Breu història de l'anarquisme i algunes nocions basiques

1

Breu història de l’anarquisme i algunes

nocions basiques

2

Nocions bàsiques d’anarquisme

PRINCIPI D’AUTORITATLes persones, com a conseqüència de la seva desconeixença del

món, han buscat sempre explicacions als fenòmens que succeïen al seu voltant, la manca de respostes va crear inicialment idees abstractes i posteriorment personatges divinitzats, que recol-zats sobre el concepte d’infinit, aportaven explicació a tot. Quan aquestes idees infinites es converteixen en dogmes i són difoses per aquells que s’autoproclamaren missatgers del que ara per ara en diem déus, apareix el concepte de la servitud humana dins la humanitat, el concepte de submissió de la majoria envers la mi-noria dominant, el Principi d’autoritat. Les contínues transformacions i adaptacions d’aquest concepte,

que comença amb les primeres religions primitives, passant per l’Antiga Grècia i Roma, pel domini cristià a occident de l’edat mi-tjana i pels constants canvis que ha establert l’Estat Capitalista en totes les seves vessants fins a la transformació actual han establert aquest concepte com inqüestionable, i per què? L’explicació és clara: quan alguna cosa es repeteix moltes vegades esdevé costum i un costum com el seu nom indica és quelcom habitual i alesho-res es deixa de posar en dubte, es converteix en un automatisme que passa desapercebut. Per aquest fet, és comprensible per què les persones a dia d’avui no conceben una societat allunyada de

3

Principi d’autoritat

la submissió davant l’Estat, la policia, les seves lleis, la moral esta-blerta i en general el model de societat que pretenen imposar-nos, d’una manera més entenedora es podria dir que les persones vi-vim en un estat d’infantesa envers el paternalisme estatal, l’obeïm sense qüestionar-lo, com fa un nen petit amb el seus pares, ja que creiem que no és possible la vida sense l’obediència, però arriba un moment en el qual el nen és va fent gran fins al punt en què s’emancipa, es converteix en un adult, i passa a ser responsable de les seves decisions, condició igual per assolir una societat lliure i conseqüentment la plena realització de la humanitat. Però això no és fàcil, l’ésser humà en concret i la humanitat en

general necessita un aprenentatge fonamentat en la igualtat i la col·laboració, per a no ser manipulable i obeir l’autoritat. Per tant, basant la nostra vida en la raó i les emocions que parteixen de les aspiracions de no estar sotmesos a la idea d’autoritat creem la nos-tra pròpia moral individual, que s’engrandeix i es fa indispensable quan es converteix en col·lectiva, i transforma un concepte en una societat justa, digna, solidària i il·limitadament lliure.

4


si ens definim com anarquistes o llibertaris no és per que tinguem una especial estima a aquesta paraula, no creiem en cap dogma i menys en un dogma anarquista, quelcom bo que té l’anarquisme és que és una porta oberta a un ventall infinit de possibilitats, un infinit de possibilitats basat en un sistema de valors comuns com bé hem explicat al principi d’aquest fulletó.El fet es que és una paraula amb una llarga història al darrera,

una història de lluita contra el poder i l’autoritat. És la història d’aquells i aquelles que al llarg dels anys s’han rebel·lat contra tot allò que han considerat injust, d’aquells que han somiat amb una societat o una vida lliures d’opressió, la història d’aquells i aquelles que han viscut i han mort cercant allò pel que han lluitat.Definint-nos com anarquistes li diem al món que som hereus

d’aquesta lluita, reivindiquem aquest passat i la història d’aquells companys i companyes que van ser-hi abans que nosaltres. I es que nosaltres venim de molt lluny, però també anem endavant, ja que allà on sorgeixi l’opressió sempre hi haurà persones dispo-sades a combatre-la.Les revoltes i insurreccions populars han sigut una constant en

BREU HISTÒRIA de l’anarquisme insurreccions, revoltes i deseobediència front al poder

5

Breu històroia de l’anarquisme

la història de la civilització, les persones i comunitats que han rebutjat els sistemes de valors dominants a cada període històric també.

