Breu històriadelaquimica
-
Upload
neus-cortiella -
Category
Business
-
view
311 -
download
4
Transcript of Breu històriadelaquimica
LA QUÍMICA
EN LA SOCIETAT
AL LLARG DEL TEMPS...
QUÈ ÉS LA QUÍMICA
La química és la ciència que estudia lessubstàncies, la seua estructura, lesseues propietats i les reaccions que les
transformen en altres substàncies.
L'etimologia de la paraula química
prové del baix llatí chimia,
de l'àrab kīmiyã´, "pedra filosofal",
i aquest, probablement del grec khymeía "mescla de sucs".
QUÍMICS IMPORTANTS
AL LLARG DE LA HISTÒRIA
Els primers homes que van començar a utilitzar instruments se servien de la naturalesa tal com la trobaven. El fèmur d’un animal de bona grandària o la branca arrencada d’un arbre eren magnífics garrots.I, quin millor projectil que una pedra?
El següent pas va consistir a unir la pedra a un tros de fusta tallat per a aquest propòsit. Però, de totes maneres, les pedres tallades seguiensent pedres, i la fusta tallada seguia sent fusta.No obstant això, hi havia ocasions en què la naturalesade les coses sí canviava.
Un raig podia incendiar un bosc i reduir-ho a un muntde cendres i restes polvoritzades, que en gensrecordaven als arbres que hi havia abans en el mateixlloc. La carn, aconseguida mitjançant la caça, podiaespatllar-se i fer mala olor; i el suc de les fruites podiaagriar-se amb el temps, o convertir-se en una begudaestranyament estimulant.
La possibilitat de beneficiar-se deliberadament d’alguns fenòmens químics es va fer realitat quan l’home va ser capaç de produir i mantenir el foc (el que en termes històrics es coneix com a «descobriment del foc».
Després d'aquesta troballa l'home es va convertir en un químic pràctic en idear mètodes perquè la fusta –o un altrematerial combustible- es combinés ambl'aire a una velocitat suficient i produir aixíllum i calor, juntament amb cendres, fum i vapors.
500.000 aC
EL FOC
VA AUGMENTAR LA QUALITAT
DE VIDAELABORACIÓ
DE CERÀMIQUESDESENVOLUPAMENT
METAL�LÚRGIA
•FONT DE CALOR•PROTECCIÓ CONTRA ELS ANIMALS.•CUINAR ELS ALIMENTS
4.000 aC
4.000 aC: Metal�lúrgia del Coure.
3.500 aC. Descobriment del Bronze.
(Al�leació de coure i estany)
1.000 aC: Descobriment del Ferro.
Ús ornamentalFabricació de ferraments
METALLS
METALLS1.856 dC
Revolució en la fabricació de l’acer
Desenvolupament del ferrocarril.Construcció de gratacels.
F. Wöhler descobreix l’alumini
Nombroses aplicacions industrials.Indústria aviació.
1.827 dC
Convertidor de Bessemer
Fusellatge d’avions.
Embalatge d’aliments.
Utensilis de cuina.
CERÀMICA6.400 aC
Primers materials de ceràmica.La paraula ceràmica deriva del grec
κεραµικός (keramikos)
Substància cremada
•Recipient per als aliments.
•Figures d’ornamentació.
•Material de construcció
s. XX
Desenvolupament de nous materials ceràmics.
Electroceràmiques, composites, gres, ...
Nombroses aplicacions industrials
Semiconductors Aïllants
Objectes d’art Motors
Ceràmica Neolítica
Totxanes
Cables de fibra òptica.
Vitroceràmiques.
600 aC
LA QUÍMICA COM A CIÈNCIA
GRÈCIA •Quina és la substància de les coses?
Demòcrit (460-370aC)
•Matèria composta per àtoms (partícules indivisibles)
Aristòtil (460-370aC)
•Matèria composta per 4 elements:aigua, terra, aire i foc
LA QUÍMICA COM A CIÈNCIA
s.III aC- XV dC
ALQUÍMIA ÀRAB
• Cercade la pedra filosofal: mètode per transformar qualsevol metall en or.
•Noves substàncies:Àcid sulfúric H₂₂₂₂SOSOSOSO₄₄₄₄, àcid nítric HNO₃₃₃₃, aigua règia.
•Noves tècniques de laboratori: destil�lació, fermentació.•Nous elements: antimoni, arsènic, cobalt i forfor.
ALQUÍMIA XINESA
Taller d’alquimista.
• Cerca de l’elixir de la vida: substància capaç d’aconseguir la immortalitat.
