Post on 25-Jan-2017
Com la tecnologia transforma la
humanitat
43a sessió web 16 de març de 2016
Ricard Faura i Homedes
@ricardfaura
Programa i metodologia
- Bibliografia i documentació consultada
- Presentació personal
1. La percepció ideològica de la tecnologia
2. La tecnologia com a protagonista de les transformacions al voltant
de l'home
3. Què ens aporten de diferent les TIC?
4. Evolució o transformació de l'home?
5. Conclusions
Visita a exposició +Humans del CCCB
2
Bibliografia i documentació consultada
3
4
5
6
7
8
9
10
11
Presentació personal
12
Construcció ideològica de la
tecnologia
13
26
The Histomap of Evolution
Author: Sparks, John B.
Rand McNally and Company
Date: 1942
Mida: 144cms X 54cms
(Notes del mateix Histomap)
"El Histomap de l'Evolució” de John B.
Sparks." mostra "Línies de descens i
dominància relativa de les classes, ordres i
diverses espècies de vida." En els laterals hi
ha una llista cronològica de "períodes
històrics culturals geològics" i "La història de
l'aparició i progressió de la vida". Glossari en
el panell inferior.
vv
v
Què ens aporten de diferent les TIC?
27
28
29
30
31
32
33
42
44
46
Paul Baran
47
51
58
59
60
La tecnologia com element socialment
transformador
61
62
63
64
66
68
70
71
Exemple de transformació social per la tecnologia:
l’Ascensor
72
75
“Convivència”
entre classes
socials
Fenòmens provocats per l’impacte de les TIC
79
La irrupció i consolidació de les TIC, provoca tres “fenòmens” que anomeno: - Efecte Estruç - Efecte Esplugues City - Efecte Sunami
Efecte Estruç
Efecte Esplugues City
Efecte Sunami
El nens i joves, nous i grans compradors i consumidors
Consum responsable?
S'anomena Nadiu Digital (Marc Prensky, 2001) a totes aquelles persones que van néixer durant les dècades dels anys 1980 i 1990, quan ja existia una tecnologia digital bastant desenvolupada i la qual estava a l'abast de molts
El mal ús del concepte “Nadius Digitals”
ESTEM ENVOLTATS DE DADES..
L’any 2003, s’havien generat 5 exabytes d’informació des de l’origen de la
humanitat. Aquesta dada ens diu poca cosa si no la comparem amb els 295
exabytes d'informació que ja havíem generat l’any 2011. Cada dos anys
generem gairebé el 90% de les dades, dels quals només el 0,5% han estat
analitzats. Cada dia creem uns 2,5 exabytes d'informació i es preveu que
durant l'any 2015 es crearan 7,9 zettabytes o el que és el mateix: 18
vegades tota la informació que conté avui dia la Library of Congress dels
Estats Units.
93
94
Apareixen nous fenòmens com és el de l’abundància d’informació i,
com a conseqüència, la necessitat de triar i seleccionar la mateixa per no
caure en el fenomen de la infoxicació, necessitant més que mai, eines,
metodologies i professionals que ajudin a seleccionar i prioritzar aquest
allau d’informació.
Com diu la primera de les lleis de The Five Laws of the Curation
Economy: La gent no vol més contingut, volen el que necessiten.
95
ABUNDÀNCIA D’INFORMACIÓ
96
97
98
Fons d’Informació utilitzades per aquest anàlisi:
1. Informe de la consultora internacional PWC, “The future of work A journey to 2022”2. “THE FUTURE OF EMPLOYMENT: HOW SUSCEPTIBLE ARE JOBS TO
COMPUTERISATION? “ Carl Benedikt Frey and Michael A. Osborne , September 17,2013
3. Estudi de l’Institute for de Future, “Future Work Skills 2020”, Palo Alto, California,2014, http://www.iftf.org/
L’impacte de les TIC: el cas del món del treball
THE FUTURE OF EMPLOYMENT: HOW SUSCEPTIBLE ARE JOBS TO COMPUTERISATION?
