Frida Kahlo1907-1954

Kahlo, Frida (1907-1954), pintora mexicana que va fer principalment autoretrats en els quals utilitzava una fantasia inspirada en l’art popular del seu país. Va néixer a Coyoacan, al sud de la Ciutat de Mèxic. Als 16 anys, sent estudiant, resultà greument ferida en un accident d’autobús, i va començar a pintar mentre es recuperava. Tres anys després presentà al pintor Diego Rivera alguns dels seus quadres i aquest l’animà a continuar pintant. El 1929 es varen casar.La seva obra es va veure influïda pel seu marit, i començà a aplicar zones de color amplies i senzilles als seus quadres, creant un estil ingenu. Volia, com ell, que la seva obra fos una afirmació de la seva identitat mexicana, recorrent sovint a temes extrets de l’art popular del seu país. Després inclogué elements fantàstics, introspectius, la lliure utilització de l’espai pictòric i la juxtaposició d’objectes sense sentit, que varen crear un gran impacte, arribant a relacionar-la amb el surrealisme.

Autorretrato, 1922

Autorretrato con bonito, 1941

Autorretrato dedicado al ingeniero Marte R. Gómez, 1946

Autorretrato con pelo rizado, 1935

Autorretrato "The Frame", 1938 Autorretrato yo y mis

pericos, 1941

Autorretrato con chango y loro, 1942

Autorretrato con monos, 1943

En els seus quadres representa la seva experiència personal: els aspectes

dolorosos de la seva vida, gran part de la qual se la va passar al llit.

Expressa la desintegració del seu cos i el gran sofriment que va patir, en

obres com La columna trencada de 1944, on apareix amb un aparell ortopèdic de

metall i el cos obert mostrant una columna trencada en comptes de la

columna vertebral. També expressa el dolor davant la impossibilitat de tenir fills (Hospital Henry Ford,

1932).

Va exposar tres cops, a Nova York i París, en contacte amb André Breton (poeta i assagista surrealista). El

1953 exposà per primer cop a Ciutat de Mèxic. A l’any següent va morir. Tan ella com el seu marit foren membres

del Partit Comunista Mexicà. En el seu enterrament fou coberta amb la bandera

del partit, fet molt criticat pels diaris nacionals. Avui la seva casa de Coyoacán és un museu que porta el seu

nom.

Frida va reflectir en tota la seva obra, completament personal, les sensacions i traumàtiques experiències que li van tocar viure. Malgrat això, a les seves composicions es pot veure el seu interès per l’art precolombí i el realisme social. En això coincideix amb els muralistes mexicans de l’època, Diego Rivera, el seu marit, José Clemente Orozco i Alfaro Siqueiros. Quan el 1938 André Bretón viatjà a Mèxic i descobrí l’obra de Frida Kalho l’associà amb el surrealisme. Malgrat els molts elements que l’obra de Frida té d’aquest moviment, ella, al final de la seva vida, va rebutjar aquesta etiqueta.

Los viejos

En el arsenal,

Pintures de Diego Rivera

Autorretrato con traje de terciopelo, 1926-8?

Van morir quasi tots els passatgers. Frida va resultar greument ferida i es dubtava si sobreviuria.

Passa un mes en l'Hospital de la Creu Roja,

A casa va haver de romandre dos mesos en llit. A pesar que se li creia recuperada, va continuar patint intensos dolors en la columna i en el peu dret. A més estava sempre cansada.

Un any després de l'accident, li descobrixen una ruptura de la vèrtebra lumbar, la qual cosa li va exigir usar cotilla. Els dolors eren tals que havia de romandre llarg temps en llit.

Per a matar l'avorriment s'inicia sola en la pintura, art que ara sí ho fa amb major interés i dedicació.

“Mi mamà encargó hacer a un carpintero un cavallet… para acoplar-se a la cama, porque el corsé de escayola no me dejaba sentarme".

El llit va ser coberta amb un baldaquí on van col·locar un enorme espill, de manera que Frida poguera veure's a si mateixa i així ser model per a les seues pintures.

Al 1928, amb 21 anys, havent recuperat la capacitat d’autolocomoció, porta les seues obres al famós muralista Diego Rivera, que la va estimular a continuar el seu treball com a pintora. Un any més tard, els dos es casaven.

Sobre la influència de l'obra del seu espòs, va adoptar l'ocupació de zones de color àmplies simples amb un estil netament ingenu. Va procurar en el seu art afirmara la seua identitat nacional mexicana, i per açò adoptava amb molta freqüència vestits del folklore i de l'art popular de Mèxic.

