Post on 15-Mar-2016
description
Comercialització
Producte
Turístic Curs 2011 -2012
Jaume Marín
2
El mercat turístic creix…
i continuarà creixent
ALGUNES PREMISES PER CARACTERITZAR LA SITUACIÓ ACTUAL
FACTORS EXTERNS
-Actual situació econòmica – Crisi
-Grip A
Les arribades turistes internacional van arribar els 922 milions al 2008, el que representa un 1,9% més que el 2007, i un 4,2% menys que 2009, fins els 880 milions
La despesa al 2009 va baixar un 5,7%
El creixement va retornar al turisme a l’últim trimestre de 2009 després de 14 mesos de baixada
Dades – Turisme internacional
Dades Turisme internacional
Les arribades de turistes internacional al món entre genr-juny 2010 ha pujat un 7% comparat amb el mateix període de l’any 2009.
Les previsions són arribar a 1,6 bilions el 2020
Dades – Turisme internacional
Principals destinacions turístiques França, 1era posició en arribades, 3era
en ingressos.
Estats Units, 1er en ingressos i segon en arribades
Espanya, 3era en arribades, 2ona en ingressos (1era a Europa)
Xina, 4ta posició en arribades, i 5è en ingressos
Itàlia, 5è en arribades i 4 en ingressos
12
FONT:
- Anuaris d’Estadístiques i Compendi d’Estadístiques del Turisme (1989-1993). OMT
- Turismo: Panorama 2020. OMT, 2006
(*) Inclou Albània, Andorra, Croàcia, Grècia, Itàlia, Malta, Portugal, Sant Marí, Eslovènia, Macedònia, Espanya,
Turquia, Xipre i Israel
ZONES 1990 2001 2002 2003 2005 2006 Projecció
2010 Projecció
2020
EUROPA 280.562 400.500 399.759 401.500 441.000 458.000 527.000 717.000
Europa Occidental 113.838 140.200 141.099 139.100 142.600 148.700 185.200
Europa del Sud i Mediterrani (*) 95.474 141.800 147.033 147.000 158.400 165.000 211.800
ÀSIA I PACÍFIC 57.748 120.900 131.294 119.100 155.400 167.100 195.000 397.000
AMÈRIQUES 92.984 119.300 114.853 112.400 133.500 136.300 190.000 282.000
ÀFRICA 14.963 28.500 29.136 30.500 37.300 40.300 47.000 77.000
ORIENT MITJÀ 9.689 19.400 27.594 30.400 39.200 40.800 36.000 69.000
TOTAL MÓN 455.946 688.600 702.636 693.900 806.400 842.500 995.000 1.542.000
TURISTES INTERNACIONALS (MILLIONS)
13
L’ANY 2008 HA ESTAT L’ANY RÈCORD:
922 MILIONS DE TURISTES AL MÓN
Després del 2009, el turisme torna a crèixer!
14
Algunes premises per caracteritzar la
situació actual
El valor del sol i platja
15
2004 2005 % 2005/04 Share
Europa 424.448 441.258 4,0 100 Austria 19.373 19.952 3,0 4,5 Bélgica 6.710 6.747 0,6 1,5 Bulgaria 4.630 4.837 4,5 1,1 Croacia 7.912 8.467 7,0 1,9
República Txeca 6.061 6.336 4,5 1,4 França 75.121 76.001 1,2 17,2 Alemanya 20.137 21.500 6,8 4,9 Grècia 13.313 14.276 7,2 3,2 Hongria 12.212 10.048 -17,7 2,3 Irlanda 6.953 7.333 5,5 1,7 Itàlia 37.071 36.513 -1,5 8,3 Holanda 9.646 10.012 3,8 2,3 Noruega 3.628 3.859 6,4 0,9 Polònia 14.290 15.200 6,4 3,4 Portugal 11.617 0,0 Russia 19.892 19.940 0,2 4,5 Espanya 52.430 55.577 6,0 12,6 Suissa 7.229 1,6 Turquia 16.826 20.273 20,5 4,6 Ucraïna 15.629 0,0 Gran Bretanya 27.754 29.970 8,0 6,8
TURISTES INTERNACIONALS (1000)
16
100 milions d’arribades de turistes internacionals de sol i platja només en la regió mediterrània
Espanya, Itàlia, Grècia, França i Turquia representen en conjunt el 85% del volum total
Major tendència a gaudir de vacances de sol i platja en destinacions “exòtiques”
Turista europeu de sol i platja:
De destinacions del mediterrani a les de fora d’Europa
(Àsia oriental, Pacífic i Amèriques)
17
Tendències Actuals
Increment, superior a la mitjana, dels viatges a destinacions llunyanes
Increment dels segments de mercat especialitzats i evolució dels productes turístics
Vacances combinades: sol i platja + visites turístiques d'interès especial
18
Tendències actuals
Disponibilitat de recursos i manca de temps
Ràpida adopció del que és nou i ràpid cansament
Experiència de compra i hàbit creixent d’accés ala informació
Consciència de preus i de la relació Qualitat/Preu
Reconeixement del màrqueting i promoció
Exigència en la compra
Consciència social
Envelliment de la població: més grans de 55 anys a Europa 23% al 1999, 28% al 2005.
