ART GREC

• ESCULTURA.

- Arcaica

- Estil sever (de transició cap al classicisme)

- Classicisme del S. V a.C.

- Segón Classicisme (S. IV a.C).

- Període hel.lenístic.

Antefixes.

Antefixa amb el tema de la Medusa Gorgona

Sfinx dels naxians

(de la polis de Naxos).

Delfos

Kurós (Curos)

guanyador que es posa la

cinta de la victòria. S.

IX a.C. Museu de

l’Àgora d’Atenes.

Cleobis i

Bitón.Dos

kuroi.

Dos kuroi.

Cleobis i Bitón.

610-600 a.C.

Museu de

Delfos.

Cleobis.

Cap de Cleobis.

El Moscòfor.

El que porta el vedell.

Aquell que duu el vedell

(Moscòfor).

El genet

Rampin.

Kurós (Curos) colossal

de Sunion.

Kurós de la Gliptoteca de Munich (560-

550 a.C.)

Kurós de

Melos. 550 a.

C.

Kurós de Volomandra

. Estàtua votiva.

Àtica. 550 a. C.

Kurós (Curos) del Museu de Florència. 530 a. C.

Kurós Anavyssos.

520 a.C. Museu

d’Atenes

Kurós del Museu

Arqueològic d’Atenes.

Kurós del Museu

Arqueològic d’Atenes

Kurós del Museu de l’Acròpoli (detall).

Cap de Kurós. Museu de l’Acròpoli.

Apolo de Piombino (Bronze). Museu del

Louvre.

Dama d’Auxerre. Xoana de 75

cms. Museu del Louvre. 650 a.C. (Pedra calcària

de Creta).

Xoana del 650 a.C.

Artemis de Delos.

Koré. 530 a.C. Museu

de l’Acròpoli d’Atenes

Koré (Cora).

Koré del peplum.

Museu de l’Acròpoli.

Koré (Cora).

Museu de l’Acròpoli.

Koré amb khitón i

himatión. Museu de l’Acròpoli.

Cap de Koré. Museu Nacional d’Atenes

Koré-sfinx (0’92 mts). Marbre de

Paros. Museu de l’Acròpoli

d’Atenes.

Mètopa del Temple d’Hera.

Paestum. Dues

ballarines.

Relleu arcaic de dos lluitadors. Atenes.

Alçat del temple d’Artemisa a Corfú. La medusa Gorgona al mig del frontó

La Medusa Gorgona del temple d’Artemis a Corfú

Trifó de tres còssos. Temple arcaic d’Atenea. (580-570 a.C). Museu de

l’Acròpoli. Atenes.

Les tres cares del dimoni. Frontó del temple arcaic d’Atenea. Museu de l’Acròpoli.

Atenes

Fris nord del Tresor de Sifnos. Delfos. La gegantomàquia.

Relleu del fris del Tresor de Sifnos. Gegantomàquia.

Relleu del Tresor de Sifnos. El lleó de Cibeles mossega a un gegant. Delfos.

Temple d’Egina

Frontó oest del Temple

d’Egina.Atenea. Gliptoteca de

Munich

Frontó est del Temple d’Egina. Guerrer i arquer. Gliptoteca de Munich.

Arquer del frontó est

del Temple d’Egina.

Gliptoteca de Munich

Arquer del frontó est

del Temple d’Egina. Munich.

Arquer del frontó est del

Temple d’Egina.

Gliptoteca de Munich.

Primer pla d’arquer

(Herakles). Temple d’Egina.

Gliptoteca de Munich.

Arquer del frontó est

del Temple d’Egina.

Gliptoteca de Munich.

Guerrer ferit del frontó d’Egina. Munich

Estàtues del frontó occidental del Temple de Zeus a Olímpia. Un centaure, Apol.lo i una jove lapita.

Museu de Munich

Apol.lo. Figura

central del frontó

occidentaldel Temple de

Zeus a Olímpia.