Retrato de mi hermana Cristina, 1928.

Autorretrato entre cortinas,1937

Autorretrato el tiempo vuela, oCon aeroplano y reloj, 1929

Diego l'enganya ni més ni menys que amb la seua germana menor, Carmen.

Frida abandona la casa i despitada té una aventura amorosa amb un escultor nord-americà japonés.

Per tercera vegada és operada del peu dret.

Ha exposat amb gran èxit les seues pintures en Nova York i en Paris.

En 1939 s'instal·la en la casa Paterna de Coyoacán I a finals d'any es divorcia de Diego.

No obstant això, l'amor entre ambdós és més fort. Quan viatja a San Francisco per a tractar-se la cama, Diego la seguix i es casen novament.

A la tornada, viuran en Coyoacán en la casa Paterna, la que serà coneguda amb el temps com la Casa Blava.

Autorretrato con blusa azul, 1930

Dos mujeres, 1929La niña de verde,

1929

Son pare, conegut fotògraf, perd el treball. Frida ha de treballar, quan a penes té 13 anys, venent en botiguesI al mateix temps estudiant. Temps després, un amic de son pare, grafista publicitari, Fernando Fernández, li va donar una ocupació per a recolzar-la, impartint-li a més algunes classes gratuïtes de dibuix, les que seguia sense major interés.Als 18 anys, patix un greu accident de trànsit al xocar un camió amb l'autobús que la portava a casa.

El autobús, 1929

¡¡¡A Tiempo para una juega!!!

El matrimoni es va fer molt popular; va ser aclamat en viatges per l'exterior, sent que l'obra de Frida va aconseguir guanyar independència en relació a la del marit. Va crear ella el seu estil únic i peculiar. Va exposar a Nova York i Paris, arribant a ser la primera artista mexicana a tindre les seues obres exposades en el Museu de Louvre.

Frida y Diego Rivera o Frida Kahlo y Diego Rivera, 1931

El model d’aquest quadre fou una foto de casament. La diferència de tamany entre el matrimoni apareix exagerada. Ella sembla flotar, amb peus molt petits, en canvi ell, amb peus molt grans, està ferm al terra.Rivera apareix com a pintor, amb paleta i pinzell, i ella només com la dona del geni.

Retrato de Luther Burbank, 1931

Retrato de Eva Frederick, 1931

Autorretrato entre la frontera de México y los Estados Unidos, 1932

El dolor físic s'aguditza al perdreun fill abans de nàixer, a causa d'un problema pelvià.

Augmenten els dolors i la deformació de la cama dreta.

A causa dels encàrrecs pictòrics que li fan a Diego, la parella es trasllada per un temps als Estats Units. Allí novament perd el seu segon fill.

En 1934, ja a Mèxic, a causa de"infantilisme ovàric" perd el seu tercer fill.

Frida mai es reposarà de la seua maternitat frustrada.

Poc després, és operada del peu dret, del que li són amputats diversos dits.

Autorretrato como Tehuana o Diego en mi pensamiento, o Pensando en Diego,

1933

El retrat de Rivera a la front exposa el seu amor obsessiu per aquest, que sempre portava al pensament.

Autorretrato con collar, 1933

Aquest és un quadre, dels pocs optimista. Porta un collaret de perles de jade precolombines. Mostra gran seguretat en ella mateixa. El quadre el comprà l’actor americà Edward G. Robinson.

Unos cuantos picatitos, 1935

Mis abuelos, mis padres y yo, 1936

Autorretrato Fulang Chang y yo, 1937

Retrato de Diego Rivera, 1937

El difuntito Dimas, 1937

Recuerdo o El Corazón, 1937.

Autorretrato con cama y muñeca, 1937

És per això tan obvi que fera tants autoretrats.

"Me retrato a mí misma porque paso "Me retrato a mí misma porque paso mucho tiempo sola y porque soy el mucho tiempo sola y porque soy el motivo que mejor conozco", dirà anys motivo que mejor conozco", dirà anys després.després.

El temps de convalescència va ser l'ocasió d'estudiar en profunditat el seu "reflex en l'espill". "Desde "Desde entonces mi obsesión fue recomenzar de entonces mi obsesión fue recomenzar de nuevo pintando las cosas tal como yo nuevo pintando las cosas tal como yo las veía, con mi propio ojo y nada las veía, con mi propio ojo y nada más".más". Frida, justament quan més patia, va descobrir que la seua vocació era la pintura.