19
I també...
Separació entre globalització i localització Polarització dels gustos turístics: Demanda mixta
(comoditat + aventura/cultura) El món es cada cop més petit per als turistes:
possibilitat d’arribar arreu Predomini de la tecnologia en l’obtenció, la
consideració i la utilització de la informació turística Els clients seran els que manin: un mercat de
compradors Increment de les desicions d’últim minut.
20
Encara més
Les destinacions: accesoris de moda
Desenvolupament i màrqueting: mix de les tres “e”. Entreteniment, excitació, educació
Gran importància a la percepció de la imatge de les destinacions
Desenvolupament turístic sostenible i “comerç just”. Els turistes lideraran aquestes campanyes
Hi haurà conflicte en el cap dels viatgers: Conscienciació medioambiental vs. Consum de viatges
21
Finalment
Increment de la pressió social: Has d’anar, has de visitar, has de conèixer,....
Increment de les “escapades”, tant curtes com exòtiques
Entreteniment amb noves tecnologies participatives o virtuals
Recerca d’emocions poderoses
22
2. Perquè és important el desenvolupament
de producte?
2.1. Per evitar el declivi de les destinacions
2.2. Per integrar components dispersos
2.3. Per aconseguir els objectius de desenvolupament
23
2.1. Per evitar el declivi de les destinacions
El turista actual es pregunta:
“Un cop arribo a la destinació i faig el que faig sempre, que més m’ofereixen?”
24
2.1. Per evitar el declivi de les destinacions
El desenvolupament turístic consta de sis etapes.
Inicialment, fase d’exploració
Fase d’implicació
Fase de desenvolupament
Fase de creixement
Fase de consolidació
Fase de maduresa
Fase de deteriorament
Fase d’estabilització
Rejoveniment
25
Cicle de vida d’una destinació
Temps
Nom
bre
de
turi
stes
Exploració
Implicació
Desenvolupament
Creixement
Consolidació
Maduresa
Rejoveniment
Estabilització
Deteriorament
Zona crítica de capacitat
de càrrega
26
2.1. Per evitar el declivi de les destinacions
Indicadors: Disminució d’arribades de visitants de
mercats tradicionals Reducció de la duració de l’estada Menor despesa per turista Baixada en el ritme de creació de noves
empreses Disminució del percentatge de turistes
repetidors Estacionalitat més acusada
27
2.1. Per evitar el declivi de les destinacions
Augment dels problemes relatius a la seguritat dels turistes i els seus béns.
