Post on 14-Apr-2015
Breu història del món
SinopsisAquesta breu novel·la d'Ernst Hans Gombrich (1909-
2001) pretén relatar la història universal de forma breu i
entenedora. Potser es troba a mig camí entre la novel·la
i l'assaig, però en tot cas seria un assaig ben peculiar.
Originalment titulada Breu història universal per a joves,
la novel·la ens explica els principals fets de la història
universal en un llenguatge senzill i planer, especialment
adequat perquè els joves ens poguem familiaritzar amb
els principals fets de la història universal d'una forma
senzilla i amena. Amb aquestes premisses es podria sospitar a priori d'una
simplificació dels esdeveniments històrics, però s'ha de reconèixer que
Gombrich aconsegueix captar la complexitat de causes i efectes dels principals
conflictes i problemàtiques de la història amb una lucidesa que soprèn per la
claredat de l'estil expositiu. Bàsicament, es tracta de com explicaries la història
universal a un nen; que és el que pretenia fer Gombrich amb aquesta curiosa
obra, dedicada a la seva filla Elsie. Durant el seu desenvolupament els
protagonistes són els principals pobles i civilitzacions i els grans personatges
històrics, tant els grans estadistes com els conqueridors i també els dèspotes i
tirans. Al llarg del seu relat, anem veient com les petites idees i l'esperit
d'innovació i de descoberta van vencent poc a poc els grans imperis de
dogmes i tradicions inamovibles. També hi veurem com prendrà forma el
complex mapa europeu de les edats mitjana i moderna, que més directa o
indirectament ens anirà portant a la situació dels nostres dies. L'últim capítol,
en què Gombrich revisa amb una nova perspectiva certes dades que havia
donat en capítols anteriors, mereix una recomanació especial. Des de la crítica
als grans desastres del segle XX i la reivindicació dels valors il·lustrats, l'autor
acaba el llibre amb una inoblidable crida a la tolerància.
Des de les vicissituds dels primers pobladors de la terra fins a la bomba
Breu historia del món 2
atòmica, passant per les aventures colonials de nombrosos imperis i
conqueridors i el naixement d'una nova mentalitat mercantil i burgesa, des dels
descobriments i invencions més importants per a la cultura humana fins als
desastres i catàstrofes més terribles, Breu història del món ens ofereix un relat
emocionant dels principals fets que han marcat la història de la humanitat.
La senzillesa i la claredat del relat, la forma com Gombrich elucida no sols els
principals esdeveniments de la història de la humanitat, sinó com també fa una
reflexió metahistòrica sobre què és la historiografia i quina importància té la
vivència personal de la història. El llenguatge planer fa el relat entretingut i
proper als nens i joves. Els relats de l'antiguitat són apassionants en la seva
senzillesa, i els de la modernitat i contemporaneitat sorprenen en positiu pel
seu to crític i la seva voluntat de contribuir a un futur millor.
No sé fins a quin punt aquestes qüestions es van modificar a l'última revisió
que en va fer l'autor, perquè l'edició que jo he llegit és la primera que va
aparèixer en català i que encara no havia estat revisada, però en l'últim capítol
es troben a faltar certs esdeveniments, precisament per ser el que més
s'apropa a l'actualitat. Per exemple, es mencionen els grans desastres del
segle XX, però no hi ha cap referència a Gandhi i la independència de l'Índia
per vies pacífiques, que hagués estat un bon contrapunt.
Breu historia del món 3
Ernst Gombrich
Ernst Hans Josef Gombrich (30 de març de 1909,
Viena – † 3 de novembre de 2001, Londres) va ser un
historiador d'art austríac, que va passar gran part de la
seva vida al Regne Unit.
Va néixer a Viena (Àustria) en el si d'una acomodada
família jueva que es va convertir a una forma de
protestantisme místic. Com molts intel·lectuals del
moment, era agnòstic, encara que respectava la religió i als creients; de família
de tradició jueva, se sentia vienès; va ser acusat de ser antialemany, però es
va defensar insistint que era antitotalitari, enemic del sistemes de pensament
tancats com el holisme hegelià. Intentava ser un ciutadà del món, a l'hora que
es qualificava a si mateix de jueu austríac.
Va ser educat en l'escola secundària Theresianum de Viena i el 1933 es va
doctorar en Filosofia a la Universitat de Viena. Davant l'arribada al poder dels
nazis, el 1936 es va traslladar a Gran Bretanya, on va ocupar un lloc com
assistent d'investigació al Warburg Institute, creat per Aby Warburg.
Durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar com corresponsal de la BBC.
Va treballar a la Universitat de Londres (1956–59) i al Warburg Institute (1959–
76), on va ocupar diferents càrrecs d'investigador abans de convertir-se en el
seu director.
Resum del contingut
1. HI HAVIA UNA VEGADA
Sempre cap enrere i cap enrere. Sempre n’hi ha un altre “hi havia una vegada”.
No ens podem imaginar com s’acaba, arribes a l’antiguitat i a la prehistòria i es
com un forat sense fons. En una època remota en què encara no hi havia
homes, en què les muntanyes no tenien el mateix aspecte d’ara la terra va ser
un un núvol gasos que s’anava comprimint com molts d’altres que ara podem
Breu historia del món 4
veure amb el telescopi. Abans el nostre estimat Sol no hi era. ¿Oi que es com
tornar a casa la història?
2. ELS MES GRANS INVENTORS QUE MAI HI HA HAGUT
A Heidelberg van cavar un pou i van trovar un os humà, una mandíbula forta i
prominent i a Neanderatl es va trovar el crani d’un home (que no tenia ben be
un front), així doncs es tracatava de persones que podien pensar menys que
nosaltres i mossegar més fort.
Cal concedir-los que, si bé encara tenien el front prominent, el seu cervell era
poc més petit que el de la majoria d’homes actuals. Els nostres parents més
propers probablement no van aparèixer fins fa trenta mil anys, però aquest
probablement sense noms i sense dates no és pas història!
Les eines més antigues devien ser simples branques o pedres. Però aviat els
homes van tallar les pedres fins a convertir-les en destrals afilades. Com que
totes les eines d’aquell temps eren de pedra, aquella época s’anomena edat de
la pedra. La neu cobria el fons de les vass tot l’any i les grans glaceres
avançaven cap a la plana. Per això podem dir que l’edat de la pedra va tenir
lloc durant les glaciacions (coves). També es van inventar el llenguatge per
poder-se comunicar; la pintura i l’escultura avui dia encara la veiem a les parets
de les coves moltes imatges que van gravar i pintar a la roca. No era per
guarnir-les i prou, sino perquè creien en la màgia (si pintaven animals, aquests
arribarien aviat).
L’època de les glaciacions va durar moltíssim (deu mil anys), però amb el
temps la terra es va anar escalfant; el gel, a l’estiu, s’enretirava a les
muntanyes més altes i els homes avit van aprendre a construir tendes i a
ensinistrar animals salvatges.
Van inventar la manera de coure al fang i aviat van tenir recipients ben bonics,
però en aquella época, el neolític, ja no ìntaven imatges d’animals. No es van
descubrir els metalls, però si que van descobrir que per fer el coure mes dur n’h
i havia prou de barrejar-hi un altre metall molt rar (l’estany) i la barreja que en
surt d’aquests dos es diu bronze “l’edat del bronze”.
Breu historia del món 5
3. EL PAÍS VORA EL NIL
3100 aC va regnar a Egipte un rei que es deia Menes. Quan el riu es
desbordava, la terra quedaba xopa i coberta d’un ric llot que la fertilitzava.
Després els cereals hi creixien, els egipcis adoraven el Nil com si fos un Déu.
Gràcies al Nil el país era tan ric que també era molt poderós,
Un faraó era immensament poderós i tot el que manava es complia. Un faraó
que va viure poc va ser Keops, va ordenar que tots els súbdits treballessin en la
construcción de la seva tomba -famosa piràmmide de Keops-, (van treballar
durant trenta anys per al faraó). Els egipcips eren pagans, creien en Osiris, Isis,
Amon, Anubis… Tots creien que els faraons eren fills del déu Sol, per això en la
religió també alguns animals erens sagrats (els gats).
El més important de la religió dels egipcis era la creença que l’ànima dels
homes abandona el cos quan una persona mor, però que d’alguna manera
continua utilitzant el seu cos. Pensaven que l’ànima no li convenia gens que,
després de la mort, s’enterrés el coso n havia viscut. Per això els cossos dels
difunts es conservaven amb molta cura, les mòmies, aquestes encara es
conserven. Però tot aquest rumiar i tot el poder no van servir de res al rei
Keops: la seva pirámide és buida.A les grans estàtues de pedra i a les imatges
pintades amb colors vius, encara hi podem veure que feien els egipcis. Les
pintures eren realistes o naturalistes.
A les tombes dels egipcis benestants es veu l’arribada de legacions
estrangeres que porten tresors. S’escrivien signes sagrats (jeroglífics) que no
eren fàcils d’aprendre. Els antics egipcis ja tenien llibres, no de paper, sinó
d’una cannyís del Nil que en grec s’anomena papir (paper). Escrivien en
llargues tirallongues de papir, que després enrotllaven. S’han conservat una
pila de llibres enrotllats.
Com que els egipcis eren tan savis i poderosos, el seu imperi va durar molt de
temps. Més temps que cap altre imperi fins ara. Només dues vegades en el
transucurs de tot aquest temps la gent es va revoltar contra aquesta severa
monotonía. Es van aixecar contra el faraó, van matar-ne el vigilant i van
arrossegar les mòmies fora de les tombes. En una altra ocasió va ser un faraó
qui va intentar canviar les coses, Akhenaton 1370aC. La fe egípcia li semblava
po creïble “Hi ha un sol déu, el déu Sol”, va ensenyar.
Breu historia del món 6
Com que estaba en contra de les coses antigues i a favor de les idees noves,
també va fer pintar les imatges del seu palau d’una manera tota diferent. Però a
la gent tot allò no li agradava, així que poc després de la mort d’aquest faraó,
van tornar als costums antics i a l’art antic.
4. DIUMENGE, DILLUNS…
La semana té set dies. A Mesopotàmia no regnava un sol rei no va ser un
imperi tan durador, i hi van viure pobles diferents i hi van regnar reis diferents.
Des de fa uns quants anys sabem que els sumeris fins i tot s’havien avançat als
egipcis en algún d’aquests àmbits. A les tombes de Mesopotàmia s’hi van
trovar objectes magnífics i sorprenents.
Utilitzaven signes punxeguts que semblaven triangles o cunyes (escritura
cuneiforme). A Mesopotamia no coneixien els llibres de papir. Escrivien sobre
tauletes d’argila tova, que després coïen al foc fins que s’endurien.
Un dels primers reis babilonis va ser el rei Hammurabi 1700aC. Els babilonis
erens seriosos i treballadors , i els assiris també. Però no pintaven imatges tan
variades com els egipcis. Com que eren homes sensat i intel·lingets, es van
adonar que els estel giren al cel d’una forma molt regular. Aviat van descobrir
els estel que aparenment són fixos al firmament i cada nit apareixen al mateix
lloc. Van posar nom a les figures que formen els estels del cel. En aquella
época els homes pensaven que la Terra era plana i el firmament, una mena
d’esfera buida.
Avui dia sabem que són aquests estels els que es mouen amb la terra al voltant
del Sol s’anomenen planetes. Pensaven que els estels eren èssers poderosos i
per això predeien el futur segons la posició dels estels, astrologia.
Els cinc planetes que es coneixien en aquella época son les paraules actuals
que utilitzem per designar els diez de la semana.
5. EL DÉU ÚNIC
Com que el país entre Egipte i Babilònia, primer va ser conquerit i dominat pels
egipcis i després pels babilonis, i els pobles que hi vivien van ser arrossegats
amunt i a avall. Tambñe hi van construir ciutats, però no prou poderoses per
resistir les hordes dels veïns.
Breu historia del món 7
Tots els altres pobles resaven a molts déus, pero aquests pastors resaven a un
sol déu, que creien que, els protegia i guiava d’una manera especial. Ell, que
ha creat el cel i la Terra, el Sol i la Lluna, l’aigua i la terra, les plantes i els
animals, i també els homes; aquests eren els jueus.
Un dels descendents d’Abraham d’Ur, va ser Josep, el fill de Jacob. La fam es
va estendre per tot el país i aquest va anar a Egipte a comprar-hi cereals.
Aquest va haver d e treballar per a un faraó per poder conquerir la terra.
Després de varies guerres ho van aconseguir i van fundar un petit regne amb
una capital: Jerusalem. El primer rei d’aquest va ser Saül.
Déu, tal com es va aparèixer als jueus com a primer poble de la història, del
gran Déu únic, era prohibit fer-ne cap imatge. Per això només hi havia una
taules de la llei dels deu manaments.
Després del regnat de Salomó, van haver moltes lluites, i finalment una de les
meitats, el regne d’Israel, va ser conquerida i destruïda pels assirs l’any 772.
Totes aquests desgràcies van convertir el petit poble jueu en un poble realment
pietós. El poble jueu sentía una vegada i una altra que tot aquell sofriment no
era més que un càstig, i que un dia arribaría la felicitat infinita.
