Post on 22-Mar-2016
description
ELSHCANIOMS Divendres, 22 de març de 19% SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 138 « Any IV • 225 pessetes
• Punt i seguit L'Ajuntament de Sant Cugat s'afegeix a una campanya comarcal contra l'augment dels peatges. Plana 6
Aproven una transferència municipal de 400 milions de pessetes per al pressupost de Valldoreix. Plana 6
La reunió del delegat d'Ensenyament amb els pares no altera la distribució proposada per a l'ESO. Plana 7
Una sentència del TSJC anul·la el pla de legalització d'habitatges de les Planes. Plana 7
EI ple aprova la primera fase d'inversió de Boehringer. Plana 7
Entitats ecologistes avisen que la gasolinera dels túnels assentarà un greu precedent. Plana 8
Enric Renau pren possessió del seu càrrec de regidor de Seguretat Ciutadana. Plana 8
Una empresa de Sant Cugat patenta un nou sistema per pagar amb targeta als aparcaments. Plana 9
Els responsables de Natura i Jardí afirmen a Les empreses que «Sant Cugat és car, però s'ha de valorar què se n'obté a canvi». Plana 10
El presumpte centurió de Mira-sol està a l'espera de sortir en llibertat provisional. Plana 11
El Monestir s'adequarà perquè els disminuïts el puguin visitar còmodament. Plana 12
L'Espai d'Art Lluís Ribas edita una revista d'humanitats. Plana 15
Els santcugatencs qualifiquen amb una nota alta la programació del Tea-tre-auditori aL'enquesta. Plana 16
Carles Canut interpreta avui Galileo Galiei al Teatre-auditori sota la direcció de Bieito. Plana 17
I Esports El campió d'Espanya dels 100 quilòmetres, el santcugatenc Manel Murillo, assegura que «fent distàncies curtes t'avorreixes». Plana 23
El Club Voleibol Sant Cugat incia el Play-off pel cinquè lloc amb bon peu. Plana 26
I Apunts El president dels Castellers de Sant Cugat diu que la ciutat «pot esdevenir una plaça castellera». Plana 27
La radiografia recull la història de La Xarxa. PLanes 30 i 31
I Nou disseny d'Els 4 Cantons Els 4 Cantons sortirà a partir de la setmana que ve amb un nou disseny que incorpora el color a la portada i la contraportada, on es publicarà la novel la per capítols Misteris de Sant Cugat. També es creen noves seccions i continguts. Plana 5
Presència • .^. • ^ Amb aqneata edic% us donaran u** • exempta* 4c ta ro&taB&èadft
£1 dèficit municipal es dispara 600 milions per sobre del previst
La xifra total arriba als 1.775 milions i el deute a creditors, a 6.000
L'interventor adverteix que cal replantejar el pla econòmic i financer
Segons Aymerich, els fruits de les mesures correctores es veuran al 96
EVOLUCIÓ DEL DEFIOIT ACUMULAT DE L'AJUNTAMENT
Les dades són en milions de pessetes.
1.775
1992 1993 1994 1995
EL PUNT
Més de 2.000 nens d'arreu de Catalunya van participar en la Festa de l'Arbre. Foto \JA IER LARROSA
La pluja fa traslladar la Festa de l'Arbre al pavelló B Sant Cugat.— El mal temps va obligar a traslladar la Festa de l'Arbre, celebrada dissabte passat a Sant Cugat, al pavelló municipal de la rambla del Celler. La plantada de 900 arbres era previst fer-la al Torrent de Sant Crist, just a l'inici de la zona de la Torre Negra.
L'Ajuntament ha anunciat que la plantada ha quedat ajornada i els arbres es col·locaran aviat en aquest indret. Pel que fa a les activitats lúdiques i l'exposició d'estands, es van celebrar dins del pavelló i no al passeig Gaudí com era previst en un principi. Planes 28 i 29.
B Sant Cugat.— L'Ajuntament va tancar l'any 95 amb un dèficit acumulat de 1.775 milions de pessetes i un deute pendent a creditors de més de 6.000, segons les dades que s'han conegut aquesta setmana, un cop liquidat el pressupost. La xifra resultant supera de 600 milions les previsions que s'havien marcat en el pla econo-micofinancer que l'Ajuntament va aprovar el passat mes de desembre, un pla que, segons l'in-forme elaborat per l'interventor municipal , caldrà «replantejar-se». L'alcalde, Joan Aymerich, diu que els fruits del pla es veuran al 96, mentre l'oposició reclama acords conjunts. D'altra banda, a finals de març es farà efectiva la dimissió del cap d'àrea d'Economia, Ricard Fernàndez. Planes 3 i 4 i Editorial plana 18
L'HGC busca la participació del capital públic com a solució de futur H Sant Cugat.— Després de l'aixecament de la suspensió de pagaments que afectava l'Hospital General de Catalunya des de feia tres anys, el seu president, Pere Narbona, adverteix que la viabilitat de l'entitat no està garantida amb l'aportació privada dels 78 mil socis. Per això, proposa convertir l'hospital en un centre mixt mitjançant l'entrada de capital públic. Plana 5 i Editorial plana 18
S'estanca l'aplicació integral del projecte Residu Mínim I Sant Cugat.— Fa més d'un any i mig que hauria d'haver començat la segona fase del projecte de recollida selectiva Residu Mínim que impulsa la Generalitat i aplica l'Ajuntament. Aquesta fase consistiria en la selecció i posterior tractament dels residus orgànics i els inorgànics. Manca de pressupost i indefinicions en els costos i en aspectes del projecte en són algunes de les causes. Plana 9
Sarsuela, petit format i dansa espanyola, al Teatre-auditori H Sant Cugat.— El Teatre-auditori incorpora elements atípics en la programació prevista per al pròxim trimestre, basada, com ja és habitual, en la varietat. La sarsuela La verbena de la paloma, l'espectacle de dansa teatre Aiguardent i el muntatge de dansa espanyola Agua de luna són alguns exemples del que oferirà la programació anunciada. Plana 14
ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
Cinema de franc
Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «Rojo», que es projecta en versió original el dissabte 23 de març a 2/4 d' 1 de la nit.
Posa't apunt
Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi, 33-35), totalment de franc L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.
j Una proposta per divertir-se amb la meteorologia
Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per demanar el joc Quin temps fa?, al preu especial per als subscriptors de 3.800 ptes. Quin temps fa? us proposa fer un recorregut lúdic i didàctic pels fenòmens atmosfèrics de trenta ciutats d'Europa a través del qual els jugadors es veuen obligats a aprendre les nocions indispensables per fer d'«home del temps». El joc porta incorporada una edició especial del llibre Quin temps fa? del m e t e o r ò l e g Alfred Rodríguez Picó.
Demana la targeta
Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club, encara podeu fer-ho trucant al telèfon del subscriptor. La targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir d'una gran varietat de serveis.
Hípica Severino
Sortides a cavall cada diumenge on podrà gaudir del paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor
589 62 82 In formació matins: 9 a Si ta . \ nn ; i
el. 589 62 82 INFORMACIÓ Srta. Anna Preu subscripció: 10.800 ptes. anuals Avantatges: Formar part del Club del Subscriptor on podrà gaudir d'una sèrie de serveis gratuïts: Cinema de franc (sessions golfes), sorteig d'entrades del Barca, sortides a cavall, tractaments capilars, classes de manteniment físic... i descomptes especials per adquirir els jocs d'«El Temps» i «El Savi». INFORMIS! Si desitja més informació truqui al 589 62 82
3 . Divendres, 22 de març de 19%
PUNT I SEGUIT I LA SITUACIÓ ECONÒMICA DE L'AJUNTAMENT I
L'Ajuntament supera de 600 milions el dèficit acumulat previst per al 95
El pla economicofinancer aprovat al desembre s'haurà de revisar, segons un informe d'intervenció CÈLIA CERNADAS
• Sant Cugat.— El dèficit acumulat de l'Ajuntament arriba als 1.775 milions de pessetes i supera de 600 les previsions que el mateix equip de govern es va marcar en el pla eco-
Hi ha dos punts de vista possibles a l'hora d'interpretar les xifres que dóna la liquidació del pressupost de l'any 95. El dèficit estricte durant aquest període és de dotze milions de pessetes: o sigui, que s'ha gastat lleugerament per sobre del que s'ha ingressat. El dèficit acumulat, resultat de restar el que deuen els contribuents a l'Ajuntament del que deu l'Ajuntament als proveïdors, es dispara fins als 1.775 milions de pessetes. Per tant, les xifres queden molt lluny de les previsions que l'equip de govern es va marcar en el pla economicofinancer que preveia sanejar les finances municipals en un període de quatre anys, entre el 95 i el 99. Aquest pla es va presentar davant els grups del consistori el mes de març de l'any passat, i es va acabar aprovant fa només tres mesos, al desembre. Les previsions del pla establien que l'any 95 el dèficit es reduiria de 200 milions: o sigui, que es passaria dels 1.300 que tenia l'Ajuntament l'any 94 a 1.150. Per aconseguir-ho, s'hauria d'haver estat capaç de generar superàvit. I no s'ha fet, en principi, per dues raons: s'han incomplert les previsions d'ingressos —l'Ajuntament no recapta el total previst en concepte d'impostos— i no s'ha disminuït suficientment la despesa.
Modificar el pla
Davant d'aquesta situació, l'in-forme de l'interventor de l'Ajuntament, Lluís Carulla, és clar: la diferència entre les previsions i la realitat «obliga a adaptar i replantejar-se el pla economicofinancer». Una possibilitat que va admetre dimarts, durant el ple municipal, el tinent d'alcalde d'Economia, Pasqual d'Ossó, davant les insinuacions de l'oposició en aquest sentit. Segons el portaveu socialista, Àngel Casas, caldrà «variar rotundament les previsions del pla tres mesos després d'aprovar-lo». Les xifres, segons Casas, demostren que no hi ha un compromís per part de l'equip de govern de redreçar la situació econòmica. Per la seva banda, el portaveu d'Iniciativa per Catalunya-Els Verds, Francesc Godàs, va acusar l'equip de govern de «manca de previsió» i d'«incons-ciència» i va advertir que el termini de quatre anys que es marcava el pla s'haurà d'allargar. Ramon Gaspar de Valenzuela, en nom del Partit Popular, va demanar un ple monogràfic per proposar iniciatives encaminades «a cobrar el deute pendent».
Davant d'aquestes afirmacions, el tinent d'alcalde va reconèixer que «potser s'haurà d'allargar la durada dei pla i fer-lo menys auster i privatiu». Segons D'Ossó, «no cal fer heroismes numantins i espartans, perquè s'han de continuar donant serveis a la població». L'alcalde coincideix amb el responsable d'Economia que l'Ajuntament té moltes limitacions a l'hora de reduir la despesa perquè «no podem tancar escoles».
nomicofínancer aprovat el passat mes de desembre. Davant d'aquestes xifres, que s'han conegut aquesta setmana un cop liquidat el pressupost de l'any 95, un informe de l'interventor adverteix que caldrà «replantejar-se»
el pla i buscar mesures per generar estalvi, absorbir el dèficit, evitar el creixement del deute i millorar la recaptació d'impostos. Pel que fa al deute, l'Ajuntament té pendents de pagar 6.200 milions a creditors.
LA SITUACIÓ ECONÒMICA DE L'AJUNTAMENT
1. Corresponent a l'any 94 1.373
Dèficit a c u n ^ que preveia el pla econòrrto flnancer per afany 95
1.150
Reduòció segons les previsions 223
Dèficit acumulat final corresponent a l'any 95 1.775
Augment del dèficit respecte a l'any 94 400
_ J 1.Deute • entitats bancàries
A llarg termini 4.000
A curt termini 2.100
Total deute bancari 6.100
2. Deute a proveïdors 6.200
Total deute Ajuntament
Dades en milions de pessetes
En canvi, sí que es pot reduir el cost del manteniment de parcs i jardins, neteja viària o recollida d'escombraries. Amb aquest objectiu, segons Aymerich, s'està fent un estudi per abaratir aquests costos que preveu de forma immediata un estalvi de 100 milions. L'alcalde, però, no creu que, tot i les dades del 95, es pugui afirmar que cal una revisió del pla economicofinancer. I es remet al que defineix com l'«esperit de Calella». O, dit d'una altra manera, la «ferma intenció» amb què va arribar l'equip de govern després d'una tancada intensiva de cap de setmana en un hotel de la costa perquè aquest any 96 es vegin els resultats del redreçament
de la situació econòmica.
Suggeriments
Però a banda de qüestionar les condicions que estableix actualment el pla, l'informe d'Intervenció recomana mesures concretes per remuntar les dificultats econòmiques. En aquest sentit, l'informe recomana endurir el rigor pressupostari per aconseguir estalvi, absorbir el dèficit en els propers anys, evitar l'increment de la taxa d'endeutament actual (que se situa aproximadament a tres punts del màxim permès) i reestructurar aspectes organitzatius i de personal.
Però no totes les recomanacions requereixen que l'Ajunta-
L'alcalde. Joan Aymerich, i el tinent d'alcalde d'Economia, Pasqual d'Ossó, en el ple d'aprovació dels pressupostos d'enguany, que es va celebrar el mes de febrer. Foto: J.A.M.
ment s'estrenyi el cinturó. Any rera any, l'Ajuntament recapta en impostos menys del que preveu. Per això, l'informe diu que s'haurien de trobar fórmules per millorar aquesta recaptació durant el període de pagament voluntari. I, per aconseguir més ingressos, no descarta que es puguin revisar o incrementar les figures fiscals, o sigui, els impostos. Una mesura que va reclamar en dues ocasions durant el ple municipal el portaveu d'Iniciativa per Catalunya, Francesc -Godàs, però que l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, descarta rotundament. Aymerich està d'acord que per assolir els objectius del pla economicofinancer cal augmentar els ingressos, però la fórmula passaria per «buscar compensacions urbanístiques; el motor de Sant Cugat és l'urbanisme». En aquest sentit, recorda que l'any passat va ser un any negatiu en general per a l'economia i confia en l'anunciada recuperació.
El deute
Queden encara les xifres que fan referència a l'endeutament de l'Ajuntament. Actualment, l'administració local té pendents de pagar, segons dades de l'àrea d'Economia, 6.200 milions de pessetes a creditors i 6.000 milions més en deute a entitats bancàries. En l'últim ple, es va aprovar la sol·licitud d'un crèdit de 935 milions per finançar deute pendent a proveïdors d'inversions: o sigui, a empreses constructores.
«Els resultats no s'ajusten al pla economicofinancer. però això
només espot veure quan el poses a la pràctica. El fruit de les
mesures correctores es veurà al 96» m
«No podem tancar escoles; estem, però, fent un estudi de costos per
abaratir eh serveis de manteniment sense que els ciutadans ho notin"
JOAN AYMERICH, alcalde de Sant Cugat
«Potserhaurem d'allargaria
durada del pla perquè no sigui tan
auster i privatiu. No cal fer
heroismes numantins, perquè s'ha
de continuar donant serveis a la
població»
PASQUAL D'OSSO, tinent d'alcalde d'Economia
«Hem de vanar rotundament les
previsions del pla
economicofinancer tres mesos
després d'haver-lo aprovat
definitivament»
«Si hagués vist el compromís de
l'equip de govern per buscar una
solució, li hauríem donat el nostre
suport»
ÀNGEL CASAS, portaveu del grup municipal del PSC
«Ens preocupa la manca de recuperació. És un tema greu que
necessita la col·laboració de tothom»
RAMON GASPAR DE VALENZUELA, portaveu en temes econòmics del grup municipal del PP
«Repetim eh advertiments que ja hem fet en altres ocasions sobre
l'angoixosa situació econòmica de l'Ajuntament. Calen acords per
aconseguir sortir-se 'n» •
«Les dades demostren manca de previsió i una certa inconsciència
per part de l'equip de govern... L'incompliment del pla de
finançament demostra que no es vol redreçar la situació»
FRANCESC GODAS, portaveu del grup municipal d'IC-EV
Extintors
Sant Cugat del Vallès, -zr 589 17 99
4 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996
LA SITUACIÓ ECONÒMICA DE L'AJUNTAMENT I
Dimiteix el cap d'àrea d'economia que va dissenyar el pla economicofinancer
Fernàndez ocupava oficialment el càrrec des de setembre del 95 CÈLIA CERNADAS
• Sant Cugat.— El cap d'àrea d'economia de l'Ajuntament, Ricard Fernàndez, abandonarà el seu despatx a finals d'aquest mes, segons ha confirmat a aquest setmanari. El rumor de la seva dimissió corria des de feia setmanes. Economista, amb 34
Es nega rotundament a relacionar la seva dimissió amb discrepàncies amb l'equip de govern que encapçala l'alcalde. Joan Aymerich, i insisteix que se'n va de l'Ajuntament per incorporar-se a un altre lloc de treball. A partir del mes d'abril —la dimissió es farà oficial a finals de març—. l'actual cap de l'àrea d'Economia i Hisenda treballarà a l'empresa Media Park S.A., creada recentment com a subministradora de productores de TV i cinema.