Fallida o tancament d’empreses
Actituds negatives de la població local
Liderat bastat en “adobs” a curt termini, més que en solucions a llarg termini
28
Cicle de vida d’una destinació
El desenvolupament de producte és important per que la destinació s’adapti als canvis del mercat i es mantingui en una fase de consolidació, o per desenvolupar noves destinacions i productes concebuts per atraure nous mercats
29
2.2. Per integrar components dispersos
Un producte turístic és un conjunt de components TANGIBLES I INTANGIBLES que inclouen
Recursos i atractius
+
Equipaments i infraestructures
+
Serveis
+
Activitats recreatives
+
Imatges i valors simbòlics
Que ofereixen uns BENEFICIS capaços d’atreure a grups determinats de consumidors, perquè satisfan les MOTIVACIONS i expectatives relacionades amb el seu temps lliure
RECURSOS PRODUCTES OFERTES MERCAT
DESENVOLUPAMENT
ATRACTIUS
NATURALS I CULTURALS
(patrimoni, artesania,
gastronomia, intangibles)
INFRASTRUCTURES
I SERVEIS
GENERALS I
SECTOR TURÍSTIC
PERSONES
ORGANITZACIÓ
PLANIFICACIÓ I
LEGISLACIÓ
MÀRQUETING
MERCATS
NACIONAL
INTERNACIONAL
PRODUCTES
GENERALS I
ESPECIALITZATS
POSICIONAMENT
ACTUACIONS
TRADE
CONSUMIDOR
MAJOR BENESTAR
+ TURISTES
+ INGRESSOS
LLOCS DE TREBALL
©Jo
sep
Chi
as. P
rohi
bida
la s
eva
repr
oduc
ció
sens
e es
men
tar
l’aut
or
31
2.3. Per aconseguir els objectius de
desenvolupament
O1. Crear oportunitats de treball
O2. Estimular la creació de petites empreses
O3. Conservar i donar valor a la cultura local
O4. Atraure nova inversió
O5. Creació de noves activitats turístic-recreatives que també beneficien a la població local
O6. Creació de nous mercats per als productes i serveis locals.
O7. Promoure usos alternatius del sòl.
O8. Incrementar els ingressos fiscals.
32
3. Nivells de desenvolupament de
producte a les destinacions turístiques
Planificació física i projectes d’inversió A partir de l’oferta
A partir de la demanda
Desenvolupament de productes comercials
33
La necessitat d’estructurar paquets
comercialitzables
La primera llei del màrqueting és “facilitar la compra”.
Però.... Què fa que una destinació sigui fàcil de comprar?
Bàsicament, la resposta és que sigui accessible a través dels canals de comercialització habituals, o sigui, les agències de viatge, que exigeixen poc esforç al turista potencial per informar-se, reservar i pagar el seu viatge.
34
La necessitat d’estructurar paquets
comercialitzables
Els agents de viatge prefereixen vendre PAQUETS turístics en comptes de vendre serveis individuals, perquè....
Reservar un viatge organitzar requereix una sola trucada de telèfon.
L’agent de viatges no necessita saber gran cosa sobre la destinació
Un paquet turístic limita la responsabilitat de l’agent de viatges en cas que alguna cosi falli durant el viatge.
35
La necessitat d’estructurar paquets
comercialitzables
L’agent de viatges obté del tour operador els fulletons que descriuen els paquets i que podrà utilitzar com a material informatiu per donar al client, sense cap cost per a l’agència.
Un paquet turístic es paga per endavant.
36
Tipus de viatges
Viatges d’interès general
Viatges temàtics o d’interès especial
37
Viatges d’interès general Basat en àmplies quotes de mercat.
Competència dels preus
Destinacions pre-venudes
Client de nivell mitjà (mitjà – baix?)
Paquets bàsics: transport, hotel i trànsfer
Anuncis a la premsa en general
Catàlegs multidestinacions realitzats per grans ttoo
Tarifes de grup, charters, etc
El procés de realització del paquet és senzill
38
Viatges d’interès especial
Basats en nínxols específics de mercat
Competència per l’activitat
Destinacions exòtiques (més fàcil que les compri el viatger internacional)
Client de nivell alt
Paquets tot inclòs (serveis)
TTOO petits i especialitzats
El procés de realització del paquet implica molta organització, planificació i negociacions amb molts proveïdors.
39
Nous tour operadors especialitzats
No actuen com a majoristes i no venen a través d’agències de viatges
Ben posicionats a internet i els buscadors
Venen viatges basats en “experiències”. Venen somnis, fantasies i records memorables.
40
3. Identificació d’oportunitats per a nous
negocis
Què compren els turistes?