Crema de Bruixes.La transició deL feudaLisme

aL capitaLisme és un període històric massa vegades obli-dat a la història oficial. La im-posició dels poders de l’Estat modern no va ser aconsegui-da sense abans haver dut a terme una expropiació vio-lenta dels sabers populars, la aniquilació de tot allò que escapava del seu control. La crema de bruixes repre-

senta l’expropiació social dirigida sobre el cos, els sabers i la reproducció de les dones; posades en el punt de mira d’una guerra contra els costums i les formes d’organització popular que acostumaven a prendre la forma d’heretgies religioses. Sota aquesta forma els moviments urbans i camperols posaren en pràctica experiments de vida co-munal i repartiment de la riquesa.

Segadors, bandolers i rabassaires.aL camp cataLà trobem exempLes al llarg de tota la història del con-

flicte entre propietaris i camperols, dels que posseeixen la terra i els que la treballen, les revoltes i insurreccions que sovint es tracten des d’una perspectiva nacional tenen un component econòmic

6

imprescindible per a ser enteses, la gue-rra dels segadors, la guerra de remences, el bandolerisme, les revoltes de rabassai-res.

Sempre aquells que lluiten contra les es-tructures de poder, el centralisme estatal i el profit d’uns pocs per sobre la misèria de molts.

Insurrecció a Londres. Gordon Riots.1780. L’aprovació

d’una LLei papista des-encadena un motí que sense líders ni doc-trines acaba conver-tint-se en una gran festa popular abun-dantment regada per

ginebra i altres begudes etíliques, que s’estén per la ciutat més gran d’Europa. Al crit de “No a l’esclavitud” es van cremar les cases dels polítics

i jutges, se socialitzaren les destil·leries, es van destruir els símbols de l’opressió, s’incendiaren les presons i s’alliberaren als pobres, els seus habitants.


7

a mitjans deL segLe xix és comença a consoLidar una nova forma de producció a Europa que revolucionarà el món, el avanç tec-nològic i la màquina de vapor permeten la proliferació de les pri-meres fàbriques, la societat canvia; les ciutats industrials es con-verteixen en un pol d’atracció de treballadors que aniran agafant consciència de la seva pertinença a una classe oprimida alhora que empitjoren les seves condicions laborals i vitals. De forma simultània, la nova burgesia industrial s’enriqueix a costa del suor i la sang d’aquesta classe obrera i pren consciència del seu poder i de la seva pròpia existència com a classe. La realitat ens mostrarà com els interessos d’aquestes classes socials són oposats i ens durà inevitablement a la confrontació.És llavors quan sorgeix el moviment obrer, un moviment àm-

pliament heterogeni i que en aquestes curtes pàgines no ens de-dicarem a explicar en profunditat. Tampoc entrarem a explicar les formes d’organització que prenen els poderosos, més enllà del enfortiment de l’Estat com a eina per a defensar els seus interes-sos i la propietat.

Comuna de ParísdeL 18 de març aL 28 de maig de 1871 en un París insurreccionat,

es viu un projecte polític popular d’autogestió generalitzada a una ciutat que empobrida per la guerra franco-prusiana va defensar-se


8

de l’intent de restauració de la monarquia borbònica quedant-se la població amb les armes que havien utilitzat per a defen-sar París. Es convoquen eleccions a l’ajuntament que s’omple de revolucionaris, radicals i socialistes que comencen a promulgar decrets encaminats a pal·liar l’extrema pobresa en que vivia la po-blació. Igualment, la càrrega organitzativa de la societat, recau en organismes barrials que neixen, creixen i cooperen durant els 60 dies que dura la comuna, sense jerarquies establertes, aquests or-ganismes col·laboren per a poder organitzar la població des de la igualtat i la solidaritat. La comuna de París no fracassarà política-ment, la comuna serà durament reprimida i assassinada en mans de l’exèrcit de l’Estat francès. Més de 30000 morts en els combats que la defensaren i més de 50000 morts durant les setmanes pos-teriors demostren que no fou un experiment d’uns pocs sinó que va ser la societat parisenca qui va decidir plantar cara i defensar un altra forma de viure. Aquesta forma organitzativa sorgeix abans de la separació entre comunistes i anarquistes, igualment no cer-cava la creació d’un nou estat ni la substitució de l’estat francès, per tant en tot cas es tractaria d’un model anarquista o comunista anti-estatal.eL que aquí ens interessa expLicar és com dins d’aquest moviment