Carl Benedikt Frey and Michael A. Osborne September 17, 2013
Examinen els impactes esperats de la futura informatització en el mercat de treball, amb l'objectiu principal d'analitzar la nombre de llocs de treball en situació de risc i la relació entre la probabilitat d‘informatització, els salaris i el nivell educatiu.
Segons les seves estimacions, al voltant del 47% de l'ocupació total dels Estats Units es troba en la categoria d'alt risc, és a dir, llocs de treball que poden ser automatitzat relativament aviat, potser en la propera dècada o dues.
La majoria dels treballadors de transport i logística, juntament amb la major part dels treballadors d'oficina i de suport administratiu, estan en primera línia d’aquest risc.
L’estudi veu a les carreres tecnològiques com les més difícils de substituir, sempre que sàpiguen incorporar habilitats creatives i socials a més a més de les purament tècniques.
L’exemple de fòrum de Davos: tema principal la
Quarta Revolució Industrial
Parteixen d’un estudi de les 371 empreses més grans del món (13,5
milions de treballadors)
1. Rellevància de la intel·ligència artificial, l’aprenentatge de les
màquines, la robòtica, la nanotecnologia, la impressió 3D, la genètica i
la biotecnologia, es configuren com a base d’un nou paradigma
tecnoeconòmic que interrelaciona els canvis socials i culturals. Aquests
canvis tenen un gran impacte en l’estructura de treball. Podem dir que
les feines més demandades el 2015, no existien el 2005. El 65%
dels nens en edat escolar treballaran en feines que ara no
existeixen. Això comporta grans pressions sobre els sistemes
educatius. L’ús intensiu de la tecnologia i la formació dels docents,
currículums per competències, factors claus. Sense aprenentatge i
ciutadans competents no hi haurà Quarta Revolució Industrial.
104
L’exemple de fòrum de Davos: tema principal la
Quarta Revolució Industrial
2. Entre el 2015 i el 2020 les TIC reduiran el treball global en més de 5
milions de llocs de treball (pèrdua de 7 milions – oficina i administració-
i 2 milions de nous llocs de treball –treballs relacionats amb les TIC).
3. La tecnologia que substituirà el treball no rutinari i cognitiu ja està aquí
(Joan Torrent-Sellens)
105
La mobilitat i les noves eines tecnològiques transformen o revolucionen les humanitats?
Aspectes que dificulten l’accés als continguts i que la mobilitat
millora notablement:
• La no possibilitat d’accedir-hi per dificultats, bàsicament de connectivitat.
• Capacitats o manca de competències de la majoria de ciutadans i ciutadanes.
• El tercer dels aspectes a tenir en compte per explicar la no consolidació de les
TIC per la majoria de la població han estat aspectes econòmics.
106
Penúltima revolució de la informació
107
La majoria de la població que està utilitzant la Xarxa ho ha fet directament
a partir dels dispositius mòbils, sense passar per la “clàssica
alfabetització digital” i els seus coneguts estadis.
El nivell competencial necessari per accedir a la Xarxa és molt diferent
Per primera vegada des de l’aparició d’Internet l’any 2016 no es complirà
la “regla” que ens deia que la meitat dels seus usuaris eren novells. Els
realment “veterans” mai no passaven del 20% .
Quines conseqüències comportarà aquest “trencament”??
108
Els telèfons mòbils s'han convertit en la més popular generalitzada manifestació de tecnologia personal al planeta,
La mobilitat està tenint un profund impacte en tots els aspectes de la vida. S’ha passat de ser un estri que permetia la comunicació entre persones, a proporcionar accés a serveis tant fonamentals com l'educació, l'assistència sanitària i financera i molts d'altres.
Sembla clar que la Internet mòbil portarà la propera onada de creixement i impacte econòmic i social a nivell mundial.
El triomf de la mobilitat
109
Es calcula que en els pròxims cinc anys, el nombre de
subscripcions de serveis de telefonia passaran dels 1.700
milions actuals als 9.100.