6. P.O.T.S.L.L.E.G.I.R
Els fenicis, preferien fer les conquestes d’una altra manera. S’ndinsaven en el
mar cap a costes estrangeres i hi fundaven cases de comerç. Amb els pobles
menys cultes que hi vivien, hi intercanviaven pells i pedres precioses per eines,
recipients i teles de colors. Eren mercaders de renom mundial i van participar
en la construcció del temple de Salomó a Jerusalem. Els fenicis eren ben
rebuts a tot arreu, al que avui coneixem per Àfrica, a l’actual Espanya i al sud
del que ara es Itàlia, perque hi portaven coses boniques.
7. ELS HEROIS I LES SEVES ARMES
El poeta Homer, va descorbir que tot allò va passar de veritat. Clar que els
herois concrets esmenten els poemes no van existir. Schliemann va dir que
tothom es va riure, pero ell no es va deixar intimidar. Va estalviar durant molts
anys i finalment va viatjar a Grècia. Va contractar obrers i va excavar a totes les
ciutats que esmenta Homer. A Micenes va trobar Troia que la va desenterrar i
lalvors es va saber que en realitat la va destruir un incendi. No es va saber
Breu historia del món 8
quan va ser destruída, fins que es va trobar un anell a Micenes que no era
d’allà.
8. UN LLUITA DESIGUAL
Hi viva des de feia molt de temps un poble primitiu. La seva religió era molt
bonica i creien que estaven en lluita contra les tenebres (perses). Van estar
segles i segles sota el domini dels assiris i després dels babilonis. Cir, volia
posar fi al sotmetiment del seu poble. Va convertir-se en señor d’un gran regne,
i el primer que va fer va ser deixar en llibertat tots els pobles que els babilonis
tenien captius. Els jueus van tornar a Jerusalem i aquell imperi es va dirigir a
Egipte.
L’època del reo Darios, va fer construir camins perquè les seves ordres es
duguessin immediatament a qualsevol punt de l’imperi,
Els grecs no estaven acostumats a pertànyer a un gran imperi i a oberi un
dirigent. No van voler que els manessin ni pagar tributs al rei eprsa, de
maneraque es van rebel·lar i van fer fora els emissaris perses. Dariso va
conquerir de seguida les ciutats jòniques de l’Àsia Menor i va aparellar una
gran fota amb la intenció de destuir Atenes i conquerir Grècia.
Llavors eva enviar el seu gendre cap a Atenes amb una nova gran flota, que va
conquerir moltes illes que li venien de camí i va destruir moltes ciutats.,
finalment van arribar a Marató (Atenes) uns setanta mil homes. Els Atenencs es
van situar en fileres i van atacar els perses, i van guanyar. Van morir molts
perses i els que van sobreviure van tocar el dos amb les flotacions.
S’havia adonat que els vaixells perses no se n’havien anat de debò sinó que
s’havien dirigit a Atenes, on en aquells moments no quedaba ni un soldat i seria
molt fàcil de saquejar. Per sort era mes llarg per mar que per terra. Milcíades
(cabdill de Maratço) van enviar un missatger que havia de córrer tan de pressa
com pogués per advertir els atenencs. Va ser la famosa correguda de Marató,
amb prou feines va poder comunicar el seu missatge i va morir tot seguit.
Milcaídes quan van arribar al port d’Atenes veien a l’horitzó la flota persa, els
perses van donar la volta l’any 490 aC per no perdre més part de l’exercit.
Xerxes els successor de Darios volia vengarse de la derrota de Marató i va
reunir un exercit entre tots els pobles súbdits de Pèrsia, Esgipte, Babilònia i
Àsia menor. Aquesta vegada Xerxes va marxar amb el seu exercit i va intentar
Breu historia del món 9
creuar el pont sobre l’estret d’Istanbul, pero la maregassa eran tan forta que el
pont no va aguantar.
Una part d’aquell exèrcit enorme va haver de tornar a embarcar per fer cap a
Grècia per mar, i una altra part va marxar per terra. Els perses van exigir als
espartans que els lliuressin armes, pero haurien de lluitar. Malgrat això un
traïdor greca v ensenyar als perses un sender dalt de la muntanya, de manera
que l’exèrcit espartà va ser derrotat i empresonat.
Temístocles, un home força astut i clarivident deiaq ue atenes havia de tenir
una flota si és a la lalrga volia oposar resistència als perses. I aquella flota es
va construir-
Temístocles va evacuar tota la población d’Atenes i la flota atenenca es va
situar a davanat de l’illa. Els perses al trobarla abandonada la van incendiar.
Els aliats atenencs es va acovardir i Temístocles va demostrar lo valent i astut
que era. L’endemà va atar i va perdre a causa de que els vaixells dels grecs
eren més petits. Peroò aquetss van lluitar per la seva llibertat i amb la confiança
que els havia donat la victoria de Marató de feia deu anys. Xerxes va haver de
veure com les petites barques de rems grecs s’actsaven i enfonsaven les
pesants galeres.
9. DEU CIUTATS PETITES EN UN REGNE PETIT
Grècia era una península petita i pertanyia a tribus diferents. Aquestes tribus de
parentiu tan proper no es suportaven. Grècia no tenia cap rei comú ni cap
administración comuna.
Hi havia dues coses que unien els grec: la religió i els esports. Cada cuatre
anys se celebravem em honor del déu pare, Zeus, grans competicions al seu
santuari.
Esparta i Atenes eren les ciutats més importants. Els espartans no devien
pensar mésque a ser forts i hàbils en la lluita. Els atenencs també s’afanyaven
no pas a tenir una vida fàcil i cómoda, sinó a tenir una vida amb sentit, una vida
que, en morir, deixés alguna cosa, sobretot descendents.
A Atenes no hi havia auqella pressió. També hi havia governat la noblesa pero
un noble savi va dir que eren els ciutadans de la ciutat qui havien de decidir
sempre les qüestions. Aquesta mena de constitució va generar lla democracia.
Hi havia diferpencies, segons la fortuna de cadascú. En grec, ciutat es diu polis,
Breu historia del món 10
i d’aquí ve el mot política. Durant un temps alguns aristòcrates que s’havien
guanyat l’estimació del poble van prendre el poder de la ciutat (tirans).
Pèricles va governar l’estat practicament sol. Lo més important per a ell era que
Atenes continués dominant el mar i per això va aconsguir ciutats jòniques -amb
això els atenencs es van fer rics-.
10.L’IL·LUMINAT I LA SEVA TERRA
Anem a la Xina i a l’Índia. El 2500 aC a la vall d’Indus hi havia una ciutat
(Muan-jo Daro) que va ser descoberta l’any 1920. Més tard hi van emigrar
pobles que actualmente encara viuen a l’ÍNdia i al Paquistan. Parlaven una
llengua temperada amb la dels perses i els grecs i atmbé amb la dels romans i
els germànics.
Es mantingueren estrictament separats de la población autóctona. Aquesta
separació es va convertir en una estructura social que encara es manté avui
dia, sistema de les castes, Uns eren guerres i altres artesans i pagesos.
La casta més elvada era la dels sacerdots, els bramans. Estaven damunts dels
guerrers.
També hi havia una petita part de la población que no podía pertanyer a cap
casta (pàries) que feien les feines més brutes i desagradables. Es deia que
tocar-los ja embmrutava. Per això els deien els intocables
No eren un poble cruel sino que eren seriosos i profuns. Reflexionaven sobre
els seus nombrosos déus i sobra Brahma, el déu suprem. Sentien com tota a
vida a la naturalesa i que Déu és per tot el món.
Els sacerdots hindús van idear una manera curiosa de sentir plenament
aquesta gran unitat. D’aquests homes sants, penitents i ermitants estaba
Gautama, a qui després van anomenar l’I·luminat, el Buda, que va crèixer amb
tota l’esplendor i la riques a de l’Orient.
Durant sis anys va viure com a aermità i penitent, va reflexionar més
profundament que tots els altres i va mortificar més que ningú. Però tots
aquests anys no va aconseguir trobar la pau interior. Els altres ermitans, el van
menysprear molt, però no es va deixar convencer. Per això es va convertir en
l’Il·luminat, el Buda, i se’n va anar a anunciar a tots els homes el seu gran
descobriment interior.
Breu historia del món 11
Les perones, que lloaven Buda, van fundar un ordre de monjos o monges que
avui dia encara en molts països encara existeix.
Gautama va passar sis anys pensant en la gran il·luminació, la superació del
sofriment. És a dir que buda va ensenyar que qui no desitja res, no està mai
trist. Va ensenyar que, amb anys de treball, poden aconseguir no desitjar res
més que el que vols desitjar, i ser amo dels teus desigs.
Aquesta va ser la il·luminació de Buda sota la Figuera. Aquest camí l’anomenva
el camí del mig perquè porta a la salvació vertible.
11.UN GRAN MESTRE D’UN GRAN POBLE
La Xina era com qui diu a la fi del món. És cert que els xinesos van haver de
portar trena durant gairebé tres-cents anys, fins al 1912, i va ser pels delicats
objectes de porcellana i ivori. A xina governava l’emperador de la Xina, que es
proclamava fill del cel. Xina era un imperi immens i antiquíssim, ja aleshores
tenia milions d’habitants, de pagesos que plantaven arròs i cereals.
Sobre d’aquestes persones regnava un reo, però per sota d’aquest encara hi
havia prínceps. Aquests van esdevenir tan poderosos que el rei ja no els podía
manar i es barallaven. L’any 221aC quedaba Ch’ Shi Huang Ti (primer
emperador de la Xina, que era el fill del cel).
L’escriptura xinesa funciona d’una altra manera. No és gaire complicat, el que
passa és que no s’escriuen paraules, sinó coses. Per a cada cosa t’has
d’aprendre un signe diferent (n’hi ha quaranta).
A la Xina va haver un gran home que va intentar fer felices les persones amb el
seu ensenyament, que gràcies a la seva doctrina, el gran poble xinès va
conviure durant segles amb més pau i tranquil·litat que cap altre poble al món,
Confuci (Kong fuci). El camí que va proposar contenia molta saviesa. Confuci
tenia molta bona opinió dels homes i per a ell la famíla era el més important del
món, a això anomenava arrels de la humanitat.
Confuci va ensenyar més que obvietats. Gràcies a la seva doctrina el gran
imperi dividit en un munt de províncies no va acabar per descompondre’s. A la
mateixa época hi havia un savi que es deia Lao Zi, que nosaltres coneixem
com a Lao Tse. Va marxar a les muntanyes per fer-se ermita i va escriure les
seves idees abans d’abandonar els homes.
Breu historia del món 12
Lao Tse pensa que l’únic que es pot fer és estar ben tranquil interiorment, no
mirar ni escoltar l’entorn, no desitjar ni opinar res. Sense voluntat ni intenció
arriba el Tao, que il·lumina el cel i porta la primavera.
12.LA GRAN AVENTURA
L’any 420 aC va començar una llarga i aferrissada guerra entre Atenes i
Esparta, la guerra del Peloponès. Els espartans van assetjar Atenes i van
devastar terriblement la regió. Els atenencs van assetjar el sud d’Itàlia, Sicília i
Siracusa. A Atenes hi va haver una greu epidèrmia durant la qual Pèricles va
morir i, Atenes va perdre la guerra. Al final tot el país estava esgotat de tanta
lluita i una petita tribu de Delfos va acabar ocupant i saquejant el santuari de
l’oracle d’Apol·lo.
En auqesta confusió s’hi van barrejar els macedonis, que eren parents dels
grecs, homes rudes moltes destres en la lluita i amb un rei molt intel·ligent,
Filip, que paralva grec i coneixia els costums i la cultura grecs. A Atenes hi
havia un polític i famós orador que clamava contra els plans del rei Filip
(filípiques), era l’orador de Demòstenes.
El rei Filip i els macedonis van vèncer els mateixos grecs, poc més de cent
anys enrere, s’havien defensat de les hordes perses. L’any 388aC el rei filip no
tenia la intenció de saquejar Grècia, volia formar un gran exèrcit i marxar cap a
la conquesta Persa ja que ja no era tan impossible. Els reis perses havien
deixat de controlar en personta tot el país. El rei Filip en van assassinar abans
d’acabar els preparatius de la guerra.
El seu fill, que va heretar tot Grècia es deia Alexandre i va reunir-se amb tots
els dirigents grecs a la ciutat de Corint per tractar amb ells de la guerra de
Pèrsia. No era tan sols guerrer valent i ambiciós, sinó un home molt bell, de
cabells llargs i arrissats. Havia tingut de mestre el folòsof grec Aristòtil, el qual
seria el mestre de tots els homes al llarg de dos-cents anys. El que deien els
escrits d’Aristòtil havia de ser per força, va escriure sobre el pensament
correcte (lógica) i sobre actuar correctament (ética).
Quan Alexandre va reunir-se a Corint amb els dirigent grecs, tots el van omplir
d’atencions. Mens un filòsof anomenat Diògenes que el seu pensament
s’assemblava al de Buda. El que es posseeix i el que es necesita no fan sinó
destorbar la reflexió i el benestar.