obrer sorgeixen aquells que volen prendre el poder per a canviar la societat i aquells que volen una nova societat on les relacions no es basin en el poder i l’autoritat. Els antiautoritaris, els anarquistes plantegen llavors que l’alliberament de l’individu és el prioritari, i que aquest alliberament pot ser per alguns i ha de ser per altres, part d’un alliberament col·lectiu. L’anarquisme sorgeix llavors com una alternativa de vida real, que no només lluitarà per la millora de les condicions laborals i vitals sinó per la creació d’aquesta nova forma d’organització social allunyada de l’autoritat i la propietat privada, en confrontació amb l’Estat i el capitalisme.Moviment obrer.


9

Anarcosindicalisme. L’anarquisme arreLarà amb força a La nostra terra degut a diver-

sos factors com l’existència d’un moviment obrer fort estructurat a través d’organitzacions i associacions de tot tipus presents en la vida diària de les famílies obreres i camperoles, així com una bur-gesia organitzada que imposa dures condicions laborals i socials, etc.

El fet que la vida girés principalment en torn al treball i l’explotació dels amos sobre la classe obrera fa sorgir el moviment anarcosin-dicalista com a solució i com a nova forma d’estructurar la socie-tat al voltant del treball segons els principis anarquistes. Aquest moviment s’organitza en torn la CNT com a sindicat de classe i de masses a partir de 1910.


10

Escola Moderna. Francesc Ferrer i Guàrdia. Les esco-les racionalistes.L’escoLa moderna sorgeix des d’una crítica radicaL a Les institu-

cions que existien a l’època dedicades a l’educació, principalment en mans de l’ església més conservadora. Ferrer i Guàrdia parteix de l’escola com a eina del poder per a formar obrers i obreres obe-dients i fa una crítica als antics mètodes i a la essència de l’escola, on s’aniquilen els desitjos, les necessitats i la voluntat dels nens sota el despotisme de la figura del mestre. Amb l’escola moderna i el moviment d’escoles racionalistes impulsades pels anarquistes i els sindicats de la CNT, s’impulsa la emancipació dels individus des de ben petits donant-los les eines per a ser crítics amb la reali-tat existent. Avui en dia molts dels mètodes impulsats per aquest corrent educatiu s’utilitzen en les escoles d’arreu però buidats de la crítica al sistema imperant i a la injustícia social.

Ateneus llibertaris. Cooperatives i associacionisme obrer.

eLs ateneus LLibertaris sorgei-xen com a escoLa d’aquells que no tenien prou per a pagar-se una educació, com a lloc de re-unió d’obrers i de difusió de les idees llibertàries, com a espai au-tònom on les persones podien emancipar-se a nivell cultural. Realitzaven excursions, universi-

tats populars, dinars, alhora que unien i teixien la solidaritat entre oprimits.


11

Les cooperatives obreres sorgeixen com a comunitats obreres autoorganitzades que, com a resposta global a l’explotació capita-lista que patien, posaren en pràctica unes altres relacions econò-miques basades en la cooperació, la solidaritat i el recolzament mutu. Les cooperatives obreres, sobretot de consum però també de producció, significaren l’aposta per a organitzar materialment les condicions d’existència de les que, produint-ho tot, no tenien res. eLs anarquistes des d’un principi han rebutjat postergar eLs canvis

socials que demanaven, fent de la seva vida exemples clars de que l’autogestió és possible, la solidaritat imprescindible i l’acció directa necessària. Per això moltes vegades s’associa anarquisme a violència, caos o terrorisme. Assumim el passat d’aquells anar-quistes que decidiren atemptar contra els culpables de la misèria i la fam, de la mort i el genocidi. Desmarcar els fets individuals d’aquests atemptats a la resta del moviment obrer o anarquista és buidar-los de contingut, fa falta contextualitzar les accions per a entendre d’on sorgien i per què hi havia persones que apostaven per aquests mètodes.