•Invenció de la pòlvora: (KNO₃₃₃₃ + S +C)+ S +C)+ S +C)+ S +C)
LA QUÍMICA COM A CIÈNCIA
s.XVI dC
Paracelso (1451-1441)
•Promulgà l’ús de compostos químics en medicina.•Descobrí noves malalties i medecines.•Fundà la iatroquímica, precursora de la farmacologia.
ALQUÍMIA
“l’objecte de la alquímia no és transformar
metalls innobles en plata o or,
sinó crear un remei contra totes les malalties”
LA QUÍMICA COM A CIÈNCIA
s. XVII dC
ELS GASOS
Robert Boyle (1627-1691)
•Va aplicar per primera vegada el mètode científic.•Va estudiar el comportament dels gasos. Enunciàl’any 1662, la llei de compressibilitat dels gasos.
•Els seus experiments marquen la fi de l’alquímia.•Formulà una definició d’element químic, com a substància immutable i indestructible, incapaçde descompondre’s.
La llei de Boyle (o llei de Boyle-Mariotte)
LA QUÍMICA COM A CIÈNCIA
s. XVIII dC
ELS GASOS
Georg E. Sthal (1660-1734)
•Teoria del flogist. Intentava explicar la combustió
Daniel Rutherford (1749-1819)
•Descobridor del Nitrogen (N).
Henry Cavendish (1731-1810)
•Descobridor de l’Hidrogen (H).
Joseph Priestly (1733-1804)
•Descobridor de l’Oxigen (O).
LA QUÍMICA MODERNA
s. XVIII dC
Laurent Lavoisier (1743-1794)
•És considerat el creador de la química moderna•Va estudiar les propietats de l’oxigen (O). •Va eliminar la teoria del flogist..•Va enunciar la llei de conservació de la massa.•Elaborà us sistema lògic de nomenclatura (1789)•En el seu llibre“Tractat elemental de Química”[1], reuní la seva nova doctrina i representàel primer text modern de química.
LA QUÍMICA MODERNA
s. XIX
John Dalton (1766-1844)
•El 1805 va exposar la teoria atòmica en la que es basa la ciència química moderna.
•Va establir una Taula de masses atòmiques.•Va descriure el defecte de la visió conegut com a daltonisme.
•El 1801 va enunciar la llei de les pressions parcials i la llei de les proporcions múltiples.
Símbols de Dalton
LA QUÍMICA MODERNA
s. XIX
Amadeo Avogadro (1766-1856)
•Formulà la hipòtesi avui en dia coneguda com a Llei d'Avogadro.
•Introduí el concepte de mol�lècula.
LA TAULA PERIÒDICA
s. XIX
Dimitri I. Mendeleiev (1834-1907)
•1860- Es coneixien 60 elements però es desconeixia el seu ordre.
•Va ordenar els elements segons les masses i valències
•Hom li atorga el mèrit de ser el principal creadorde la primera versió de la taula periòdica dels elements químics, base de l’actual.
•Va predir l’existència de nous elements.
Taula Periòdica dels elements de Mendeleiev.
NOUS ELEMENTS
WOLFRAMI
•1783: els germans Elhuyar aïllen wolfram de la volframita.
•També es coneix com a Tungstè.
Material bèl�lic I. AeronàuticaBombetes Bobines
s. XVIII
Juan José de Elhúyar y de SuvisaFausto de Elhúyar y de Suvisa
NOUS ELEMENTS
Gasos Nobles
•1894: William Ramsay descobreix un nou gas: Argón.•Més tard es van identificar la resta de gasos nobles
Senyals lluminoses MedicinaCreació d’atmosferes inerts Criogènia
s. XIX
Radi
•1898: Marie i Pierre Curie descobreixen un nou element radioactiu: el radi.•Esbrinen la naturalesa de la radioactivitat: radiacióatòmica.
Medecines PinturesQuimioteràpia Cosmètica
QUÍMICA ORGÀNICA
•Va definir la química orgànica com la química dels compost de carboni.•Fou el principal constructor de l’estructura molecular.
s. XIX
Friederich A.Kekulé (1829-1886)
L.Pasteur (1822-1886)
•Demostrà de la teoria del germen d'una malaltia i les seves tècniques de desenvolupament i d’inoculació, inventant la primera vacuna contra la ràbia.•Tanmateix, també féu una descoberta essencial sobre la polarització de la llum.
QUÍMICA ORGÀNICA
•1807: proposà la teoria del vitalisme.
s. XIX
A l’inici, es van aïllar i identificà substàncies presents en les plantes i animals.