Ricard Fernàndez, economista, va assumir de forma oficiosa la responsabilitat de l'àrea d'Economia el mes de setembre de l'any 94, data en què Francesc Pérez —que també ha presentat la seva dimissió— va deixar aquestes funcions per dedicar-sc íntegrament a la seva feina com a gerent de l'empresa municipal d'habitatge Promusa. Un any després, el seu nomenament va ser oficial.
Com a càrrec de confiança de l'àrea, va dissenyar el pla economicofinancer que ha de servir per eixugar la situació de l'Ajuntament en un termini de quatre anys. Aquest pla es va presentar al ple abans de l'estiu i definitivament —amb importants retocs— al desembre de l'any passat.
anys, Fernàndez va ocupar interinament el càrrec durant un any fins que el van nomenar oficialment el mes de setembre de l'any passat. Com a principal càrrec de confiança de l'àrea d'economia, va ser el dissenyador del pla economicofinancer que es va aprovar el desembre del 95.
Ricard Fernàndez deixa el càrrec a finals de mes. Foto: XI.
Es tracta del mateix pla que, davant les xifres que dóna la liquidació del pressupost del 95 —i que situen el dèficit acumulat en
1.775 milions—, «potser s'haurà de replantejar», reconeixia dimarts en el ple el tinent d'alcalde d'Economia, Pasqual d'Ossó.
L A C R Ò N I C A
Pressupost 95: liquidat? JORDI CASAS i ROCA
L a liquidació del pressupost municipal de 1995 ha generat un dèficit de 12,5 milions, xifra molt inferior a
la dels anys anteriors. No obstant això, el dèficit acumulat ha augmentat i ens situem en 1.775 milions. El més greu és que es produeix una desviació respecte al que es preveia en el pla economicofinancer aprovat el passat mes de desembre: en lloc d'eixugar 217 milions, hem acumulat un dèficit de 402 milions. I si enguany podem parlar d'un dèficit reduït, és gràcies al refinançament del deute i a la reducció de les inversions a un 30% del pressupostat, la qual cosa compensa el fet que les despeses ordinàries han superat d'un 9% els ingressos ordinaris.
Malgrat que s'han millorat durant els darrers dos anys els nivells de recaptació i pagament, el problema de liquiditat financera segueix sent gravíssim i les conseqüències les paguen els subministradors de serveis i obres. Com he indicat, la recaptació ha millorat, però seguim en uns nivells excessivament baixos i especialment en els impostos directes, un 69%, els quals constitueixen el gros dels nostres ingressos. D'altra banda, no és creïble que cobrem tot el que resta pendent, la qual cosa fa pensar —tenint en compte que el que hi ha pendent de pagar a la curta o a la llarga es pagarà— que, si descomptéssim els incobra
bles, ens situaríem en un dèficit real equivalent pràcticament als ingressos ordinaris d'enguany. I sense voluntat de ser catastrofista.
Com es pot sortir d'aquesta situació o, en altres paraules, com es pot evitar que la bola del dèficit creixi i tinguem una hisenda sanejada? La llei d'hisendes locals dóna dues sortides: retallar la despesa d'enguany d'un import equivalent al dèficit acumulat o endeutar-nos amb el compromís d'eixugar el deute abans d'acabar l'actual mandat municipal. Cap de les dues no és possible. Què cal fer?
Cal seguir en la línia plantejada pel pla economicofinancer aprovat l'any 1995, però —com apunta l'informe de liquidació del pressupost— fent-ne una adaptació i un replantejament. En altres paraules, no n'hi ha prou —encara que és indispensable—, de la racionalització administrativa, la millora de la gestió de serveis, l'augment del nivell de cobrament i el refinançament del deute, sinó que cal també l'augment i la revisió de les contribucions. De fet, ja ho insinua l'informe esmentat d'Intervenció, i ja ho vaig plantejar en un article publicat el passat 19 de gener. Es pot pensar el que es vulgui al respecte d'això, però sembla quelcom inevitable si no volem que, d'aquí a uns anys, el mot «liquidació» deixi de tenir un significat estrictament pressupostari.
SET BALL continua modernitzant les seves instaLlacions
NOVES OFICINES I SALA D'ESPERA DEL VESTUARI
Unes complertes y modernes oficines amb un nou equip informàtic i apunt per atendre Els abonats a SET BALL podran disfrutar ara d'una confortable sala mentras esperan als seus a tots els abonatsa companys de joc.
I / ? e A ÏMES IMPORTÍ „DÍ CLUB DTCD„„J FsiQu, A 6 o"" w «PORTI
fi**\ §ZLES APORTANT ne, CLUB
i 33 >
l/l
I
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996 PUNT I SEGUIT 5
SANITAT
L'HGC vol convertir-se en un centre (Falta tecnologia amb participació de capital públic
L'entitat busca definir el seu futur després que el jutjat ha aixecat la suspensió de pagaments CÈLIA CERNADAS
• Sant Cugat.— La direcció de l'Hospital General de Catalunya té al cap convertir l'entitat en un centre hospitalari mixt d'altes tecnologies que combini el capital públic i el
L'aixecament de la suspensió de pagaments constitueix un pas d'«una importància extraordinària» que «no soluciona els problemes, però obre portes a aquestes solucions», destacava dissabte el president de l'Hospital General de Catalunya. La decisió del jutjat de Rubí que tramitava el cas de l'hospital es va fer oficial dissabte al matí i serveix per tancar tres anys d'incertesa que es van iniciar al mes de febrer de 1993. «Partíem d'una situació complexa que hem anat solucionant a poc a poc», considera Pere Narbona. A partir d'ara, els interventors judicials seran substituïts per una societat que farà el control de seguiment de l'evolució de l'hospital.
La primera conseqüència de l'autorització del jutjat repercutirà en els més de sis mil creditors —principalment la Seguretat Social i Hisenda— que té actualment l'HGC, els quals podran començar a cobrar en les condicions que s'establien en la proposta que en el seu dia els va plantejar la direcció de l'hospital. Segons aquest acord —que van ratificar un 76% dels creditors—, l'entitat retornarà només la meitat dels 12.000 milions que deu en un període de quinze anys i amb tres de manca.
El paper de la Generalitat
L'aixecament de la suspensió de pagaments era un punt que Narbona considerava imprescindible per poder plantejar un projecte que tingui cara i ulls i que garanteixi un futur econòmicament sanejat per a l'hospital. Superat aquest escull, el seu president va avançar, sense entrar-hi en detalls, algunes possibilitats. Narbona reconeix que la supervivència de l'entitat no està garantida amb la participació exclusiva del capital privat, aportat actualment al 100% per una societat civil que integren els 78.000 socis que té l'hospital. «La cosa està molt ajustada: no crec que hi hagi un creixement suficient perquè l'hospital pugui mante-
privat. Aquesta és la hipòtesi de futur que es planteja el president de l'HGC, Pere Narbona, tot i que la seva concreció dependrà de les negociacions que s'han d'encetar amb la Generalitat. Narbona feia aquestes decla-
El jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Rubí va confirmar dissabte que queda aixecada la suspensió de pagaments que afectava l'HGC. Foto: X.L.
nir-se amb aquesta fórmula en el futur». Per aquest motiu, Narbona aposta perquè el centre es converteixi en un hospital «mixt» que combini el capital privat amb el públic. Una fórmula que «no depèn exclusivament de nosaltres», va recordar, sinó del resultat de les negociacions que l'hospital ja ha iniciat amb l'administració autonòmica. «Veurem si la Generalitat troba la manera de fer-ho.» Fins ara, els contactes entre les dues institucions, segons Narbona, s'han limitat a «inter
canvis d'impressions». Dimarts, però, el conseller de Sanitat, Eduard Rius, tancava provisionalment la porta a aquesta possibilitat.
El procés haurà d'anar acompanyat d'un «canvi d'imatge» de l'hospital, que podria convertir-se en un centre d'altes tecnologies. De fet, ja s'ha parlat de la possibilitat que l'hospital assumeixi els llits destinats a aquest nivell de tractament que té en aquests moments l'hospital Sant Pau de Barcelona. Ara per ara, l'HGC
racions dissabte, hores després de rebre l'acte del jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Rubí, segons el qual s'aixeca la suspensió de pagaments que afectava l'hospital des del mes de febrer de l'any 1993.
s'ha obert a altres mútues, una operació que permetrà augmentar l'ocupació actual de l'hospital, estabilitzada ara en 240 llits. El conveni ja està tancat amb L'Aliança, FIATC, Aegon i Hispasalut. En total, però, s'han establert negociacions amb vuit mútues més, de les quals Narbona no va voler facilitar el nom. «Hem de veure encara quins són els resultats de l'obertura», va puntualitzar. «Les etapes que vénen no seran fàcils, però de moment s'ha solucionat un dels grans problemes que tenia l'Hospital General.»
Per contra, la mútua de l'Hospital General de Catalunya, que fins ara mantenia una relació d'exclusivitat amb l'entitat, ha decidit també obrir-sc a altres centres, segons es va aprovar en una assemblea de socis que es va celebrar a final del mes de febrer. O sigui, que els seus 40.000 mutualistes podran adreçar-se a centres hospitalaris que no siguin el mateix H G C
Els vitalicis pendents
Queda encara un últim problema pendent de solució: la situació dels 1.200 socis vitalicis que van pagar al seu dia entre 300.000 i 900.000 pessetes a canvi de rebre atenció sanitària gratuïta durant tota la vida. Fins ara, aquests socis —vuit-cents dels quals s'han coordinat en assemblea— no han volgut renunciar a aquests drets, tal com van fer els quatre mil vitalicis més que tenia l'hospital quan l'entitat es va declarar en suspensió de pagaments. Aquest grup va acceptar la proposta de l'hospital de convertir-se en mutualistes i renunciar als seus drets com a vitalicis. L'hospital els proposa retornar-los la meitat del capital que van pagar en unes condicions encara no pactades, una operació que a l'hospital li suposaria desemborsar uns 250 milions de pessetes. A final d'aquest mes de març, l'assemblea de vitalicis ha de decidir si accepta o no la proposta.
CULTURA
Els 4 Cantons publicarà una novel·la sobre Sant Cugat a partir de la setmana vinent
ELS 4 CANTONS I Sant Cugat.— Coincidint amb la nova etapa que Eb 4 Cantons inicia la setmana vinent, aquesta publicació inclourà setmanalment una entrega de la novel·la Misteris de Sant Cugat, escrita pel sant-cugatenc Eduard Jener. Les aventures del detectiu privat Odó Al-tavull i del pare jesuïta Andreu es podran seguir durant 52 setmanes. Cada capítol anirà acompanyat d'una il·lustració de Mònica Jener.
Misteris de Sant Cugat, segons el seu autor, «és un thriller que barreja l'esoterisme i la fantasia». La «justificació» per iniciar el que acaba sent la investigació d'una mort aparentment inexplicable és
la famosa llegenda sobre l'assassinat de l'abat Biure a mans de Berenguer de Saltells la nit de Nadal de 1351.
Un salt en el temps ens situa en ple segle XX i en escenaris coneguts per tothom: la masia de Torre Negra, el Monestir, la fira d'antiguitats Mercantic, el Club Muntanyenc Sant Cugat o el Celler Cooperatiu, entre d'altres. «Vull integrar completament la novel·la en els escenaris habituals i la vida de Sant Cugat», assegura Jener. «És el mateix procés que segueixen les històries ambientades, per exemple, a Chicago o Nova York», explica l'autor de la història que publicarà Els 4 Cantons.
Per aquests escenaris es passegen Odó Altavull i el pare Andreu, exorcista per a més senyes. Els dos volen representar caràcters absolutament dispars: «D'una banda hi ha l'element de l'exorcista, que té un contacte diari amb el que és sobrenatural; de l'altra, el detectiu que toca de peus a terra.» Jener, però, fa una advertència: «S'ha de veure si, al final, tot acaba sent al revés.»
De tota la història, l'autor n'extreu dues conclusions. La primera, que «sota la vida aparent i normal, sempre n'hi ha una altra de soterrada». I la segona, que «la vida real és molt monòtona, però el seu interior no té per què ser així». El resultat ha de ser, abans
que res, una novel·la «que sigui divertida; que qui la llegeixi, dis-fruti, igual que faig jo quan l'escric» ha explicat l'autor. La publicació setmanal de Misteris de Sant Cugat coincideix amb l'inici d'una nova etapa del setmanari, en què s'han introduït canvis en la maquetació i en l'estructura general de la publicació. Per tant, a partir de divendres vinent Els 4 Cantons oferirà un nou aspecte, incloent color a la portada. El nou disseny de Els 4 Cantons respectarà els continguts que hi ha hagut fins ara, però amb una nova distribució dels temes per seccions noves, amb un tema destaca —el tema de la setmana— que serà una notícia arreportatjada.
S'amplia la vaixella de vidre per evitar els productes que s'utilitzen un cop
À.C. • Sant Cugat.— El Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius, que assessora l'Ajuntament en el programa de recollida selectiva Residu Mínim, ha ampliat els utensilis de la vaixella que posa a disposició dels col·lectius i entitats de Sant Cugat perquè l'utilitzin en els seus dinars o sopars. La vaixella té ara 250 jocs de coberts, que s'afegeixen als plats, gots, copes, gerres, plates i porrons que fins ara es podien fer servir.
Els jocs de coberts els componen 250 unitats de forquilles, ganivets, culleres i culleretes, que acompanyen els altres elements de la vaixella. El taller Jeroni de Moragas col·labora amb el CEPA i guarda i renta la vaixella un cop s'ha utilitzat. Des que es va posar en funcionament aquesta iniciativa, que pretén contribuir a la reducció dels productes d'un sol ús entre els santeugatencs, la utilització de la vaixella de vidre ha augmentat entre les entitats. Quan una entitat o un col·lectiu nombrós de persones necessita utilitzar el servei de plats i coberts, el demana al taller Jeroni de Moragas i el reserva.
Els usuaris han de passar a recollir cl material, i un cop l'han utilitzat, membres del taller el passen a recollir per rentar-lo. Els responsables del CEPA recomanen que els plats, gots i coberts s'esbandeixin abans Ic posar-los a Ics capses on es transporten per facilitar cl rentat posterior. El preu del lloguer per servei és de 60 pessetes. Aquest servei inclou un plat. un got gran i un altre de petit, una copa de cava. i els coberts per a cadascun dels comensals. A més, hi ha gerres, plates i porrons que s'utillitzen en comú.