Tres anys després de l'accident, Frida torna a una vida pràcticament normal. Arrere ha quedat el seu somni de ser metge. El dolor li va fer descobrir la seua verdadera vocació.

Autorretrato «The Frame», 1938 Primer quadre d’un artista mexicà del segle XX exposat al Louvre

Naturaleza muerta Pitahayas, 1938

Autorretrato con mono, 1938

En la mitologia mexicana el mono és el patró de la dansa i símbol de lascívia. L’animal abraça amb carinyo a l’artista.

Autorretrato perro Itzcuintli conmigo, 1938

Niña con máscara de calavera, 1938

Las dos Fridas, 1939

Aquest quadre el feu després del seu divorci amb Diego Rivera. És una meditació sobre la seva crisi matrimonial. La part de la seva personalitat que estimava Rivera, amb vestit mexicà de Tehuana, i l’altra, vestida a l’europea. Els cors estan a la vista. La part europea de Frida es dessagna.

Autorretrato, 1940

En 1943 obté el lloc de docent en l'Escola d'Art L'Esmeralda.

Als pocs mesos, a causa del mal estat de salut, impartix les classes en sa casa.

Als 38 anys és operada a Nova York de la columna vertebral.

Els dolors arriben a ser insuportables.

Frida se sent sola, molt sola. Diego, 21 anys major que ella, li és infidel una vegada i una altra i ella el perdona una vegada i una altra.

Autorretrato dedicado al Dr. Eloesser, 1940

Autorretrato con collar de espina y colibrí , 1940

En el seu diari escriu:

"Amurallar el propio sufrimiento es arriesgarte a que te devore desde el interior".

El sueño o La cama, 1940

Autorretrato con pelo cortado, 1940.

El vers d’una cançó de moda mexicana a la part superior del quadre ens diu la raó del seu aspecte.

“Mira si te quise, fue por el pelo, ahora que estas pelona ya no te quiero”

Així expressava el seu dolor per la separació de Diego Rivera.

Els 1940 tornà a casar-se amb Rivera. Els cabells tallats anteriorment semblen haver-se recollit aquí i pentinats en una trena. Simbòlicament vol dir que reprèn la seva feminitat.Autorretrato con trenza, 1941

Autorretrato con vestido rojo y dorado, 1941

"La pintura ha llenado mi vida. He perdido tres hijos y otra serie de cosas que hubiesen podido llenar mi horrible vida. La pintura lo ha sustituido todo. Creo que no hay nada mejor que el trabajo”.

Autorretrato con bonito, 1941

Yo y mis pericos, 1941

Autorretrato con chango y loro, 1942

La novia que se espanta de ver la vida abierta, 1943

Raíces, 1943

L'escriptor Carlos Fuentes, gran admirador de Frida va dir d'ella una vegada: "Frida encontró la manera de pintar el dolor, de permitirnos ver al dolor y, con ello, reflejar el dolor del mundo…”

Autorretrato con monos, 1943

Autorretrato pensando en la muerte, 1943

Retrato doble Diego y yo, 1944

1944, La columna rota

Quan empitjorà la seva salut portava sempre una cotilla de ferro. En comptes de la columna vertebral porta una columna jònica plena de fractures, que simbolitza la seva columna ferida. El cos i el paisatge erm són metàfora del dolor i la soledat.

Doña Rosita Morillo, 1944

Magnolias,1945

La máscara, 1945.

Autorretrato con su perro, 1945

Autorretrato con changuito, 1945

El venadito soy yo, o El venado herido,1946

Autorretrato con el pelo suelto, 1947

Autorretrato con medallón, 1948

En menys de 4 anys, és operada set vegades de la columna.

Després d'una estada de nou mesos en l'hospital, ix en cadira de rodes. A causa d'açò ha de prendreAnabólicos, quelcom així com hormones masculines.

Es calcula que Frida al llarg de la seua vida, va ser operada al voltant de trenta vegades.

"Lo único de bueno que tengo es que ya voy empezando a acostumbrarme a sufrir..."

Árbol de la esperanza mantente firme, 1946

Autorretrato Diego y yo, 1949

Frida Kahlo pintà aquest autoretrat quan el seu marit va tenir una relació a l’actriu Maria Felix, cosa que fou un gran escàndol. L’artista mira l’espectador amb mirada trista. Els cabells se li enreden pel cos com si la volguessin ofegar. Un altre cop el cabell expressa el dolor intern.

