trobades del cinema breu - curtcreixent.org

1

trobades del cinema breu

Resum de les intervencions en la jornada

Dimarts 15 de desembre de 2015 Saló d’actes del MuVIM

CURT CREIXENT -‐ Trobades de cinema breu 2

ÍNDEX 1. Convidats (pàg. 3) 2. Presentació dels organitzadors (pàg. 4) 3. Presentació dels convidats (pàg. 7) 4. Sessió de debat (pàg. 14)

Organitza: CulturArts-IVAC, Some Like It Short i MuVIM

Equip de producció: Dora Martí (CulturArts-IVAC), Manuel Ventimilla (MuVIM), Irene Cubells (Some Like It Short). Coordinació: Álvaro Yebra (Some Like It Short)

Ajudant de producció: Pablo Lloret (Some Like It Short) Documentació audiovisual: José Molins (Trellat Media)


Convidats Festivals assistents - Rafael Maluenda. Festival Internacional de Cinema de València Cinema Jove - Vicente Sanchis. Festival Internacional de Cinema Independent d’Elx - Vicente Seva. Festival de Cinema d’Alacant - Sandra Mora. Humans Fest-Festival de Cinema i Drets Humans de València - Sonia de la Vega. Festival Internacionalde Curtsde Vila-real Cineculpable - Paqui Méndez. Curts per la Igualtat - Alfredo Tarancón. Quartmetratges, Festival de curts de Quart de Poblet - Carlos Madrid. La Cabina Festival Internacional de Migmetratges de València. - José Ignacio Pastor. CCC Festival, Cinema Ciutadà Compromés - Helena Nadal. Festival de Curtmetratges Cortocomenius - Joshua Vázquez. Festival Internacional de Curtmetratges Radiocity

Programadors assistents - José Antonio Hurtado. CulturArts-IVAC - Ignacio García. Aragó Cinema-Cooperativa La Cinemista - Lila Giovanno. La ruta más corta - Beatriz Martínez. Mediterrània Audiovisual - Teresa Mata. Cinefòrum L’Atalante-Aula de Cinema UV - Abel Guarinos. Circuit CulturArts - Luis E. Pérez. Autors en Curt-EDAV - Sonia Martínez. Cine Por Venir

Crítics assistents - Áurea Ortiz. Universitat de València - Dani Gascó. Cartelera Turia/Cuadernos Caimán - Eduardo Guillot. Cartelera Levante-EMV/Rockdelux/CulturPlaza - Eugenio Viñas. Valencia Plaza - Jordi Revert. RevistaL’Atalante/Efe Eme - Laura Pérez. Cartelera Turia/Mostra Viva - Carlos Escolano. Cinemistas/Transit - Gerardo León. AU Agenda Urbana


Presentació dels organitzadors

Dora Martí Bon dia a tots. Primer parlaré en nom de José Luis Moreno i en nom de la subdirecció de Cinema de CulturArts, a la qual li hauria agradat molt ser ací perquè justament aquest tipus de jornades són una mica, doncs, el seu tema, no? Per motius d’agenda no ha pogut acudir-hi. Bé, això, us agraïsc la presència ací, tots els que heu vingut, més o menys d’una forma o d’una altra, esteu relacionats amb el curtmetratge, com a professionals, perquè, de gent que està relacionada amb el curtmetratge, n’hi ha moltíssima, però, bé, com a professionals que sou, ens interessa a nosaltres pel vostre treball com a crítics, com a responsables de festivals, distribuïdors, o des de les institucions públiques. I, bé, segons la dinàmica que ens ha plantejat Álvaro, hui no hem vingut solament a escoltar, no hem vingut solament a veure què ens expliquen, sinó també a proposar i a participar.

Donem les gràcies des de l’IVAC al Muvim, al seu director Rafa Company, que és ací al meu costat, i a Manuel Ventimilla, que és a l’altre costat, amb qui és un plaure treballar. Des de la primera vegada que ens vam posar en contacte amb ells per a proposar aquesta activitat, de seguida van mostrar interés i han fet tot el possible perquè la puguem dur a terme, tant la sessió d’aquest matí com les projeccions que tindran lloc aquesta vesprada. Pensem que el Muvim com a museu també és una pantalla que exhibeix curtmetratges i que és molt apropiat que celebrem ací aquesta reunió. Vull donar les gràcies a Some Like It Short, a Álvaro Yebra. Bé, pensem que, juntament amb Irene, ara mateix són a València les persones que més saben del curtmetratge, almenys pel que fa a distribució i exhibició, i per la faena que han fet organitzant tota aquesta jornada que ha portat bastant treball, des del plantejament de com la podíem dur a terme fins a l’organització.

Finalment volia dir-vos que, com ja sabeu tots, com ens coneixem ja quasi tots, des de l’Àrea de Promoció de l’Audiovisual de l’IVAC, des que jo vaig entrar, que és quan es va crear, realment hem donat suport de forma molt decidida al curtmetratge perquè creiem en aquest format, com diu Álvaro en la seua presentació, que té un enorme potencial creatiu, industrial i cultural. Llavors, sabeu els programes que portem en


marxa, el programa Curts, bàsicament, que és el més fort que tenim, i altres projectes com ara Universitat en Curts, Curts a la Ciutat, accions de suport específic al curtmetratge com la promoció dels curts en la carrera cap als Goya, en què ara mateix estem immersos, i, bé, també pensem que, com a institució pública, és la nostra responsabilitat afavorir trobades professionals com aquesta, per a debatre i reflexionar. Per a finalitzar, ens agradaria que en la jornada de hui poguérem no solament aprendre els uns dels altres, sinó també traure conclusions o que sorgiren línies de treball o compromisos que tant de bo puguem avaluar i desenvolupar en futures reunions com aquesta. Hi ha poc temps, som molts, i hi ha moltes coses de les quals parlar i discutir, i, res, moltes gràcies.