Pràcticament 4.100 milions de persones faran servir
tecnologia 4G i que el 70% de totes les dades globals
transferides seran dedicades al consum de serveis de
vídeo.
Segons la Unió Internacional de Telecomunicacions,
ITU, l’any 2015, el 40% de la població mundial ja era
usuària d’Internet, que passa amb el 60% restant?
El triomf de la mobilitat
Usuaris d’Internet per cada 100 habitants
Font: International Telecommunications Union
110
Tipus d’accés a Internet
Hi ha vàries maneres de proveir d’Internet un territori;
una és a través de cable amb la connexió
telefònica convencional (mòdem, ADSL), també amb
cable trobem la fibra òptica que també necessita d’un
mòdem per descodificar-la, per satèl·lit, el mateix cable
de l’electricitat (PLC), a través de microones amb
cable o sense (WiMAX) o connexió mòbil on s’emet
l'ona des de torres (EDGE, GPRS, 3G, 4G) i que a
través de l'estàndard WiFi pot funcionar.
111
Per poder abastir tota aquesta població que no té accés a Internet
perquè la construcció de les infraestructures per emetre’l és massa
costós, hi ha dues grans empreses que han volgut posar-hi remei.
Per una banda Google, amb un projecte Loon per vestir el cel
amb globus que emetin ones i vagin desplaçant-se gràcies al vent
per l’estratosfera alimentant-se per unes plaques solar.
Per altra banda, la plataforma internet.org (que forma part
Facebook) també té un projecte semblant amb l’objectiu
precisament fer arribar Internet arreu. Aquests últims proposen fer
volar uns drons dotats de plaques fotovoltaiques que s’alimentin
d’energia per poder volar contínuament amb moviment i emetre
ones.
112
Tipus d’accés a Internet: propostes
Projecte Loon de Google
Projecte Loon és una xarxa de globus que viatgen per l'espai,
dissenyats per connectar a les persones a les zones rurals i remotes,
ajudar a omplir buits de cobertura, i connectar a la gent de nou després
dels desastres naturals o provocats.
113
Projecte Internet.org de Facebook
Internet.org és una iniciativa liderada per Facebook amb l'objectiu de
portar l'accés a Internet i els beneficis de la connectivitat a les dues
terceres parts del món que no tenen ells
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
Consum ètic i racional de la tecnologia
El tàntal, l'or del segle XXI
El tàntal s’obté de la columbo tantalita, que d’una mera curiositat mineralògica ha passat a ser, en pocs anys, més preuada que l’or
Amb el tàntal es fabriquen condensadors electrolítics que són components de fonts d’alimentació de la majoria de productes electrònics, inclosos els mòbils
El tàntal, l'or del segle XXI
Des del 2010 el preu del tàntal s’ha duplicat; el 2012 el valor de
les importacions als EEUU arribà gairebé als 300 milions de $
Font: U.S. Geological Survey, Mineral Commodity Summaries 2001-2012
El tàntal, l'or del segle XXI
De jaciments de columbo tantalita (coltan) n’hi ha per tot el món, però la major part es concentren a l’Àfrica
Font: An Exploration in Mineral Supply Chain Mapping Using Tantalum as an Example, U.S. Geological Survey, Open-File Report 2013
El tàntal, l'or del segle XXI
Tradicionalment, els principals productors de coltan han estat Austràlia, Brasil i Canadà, però en els darrers anys, Àfrica ha produït gairebé el 80 %
Font: U.S. Geological Survey, Mineral Commodity Summaries 2001-2012
Blood in the Mobile
Al 2010, el periodista danès Frank Piasecki Poulsen, publica un documental de més de 80 minuts titulat Blood in the Mobile sobre les mines de coltan i de cassiterita a l’Àfrica, concretament
sobre la seva
estada a la
mina de Bisie,
província North-Kivu de la República
Democràtica
d’El Congo