Llogar tota la vaixella costa 6.000 pessetes. Si no es necessiten totes les peces, es fa un descompte segons el cas. En recollir el material, s'ha d'abonar l'import del lloguer, segons les peces, i s'hi afegeixen 2.500 pessetes en concepte de dipòsit. Aquests diners es recuperen quan es torna la vaixella, i serveixen per cobrir les despeses en el cas que s'hagi trencat alguna peça per accident.
Setmana de prevenció del mal d'esquena per als taxistes HSant Cugat.— El centre de Rehabilitació Funcional Susana Ni-coletti col·labora amb el col·legi oficial de fisioterapeutes de Catalunya en la setmana de prevenció del mal d'esquena dels taxistes. Els conductors de taxis podran visitar-se en aquest centre per fer-se una revisió gratuïta de la seva columna vertebral, entre els dies 25 i 29 de març.
Els taxistes són un dels col·lectius més afectats pel mal d'esquena, perquè es passen moltes hores asseguts. Després de la revisió, se'ls donaran alguns consells personalitzats que els ajudaran a disminuir el dolor. Les visites es faran de dotze a ducs al matí i de quatre a sis a la tarda. À.c.
Seguretat
Electrònica
S E G U R E T A T
MM
Sant Cugat del Vallès, i r 589 17 99
6 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996
COMUNICACIONS
L'Ajuntament de Sant Cugat se suma a una campanya
contra l'augment dels peatges L'alcalde demana que se n'elimini l'IVA
ÀNGELS CASTUERA
• Sant Cugat— L'Ajuntament de Sant Cugat s'ha afegit a la iniciativa que han engegat sis ajuntaments més, tres cambres de comerç i el Consell Comarcal del Vallès Occidental, per fomentar una campanya contra l'augment de preu de les autopistes de l'eix del Llobregat, que a Sant Cugat suposen l'augment dels peatges dels túnels de Vallvidrera i de l'autopista Sant Cugat-Terrassa.
del Llobregat s'havia concentrat en el tram de Sant Cugat a Terrassa. Aymerich s'ha mostrat sempre un aferrissat defensor de suprimir l'IVA que s'aplica sobre els peatges de les autopistes, com una manera d'eliminar el que ell anomena «fet diferencial» de les autopistes catalanes.
«Si a la resta de l'Estat Espanyol no paguen peatges, nosaltres sí. Aquest és un fet diferencial». diu l'alcalde. «S'ha de fer una revisió exhaustiva de la llei d'autopistes, perquè es redueixi l'IVA dels peatges. Aquest és un ingrés que va a parar a l'Estat Espanyol, quan a l'Estat Espanyol ningú no paga autopistes. excepte els catalans. Això cal que s'ho miri algú». L'alcalde creu que les possibilitats que té el govern català d'intervenir en la go-vernabilitat de l'Estat Espanyol permetrà incidir d'alguna manera en aquest aspecte.
L'alcalde va assenyalar a més que. segons la llei d'autopistes, hi ha una reducció molt important de l'Impost de Béns Immobles, que pot arribar fins i tot al 90%
En aquesta campanya, impulsada per la Cambra de Comerç de Terrassa, hi col·laboren els ajuntament de Barcelona. Sant Cugat, Terrassa, Rubí, Viladecavalls. Vacarisses i Manresa. A més, s'hi han afegit les Cambres de Comerç de Terrassa. Sabadell i Manresa, i el Consell Comarcal del Vallès Occidental.
Aquests ajuntaments i entitats presentaran al conseller de Política Territorial. Artur Mas, un manifest de protesta que van signar la setmana passada. En aquest document, les institucions implicades es lamenten per l'augment dels peatges, que al Vallès s'han incrementat de fins al \lirr. En cl tram d'autopista que va de Sant Cugat a Terrassa, per exemple, i que explota l'empresa Autema, la pujada ha estat d'un l),5'r, la qual cosa significa que des del dia 13 de març, el peatge costa 230 pessetes i no 211), com abans.
L'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, ja va mostrar-se molt contrariat en el moment en què es van anunciar els augments, i va explicar que la pujada de l'eix
POLÍTICA
L'Ajuntament aprova una transferència de 400 milions a
Valldoreix per a aquest any ce.
• Sant Cugat.— L'Ajuntament va aprovar dimarts —amb l'abstenció d'IC-EV i el PSC— la transferència dels 400 milions de pessetes que estaven ja previstos en el pressupost d'enguany com a contribució de Sant Cugat als pressupostos de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. Aquesta quantitat s'ha calculat a partir de les previsions de recaptació del 95: o sigui que, en principi, l'Ajuntament retorna a l'EMD el total del que es recapti a partir dels impostos (IBI, IAE
i impost de vehicles) que paguen els veïns de Valldoreix. A canvi, l'entitat pagarà 106 milions pels serveis que presta l'Ajuntament i que beneficien tot el municipi. Aquestes condicions van quedar establertes en el nou acord econòmic que van signar les dues administracions, un conveni que substitueix el que hi havia vigent fins ara —datat l'any 82— i que estableix les condicions que regiran les relacions monetàries entre Sant Cugat i Valldoreix. Aquestes condicions es revisaran cada dos anvs.
TODO EN ESTANQUES DE JARDIN. • CUBETAS • LINERS • BOMBAS • FUENTES • LUCES • FILTROS
I .'augment dels peatges es multiplica abusivament en el tram Sant Cugat-Terrassa.Foto: XAVIER LARROSA
de l'import que correspondria teòricament. «Això és una contradicció. perquè a l'usuari no li redueixen el peatge, i a més ha de pagar els impostos que marca l'Ajuntament per compensar els diners que no ingressa a través de l'IBI de les autopistes. Si alguna població es pogués queixar sobre això, seria Sant Cugat, perquè té força quilòmetres d'autopistes al seu territori.»
Una opció que l'alcalde també considera viable per variar els preus dels peatges és la de fer pagar diferents preus segons el dia i l'hora. Aquesta proposta, que
s'ha fet des de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, s'ha publicat a la premsa en els últims dies. L'alcalde, que assegura que és una opció que no coneix en profunditat, diu sobre això que «aquesta mesura s'aplica als Estats Units, on, per exemple, no poden viatjar els cotxes si només van amb el conductor. Aquí es podrien aplicar d'altres mesures. En el cas dels túnels es podria fer que els usuaris que els fessin servir més, segons a quines hores, per anar a treballar a Barcelona, tinguessin una reducció del peatge.»
L'Ajuntament de Barcelona s'ha afegit a la campanya contra l'augment de peatges perquè, segons va explicar cl regidor de mobilitat urbana de l'Ajuntament de Barcelona, Francesc Narvàez, els camions que es volen estalviar els embussos dels laterals de la B-30 o cl peatge de la seva calçada, passen per les rondes de Barcelona. L'alcalde de Rubí, Eduard Pallejà, va dir durant la signatura del document que s'ha enviat al conseller que els cotxes que no volen pagar el peatge de l'autopista Sant Cugat-Terrassa, passen pel mig de Rubí.
SOLIDARITAT
El sopar de Mans Unides va reunir divendres mes de 3IK) persones al Centre Borja. Foto: XAVIER LARROSA.
Mans Unides tanea demà la eampanya amb un concert que reunirà nou eorals
SÍLVIA BARROSO B Sant Cugat.— Un concert amb nou corals de Sant Cugat serà l'últim acte de la campanya per al 19% de Mans Unides. La societat coral La Lira, la coral de La Farga, la Sant Cugat del Club Muntanyenc, la Serra d'Or, l'Harmonia de Valldoreix, la de la Unió Santcugatenca, la dels Antics Escolans, el grup Tardor d'havaneres i el cor Aulos interpretaran a l'església del Monestir peces corals de compositors catalans i de tot el món. Seguint la tradició,
el concert acabarà amb cants en què participaran totes les formacions, per interpretar Muntanyes del Canigó, de Har, i Canticorum jubilo, de Hàndel.
La novetat del concert, l'acte més antic de tots els que organitza Mans Unides, serà l'actuació de l'orquestra de corda Camerata di Phonasci —integrada per membres de la Jove Orquestra Sant Cugat—, que acompanyarà el cor Aulos en la interpretació de Bea-tus bir, de Vivaldi. Les entrades per al concert, de 500 pessetes,
es vendran a la porta de l'església del Monestir moments abans de començar l'espectacle.
Mans Unides va recaptar divendres 1.250.000 pessetes en el sopar benèfic al Centre Borja, que va reunir més de 300 persones. Només en la subhasta i la rifa, dirigides pel gastrònom i dibuixant Pep Blanes, es van recollir 500.000 i 400.000 pessetes, respectivament. Els diners obtinguts amb la campanya es destinaran a l'ampliació i rehabilitació d'una escola al sud de l'índia.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996 PUNT I SEGUIT 7
ENSENYAMENT
La reunió del delegat amb els pares no altera les propostes d'Ensenyament
La distribució dels nens als instituts continua com estava ÀNGELS CASTUERA
H Sant Cugat.— El curs que començarà al setembre té com a novetat que s'implanta de manera generalitzada l'ensenyament secundari obligatori, l'E-SO. Això significa que uns 300 escolars santcugatencs comencen una nova etapa i deixen el col·legi per
El delegat d'Ensenyament a la comarca, Ramon Farré, es va reunir amb representants dels pares dels escolars santcugatencs i amb la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, divendres de la setmana passada. Aquesta era un entrevista que el delegat tenia pendent després de l'últim consell municipal d'ensenyament. Aleshores, es va presentar el mapa de zonificació de Sant Cugat, com es repartien les escoles i quins instituts els corresponien.
Segons aquest mapa, els nens de les escoles La Floresta i Ferran Clua aniran a l'institut Arnau Cadell. Els de les escoles Catalunya, Pins del Vallès, Collserola, Pla i Farreras i Joan Maragall queden repartits entre el Leonardo da Vinci i l'Angeleta Ferrer. L'origen de l'escola de cada aspirant és el criteri principal per distribuir els nens, però no és l'únic. Així, en el cas que la demanda de sol·licitants superi l'oferta dels centres, es tindran en compte altres factors, com ara la proximitat del domicili, la renda familiar o el fet que els alumnes tinguin ja algun germà al centre.
Aquesta és una forma de distribució que no va agradar als pares quan es va plantejar al con-
continuar la seva formació als instituts. El procés de preparació i de transició a aquesta nova etapa ha estat llarg i feixuc. Els pares s'han queixat en nombroses ocasions a l'administració perquè se'ls ha tingut poc en compte, especialment pel que fa a la distribució dels nens als instituts.
La reunió que es va mantenir divendres va servir, sobretot, segons la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, per acabar d'intercanviar impressions. Però no hi ha hagut canvis respecte a les propostes presentades per la delegació d'Ensenyament. «Tots els temes es van solucionant. N'hi ha que encara estan pendents perquè depenen de quina serà la matrícula, per exemple els menjadors», va assenyalar Àngels Ponsa. Els pares, de la seva banda, van fer públiques les seves conclusions en una reunió ahir a la nit al col·legi Ferran i Clua, però a l'hora de tancar aquesta edició no s'havien pronunciat sobre l'entrevista amb cl delegat d'Ensenyament a la comarca.
EMPRESES
S'aprova la primera fase d'inversió de la
multinaeional Boehringer c.c.
I Sant Cugat.— La primera fase de la implantació a Sant Cugat de la multinacional farmacèutica alemanya Boehringer Ingelheim va rebre llum verda al ple municipal de dimarts passat. Amb els vots en contra del PSC, l'Ajuntament autoritza l'empresa a iniciar aquesta primera fase, que suposarà una inversió de 9.300 milions de pessetes.
En aquesta etapa, Boehringer
durà a terme la urbanització dels terrenys, situats al turó de Can Matas, i encetarà la primera fase de producció. L'objectiu final, que suposarà ampliar la inversió a 12 mil milions de pessetes, és convertir l'edifici de Sant Cugat en la seu corporativa de la multinacional a Espanya. A més, Boehringer produirà a Sant Cugat un total de 37 milions d'unitats de fàrmacs que distribuirà a tot el món.
UP
1 A L U M I N I I V I D R E
EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANT CUGAT Fax 675 28 61
Ramon Farré. Foto: ELS 4 CANTONS.
sell municipal. El delegat es va comprometre a reunir-se amb tots els pares dels nens de sisè, que són els que començaran l'ESO al setembre, per detallar-los les condicions en què quedaran els escolars. El menjador dels centres i el transport són altres temes que preocupen especialment els pares.
ENSENYA1NT PUBLICA SANT CUGAT PREINSCRIPCIO CURS 1996-97 DIES: Del 18 al 29 de març
<&
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
URBANISME
Una sentència del TSJC anul·la el pla de legalització
d'habitatges de les Planes La resolució respon a un recurs d'un veí
RAMON LUQUE B Les Planes.— Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat el pla especial de reforma interior (PERI) de les Planes i el sector de Can Fló que havia significat la legalització de part dels habitatges d'aquest dos indrets. Fins al moment de dictar-se la sentència, només quedaven per legalitzar algunes propietats de les més de 400 que integraven aquest pla, que fins i tot disposava la tramitació del procés d'algunes cases que quedaven fora del seu àmbit d'actuació. La sentència, dictada com a resposta a un recurs interposat per un veí de les Planes, entén que el repartiment de beneficis i càrregues no és equitatiu. Això significa que les cessions de terrenys que alguns propietaris havien de fer per dotar el districte de zones verdes i equipaments —segons el disseny d'un pla parcial— no és proporcional als beneficis que en treien. L'alcalde, Joan Aymerich, va explicar als més de 200 veïns que dilluns van assistir al consell de districte de les Planes com havia anat el procés de legalització des del principi. Aymerich va dir que tot va començar amb «una modificació del pla general metropolità de l'any 76, que fins llavors qualificava les Planes com a zona no urbanitzable». A partir d'aquí, l'Ajuntament va elaborar el PERI —a-provat per la Comissió d'Urbanisme de Catalunya— i es van
iniciar els tràmits per assolir progressivament les legalitzacions. Josep Lara, el veí que va posar el recurs, entén que el PERI el perjudicava. Lara va explicar dilluns que havia de cedir la meitat del terreny que té. A més, va posar de manifest que la legalització suposava que en el terreny de propietat que li quedava «no podia fer una rampa per entrar al garatge o unes escales per accedir a casa», com a conseqüència que era declarat zona forestal no urbanitzable. L'alcalde va ser taxatiu a l'hora d'afirmar que la sentència «suposa que ara mateix no hi hagi cap casa legal a les Planes». La solució presa per l'Ajuntament, per evitar confeccionar un altre pla i allargar el procés durant anys, és elaborar una ordenança transitòria de concreció de determinacions urbanístiques. Això vol dir que l'Ajuntament continuarà aplicant el mateix PERI incorporant el que diu la sentència del TSJC. Aquesta ordenança serà presentada als veïns en una sectorial d'urbanisme del consell de districte. Després es posarà a votació en el ple municipal de maig, per tal d'aplicar-la. Segons les previsions de l'Ajuntament, en un parell de mesos, a partir del maig, es podrien tornar a legalitzar les propietats que ja ho estaven i podran continuar el seu procés les que encara no ho estaven. L'alcalde va dir que un altre recurs «podria paralitzar el procés de legalització».
ESCOLES BRESSOL ESCOLA BRESSOL MUNICIPALS E&ÜTCJ
C/Mercat, 2 Informació ^SftftVsor Ajuntament de Sant CUIMI del Vallès Tel '674 44 96 -PI. Barcelona. 17 - Tel. 5SlJ 22 XS
ESCOLA BRESSOL Àrea de Serveis Personals •GARGOT Casa Mònaco -..C/La Mina, s/n C/ Cànovas del Castillo. 50 - Tel. 589 22 88 Sant Cugat «fel Vallès
m ^ 7 4 94 50 Lloc de Preinscripció Àrea de Serveis Personals ESCOLA BRESSOL Casa Mònaco ÏAM1MOSA C/ Cànovas del Castillo, 5(1 - Tel. 589 22 88 '.M&Ma de Can LMgst, í/n
La Floresta Ifel. 674 89 82
EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA
Informació i Preinscripció: Als mateixos centres
ALL & * , •
• " S " , • . . . .