Rafael Company Hola, bon dia a totes i a tots. En nom del Muvim jo seré molt breu, òbviament m’adheriré a les paraules de Dora, perquè, efectivament, un acte com aquest es fonamenta en una aposta de treball, tant de Álvaro com d’Irene, com d’ella mateixa, com de CulturArts en el seu conjunt, com la col·laboració amb la Filmoteca. En el nostre cas, tenim una vinculació raonable amb el cinema, representada per la persona de Manuel Ventimilla, que durant molts anys ha sigut un fidel servador que aquest museu tinguera, més enllà d’altres situacions, una vinculació efectiva amb el món del cinema. El resultat és que ara, com que és una nova etapa i això s’ha de consolidar, ha de créixer i és una bona oportunitat des de l’inici quan us ho plantejaren. Jo crec que, a més, hi ha una cosa que ens interessa respecte a la vinculació amb el Muvim; el Muvim és un museu que juga amb el doble sentit de la paraula “il·lustració”, il·lustració perquè gràficament contribuïm a través seu perquè la gent puga accedir a determinants vessants de la realitat, i il·lustració com aquells moviments que permeten que la gent abandone la minoria d’edat intel·lectual, que diria Kant; la il·lustració en el sentit del segle XVIII, la il·lustració que desitgem en les persones que voten, en les que actuen davant dels problemes polítics, socials, etc. En aquest sentit de jugar en els dos vessants amb la paraula il·lustració, jo crec que el cinema il·lustra d’una i d’altra manera.

Ens detenim en aquella part visual, conceptual, que vosaltres coneixeu molt millor que jo, i alhora hem de fer la pregunta de què seria de la civilització contemporània sense el cinema. Com seríem les persones i l’opinió de les persones sense que hi haguera cinema. Tant Manuel com jo coincidim en el fet que, de la mateixa manera que en el món dels llibres hi ha enciclopèdies, hi ha llibres, hi ha fullets, en el món del cinema hi ha de tot. Hi ha formats, i tots els formats són igual de dignes perquè això traslladat a la història de l’art seria rebutjar el cartell per ser només un cartell. Perquè no té el bastidor d’una pintura, perquè no està emmarcat, perquè no està en un museu. Recordeu que si un cartell és un crit en una paret, un curt de vegades és molt més útil per a molts vincles comunicatius que una pel·lícula llarga. I té una efectivitat social i estètica fora de tot dubte; per tant, quan vinguéreu a plantejar aquesta possibilitat, tant Manuel com jo consideràrem que era un bon joc per a col·locar verdaderament el curt en el joc que es mereix. És una de les expressions cinematogràfiques que tan útils en són, per a la vida urbana, quotidiana, culta i normal de les persones. Per tant, si el cinema ha decidit vindre al Muvim, mai no abandonarà el cinema mentre puga. Moltíssimes gràcies. Benvinguts, ja sabeu que teniu en el Muvim un espai raonable per a sempre estar. Gràcies.


Álvaro Yebra Molt bé, moltes gràcies Dora, moltes gràcies Rafa. Gràcies a tots per vindre, perquè sabem que és difícil trobar forats en agendes tan ocupades com les vostres, i és un plaer ajuntar-nos per a poder parlar dels curtmetratges i de moltes coses més, del cinema, de com es pot compartir l’audiovisual, compartir els curts, per a què serveix un curt, que podem fer amb ells; i bé, d’això es tracta, de fer una dinàmica així molt pràctica, perquè volíem, quan vam pensar en aquest projecte, allunyar-nos un poc d’allò que és la típica estructura de ponències, o de taules redones i públics, estar tots en un rogle i veure que ix d’així.

En primer lloc, vull donar les gràcies a l’IVAC, a Dora personalment perquè des del primer moment que ens va fer arribar la proposta de fer alguna cosa, la proposta va ser seua, podríem fer alguna cosa entorn del curtmetratge, alguna activitat, alguna cosa, i li vam pegar voltes i aquesta és la proposta que se’ns va ocórrer, a la qual vam donar forma entre tots. I, bé, donar també, per descomptat, les gràcies a Manuel i a Rafa, que, des del primer moment que vam rebre la proposta, perquè és un espai que considerem ideal per a fer aquest tipus de trobades, han assumit el projecte com a seu i l’han fet créixer. Els estem molts agraïts.

La idea, la dinàmica, com ja avançàvem per correu electrònic, és parlar. Tenim sobre el programa tres temes, tres sessions, i que cadascú heu vist en el programa que en l’àmbit formal tots esteu invitats a parlar. Sí que farem una breu presentació de dos, tres minuts, pensant que cadascú estarà més en relació amb el seu tema, que serà festivals, després programadors de curts, al marge de festivals, i finalment crítica i periodisme. Deia que cadascun dels invitats teniu uns minutets per a presentar-vos i, més que realitzar un discurs sobre tota la trajectòria de les vostres institucions, mitjans o projectes, que ja teníem en el dossier, podem aprofitar aquests minutets per a plantejar qüestions a l’aire i plantejar alguns dels temes que després en la segona part de cada sessió podem recollir, repescar i debatre, que és d’allò que en definitiva es tracta. Jo he fet un poquet de trampa perquè ja us he demanat per correu la vostra opinió personal, i això em serveix per a aprofitar i veure quins estaven; bé, alguns coincidien en moltes, algun de vosaltres no m’ha enviat l’opinió personal, no passa res.

Si heu fet una ullada al dossier, haureu vist que alguna de les claus en les quals estem tots d’acord és que un dels reptes és donar visibilitat al curtmetratge, a un format que en principi no té la visibilitat que tenen altres formes. Parle de curtmetratge en el sentit més ampli, perquè com tot cinema breu, que deia el títol de la jornada, tot relat audiovisual alternatiu al llargmetratge i comercial, i donar cabuda també al migmetratge, per descomptat. Quan parlem de curtmetratge estem parlant de menys de seixanta minuts. De menys de la duració típica de les sales. Deia que un dels reptes és donar visibilitat al curt, donar valor autònom al curt, més enllà de la seua duració, i que no és un projecte de pas o trampolí per a d’altres, sinó que té la seua identitat pròpia i hem de defensar-lo. També trobàvem al dossier opinions en el sentit de la necessitat d’arribar al públic; jo crec que és una de les claus de les quals podem parlar ací. Com s’ha d’arribar al públic, com es poden crear nous públics perquè demà molts coincidim també en l’optimisme. Podem ser optimistes perquè hi ha demanda de l’audiovisual, i és una demanda que va per tots els mitjans. Podríem estar preocupats si no hi haguera aquesta demanda, però si la hi ha.


Presentació dels convidats Carlos Martínez Estudiant en pràctiques en la distribuïdora Some Like It Short. Malgrat no tindre experiència ni treballar en el sector, mostra el seu interés pel col·loqui que es realitzarà. Pensa que el curtmetratge té poca repercussió social i que els mitjans de comunicació haurien de donar-li més importància.

Irene Cubells Distribuïdora en festivals de Some Like It Short i del catàleg Curts. També col·labora amb La Cabina i realitza la sessió de curtmetratges en diferents sales a través de “La ruta més curta”.