Atemptats contra el poderGaetano Bresci assassinà al rei d’Itàlia el 1900. Feia 2 anys, les pujades

del preu del pa generaren manifestacions a tota Itàlia, a Milan una mul-tituddesarmada va ser massacrada per l’exèrcit produint-se més de 90 morts, el rei d’Itàlia condecorà al general culpable de tal massacre.

Severino di Giovanni apostà per la revolució violenta, atemptà contra l’ambaixada dels EEUU després de l’execució dels anar-quistes Sacco i Vanzetti, contra l’ambaixada italiana on es reunien els corresponsals de Mussolini, etc.


12

Molts d’aquests actes es podrien con-siderar venjances personals o actes te-rroristes, terrorisme és dur a terme una acció el objectiu de la qual sigui sem-brar el terror entre la societat. Aquests actes estaven clarament destinats a po-sar cares als culpables de la mort i la misèria, a fer-los sentir la por de que els seus actes d’injustícia sobre la classe obrera tindrien conseqüències.

La guerra social.eLs intents revoLucionaris a L’úLtim segLe en eL nostre territori

són suficients per a no tindre que cercar-los fora d’aquest, igual-ment podríem parlar a occident de la revolució i l’exèrcit negre Makhnovista a Ucraïna en la revolució russa; el moviment dels consells obrers a l’Alemanya i la col•lectivització de fàbriques a Itàlia posteriors a la primera Guerra Mundial; més a prop trobem la insurrecció de l’Alt Llobregat i Cardener al 1932 i la Revolució d’Astúries el 1934; aquests s’engloben a dins dels cicles econò-mics i les crisis del capitalisme i de les resistències a nivell global. A diferència del que predomina avui en dia, les protestes i el des-content social no anava encaminat a reclamar millores al govern, l’objectiu de les lluites era destruir el poder, ser capaços de cons-truir entre totes allò que volien. Per això s’atacaven els símbols d’opressió, es col•lectivitzaven les fàbriques, es cremaven els re-gistres de la propietat i es redistribuïa la riquesa. La llibertat no es demana, es pren. Aquests intents eren durament reprimits per l’exèrcit.


13

La setmana tràgica.Entre el 25 de juliol i el 2 d’agost de 1909 es cremen les esglésies

durant una setmana d’aldarulls a la rosa de foc (Barcelona). El de-tonant d’aquesta revolta és l’embarcament de reservistes per a la guerra del Marroc, d’aquest reclutament es veien exempts els fills dels burgesos i tot aquell qui tingues diners per poder pagar-se no anar. És a dir, els fills dels pobres a morir a la guerra mentre els fills

dels qui s’enriquien a casa. L’aparició de les tropes per reprimir la revolta encén més els ànims provocant una veritable insurrecció, barricades als carrers i l’assalt de les comissaries del Clot, del Po-blenou i Sant Andreu. Han de portar tropes de la resta de l’Estat degut a la negativa de la guarnició de Barcelona de disparar sobre una població obrera en peu.

La vaga de la Canadenca.L’acomiadament de 8 sindicalistes desemboca en una vaga que

assolirà dimensions inesperades, s’aniran afegint sectors a la vaga deixant a la ciutat sense subministrament elèctric, havent d’intervenir


14


l’exèrcit. 44 dies de vaga que acaben amb l’acceptació sense represàlies de les condicions dels obrers com és la jornada de 8 hores.