•Va sintetitzar la primera substància orgànica a partir de compostos inorgànics; es tractava de la urea.
Jöns Jacob Berzelius (1779-1848)
Friedrich Whöler (1800-1882)
QUÍMICA ORGÀNICAs. XIX
•Sintetitza l’àcid acètic.
A.W.H.Kolbe (1818-1884)
•Sintetitza per primera vegada una grassa.
P.E.M.Berthelot (1827-1907)
QUÍMICA ORGÀNICAs. XIX
•Sintetitza el primer colorant sintètic.•Va fundar la indústria dels colorants sintètics.
W.H.Perkin (1838-1907)
•Va sintetitzar el cel�luloide a partir de nitrat de cel�lulosa. (material plàstic)•Va fundar la indústria del cel�luloide
John W.Hyatt (1837-1920)
Indústria tèxtilAdditius alimentaris
Nitrat de cel�lulosaAlcanforAlcohol
Plàstic
QUÍMICA ORGÀNICAs. XIX
•Sintetitza sal sòdica de l’àcid salicílic
A.W.H.Kolbe (1818-1884)
•Sintetitza l’àcid acetil salicílic (Aspirina)
John W.Hyatt (1837-1920)
Calmant
AnalgèsicAntipirètic
Antiinflamatori
QUÍMICA ORGÀNICAs. XIX
•Sintetitza el primer explosiu: la nitrocel�lulosao cotó de pòlvora.
C.Friedrich Schönbein (1799-1868)
•Sintetitza un explosiu segur: la dinamita
Alfred B.Nobel (1833-1896)
Pòlvora sense fumProjectilsCel�luloide
ConstruccióMineria
Indústria militar
FÀRMACSs. XX
Heinrich O.Weiland(1877-1957) i A.Windaus(1879-1959): esterols.
•Va determinar l’estructura dels: terpensOtto Wallach (1847-1931)
PerfumeriaAromateràpia
Medicina
Síntesi de molts productes naturals de gran complexitat estructural
Estructura de l'ergosterol Estructura de la histamina
FÀRMACSs. XX
Robert Robinson (1886-1975)Determinà l’estructura de molts alcaloides.
Robert B.Woodward (1917-1979)
Síntesi de moltes substàncies bioactives
Estricnina
Medicaments
Analgèsics
Antiinflamatori
Cortisona
Antimalàric
Quinina
FÀRMACSs. XX
•Alexander Fleming (1881-1955):descobrí la penicil�lina (primer antibiòtic)
Primers productes naturals emprats com a antibiòtics.
Malalties bacterianes
Veterinària
•Penicil�lines sintètiques
NOUS MATERIALSs. XX
•George Eastman(1854-1932):descobrí l’acetat de cel�lulosa (termoplàstic)
Indústria del cinema
Fotografia
•Leo Hendrick Baekeland (1863-1944):descobrí la baquelita (plàstic termostable)
Telèfons
Endolls
NOUS MATERIALSs. XX
•W.H.Carothers(1896-1937):descobrí el neoprè i el niló (cautxús sintètics)
Indústria tèxtil
Materials esportius
•Karl Ziegler (1898-1973)i Giulio Natta (1903-1979):van descobrir els polímers linials: polietilè, polipropilè...
Nombroses aplicacions
Cordes, cables, pròtesi,
Lents de contacte, bosses, peces mecàniques...
FERTILITZANTS I PLAGUICIDESs. XX •Produir els aliments necessaris per a una població
mundial que no para de créixer?
•Fritz Haber (1868-1934):Sintetitzà l’amoníac.
Precursor dels fertilitzant nitrogenats
Fabricació
d’explosius
Va augmentar la productivitat agrària dràsticament
PROBLE
MA
FERTILITZANTS I PLAGUICIDES
s. XX •Eradicació de plagues
PROBLE
MA
•Onmar Zeidier (1859-1911):Sintetitzà el DDT(Pol�lèmic insecticida)
•Paul Hermann Müller (1859-1911): Va descobrir la seua forta accióinsecticida
Malària
Tifus
Agricultura.
•El 1972 L’Agència de protecció mediambiental d’EEUU en prohibeix el seu ús.
•2006- OMS anuncia que es tornarà a emprar per a eradicar la malària als països subdesenvolupats.
ESPERANÇA DE VIDA
s. XX
•Gràcies a les aportacions de la Químical’esperança de vida ha augmentat espectacularment:
•Edat de Bronze: era de 18 anys.•Finals del s. XIX: era de 35 anys.•Finals del s.XX: 66 anys i de 80
anys en els països desenvolupats.