Resumeix les idees principals que s’abordaran en “Curts creixents”: normalització del curtmetratge, tant com a format com en l’arribada al públic majoritari.

Citant Áurea Ortiz, la necessitat d’una educació en imatges.

Lila Organitza “La ruta més curta” amb Irene, la qual se celebra fent referència al Dia Internacional del Curtmetratge

José Antonio Hurtado Cap de la programació de la Filmoteca. Afirma que, des de 1989 que treballa en la Filmoteca, el curt sempre hi ha estat present. Després explicarà de quina manera. Abel Guarinos Representant de CulturArts. Explica el projecte Circuit Teatral Valencià, en el qual ell participava. Va deixar d’estar vigent uns quants anys per falta d’ajudes públiques, encara que ara ha ressorgit centrant-se en la música i en l’audiovisual, i difonent, entre d’altres, el curtmetratge en diferents territoris locals de la Comunitat Valenciana, excepte a les grans províncies: València, Castelló i Alacant.


Abel reivindica la qualitat de l’audiovisual valencià respecte al curtmetratge, encara que hi ha un desconeixement general sobre això en la població.

Eduardo Guillot Periodista de Cartellera Levante-EMV. A més ha dirigit dos curts i videoclips. Va treballar en una productora de curts i segueix treballant també com a assessor de festivals de cinema.

José Ignacio Pastor President d’ACICOM. La seua trajectòria audiovisual sempre ha estat relacionada amb l’educació. Argumenta que és preocupant la situació del curtmetratge i dóna alternatives perquè siga valorat com es mereix. És necessari crear una alfabetització mediàtica, ensenyar a escriure i a llegir l’audiovisual, atesa la seua rellevància en la societat actual. Resulta paradoxal que en una societat accelerada com en la que vivim no se li atorgue més espai al curtmetratge.

Cal fer un esforç per fomentar l’exhibició i la creació de públics. Cita com a exemple el Cicle de Cinema Social i Polític Valencià i el cicle “Cinema Ciutadà Compromés”, tots dos engegats per ACICOM. El segon ha tingut bastant èxit i s’ha convertit en festival. ACICOM també té en compte la tecnologia moderna com a potent canal de comunicació en què els curtmetratges poden tindre un espai important.

José Ignacio també planteja l’opció de realitzar festivals de curtmetratges juntament amb l’EMT i RENFE perquè projecten curts en els transports públics de busos i trens.

Jordi Revert Director de L’Atalante, revista d’estudis cinematogràfics organitzada en la Universitat de València. És també periodista de la revista FM. La seua experiència sobre el cinema està més enfocada com a crític i com a jurat. Secunda que el curt ha de tindre més rellevància, i no limitar-se a un succés eventual com són els festivals o certàmens. Cal injectar el curt en el dia a dia de la gent. A més, suggereix que la crítica hauria de també dedicar el seu interés als curts, no solament als llargmetratges.

Teresa Mata Representant de l’Aula de Cinema de la Universitat de València. Fan cicles mensuals de cinema de diferents temàtiques. Tots els dimarts i dijous hi ha sessions, a part de presentació i col·loqui. Confessa que no solen programar curts. Quan ho han fet ha sigut a manera de complement del llarg, i curiosament va agradar més que el llargmetratge. Li agradaria promoure més sessions de curts en l’Aula de Cinema, malgrat les dificultats (més autors, més presentacions).

Teresa presenta també el festival de cinema itinerant en el qual participa. La idea d’aquest festival és aproximar els curts directament als barris i als xiquets, amb finalitats educatives.


Joshua, Festival Radio City Radiocity ja ha acomplit setze edicions amb aquest festival. Pretén ser un local que difonga cultura, no solament l’oci nocturn. Planteja el sector del curtmetratge i del migmetratge com una indústria molt important que té molt poca visibilitat, però que cal fomentar i donar-li el valor que es mereix. Esmenta la labor crucial de promoció dels curts a través dels festivals.

Laura Pérez Representant de Cartelera Turia. Revista especialitzada sobretot en el cinema, encara que a penes tracten sobre el curtmetratge, cosa que li agradaria canviar. Organitza el Festival de Curts de Requena. També forma part de l’associació ciutadana La Mostra Viva, i vol introduir-hi els curts. Laura es declara fan del format del curtmetratge i el considera en el mateix nivell que un llargmetratge. Pensa que és substancial transmetre aquesta idea d’equitat al públic. Esmenta breument que les plataformes existents i les que estan per vindre han de promoure el curtmetratge.

Vicente Seva Director del Festival de Cinema d’Alacant i del festival Educa Acció, enfocat als xiquets. D’altra banda, també organitza el festival Majors de Cinema, en el qual els curts els fan persones de la tercera edat, potenciant l’interés del cinema en els majors. També ha realitzat curts i videoclips. Diu que en el Festival de Cinema d’Alacant sí que es dóna importància als curts, tant de ficció com d’animació, documentals, etc. Expressa que és interessant la reunió per a conéixer-se tots.

Ignacio García Organitzador de Cinemista i dels cinemes Aragó. Està compromés totalment a programar curts de forma constant en una de les quatre sales del cinema.

Vicente Sanchís Representant del Festival de Cinema Independent d’Elx. El festival va estar a punt de desaparéixer a partir de l’any 2011. Assevera que estan reflotant el festival gràcies a la tecnologia, encara que queda molt per fer. Van crear la seua pròpia plataforma en línia sobre el festival el 2012. Volen recuperar l’interés del públic amb la intenció d’integrar de nou el festival en els barris i en la vida quotidiana. Després comentarà els seus plans per al futur en relació amb aquesta plataforma en línia i altres canals.

Beatriz Martínez Membre de l’Associació Mediterrània de l’Audiovisual, que es va crear el 2014. S’han interessat pel curtmetratge en l’àmbit professional. Pretenen potenciar els curtmetratges locals contactant amb distribuïdores que fomenten el curtmetratge en les diferents comunitats autònomes. Així, es poden veure en el festival diferents curts locals de cada comunitat autònoma. Enguany presenten curts que es van fer el 2013. L’any passat eren els del 2012. D’aquesta forma no perjudiquen la trajectòria comercial dels curts en els festivals competidors.


Alfredo Tarancón Representant del festival Quartmetratges. S’especialitza en curts valencians, cercant que tinguen visibilitat. Fa dues activitats: el festival de curts i el concurs de guió. A Alfredo li agrada el cinema perquè de xicotet va veure un llibre recopilador dels guions guanyadors d’aquell any.

