La opinión del diario se expresa sólo en los editoriales. Los articulistas exponen posturas personales.

Opinión

el Periódico Ciudad de AlcoyMartes, 12 de Julio de 20116

Hay cosas...y ¡cosas!

T R I B U N A ADOLFO DE SILVA

Pastor Evangélico

La vida diariaproduce en

nosotros una cantidadde estados de ánimo,de actitudes ysentimientos que, sindarnos cuenta, llegan acambiarnos el caráctery hasta producirnos un

continuo malhumor o tristeza. Lasactitudes se parecen a las malashierbas: Son las enemigas de cada flor:pueden aparecer de la noche a lamañana, y si no tratas con ellasregularmente, azada en mano, puedenapoderarse de todo el jardín que formatu carácter. Un famoso sicólogo relataun caso que, leído despacio y valorandolos hechos con toda sinceridad ybuscando lo que quería decir, podríaayudarnos a detectar en nosotrosalgunas actitudes enfermizas y a tratarcon ellas. Por ejemplo, el mal humor allevantarnos algunas mañanas,producto quizás de haber dormido mala causa del atracón en la cena de lanoche anterior u otros muchos casosen los que caemos.

El sicólogo contó la siguientehistoria: “Una mañana unadministrativo iba al trabajo en sucoche y chocó con otro vehículo .Cuando pararon, la mujer queconducía el otro coche salió paracontemplar el daño. Estaba angustiada,y admitió que era culpa suya y dijo quehabían comprado ese coche nuevohacía tan solo dos días. La idea de tenerque decírselo a su marido lahorrorizaba. El hombre la comprendíamuy bien pero tenía que proseguir conlos trámites usuales de intercambiarlos datos del seguro, y preparar elinforme para la Policía. La mujer estabatan afectada, que el otro conductortuvo que abrir la guantera del coche deella y sacar los documentos de unsobre. Al coger el primer papel con quetropezó, la conductora pudo leer lassiguientes palabras, escritas con laletra característica de su esposo: Encaso de accidente, recuerda cariño, quetú eres a quien amo, no al coche.” Y esapredisposición del esposo, habla de sudecisión de no dejar que incidentes quela mayoría de las veces sobrevaloramos, sean los que dirijan nuestrocarácter.

Dice Santiago: “Todo hombre seapronto para oír, tardo para hablar,tardo para airarse.” Antes de que tealteres hoy, haz un alto, respira hondo,date un paseo si hace falta, pero ponlas cosas en la perspectiva real. Noolvides que el incidente es temporal, vaa pasar, pero que las palabras que digaso los actos que emprendas, puedendejar huellas para toda la vida. Si loshombres fueran más cuidadosos de susexpresiones o de su carácter, con todaseguridad que, ese terrorífico balancede víctimas de la violencia de género sereduciría, y hasta podemos pensar ensu fin. Oigamos qué nos dice elApóstol: “Airaos, pero no pequéis; no seponga el Sol sobre vuestro enojo...Quítense de vosotros toda amargura,enojo, ira, gritería y maledicencia, ytoda malicia. Antes sed benignos unoscon otros.”

Cortines de fum de la dreta valenciana

T R I B U N A F. XAVIER MIRALLES MARTINES

Aquest escrit surt ala llum arran lesidees

destrellatades sobre elplurilingüismegalleguitzador que volimposar l’exconsellerd’educació AlejandroFont de Mora Turon i queha assegurat que

recolzarà el nou conseller José Ciscar.Aquest article no parlarà sobre elplurilingüisme arrasador i lingüicida dela nostra dreta rancuniosa i venjativaperquè sobre eixe tema ja s’ha escritmolt, parlarem sobre tot el que hi ha alvoltant d’eixes accions que no perdesgavellades no deixen d’estar menysprogramades.

Quina és la intenció oculta del GovernValencià (del PP, de la dreta espanyolista)en gran part de les seues accions?Esborrar el valencià? Sí, però de rebot,com a acte populista que acontente partdel seu electorat. Fer-nos anglòfons? No,ja que els nostres polítics no apliquen alsseus vassalls valencians (nosaltres) el queells fan amb els seus propis plançonsperquè aprenguen a parlar la llenguadels fills de la Gran Bretanya. Aleshoresquin interès hi ha a emprenyar la gent imobilitzar-la, crear un mal ambientsocial i fer que des de fora estant del PaísValencià semble que sempre estem enuna ebullició de protestes?