1936. Un poble en armes.El 1936, el cop d’Estat franquista en contra la república

es derrotat a moltes ciutats de l’Estat Espanyol, el poble s’aixeca en armes, assalta les casernes i col•lectivitza camps i fàbriques, el control obrer; la Generalitat perd el control

15

Breu història de l’anarquisme

i són els comitès barrials qui organitzen la vida del dia a dia de la societat. Així com es generen estructures per fer la guerra al feixisme i la revolució al mateix temps. Són multitud els textos i anàlisis històrics que parlen d’aquests esdeveniments i no ens dedicarem aquí a esplaiar-nos explicant un dels exemples més clars i coneguts d’una revolució social amb un fort i imprescindi-ble component anarquista.

després de L’aparició deL feixisme a europa, Itàlia, Alemanya i pos-teriorment a Espanya, amb la segona Guerra Mundial i l’aparició de la Guerra Freda entre el Bloc Soviètic Comunista i l’Occidental Capitalista veiem com disminueix la influència de l’anarquisme en el dia a dia del moviment obrer i de la política en general.Potser per acabar aquest petit recull voldríem parlar de la resistència al feixisme, de l’exili i la lluita antifranquista. Cal deixar clar que molts dels que moriren lluitant contra el franquisme, els maquis, no lluitaven per la democràcia on avui vivim, lluitaren per una lli-

16


bertat molt més profunda, encara que polítics de tots colors s’esforcin avui en dia per recuperar les seves figures. Des de Quico Sabaté, Caracremada, Facerías i els Maños, fins a Salvador Puig Antich, Oriol Solè Sugranyes, el MIL, els GARI, tots formen part de la nostra història, d’un fil roig i negre que mai han aconseguit esborrar i del que avui nosal-tres agafem testimoni.

17

Pràctica i lluites actuals

en eLs úLtims anys una bona part deLs anarquistes ha renunciat a constituir-se com a referent ideològic i polític, l’important no han sigut les paraules ni les sigles, tampoc les organitzacions, molts ni tan sols s’autoanomenen anarquistes encara que compartim prin-cipis, pràctiques i somnis.

L’important és i ha sigut que en el nostre dia a dia intentem fer realitat aquests somnis, fer-ne partícips a qui ens envolta i fer així amb la vida i la lluita diària contra el poder la nostra revolució.

Avui en dia, però, creiem necessari la construcció de referents polítics als barris allunyats de la política institucional, la presència d’un discurs i una pràctica anarquista forta que puguin donar res-postes a un sistema que de per si, ens condemna a la desigualtat i

PRÀCTICA I LLUITES ACTUALS

18


l’opressió. Apostem també per a definir-nos com anarquistes o llibertaris ja que creiem important deixar clar quin és el nos-tre sistema de valors sobre el qual creixem com a individus recordant la història d’aquells i aquelles que van estar abans que nosaltres.

Tot i aquests anys on l’anarquisme com a opció política i pràctica ha quasi desaparegut del carrer en el dia a dia polític del nostre territori, cal entendre que hem estat presents allà on s’ha lluitat contra la injustícia i la dominació. No cal remuntar-se a l’antifranquisme per veure companys i companyes pre-sos per les lluites obreres de finals dels anys 70’, campanyes contra el servei militar obligatori (insubmisos a la mili), la so-lidaritat amb les lluites anticarcelàries portades per la COPEL (Coordinadora de presos en lucha), APRE (Asociación de Presos en Régimen Especial), associacions de suport a fami-liars, etc. Multitud de lluites veïnals, el moviment antigloba-lització i en defensa del territori, l’alliberament animal, beuen dels principis anarquistes, la horitzontalitat, l’assemblearisme són formes d’organització que s’allunyen de la realitat des-tructiva i autoritària que combatem.

Igual passa amb el moviment d’okupació d’espais; la nega-ció de la propietat privada i la lluita contra la especulació sig-nifiquen la posada en pràctica de noves formes de relacionar-nos allunyades de la jerarquia i el poder. Sense aprofundir en lluites dures i constants com són l’alliberament de la dona, el moviment feminista i antipatriarcal, l’alliberament sexual de totes les formes preconcebudes del que és normal i el que no alhora d’establir els nostres rols de gènere.