Sempre han pretés aconseguir més visibilitat mitjançant diferents opcions i experimentant: tallers sobre com fer curts amb mòbil, xarrades, tallers amb gent gran. Col·labora amb Radiocity.

Sandra Mora Codirectora del Festival de Cinema i Drets Humans de València. El festival va desaparéixer perquè es va quedar sense pressupost, encara que l’any passat el van recuperar. Es presenta el format de documental i ara també té secció de curts, amb l’ajuda d’Álvaro Yebra. Diu que per a ells és fonamental educar en valors, crear una alfabetització en imatges i crear noves audiències que demanden aquests formats.

Projecten curts i llargs per a centres escolars i universitaris, amb col·loquis i debats. El Muvim col·labora amb aquestes sessions.

També han fet sessions urbanes amb l’ajuda d’associacions de veïns com Beniconfusión o Districte 008.

Helena Nadal Representant de Cortocomenius. L’organitzen professionals de la docència, professors de l’Institut Juan Comenius. Està d’acord sobretot amb els comentaris relatius a l’educació en imatges. Diu que és preocupant la formació en imatges en els joves. És necessari fer més visible el curtmetratge valencià i que els xiquets comencen a fer projectes audiovisuals. A més, volen que l’organització del festival la facen els alumnes també, no solament els continguts.

Gerardo León Periodista de la revista Agenda Urbana. Reflexiona sobre què poden aportar els representants dels mitjans de comunicació en aquest debat. El primer que destaca és la falta de visibilitat de les activitats culturals en el públic. Hi falla la comunicació amb la gent. La comunicació és essencial perquè la gent siga conscient de l’existència de les programacions. Pensa que els festivals no donen la importància a la comunicació que haurien de donar-li.

Critica que no es coneixen els noms dels professionals del cinema a València, al contrari que a Catalunya o Madrid. Cal donar més transcendència a aquests professionals perquè els joves s’interessen més en l’audiovisual, i per tant, en els curts. També planteja del sector de la producció valencià en general.

Álvaro Yebra Secunda l’afirmació de Gerardo sobre l’absència de comunicació entre programadors i públic, igual que l’alfabetització de les imatges, ja que el debat tracta sobre la relació del sector amb l’audiència i com arribar millor al públic.


Carlos Madrid Director del festival de migmetratges La Cabina. Coincideix amb Gerardo en el sentit de la comunicació, i inclou la segmentació de públics. Cal ser responsables i assumir la culpa que els festivals tinguen poca audiència. Cal millorar la comunicació, no solament a escala publicitària, sinó amb altres mitjans, com per exemple el boca a boca en la vida quotidiana. Cal fomentar l’interés de l’audiovisual en els joves mitjançant diferents activitats com ara tallers, xarrades en els instituts i altres.

Quant al públic adult, cal veure quines formes poden haver-hi per a potenciar el seu interés. Incideix en la segmentació de públics; no es pot abastar tot el públic amb un festival, cal seleccionar.

Eugenio Viñas Periodista de Valencia Plaza. És el responsable del sector de cultura. És el mitjà digital amb més audiència de la Comunitat Valenciana. Està molt interessat en el pes del cinema i del curtmetratge en els grans mitjans massius. Coneixedor de la dificultat que té el cinema per a ser difós en els mitjans de comunicació, li agradaria parlar sobre això posteriorment.

Rafael Maluenda Director de Festival Internacional de Cinema de València, Cinema Jove, organitzat per l’IVAC. El festival va començar sent de curts, més dirigit a l’educació. Ara abasta tots els formats i és un festival de competició, encara que segueix estant vigent també l’objectiu de la formació.

Reivindica que el cinema en el seu començament va ser curtmetratge, per la qual cosa el curt és genuí i també cinema. Lloa La Cabina perquè hi ha molt pocs festivals de migmetratges.

El curtmetratge té una secció d’educació cinematogràfica en “Pantalla jove” amb la col·laboració d’Álvaro Yebra. El curtmetratge està molt present en el festival. Pretenen aportar un coneixement major a l’espectador sobre els elements narratius i tecnològics i sobre com s’articula el discurs cinematogràfic, tant en llargs com en


curts. El festival té seccions de tot tipus: ficció, documental, animació, experimental, etc. Intenten representar totes les disciplines cinematogràfiques.

Quant al tema dels públics, és cert que hi ha molts problemes. No sempre es compleixen les expectatives esperades amb les programacions. Cal fidelitzar el públic i crear programacions atractives que siguen visibles.

Menciona el “Festival i la ciutat”, ja que se celebrarà un esdeveniment a la Nau sobre aquest festival.

Carlos Escolano Redactor del blog Cinemistas. Lloa els festivals esmentats per normalitzar el curtmetratge, encara que també projecten migmetratges i llargs. El curt hauria d’estar més normalitzat i ser més visible. Cal tindre en compte el canvi de paradigma digital. Ara es consumeix més audiovisual que mai. La labor de les sales de cinema i festivals i altres és fonamental perquè són l’altaveu principal, encara que també cal posar l’accent en el consum digital interactiu a través de webs, blogs, xarxes socials i altres plataformes com Vimeo, Youtube, etc. Aquestes plataformes, a pesar que ofereixen facilitats, també poden tindre efectes contraproduents per la sobreabundància de continguts.

Les televisions locals de la Comunitat Valenciana programen productes reciclats. Aquestes televisions tenen els seus públics i podrien programar curtmetratges. Menciona a el programa de la televisió d’Alacant La nit en curt, en què s’emet el curt i es fa un col·loqui amb el director. Són iniciatives interessants, que es fan amb pocs diners i que omplin espais buits.

Sonia de la Vega Organitza el Festival de Cinema Culpable de Vila-real. És un festival que atrau bastant el públic perquè porten gent famosa que promociona el festival, principalment professionals del cinema. Gràcies a això el festival ha arribat a tot el poble. El festival té la secció de “Cinema express”, en què els joves fan els seus propis curts en tan sol dos dies.

Paqui Méndez Directora de Curtmetratges per la Igualtat. Tracta la temàtica de la igualtat de la dona. Ha anat creixent l’interés del festival de forma exponencial. No és un festival comercial, la seua funció és social. Enguany han implementat la possibilitat de descàrrega dels continguts en línia. És un festival de caràcter internacional. Agraeix que molts més festivals estan començant a realitzar continguts similars.