La raó per “cremar” polítics ambaccions sense trellat ha de ser de molt depes. I tant, ja que els dictàmens queguien aquestes accions tenen un origendiví: L’Església Catòlica, que s’haautonomenat des de fa segles la veu deDéu en la Terra, i la seua set infinita depoder com ha demostrat en els últimsmil anys i escaig. Quan les coses no vanmassa bé s’enquista, s’amaga en unaletargia diabòlica com la que fan elsparàsits i suporta el que siga, tant que devegades fa llàstima. Però quan veu queels seus bastards han adobat el terrenydesperten i acaben amb tot el ques’interposa entre ells i les seues ànsies dedominació: llengües que puguendispersar la seua força, persones quecontradiguen les seues decisions, poblesinfidels a la política neoliberal que javeureu com a la fi hi és un llegat de Jesúsi la seua pymes de fusteria.

En el cas concret de l’últimaocurrència de l’Administració valencianatenim una altra evidència d’aquestaànsia de dominació social(aborregament) per part de l’Església. Enl’esborrany de decret de plurilingüismetracta en igualtat de condicions l’escolapública i la concertada pel que fa elsdrets que atorga el decret, ara bé, quandóna llibertat (paraula letal en la boca dela dreta) als centres a l’hora d’aplicar elsmanaments que contindrà el decret demanera que es puga triar entre el model“Inicial” i l’”Avanzado” ens podem posara tremolar.

En l’“Inicial”, si no es pot, cap matèrias’ha d’impartir en anglès però és redueixla presència del valencià de fet i pel quefa la intenció d’ús. Si es tria el model“Avanzado” es podran impartir fins unterç de les matèries, preferiblement; enanglès, un altre terç en castellà i l’altreterç en valencià. Una volta tots elsingredients sobre la taula, si ara fem unaullada al panorama del centres públicsveurem que els recursos humans

d’aquestos per poder agafar el modelavançat són escassos o inexistents,aleshores hauran d’agafar l’opció inicial.I qui agafarà l’opció trilingüe? Doncs sí,la concertada i la privada que podenobligar els seus treballadors a formar-seper impartir les seues matèries en anglèso simplement poden acomiadar a aquellsque no puguen fer-ho i reemplaçar-losper gent nova i millor formada (“Unos140 centros escolares se apuntan a la redplurilingüe. Casi dos tercios de loscolegios inscritos en la provincia deValencia son de titularidad privada oreligiosa y se beneficiará de formación einnovación” Levante 28/6/2011).

Aquest procés desembocarà en undoble sistema educatiu: Una xarxa decentres públics sense identitat i sensecap atractiu educatiu, controlats de bena prop pels comissaris polítics de laConselleria (encara no ha llegit capsindicat l’Ordre 45/2011, de 8 de juny enla qual s’atempta contra la llibertatpedagògica dels professor mitjançant elcontrol de les programacions didàctiquesper part de la inspecció educativa?) i unaaltra xarxa formada per l’escola privadaconcertada i la privada en què espotencia l’anglès, es prestigia el castellà,el valencià ja no fa nosa i en la qual elsalumnes poden estar escolaritzats iaïllats del món real des dels zero anys,en escoletes afins a les entitats privades isubvencionades amb els diners de tots,fins els dèsset anys en què acaben elbatxiller, de manera totalment gratuïta;millor encara, amb xecs-regal cada curssense importar si els pares cobren 6.000o 200.000, no importa, uns compraranllibres i els altres ja tenen per anar decopes durant un cap de setmana d’esquí.

Un cop posats els fonaments d’aquestmaquiavèl·lic pla, en un futur propertindrem les tres xarxes escolars: Lapública o d’auxili social on aniran elsalumnes que impedeixen un bondesenvolupament de les classes actuals(xiquets i xiquetes amb deficiències oproblemàtics, emigrants, fills de grupsmarginals...).