Des del punt de vista del visitant:
Recursos/atractius= COSES PER VEURE
Activitats = COSES PER FER
Serveis, equipaments i infraestructures només són simples facilitadors que permeten FER o VEURE coses interessants.
41
Què compren els turistes?
COMPREN SOMNIS
COMPREN IMATGES I PROMESES
Si el client no aconsegueix el que espera, sorgirà la FRUSTRACIÓ. I la reacció dels clients frustrats és l’enuig i la QUEIXA.
Tendències generals que ens afecten
Crisi del model energètic
Canvis demogràfics i
de comportament Necessitat de canvi del model
de desenvolupament turístic
Tendències
Necessitat de canvi del model de
desenvolupament urbanístic
Crisi dels models
d’hàbitat humà
Font: ALS Advanced Leisure Services
“Ja no és suficient amb la paraula canvi, hem de parlar de revolució”
Tom Peters: Crazy times call for crazy organizations
Però que és
Marca Ciutat?
Impressions en la ment dels
humans, impressions positives i
negatives, resultats de les nostres
accions, història, sensacions,
emocions,….
Són sentiments, imatges, edificis, persones, personatges, aromes, paisatges,
sons, monuments, llenguatge, tradicions, menjar, experiències, cultura,
esdeveniments, artistes, història, converses i molt més.
És tot allò que ens fa únics, diferents.
Quan no ho coneixem,ens creem una imatge a base a
anècdotes d’amics, imatges, pel.lícules, internet,
notícies, videos, visites a google earth (street view),…
Imatge cognitiva - prèvia
El nou repte:
La ciutat com a marca
NO CORPORATIVA
La ciutat com a marca autèntica, construida mitjançant la personalitat dels ciutadans, la cultura i el sentit del lloc.
“Les ciutats són converses” Italo Calvino
Turisme i Xarxes Socials
Per més petita que sigui la ciutat, no és feina d’una sola persona o d’una sola institució, sinó de TOTS els ciutadans (públics i privats)
Cas Estudi : Amsterdam
Canvis en el perfil
Escenari Global
El mercat turístic es troba immers en un procés d’ajust i redefinició que requereix una actuació encaminada a racionalitzar despeses amb l’objectiu de maximitzar els beneficis de les polítiques promocionals
Canvis en el perfil de comportament de la demanda
Canvis en l’oferta
Canvis en el perfil de comportament de la
demanda
Viatger:
Autosuficiència: viatger més informat i amb més accés a l’oferta
Recerca bona relació qualitat-preu
Sensibilitat al factor preu. Fàcil substitució d’uns destins per altres. Desplaçaments impulsius
Recerca d’autenticitat en les seves experiències de viatge
Canvis en el perfil de comportament de la
demanda
Organització i tipus de viatge
Organització individual del viatge
Molt poca antelació, ofertes d’última hora
Internet i companyies aèries de baix cost com actors cada dia amb més protagonisme
Viatge de durada més curta i més freqüent
Viatges durant tot l’any
Viatges motivats per visites a familiars, amics, i per practica activitats esportives o interesos específics
Increment dels viatges de llarga distància
Canvis en l’oferta
Productes
Distribució directa, regnat dels proveïdors
Gran competència en preus
Estancament dels paquets turístics
Confecció de paquets fets a mida pel propi usuari
Gran especialització en productes (www.spectrav.com)
Canvis en l’oferta
Destinacions
Noves destinacions en expansió i bona relació qualitat-preu que competeixen amb destinacions consolidades
Canvis en el touroperador en la seva cadena comercial
Canvis en l’oferta
Transport Les companyies aèries de baix cost
amplien progressivament la seva xarxa de rutes
Les companyies aèries de baix cost han generat canvis en la reserva de vols (més o menys antelació, viatges per impuls) degut als seus preus atractius i campanyes de marketing agressives. Les Low cost suposen més del 30% de
tots els turistes que arriben a l’estat Espanyol. Creixement al voltant d’un 60% anual!!
