Conte Compartit 2009: "El secret de l'àvia".

Post on 29-Jun-2015

1.018 views 2 download

description

Conte inventat pels alumnes de 2n de Primària, de l'escola Santa Caterina de Siena, amb motiu de la diada de Sant Jordi. 2009.

Transcript of Conte Compartit 2009: "El secret de l'àvia".

Hi havia una vegada una casa en mig del bosc, on hi vivien la Marta i els seus tres germans. Ella era la més gran, després hi

havia l’Àlex, després la Mònica i en Jordi, que era el petit.Vivien amb la seva àvia, que era una fada però no ho deia i ells

no ho sabien. Era un secret.

Els pares havien anat a Hawai perquè els havia tocat un premi d’un viatge per a dues persones.

L’àvia els va demanar que anessin al bosc a buscar llenya per escalfar la casa.

Llavors, en Jordi es va posar a perseguir un conillet i es va perdre...

... però els seus germans aviat el van trobar.

De sobte, van veure que davant seu hi havia un castell. No l’havien vist mai.

S’hi van acostar i es preguntaven si seria un castell encantat o no. 

La Marta tenia moltes ganes d’entrar-hi per comprovar-ho però el Jordi tenia molta por.  

Per convenç-se’l la Mònica i l’Àlex el van agafar de la mà perquè així es sentís protegit.  

En obrir la porta del castell es van trobar un rètol que hi posava “Benvinguts al Parc d’Atraccions”.  

Tots quatre es van posar a saltar d’alegria. Al primer lloc on van anar va ser “La Muntanya Russa”, on van quedar

marejats com sopes.

En segon lloc, “El Tren de la bruixa” que estava ple de bruixotes, llibres d’encanteris, pocions i follets.  

Semblaven molt reals! En tercer lloc van decidir anar a la “Casa del Terror”. Allí hi havia esquelets, fantasmes, serps, “zombis”,... fins i tot hi era en Frankestein! Feia molta por. Quan van sortir la Marta es

va mirar el rellotge, era molt tard i havien de tornar cap a casa però ... on estaven les portes per sortir?

Mentrestant l’àvia a casa es començava a preocupar, es preguntava on estaven i perquè tardaven tant en tornar.

De sobte, la seva vareta es va encendre en senyal de perill, havia d’anar a ajudar-los! Ja no li preocupava que es conegués el seu secret, així que va cridar: “ales fora!”, i ràpidament se li van desplegar unes ales que fins a aquell moment havien estat amagades sota la seva roba. Amb aquelles precioses ales, va començar a volar i es va dirigir cap al bosc on s’havien perdut

els seus néts.

A més de les ales, l’àvia tenia una altra eina que li era de gran ajut, una vareta màgica que quan anava pel bon camí

s’il·luminava de color verd i quan es desviava el color verd es transformava en vermell.

De sobte, la vareta va deixar d’il·luminar-se, això significava que ja havia arribat al lloc on estava buscant. Es va aturar just davant de la porta del parc d’atraccions, però estava molt ben

tancada i no hi podia entrar.  

Llavors, va decidir fer aparèixer amb un cop de vareta, una gran cassola plena d’aigua bullint i amb les paraules

màgiques “ minata animata” van aparèixer: ulls d’aranya, ossos d’esquelet, cues de rata, ales de mosca i cargols.  

Va remenar bé la poció i va cridar: “abracadabra formatge de cabra que la porta del parc s’obri!”.

De sobte la porta es va obrir i l’àvia hi va entrar ràpidament en busca dels seus néts. 

Els nens estaven molt espantats a la casa del terror i quan van veure a l’àvia van anar corrents a abraçar-la.

L’àvia els hi va explicar el seu secret, el qual a partir d’ara compartiria amb ells.

Tots junts i contents van tornar cap a casa, a esperar que els pares tornessin del viatge. 

Autors i il·lustradors del conte: 

Alumnes de 2n A i B de Primària.