La concertada on aniran aquellsalumnes que hagen de formar el teixitproductiu de la societat. I la privada ones formaran les noves elits socials (ensquedarien els alumnes que van alscentres educatius de gran prestigiinternacional, sobretot a l’estranger;alumnes que perpetuaran la dominaciósocial que ja exerceixen els seusprogenitors). Els alumnes de la públicaeixiran de l’escola tan buits com vanentrar, ara bé, els de la concertada i laprivada eixiran al nou món amb unaforta càrrega ideològica de caire religiós ique com veiem en els nostres dirigentspolítics i empresarials, aquestos, despréssaben ser agraïts a les diferentscongregacions religioses tot i donantprivilegis (i altres coses) per a l’EsglésiaCatòlica que cada cop es fa més forta idenota amb més ànsia les ganes que tépel control econòmic de la societat (laprova del que dic la tenim en la creacióde l’associació d’empresaris catòlics queté com a finalitats bàsiques la promocióde la doctrina social de l’església iprendre accions concretes contra la crisi,Levante 25/06/2011). A més, els alumnesde la privada i la concertada estaran benentrenats per competir en aquest mónneoliberal on és normal que el peix granes menge el menut, com els hauran

alliçonat durant pràcticament divuitanys. Segons les declaracions durantl’acte de la seua investidura del nouConseller d’Educació Formació iOcupació cal “orientar el sistemaeducativo valenciano hacia el empleo” ino pas cap a la formació integral de lapersona, això ho deixem per alspoderosos (El País Comunitat Valenciana,24/06/2011).

Els antics alumnes de l’escola públicaformaran part de la mà d’obra noespecialitzada, fàcilment prescindible iemmordassada amb ajuts debeneficència social que els mantindràtranquils i en els seus guetos. Els anticsalumnes de la concertada engrossiran lesfiles de sectes amb nom de fruit sec, quea poc a poc van formant infermers,periodistes, mestres, treballadorssocials... que podran exercir el domini del’amo en tots els sectors més baixos de lasocietat. També formaran treballadorsqualificats, tècnics, metges, professors,investigadors... que puguen controlarcòmodament els habitants de la classemitjana del nostre país i a més, quesiguen un exemple a seguir per al “poblebaix”. Per últim, els fruits de l’escolaprivada ens donaran uns resultats moltsemblants als fruits de la concertada,però amb més poder: Els exalumnes dela privada engrossiran les files de l’obrade l’Església Catòlica i formaran elsgrups de poder empresarial i polític de lanostra societat.

I així es repeteix en la sanitat: calfomentar un model públic que funcionemalament, amague als ulls de la societatles desgràcies de la gent sense recursos idone l’oportunitat als neoburgesosd’execicir la pietat preceptiva de la Santamare Església. Promouran un altresistema de sanitat, concertat, que donaràuna assistència suficient i que permetràals treballadors rendir i treballar almàxim fins la fi de les seues vides. I, perúltim, crearan una xarxa privadaaltament qualificada per impedir almàxim la mortaldat i la incapacitat físicade les elits que ens dirigeixen i sense lesquals no podríem viure, segons creuenells.

Sembla una visió un poc apocalíptica,ja ho sé, però dóna sentit a eixespolítiques tòxiques i corruptes, sensecàstig, a eixes polítiques de “cortina defum” per desviar l’atenció d’altresassumptes més importants. Però encaraestem a temps de parar-los els peus: Calapartar l’Església del poder polític, ferdel sistema públic una única xarxa per atots, potenciar els concerts ambcooperatives laiques d’ensenyant ambmodels pedagògics innovadors i com aúnica ideologia la del respecte cap a totel que ens envolta. Caldrà eliminar elsconcerts a les escoles catòliques ja quemanipulen ideològicament i quel’ensenyament privat, si ha d’existir, queno s’alimente dels diners de tots; quivulga eixe privilegi que el pague i a la fidels diferents nivells educatius que elsseus alumnes facen una prova per veuresi estan capacitats i homologats percontinuar els estudis oficials.

S'ha de derogar la LODE, que el dret atriar centre educatiu siga innecessarigràcies a l'alta qualitat del sistema públici així evitarem que l'Estat haja d'enriquirl'església per mitjà d'esta trampa legal enforma de llibertat d'elecció dels centresdocents i dels concerts educatius.