1-SITUACIÓ2-DESCRIPCIÓ3-LOCALITZACIÓ4-FLORA (VEGETACIÓ)5-FAUNA6-Muntanyes més altes7-geologia i climatologia8-TIPUS D’ESPAI PROTEGIT9-FOTOGRAFÍES10-EL RACÓ DEL PERQUÈ

El parc nacional d’aigües tortesestà situat a Catalunya, a la Val d’Aran i també a el costat de l’estany de sant maurici.

A les valls baixes fins a uns 1.500m, trobaríem majoritariamentboscos caducifolis amb rouremaetinec, Freixer, faig, avellaner, boix, pi roig, pi negre, neret, nabiu, bruguerola, ginebró i avet. Una part de les espècies dels Parc (aproximadament un 8%) són endmismespirenaics en sentit ampli. Al voltant del 7% de tenen distribucióestrictament bòreo-alpina o àrtico-alpina, i van arribar als Pirineusdurant les darreres glaciacions. El grup més important d'espècies de la flora del Parc pertany al tipus eurosiberià, és a dir, les plantes pròpies de l'Europa central humida

• La fauna de la Parc, encara que és moltinterasant, es comporta discretament i no es gens fàcil d’observar. Es necsita paciencia i molta sort per ovservarles espècies mésemvlamatrices que s’hehabiten,hi ha aproximàdament 200 espàcies de vertebratsdiferents. Unes de les

http://wallpaper-s.org/11_~_Snowy_Mountains.htm

Camaloformo, 3.033 mBesiberriNord, 3.015 mBesiberriSud, 3.017 mPunta

Montardo, 2.833 mGran Tuc de Colomers, 2.933 mGran Encantant, 2.747 m Tuc de Ratera, 2.857 m Pic de Peguera, 2.949 m Pic de Subenuix, 2949 m

L'interior del parc ofereix una magnífica representació de la geologia dels Pirineus. Les roquespredominants, granits i pissarres, són molt antigues i es van formar durant l'Era Primària. Aquests materials tan antics van aixecar-se del fons del mar durant l'orogènia alpina, a l'EraTerciària, donant lloc als Pirineus actuals.Però sense cap mena de dubte qui imprimeix el caràcter geològic del Pirineu central són les successives glaciacions del Quaternari que van cobrir aquestes muntanyes d'extenses glaceresque davallaven desenes de quilòmetres avall. Els estanys, les cascades, els pics esmolats i les crestes vertiginoses, així com la forma en U de les valls són el record de l'acció erosiva d'aquestes antigues glaceres, de les quals avui en dia només en resten uns petits i relictualsexemples en el Pirineu aragonès.En l'actualitat l'aigua és la principal protagonista, tant pels característics meandres d'altamuntanya, com per la gran concentració de llacs, riuets i cascades. Aquest parc conté la zona lacustre més important dels Pirineus.La temperatura mitjana en el Parc oscil·la entre zero i cinc graus. L'hivern d'alta muntanya ésmolt fred, a les parts altes durant més de quatre mesos les temperatures no pugen de 0 graus.Les precipitacions anuals estan entre 900 mm i 1.300 mm, repartides en uns 150 dies de precipitacions. D'aquests 150 dies com a mínim 100 la precipitació és en forma de neu.