ST;.-' f i —• • -ai
CEB» PINS DEL VALLÉS Ai ViiUpaUercs, a/n
IStefCnga del Vallès
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO) Informació i Preinscripció: Als mateixos centres
BATXILLERAT I FORMACIÓ PROFESSIONAL Informació i Preinscripció: Als mateixos centres
8 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres. 22 de març de 1996
MEDI AMBIENT
Entitats ecologistes alerten que la gasolinera dels túnels assentarà un greu precedent Han presentat al·legacions contra el projecte
C'F.LIA C'IiRNADAS • Sant Cugat.— L 'ADENC i el Grup Natura del CMSC consideren que la construcció d'una gasolinera als túnels de Vallvidrera assenta un precedent perillós que es podria utilitzar en el futur per aprovar altres projectes que agredeixin la serra de Collserola. Aquest és el fil conductor de les al·legacions que les dues entitats han presentat aquesta setmana a l 'Ajuntament contra el projecte de la gasolinera.
«No podem permetre que un equipament d'aquestes característiques s'instal·li al costat de l'eix de Vallvidrera. Si ara s'autoritza, què pot passar d'aquí a cinc anys? Potser hi tindrem fins i tot el restaurant i la botiga de regals.» Aquesta reflexió, que feia dimarts en roda de premsa el president de l'Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura (ADENC) , Manel Cunill. defineix els recels que la gasolinera aixeca entre els ecologistes. I és un dels arguments que es recullen en les al·legacions que l 'ADENC i el Grup Natura, amb el suport d'onze entitats més, han presentat aquesta setmana a l 'Ajuntament contra el projecte que ha elaborat TABASA, l'empresa concessionària dels túnels.
Les al·legacions ecologistes tenen com a rerefons tres arguments principals. Primer: no es rebutja la construcció d'una gasolinera, però sí que es considera que «no és justificable» que s'hagi de fer dins de la serra de Collserola. De fet. sempre s'ha acceptat que els terrenys que s'han destinat a aquest equipament , situats a la
Floresta a l'altura de can Borrull. estan inclosos dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la serra. Però ara s'han plantejat discrepàncies fins i tot en aquest punt. Dissabte, el conseller de Medi Ambient, Albert Vilalta, assegurava que aquests terrenys, que ocupen una superfície de 8.400 irr, no estan inclosos en el PEIN. Per contra, es deia el contrari en una carta de la mateixa conselleria que va rebre el president de l 'ADENC. Cunill considera que aquest és, simplement, «un debat formal», i que, en qualsevol cas, la gasolinera representa una nova agressió a Collserola. En aquest sentit, recorda que l'àrea projectada destruirà una àrea (l'antiga via dels F F G G ) que Tabasa va regenerar amb nous arbres quan va finalitzar la construcció dels túnels. «Això fa riure», conclouen.
A més, els ecologistes qüestionen les raons que donen tant l'empresa com l 'Ajuntament per justificar la necessitat que es construeixi una gasolinera i que se centren en el fet que un 3 5 %
CULTURA
Molinas afirma que l'empresa sempre s'ha interessat per
potenciar la cultura L'expresident de Foment va parlar al CMSC
ANCILSCASTUÍiRA • Sant C u g a t — Els empresaris catalans han estat sempre interessats a anat més enllà del be-nelici econòmic i aportar a la societat els clements culturals i de formació que necessiten, segons rc \prcs idenl del I onient del Treball. Li principal entitat representativa de la patronal catalana, Alfred Molinas, que va participar al cicle Aula Cultural que des de l'últim trimestre de l'any passat o igani l /a el Club Muntanyenc Sani t tigal.
Molinas va explicar diferents exemples que justifiquen aquesta afirmació. FI mateix Foment del Treball, una institució que defensa els interessos de les empreses catalanes des de fa 225 anys, va fundar l'Escola Industrial, perquè volia que els joves catalans es formessin per incorporar-se després a la vida empresarial. Foment del Treball va ser també la fundadora de la Caixa de Pensions, una entitat financera que pretenia ajudar les vídues i els orfes dels treballadors.
«La connexió entre les empreses i la cultura ha estat sempre molt estreta», va afirmar Molinas, «sempre des de la vessant sincera i espontània, no parlo de les aportacions forçades que s'han fet a la cultura». L'expresident de la patronal. Alfred Molinas, que ara presideix la Societat d 'Estudis Econòmics, va assegurar que la relació no es redueix només al mecenatge.
Alfred Molinas. Foto: X. LARROSA.
Alfred Molinas va destacar que les empreses han de fer un esforç per contribuir a la formació dels joves, i en aquest sentit va recordar la feina que feien els gremis fa més de mil anys. «Els gremis ja van preocupar-se en el seu temps per ajudar les famílies dels treballadors, aquest suport no és d'avui.» Molinas va defensar també la figura de l 'aprenent, i va afirmar que «ara no hi ha ningú disposat a treballar per aprendre».
M. Cunill, president de l'ADENC, i C Herbolzheimer, del Grup Natura, durant la roda de premsa de dimarts. Foto: XI.
de les avaries que es produeixen als túnels són provocades per la falta de benzina. La validesa d'aquest argument és «nul·la», segons s'afirma en el document d'al·legacions, perquè no va acompanyat «de dades numèriques sobre el nombre concret d'incidències i del tram i del sentit de circulació en què es produeixen». Per tant, resumeix Christian Herbolzheimer, membre del Grup Natura, l'interès de l 'empresa de fer una àrea de servei «és subjectiu».
El segon argument important que s'explica en les al·legacions
és que no s'han tingut en compte altres ubicacions alternatives a la zona de can Borrull «on l'actuació projectada beneficiaria els ciutadans sense suposar una agressió tan severa al medi ambient». Per exemple, els espais situats més enllà de la intersecció dels túnels amb l'autopista B-30. En resum, els ecologistes creuen que els criteris per triar un emplaçament i desestimar-ne d'altres —se'n va arribar a estudiar fins a set de diferents— són «qüestionables». Finalment, l 'ADENC i el Grup Natura remarquen que la docu
mentació presentada per Tabasa presenta «deficiències i incongruències d'extrema gravetat» i «manca de rigor en la metodologia». Per exemple, hi ha errors evidents en els barems utilitzats per qualificar l 'impacte ambiental que suposaria cada una de les alternatives estudiades. Per tots aquests motius —n'hi ha més de menys importància—, les associacions demanen que l 'Ajuntament no aprovi provisionalment el projecte tal com està previst, i que exigeixi a Tabasa que busqui una alternativa.
POLÍTICA
1:1 m ui regidor de Seguretat Ciutadana, Enric Renau, en el moment de prendre possessió del seu càrrec. Foto: X. LARROSA
Enrie Renau s'incorpora eom a nou regidor de Seguretat Ciutadana
c.c. B Sant Cugat.— Enric Renau, membre fins ara del Consell de districte de Mira-sol i tinent d'alcalde d 'Economia durant cl mandat anterior, es va incorporar dimarts al seu nou càrrec de regidor de Seguretat Ciutadana. La incorporació de Renau, que ocupava el número 11 a les llistes que CiU va presentar a les darreres eleccions municipals, ha estat provocada per la dimissió del
que fins el mes de febrer va ser tinent d'alcalde d 'Urbanisme i Obres Públiques, Joan Franquesa. La dimissió de Franquesa ha comportat petits retocs en l'organització de l'equip de govern que integren CiU i ERC: l'alcalde deixa l'àrea que ocuparà ara Enric Renau i assumeix la responsabilitat política d 'Urbanisme, una decisió que va qüestionar el portaveu del grup d'IC-EV, Francesc Go-dàs: «potser està tocant massa te
cles, amb el perill que les acabi tocant malament». Aymerich li va respondre que no tenia cap intenció de «començar a moure fitxes i persones que estan por tant la seva àrea amb molt encert». A banda d'aquesta lleugera reorganització, s'han introduit a més canvis en la distribució d'àrees: comerç, consum, indústria i serveis passa a dependre d 'Urbanisme i promoció del treball de Serveis Interns.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996 PUNT I SEGUIT 9
MEDI AMBIENT
El projecte pilot Residu Mínim perd pistonada per manca de pressupost
Fa un any i mig que hauria d'haver començat la selecció dels residus casa per casa CÈLIA CERNADAS
H Sant Cugat.— Residu Mínim es va concebre des de la Generalitat com un projecte pilot de recollida selectiva de residus que s'estendria posteriorment a tot Catalunya. Quatre anys
El projecte Residu Mínim, que s'aplica a tres municipis catalans —Sant Cugat, Molins de Rei i Torrelles de Llobregat—, es va dissenyar en dues fases molt clares. La primera va arribar després d'una campanya de planificació i sensibilització: consisteix a endegar recollides especials de vidre, paper, piles, medicaments, roba i voluminosos, entre d'altres, en contenidors específics col·locats al municipi. La segona havia d'anar encara més enllà: es tractava que cada família utilitzés a casa dos cubells diferents per separar els residus orgànics dels inorgànics. Posteriorment, aquestes deixalles es llençarien en contenidors diferenciats i es traslladarien a una planta de triatge i compostatge per al seu tractament.
En total, l'aplicació de les dues fases del projecte, que es va presentar des de la Generalitat com una iniciativa pilot traslladable després a tot Catalunya, hauria d'haver acabat a mitjan de l'any passat. A hores d'ara, però, no s'han trobat encara els terrenys per construir la deixalleria on es dipositaran materials pels quals no existeixen contenidors específics (com són pintures, dissolvents o fluorescents). L'Ajuntament va proposar inicialment uns terrenys situats al costat de l'Institut Leo-nardo da Vinci; el centre, però s'hi va oposar. D'això fa un any, i, de moment, l'Ajuntament no ha donat cap altra alternativa.
Tampoc no s'ha aprovat encara el projecte de construcció de la planta de triatge i compostatge, que ja té uns terrenys adjudicats al sector de Can Calopa, a Valldoreix. L'inici d'aquesta construcció hauria d'anar acompanyada d'una campanya d'informació i sensibilització perquè els ciutadans sàpiguen com han de separar els residus a casa seva.
Punts pendents
De fet, la responsabilitat d'aquest retard la comparteixen la Generalitat i l'Ajuntament, que
després de la seva creació, les dates fixades per a la seva aplicació no es compleixen: fa un any i mig que hauria d'haver començat la construcció de la planta que tractarà els residus orgànics i inorgànics que cada família
destriarà a casa seva. L'Ajuntament va rebre el projecte de la planta fa quatre mesos, però no s'aprovarà «fins que no tinguem clars els costos de manteniment», diu el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens.
De moment, el projecte Residu Mínim es limita a les recollides especials de materials com el vidre i el paper.
per l'aplicació del projecte disposa de l'assessorament del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA). A l'administració autonòmica li correspon elaborar el projecte de la planta —que es va presentar a l'Ajuntament el passat mes de desembre— i adjudicar-ne i finançar-ne la seva construcció, amb un cost aproximat de 800 milions de pessetes. Els diners figuraven ja al pressupost de l'any passat, però no es van fer efectius; la subvenció ja no apareix en el pressupost d'enguany. D'altra banda, el model de la planta ja està triat, després dels viatges que l'equip de govern va fer durant l'any 1994 a diverses ciutats europees d'Alemanya, França i Holanda per visitar instal·lacions d'aquest tipus. Només falta que l'Ajuntament aprovi el projecte, però això
no es farà de forma immediata. La raó: no estan definits els costos que comportarà per a l'erari municipal els desdoblament dels circuits de recollida dels residus orgànics i els inorgànics. «Ens hi juguem molt des del punt de vista econòmic, i per això cal afinar molt la gestió», diu Recasens. I recorda que «el projecte s'acaba i la Generalitat se'n va, però la planta es queda aquí.»
El tinent d'alcalde reconeix: «És veritat que estem en un punt mort i que no es compleix el calendari previst, però encara portem avantatge respecte de la majoria de municipis de l'àrea metropolitana.» Però nega que estigui «estancat». Per demostra-ho, recorda, per exemple, que ara s'implantaran a tot el municipi deu punts fixos de recollida de roba usada, repartits per centres
d'ensenyament, seus d'entitats, centres cívics i casals de cultura. També s'està estudiant l'inici de la recollida especial d'olis.
La planta de Rubí
Hi ha, però, una altra raó que entorpeix l'avenç de Residu Mínim. Fa un mes, la Unió Europea va concedir a l'Ajuntament de Rubí una subvenció de 400 milions de pessetes per construir una planta destinada al tractament integral dels residus. El projecte, doncs, s'hauria de modificar. Encara més: l'alcalde de Rubí, Eduard Pallejà, va viatjar fa uns dies a Brussel·les acompanyat del conseller de Medi Ambient, Albert Vilalta, per demanar una ampliació de la subvenció. A partir d'aquí, podria quedar qüestionada la necessitat de la planta de Sant Cugat.
SERVEIS
Una empresa santcugatenca patenta un ema per pagar als aparcaments amb targeta
El «oarauímetre mòbil» serà una forma de casament única al món El «parquímetre mòbil» serà una forma de pagament única al món ÀNGELS CASTUERA
H Sant Cugat.— Una empresa de Sant Cugat ha patentat fa pocs dies un sistema completament nou per aparcar al carrer, especialment a les zones de càrrega i descàrrega i les zones blaves. Aquest sistema, que es basa en la utilització d'una targeta magnètica, és únic a l'Estat Espanyol, i no hi ha constància que n'hi hagi cap de similar en altres països del món.
El sistema, que els patentadors han denominat «parquímetre portàtil», és un petit aparell que s'incorpora al vehicle i que funciona a través d'una targeta amb un xip electromagnètic. Els avantat
ges d'aquesta forma de pagament són múltiples: primer, no cal sortir del cotxe per pagar el tiquet d'aparcament; segon, s'elimina la incomoditat que representa, en moltes ocasions, disposar de monedes fraccionaries; en tercer lloc, amb el sistema del parquímetre mòbil, l'usuari s'assegura que pagarà només el temps que hagi tingut el cotxe estacionat a l'aparcament.
Els sistema s'ha patentat fa escassament dues setmanes, i per això encara no s'ha comercialitzat. Segons Miguel Àngel Galvan, un dels empresaris responsables d'aquesta iniciativa, la targeta funciona de manera similar a les que utilitzen els usuaris de Telefònica.
Així, el document magnètic es carrega amb una quantitat de diners, per exemple, amb 1.000 pessetes. Des del mateix cotxe, aquesta targeta s'introdueix en el parquímetre mòbil en el moment en què s'aparca, i es desconnecta quan es deixa la plaça. La targeta va descarregant els diners que s'han d'abonar, segons el temps que hagi estat aparcat el vehicle.
«Aquest invent se'ns va acudir de manera casual. Els conductors tenim tan assumit que només hi ha una manera de pagar els aparcaments que no havíem pensat en altres possibilitats», explica Miguel Àngel Galvan.
Amb aquesta targeta, que es
podria carregar als caixers automàtics per facilitar-ne l'ús, es podran pagar els aparcaments de les zones blaves i les de càrrega i descàrrega. Segons Miguel Àngel Galvan, aquesta targeta permetrà controlar més rígidament l'estricte horari d'aparcament en aquestes zones, on els camions només poden estar aparcats durant mitja hora.
Els responsables de la petita empresa que ha patentat aquest sistema de pagament amb targeta, esperen vendre els documents magnètics als estancs, els parquí-metres i les oficines bancàries, quan les targetes es puguin comercialitzar.