Breu historia del món 13
L’exèrcit grec va estar entusiasmat amb el seu rei com els macedonis i volien
lluitar per a ell. Primer es va dirigir amb els seu exèrcit cap a l’Àsia Menir, allí va
sortir el primer exèrcit persa, era més gran que el seu i aquests van ser
foragiats de seguida.
La història del nus gordià va succeir a la conquerida Àsia Menor: en un temple
hi havia un carro vell amb la llança ben lligada amb una corda plena de nusos.
Qui desfés els nusos de la corda dominaría el món sencer. Alexandre no va
perdre gaire estona intentant desligar auqells nusos, i va agafar l’espasa i va
tallar la corda (amb l’espasa conqueriré el món i faré cumplir l’antiga profecía).
Alexandre no volia tenir les províncies perses de Fenícia i Egipte a l’esquena
abans de sotmetre-les. Mentre anva cap allà, els perses van intentar aturar-lo a
prop d’una ciutat anomenada Isso. Alexandre els va vèncer i va saquejar les
magnífiques tendes del rei persa l’any 333.
Fenícia no va ser fàcil de conquistar. Va haver d’assetjar la ciutat de Tir durant
set mesos, i després la va destruir amb crueltat. Els egipcis estaven contents
d’alliberar-se dels perses. Alexandre va creuar el desert fins a un temple del fill
del Sol i va obligar els sacerdots a proclamar-lo faraó. Abans de deixar Egipte,
va fundar Alexandria i va ser durant molt de temps de les ciutats més riques i
poderosos del món.
El rei persa havia reunit un ecèrcit immens i esperaba Alexandre a Gauamela.
Abans, va enviar un missatger a Alexandre que li oferia la meitat del seu imperi
com a regal i la seva filla com a esposa si es donava per satisfet, peró aquest
preferia dominar el món sencer que no pas la meitat. Va vèncer el darrer i més
gran exèrcit persa. El rei persa va fugir a les muntanyes, on va ser assassinat.
Alexandre tenia Grècia, Egipte, Fenícia amb Palestina, Babilònia, Assíria, l’Àsia
Menor i Pèrsia; i va intentar instaurar un nou ordre de manera que els seus
decrets realment arribaven del Nil fins a l’interior de l’actual Sibèria.
Volia dominar països nous i l’any 327 va creuar els ports de les muntanyes
inexplorades que conduïen a la vall d’Indus. Els hindús no s’hi van sotmetre
pas voluntàriament. Alexandre, doncs, ver assetjat i conquerir cada ciutat, que
els guerrers hindús de la cesta dels guerrers defensaven coratjosament.
El rei hindú Poros l’esperava en un afluent de l’Indus amb un gran exèrcit
d’elefants i soldats. Alexandre va vèncer aquell exèrcit immens i va retornar a
Poros. Va voler continuar cap a l’est, als pobles de la vall del Ganges. Els seus
Breu historia del món 14
soldats no el volien seguir, s’hi va encarrapar durant tres diez sense sortir de la
seva tenda i finalment, els soldats van ser més forts i va haver de tornar enrere.
No van tornar pel mateix camí perquè aquells territoris ja estaven conquerits ja
que Alexandre volia veure coses noves i conquerir noves terres.
Un dia van conquerir una fortalesa, Alexandre al capdavant de tots, i aquest va
quedar tot sol dalt de la muralla.Va saltar cap a dins de la ciutat i finalment el
van ferir amb una fletxa.
13.DE NOVES GUERRES I NOUS GUERRERS
A Alexandre el que hi havia a l’oest de Grècia no l’atreia colònies fenícies i
gregues i algunes penínsules boscoses, iTÀLIA. Roma era una diminuta ciutat
emmurallada, i els habitants eren un poble orgullos. La seva història comença
amb els anitcs troians, un troìa fugitiu, Enees, havia arribat a iTÀLIA. Els seus
descendents eren els bessons Ròmul i Rem. Ròmul, diu la llegenda, va fundar
Roma l’any 753 aC. El setè i darrer rei, Tarquini l’Orgullós assassinat per un
aristócrata, Brutus. Des d’aleshores van regnar els patricis “pares de la ciutat”
Els alts funcionaris romans es deien cònsols n’hi havia dos al mateix temps, i
exercien el càrrec durant un sol any. Hi havia altres habitants que no tenien
antecesors famosos. Un plebeu no es podía casar amb una patrícia, i no podi
aarribar a ser cònsol. En una guerra duríssima els plebeus van aconseguir tenir
l’estat romà els amteixos drets que els patricis. La fi d’aquella guerra llarga va
tenir a l’època d’Alexandre el Gran. Els romans no tenien un pensament tan
ràpid i enginyós com els atenencs. Però quan es proposaven una cosa, la
portaven a terme encara que tardessin dos-cents anys. L’any 390aC els gals va
perdre i cremar la ciutat. La van tornar a construir, la van emmurallar de nou i a
poc a poc van sotmetre les petites ciutats veïnes.
En l’època d’Alexandre el Gran van començar a conquerir seriosament tota la
península. Com que Roma s’havia convertit en una ciutat poderosa, altres
ciutats italianes s’hi van aliar. Quan els aliats defensaven un altre punt de vista i
no els seguien, els feien la guerra. Les companyies romanes, legions, solien
vèncer. Una ciutat del sud d’Itàlia va demanar ajuda contra els romans a un
príncep i cabdill grec, Pirros, que els va atacar amb elefants, i van vèncer les
legions.
Breu historia del món 15
Pirros va abandonar Itàlia, i els romans van dominar tot el sud de la península.
Volien sotmetre l’illa de Sicília però hi havia colònies gregues, tot i que
pertanyia als fenicis. Cartago era una ciutat nord-africanes i era davant mateix
de Sicília, era la ciutat més rica i poderosa de la zona. El seus habitants eren
fenicis, I a Roma els anomenaven punis.
Van ser els primers contrincants de debò dels romans. Al principi Sicília, van
guanyar, perquè els romans no tenien vaixells. Els romans van gastar tots els
seu diners en vaixells, i amb la nova flota van vèncer els cartaginesos l’any 241
aC (principi de la guerra entre totes les ciutats). Els cartaginesos volien
conquistar Hispània perque hi havia tribus primitives. Però els romans no ho
volien permetre. Els cartaginesoss tenien a Hispània Anníbal qui volia vèncer
l’enemic i odiaven els romans que volien governar la seva ciutat, i va decidir
que ja n’hi havia prou. Va travessar tot França amb un gran exèrcit i finalment
van arribar als Alps. Els romans li van fer front, i ell va derrotar l’exèrcit en una
sangonosa batalla. Un segon exèrcit romà va atacar de nit, i Anníbal es va
salvar.
Els romans tenien un general molt llest, Quint Fabi Màxim, que no volia atacar
Anníbal, deia que aviat perdria la paciència i faria una ximpleria. Els romans
van burlar.se de Quint Fabi Màxim, cunctator, i van atacar Anníbal a Cannas.
Van sofrir una desfeta terrible l’any 217aC. Els romans no el van tornar a atacar
directament, però van fer allistar tothom a l’exèrcit. Van lluitar contra els
cartaginesos a Síciilia i a Espanya, i allà on Anníbal no era el seu contrincant,
vencien sempre.
Anníbal, després de catorze anys va deixar Itàlia i tornar cap a l’Àfrica. Els
romans, amb general Escipió, assatjaven Cartago. I Anníbal va perdre aquesta
batalla i l’any 202aC els romans van conquerir Cartago. Anníbal va haver de
fugir i mñes tard es va enverinar ell mateix perquè els romans no
l’empresonessim. Amb aquella victoria, Roma també van conquerir Grècia, que
estava sota el domini macedoni.
Roma tmabé es va estendre cap al país dels gals, van conquerir el nord d’Itàlia.
Diuen que un patrici, Cató, a cada sessió del senat romà exclamava: “D’altra
banda, proposo destruir Cartago”. Finalment, els romans ho van fer. Els
cartaginesos es van defensar, i finalment gairebé tots els punis eren morts o
presoners i van destruir les cases i hi van sembrar sal, perquè mai més hi
Breu historia del món 16
creixés res l’any 146aC. Va representar la fi de la ciutat d’Anníbal i Roma va ser
la ciutat més poderosa d’aquella època.
14.UN ENEMIC DE LA HISTÒRIA
El 220aC hi havia un emperador que no podía sofrir la història (CH’in Shi
Huang Ti). L’any 213aC va ordenar cremar tots els llibres d’història i totes les
notícies i informacions del passat. Només pensaba permetre llibres sobre
agricutura i altres temes útils. Va instal·lar un nou ordre. Va expulsar els altres
prínceps i va fer una nova divisió de l’enorme imperi.Perquè la Xina havia de
ser obra seva. Va fer construir carreteres i va començar una obra extraordinàra:
la muralla xinesa. Va fer construir per protegir la Xina i els seus nombrosíssims
habitants, treballadors i pacífics, ciutadns i pagesos, dels pobles primaris de
l’estepa, de les incursions dels genets guerrers que poblaven les immenses
planes de l’interior de l’Àsia. La muralla havia de mantener lluny de l’imperi ha
estat depeus durant segles i segles.
CH’in Shi Huan Ti no va governar gaire temps, era la familia han, que va
conservar les coses bones que l’emperador CH’in Shi Huang Ti havia instaurat.
Xina va continuar sent un imperi sòlid i unitari. No importava gens que es
tingués un origen distingit o humil. Qui apropava amb nota els exàmens es
convertia en funcionari, així que la crema de llibres de CH’in Shi Huang Ti no va
servir de res, i si te n’havies alegrat ha estat en va.
15.ELS SOBIRANS DEL MÓN OCCIDENTAL
Els romans dels països conquerits , volien convertir-los en províncies romanes.
Encara que fosin fenicis, jueus o grecs. Havien de pagar impostos altíssims i
enviar a Roma tant cereal com fos posible.
Si ho feien, els deixaven més o menys en pau. Podien conservar la seva religió
i parlar la seva propia llengua. Els romans també els aportaven coses bones,
construíen carreteres. Qui Manaven sempre eren els romans natius tot i que en
cada década conquerien un nou territorio al nord, al sud i a l’est, el que més
agradava era la lluita. A baix, a la ciutat mataven els cabdills dels enemics
vençuts.
Breu historia del món 17
Cap a a l’any 130aC després de la destrucció de Cartago els germans Grac
van intentar atraure gent pobra i morta de gana i instal·lar-la a l’Àfrica a fer de
pagès. Aquests germans van ser assasinats en el decurs de lluites polítiques.
La massa de gent sempre estava disposada a fer qualsevol cosa per cereals i
festes boniques (que als romans agradaban tant). Els presoners havein de
combatre entre ells i això els excitava. Dos enemics van ser Mari i Sul·la. Mari
havia lluitat a l’Àfrica i més tard va alliberar l’imperi Romà d’un perill terrible.
Mari va ser l’home més lloat a Roma.
Entretant Sul·la havia continuat a l’Àfrica i també havia sortit vencedor. Llavors
van lluitar entre ells. Mari va fer assassinar el amics de Sul·la, i aquest va
redactar llistes de romans que donaven suport a Mari i els va fer matar. Va
regalar els béns a l’estat. Va regnar amb els seus soldats l’any 79aC.
Qui comprava un esclau n’era l’amo. Podia fer-ne el que volgués ja que els
esclaus no tenien cap dret. Alguns els venien perquè lluitessin amb animals
salvatges, gladiadors. Un esclau, Espàrtac, els va cridar a combatre i molts
esclaus de les finques rurals se li van unir i els romans amb prou feines van
aconseguir vencer. Però van venjar-se l’any 71 aC.
Un general molt esimat pel poble va ser Gai Juli Cèsar. Actuava ràpidament, es
a dir: veni vidi, vici. Va conquerir França (Gal·lia), i va lluitar contra els suïssos
(helvecis) entre el 58 i el 51aC, contra els gals i contra els germànics.
Aviat la población es va acostumar a parlar llatí. Les llengües de la majoria dels
pobles de la llengua dels romans s’anomena llengües romàniques. Cèsar va
lluitar contra els altres generals amb qui s’havia aliat abans, i els va vencer. Va
refer el calendari i va posar el seu nom a un mes de l’any.
En aquells moments Cèsar era l’home més poderós del món, pero podría ahver
sigut era el rei de l’Imperi sino hagués sigut que el seu millor amic: Brutus i
alguns romans gelosos no volien que governés i van decidir assassinar-lo ‘any
44aC.
Cèsar Octavià August va aconseguir l’any 31aC, regnar tot sol l’imperi (primer
emperador romà). Van posar a un altre mes el nom d’August. No era tan
extraordinari, però si que era just i assenyat. No era un home de guerra i no el
preocupaven només les festes populars i tenia sensibilitat per les estàtues i els
poemes; i va fer imitar les obres mestres dels grecs.
Breu historia del món 18
16.LA BONA NOVA
August va gobernar de l’any 31aC fins el 14dC. Jerusalem va néixer en la seva
época, Palestina (provincia romana). La seva doctrina era que el que li
importava no é spas la justicia sinó el perdó.