El abrazo amoroso del universo, 1949

Frida Kahlo es comportava sovint com una mare amb el seu marit i assegurava que les dones en general i "entre todas ellas -YO- quisiera siempre tenerlo en brazos como a su niño recién nacido". El quadre conté elements de la vella mitologia mexicana: el dia i la nit, el sol i la lluna, la deessa de la Terra Cihuacoatl. També el gos Itzcuintli és una representació de la figura mitològica Xólotl, el guardià del món dels morts.

Naturaleza muerta con perico y bandera, 1951

A la fi, els dolors disminuïxen. Una cama artificial li permet de tant en tant posar-se de peu. No obstant això, els dolors de la columna no passen.

Cau en una depressió:

"Me amputaron la pierna hace seis meses -escribe en su diario- se me han hecho siglos de tortura y en momentos casi perdí la razón.

Sigo sintiendo ganas de suicidarme. Diego es el que me detiene por mi vanidad de creer que le puedo hacer falta. El me lo ha dicho y yo le creo. Pero nunca en la vida he sufrido más…"

Retrato de mi padre, 1951

A partir de 1951, Frida, pels intensos dolors, Ha de ser injectada amb morfina i altres analgèsics.

Segurament, a causa del seu estat, a pesar de la seua disciplina i a La fèrria voluntat de continuar pintant, És notori el seu decaïment artístic com es podrà apreciar en les seues últimes obres.

La seua fortalesa va ser tal, que a pesar del mal que li resultava, continuarà pintant fins que no puga sostindre el pinzell.Autorretrato con el retrato del

doctor Farril, 1951

Autorretrato con Stalin o Frida y Stalin (1954)

La mort de Stalin, el març de 1953, la va afectar molt, com ella mateixa va manifestar: El “Mundo, México, todo el universo, perdió el equilibrio con la ausencia de Stalin”.

Als seus últims dies Frida va introduir una dimensió política als seus quadres, per servir al partit i beneficiar la revolució. Amb el seu corsé de cuir apareix per últim cop davant un fons dividit: una meitat representant la part pacífica de la Terra, i l’altra amenaçant la seva destrucció. Al mateix temps, l’artista malalta està sent curada miraculosament.

La seva medicació era cada cop més forta, igual que el dolor, cosa que podria haver estat la raó de les pinzellades tant soltes, amb pressa, que hi utilitzà, l’aplicació de pintura més grossa i el detall menys precís. Aquest va ser un dels seus últims quadres, que restà sense acabar en el moment de la seva mort.

Continua també lluitant per la igualtat social.

També acudix a la seua primera exposició individual, per a sorpresa de tots, en el seu propi llit.

Dies després li amputen la cama fins al genoll.

Fins a tan sols veure els toscos trets d'esta obra, el seu últim autoretrat, i la soledat que va ser la companya de la seua vida, simbolitzada pel seu gos.

Alguna cosa sí que crida molt l'atenció en esta pintura. Per primera vegada es veu tan sols el dia i el sol en tota la seua esplendor. Abans acostumava a pintar junts la nit amb el dia, l'ombre i la llum, la lluna i el sol, núvols amenaçadors. Frida s'està alliberant… en el sol reflectix Jesús.

El seu cos és una llaga, els pulmons estan deteriorats. Les dosis de morfina es multipliquen.

Frida mor el 13 de juliol de 1954, quan acabat de complir 47 anys.

La nit anterior havia fet un regal al seu marit amb motiu de les bodes de plata.

Último Autorretrato con el retrato de Diego en el pecho y María Félix entre las cejas, 1953-1954.

Su madre mandó a fabricar un dispositivo

especial de apoyo para telas y tintas,

que le permitía pintar recostada, con un

espejo para mirarse y poder crear sus famosos auto-

retratos, donde expresaba su mundo

interior, sus más profundos

sentimientos y emociones.

"Espero alegre la salida y espero no volver jamás"

sstraati

Fonts: Fonts:

Textos: Ana María (Textos: Ana María (anamaria19002000@yahoo.es))I altresI altres

Imatges: google.esImatges: google.es

Música mexicana: La Llorona de Chavela Vargas i altres de la Música mexicana: La Llorona de Chavela Vargas i altres de la banda sonora de la pel·lícula banda sonora de la pel·lícula FridaFrida

Casa Azul. Museo Frida Kahlo