Heríbert Barrera participarà al cicle de «Aula Cultural» H Sant Cugat.— Heribert Barrera, dirigent històric d'Esquerra Republicana de Catalunya, president de l'Ateneu Barcelonès i expresident del Parlament de Catalunya, participarà el proper dimarts al cicle de xerrades Aula Cultural, que des del mes d'octubre organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat. La seva xerrada tractarà sobre Les nostres perspectives econòmiques en el si de la Unió Europea, i començarà a les vuit del vespre, a la sala d'actes del Club Muntanyenc.
Heribert Barrera va néixer a Barcelona l'any 1917, i és llicenciat en ciències físiques per la Universitat de París. Va tenir una càtedra a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ara és membre de l'Institut d'Estudis Catalans i presideix l'Ateneu Barcelonès.
La seva vida política ha estat intensa. Heribert Barrera va lluitar a la guerra en el bàndol republicà i després es va exiliar fins al 1952. Aleshores va iniciar la reorganització clandestina d'Esquerra Republicana de Catalunya, i es va convertir en el seu màxim dirigent a l'interior i en el secretari general fins al 1987.
Entre el 1977 i 1979, va ser diputat al Congrés de Diputats. Heribert Barrera va ser també diputat al Parlament de Catalunya fins al 1988 i entre el 1980 i el 1984 va ser-ne president. Va ser parlamentari europeu entre el 1991 i el 1993. Des del 1989 i fins a l'any passat va ser president d'Esquerra Republicana de Catalunya. /À.c.
L'Ajuntament edita un cartell divulgatiu sobre els arbres de Sant Cugat B Sant Cugat.— L'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat, dirigida pel tinent d'alcalde Jaume Busquets, acaba de treure al carrer un pòster amb les imatges d'arbres singulars de la ciutat i el seu entorn. EI cartell recull 10 fotografies d'exemplars amb història pròpia que formen part del patrimoni natural del municipi. Les instantànies són del fotògraf local Toni Mula, col·laborador d'Els 4 Cantons. Hi surten el Pi d'en Xandri, els xiprers del Claustre del Monestir, el roure del Club de Golf o la palmera de Can Ganxet, a Mira-sol, entre d'altres. Cada imatge va acompanyada d'una breu explicació sobre les característiques de cada tipus d'arbre i s'hi afegixen també comentaris sobre les tradicions, llegendes o propietats que s'atribueixen popularment a les espècies retratades. Aquest pòster és només el primer d'una sèrie que prepara Medi Ambient amb l'ob-jectiu de difondre tots els aspectes del patrimoni natural de Sant Cugat. Els cartells es distribuiran i exposaran en totes les escoles, centres cívics i espais públics de la ciutat. El primer número s'ha dedicat als arbres singulars de Sant Cugat amb motiu de la Festa de l'Arbre, organitzada per la Generalitat i que dissabte passat va reunir 2.000 nens de tot Catalunya a Sant Cugat, la ciutat triada aquest any per fer la plantada. / ELS 4 CANTONS
Extintors
Sant Cugat del Vallès. » 589 17 99
10 PUNT I SEGUT
L E S E M P R E S E S • Natura i Jardí
ELS 4 CANTONS Divendres, 22 de marc de 1996
Xavier Ama1, i i'-'duard Gil v;tn con i van descobi r que w>!icn sfnudn -:
| ) v l : u l i ü . v , '> ! ' . ' ! T ! ; i r i | 0 ! l i l P C ! J-.
•.-.'i ..-.. • 'lirNCüii vi elK reílc!.;. i\ cl ! ltS ion-
i ai a plantar i cuidar jardins fa cinc anys, quan van acabar d'estudiar, .i natura i fer-ne gaudir els altres. Així va néixer Natura i Jardí, una i dins i piscines. Per a aquests dos empresaris. ?v la i>a dos jardins
tarannà dels seus propietaris. Els santeugatencs. pe! que ú\ als serveis. sjsonsables de Natura i Jardí.
XAVIER AM EDUARD Cl! -•ocnsabíes de Na Jardí
A N d l · I S C ' A S I ' I T K A
• Sant Cugat.— Des de quan funciona Natura i Jardí?
—«És una empresa jove, té només einc anys, i va néixer quan nosaltres vam acabar la carrera. Nosaltres ens vam plantejar tres coses: primer, treballar pel nostre compte; segon, fer-ho a l'aire lliure i en contacte amb la natura. i en tercer lloc, treballar junts. Natura i Jardí es dedica a la construcció i al manteniment de jardins i piscines.»
—Construïu mes jardins que piscines?
—«Les dues coses van molt juntes. Més que tenir unes piscines i uns jardins, el que fem és mantenir les dues coses, perquè a Sant Cugat hi ha molts jardins que ho tenen. Si s'ha de construir, els clients també ho demanen tot. Hi ha pocs casos en què els jardins i les piscines estiguin separats.»
—Sant Cugat és un bon mercat, segur.
—«Sí, és un lloc molt bo per a aquest negoci. El tant per cent més elevat dels nostres clients són de Sant Cugat, Valldoreix, Mi-ra-sol, les Planes o la Floresta. També n'hi ha una part que són de Bellaterra, Sant Quirze. Cerdanyola o Terrassa. Aquí hi ha una densitat de zona verda molt elevada. També hi ha molts jardiners, però a Sant Cugat hi ha molt bon nivell, i això fa que la competència ens obligui a millorar la nostra feina.»
—Vols dir que la competència és favorable per al negoci?
—«En aquest cas sí, perquè hi ha prou jardins perquè la competència sigui beneficiosa. Hi ha molta diferencia entre els clients de Sant Cugat i els d'altres ciutats de la rodalia.»
—Sant Cugat és un model de ciutat jardí?
—«Sí. i aquest és un fet que ens diferencia de moltes ciutats de la rodalia, de Catalunya i fins i tot de l'Estat Espanyol.»
—S'han de gastar diners per mantenir el model.
—«És potser més cara que altres ciutats, però hem de valorar què és el que tenim a canvi. Obtenim una millor qualitat de vida, i això no té preu. Una cosa és cara o barata depenent de les necessitats que et satisfaci. Hem de pensar què rebem a canvi. Sant Cugat és un model de ciutat on val la pena viure-hi.»
—La formació contínua és important també en aquest negoci?
—«Sí, has de llegir, estudiar i informar-te sobre les noves tendències en tot moment. Aquesta informació l'obtenim de llibres, revistes estrangeres i conferències o cursos. És molt important tenir una visió global del projecte, i conèixer algunes especialitats, com ara el dibuix tècnic. Per exemple, per al manteniment de piscines o els tractaments fitosa-nitaris o el tractament del sòl, és convenient tenir coneixements de química. Si no resulta difícil mantenir el negoci. Ja ho és, de fet, encarregar-se de la gestió i la planificació. Si a més no es
«Sani Cugat és car, però s'ha de valorar què obtenim a canvi»
L'Eduard i el Xavier tenen el seu magatzem a la rambla del Celler. El propietari els el va deixar a canvi que li cuidessin el jardí.Foto: X. LARROSA.
La ciutat «ha de continuar creixent en horitzontal»
En Xavier i l'Eduard treballen a dojo quan els altres acostumen a fer vacances, però no canviarien la feina per res del món. Se'ls nota que s'ho passen bé. Estan molt contents de la ciutat on treballen, i creuen que està creixent de la manera més adequada. «Com més horitzontalment creixi, millor», reconeixen sense embuts i amb un toc d'intenció, perquè saben que l'estil de vida dels santeugatencs és molt profitós per al seu negoci. Afirmen que mantenir un jardí no és car, i tornen a esgrimir l'argument de la qualitat de vida per defensar aquesta idea. «La gent s'estima més viure entre verd que entre edificis», assenyalen. En Xavier defensa el jardí com un lloc d'esbarjo, tot i que diu que aquesta no és l'única funció que té. Un jardí oxigena, i si a més té piscina, atem-pera l'ambient. Ho diu la Història: «els romans es construïen piscines per banyar-se, però, a l'hivern, també feia les funcions de termòstat, i compensava el fred exterior», segons en Xavier. Els dos joves empresaris veuen amb optimisme el futur del seu negoci, «perquè aquesta és una empresa molt petita encara, i estem fixant les bases perquè vagi bé». Diuen que no tenen pressa per arribar-hi, però esperen arribar-hi. «De moment, hem de consolidar les coses que ens estan passant ara. Quan arribi el moment, ja farem grans extensions de zona verda.» / À.C.
dominen els altres aspectes, el negoci no pot anar bé, perquè no pots donar tot el servei.»
—Tampoc no és bo intentar abastar-ho tot.
—«No, això és clar. Hi ha coses que no podem fer, per exemple, podar un arbre de trenta metres. Però sí que és cert que necessites uns coneixements sobre tots els aspectes relacionats amb el negoci. Nosaltres treballem sobretot amb propietaris de torres i de comunitats de veïns.»
—Què és més difícil, tractar amb el propietari d'una casa o amb el president d'una comunitat?
—«El tracte amb un propietari és més directe i personal. La comunitat de veïns pot tenir-ne sis o trenta, i cada veí té el seu propi gust; és més difícil harmonitzar trenta opinions que una sola.»
—El client sap el que vol? —«En general sí, tot i que tam
bé es deixen orientar. Potser no saben el nom exacte de la planta, o no saben quan s'ha de podar, però sí que sap com la vol.»
—Hi ha jardins estàndards? —«No, els jardins que nosaltres
cuidem són força diferents uns dels altres. Els construïm perquè la persona s'hi trobi a gust, i li agradi passejar-hi. Els elements comuns que tenen els jardins són les plantes, però a partir d'aquí pots fer moltes combinacions. Els jardins japonesos, per exemple, es poden fer amb diferents tipus de grava o de sorra. No hi ha estereotips. El que sí que és clar és que un jardí ha d'estar en harmonia amb el medi i l'estructura arquitectònica de la casa, i amb el gust del client. Aquest és el jardí ideal.»
—Quines dificultats suposa el clima per tenir un jardí ben cuidat?
—«En principi, cap. Hi ha una sèrie de plantes característiques de l'entorn mediterrani que no presenten problemes. N'hi ha d'altres que, sense pertànyer a la fauna autòctona, es poden adaptar perfectament amb una atenció determinada, que és la que fa el professional. N'hi ha, però, que no aguanten. Si poses aquí una planta tropical, és bastant probable que un hivern d'aquests se't mori. Això el client ho entén perfectament, i ja ni tan sols en demana.»
—La feina varia segons la temporada?
—«Sí, a l'hivern, per exemple, treballem tres persones, i en canvi els mesos d'estiu ampliem la plantilla. La gent ara descobreix un altre cop el jardí, li ve de gust
sortir-hi, el dia és més llarg i la temperatura ha pujat. Les plantes estan adormides, encara que siguin de fulla perenne, l'hivern les adorm. A l'estiu s'han de cuidar molt les piscines i és quan tenim més feina. A l'estiu no podem abandonar el client perquè és quan més ens necessita.»
—La qualitat és la clau de l'èxit?
—«L'única manera de fer-te un lloc és intentar donar més, i la qualitat és el nostre lema. Sempre intentem posar-nos en el lloc del client i adaptar-nos a les seves necessitats. No tothom pot tenir un jardiner vuit hores al dia, però entre això i una revisió que es pot fer dos o tres cops a l'any, hi ha diferents graus d'atenció. Però sigui cada dia o en visites anuals, has de donar el millor servei.»
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996 PUNT I SEGUIT 11
L'Ajuntament aprova la llicència de la planta de l'HGC per tractar 730 tones
c.c. H Sant Cugat.— La comissió de govern ha aprovat aquesta setmana la ja anunciada ampliació de la llicència destinada a la planta d'esterilització de residus sanitaris situada a l'Hospital General de Catalunya. Soprenentment, però, la nova llicència no autoritza a la planta a tractar mil tones anuals enlloc de les 109 i mitja que tractava fins ara, tal com es va anunciar al darrer consell de districte de Mira-sol. Finalment, es restringeix el permís per a l'empresa CESPA, que gestiona la planta, i la quantitat queda fixada en 730 tones anuals.
La raó d'aquest canvi, segons va explicar l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, durant el ple municipal de dimarts, és que l'Hospital General de Catalunya té autorització des de l'any 78 per tractar fins a un màxim de 730 tones. La Junta de Residus, va recordar Aymerich, permet arribar a les mil, però «així evitem qualsevol responsabilitat que algú ens presenti un recurs perquè segur que ara no infringim res».
L'Ajuntament va anunciar que s'autoritzaria a la planta a multiplicar la seva activitat anual per deu en el consell de districte que es va convocar fa tres setmanes. La notícia va sorprendre les quatre associacions de veïns que en el seu dia van presentar un recurs contra aquest equipament. Posteriorment, els seus portaveus van sol·licitar que l'ampliació de la llicència es votés al consell de districte, petició que l'Ajuntament no ha atès. Dilluns, la comissió de govern que integren CiU i ERC la va aprovar.
POLICÍAC
£1 presumpte «centurió» de Mira-sol, pendent de sortir en llibertat provisional Alfonso A.C. estava en contacte amb el grup des de feia un any
SÍLVIA BARROSO • Mira-sol.— Alfonso A.C., el jove de Mira-sol detingut la setmana passada com a presumpte membre de la banda dels Centurions, estava a l'espera de sortir en llibertat provisional a l'hora de tancar aquesta edició. Segons fonts pròximes a la família,
L'operació de la prefectura de Barcelona de la Policia Nacional en què es va detenir 34 presumptes membres dels Centurions va arribar fins a Sant Cugat. Un dels 12 escorcolls que es van fer va ser en un domicili particular de la zona del Camí de Can Rabella, una part aïllada del districte de Mira-sol que queda separada de la resta del barri per la via del tren.
Després de l'escorcoll, el jove Alfonso A.C., fill dels propietaris de la casa, va ser detingut per la seva suposada relació amb la banda. A l'hora de tancar aquesta edició, estava encara pendent de sortir en llibertat provisional després d'haver declarat.
Alfonso A.C. era conegut entre els santcugatencs de la seva generació, però la seva suposada relació amb els Centurions era recent, segons algunes fonts que han indicat que s'hauria iniciat l'any passat. Les mateixes versions assenyalen que el tracte amb la banda es desenvolupava gairebé sempre a Barcelona, i que només en alguna ocasió se l'havia vist a Sant Cugat amb altres motards, i mai en cap situació conflictiva.
Segons la policia, en el total dels 12 escorcolls que es van fer
Alfonso A.C.
divendres es van confiscar tres escopetes, dos rifles, tres pistoles, molta munició, sabres, punys americans i porres. També es van trobar 1.000 dosis de cocaïna, 300 d'èxtasi, haixix, balances de pre-
els rumors sobre el fet que ja havia estat posat en llibertat no s'havien confirmat, almenys fins dimecres a la nit. Alfonso A.C. va ser detingut divendres a la matinada després que la policia va haver escorcollat el domicili on vivia amb els seus pares, a la zona del camí de Can Rabella, a Mira-sol.
sició, diners en una quantitat sense especificar, armes blanques, 23 motos presumptament robades, 9 cotxes i diversos emblemes i objectes amb simbologia nazi, entre els quals hi havia vídeos sobre el III Reich alemany.
De fet, la policia considera els detinguts com a membres de la modalitat de l'Estat Espanyol dels Àngels de l'Infern —una tribu urbana nord-americana— i creu que es dediquen al tràfic d'armes i de drogues.
Tot i que les acusacions judicials s'hauran de fer individualment i seran diferents en cada cas, l'advocat del grup més nombrós dels detinguts, Albert de Miquel, ha assegurat que els seus clients han acceptat només que pertanyen a «un grup d'amics que comparteixen el gust per les motos i un local». Es tracta de la casa del carrer Fluvià de Barcelona considerada el local social del grup i on, segons de Miquel, només s'ha trobat una arma de caça i una pistola. Aquestes armes, segons han declarat membres del grup, són legals i la pistola, de salva. Entre els clients d'Albert de Miquel hi ha els supostats caps de la banda, Ramon Olivas, Carlos Ezquerra i Michael Korn.