Jesús no va passar gaire temps recorrent el país, el van acusar de diverses
culpes, fins i tot de voler-se convertir en el rei dels jueus. Ponç Pilar el va
condemnar a morir a la creu (pitjor humiliació). L’apòstol Pau, predicava la
primera carta als corintis, predicava que alguna cosa nova havia arribat al món:
bona nova de la compassió de Déu pare.
Els romans van alterar-se i trenta anys desrpés de la mort de Crist va governar
l’imperi Romà: Neró, un home terriblement malvat i un home sense decència ni
fermesa. Va fer assassinar la seva propia mare, la seva esposa i el seu mestre,
i molts més parents i amics. Tenia por que l’assassinessin, perquè també era
covard.
A Roma hi va esclatar un incendi, i Neró estava al seu balcó de palau cantant
una cancó que es va inventar sobre l’incendi de Troia. El poble no l’havia odiant
tant i es va enfurismar. Es mostraba cruel amb els amics propers i es va córrer
la veu que Neró havia incendiat la ciutat (no se sap si es veritat o no), i es va
buscar un boc expiatori i el va trobar en els cristians. Aviat va córrer la veu a
Roma que els cristians volien la fi del món i que odiaven els homes.Neró els va
fer detenir i els va executar amb gran crueltat. Els cristians peregrinaven fins a
les seves tombes i hi resaven, es trobaven d’amagat a les tombes (passadissos
i cambres subterrànies als afores de la ciutat).
Es trobaven per comentar la doctrina de Crist, prenien la comunió i es donaven
coratge quan amenaçava una nova persecució. Malgrat les persecucions,
durant el segle cada cop van ser més a tot l’imperi els que creien en la bona
nova, disposats a patir el que Crist havia patit.
Als jueus no els van anar pas millor les coses, volien ser lliures d’una vegada.
Jerusalem assetjada durant dos anys per Tit, fill de l’empereador regnant
Vespasià. Qui fugia era crucificat pels romans a les portes de la ciutat. Els
romans hi van entrar l’any 70dC. Tit havia ordenat respectar el temple del Déu
únic, però els soldats el van saquejar i hi van calar foc.
Jerusalem va ser destruïda i els jueus van fugir en totes direccions.
Breu historia del món 19
17.COM ES VIVIA A L’IMPERI I A LES SEVES FRONTERES
Qui no era cristià ni jueu ni parent proper de l’emperador podía viure a l’imperi
Romà tranquil·lament i agradable. A Roma hi havia barris de cases de lloguer
mal construídes on vivía la gent pobra, les cases de propietat i les vil·les
romanes estaven guarnides.
Tot romà ric tenia casa de camp propia, prop del mar i amb molts esclaus. Les
vil·les dels rics també tenien camps d’esports i cellers plens del millor vi. Les
termes eren instal·lacions on arribava l’aigua per conduccions que venien de
les muntanyes llunyanes, bays calents i els banys freds, per als banys de vapor
i per als exercicis gimnàstics.
Els teatres eren més grans i impressionants (Colosseu), hi cabien cinquanta mil
espectadors. Allí tenien lloc lluites de gladiadors i les execucions d’animals; els
cristians van morir en teatres com aquests. A la llotja principal, hi seia
l’emperador. Els emperadors estaven prou ocupats a mantenir la pau a l’imperi,
perquè a prop de totes les fronteres hi havia pobles més primaris i guerres que
pretenien saquejar les riques províncies romanes. Els germànics (bàrbars),
eren homes alts i forts que feien por als romans per les seves dimensions;
vivien en poblets de fusta dispersos.
Aquests van atacar i destruir completament un exèrcit romà que avançava cap
a Alemanya per la selva de Teutoburg. Durant el primer segle després de Crist
van construir el limes, una muralla a la frontera que anava del Rin al Danubi.
Va haver també homes magnífics, com l’emperador Trajà, que va néixer
cinquanta anys després de Crist.
En aquella época aquest territori (Hongria i Romania); Dàcia -no es va dir
Romania fins convertir-se en provincia romana i els habitants van començar a
parlar llatí-.
Els emperadors que van succeir Trajà van haver d’afanyar-se a defensar les
fronteres de l’imperi. Marc Aureli va regnar entre el 161 i el 180dC sempre era a
Viena. Era un home dolç i tranquil, aficionat a llegar i escriure: filòsof.
No es va poder pas retirar als boscos a reflexionar. Va haver de combatre i
diuen que els romans van portar lleons fins al Danubi. Però els germànics mai
no havien vist lleons i no en van tenir por i els van matar. En aquesta campanya
Marc Aureli va morir a Vindabona l’any 180dC.
Breu historia del món 20
Els emperadors successius van estar cada cop més a les fronteres i menys a
Roma. Molts ni tan sols no eren romans, perquè una petita part de les legions
estava formada per romans. Les granges es van convertir en finques dels rics
on treballaven esclaus estrangers. L’any 200dC va haver un batibull terrible i
moltíssima miseria. A l’imperi Romà hi havia esclaus o tropes estrangeres que
no s’entenien les unes amb les altres. Els pagesos ja no podien pagar els
impostos i es van rebel·lar, aquests van trobar el consol en la doctrina de la
bona nova, l’evangeli.
Dioclecià va pujar al tron l’any 248dC va intentar reconstruir l’imperi en
decadència i va introduir-hi un vistós cerimonial i va vestir tots els cortesans i
funcionaris amb robes brodades; va perseguir insistenment els cristians per tot
el país (última persecució i la més violenta).
El seu successor Constantí va vencer la batalla del 313 i va declarar que el
cristianisme ja no seria perseguit. No va governar des de Roma, així que va
triar Bizani, vora el Mar Negre, per establir-hi la cort (Constrantinoble, l’actual
Istanbul).
A partir de l’any 395dC va haver dos estats. L’imperi Romà d’Occident, es
parlava llatí; i l’Imperi Romà D’orient, es parlava grec. Des del 380 el
cristianisme va ser la religió oficial de tots els estats , així que els creients es
trobaven en esglésies majestuoses i les legions portaven com a símbol de
guerra la creu.
18.LA TEMPESTA
Va esclatar la tempesta que va destruir l’imperi Romà, eren les migracions dels
germànics cap a la frontera dels cimbres i els teutons, guerres de Cèsar, Trajà,
Marc Aureli i moltes altres per evitar que envaïssin l’imperi.
Aleshores va esclatar la tempesta, com que les hordes de genets asiàtics de
l’estepa no havien pogut saquejar la Xina, s’havien dirigit cap a l’oest. Eren els
huns, homes petits i grcs d’ulls oblics i cicatrius horribles a la cara; erene
homes que gairebé mai no baixaven dels cavalls petits i veloços. Atacaven al
galop, llançant udols esgarrifosos i disparant un núvol de fletxes sobre l’enemic.
Eren el poble més ágil i astut i sanguinari que s’hagués vist mai.
Els visigots va voler trobar aixopluc dins l’imperi Romà, van ser acceptats però
aviat arribà una época de fam. Van marxar cap a Atenes i la van saquejar;
Breu historia del món 21
després van fer cap a Constantinoble. El 410dC el rei Alaric, van avançar cap a
Itàlia, van conquerir Romai, quan va morir, van anar cao al nord, de primer cap
a la Gàl·lia i després més amunt, cap a la península Ibèrica, on es van quedar a
Itàlia i, per Sicília, es van dirigir a l’Àfrica, on van fundar a l’antiga Cartago.
Els ostrogots s’havien assentat a l’imperi Romà d’Orient. L’any 493dC doncs,
els ostrogots, sota comandament del gran Teodoric, van avançar cap a Itàlia a
través dels Alps i van conquerir ràidament aquell pobre país arrasat. Com a
capital va escollir Ravenna, una ciutat portuària al nord d’Itàlia. Els ostrogots
van poder fundar a Itàlia un imperi poderós i florent.
En aquella época vivía a Constantinoble l’any 527 Justinià amb la seva ambició
era recompondre novament tot l’antic imperi Romà sota el seu domini. Aquest
va fer construir a Constantinoble una església enorme, Santa Sofia, i va fer
aplegar les lleis dels antics romans amb tots els comentaris que hi havia fet els
erudits i els estudiosos del dret Corpus iuris civilis Justiniani.
Així doncs, Justinià després de la mort de Teodoric va intentar expulsar els gots
d’Itàlia i conquerir el país.
19.COMENÇA LA NIT ESTELADA
La fosca edat mitjana, va ser després de la caiguda de l’imperi Romà, ben poca
gent sabia llegar i escriure. Les cases eren petites i fosques, camins i
carreteres que els romans havien construït es van fer malbé i les ciutats i els
campaments romans es van convertir en ruïnes on va créixer l’herba. Le lleis
romanes es van oblidar.
Tots els homes han rebut la seva ànima de Déu, moltes persones volien viure
d’acord amb la voluntat divina, i no es volien quedar entre el batibull de gent a
les ciutats, van marxar cap al desert o llocs deshabitats o rurals, a resar i fer
penitencia (monjos) –havien après aquesta doctrina dels hingus-.
A Occident, a Itàlia, va viure un monjo (Benet) i creía que la simple penitència
no s’esqueia a la doctrina de Crist. També calia fer coses bones i el seu lema
va ser: prega i treballa. Amb altres monjos va fundar un grup que s’anomenen
ordres, l’ordre dels benedictins.
Quan un home era investit monjo, no s’havia de limitar a resar al monestir calia
saber fer alguna cosa o tenir coneixements. Van reunir tots els pergamins
antics que van trobar per estudiar-los, i els van copiar per fer-ne difusió.
Breu historia del món 22
D’aquests monestirs no n’hi havia solament a Itàlia. Als monjos els interessava
molt construir monestirs en terres salvatges i llunyanes. Sobretot a Irlanda i
Anglaterra es van construir molts monestirs. Des d’Irlanda i Anglaterra els
monjos marxaven a predicar als regnes dels gals i els germànics. Els
germànics no eren tots cristians, però el seu cabdill més important s’hi va
convertir (Clodoveu) i va regnar sobre els francs i ben aviat va dominar la
meitat d’Alemanya i bona part de França.
Clodoveu va fer que el bateguessin a ell i tota la gent del seu poble l’any 496,
perquè creien que el déu dels cristians era un dimoni poderós que l’ajudaria a
vèncer.
Escriure volia dir governar, perquè escrivien cartes a altres reis, es
comunicaven amb el Papa de Roma. El monjo i sacerdot cristià Bonifaci volia
demostrar as germànics del nord que Woten només era una figura llegendària,
de manera que va agafar una destral i va tallar l’arbre sagrat. Molts van deixar-
se batejar-se per Bonifaci perquè havien perdut la fe en el poder de Wotan i els
altres déus, però d’altres estaven empipats amb ell i el van matar l’any 754.
20.NI HI HA CAP DÉU TRET D’AL·LÀ I MAHOMA N’ÉS EL PROFETA
Vagaven pel desert amb els seu cavalls, vivien en tendes i lluitaven els uns
contra els altres. Antics babilonis resaven al sastres i sobretot a una pedra que
creien que havia caigut del cel, la pedra Ka’ba.
En aquell temps vivía a la Meca un home que es deia Mahoma, fill d’Abd Allah,
un home fort i viu de cabdells i barba negres. A Mahoma se li va aparèixer
l’arcàngel Gabriel i li va parlar, es va sentir un profeta per la boca del qual Déu
anunciava la seva voluntat. Va predicar a la meca la doctrina del Déu
totpoderós, del jutge altíssim, que l’havia escollit a ell, Mahoma, com a
missatger. Únicament la seva dona i alguns membres de la seva familia i amics
van creure.
La familia i els amics del Profeta van haver de passar molts anys de gana i
sofriment. En aquella ciutat hi havia molts jueus, de manera que els àrabs que
hi vivien coneixien la doctrina del Déu únic.
El fet que Mahoma va fer sortir de la Meca tots els seu partidaris i seguidors de
Mahoma van comptar els anys des d’aquest, van anomenar Medina, la ciutat
del profeta, Mahoma va ser rebut amb tots els honors. A Medina, Mahoma va
Breu historia del món 23
adoctrinar els seus seguidors, que l’escoltaven de grat. Els va ensenyar a
témer només Déu, que en àrab es diu Al·là, i ningú més. Resignació en àrab es
diu “islam”, de manera que Mahoma va anomenar islam la seva doctrina.
Un paradís com aquest era per a la gent pobra que vivía al desert ardent una
promesa per la qual valia la pena lluitar i morir. Els de Medina, doncs, van
atacar la Meca per venjar el seu profeta i saquejar caravanes. Els habitants de
la Meca van assatjar Medina, Mahoma, acompanyat de 1.500 homes armats,
va fer una perigrinació a la Meca. L’home pobre de qui tothom es burlava,
convertit en un profeta poderós, Mahoma va conquerir tota la Meca. Poc abans
de morir va predicar davant de quaranta pelegrins: no hi ha cap més Déu que
Al·làm Mahoma n’és el profeta i cal sometre els infidels. Els va ordenar resar
cinc cops al dia, mirant cap a la Meca, no beure vi i ser valents. Poc després,
l’any 632, va morir.