Museu de Munich.

Posidó (o

Zeus?) del

Museu d’Atenes

.

Posidó (període Sever). Museu

d’Atenes.

Auriga de Delfos. Període Sever

(Bronze. 1’80 mts.

d’altura). 475 a.C.

Cap de l’auriga de

Delfos.

Cap de l’auriga de

Delfos.

Guerrer de bronze de

Riace. Museu de

Reggio Calabria.

Un dels dos guerrers de bronze de

Riace (d’esquena).

Detall d’un dels dos

guerrers de bronze de

Riace.

Guerrer de bronze de

Riace. Museu de Reggio Calabria.

Guerrer de bronze de

Riace (detall).

Primer Classicisme (S. V a.C.). Discòbol de Miró. Còpia

romana (Original en

bronze). Museu Vaticà.

Miró. Discòbol. Museu de Nàpols. Còpia

romana de marbre

(Original en bronze).

L’atleta gira sobre ell

mateix, els plans en els

que es troben el bust,la pelvis

i les cames presenten un fort contrast,

com s’aprecia a l’esquema.

MIRÓ. Atenea i Marsias. Còpia romana (Original en bronze). Museu

Vaticà.

POLICLET. Dorífor.

La proporció al Dorífor.

POLICLET. Diadúmen (Aquell que es cenyeix

la cinta)

Canon de proporcions de set caps

i 2/3 de Policlet, aplicat al

Diadumenos.

POLICLET. El Diadúmen (Detall). Museu d’Atenes.

Fris interior del

Partenón amb la

processó dels

cavallers. Efecte

natural i dinàmic. FÍDIES.

Fídies. Relleu de cavallers del frís nord del Partenó. Museu Britànic de Londres

Fris de les Panatenees. Vaques al sacrifici. Fídies. Partenón.

Frís de les Panatenees de Fídies. Partenón.

Conduint al bou al

sacrifici. Museu

Britànic.

Frís de les Panatenees

del Partenó. Conduint

ovelles com a ofrena a la deesa. FÍDIES.

Portadores d’aigua. Frís jònic interior corregut. Processó de les Panatenees. FÍDIES

Frís de les Panatenees de Fídies. Guerrers desfilant. Museu Britànic.

Fris del Partenó. Lluita entre grecs i amazones. FÍDIES.

Lluita entre grecs i amazones. Fris del Partenó. FÍDIES.

Fris est del Partenó. Posidó, Apolo i Atemis. Fídies. Museu de l’Acròpoli (442-

438 a.C.)

Niké que es

descorda la

sandàlia. Fris del Partenó. Fídies.

Mètopa del Partenó. Centauromàquia. Fídies i deixebles. Museu Britànic.

Mètopa del Partenó. Lluita entre un home i un centaure. Fídies.

Mètopa del Partenó. Lluita entre un home i un Centaure. Fídies (s.V. a.C.)

Recreació del Frontó occidental del Partenó. Atenea davant el seu pare Zeus, en presència

d’altres déus.

Recreació del Frontó Oriental del Partenó.

Recreació del Frontó oriental del Partenó. Enfrontament entre Posidó i Atenea. Museu de l’Acròpoli.

Restes d’un dels frontons del Partenó. Museu Britànic. Afrodita, Gaia (o Thalassa) i Hèstia. Fídies.

Dues deeses. Frontó del Partenón. Museu Britànic. Fídies.

Personatges d’un frontó del Partenó: Herakles, Demeter, Persèfone i Hebe (cambrera de Zeus).

Museu Britànic.

Quatre figures del frontó del Partenón: Herakles, Demeter, Persèfone i Hebe, cambrera de Zeus.

Fídies.

Recreació de Zeus

d’Olímpia (Estàtua

criselefantina de Fídies).

Atenea d’or i d’ivori del Partenó.

Recreació de l’obra de Fídies,

conservada al Museu de Nàpols.