Immediatament, el film obté la solidaritat de múltiples ONG’s i s’escampa per la majoria de mitjans de comunicació europeus
Blood in the Mobile als mitjans Frank Poulsen, des de la publicació del documental, apareix també en diversos mitjans espanyols (El País, etc.), però té més ressò a Catalunya, on TV3 li va dedicar cinc reportatges i una entrevista al canal 324 el 25 de febrer de 2011, en la qual denuncia com els grups paramilitars sotmeten la població civil en les explotacions mineres del Congo
http://www.tv3.cat/videos/3392731/La-cara-fosca-del-negoci-dels-mobils
Com els grups armats exploten les mines
• Els grups paramilitars lluiten perles mines i literalment les ocupen
• Aleshores, les encerclen i obliguenla població civil, que obté elmineral en condicions infrahumanes,a pagar a l’entrada i a la sortidade les mines
• Aquesta és la seva forma de finançar-se
Diamants de sang • És un cas similar al dels
Blood Diamond , on eldictador de Libèria haestat detingut per lesforces de la ONU, jutjatpel tribunal de la Hayaper crims de guerra iempresonat aAnglaterra
• El tema va afectar amodels i actriusfamoses i va ser elmotiu d’una pel·lícula
Línies d'actuació El cas Blood in the Mobile és molt diferent del cas dels “diamants de sang”, atès que no hi ha cap líder que es pugui detenir, perquè els grups paramilitars actuen de manera incontrolada i pel seu compte
Per això, com que en aquest escenari una acció militar de la ONU és ineficaç, es proposen altres línies d’actuació:
a) Impulsar que els fabricants auditin la seva cadena desubministraments, a fi que sigui lliure de conflictes armats
b) Fomentar el reciclatge de material electrònic, per no dependrede les explotacions naturals
c) Conscienciar la població, per tal que adquireixi mòbils ètics
Auditoria de la cadena de subministraments
L’OCDE ha publicat unes recomanacions i una guia per tal que les empreses fabricants de productes electrònics puguin auditar les seves cadenes de subministraments de minerals en zones de conflicte
Ara com ara, aquestes guies són només recomanacions i el seu acompliment és voluntari
Per això, hi ha cada cop més pressions, a fi que aquestes recomanacions siguin d’acompliment obligatori
Nota: Aquesta segona edició és publicada el 2013, però correspon a una revisió feta al gener de 2012
Reciclatge d'equips electrònics Cada cop més ONG’s impulsen el reciclatge de telèfons mòbils, que al seu torn, és per a elles una font de finançament
Projectes de reutilització de mòbils
Projecte CORETIC
Reutilitza.cat:
REP DISPOSITIUS Tens un projecte d'interès social que necessita dispositius digitals. Aquí n'obtindràs.
VOTA PROJECTES Vota els projectes que vols que rebin dispositius. Entre tots decidim.
DÓNA DISPOSITIUS Si tens 10 o més dispositius digitals en bon funcionament els pots donar a un projecte social
eReuse.org
eReuse.org
persegueix capacitar
les persones a tot el
món i proporcionar un
conjunt d'eines i
models de codi obert
per donar suport a
arribar economia
circular de
l'electrònica a través
de l'augment de per
vida i garantir la
traçabilitat fins al
reciclatge.
Anualment, es fa un rànquing de les empreses del sector, en relació amb la seva actitud responsable envers els minerals en conflicte
D’aquesta manera, es vol promoure el consum ètic d’equips electrònics
Mòbils ètics
• D’altra part, estan apareixentempreses que opten per fabricarmòbils ètics, ambsubministraments lliures deconflictes, com és el cas deFairPhone
Mòbils ètics
Com ens plantegen el futur
les empreses tecnològiques?
141
1984
El futur: la “mort del mòbil”, la revolució de
la mobilitat i la mal anomenada Internet de
les Coses
146
147
ldqqqqqqqq
149
Pothumanisme,
Transhumanisme
150
151
152
154
155