Manuel Ventimilla Programador de les activitats del Muvim. Afirma que el rol del museu és ser un facilitador, facilitador de transmissió de la cultura. En aquest cas, també de la cultura cinematogràfica. Planteja com arribar més al públic mitjançant una bona xarxa de comunicació.


Dora Martí Remarca el paper de l’educació. La importància d’educar en imatges les futures generacions perquè valoren més el curtmetratge i suscitar més interés en aquest món. Hi ha un excés d’oferta d’activitats culturals relacionades però molt poc públic. Argumenta que no es pot crear una única plataforma de distribució, n’hi ha moltes. Luis Eduardo Pérez Representant de l’EDAV. L’EDAV organitza el cicle “Autors en curts”, amb l’objectiu de donar visibilitat a realitzadors de la Comunitat Valenciana. Se centra sobretot en els guionistes. El principal propòsit és mostrar-li al públic la labor del guionista dins del procés audiovisual. El cicle té diferents seccions: ficció, documental, animació i sèries web. Estan oberts a altres formats i continguts audiovisuals en què destaca la tasca del guionista en cada format. Enguany han inclòs en els cicles unes classes magistrals per a atraure especialment estudiants.

L’audiovisual ha d’obrir-se a tots els formats possibles, i no estancar-se únicament en la pantalla gran. Hi ha moltíssima producció de curts, quan justament hi ha menys ajudes que mai. Cal potenciar aquesta energia; la base està en l’educació perquè es valore més el sector. Áurea Ortiz Professora UV/AVCA. També és crítica en premsa i ràdio i ha programat festivals. Parla de la necessitat del suport públic per a mantindre i difondre el patrimoni cinematogràfic. Reivindica la labor de la Filmoteca i pensa que hauria de rebre més ajudes. El sistema crea analfabets audiovisuals, per tant ciutadania no lliure i no informada. Atorga valor i autonomia al curt. Hauria de tindre un paper més rellevant en l’educació audiovisual. El curt té una excessiva llibertat; qualsevol pot fer curts, és una pràctica molt lliure i social.


Sessió de debat Álvaro Yebra Comença el debat. Parlem de festivals. Dora Martí Parla de Festimapp. És un mapa de festivals de la Comunitat Valenciana, no solament de curts. Hi ha entre cinquanta i seixanta festivals. Convida a tots a veure les jornades del Festimapp i l’estudi. En aquest es tracta de temes com ara les preocupacions dels festivals, les millores, etc. Eduardo Guillot L’estudi està en la web de l’IVAC. Ací podem veure el cens de festivals. Cada any hi ha festivals que desapareixen i reapareixen per diverses circumstàncies. Una de les conclusions del debat que destaca és l’obligació de fer activitats més constants tot l’any, així com els aspectes col·laboratius entre els diferents membres dels festivals. Els festivals són l’única forma de difusió dels curtmetratges amb finalitats econòmiques. Això és un problema, ja que manque la visibilitat d’aquests festivals i un pressupost; a voltes els festivals tarden anys a atorgar els premis. És un problema per al món del curt, ja que d’aquesta manera no es pot normalitzar ni convertir-se en indústria.

És necessari crear una indústria sòlida del curt per a donar més valor al sector del curtmetratge i motivació als realitzadors. Es dóna una negativa tendència a fer que el curt no cotitze, sinó a fer que siga un producte de difusió gratuït. Li sembla fantàstica la proposta de Cinemista de projectar curts en una sala. Lloa també La Cabina per la seua aportació amb la difusió de migmetratges. Finalment, convida els participants a veure el Festimapp. Sonia de la Vega Cinema Culpable és un festival que dóna molta importància al curt provincial. En aquest festival s’atorguen premis econòmics als guanyadors. Molts d’ells realitzen més curts amb aquests premis. És molt important atorgar aquests premis per a


motivar el sector. Els curtmetratgistes mereixen tindre beneficis per a sentir-se valorats com a treballadors. Explica que hi ha el premi del públic i el del jurat, que és molt dispar. Carlos Madrid Pensa que posar gratis les sessions de curtmetratges en festivals i altres fa mal al sector perquè implica, a part que no hi haja cap benefici econòmic, que no es valore el sector com s’hauria de fer. Creu que s’hauria d’establir un preu simbòlic, i així el públic ho apreciaria més i podria exigir més qualitat. Beatriz Martínez Respecte al que diu Carlos, ella argumenta que en el seu festival, amb la pujada de l’IVA, els preus de les entrades augmentaven i assistia molt poc de públic. I per això prefereixen fer els festivals d’entrada gratuïta. Afirma que l’IVA s’hauria d’abaixar o establir altres alternatives perquè els preus siguen més assequibles. Carlos Madrid Està d’acord amb Beatriz. Ell també està obligat a fer sessions gratuïtes. Segueix pensant que prefereix establir un preu simbòlic d’uns 2 o 3 euros per a recompensar els qui realitzen els curts. Parla també sobre la problemàtica que molts festivals no puguen pagar immediatament els concursants. Diu que l’Administració no es preocupa de millorar això perquè no paguen al dia les subvencions dels festivals. José Antonio Hurtado Com a gestor cultural afirma que coneix bé l’Administració pública. Planteja i exigeix la dissolució de CulturArts. Afirma rotundament que l’IVAC s’ha enfonsat a causa d’aquesta institució. Abans la Filmoteca funcionava molt bé, i en el moment en què el PP va crear CulturArts tot es va enfonsar. També critica els festivals perquè no donen quasi ajudes. Ignacio García Està d’acord amb el fet que cal pagar per a consumir l’audiovisual. Pregunta directament a Álvaro Yebra si li sembla cara una projecció de cinc a huit curts per 4,50 euros l’entrada. Aquest respon que cal contextualitzar: és a dir, hi ha un cinema que oferisca els mateixos serveis? Quina és la qualitat d’aquests curts? Ignacio pensa que no cal menysprear el curt, que és igual de vàlid que el llarg, ja que pot ser igual de bo o de dolent.