Els àrabs van seguir al peu de la lletra les paraules. Sis anys després de la
mort de mahoma, els exèrcits guerrers àrabs havien conquerit Palestina i
Pèrsia en batalles sagnants i havien fet un botí enorme. La gran ciutat
d’Alexandria també va caure en mans seves.
L’imperi àrab es va estendre amb força; el 670 els exèrcits àrabs també van
intentar conquerir Constantinoble, l’antiga capital de l’imperi Romà d’Orient,
però els seus habitants es van defensar durant set anys amb molta valentía, els
àrabs van conquerir l’illa de Sicília. Van atacar la península Ibèrica, on des de
la invasió dels germànics, quasi tota la península es va trobar sota el domini
àrab.Van dirigir-se cap al regne dels francs.
Potser seriem tots musulmans, com encara ho són els perses i molts hindús,
els àrabs de Mesopotàmia i Palestina, els egipcis i els nord-africans.
A través dels perses van conèixer la magnificencia. Aviat van deixar de cremar
llibres i van començar recollir-ne i a llegar-los. Aristòtil va aprendre a observar
la natura i a preguntar-se per l’origen de les coses.
21.UN CONQUERIDOR QUE TAMBÉ SABIA GOVERNAR
Carlemany va ser un d’aquests governants. Per això l’anomenem el Magne. El
successor del general merovingi carles Martell que va ser venút els àrabs a
França; es va proclamar emperador del regne dels francs. Aquella época
pertanyien la meitat occidental de l’actual Alemanya i la part oriental de l’actual
Breu historia del món 24
França. Hi havia regnes aïllants que parlaven dialectes diferents, tenien
costums i tradicions diferents i no se suportaven gaire entre ells.
Els cabdills d’aquests regnes es deien ducs, i a Alemanya hi havia diversos
ducats: bavaresos, suabis, alamans,etc. Carlemany també va utilizar aquest
poder quan el 768 va convertir-se en rei. Primer va conquerir tot França.
Després va travessar els Alps cap a Itàlia, i va donar el poder del país al papa
de Roma, que va protgeir durant tota la seva vida. Espanya va lluitar contra els
àrabs, però aviat hi va desistir.
A l’est, l’actual Àustria havia tornat a ser atacada per hordes de genets asiàtics
molt semblants als huns. Van vèncer de tal manera que no en va quedar ni
rastre. Carlemanys no va oblidar mai el més important: posar sota el seu
govern tots els ducats i tots els regnes alemanys per fer-ne un poble de debò.
Per`pCarlemany se sentía com el cap de tots els cristians, pensva que es podía
obligar els homes a creure.
22.LA LLUITA PEL DOMINI DE LA CRISTIANDAT
Cent anys després de la mort de Carlemanys Xina, que no estava protegida
solament per la muralla, sinó que en aquell temps era un estat poderós i en
ordre. A la Xina hi vivien els més grans poetes que potser hi ha hagut mai.
L’imperi xinès estava molt ben administrat i ben protegit. L’any 919 van
proclamar rei comú el duc dels saxons, Enric. El seu successor, Otó el Gran va
infligir una derrota que es va instal·lar a Hongria. Otó va concedir a un príncep
Otó II que va concedir de la mateixa manera una part de l’actual baixa Austria.
Els pagesos no eren ciutadans del regne, no tenien el dret d’anar on volguessin
ode conrear o no conrear els camps. No eren homes lliures. Auqest sistema
social basat en les relacions al voltant de la terra s’anomena feudalisme.
A Europa l’esclavitud va posar fi al cristianisme, els pagesos no eren esclaus,
els podía menar el que volgués. Havien de conrear la terra per a ell i treballar
per ell quan ho manés.
En aquella época tot Alemanya pertanyia a bocins a diferents nobles. Com que
havien vençut els magiars, el poder dels reis alemanys va tornar a créixer molt.
Otó el Gran va rribar com a rei poderós a Itàlia, on una gran confusió i lluites
sagnants havien esclatat entre els longboards. Va proclamar el vassallatge
d’Itàlia, i l’any 962 va coronar emperador romà, com l’any 800 ho havia estat
Breu historia del món 25
Carlemany. El reis alemanys van tornar a ser emperadors romans. Al Papa
primer li va sembla molt bé, bones relacions amb els emperadors alemanys.
Aquesta situación aciat va canviar. En aquella época el rei d’Alemanya era un
franc es deia Enric IV. El Papa no consideraba cap de tots els cristians, Enric IV
encara no havia estat coronat emperador, però com a rei alemany creía tenir
dret a ser-ho. Va començar la lluita entre molta gent que estava a favor d’Enric
IV i molta altra de Gregori VII. Tots dos tenien raó.
El Papa Gregori va començar les hostilitats excloents el rei Enric, va prohibir
que cap capella li fes missa. Enric va haver de declarar davant de tots ells que
intentaría que el Papa retirés la seva terrible excomunió. De manera que va
viatjar a Itàlia sol i sense exèrcit per negociar amb el Papa i demanar-li que
retirés l’excomunió.
Els prínceps alemanys volien impedir que el rei Enric es reconciliés amb el
Papa. El Papa el va fer esperar tres diez sencers a l’entrada del Castell,
descalc sobre la neu amb la gelor de l’hivern, fins que se’n va compadir i va
reitrar l’excomunió. No va acabar amb la mort del rei Enrix, havia estat
proclamat emperador, i la mort del papa Gregori.aconseguir que el papa
Gregori fos destruít, però la voluntat d’aquest gran Papa va imposar-se
posteriorment. El Papa va conertir-se en governant de la cristiandat.
23.CAVALLERS MEDIEVALS
Els van demanar ajudar per alliberar la tomba, milers i milers de cavallers van
exclamar amb entusiasme: “Déu ho vol, Déu ho vol!”.
L’any 1096 van seguir el curs del Danubi fins a Constantinoble i van creuar
l’Àsia Menor cap a Palestina. Volien alliberar la terra en què havia nascut la
creu de Crist.
A Jerusalem no es van comportar pas com a cavallers ni com a cristians. Van
matar tots els musulmans de la forma més cruel. Després van fer penitencia i,
descalços, cantant, salms, van dirigir-se al Sant Sepulcre de Crist.
Els croats van fundar un regne cristià a Jerusalem, protector del qual va ser
Jofré de Bouillon. Els cristians, en el llunyà Orient, van conèixer la cultura dels
àrabs, l’arquitectura, el sentit estètic i l’erudició. Es va reflecionar molt sobre
com la doctrina d’Aristòtil coincidia amb la de l’Esglèsia. Els croats van portar
Breu historia del món 26
ara a França i Alemanya tot el que els àrabs havien après i experimentat en les
seves campanyes de conquista per tot el món.
24.L’EMPERADOR EN L’ÈPOCA DE LA CAVALLERIA
En aquella época plena d’aventures governava una nova familia de cavallers.
Feien intercanvis, comerç de canvi. els habitants de les ciutats eren cada cop
més rics i ningú els podia manar perquè no eren pagesos I, per tan, no
pertanyien a cap terra.
L’emperador Frederic Barbaroja com a emperador romà germpanic, tambñe
volia dominar Itàlia i fer que els ciutadans italians li paguessin impostos. Volien
continuar sent tan lliures com gins aleshores. Barba-roja va creuar els Alps amb
un exèrcit i l’any 1158 va reunir-se amb quants Mestres en lleis famosos que
haurien d’explicar públicament l’emperador romà germànic, com successor dels
cèsars romans, tenia els mateixos drets que ells mil anys abans.
No volien pagar res. L’emperador va atacar amb e seu exèrcit, sobretot Milà, el
centre de la revolta.
Aconseguir-hi més glòria era considerat la viva imatge d’un cavaller, que era
generós i sabia com celebrar un festa. Com a cavaller autèntic, Frederic Barba-
roja va acabar per unir-se a una croada. Va ser la tercera croada, l’any 1189.Va
estimar-se més fer-lo per terra i va morir a l’Àsia Menor, ofegat en un riu.
El seu nét, que també es deia Frederic, va ser un home encara més sorprenent
i digne d’admiració, va passar els primers anys a Sicília.
Frederic s’havia fet gran a Sicília, el seu tutor era un dels homes més rellevants
que mai hi hagi hagut: el papa Innocenci III. Aquest va aconseguir allò que
havia aspirat Gregori VII, el gran contrincant del rei alemany Enric IV.
El seu poder arribava fins a Anglaterra. L’any 1215 va haver de prometre
solemnement no fer mai més res contra la voluntat del Papa. A partir
d’aleshores Anglaterra va haver de pagar impostos al papa Innocenci III. Tots
els prínceps alemanys van intentar guanyar-se Frederic, així que de cop i volta
es va convertir en un governant poderós.
Al capdevall, a Sicília hi havia regnat tots els pobles; fenicis, grecs,
cartaginesos, romans, àrabs, normands, italians i alemanys. Aviat s’hi van
afegir els francesos. Li agradava conversar amb erudits musulmans, però era
un cristià devot. malgrat tot, en saber-ho, el Papa encara es va empipar més
Breu historia del món 27
amb ell. Després va tornar cap a casa en vaixell, amb tots els regals que li
havien fet el soldà i ho van guardar tot a Sicília, on va fer treballar grans
artistes. El seu propi fill es va posar contra ell i va fer revoltar els alemanys; el
seu conceller preferit va passar-se al bàndol del Papa, i Federic es va quedar
sol, infeliç i malcarat va morir l’any 1250.
Mentre Federic governava des de Sicília i es baravllava amb el Papa un altre
cop les hordes de genets asiàtics van envair Europa. Aquesta vegada van ser
els més poderosos de tots, els mongols. Ni tan sols la muralla Xina no els va
rebutjar. Primer van coquerir la Xina, i la van saquejar d’una forma espantosa.
Després van fer el mateix amb Pèrsia. Llavors van seguir el camí dels huns,
àvars i els magiars. Van devastar Hongria i Polònia. Finalment, l’any 1241, van
arribar a la frontera alemanya, a Breslau, ciutat que van conquerir i cremar. El
seu imperi era el més gran que hagués conegut el món. En aquell moment,
quan el perill era extrem, el cabdill dels mongols va morir i els guerres se’n va
tornar. Però els països per on havien apssat van quedar arrasats.
A Alemanya, després de la mort del darrer Hohenstaufen va començar un
garbuix més gran que el que hi havia hagut abans. Cadascú volia un rei
diferent, de manera que no ho va ser ningú.Tot el que era més feble
Com pitjor anaven les coses, més esperaven el miracle. S’imiaginaven
l’emperador assegut dins la muntanya; la barba roja li havia crescut a través de
la taula de pedra mentre ell continuava dormint.
Al final no va ser pas aquelll miracle el que va posar orde al món, Habsburg.
L’any 1273 els prínceps l’havien escollit rei perquè confiaven que, pobre
cavaller sense fama com era, no els destorbaria gaire. Va saber multiplicar els
dominis i el poder amb molta facilitat. I l’any 1282 el va cedir als fills. Era el paí
d’Àustria, Habsburg van convertir-se en una de les famílies més opulents i
influents d’Europa. Sens dubte dominaven millor el territorio familiar, és ad ir,
Àustria, que no pas l’imperi alemany. L’autèntica época caballeresca va acabar
amb els Hohenstaufen.
25.DE LES CIUTATS I ELS SEU HABITANTS
Els cent anys entre Frederic I Barba-roja i Rodolf I d’Habsburg, Europa va
canviar molt. Gràcies a les croades cap a l’Orient, els alemanys havien voltat
pel món i havien tancat contractes comercials amb països llunyans. Calien
Breu historia del món 28
diners per fer intercanvis de que hi havia diners, hi havia mercats on es
comparaven totes les mercaderies. No es podien establir a qualsevol indret,
genrelament al voltant d’un Castell (als burgs). Els que hi entrava i comerciava
era burgès. Els comerciants viatjaven pel país acompanyats d’homes armats,
perquè molts cavallers eren tan poc cavallers que, eren simples bandits i
espeiaven els comerciants per saquejar-los.
Els artesans estaven units en associacions, gremis que eren gariebé tan
tancats i tenien un reglament gairebé tan sever com l’estament dels cavallers.
Els gremis tenien un reglament, que no sempre es mantenien. Els burgesos i
artesans sovint sacrificaven els seus béns per construir una església a la ciutat.
IMportava moltíssim que la nova església o catedral fos encara més gran, més
bonica i més magnífica. L’esglèsia era l’obra de tota la ciutat (una ofrena
comuna a Déu. Edificis on cabia tota la población de la ciutat, que hi anava a
escoltar els sermons, hi havia nous ordres de monjos. Que peregrinaven pel
país femanant almoina, predicant la penitencia i explicant la Bíblia. Eren els
franciscans i els dominicis.
Els jueus van ser més maltractats, van romandre al llarg d’èpoques terribles. Es
van dedicar al comerç i sol podein ciure en determinades zones de la ciutat i
portar determinants vestits. Les perones que havien rumiat molt sobre la Bíblia i
començaven a dubtar d’alguna postulat, heretges, les perseguien d’una manera
espantosa.