Canvis en l’oferta
Tecnologia
Internet factor clau per la presa de decisió
Creixement en la varietat de canals de distribució
Distribució masiva del producte per internet
Internet provoca una major transferència en els preus
Web social com entorns online en creixent demanda pels usuaris per la presa de decisions, informació i compartir experiències
Ambient
Comunicació
Corporativa
Relació
amb inversos
Presència
On-line
Personal Identitat
/logo
Productes
Serveis
Cultura
Nom
Publicitat
RR.PP
Material
promocional
Marca
Tot el que fas defineix la teva marca
La verticalitat en el grau de penetració d’internet i el creixement de les low cost espanta.
El valor del concepte intel.ligència col.lectiva. Indòmita i immanipulable
Aquest escenari ajuda a comprendre,
on estaves còmode, ara comences a
estar incòmode
“Només hi haurà dos classes de directius: els ràpids i
els morts”. Tom Peters
“Tota empresa haurà de preparar-se per abandonar tot el que està fent”
Peter Drucker, Harvard Business Review
Línees d’actuació Intel.ligència
de mercat
Durant el
viatge
Compartir
Experiències
Inspiració
Decissió Destí
Planificació
Reserva
“A les papallones parla’ls de flors” Referent a l’estada
Dia, Cap de Setmana, short-break, long stay vacacional, residencial
Referent a l’estil de vida
Accessible, Ecoturista, Negocis, Gay LTBG, Hiperespecialització, Exclusiu, VIP,….
Interessos específics
Enoturisme, stage esportius, pesca, observació ocells, submarinisme, golf, senderisme, btt i cicloturisme, vela,….
(www.spectrav.com)
Segmentació és una de les claus
Campanyes de publicitat Alternatives: Best Job in the world http://www.youtube.com/watch?v=SI-rsong4xs
Assistència a fires client final Portal turístic web – participatiu Marketing SEO, SEM, publicitat on line Blocs nacionals – internacionals Xarxes socials Press trips, Fam trips Campanyes de co-marketing Patrocinis Revistes / Newsletter Publicacions turístiques Workshops
Inspiració i Decissió Destinació
Portal turístic
Quadern de viatge
PDF – Podcast
Agenda
Oferta del territori
Comentaris
Mobil marketing
Planificació
Central de reserves – sistema d’afiliats
Programes d’ajut a la comercialització
Co-marketing
Reserva
Portal turístic – Web mobile
PDFs
Publicacions
Guies mobils – Bluetooth
GPS
Audioguies
Video podcast
Durant el viatge
Comunitat 2.0 portal turístic
http://www.communityofsweden.com/
Xarxes socials, tripadvisor
Gestió de continguts
Botiga, postals/wallpaper
Exemple:
www.icelandwantstobeyourfriend.com/
Compartir Experiències
“Només hi haurà dues classes de directors: els ràpids i els morts”
David Vice, Northern Telecom
Segons una enquesta de THR consultors, a Grècia, Croacia i Balears
Pregunta: Perquè varen escollir aquesta destinació i no una altre? –és multiresposta-
1. Vaig estar-hi abans i em va agradar 30%
2. Recomanació dels meus amics 30%
3. Consell del meu agent de viatges 19%
4. Fulletó del touroperador 14%
5. Articles, reportatges a premsa o TV 9%
6. Fulletons de la destinació 6%
7. Publicitat 4%
8. Fires 0,6%
Resultats
2 de cada 10 hotels no responen als emails dels seus potencials clients
Un 18% tarda més de 24h en contestar un email, mentre 60% ho fa en menys de 6h
Només 1 de cada 2 respon a totes les preguntes plantejades per el client al mail
Un 76% del hotels ofereix informació complementaria no solicitada, encara que principalment referida a l’import del servei bàsic
Més del 50% dels hotels envia emails amb faltes d’ortografia
Menys de la meitad dels hotels personalitzen la salutació amb el nom del client potencial a les seves respostes al mail
Només 1 de cada 10 hotels ofereix algun tipus de promoció
Comença l’evangelització……
A Europa
220 milions de viatges per oci anuals
Dels quals 60milions són relacionats amb experiències
Es preveu que arribi al 50% als propers 5 anys
Experiències.
www.hoteldipity.com
Dream society / Marketing Emocional