«Dies de Ràdio» prepara un especial per al dia dels Óscars U Sant Cugat.— El magazine Dies de ràdio, de Ràdio Sant Cugat, emetrà dilluns un programa especial des del bar Film o Teca, amb motiu del lliurament dels Óscars de Hollywood. L'espai, conduït per Maribel Cayuelas, centrarà tots els seus continguts en analitzar la cerimònia de dilluns en les hores prèvies al lliurament. Es parlarà d'Òscars i del cinema des del punt de vista de la crítica, els actors i els directors. Hi participaran el crític Àngel Comas, el director de la revista Seqüències, Christian Aguilera, el director de cinema Antoni Verdaguer i l'actor Jordi Dauder. Aquesta edició especial de Dies de Ràdio s'emetrà, en directe, en l'horari habitual del programa: des de les 10 del matí a tres quarts d'una de la tarda. / ELS 4 CANTONS
Aymerich participarà en la Comissió d'Urbanisme de Catalunya • Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha passat a integrar la Comissió d'Urbanisme de Catalunya com a representant dels municipis de menys de cent mil habitants. La comissió la integren un total de vuit membres, distribuïts en dos per cada província catalana. El nomenament d'Aymerich es va fer efectiu el mes de febrer, però es a donar a conèixer al darrer ple municipal. «És un tema estrictament polític», va afirmar l'alcalde i va afegir que «per a Sant Cugat és positiu tenir representació a la Comissió d'Urbanisme de Catalunya». El seu nomenament es va aprovar amb l'abstenció dels cinc regidors del grup municipal socialista, c.c.
Hn domiciliar 4 rebuts
En domiciliar la nòmina o pensió
En domiciliar el rebut d'autònom
En formalitzar el vostre Préstec Personal
En formalitzar el vostre Préstec Habitatge
CAIXA DE TERRASSA Persones. Servei. Qualitat.
És un producte ofert per Catalònia d'Inversions i Gestions Immobiliàries SL, distribuïdor del Servei MoviStar i MoviLine de ( per als Clients de la Caixa de Terrassa.
Telefónica Móviles,
12 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS , Divendres, 22 de març de 1996
CULTURA
I.'entrada al Monestir ja té rampes, que es van construir amb les primeres obres de restauració. Foto: XAVIER LARROSA
El Monestir s'adequarà perquè els minusvàlids el visitin còmodament
Les mesures inclouen rampes i maquetes manipulables de les parts del monument
ANOLLS CASTUERA
• Sant Cugat.— Les persones amb alguna discapacitat física tindran l'oportunitat d'accedir al Monestir de Sant Cugat i fer-hi visites adequades a les seves condicions. Els accessos
al Monestir s'han adaptat perquè hi puguin passar les persones que van amb cadires de rodes. Els cecs. per altra banda, disposaran d'unes maquetes tridimensionals i de fullets escrits en braílle, i les persones sordes poden
llegir la informació referida a cada espai del claustre. La Generalitat de Catalunya ha signat un conveni amb l'ONCE perquè deu monuments catalans integrin la primera xarxa d'edificis històrics adaptats de tot Europa.
Els departaments de Benestar Social i Cultura de la Generalitat, i l'Organización Nacional de Cie-gos de Espana (ONCE), van signar la setmana passada la pròrroga d'un conveni de col·laboració perquè Ics persones amb alguna discapacitat física puguin accedir amb comoditat a cinc grans monuments catalans. Les primeres actuacions, en les quals es van invertir uns 60 milions de pessetes, es van fer al monestir de Santes Creus, al convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, a Vilabertran i a la Seu Vella de Lleida.
Un cop acabades aquestes obres d'adequació, els responsables de la iniciativa van decidir ampliar els monuments i van triar el Monestir de Sant Cugat. Segons ha explicat Esteve March, director de l'Oficina de Gestió de Monuments de la Generalitat, en aquest edifici ja es van fer falques per a l'accés de Ics cadires de rodes durant Ics primeres obres de restauració del claustre. A més. es va construir un ascensor al vestíbul d'accés, que tant serveix per als treballadors del Centre de Restauració com per als visitants mi
nusvàlids que volen accedir al primer pis.
Maquetes manipulables
Encara falten al monestir algunes rampes d'adequació, i s'hi han d'instal·lar les maquetes que reproduiran el monument i les parts més significatives de l'edifici, perquè les persones invidents les puguin manipular. Aquestes maquetes s'estan construint, i és possible que es puguin col·locar al recinte del claustre abans no acabi l'any. També per als cecs, s'escriuran fullets amb la història i
les característiques del Monestir, i hi haurà cintes de casset gravades que els visitants podran escoltar durant l'estada al monestir o com-prar-les, si ho desitgen. Tot aquest material és el que ara s'està preparant. Un altre servei que s'ha de construir són els lavabos adaptats per als minusvàlids.
Segons el director de l'Oficina de Gestió de Monuments, Esteve Mach, s'haurà de buscar l'emplaçament idoni per a aquestes maquetes que, tot i el seu volum, no destorbaran la visita d'altres persones. «Les maquetes ense
nyen molt bé el monument a tothom. fins i tot a les persones que tenim la sort de veure-hi perfectament. perquè donen una visió tridimensional de l'edifici, i a vegades de detall, que dóna una percepció i una entesa del monument mes gran de la que es pot copsar a primera vista», assegura Mach.
Les maquetes que fins ara s'han exposat als diferents monuments. es reuneixen ara en una exposició col·lectiva que es fa al Palau March de Barcelona, tot just al final de les rambles. Aquesta exposició, on no s'ha pogut incloure les maquetes del Monestir de Sant Cugat, es podrà veure fins al 31 de març. Després, les peces en miniatura tornaran a les respectives seus originals.
L'adaptació completa del Monestir perquè puguin visitar-lo els discapacitats segons les seves necessitats s'acabarà aquest any. segons Mach. «Aquesta data es fixa amb el benentès que la feina per ensenyar del tot el Monestir a una persona que no hi veu en absolut pot ser interminable, perquè es poden construir maquetes dels capitells més inaccessibles al tacte, o d'altres parts on no puguin arribar», explica Mach. Tot i així, els responsables de la iniciativa consideren que els mitjans per donar una explicació raonable i proporcionada de l'edifici podran quedar enllestits en un any. «En anys a venir, veurem si convé ampliar les maquetes amb altres reproduccions», conclou Esteve Mach;
La relació d'edificis monumentals que s'adaptaran perquè els puguin visitar els minusvàlids en les condicions adequades s'ampliarà fins a deu en el proper any, segons l'Oficina de Gestió de Monuments. «La primera em-, penta ja està donada», diu Mach.
Els responsable d'aquesta iniciativa assegura que aquest grup de monuments adaptats a les visites dels minusvàlids és únic a tot Europa. «No hi ha cap més país europeu que tingui en aquests moments cinc grans monuments que formen part del seu patrimoni, adaptats a les necessitats de les persones amb discapacitats». assenyala Esteve Mach. El director de l'Oficina de Gestió dels Monuments afirma que aquesta és una idea que altres administracions podrien copiar.
HISTORIA
El Grial organitza una taula rodona sobre la Guerra Civil, en el 60è aniversari de l'inici
Hi parlaran Solé i Sabaté i Figueras SÍLVIA BARROSO
• Valldoreix.— Els historiadors Josep Maria Solé i Sabaté i Josep Maria Figueras analitzaran avui els inicis de la Guerra Civil en un col·loqui organitzat pel Grup d'Investigació i Recerca Aqualon-ga (Grial) amb motiu del 60è aniversari de l'esclat del conflicte. Sota el títol 1936: Ideologies i violències. els conferenciants descriuran els corrents de pensament que s'havien configurat durant els anys previs a la guerra i explicaran en quin estadi estaven el 1936.
La premsa del principi de la guerra és una de les especialitats de Figueras, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. És per això que la taula rodona «sobre un tema tan ampli» s'ha plantejat en aquest sentit, segons el president del Grial, Oriol Llort. El fet d'haver convidat Figueras
respon també al fet que el professor ha estudiat l'època que es tracta a l'àrea de Sant Cugat i la seva rodalia.
A la xerrada —que començarà a les vuit del vespre al Casal de Valldoreix— també hi participarà el membre del Grial Oriol Jor-quera (llicenciat en Ciències Econòmiques i estudiant d'Història) i serà moderada per Vicenç Rurt. del mateix grup local. Aquesta és la primera de Ics activitats públiques d'aquest any del Grial, format fa uns mesos per joves llicenciats a l'entorn del Museu de Valldoreix. Ara, desvinculat d'aquesta institució per «algunes diferències», segons Llort, treballa en altres projectes, com l'organització d'uns casals d'estiu sobre arqueologia o la publicació d'una revista d'història sobre Valldoreix i Sant Cugat.
PATRIMONI
La solució estètica de la sala capitular vol recordar les antigues funcions de l'espai El cap de restauració de la Generalitat ho explica en una xerrada
SÍLVIA BARROSO M Sant Cugat.— La sala capitular i la sagristia vella del Monestir es van restaurar amb la intenció de «recuperar simbòlicament les antigues funcions» dels dos espais, segons Alfred Pastor, cap de la secció de restauració del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. Pastor va explicar els criteris estètics seguits per a la restauració d'aquestes dues sales en la tercera xerrada del cicle d'Amics de la Unesco sobre els treballs fets al Monestir entre el 1990 i el 1996.
El restaurador va mostrar amb diapositives l'estat «lamentable» que presentava la sala capitular abans de les intervencions del Servei de Patrimoni. A l'hora de reconstruir-la, es van voler distribuir els escassos elements decoratius que hi ha de manera que reflectissin «la centralitat» de la sala,
Alfred Pastor
on antigament s'havia reunit el capítol de monjos que dirigia l'abadia. Per això es va enrajolar el terra amb la part central de
color més fosc i un voltant més clar. Del sostre es va penjar també un marc quadrat de ferro que reforça la sensació de «centralitat».
I, també «resseguint les línies de l'existent, sense esborrar la història», es van reconstruir alguns elements desapareguts: el més remarcable és el vitrall que hi ha a la petita capella amb què acaba la sala. Quan van arribar els restauradors, la finestra apareixia sense cap vidre ni cap altra mena de filtre per a la llum. Seguint la lògica històrica, es va col·locar un vitrall de formes geomètriques inspirat en l'estil de Poblet. En la pròxima conferència sobre la restauració del Monestir, el cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic, Antoni Navarro, parlarà de les actuacions a la nau sud de l'església i al claustre, dijous que ve, a dos quarts de vuit a la Casa de Cultura.
BISTEC DE 'ANGUS" ESCOCÈS
Pies/kg
Oferta vàlida del 22 al 28 de marc de 1996
14 PLINT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres. 22 de març de 1996
ESPECTACLES
El Teatre-auditori s'atreveix amb nous gèneres Incorpora la sarsuela i un cicle de petit format amb titelles i dansa teatre a la programació del pròxim trimestre
SÍLVIA BARROSO H Sant Cugat.— La sarsuela La verbena de la paloma, l'espectacle de dansa teatre Aiguardent i el muntatge de dansa espanyola Agita de htna són alguns dels elements
més atípics del pròxim trimestre del Teatre-auditori. Els responsables del Centre Cultural han continuat aplicant una línia de programació basada en la varietat i han anunciat, també, un recital de Jaume
Aragall, una comèdia protagonitzada per Amparo Moreno, un Shakespeare i l'òpera / Puritani. Però. al mateix temps, continua l'aposta del director del centre Tomàs Se ix per gèneres maltractats: fins ara havia estat
la dansa contemporània, i aquesta vegada es proposa una «dignificació» de la sarsuela i crea un cicle de petit format on caben des de la dansa amb tocs de teatre fins a titelles per a adults.
La companyia Color obrirà la programació el divendres 12 d'abril amb Agita de htna, un espectacle de dansa espanyola que recull «clements del flamenc i del ball clàssic espanyol», segons la directora del grup. Rosa Maria Grau. «No es tracta de flamenc pur, ni de dansa espanyola pura —puntualitza Grau—. sinó que utilitzem aquests llenguatges per fer coreografies més estilitzades.» Color treballa en la modernització del gènere, que «sempre ha estat massa encaixat», explica Grau. Per fer aquest «trencament», dissenyen coreografies a les quals es dona un fil argumental «perquè l'espectacle no sigui només un reguitzell de passos de ball més o menvs ordenats».
Color oferirà un dels assajos comentats que comencen a ser habituals en els espectacles de dansa del Teatre-auditori, però serà a Ics sis de la tarda del mateix dia de la funció. 11 canvi, que quedarà establert per a la resta d assajos amb públic, s'ha fet, segons Seix. «a demanda del públic. que tenia dificultats per assistir-hi a les quatre de la tarda».
A niés ú'Agita de htna. la nova programació reserva un altre espai per a la dansa, dins del cicle Petit ( uharet, on s'ha inclòs el muntatge de dansa teatre Aiguardent, creat i interpretat en solitari per la ballarina Marta Carrasco. Ariel Garcia Valdés i Pep Bou s'han encarregat de la direcció teatral d'aquest espectacle, en què Carrasco explica la «història introspectiva d'una dona sola». S'hi troba «una barreja de tot tipus de llenguatges •. buscada per Carrasco —que procedeix de l'àmbit de la dansa contemporània— per «trencar l'ús dels mecanismes i els passos convencionals». El que es proposa és «ballar com ho faria una dona a casa seva, però amb el coneixement afegit sobre el cos» que té ella.
Aiguardent tanca el cicle de petit format que haurà començat amb Los domingos matan mas hombres que las bombas, una peça de teatre «renovador», segons Scix. Es tracta d'un espectacle de la companyia Fundiciones Tea-trales C2, basat en textos d'escriptors com Quim Monzó o Ray Loriga. L'altre muntatge d'aquesta selecció és Tos de pecho, un cabaret de marionetes per a adults que s'oferirà en dues funcions. Tots aquests espectacles tindran capacitat limitada i es veuran en graderies instal·lades a l'escenari, darrere del teló, com quan es va fer Una nit qualsevol, de Teatra-teatre, aquest trimestre.
Amparo Moreno
Una peça contemporània sobre Freud, un Shakespeare i una comèdia protagonitzada per Amparo Moreno són les tres opcions del menú de teatre de text que preveu la programació. La intèrpret de Shirky Valentine tancarà el trimestre, el 28 de juny, amb La porta del temps, d'Alan Ayck-bourn. Dirigida per Josep Maria Mestres i muntada per la companyia de Moreno, és una «comèdia amb intriga, amb tocs de vodevil, on hi ha moltes portes que s'obren i es tanquen i travessen, a més d'espais, èpoques». L'actriu assegura que l'obra «dóna un paper molt important a les
AGUA DE LUNA
Color Dansa Espanyola
Direcció artística: Rosa Maria Grau
2.000 pessetes (inclou assaig comentat)
EL VISITANT d'Eric-Emmanuel Schmitt
Direcció. Rosa Maria Sardà
Intèrprets: Enric Arredondo, Jordi Boixaderas, Pere Arquillué i Rosa Vila
2.000 pessetes
Dimarts »#a j | t r • * aleslOrfÜmf»» CONCERT DE SANT JORDI
Jove Orquestra Sant Cugat i Cotton Club Big-Band
Estrena de «Rapsòdia Sant Cugat», de Víctor García Acín
Direcció: Josep Ferré
1.000 pessetes
PROGRAMACIÓ DEL TEATRE-AUDITORI PER AL TRIMESTRE ABRIL-JUNY
tgí·wWMj
LOS DOMINGOS MATAN MAS HOMBRES QUE LAS BOMBAS
Cicle petit cabaret (capacitat limitada)
Companyia Fundiciones Teatrales C2
Direcció: Jesús Cracio
Intèrprets: Ana Wagener, Beatriz Bergamín i Mana José del Valle
(espectacle en castellà)
2.000 pessetes
^lmuidros 10.0* maig, «te» 10 del vespre
I PURITANI de Vincenzo Bellini
Amics de l'Òpera de Sabadell i Orquestra Simfònica del Vallès
Direcció: Miquel Ortega
Intèrprets: Sung-Eun Kim, Rosa Nonell i José Medina, Cor d'Amics de l'Òpera
6.000 pessetes
Intèrprets: Jaume Aragall (tenor) IM. Carmen Hemóndez
Piano: Amparo García Cruells
Cançons napolitanes, àries i duos d'òpera
3.500 pessetes
i V .