A França hi va haver ciutats i esgle´sies abans que a Alemanya. Era un país
més ric i havia tingut una història més tranquil·la. Cap al 1300 ja conservaven
les tevés i feien que els burgesos les administressin a canvi de diners, com
havia fet Frederic II a Sicília. Poc abans del 1300 els reis francesos es van
voncertir en els governants més poderosos, perque Rodolf d’Habsburg i va
aocnseguir més poder gràcies a la cessió de terres a la família. Els francesos
també dominava el sud d’Itàlia. Van obigar el Papa a traslladar-se de Roma a
França, on vivien en un gran palau a Avinyó, gairebé presoners “capitveri
babiloni dels papes” del 1305 al 1376dC.
Els reis francesos van exigir regnar també sobre Anglaterra. I quan la família
reial es va quedar sense hereu, els reis anglesos van reclamar el tron com a
parents i súbdits dels reis francesos. L’any 1339 va començar una guerra que
va durar més de cent anys. Eren anglesos i francesos que lluitaven entre ells
Breu historia del món 29
per la independència dels seus països respectius. Els anglesos van anar
conquerint territorio francés perquè el rei francés era ximple i incompetent.
Però el poble francés no volia ser dominat per estrangers, Joana d’Arc, es va
posar al capdavant de l’exèrcit francés, el va guiar fins a foragitar els anglesos
del país. Els anglesos la van agafar presonera i la van condemnar a mort per
bruixa l’any 1431.
L’època de la Guerra dels Cent Anys, abans de l’any 1400, va ser una època
bigarrada, els cavallers preferien viure a les corts dels reis i prínceps rics i
poderosos. A Itàlia, a Flandes i Brabant les coses anaven meravellosament bé.
Poc després del 1200, la famosa universitat de París tenia vint mil estudiants
de tots els països, que estudiaven i discutien les opinions d’Aristòtil i
comprovaven com s’avenien amb la Bíblia.
Aquesta vida va imposar-se a Alemanya. La terra de luxemburgesos va se
gobernada des del 1347 per Carles IV, des de Praga. L’any 1348 v fundar una
universitat a Praga.
La cort del Rodolf IV a Viena, el fundador, era gairebé tan esplèndida i roca
com la de Carles IV.
26.UNA NOVA ÈPOCA
A Florència després del 1400 a les ciutats italianes, grans i riques, va començar
una noca època. Els habitants de Florència feia temps que no feien gens de
cas de l’emperador alemany. Eren lliures i independents i van començar
interesar-se per coses diferents de les dels cavallers i els artesans d’abans, de
l’autèntica edat mitjana.
Era més imporant ser una persona de debò, amb voluntat propia i judici propi.
La independencia, la capacitat, la raó, el saber, l’energia… era el més imporant.
Cap al 1420, els florentincs van adonar-se que havien canviat respecte de
l’edat mitjana. Buscaven alguna cosa que fos tan lliure, independent i
desimbolta com ells. I van descobrir l’antiguitat. Aquells homes van convertir-
se ene els gran models, pel que fa a les ciències.
Lloaven les meravelloses obres dels atenencs de l’època de Pèricles. Es va
centrar l’atenció en Temístocles i Alexandre, en Cèsar i August. Era com si la
lliure Florència hagués de converitr-se en una ciutat com Atenes o Roma. La
Breu historia del món 30
gent tenia la sensació que l’antiga època de la cultura grega i romana havia
renascut. Per això aquesta pepoca s’anomenava Renaixement.
Sentenien una admiració immensa per tot el que fos d’època romana, de les
quals hi havia ruïnes per tot Itàlia (ruïnes del paganisme). Els florentins van
començar a contruirir altre cop amb columnes.
En aquella època van viure a Florència grans pintors i escultors. Aquells pintors
també volien entendre tot el que hi pintaven. A Florència va viure un pintor que
volia saber com eren en realitat totes les coses que pintava i quin mecanismo
les governava, Leonardo da Vinci (1452 al 1519). Primera persona que va
invesitgar la possibilitat de construir un ocell artificial (una màquina per volar).
No només mirava, també pensava.
En aquella època encara era perillós tenir opinió propia. El l’època de Leonardo
da Vinci vivía a Florència una família mol tirca i poderosa. Els Mèdici, que van
guiar la història de Florència amb el seu consell i la seva influencia. Lorenzo de
Mèdici (el Magnífic) va fer molt bon ús de la seva gran fortuna.
Tota aquesta alegría per la vida va escampar-se des de Florència per tot Itàlia.
A la cort del Papa, es conctractaven grans artistes per construir palaus i
esglésies amb aquell nou estil o epr guarnir-les amb pontures i escultures. Va
se quan eclesiàstics rics es van convertir en papes que a Roma hi van viure els
artistes més grans de tot Itàlia i hi van crear les seves grans obertes d’art. Els
papes eren més aviat prínceps poderosos que volien conquerir Itàlia.
Per França i Alemanya es va escampar la doctrina de l’antiguitat pagana. Allí
els burgesos van començar a ocupar-se amb els nous pensaments i els noves
formes i a llegar els nous llibres llatins. Des del 1453 era més fàcil i barat, un
alemany havia fet un gran invent (l’art de la impremta). L’invent va consistir
col·locar lletres soltes sobre petits blocs de fusta, que podien col·locar lletres
soltes sobre petits blocs de fusta, que podien col·locar en línies dins d’un marc i
imprimr tantes vegades com es volgués. Era senzill i barat. Aviat hi va haver a
Alemanya i Itàlia un munt d’impremtes i de llibres impresos.
Un altre invent va ser la pólvora. A Europa els canons de pólvora van començar
a dispararse el 1300. Durant la Guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra
es van utilizar armes de foc, i després del 1400 se’n va estendre l’ús.
Als cavallers no els agradava, matar un home amb una bala des de llunt. El
1476 un príncep cavaller (Carles el Temerari), va voler conquerir Suïssa amb
Breu historia del món 31
un exèrcit de cavallers cuirassats, van atacar a peu prop de Murten. Suïssa va
continuar sent lliure i l’època dels cavallers va arribar a la fi.
Anomenem l’emperador alemany que regnava l’any 1500 l’últim cavaller
(Maximilia) i de la família dels Habsburg. A partir del 1438 no dominava només
la seva terra nadiua, sinó que eren escollits emperadors alemanys.
Maximilià va emprendre contra el rei francés per la possessió d’Itàlia, va pagar
soldat que anaven a la guerra per guanyar diners (lansquenets), que lluitaven
per diners. L’emperador necessitava diners per apgar-los però n’havia de
demanar de prestats als rics comerciants de les ciutats. El pintor alemany més
gran de tots els temps era Albrecht Dürer.
27.UN NOU MÓN
Només alguns mariners nòrdincs havien visitat alguna terra desconeguda a
l’oest. Una gosadia com aquesta tan sols va ser posible gràcies a un nou
invent. I aquest invent també el devem als xinesos, es el descobriment de un
imant penjant de manera que es mogui lliurement sempre s’orienta al nord, és
la brúixola. Els xinesos feia temps usaven la brúixola. El coneixement d’aquest
aparell va arribar per mitjà dels àrabs als europeus, que el van conèixer cap al
1200 durant les croades.
Un italià de Gènova, que es deia Colom va teniir una idea que el mantenía com
embruixat. Sria molt més senzill navegar per l’oceà amb la brúixola. Colom
pensava que en un parell de diez es podría arribar a lÍndia per aquell nou camí,
i la gent se li’n reia, però no va afluixar.
Colom es va dirigir a Espanya, l’any 1479 dos regnes cristians s’havien unit per
el matrimoni dels governants, i des de feia més de set-cents anys dominaven
Espanya, intentant treure’ls de la capital, Granada, van expulsar-los del país..
Colom va decidir de marxar d’espanya en direcció a França, però va trobar un
frare que era el confessor de la reina Isabel de Castella que la idea de Colom el
va seduir. Quan l’hi van denegar, se’n va anar cap a França. Llavors els
territoris que volia descobrir haurien estat sota el domini del rei francés. Els
espanyols el van cridar de nou i li van aceptar les exigències, li van donar dos
velers tronants i Colom en va llogar un tercer.
El 3 d’agost de 1492 havia partit de França, i finalment el 12 d’octubre de 1492
van veure terra, però Colom no era pas a l’Índia, sinó en una illa a prop
Breu historia del món 32
d’Amèrica, estaven a les Illes d’Occident. Però es pensava que era l’Índia i va
prendre possessió del país en nom del rei d’Espanya.
A partir de l’any 1492 es considera que comença l’època moderna. En tornar a
Espanya, Colom va ser rebut amb gran joia, en viatges posteriors un governant
español el va fer empreseonar i el va fer portar des de les Índies Occidentals
encadenant cap a casa.
Es va arribar a Amèrica, perquè era aquest país daurat el que buscaven els
espanyols.
Un dels conqueridors, Hernán Cortés, volia explorar l’interior del país per
descobrir-hi tresors llegendaris. L’any 1519 va partir de la costa i van arribar a
l’Índia, van perdre el bandits espanyols, però Cortés se’n va venjar d’una
manera atroç. Però un rei poderós (Moctezuma) i llunyà amb regals magnífics
d’or i plomes de colors i li van manar que se’n tornés. I Cortés encara va sentir
més curiositat i més cobdícia. Moctezuma va esperar Cortés i els seus homes a
les portes de la ciutat.
A Cortés el va impresionar especialmente el palau de Moctezuma. Al voltant
d’aquest es reunia una cort d’alts funcionaris (Mèxic).
Cortés va fer empresonar el governant, però Mocctezuma no va gosar fer res
contra els intrusos blancs. En esclatar una terrible revolta, Cortés va voler
obligar Moctezuma a demanar calma al seu poble des del terrat del palau.
Aleshores Cortés va demostrar el seu coratge, perquè amb un reduït grup
d’espanyols aconseguís fugir de la ciutat revoltada i arribar a la costa. Aviat va
tornar amb més soldats per destruir i cremar aquella esplèndida ciutat.
Els portuguesos havien trobat l’autèntic camí marítim cao a l’Índia. L’únic que
volien era or i més or. Els ports europeus van esdevenir més importants.
28.UNA NOVA FE
Després de l’any 1500 a Roma hi governaven papes. L’antiga església de Sant
Pere, que havia encarregat Constantí el Gran, no els semblabva prou
sumptuosa i van decidir construir una altra església de grans dimensions i
d’una bellesa mai vista (costava molts diners). Alguns sacerdots i frares, van
recollir diners d’una manera que s’adiu amb els ensenyaments de l’Església
mitjançant les indulgències.
Breu historia del món 33
A la ciutat Wittenberg hi havia un frare, martí Luter, que l’any 1517 quan un
d’aquests venedors d’indulgències va arribar a Wittenberg auqest va pposar de
manifest l’abús de l’Església. Sempre s’havia sentit un pecador i només la
gràcia infinita de Déu podia salvar-lo del càstig diví.
En l’aferrissada lluita, Luter aviat va remarcar encara més coses, va predicar i
va escriure que, tret de la fe, tot és sobrer que aquesta gràcia no requereix
mitjancers.
Luter no va ser pas la primera persona que pensava així. Cents anys abans un
sacerdot anomenat Hus va ensenyar el mateix a Praga. El van convidar a una
reunió de l’Església a Constança, el 1415 el van cremar per heretge. Els seus
partidaris van ser partidaris van ser exterminats, i mig Bohèmia va ser
arrasada.
Luter i els seus seguidors potser haurien acabat igual, però els temps havien
canviat. Els escrits de Luter, es venien i lleguen per tota Alemanya. Quan el
Papa se’n va assabentar, Luter va ser excomunicat. Llavors ell i els seus
seguidors es van separar completament de l’Església. Alguns prínceps van
unir-se a la Reforma, de desvetllar-se de nou la pietat dels cristians primitius.
A Anglaterra el rei Enriuc VIII estava casat amb una tieta de Carles V, però no
agradava al monarca anglès. L’any 1533 el rei Enric VIII va abandonar
l’Església romana i va fundar una església propia que consentia el seu divorci.
Carles V no estava satisfet amb els seu imperi. Va combatre contra prínceps
alemanys partidaris de Luter, contra el Papa, contra França i Anglaterra i contra
els turcs. Els turcs van arrasar Hongria i van avançar fins a Viena, el 1529.
Finalment va col·locar el seu germà Ferran al tron d’Àustria i Alemanya, va
donar Espanya i els Països Baixos al seu fill Felip i es va retirar el 1556 al
monestir español San Jerónimo de Yuste on va morir sol i decebut.
29.L’ESGLÉSIA EN LLUITA
Ignasi de Loiola va tenir la idea de canviar la seva vida. Volia ser un guerrer de
l’Església católica, ja que havia caigut en un perill molt gran.