Rafael Maluenda Argumenta sobre el que diu Ignacio que l’avantatge que té el llargmetratge respecte al curtmetratge és que el primer té la seua pròpia promoció. A més, el curtmetratge per a l’exhibició necessita altres curts per a completar l’espai, però el llarg no requereix l’ajuda d’altres productes. Ignacio l’interromp apel·lant al fet que es pot crear aquest tipus de programació. Cal contextualitzar aquest format, esforçar-se per a donar-li vida i difondre’l. José Antonio Hurtado


Afirma que el problema en aquesta dualitat entre curts i llargs radica en el fet que una sessió de curts és realment més cara i damunt atrau menys gent. És també més treball perquè cal gestionar el muntatge de diversos curts. És, per tant, més costós per a l’exhibidor oferir curts que llargs. Ignacio García Hi està d’acord. Sap que si, oferint sessions de curts als cinemes Aragó, amb el pas del temps no s’aconsegueix rendibilitat, haurà de plantejar-se abandonar la idea, però ho vol intentar, ja que pensa que sí que hi ha un públic que consumeix curts. A més, parla sobre el descuit generalitzat que hi ha a València sobre l’homogeneïtat de l’audiovisual. Ignacio no vol deixar-se dur per l’homogeneïtat comercial, vol oferir una varietat de productes heterogènia.

Álvaro Yebra Subratlla la importància dels públics. En el moment que no hi ha expectació, no es pot oferir una sessió de curts. El repte està en com comunicar alguna cosa nova, alguna cosa que pretens vendre i que fins llavors no es venia.

Dora Martí Torna al tema de la remuneració del curtmetratge. Cal canviar la mentalitat de la gent que es pensa que el curt és un producte que s’ha de consumir gratis legalment. Tampoc estan acostumats els mateixos professionals encarregats dels festivals a pagar als productors per exhibir els curts. D’aquesta forma Dora fa autocrítica. Vicente Seva El festival d’Alacant mai ha cobrat per projectar curts. D’aquesta forma les sales s’omplin. També van fer un experiment: projectar curts comercials en places urbanes. La gent hi anava pensant que els posarien llargmetratges, i per a la seua sorpresa van ser curts i els van agradar. És important educar la gent, el pensament general és que el curt no és de qualitat. També està d’acord en el fet que és bo cobrar per les projeccions, sempre que siguen de qualitat.

Argumenta que els festivals no han d’acomodar-se i recolzar-se solament en les subvencions públiques. Cal cercar més independència econòmica de l’Administració pública. Si escau, el festival d’Alacant rep ajudes també d’empreses privades, quasi un 60% de les ajudes són d’empreses privades. Laura Pérez Està d’acord que caldria cobrar un mínim per les sessions de curts. Exposa el Festival de Requena com a exemple: va ser un festival molt xicotet, que va eixir del no-res, organitzat per un grup de gent anònima sense cap experiència. Al principi es van plantejar no cobrar. El festival es patrocinava al principi gràcies a empreses privades, ara l’Ajuntament hi col·labora també, encara que les ajudes arriben molta tard. Al final sí que van optar per cobrar a la gent, tres euros per a tot el festival (tres dies), per a donar-li una mica de valor al curt, encara que siga simbòlic. El festival sí que té el seu públic, a pesar que l’entrada no siga gratuïta.


Elena Pensa que el problema es troba en el fet que el públic general, que no és amant dels curts, no està acostumat a pagar per veure’ls, perquè no els veu productes atractius. Cal educar la gent perquè valoren el curtmetratge i siguen conscients que s’ha de pagar per veure curts. Cal plantejar com fer més atractiu l’embolcall del curtmetratge i explotar el públic potencial. Laura incideix que, curiosament, la gent que més va al seu festival és gent gran. Encara que semble que el curtmetratge interessa més els joves, realment no sempre és així.

Eugenio Incita a la reflexió sobre quins són realment els objectius dels festivals. Si l’objectiu és tindre el màxim nombre possible de visitants, és normal que l’entrada siga gratis. Això ha comportat greus conseqüències per a aquest sector, ja que la percepció del públic és que el curt ha de ser gratis perquè s’ha culturitzat així. Obri una possible solució: donar valor a les marques que patrocinen els festivals o les sessions. Diu que els organitzadors dels festivals haurien de denunciar l’Administració quan no els paguen.

Álvaro Yebra Fa un incís sobre aquest tema dels impagaments i altres. Des de l’Associació de la Indústria del Curtmetratge, hi ha una iniciativa, el codi de bones pràctiques, que són unes normes que han d’acatar els festivals: atorgar els premis, informar els seleccionats, etc. Dani Gascó És jurat del Festival de Curts de Radiocity. A l’any ha de veure més d’un centenar de curts. Li encanta perquè veu molta salut creativa en el curt, sovint més que en el llarg. Molts dels grans moments cinematogràfics de l’any per a ell són de curtmetratges. El curt és una demostració que es pot fer bon cinema amb pocs diners. Afirma que en realitat no hi ha una indústria del curtmetratge. Molts dels qui fan curts els fan a més sense ànim de lucre, solament per amor al cinema. Està d’acord amb la idea d’Eugenio de crear marques sòlides per als festivals i sessions. Es necessita una bona organització per a crear l’hàbit en la gent que vulga veure curts. És pràcticament un producte nou i cal generar l’hàbit per a anar a veure’l. Remarca el volum de gent que fa pel·lícules sense diners i sense cercar beneficis. És un exercici molt saludable. Beatriz Martínez No està d’acord amb Dani perquè ella és productora i defensa una indústria del curtmetratge. Està bé que hi haja gent amateur que faça curts sense ànim de lucre, però també cal donar suport als professionals, que sí que es gasten molts diners i que busquen rendibilitat. No és el mateix qui fa curts per hobby que qui ho fa per professió.

Dani Gascó afirma que així està el panorama, no que ho defense. La gent fa curts i ningú cobra: ni els actors, ni l’equip tècnic, ni els col·laboradors. Beatriz afirma que això és un gran problema, que fins i tot els festivals ho fan malament per confondre els amateurs amb els professionals i no pagar. És necessari fer aquesta dualitat, no


posar-los al mateix nivell, solament així es pot afavorir una indústria del curtmetratge de qualitat. Reivindica que és just que hi haja gent com ella que vulga viure d’això, i vol que li paguen per oferir aquest servei, que és igual de vàlid que qualsevol altre, ja que requereix formació, temps, diners i treball.

José Ignacio Pastor Per a ACICOM, el curtmetratge és usat per a millorar la dieta mediàtica i cultural de la ciutadania. També des d’un punt de vista educatiu i formatiu. Explica que és necessari establir unes pautes per a establir qui és professional i qui no en el món del curt. Comenta que va ser jurat en el Festival de Font de la Figuera, i ací moltes de les pel·lícules presentades estan fetes per la gent del poble. És un festival de baix cost que s’ompli, el millor de tot és que costa sis euros l’entrada i la gent va amb interés per aquesta producció autòctona.