ROMEO I JULIETA de Wllliam Shakespeare
UR
en castellà)
Direcció: Helena Pimenta
Intèrprets: Víctor Criado, Belen Cruz, Rafael Cruz, Arantxa Ezquerra, Lierni Fresnedo, Gerardo Quintana, Mikel Tello i José Tomé
2.000 pessetes
TOS DE PECHO
Cicle de petit cabaret (capacitat limitada)
Companyia El espejo negro
Direcció: Àngel Calvente
Cabaret de marionetes per a adults (espectacle en castellà)
2.000 pessetes
de Tomis Bretón
Direcció musical: Miguel Roa
Direcció artística: Calixto Bieito
5.000 pessetes
AIGUARDENT
Cicle petit cabaret (capacitat limitada)
Idea, creació i interpretació: Marta Carrasco
Direcció: Ariel García Valdés I Pep Bou
2.000 pessetes
r" i "éMX\
LA PORTA DEL TEMPS d'Alan Ayckboum
Companyia Histriònic
Direcció: Josep Maria Mestres
Intèrprets: Amparo Moreno, Pep Anton Munoz, Enric Pous, Blanca Pàmpols i Anna Azcona
2.000 pessetes
dones». I és que, després de l'èxit de Shirley Valentine —que també es va veure a Sant Cugat—, Moreno és conscient que s'ha creat «un públic molt important entre el sector femení» i que l'ha de cuidar.
Abans d'Amparo Moreno, Enric Arredondo, Jordi Boixaderas i Rosa Vila passaran també per l'escenari del Teatre-auditori amb El visitant, d 'Eric-Emmanuel Schmitt. dirigida per Rosa Maria Sardà. Ambientada en una nit d'abril del 1938, El visitant narra la trobada de Sigmund Freud amb un oficial de la Gestapo, en plena invasió d'Àustria per Ics tropes de Hitler.
La selecció de teatre es completa amb el Romeo y Julieta de la prestigiosa companyia basca Ur Teatro. Segons Tomàs Seix, «el Centre Cultural ha anat darrere
d'aquest grup des que va obrir les portes» i. a més, «no hi ha cap previsió que la peça es vegi a Barcelona».
Estrena d'«I Puritani»
I si el Teatre-auditori s'anuncia com l'única oportunitat per veure els Ur Teatro, serà també on hi haurà la primera ocasió de veure el títol que Amics de l'Òpera de Sabadell ha triat per a aquesta temporada: / Puritani, de Vicenzo Bellini. s'estrenarà a Sant Cugat el 10 de maig, amb la prestigiosa soprano Sung-Eun Kim encapçalant el repartiment. Un iccital de cançons napolitanes amb Jaume Aragall —que actuarà al Centre Cultural a canvi de la cessió de la sala per enregistrar-hi un disc— i el concert de Sant Jordi de la Jove Orquestra Sant Cugat arrodoniran la programació musical.
Tot i que serà la tercera vegada que la formació santeugatenca fa aquest concert adreçat a un públic no iniciat, aquest cop hi haurà l'atractiu afegit que actuarà acompanyada de la Cotton Club Big-Band.
Dignificar la sarsuela
Però una de les novetats més esperades, almenys pels programadors, és La verbena de la paloma, de Tomàs Brcton i dirigida per Miguel Roa. en la part musical, i per Calixto Bieito, en la vessant escènica. El projecte és una coproducció del Centre Cultural i Focus i, segons Seix, persegueix 1"objectiu de «dignificar la sarsuela». Seix creu que el «mal anomenat genero chico es va ca-ricaturitzar perquè complís unes funcions determinades en una època històrica concreta. Però,
EL PUNT
musicalment, ha estat un encasellament injust».
El tractament que es donarà a La verbena de la paloma serà el «d'una òpera, musicalment, i el d'un musical, pel que fa a l'escena», explica Seix. «No cal dir —puntualitza— que és un espectacle car, però si es fa s'ha de fer bé». De moment, només estan marcades les línies generals del que serà el muntatge i han començat a treballar els directors, però encara no hi ha repartiment: «Triar els artistes és molt difícil —avisa Calixto Bieito—, perquè han de tenir una bona veu i cantar bé, atès que la partitura no és senzilla, i, alhora, interpretar bé el libreto». El que sí que està assegurat, segons el director, és que es trencaran els tòpics: «Ens saltarem l'estil Arniches i anirem a buscar el castizo autèntic.»
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 19% PUNT I SEGUIT 15
DANSA
EI pas del desig a la realitat
I EL PUNT DE LA MEMÒRIA (SIC TRÀNSIT GLÒRIA MUNDI) Trànsit Companyia de Dansa. Direcció i coreografia: Maria Rovira. Ballarines: Sílvia Garcia, Cadence Pearson, Susanna Pous, Ester Vendrell i Eva Vilamitjana. Composició musical: Lluís M. Carmona. Disseny d'il·luminació: Sergio Pessanha. Disseny i realització del vestuari: Euseni Sein. Lioc: Teatre-auditori. Dia: 15 de març.
EDUARD JENER
L a companyia de dansa Trànsit ha complert 10 anys amb la seva coreògrafa i fundadora, Maria Rovira, al cap
davant. Han estat uns anys plens d'evolució i coherència que han permès anar fent consistents les propostes d'aquest grup, ple de rigor i exigència.
L'últim treball, presentat divendres passat al Teatre-auditori, parteix, segons ens expliquen en el programa, de l'edat mitjana com a punt de referència del bracet de la dona, d'aquelles dones en genèric que han estat les ca-talitzadores de la memòria, les transmissores de molts coneixements i de molts sentiments...
Es probable que si hagués anat a l'assaig comentat que oferia la companyia a les quatre de la tarda del mateix dia m'hagués assabentat de més coses i podria expli
car-me, i alhora explicar, allò que la coreografia, els llums, els vestits o la música no m'aclareixen: és a dir, les intencions que esclaten en la representació final.
Mai l'artista no aconsegueix reflectir tot allò que en el seu desig creatiu imagina, sempre li queda alguna cosa que s'escapa de la seva capacitat de transformació, i la distància que va des d'aquesta pretensió fins a la realitat, convertida en fet objectiu i verificable, és la mida de la seva qualitat com a tal en la circumstància concreta. Malauradament, en aquesta ocasió en l'espectacle de la companyia Trànsit queda encara un llarg camí enírc el desig i la realitat aconseguida.
Treball acurat
Al marge d'aquesta constatació, que respon a una impressió personal i intransferible, el treball de les cinc ballarines és d'una professionalitat i dedicació inqüestionables, fruit d'un treball acurat i d'unes condicions tècniques notables per donar vida a una coreografia repetitiva, que ens explica poc, però que té moments de grandesa i estètica molt espectaculars, sobretot en la segona meitat i en els moviments de grup.
La música, amb la preeminent presència de la percussió, utilitza instruments antics que barregen conceptes moderns amb els moviments de les ballarines, que es mouen damunt l'escenari amb un vestuari senzill i eficaç, de colors
LLETRES / ART
El pintor Lluís Ribas edita una revista d'humanitats per donar contingut al seu «club d'art»
«Notes» es publicarà trimestralment llibre Las vidrieras modernistas ca-talanas, de Joan Vila Grau i Francesc Rodon, i un retrat literari de l'actriu Amparo Moreno. Una plana sobre literatura descrita per l'historiador Rafael Abella tancarà la secció.
El segon apartat ésAutorretrato, un monogràfic dedicat a un artista diferent en cada número. En aquest primer volum, el capítol analitza l'obra del pintor Antonio López. Les 10 planes següents ofereixen, sota el títol genèric Viajar, imatges i textos sobre Srinagar, un paratge de l'índia. Tot i que aquesta vegada el viatge proposat és a un país llunyà, en altres ocasions se suggerirà un itinerari més pròxim, per descobrir-hi racons insòlits.
I és que un dels objectius de Ribas és fer notar al lector de la revista la bellesa de les coses properes: ho intentarà, sobretot, amb la secció El encanto de lo mínimo, en què descobrirà indrets poc observats de Sant Cugat. Ribas vol trencar així el «tòpic del Monestir, que sembla que sigui l'única cosa bonica de la ciutat». En el primer número, es recorre el carrer Sant Domènec.
Les altres dues seccions de la revista són Cajón de sastre, on es recullen artesanies atípiques (com el procés de producció del whisky de malta) i Espai, on el pintor informa els associats de l'espai del carrer Gorina sobre les novetats que poden trobar-hi i les activitats programades.
SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— Informació i consells per visitar museus del món, ressenyes de llibres d'art o artesania, articles sobre teatre, cinema o literatura, i un espai adreçat als clients de Lluís Ribas. Aquests elements, amb llibertat d'idioma i d'estil per escriure i acompanyats d'il·lustracions i fotografies reproduïdes a tot color i amb paper de luxe, formen Notes, la «revista d'humanitats» que l'Espai Lluís Ribas presentarà avui oficialment, amb el suport de l'Ajuntament.
Notes ha de servir per donar contingut al «club d'art» en què Ribas vol convertir la seva galeria «perquè no quedi limitada a un lloc de venda de pintures». Ja ho va anunciar quan va inaugurar l'espai, i ara comença a materialitzar el projecte amb aquesta publicació. Per això, segons el pintor, la revista ha de fomentar l'interès per la cultura, «però en persones que hi ja hi siguin receptives». No és ni un producte d'elit adreçat a experts, ni un fullet de consum ràpid: es tracta d'una publicació «de qualitat», un «negoci ruïnós», segons Ribas, que calcula que hi pot perdre 1.000 pessetes per exemplar, tot i que el preu de venda al públic és de 2.000 pessetes.
En el primer número, la secció titulada Passeig pel món de l'art dóna informació sobre les col·leccions i els horaris de vint museus d'Europa, una ressenya sobre el
La companyia Trànsit, durant la representació d'El punt de la memòria al Teatre-auditori. Foto: MANÉ ESPINOSA.
arrelats a la terra. La imatge queda arrodonida per una il·luminació suggerent.
Però, sobretot, ens quedem amb la primera imatge: la dona, que porta en ella mateixa la llum, travessa l'escenari i mira el present sense deixar d'esguardar el passat i guaitant el futur que ja s'anuncia. La dona, com sempre, mater et magistra.
TOT PREU TOTA MENA D'ARTICLES PER A LA LLAR DES DE
100 pts. OFERTA PER TOTA
COMPRA SUP. A 2000 pts. LI REGALEM UNA AMPOLLA
DE CAVA O VI.
Cl Can Mates, 2-4, Local 1 08190 SANT CUGAT
34138*6062 PWWl'J.MMi
34138*6062
SEGURETAT
Portes
rei Blindades rja Sant Cugat del Vallès, -B 589 17 99
Las comparaciones son odiosas, sobre todo para nuestros competidores
N U E V O
A C C O R D ' 9 6 Afortunadament, usted es muy libre de comparar el nuevo Honda Accord con cualquier automóvil de su categoria
Compare ia tecnologia, el confort, la seguridad, las garantías. Compàrelo. Se lo comprarà aún mas convencido.
Hay un Honda Accord 16v. 115 CV a partir de 2.6SO.000 Ptas.
Tecnovallés, S.A. Ora. de Cerdanyola, 55 Tel. 675 36 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS
Av. Jaume I. 95-97 Tel. 731 64 82 TERRASSA
M e
16 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996
L ' E N Q U E S T A *La programació del Teatre-auditori
COM AVALUA EL TIPUS DE PROGRAMACIÓ DEL TEATRE-AUDITORI? í # » » '
Isabel Sancho
47 anys Restauradora d'obres (fart
• «Em sembla molt bona. Hi ha espectacles que m'agraden molt i n'hi ha que no tant, però una cosa compensa Faltra. Jo compro l'abonament cada temporada i penso continuar fent-ho.»
Mquel Àngel Haro 26 anys
Delineant projectista
• «Trobo q u e ÓS una programachi força completa, variada, sobretot. M'agrada molt la programació de dansa i el cicle Òpera a Catalunya. Però vinc a veure una mica de tot»
•fi
Pessarrodona
30 anys Psicòloga
• «Les obres que han tingut èxit a Barcelona després les pots trobar aqui. Hi ha tot tipus de gèneres de l'espectacle. Sobretot destacaria la dansa, que en molts Hocs costa de trobar.»
El teatre-auditori del Centre Cultural acaba de presentar la programadó per ai pròxim trimestre. És una oferta que inclou noves línies de programació, com una sarsuela i el dde de petit cabaret. El que es manté, però, és la norma d'oferir variadó
de gèneres. En un moment en què el centre s'acosta al final del tercer any amb temporada estable, aquesta variadó és el que més destaquen els espectadors de
la sala a l'hora d'avaluar la programadó, que treu una nota alta.
L'enquesta ha estat M a per Sílvia Barroso al teatre-audtori, dvendres passat a l a r i .
Enric
*Ti
36 anys Advocat
» «Està molt bé, perquè'es programa tot tipus d'espectacles i es dóna una visió àmpïa, que serveix per crear criteri. Aquest teatre pot competir amb les sales de Barcelona.»
Uuis Fàbregas
30 anys Dependent
• «Jo vinc sobretot a veure dansa i teatre, i normalment m'agrada força el que hi veig. Però trobo a talar que programin companyies de la resta de l'Estat i de Festranger.»
Soanya V j rMNÉMwdecasa
M V «Ml fMt tc . Encara que | § irçHé|a que fessin més 1 1 i n * » » 1 espero amb moltes 8 " f a i ü l i sarsuela del pròxim "3 nuNfe%>
López Margarita
Roca Cuqui
Alcazar Carmen Ortega
48 anys Perruquera
55 anys Monitora
40 anys Gestora cultural
43 anys Infermera
• «A mi m'agrada molt, sobretot el teatre. Trobo que és una programació molt variada. Estic contenta que hi hagi aquest teatre a Sant Cugat, ja era hora que es fes.»
• «És una programació molt variada. Trobes música, teatre, dansa, òpera. Cada trimestre tens un ventall molt ampli per triar. Està molt bé.»
• «Es una programació bona. Trobes espectacles molt recents. Els programadors segueixen molt l'actualitat. 1 m'agrada , l'aposta per la dansa.»
• «A mi m'encanta, perquè , és completa i de qualitat. Els
concerts i l'òpera estan molt bé. Aquest any he comprat
., fins i tot l'abonament. Crec que aquest teatre està fent créixer Sant Cugat.»
• «Fa pocs mesos que visc aqui i pel que he vist firis ara m'ha semblat molt interessant la programació, en general. I el que he vist jo m'ha agradat.»
17 anys Estudiant
• «És molt variada. Últimament he vingut cada setmana, i en poc temps he vist de tot Està mot ban triat el que fan i n'W ha per atots els gustos.»