Quan es va posar bo va anar a lau inversitat perque per a ell, qui vol dominar
ha de saber-se dominar. També volia desfer-se de tots els desitjos per no obeir
cap altra voluntat ni cap altra finalitat que la de l’Església, va fundar la
Companyia de Jesús, els jesuïtes.
Breu historia del món 34
Va lluitar a favor de l’Església, i l’any 1540. L’Esglésiia s’havia d’ocupar dels
pobres per fromar la población. Els jesuïtes van saber donar el millor. Com a
Mestres van donar a conèixer el seu pensament al poble i a la noblesa.
Aquesta aspiració de desvetllar-se de nou l’antiga devoració dels homes, per la
renovació, s’anomena Contrareforma.
A França, on els protestants s’anomenava hugunots anaven pitjor. L’any 1572
la reina de França va convidar els nobles una festa de noces a la cort i els va
fer matar a tots. El cabdill de tots els catòlics era el rei d’Espanya Felip II, se
sentía el màxim protector i combatent de l’Església.
A les ciutats riques del nord hi havia molts protestants entre els burgesos. El
duc d’Alba hi havia molts protestants entre els burgesos. El duc d’Alba va fer
executar molts burgesos i nobles dels Països Baixos. Va esclatar una guerra
terribles l’any 1579 on les ciutats protestants dels Països Baixos es van
alliberar dels espanyols. La reina Eslisabet era una protestant que va fer
empresonar i executar la reina católica d’Escòcia, Maria Stuart, va ajudar els
protestants dels Països Baixos en la guerra contra Felip. L’any 1588 va marxar
d’espanya per a sis mesos. Amb prou feines la meitat dels vaixells va tornar a
Espanya. Van començar a fundar colònies comercials al nord de les españoles.
Aviat a Amèrica del Nord i a l’Índia, l’anglès, i va sorgir un nou imperi.
30.UNA ÈPOCA TERRIBLE
L’any 1618 van llançar tres representants el detonant d’uan guerra terrible que
va durar trenta anys. Perquè es va conertir en u nhorrible batibull d’hordes.
Wallenstein donava suportar a l’emperador, un nou país, es va involucrar.
Suècia, sota el govern del veot protestant Gustau Adolf, van reconquistar el
nord d’Alemanya i van dirigir-se cap a Àustria, però el 1632, el catorzè any
d’aquesta horrible guerra, Gustau Adolf va morir en una batalla.
França també va entrar en guerra perque cada país mirava de treure profit
d’aquella confusió generalitzada, avn lluitar contra els de l’emperador.
Wallenstein se sentía més poderós, va negociar ell sol amb l’enemic i l’any
1634 va ser assassinat per un vell amic.
L’any 1648 els emissaris dels diferents governants, van signar una pau.
Alemanya s’havia convertit gairebé en un desert. Aquells papes tenien por de la
màgia i del diable.
Breu historia del món 35
A la mateixa època, el poble, que no havien oblidat les idees de Leonardo da
Vinci i els altres grans florentins, es van afanyar a obrir els ulls i a reconèixer el
món tal com és en realitat.
Aquest mitjà màgic era l’aritmètica que eren les lleis de la natura. La primera
pesona del càlcul en la natura va ser Galileo Galilei, que després de la mort de
Leonardo va plantejar l’elecció de ser cremat com a heretge sobre el moviment
de la Terra, i no va ser cremat.
31.UN REI FELIÇ I UN REI INFELIÇ
L’any 125 el rei anglès va haver de prometre, la Carta Magna, que ell i els seus
successors no emprenderien mai cap acció sense l’aprovaci´ó prècia dels
nobles i ducs del país. Carles I volia regnar com li agradava, i el que més li
agradava era gastar molts diners.
El poble no estava gens d’acord.Entre ells hi havia els puritans que detestaven
tota ostentació i bona vida. El seu dirigent era Oliver Cromwell que amb les
seves tropes va agafar presoner el rei Carles I, i va ser condemnat l’any 1649
per no haver mantingut la promesa dels reis i haver abusat del poder. A partir
d’aquell momento Cromwell va governar Anglaterracom a protector del país.
Després morir, la monarquia va tornar a regnar a Anglaterra del 1688 ho va fer
una casa reial holandesa.
Els reis francesos tenien un país poblat i benestant per governar. L’any 1643 va
pujar al tron el rei Lluís XIV, i va governar fins al 1715 que va mantener la línea
de Richelieu. Va decidir no donar ni tan sols un passaport a un francés sense el
seu consentiment.
Lluís XIV va assumir el poder que havien posseït Richelieu i Mazzarino. L’obra
solemne lever que comencava a les vuit del mati, quan es dingava a llevar-se.
Va construir el Castell de Versalles. Tenia ministres intel·ligents que sabien
com treure diners del país, comerciant. Les guerres que Lluí XIV entaulava era
per el seu poder i prendre territoris als països veïns. Ell es consideraba l’amo
de tot Europa.
Breu historia del món 36
32.QUÈ SUCCEÏA ENTRETANT A L’EST D’EUROPA
Va caure una desgracia sobre Alemanya. L’any 1683 un exèrcit immens amb
soldats d’arreu del país sota el gran visir Kara Mustafa, mil vienesos van fugir
de la ciutat perque els genets turca van assetjar la ciutat. El rei polonés Joan
Sobieski va a atacar als turcs ia quests van fugir de manera que els soldats
imperials els van saquejar.
Un general francés, el príncep Eugeni de Savoia, va conquerir cada cop més
territorio als turcs i a Viena havia guanyat poder, però no tenia garire relació
amb Occident. L’any 1689, Pere el Gran, aviat va alçar Sant Petesburg i va
atacar Suècia. El rei Carles XII va combatre Pere el Graan i el va vèncer, va
conquerir Polònia i va endinsar-se cada cop més per Rússia. El seu exèrcit
gairebe havia mort de fam i l’any 1709 el van anihilar i es va refugiar a Turquia.
Volien escollir una tlre rei. Carles II va iniciar una nova guerra a Suècia, però
l’any 1718 va morir.
33.L’EDAT MODERNA DE DEBÒ
Al 1700 les coses van començar a canviar, la idea de la tolerància i la raó
podría i havia d’unir els homes. La segona cosa important, la raó decidia com
actuava la natura i què succeïa al cosmos.
Tots els homes tenen el mateix valor i exigien que els tractessin igual; tohthom
ha de ser lliure de fer el que la seva raó i la seva consciencia li aconsellaven.
Sobretot a Anglaterra i a França s’anomena Il·lustració. La tolerancia, la raó i la
humanitat; són els trets principals articles de fe de la Il·lustració. Moltes guerres
van acabar abans d’hora gràcies a posar-se a favor de les idees de la
il·lustració.
Des del 1740 es va convertir el regne alemany en un estat modèlic i a
demostrar-los el valor de les idees dels seus amics francesos; també procurava
introduir les noves idees en tots els camps. Una de les primeres accions va ser
la tortura.
Des del 1740 a Àustria, Maria Teresa va atacar amb el seu exèrcit la provincia
de Sicília i la va conquerir, va lluitar durant molt de temps contra l’emperadriu
d’Àustria. Aquesta era molt religiosa i una bona mare de família. Se sentía
mare de tot el seu regne i va ocupar Saxònia, silèsia. El 1765 el fill de Maria
Teresa, Josep, es va converitr en emperador.
Breu historia del món 37
A Amèrica els ciutadans de colònies ingleses es van negar als súbdits
d’Anglaterra a pagar-lis impostos. El dirigent de la independencia va ser
Bejamin Franklin, sota d’aquest i George Washington van expulsar les tropes
ingleses dell país. I l’any 1776 van declarar el dret de l’home a la llibertat i la
igualtat principis constitucionals.
34.UNA REVOLUCIÓ AMB VIOLÈNCIA
Els pagesos treballaven fins a reventar i els burgesos pagaven impostos
altíssims mentre a la a cost els nobles malbarataven aquest diners tot
mantenint més o menys enginyoses. Maria Antonieta es va casar amb el futur
rei de França. Ella pensava que havia de continuar tal com era en aquells
moments.
La revolució va ser terribles i no hi quedaba res per pagar. L’any 1789 Lluís
XIV va convocar una asamblea amb els representants de la noblesa per que
l’havien d’aconsellar com podía obtener més diners. Va cridar les tropes per
dissoldre l’assamblea dels tres estaments.
El poble de París es va indignar. Volien aplicar els principis de la Il·lustració a
tothom de l’Estat, drets humans. Va començar a negociar amb corts
estrangeres perquè l’ajudessin contra el seu propi poble, els habitants de París
van atacar el palau de Versalles, i el van posar sota vigilancia.
L’assamblea que era els estaments que havien estat abolits, Assamblea
Nacional. Els reis i governants de la resta d’Europa no estaven disposats a
veure com el poder d’un rei es limitava cada vegada més. Prússia i Àsutria va
enviar tropes a França per protegir el rei.
Van inventar la guillotina per decapitar la gent. Els dirigents, Danton i
Robespierre i enemis de França opinaven com Cató.
El rei Lluís XVI va condemnar Maria Antonieta i la va decapitar. Els països
estrangers horroritzats van enviar trops cap a París i van vèncer els alemanys.
El cristianisme era una antiga superstició i havien abolit Déu. El poder de
Robespierre aviat va acabar. DAnton ja en tenia prou, i va exigir pietat i
compasió. Danton també va ser decapitat.
S’havia aconseguit la igualtat davant la llei i el poble estava tip de tanta sang i
volia gaudir en pau i ordre. El tribunal revolucionari va ser derogat i l’any 1795
es va escollit un govrn integrat per cinc persones.
Breu historia del món 38
35.L’ÚLTIM CONQUERIDOR
L’any 1769 els genovesos van vendre l’illa de França als corsos. Napoleó va
ser enviat als deus anys a l’escola militar a França i aquest va ser anomenat
més tard general, com a càstig per l’amistat amb els jacobins, el van destituir i
el van expulsar del exèrcit.
36.L’HOME I LA MÀQUINA
Entre el 1788 i el 1802 un aglès va fer un experiment amb vaixells de vapor, i el
1803 Fulton va contruir un vapor de rodes. El 1807 es va fer el primer vaixell de
vapor. I va viatjar de Nova York a una ciutat veïna. L’any 1802 un cop inventats
els rails, es contruir una màquina útil, i el 1814, l’anglès Stephenson va fer la
primera locomotora. EL 1821 es va inaugurar la primera línea fèrria entre dues
ciutats ingleses.
L’invent del tlègraf elèctic va ser el 1753, però fins al 1837 no va poder enviar –
se un breu telegraf. La filadora es va començar a experimentar el 1740, el 1783
es va millorar, però fins el 1825 no es va utilizar a tot arreu. El 1812 es va
imposar la pena de mort per la destrucció de màquines per aquelles perones
que odiaven haver sigut substiuits en els treballs per màquines noves.
L’any 1848 Marx va fer la crida als treballadors, el Manifest comunista. Aquell
mateix any va esclatar a París i a molts altres països una nova revolució, en
què els burgesos van intentar d’aconseguir tpt el poder de l’Estat per tal que
ningú no els dictés mai més què havien de fer amb les seves fàbriques i les
seves màquines.
37.A L’ALTRA BANDA DEL MAR
Gràcies al tren i al vaixell de vapor el món s’havia fet molt més petit. Amèrica
era gairebé aquí al costat, a partir del 1800 l ahistòria universal mirarem al
nostre entorn per veure què passava als països veïn d’Europa. Xina era encara
gariebé el mateix país que en l’època dels governants de la dinsatia. Els
avalots, les guerres de religió, la incessant agitació que sacsejava Europa als
xinesos els resultaven estranys, incomprensibles. Els governaven emperadors
estrangers, que obligaven els xinesos a portar trena com a símbol d’esclavitud,
els manxús, també era asiática, mateixes idees i sentiments que els xinesos i
havien après i adoptat els principis de Confuci, de manera de l’imperi floria.
Breu historia del món 39
De vegades arribaven a la Xina predicadors jesuïtes. Comerciants europeus
portaven porcellanes de la Xina al seu país. El anglesos havien sol·licitat enviar
un emissari a la cort xinesa i comerciar amb aquell país.
Els primers enviats europeu van tornar al Japó feia més de 200 anys que havia
estat un país prohibit per a qualsevol estranger.
Va contractar oficials almenys perquè formessin exèrcit modern i anglesos
perquè construíssin una flota moderna. Va enviar japonesos a Europa perquè
diessin la nova ciencia mèdica i les altres ciències en què tan havia progressat.
Seguint el model d’Alemanya, va introduir l’ensenyament obligatori per tal de
preparar el seu poble per al combat. Els europeus estaven encantats: van
córrer a vendre als japonesos i a ensenyar-los tot el que demanaven. En
poques dècades els japonesos havien après l’art europeu de fabricar
màquines, guerra i pau.
Amèrica s’havia independitzat d’Anglaterra el 1776 i havien format una
confederació d’estats lliures. Els colons anglesos i espanyols, lluitant contra els
tributs d’indis, es van anar endinsant cada cop més cap a l’oest. Oest era
poblat per buscadors d’or i aventurers. Cada vegada es fundaven més estats
als territoris que es prennien a les tribus d’indis. Eren molts diferent entre ell.
