les pro-postes de fer-lo als Carlins, a l’Anò-nima i a l’auditori de Sant Francesc,l’Ajuntament hi ha afegit la d’ubicar-lo als jardins del convent de les ca-putxines, entre el carrer de Tala-manca i el d’Arbonés.

En l’exposició informativa prèviaa la consulta, la importància que lacapital del Bages disposi d’un equi-pament cultural de mida mitjanaqueda reflectida en l’apartat dedicata la funcionalitat i als costos. Tambéhi consta que el Conservatori disposade 800 localitats però que, d’aques-tes, actualment només se’n podenutilitzar 500 i que la resta, que són ales llotges, no estan condicionades.

En les 5 raons per dir «no» a l’en-derrocament del teatre Conservatoridel Col·lectiu Conservem el TeatreConservatori, la primera és la queparla precisament d’aquest tema.Diu que «no ens podem permetreperdre un equipament cultural enactiu. El teatre Conservatori té acti-vitat periòdica i continuada, amb unamitjana de prop de 50.000 especta-dors anuals. A més de la sala princi-

pal, l’edifici acull també la sala SantDomènec, un espai de formació i as-saig, especialment dedicat al circ». Ésper això, diuen, que «en reivindi-quem la reforma i manteniment».

El col·lectiu ha mostrat la seva sor-presa pel fet que l’Ajuntament plan-

tegi un nou teatre als Carlins i als jar-dins de les caputxines. En el primercas perquè «el representant delsCarlins [Josep Soler], que és una deles 98 entitats adherides, ha mani-festat que la resposta que van donarals tècnics del Pla d’Ordenació Ur-banística Municipal (POUM) quanels van plantejar la proposta va ser entot moment mostrar la seva prioritatper mantenir el teatre Conservatori».Pel que fa als jardins de les caputxi-nes, recorden que la idea és fer-hiuna residència per a persones de-pendents mitjançant la cessió de lafinca (de 4.500 m2, 1800 dels qualssón construïts) a la Fundació Socio-sanitària de Manresa i que, en con-seqüència, fer-hi al costat un teatreno tindria gaire sentit ja que no se-ria una convivència ideal.

G. CAMPS | MANRESA

L’Ajuntament planteja fer un teatre alsjardins del convent de les caputxines

L’espai exterior del convent de les caputxines, on tenen un hort

ARXIU/SALVADOR REDÓ

Carrer de Talamanca

Carrer d’Arbonés

Plaça dela Reforma

Jutjats

Carrer d’Alfons X

II

El terreny quehi ha al costatdel convent

g LA SITUACIÓ

SALVADOR REDÓ

cristina@galliner.cat - 28/04/2014 00:41 - 83.50.180.79