Atenea Parthenos de Fídies (448 a.C). Còpia del

Museu de Nàpols (1,05 mts). La peça original

mesurava 12 mts.

Amazona Mattei. Còpia

romana en marbre de l’original de

Fídies. Museu Vaticà.

SCOPES. Mènade.

SCOPES. Demeter de

Cnido.

SCOPES. Demeter de

Cnido.

SCOPES. Jove caçador.

Museu d’Atenes.

Postclassicisme (Segón

Classicisme). Segle IV a.C.

PRAXITEL.LES. Hermes amb

Dionís nin. Nou canon (vuit

caps).

Praxitel.les. Hermes i el déu Dionís (nin). S.

IV. Segón Classicisme.

LISIP. Apoxiomenos (Atleta que es lleva la brutor després de

la cursa amb un estríjol). S. IV .

Segón Classicisme. A aquesta estàtua

Lísip imposa el nou canon de vuit caps.

Apoxiomenos. Autor: Lisip.Segón

Classicisme (S. IV a.C.).

Comparant els dos cànons: el de Policlet al Dorífor i el de Lisip a l’Apoxiomenos.

LISIP. Ares Ludovisi. Museu de les Termes de Roma.

LISIP. Retrat

d’Alexandre Magne.

Retrat hel.lenístic. Aristòtil.

Retrat hel.lenístic. Homer.

Afrodita de Melos (Venus

de Milo).

Afrodita de Melos (Venus

de Milo). Museu del Louvre de

París.

Cara de perfil de l’Afrodita de Melos. Període

hel.lenístic.

Afrodita Capitolina.

Roma. Museu Capitolí.

Victòria de Samotràcia.

Període hel.lenístic. Museu del

Louvre.

Victòria de Samotràcia. Museu del

Louvre.

Artemis caçadora (Diana de Versalles). Museu

del Louvre.

Apol.lo de Belvedere.

Còpia romana

d’original en bronze.

Museu del Vaticà. Roma.

Grup d’Afrodita, Eros i pan (Delos). Museu

Nacional d’Atenes.

Hermafrodita. Museu d’Amsterdam.

Laocont i els seus fills atacats per les serps. Museu del

Vaticà.

Línies compositives

del grup escultòric.

Diagonal del cos de

Laocont. Perspectiva piramidal o triangular.

Cap de Laocont que

reflecteix angúnia i despren

patetisme.

Vella gata. Museu del Capitoli de

Roma.

Ariadna turmentada (Original a Pèrgam). Museu Vaticà. S. II a. C.

Gàlata moribund.

Detall del cap del Gàlata Moribund.

Tors Belvedere.Museu

del Vaticá.

Centaure jove.

Museu del

Capitoli de Roma.

Faune embriagat. Museu del

Vaticà.

Al.legoria del Riu Nil. Museu del Vaticà.

Al.legoria del Riu Tigris. Museu del Vaticà.

Dos lluitadors. S.III a.C.

Museu dels Uffizi de

Florència.

Pugil. Museu de

les Termes. Roma.

Pugil del

Museu de les

Termes de

Roma.

El nin de l’espina.

Museu del Capitoli.

El nin de l’Espina (marbre)

Genet Artemision (Nin i cavall). Museu d’Atenes.

Herakles nin estrangula una serp. Museu del Capitoli.

Cap gegantí del déu Zeus

procedent del

Mausoleu del Rei

Antíoc I al Nemrut

Dagi (Turquía).

Cap gegantí del Rei

hel.lenístic Antíoc I al cim

del Nemrut Dagi.(Turquía).

Relleus de l’Altar de Zeus

de Pèrgam

Atenea agafa a un gegant pels cabells. Altar de Zeus.

Detall dels relleus del gran altar de Pèrgam. Museu de Berlin.

Tanagra.

Tanagra. Museu

d’Alexandria (Egipte).

Tanagra del Museu

d’Alexandria.

Tanagra del Museu

d’Alexandria.

Tanagra. Gliptoteca de Munich.