Sobre el tema del finançament, parla de la taquilla inversa: aportes diners segons la teua situació econòmica. Hi ha altres fórmules com el finançament col·lectiu per a les entrades. Són models diferents que s’han d’adaptar segons el festival.

D’altra banda, pensa que si hi haguera una televisió pública, seria obligat fer una programació de curts. També en els canals locals que hi ha. També parlar amb les companyies telefòniques per a emetre continguts seria una bona idea. Luis Eduardo Pérez Sí que pensa que hi ha una indústria del curtmetratge, encara que siga reduïda. És un format més d’explicar històries. Si es disgrega de la resta de l’audiovisual, perdrà força. Creu que ha d’haver-hi representants de la Conselleria d’Educació en aquests debats, ja que és fonamental inculcar a la gent des de menuts la valoració de l’audiovisual, el fet que no s’ha de consumir sempre gratis, i que també és fonamental ensenyar les nocions bàsiques del llenguatge audiovisual perquè s’aprecie més, ja que és una indústria molt important i hi ha gent que pot guanyar-se la vida explicant històries. És una font d’ingressos molt important per a l’Estat, i un ofici molt passional. Diu que és obligatori eixir d’aquest col·loqui amb la intenció d’exigir a l’Administració pública que aporte més pressupost a la indústria audiovisual. Per desgràcia, molta gent es dedica a açò per l’amor a l’art, de forma gratuïta. Però el normal és que la


gent cobre pel que fa, perquè sinó la indústria flaqueja.

Vicente Sanchís Lloa l’exemple que ha comentat abans Ignacio Pastor, el Festival de Font de la Figuera. Li sembla un cas paradigmàtic i excel·lent. Diu que, parlant amb altres productors estrangers, ells sí que cobren per fer curts.

És necessari canviar la situació en què es troba el nostre país. Vicente també es planteja cobrar a la gent un preu simbòlic pel seu festival, un euro. Aquests diners els vol invertir en el pagament de les seleccions de les projeccions. Encara no ha pogut aconseguir establir el preu per entrada, però està segur que ho farà. Quant al que comentava Ignacio Pastor de les noves tecnologies i les companyies telefòniques, el Festival d’Elx ha col·laborat amb Movistar, però, malgrat això, simplement és un canal, l’important són els continguts.

Esmenta també la companyia Netflix. Hi ha una guerra entre Movistar i aquesta plataforma. Per a ell, això és el futur, que aquest tipus de plataformes paguen per oferir curtmetratges també. Està per veure si el curtmetratge entrarà en aquestes plataformes. Álvaro aporta sobre aquesta situació l’exemple de Filmin. Molts festivals cedeixen gratis els seleccionats a Filmin. Filmin està aportant una mica pel curt, veurem que passa amb Netflix. Vicente afirma que justament Filmin ara està interessada a comprar curts del Festival d’Elx, cosa que fa uns quants anys no passava. Gerardo León És fonamental que els festivals busquen l’espectador, que no es conformen a fer el festival i ja està. Cal evitar l’endogàmia, cal anar més enllà, canviar la mentalitat i projectar-se cap a fora. Hi ha curts valencians que han arribat a Sundance; això ha de tindre una repercussió, perquè significa que es fan curts de qualitat també a la Comunitat Valenciana, però estan desaprofitats perquè no hi ha audiència. Cal fomentar més la cultura audiovisual valenciana, molta gent no sap que existeix la Filmoteca. L’Estat ha de promocionar més aquestes institucions de gestió de cultura.

La conclusió és que no se sap el que es fa a València, no se sap quins són els professionals que estan darrere d’aquestes obres, per la qual cosa no es crea empatia i es menysprea el sector. És un sector que està molt atomitzat, no transcendeix. José Antonio Hurtado Parteix de la base que estem en una situació cultural molt negativa, a la qual s’ha arribat per culpa de la crisi, per les males polítiques i per altres qüestions. La institució que sustenta l’audiovisual a la Comunitat Valenciana és l’IVAC. Assumeix activitats de festivals, però cal no limitar-se a això. Els festivals són esdeveniments puntuals en el temps. És necessari fidelitzar el públic, crear hàbits, establir una política quotidiana amb el públic. Un bon exemple és el públic de La Cabina, que busca migmetratges en concret. Quan la Filmoteca ha programat curts els resultats han sigut molt negatius, molt pitjor que una sessió de llargmetratge. Això no succeeix solament a la Filmoteca, succeeix en general. No hi ha forma de vendre al públic el curtmetratge, i és una qüestió que cal plantejar-se.


Tornant al tema dels festivals, cal apostar per crear infraestructures culturals públiques permanents, i no sotmetre’s únicament al fenomen de l’esdeveniment. Cal exigir a l’Estat un suport continu de la cultura. Molts projectes que la Filmoteca ha proposat no han tingut èxit perquè l’Administració pública no els ha donat suport, encara que sí que hi haguera públic assistent. La Filmoteca ara també té molts menys mitjans i personal que abans. El problema de la comunicació mediàtica existeix en tots els mitjans, hi ha una deterioració general.

Advoca també per crear coordinadors en els festivals perquè no se solapen ni es contraprogramen els diferents festivals, per tant és una autocrítica que manca més comunicació entre els diferents festivals i institucions culturals.

Torna a afirmar que els cicles de curts en la Filmoteca no triomfen gens. Cal treballar amb els públics, especialment amb els joves. Cal buscar aquest públic, ja que la majoria de gent que va a la Filmoteca és adulta o de la tercera edat. Abel Guarinos Diu que és més fàcil fidelitzar un públic que ja existeix, en comptes de crear-lo. Cal crear noves demandes. També pensa que les sessions de curts s’haurien de pagar, igualment que una pel·lícula en el cinema o un espectacle teatral. Reparteix a tots els assistents informació sobre les localitats de València que poden programar sessions de curts o altres serveis culturals. Critica la mínima inversió que fa CulturArts en CircuitArts, el seu projecte. Exposa que els ajuntaments encara no donen la importància que haurien de donar-li al curtmetratge.