19

Pràctica i lluites actuals

Avui en dia hem sigut partícips de grans moviments de des-content, ràbia i confrontació contra la dura realitat que vivim, la crisi i la democràcia: el 15M, les assemblees barrials, l’aturada del Parlament, les vagues generals, la continuada lluita contra els desnonaments. A diferència del que volen fer creure partits, els sindicats venuts i els mitjans de comunicació, el carrer és nostre, no seu; ha sigut la gent qui ha decidit plantar cara i nosaltres hem estat allà, per molt que vulguin reconduir les protestes cap a situacions inofensives, l’acció directa i el sabo-tatge demostren dia a dia que la lluita és i ha sigut l’únic camí per a ésser lliures i que disposem de multitud de mètodes per ser-ho.

Aquí a Sants els moviments socials, en tota la seva plurali-tat ideològica i pràctica, portem anys generant xarxes de suport mutu allunyades de les institucions, les lluites portades a terme pel CSA Can Vies, en la seva defensa i en la experimentació de noves formes de relacionar-nos i transmetre el coneixement que es duen a terme en el seu si, per l’alliberament de Can Batlló, la generació d’alternatives de vida com són les cooperatives de consum, la Universitat Lliure de Sants, la Xarxa d’Intercanvi, la creació de mitjans propis de comunicació com la Bur-xa, la lluita contra la celebració d’actes feixistes al barri els 12 d’Octubre, i podríem continuar enumerant lluites que es donen en aquesta realitat que moltes vegades acostumen a silenciar.

A més a més hem de parlar de tota la feina a nivell laboral que han portat a terme sindicats anarcosindicalistes com la CNT que encara que des d’una perspectiva diferent a la nostra, compten amb el treball diari de militants anarquistes.

20


També cal parlar de tota la xarxa d’Ateneus Llibertaris, edito-rials, col·lectius, biblioteques socials i centres de documentació, que sempre han estat a la rereguarda fent treball de formigueta, generant critica, anàlisi i pràctica en torn a uns principis comuns.

Nosaltres, les anarquistes, creiem que els fins no justifiquen els mitjans, els mitjans determinen els fins, i és per això que intentem ser coherents amb el que diem en el nostre dia a dia, aspirar a tindre el poder es trair-nos a nosaltres mateixes.

No tenim una societat utòpica que imposar a ningú, tot i així aspirem a recuperar les relacions veïnals de solidaritat, de conèixer-nos, de saber ajuntar-nos quan fa falta, de poder teixir unes xarxes que ens permetin decidir sobre les nostres vides, que arribat a un punt en que algú vulgui passar per sobre de qualsevol de nosaltres, siguem capaces de respondre, de fer-los sentir por, de no deixar que ens fotin fora de casa, de no deixar que ens identifiquin per ser immigrants o que ens acomiadin per no voler acceptar unes condicions laborals de merda, de ser capaces de combatre aquelles estructures de poder que ens fan esclaves del Capitalisme i l’Estat.

Amb aquest text no només volíem deixar clar el nostre passat i present, també volem fer un salt al futur, amb aquells que deci-diu viure amb dignitat i no deixar-vos trepitjar, esperem trobar-nos aviat. Ja sigui al carrer o en els nostres espais, en la fragor de la lluita quotidiana contra tot aquell i tot allò que ens vulgui dominar.

21

Per un sants ingovernablePer un barri combatiu i

autoorganitzatContra l’Estat i el Capital

Visca l’Anarquia

23

Acció Llibertària de Sants ens trobem cada dimarts i dijous de 6 a 9 a l’Ateneu Llibertari de Sants.

C/Maria Victòria 10 (Barri de Sants, Rosa de Foc)http://acciollibertariasants.wordpress.net [email protected]

Editat al calor del Maig del 2013

Breu història de l'anarquisme i algunes nocions basiques

Documents

Transcript of Breu història de l'anarquisme i algunes nocions basiques