Eren al sud vivien de grans plantacions. Els colons tenien un territorio immens
per apropiar-se. Feien la feina esclaus negres que es compraven a l’Àfrica. Els
tractaven malament. Al nord hi havia pagesos i ciutatss no gaire diferents de les
ciutats d’Anglaterra, d’on provenien els colons. No hi feien falta esclaus, era
més fàcil i més barat fer la feina un mateix.Els cristians opinaven que era una
vergonya per a la confederació d’estats, fundada segons els principis dels drets
humans. Els estats studistes van declarar que necessitaven els esclaus. Deien
un blanc no podía pas treballar amb aquella calor. Semblava que no s’hi podía
fer gran cosa, amb les seves plantnacions enormes, eren molt més rics i
poderosos. Però finalment va aparèixer Abraham Lincoln que ve tenir un destí
poc comú. L’any 1832 va lluitar contra el cabdill indi Falcó Negre i després va
ser funcionari de correus d’una ciutat petita. Es va fer advocat i es va fer odiós
als propietaris de plantacions dels estats sudistes. El 1861 va ser escollit
president, va ser prou motiu perquè els estats sudistes se separessin dels
Estats Units i fundessin una confederació propia d’estats esclavites.
Breu historia del món 40
Va esclatar una guerra civil horrible. Però Lincoln l’any 1865 va entrar a la
capital dels estats sudistes entre els crits d’alegria dels esclaus allibertats.
Onze diez després un sudista el va assassinar durant una representació teatral.
Estts Units d’Amèrica, altre cop units, es van convertir en un dels països més
rics i poderosos del món. Sembla que sense esclaus si que se’n sortien.
38.DOS NOUS ESTATS A EUROPA
Alemanya i Itàlia no són gaires antics. Després de la revolució burguesa del
1848, Europa encara era un poti-poti de molts petits dicats, regnes, participants
i repúbliques aliades o enemistades de les formes més diverses.
En aquella Europa hi havia tres potències importants: Amèrica, Índia i Austràlia.
Enmig d’Europa hi havia l’imperi d’Àustria. Del 1848 hi regnava el kàsier
Francesc Josep. E un kàsier de debò en el sentit més estricte. Governava
diferents pobles i països. Era Kàsier d’Àustria, re d’Hongria, comte-rei del Tirol i
encata tenia un munt de títols antics, rei de Jersualem i protector del Sant
Sepulcre. Molts territoris italians també estaven sota el seu domini. L’imperi
alemany ja no existia i els diversos pobles parla alemanya van formar llavors
una confederació, Confederació Alemanya, pertanyia Àustria, al costat de
Prússia, Baviera, Saxònia, Hannover, Frankfurt, Braunschweig. A cada
territorio, hi regnava un príncep diferent i, cada un tenia una moneda, segells i
funcionaris uniformats propis. Sempre havia estat poc pràctic. Poc després de
la revolució burguesa del 1848, havia tornat a se un imperi. Un descendent del
gran Napoleó havia sabut desvetllar el record de l’antiga glòria, escollit
president de la República i aviat emperador dels francesos sota el nol de
Napoleó III. França era aleshores un país especialmente ric i poderós amb
grans ciutats industrials.
A l’est les coses estaven així: l’emperador no era gens estimat al seu gran país.
Molts ciutadans rusos havien estudiat a les universitats de França o Alemanya i
eren homes moderns que pensaven d’acord amb els nous temps.Fins al 1861
no s’hi va abolir el vassallatge a l’imperi rus. La conseqüència, els estudiants i
ciutats que havien estat escolaritzats odiaven mortalment el tsar.
Espanya s’havia quedat sense cap poder des que l’any 1810. Els diversos
pobles cristians que abans havia dominat van començar a lluitar per la
independencia amb la col·laboració entusiasta d’Europa. Primer van ser els
Breu historia del món 41
grecs, i després els búlgars, els romanesos, els serbis i els albanesos.
Constantinoble se la disputaven rusos, francesos i austríacs, cap estat volia
cedir a un altre aquell sucos botí, Constantinoble va continuar sen turca.
En aquella época França i Àustria es disputaven territoris italians, però els
temps havien canviat. Es van fer conscients que no sols eren floretins o
genovesos, venecians o napolitants, sinó que tots plegats eren italians i que
ells mateixos volien decidir sobre el seu propi destí. El Piemont i l’illa de
Sardenya formaven junts un regne petit però ferm sota el mandat del rei Víctor
Emmanuel, ministre especialment intel·ligent i flexible. Volia el que tots els
italians desitjaven feia temps i allò per què moltes persones havien vessat la
seva sang durant la revolució del 1848 i després: un únic estat italià. Cavpur
era un lluitar que va buscar un altre camí, més efectiu, i el va trobar.
Va aconseguir convencer el cobdiciós emperador dels francesos, Napoleó III,
perquè donés suport a la llibertat i la unificació d’Itàlia. L’objectiu dels italians es
va aconseguir gràcies a les negociacions de Cavour. En les diues guerres amb
Àustria del 1859 i el 1966, els exèrcit austríacs sovint van guanyar, però
finalment el kàsier Francesc Josep, obligat pel poder de Napoleó III no va voler
lliurar als italians per tal de no enemistar-se amb el Papa.
El 1866 Àustria tractava de Prússia, el ministre de la qual era en aquell temps
Bismarck. Aquest era un terratinent noble del nord d’Alemanya s’atrevia a
exposar calmosament la seva opinió i la seva convicció al rei Guillem I de
Prússia. Només tenia un desig: donar més poder a Prússia i, amb ajuda
d’aquell país, convertir el poti-poti de la Conferació Alemanya en un gran imperi
alemany unit. El 1862 no van voler concedir-li la gran suma que demanava dels
impostos dels ciutadans i va convencer el rei d’actuar contra la constitució i
contra la voluntat dels diputats electes.
El 1866, amb aquell exèrcit tan ben armat i entrenat, seguint la voluntat de
Cavour i contra els seus propis plans, va atacar Àustria. Volia expulsar el kàsier
de la Confederació Alemanya per tal que Prússia en fos el país més important i
se situés al capdavant d’Alemanya. Va vèncer els austríacs a Bohèmia, batalla
sagnant, i Àustria va sortir de la Confederació Alemanya.
Napoleó III nerviós a l’altra banda del Rin es desenvolupava una potencia
militar. Als francesos mai no els havia agradat que els alemanys tinguessin
Breu historia del món 42
massa poder. Napoleó III a una declaración de guerra les tropes alemanyes
estaven més ben armades i dirigides que les franceses.
Amb la derrota de França, les tropes franceses havien protegit el Papa a Roma
van haver d’abandonar aquesta ciutat, que el rei d’Itàlia va ocupar. Finalment,
al gran saló dels miralls de Versalles es va fundar solemnement l’imperi o Reich
alemany.
A París, durant el setge, havia esclatat una revolució obrera d’allò més sagnant
i hi van morir més persones que durant la Revolució Francesa. Durant un
temps França va quedar afeblida i va haver de signar la pau. Alemanya i apgar
una gran quantitat de diners, Llavors, els francesos van destruir Napoleó III i
van fundar una república, n’havien quedat tips de reis i emperadors. Es va
ocupar d’ajudar els qui estaven en la miseria extrema. Aviat va ser un dels
homes més coneguts d’Europa i els seus enemics el van reconèixer d’Europa
van començar a repetir-se entre ells el món.
El següent kàsier alemany, Guillemm II a la lalrga no el va poder suportar més i
el va acomiadar. Bismarck, ja vell, encara va viure a la finca dels seus pares
uns quants anys, durant els quals va advertir que la nova orientació del govern
alemany era irrefleciva.
39.EL REPARTIMENT DEL MÓN
Aviat arribarem a l’època cases amb gas, després llum eléctrica, mñes tard el
telèfon. Tanmateix el sou no els era tan alt per poder comprar tot el que
produïen aquelles noves màquines immenses. Arribar a aques punt s’anomena
crisi econòmica. Per tal d’evitar-la, calia que els països venguessin la major
part posible de mercaderies que fabricaven les nombroses fabriques. Calia
anar a països que no tinguessin, on encara hi hagués persones sense roba i
sense sabates. Per exemple, l’Àfrica com més primeres matèries d’aquestes es
portaven a Europa des de les colònies més podien produir les fabriques. I qui
no trobava feina al propi país podía emigrar a aquestes regions de l’estranger.
En aquest repartiment de la terra, els anglesos van endur-se la millor part. Els
francesos també tenien algunes possessions. Els rusos no tenien cap colònia a
l’altra banda del mar, però sí que un territorio immens i encara poques
fabriques. Els japonesos el 1905 entre Rússia i el Japó, els japonesos van
Breu historia del món 43
continuar construint noves fàbriques i també volien territoris a l’estranger per
poder-hi vendre i enviar-hi habitants.
Els darrers que van arribar al repartiment de la terra van ser Itàlia i Alemanya
que volien recuperar tot el temps perdut en els últim segles. Alemanya era més
poderosa i tenia més fàbriques. En volia més, i Bismack va aconseguir
conquerir un territorio més gran a l’àfrica.
En la base de tota aquesta qüestió ja es veu que cap país no en podía tenir
prou, però el món ja estava repartir. Per aconseguir ,és colònies o simplement
per impedir que un veí més poderós no robés les antigues, calia lluitar o, com a
mínim, amenaçar que es lluitaria. Així que cada país va armar exèrcits i flotes
poderoses i declarava a cada momento. Feia temps que s’esperava una
confrontació terrible, per això els estats multiplicaven els seu exèrcits i
construïen cuirassats cada vegada més grans.
Finalment la guerra no va esclatar, l’únic imperi d’Europa, Àustria no tenia cap
ambició en conquerir països a cones distants de la Terra. Des de la guerra amb
turcs, havia intentat quedar-se els països de l’Est que s’havien alliberat de
Turquia, per exemple, els serbis, tenien por d’aquest gran imperi i no van
permetre que es continués expandint. Bòsni, va ser assassinat per un serbi a la
capital, Sarajevo.
Els polítics ie ls caps de l’exèrcit austríav van declarar aleshores que la guerra
amb Sèrbia. Rússia hi va intervenir, perquè temia que Àustria no se li acostés
massa. Alemanya, que estava aliada amb Àustria, li va donar suport, i com que
Alemanya va intervenir en la guerra, totes les antigues hostilitats van esclatar.
Els alemanys volien destruir de seguida el seu enemic més perillós, França.
Aviat tot el món va entrar en el camp de batalla contra Alemanya i Àustria.
Milions i milions de persones batien les unes contra les altres, els afrincas i el
sindis també van haver de llluitar. De cop i volta es bombardejava amb canons
durant diez i diez la línea de trinxeres de l’enemic i després s’avançava
travessant tanques de filferro espinós i trinxeres remogudes. El 1915 tmabé
Itàlia va declarar la guerra a Àustria.
Es lluitava amb avions al cel, es llançaven bombes sobre ciutats pacifiques,
s’enfosaven vaixells de passatgers i es lluitava al mar i sota l’aigua, com al seu
dia havia predit Leonardo da Vinci. Es van inventar armes terribles que cada
dia mataven, s’enverinava l’aire amb gasos (qui respirava aquell aire moria).
Breu historia del món 44
Alemanys i Àustria regnava una misèria horrible. El 1917 va esclatar a Rússia
una revolució, el poble no ho volia així que hi va haver una altra revolució, en
què els obrers de les ciutats industrials van guanyar el poder sota el
comandament de Lenin. Els successors de Lenin encara van governar Rússia
durant molts anys.
L’any 1918, quean el president dels Estats Units, Wilson, va anunciar que volia
una pau justa en què cada poble determinés el seu destí, algunes tropes dels
exèrcits alemanys i austríac van rendir-se i es van veure obligades a signar un
tractat de pau. Aleshores en aquests països esgotats va esclatar la revolusció.
Alemanya era la culpable de la guerra, així qe havia de ser castigada. A
Alemanya li van prendre no sols totes les colònies i el territorio que el 1870
havia conquerit a França, sinó que tenia tota la culpa de la guerra.
En la guerra van morir onze milions de persones i extenses regions van quedar
arrassades de tal manera que amb prou feines es reconeixien.
Conclusió del LlibreGombrich fa un repàs rigorós i accessible de la història des dels inicis de la
humanitat fins al segle XX, sense oblidar cap de les grans civilitzacions que han
marcat el nostre món, de Mesopotàmia a l’Imperi xinès i del Renaixement a la
bomba atòmica. Escrita amb un estil directe i transparent, Breu història del món
no es limita a explicar fets històrics sinó que, amb múltiples anècdotes i
interpretacions enginyoses, converteix la història universal en una novel•la
màgica i inesborrable. Tots els herois i els monstres de la història se citen en
aquest llibre únic i irrepetible, que va convertir el Gombrich en un autor
d’indiscutible renom. Una narració brillant i una estructura esplèndida les
d’aquest llibre narrat amb un nervi i una passió que el fan enormement atractiu,
que el converteixen en una bellíssima sorpresa, que el fan un llibre irresistible.