Irene Cubells Exposa el seu projecte, “La ruta més curta”. L’organitza al costat de Lila Giovanno. Se celebra el Dia Internacional del Curtmetratge. L’esdeveniment és gratuït i dura un dia sencer. Enguany “La ruta” es distribueix per diferents locals del Cabanyal, on es projecten curts. Cada local té una sessió temàtica diferent. Volen acostar el curt al públic majoritari i recuperar curts més vells d’altres anys. A més pretenen donar a conéixer noves formes d’oci interactiu com ara bars, perruqueries o d’altres. Utilitzen molt les xarxes socials per a la promoció, ja que tenen molt pocs diners. Tot el seu pressupost prové de l’IVAC; comunicar-se amb altres administracions ha resultat una tasca molt difícil. Resulta costós també trobar locals disponibles per a projectar els curts, ja que hi ha un recel cap al curtmetratge.


José Antonio Hurtado Torna a incidir en la importància de crear infraestructures permanents culturals i que tinguen el suport de l’Estat. No està en contra dels festivals, però sí que és necessari canviar el xip i no limitar-se solament a això. Cal crear un hàbit en la gent com anar al cinema però per a veure curts. Irene Cubells Afirma que justament l’objectiu dels festivals és acostumar al públic al fet que veja curtmetratges, no solament a l’esdeveniment, també a la Filmoteca o en llocs com els cinemes Aragó.

Sara Mansanet Diu que l’esforç per comunicar millor o pitjor es nota en cada festival. És necessari adaptar la comunicació al públic, i no a l’inrevés. Jordi Revert Respecte al problema de l’eventualitat, sí que pensa que s’estan creant finestres d’exhibició permanents com el projecte dels cinemes Aragó o La Cabina Clàssics. Assevera que falta interés pel curtmetratge en els mitjans de comunicació, sobretot a la Comunitat valenciana. A més, la resposta del públic als projectes nous de festivals de curts o similars és bastant dolenta. Tots hem de fer un esforç per a fomentar aquest interès: els mitjans, les institucions educatives, etc. Teresa Mata L’Aula de Cinema sol tindre públic, però públic que veu qualsevol cosa, perquè són gent gran que tenen molt temps lliure. Ací està el programa, cal trobar l’interés dels joves. És molt important crear una imatge de marca que puga dialogar amb tipus de públic específics. José Antonio intervé posant un exemple arran del que comenta Teresa. Diu que la Filmoteca va desenvolupar un cicle anomenat “Bàsics Filmoteca”, orientat a universitaris sobretot. El primer any va tindre èxit perquè els alumnes estaven obligats a assistir-hi. Aquesta gent després ja no acudia perquè ja no els obligaven. La idea no és tindre un públic captiu, sinó voluntari. El públic jove ha desertat de les sales cinematogràfiques.


Teresa afirma que la programació per a joves és molt intermitent. Reivindica que sí que hi ha joves que busquen programacions que els agraden. Els programadors haurien de saber trobar aquests requisits. Torna a dir que és molt important crear hàbits i targets mitjançant la imatge de marca. Elena La preocupa el desinterés general de la gent pel curt. Costa crear aquest interés, i a voltes fins i tot cal obligar a fer-ho, des de la seua experiència com a docent així ho pensa.

Està d’acord a crear un pla d’educació audiovisual. No es pot crear l’hàbit sol des de la universitat, cal integrar-lo molt abans. Succeeix el mateix amb l’anglés, cal integrar-lo com més prompte millor, no als vint anys. Ningú s’escapa de l’audiovisual, està present en les nostres vides cada minut. És necessari tindre un coneixement i interés sobre aquest. Álvaro Yebra Remarca la labor de la Coordinadora de Festivals de Catalunya. Fan jornades de formació per a gestors dels festivals sobre com aconseguir patrocinis, promoció i altres qüestions. Lloa aquest tipus d’iniciatives.

Gerardo León Està d’acord amb José Antonio Hurtado a crear estructures estables. A més, és necessari que els festivals tinguen les idees clares i un programa intel·ligible. Hi ha un gran problema quant al discurs social sobre el cinema. A la gent ara li és igual anar al cinema o no, perquè no importa si la pel·lícula es veu en pantalla xicoteta o gran. I no és el mateix, és com comparar un quadre de Picasso en viu amb una reproducció. És important recuperar aquest discurs per a tornar a animar la gent a anar més al cinema. Áurea Ortiz Áurea fa autocrítica remuntant-se a la seua joventut. Afirma que el curtmetratge mai ha tingut una bona època, igual que el cinema independent. Sempre s’ha vist el cinema comercial, exactament igual que ara. No hi ha un passat feliç al qual tornar. El que fa falta és una bona educació audiovisual.

El panorama és una guerra. Hi ha el públic majoritari que veu només cinema comercial, i el públic minoritari, al qual li agrada un altre tipus de cinema que té més dificultats per a ser exhibit o ser rendible. És una guerra en la qual el minoritari (llargmetratges independents, curtmetratges, etc.) no pot guanyar. Per tant, no existeix el terme de públic en singular, sinó en plural, públics. Sí que és cert que està bé –no solament està bé sinó que s’ha de fomentar– el fet que es veja més cinema minoritari per part de la docència, mitjans de comunicació, festivals o gestors culturals.

Però cal ser conscients de les limitacions que sempre hi hauran. No es pot ser tan ambiciosos ni tindre la pretensió de totalitat d’arribar a tothom amb aquest tipus de propostes. Pensa que tenen una visió molt endogàmica. Els pot més el desig que la


realitat, el desig de veure el tipus de cinema minoritari que ells adoren en totes les sales, i disminuir les superproduccions. I això no pot ser.

Esmenta el cas de la Font de la Figuera. Un poble on ha triomfat el curt i s’està creant una cinefília gràcies a l’acostament de la gent. És un exemple a seguir. També necessitem que la indústria siga menys conformista. No s’han de conformar únicament amb les subvencions públiques.

Manuel Ventimilla Parla del paper del director com a paper tridimensional: estratègic, tàctic i operatiu. Ací pot encaixar-se des de les coordinadores la construcció de bones pràctiques audiovisuals, objectius, etc. Quant al tema dels públics, és clau definir el teu públic i efectuar comunicació amb aquest a través de les xarxes socials i altres mitjans. Després és necessari verificar que aquest target al qual s’arriba per les xarxes acudisca al museu. Això és una tasca molt difícil. Hi ha molts espais buits, als quals no va ningú. És fonamental edificar un públic sòlid. Álvaro Yebra Tancament i comiat. S’estableix la idea de crear més comunicació i col·laboració entre els diferents col·laboradors de la reunió.

trobades del cinema breu - curtcreixent.org

Documents

Transcript of trobades del cinema breu - curtcreixent.org