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996 PUNT I SEGUIT 17
TEATRE
Calixto Bieito parla «de política» al Teatre-auditori amb «Galileo Galilei»
La coproducció arriba a Sant Cugat quan s'acaba de reposar a Barcelona SÍLVIA BARROSO
• Sant Cugat.— La versió berlinesa de Galileo Galilei, la tercera que va escriure Bertolt Brecht, arriba avui al Teatre-auditori. Traduïda per Carme Serrallonga i dirigida per
«Galileo Galilei parla de política i en parla molt, i en aquests moments, amb un govern com el que ve, pot tenir molta gràcia». Així defineix Calixto Bieito la vinculació del muntatge amb la realitat del país. «El teatre el fas per a un públic concret en un moment determinat», afirma el director. Per això, el text de Brecht sobre la retractació d'un individu (el científic Galileu Galilei) davant un poder tirànic (l'Església) i les responsabilitats que se'n deriven, es reinterpreta aquí amb una «pàtina franquista». En el fons, no deixa de ser la història d'un individu enfrontat a una dictadura.
L'escenografia —austera, en forma d'hemicicle gris amb grades i que pot representar un tribunal o qualsevol altra sala de poder— i un vestuari contemporani són dos dels elements utilitzats per aconseguir aquest efecte. «La qüestió és —diu Bieito— omplir de coses vívides els espectacles.»
Amb el mateix objectiu d'assegurar-se l'accés al públic, Bieito ha fet més «digerible» la peça de Brecht, un text que originalment durava quatre hores. El muntatge que es veurà avui al Teatre-auditori dura dues hores: se n'han suprimit quatre escenes senceres i, globalment, «s'ha fet un espectacle més dens però amb menys text». De fet, «retallar Galileo Galilei és una tradició», segons Bieito. «A Brecht —puntualitza— se l'ha de tractar com ell tracta els clàssics, amb respecte però sense por». Amb aquest criteri, el director ha eliminat l'última escena, amb una referència massa tancada al context històric de l'Alemanva dels anvs 40. El
Calixto Bieito, la peça ha estat muntada «en relació al moment i el lloc en què s'ha de veure». És per això que l'obra, que «parla molt de política», segons Bieito, troba el marc de referència en el franquisme, la història
de poder intransigent «més pròxima» al director. L'actor Carles Canut protagonitza aquest espectacle, coproduït a tres bandes pel Centre Cultural de Sant Cugat, Focus i el Mercat de les Flors.
Calixto Bieito i Carles Canut, director i actor protagonista, respectivament, de Galileo Galilei. Foto: C'I-A'l K[ CULTURAL
final triat per Bieito («Com està la nit?». «Clara») és «fantàstic en la seva simplicitat.»
Actors d'«El rei Joan»
Per al Galileo Galilei, Bieito repeteix amb una bona part del repartiment d'El rei Joan, el primer dels tres èxits consecutius del director aquesta temporada. Entre d'altres, tornen Mingo Ràfols, Roser Camí, Toni Sevilla, Santi Pons i Carles Canut, aquest cop com a protagonista. El mateix Canut ha definit el paper com un
«luxe» desitjat «des de la vanitat i l'egoisme de qualsevol actor». Ell, que reconeix que pel seu físic no ha pogut interpretar mai «la figura d'un galant», sí que es considera, en canvi, adequat per al personatge de Galileu Galilei. «que requereix un actor de caràcter.»
L'espectacle arriba al Teatre-auditori després d'haver-se estrenat al Mercat de les Flors i quan acaba de tornar-se a programar a Barcelona, al C'ondal, un dels teatres gestionats per Fo
cus. El pas per aquests tres escenaris respon al peculiar model de finançament tic l'espectacle: una coproducció a tres bandes en què han intervingut la productora Focus, el Centre Cultural de Sant Cugat i, a més, cl Mercat de les Flors, que depèn de l'Ajuntament de Barcelona. Aquestes iniciatives —poc freqüents de moment— demostren, segons cl director del Centre Cultural, Tomàs Scix, que «el millor per al món de l'espectacle és un funcionament empresarial o, fins i lot. industrial.»
S'acaba el termini per presentar-se a la 10a Mostra d'Art de Canals H Sant Cugat.— El termini d'inscripció per a la 10a Mostra d'Art Contemporani Català, organitzada a Sant Cugat des de fa vint anys pel galerista Josep Canals, s'acaba el diumenge que ve, 31 de març. Fins ara, segons el director de Canals Galeria d'Art, s'han presentat 250 dossiers d'artistes plàstics candidats a exposar en la mostra, que s'inaugurarà al juny a Sant Cugat i que, com a exposició itinerant, es veurà després en d'altres ciutats catalanes. A mitjan abril, el jurat —format per crítics i artistes— seleccionarà els participants, que poden ser de Catalunya i el principat d'Andorra. Segons Canals, en aquesta edició hi ha hagut fins ara pocs inscrits de Sant Cugat, tot i que espera que la xifra augmenti. /S.B.
Els alumnes de l'escola Sprint actuen per als pares a l'Esbart H Sant Cugat.— Els alumnes més petits de l'escola d'idiomes Sprint actuaran diumenge per als pares i professors del centre en una representació que forma part de les activitats no estrictament acadèmiques que fa el centre per afavorir l'aprenentatge de l'anglès.
Els nens oferiran un recull de contes, anècdotes i històries sota el títol A mixed hag of stories, una representació que han preparat al llarg del curs i que presentaran al públic el dia 24. La sessió de teatre en anglès es farà als locals de l'Esbart, que ha cedit Tespai perquè aquesta representació es pugui fer. L'actuació dels alumnes més petits del centre d'estudis de llengües Sprint començarà a les dotze. A.C.
Extintors
Sant Cugat del Vallès. Tt 5 8 9 17 9 9
Elegància controlada
I LLUÍS RIBAS Galeria: Espai Lluís Ribas. Dates: Tota la temporada. Obres: Pintures.
PERE PICH
L 'Espai Lluís Ribas, després d'uns mesos des de la seva inauguració, ha renovat totalment la mostra amb què
va obrir-se al públic. L'anterior sèrie de pintures, fetes al Magrib, titulades genèricament Morrocco, va ser una manera excel·lent d'obrir-se al nou públic. Aquesta segona entrega és presenta com una monografia que gira a l'entorn de la dona, dels nens i de la platja. Les diferències i les similituds, respecte a Panterior exposició, són moltes. El tema del Marroc, sug-gerent per si mateix, obria el ventall a molts aficionats, que no sent uns grans aficionats a la pintura quedaven fascinats per la capacitat que té l'artista de traslladar-los al centre mateix d'una ciutat berber. En aquesta segona mostra, Lluís Ribas proposa un viatge diferent. El seu treball vol aproximar-nos a un món ple de
Obra titulada Noia cercant petxines. Foto: ELS 4 CANTONS.
sensualitat controlada, aconseguida gràcies a un dibuix precís i a una llum hiperrealista. El resultat és una obra dirigida a un públic molt més concret que el de l'anterior exposició. Els dos quadres grans de la mostra cerquen una elegància que agrada a un públic que vol trobar en la pintura el cantó més dolç i
perfecte de la vida. Del conjunt de l'exposició destaca la pintura titulada Nen banyant-se. En aquesta pintura trobem una solució més fresca de l'aigua, gràcies a una certa textura i a un gran dinamisme compositiu aconseguit per una important diagonal, que representa la línia de la platja i que traspassa el quadre de cap a cap.
AGUILAR MORÈ fins al 9 d'abril
SalBHusfnol Saringo RuakJ, 52 - Sant Cugat del Valès
SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art
Horari: mati, de 9 a 2h tarda, de 5 a 9h
Tel. 675 47 51
18 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 199b
ELS fi CANTONS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic
^ P r m u Local de Sant Cugat SL
C arrer Xcmc, 5, 1 r - 08190 Sant Cugat del Vallès t SW 62 82-Fií 589:0 91
EdHor Ramon Cirau i Soldevila
Directora en funcions Cèlia Cernadas
Redacció Àngels Castuera. Catí Morell. Eduard Jener,
Pere Pich. Montse Sant,
Sílvia Barroso. Ramon Luque. Francesc Carbó
Cap comercial Gemma Bosch
Equip comercial Rosa Maria Carrasco. Núria Olivé
Impressió Rotimpres ©(972)4005 95
Distribució Mailing-Vallès SL
Dipòsit legal: Gl-405-93
tli 4 Cantons expressa unicamcr.1 la seva opinió en ets editorials Els articles firmats
exposen l'opinió dels seus aulors, que r'ls 4 Cantons no fa seva necessàriament
Tècnicament correcte; políticament inviable
E l 19 de desembre del 95, el ple aprovava el Pla economi-cofinancer de l'Ajuntament per al període 1995-1999. La
proposta que plantejava l'equip de govern tenia com a objectiu la reducció del dèficit i el manteniment d'una inversió constant d'uns 300 milions anuals. La reducció del dèficit s'assolia en base a la millora de la recaptació i a la disminució de la despesa. S'assegurava, però, que el retall de despeses no afectaria el nivell dels serveis que rep el ciutadà. El pla donava per bo que el dèficit municipal acumulat a 31 de desembre del 95 se situés en 1.156 milions. La primera prova de foc del pla l'ha
via de passar, doncs, en el ple on es donés compte de la liquidació pressupostària del 95. Això va ser dimarts, i el pla no va suportar la primera andanada: s'ha estavellat contra la crua realitat de les xifres. La liquidació del pressupost del 95 situava l'acumulat en uns números vermells de 1.775 milions: 619 per sobre de les previsions. A tres mesos de la seva aprovació, el flotador fa aigües.
La situació planteja interrogants de difícil resposta a partir dels dos condicionals possibles derivats de la correcció o no del pla: o els seus autors no coneixien la realitat municipal o qui havia d'executar-lo n'ha fet poc cas. S'ha constatat que teoria
i pràctica no mantenen necessàriament una correlació causa-efecte. I és que, en política, dos i dos mai no sumen quatre: un plantejament pot ser tècnicament correcte i políticament inviable.
I ara què? De res no serveix fer plans si després es van modificant per estirar-los o arronsar-los a conveniència. El pla economicofinancer 1995-1999 tal i com es va aprovar ha entrat en coma. L'informe de la intervenció en proposa la modificació i el tinent d'alcalde d'Economia ho admet com una possibilitat. Kubrick situava la seva odissea en l'espai el 2001. Continuarà el 2001 l'odissea econòmica municipal?
HGC: quarta època, any primer
D es del seu naixement, l'Hospital General de Catalunya ha passat per quatre fases determinades per la realitat eco
nòmica: l'eufòria inicial d'Anton Ca-nellas, la fugida endavant de Carles Soler i Durall, el pragmatisme i possibilisme de Pere Narbona, i la que es va iniciar dissabte amb l'anunci de l'aixecament de la suspensió de pagaments. Les diferències entre
l'hospital que es presentava en termes d'elit sanitària i l'hospital de 1996 són grans. La viabilitat del centre —i ho ha advertit el seu president— passa per un canvi radical de filosofia: la transformació del concepte «elit» en «social», sense que això s'entengui necessàriament com a «públic». En l'àmbit privat, la història de la mutualitat a Catalunya té una gran tradició. De fet, bona part de les ne
gociacions de l'equip gestor actual s'han orientat en aquesta direcció. Una altra sortida és la creació d'una estructura mixta pública/privada. De moment, el conseller ha dit no a la proposta, però cal recordar que qui més ha suportat la situació crítica de l'economia de l'hospital ha estat l'erari públic. Sigui com sigui, amb l'inici d'aquesta nova etapa guanyem un hospital de qualitat prop de casa.
E L L E C T O R E S C R I U
Jocs de taula H Després de llegir l'article que va publicar Els 4 Cantons en l'edició del 8 de març passat m'he sentit reconfortada. L'argument de Miquel Ribalta es basa en una realitat que exalta molts conductors. És un argument compartit: desplaçar-se pels carrers de Sant Cugat és tan emocionant com fer una gimcana. Ja m'agraden les gimcanes! El problema és que, potser, no em ve de gust jugar cada dia al mateix joc. Però sembla que els organitzadors no ho entenen, això. Aviat, podran publicar el rècord de participació. Fins i tot, en alguna ocasió he arribat a dir als meus coneguts que visc a Sant Forat —en lloc de Sant Cugat— perquè crec que el nom li escau millor. Ribalta explicava el mateix comparant els santeugatencs amb les fitxes del parxís. És una altra possibilitat. Jo crec que si cadascú s'inventa un joc amb el qual comparar el recorregut des de la feina fins a casa, serà més emocionant perquè cada dia podrem canviar de joc i podrem marcar-nos reptes nous. Perquè... Una altra possibilitat seria que l'Ajuntament planifiqués els forats que ha de fer i optés per condicionar la infraes-tructura de la ciutat a passes. Però és clar, tots volem el millor al més ràpidament possible. O sigui que ens haurem de conformar i haurem de seguir jugant, tant si volem com si no, de porta a porta i tiro perquè em toca. i C.C.
El centenari de Frederic Soler, passat per alt I A la Rambla de Barcelona hi ha un monument a en Frederic Soler. Encara no ha estat fet cap acte commemoratiu del centenari de la seva mort (4-7-95).
Segons en Xavier Fàbregas (a Riquer/Comas/Molas, Història de la Literatura Catalana), «el tema constant del drama rural per en Soler és la transmissió dels béns familiars de les mans d'una generació a les mans de la generació
Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'originat ha de venir signat i és imprescindible
que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho considerí oportú.
següent». I hi afegeix: «Soler, davant el tema, pren una actitud conservadora, d'exaltació del dret successori autòcton —un dels puntals més ferms de la catalanitat—.» En l'article «La llei de l'empresa familiar agrària, acollida amb opinions divergents entre els pagesos catalans», publicat a La Vanguardia (21-5-85), en Ferran de Muller, secretari general de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, afirmava: «El pagès ara es veu constret, cada cop que hi hagi una mort, a tornar a pagar la propietat, ja que l'impost de l'herència és tan elevat que es
veu obligat a vendre una part de la terra per poder afrontar aquesta despesa.» Com que l'impost sobre la successió és aplicat directament per la Generalitat, la commemoració oficial del centenari de la mort d'en Frederic Soler, representant algun dels seus vuit drames rurals, podria alçar la caça davant l'electorat i fer desviar VOtS. / VICENÇ AMAT. Secretari del Partit Ecologista de Catalunya.
Aclariment
• En relació amb la notícia de la creació d'una comissió d'experts que assessora la Plataforma per
L A P U N X A D ' E N J A P
a la defensa de Torre Negra, vull aclarir que la meva participació en aquesta comissió és exclusivament a títol personal, com a ciutadà preocupat pel medi ambient i l'entorn de la nostra ciutat, i no a causa de la meva feina al departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, com podria semblar. / MIQUEL BALDI i COLL. Sant Cugat.
Dels monuments històries M Vaig llegir en aquesta secció una carta en què es lamentava l'estat de la capella de Sant Ad-jutori. Té molta raó qui subscriu
aquella carta sobre l'estat de la capella, afortunadament amagada. Però no cal mirar enrera; en una de les entrades a Sant Cugat, hi ha l'ermita de Sant Domènec, en un estat que no dignifica massa l'entrada a la nostra ciutat. Però jo voldria parlar del pont de can Vernet; és un aqüeducte situat al nord-oest de Sant Cugat que molts nouvinguts desconeixen. El pont de can Vernet servia per passar l'aigua, mitjançant un ca-naló. L'aqüeducte de quatre arcades data del segle XIV. En entrar en desús, va facilitar un pas pel bell mig del rec. Fa poc una escola propera va demanar que s'hi fes una barana com a protecció per evitar accidents. Es va fer la barana, però sense mirar el contrast de la pedra amb una plataforma de ferro, més semblant a una via de ferrocarril que a un pont medieval. Analitzant el resultat efectiu de la passarel·la de planxa, que ha tapat completament l'enfonsat canaló per on corria l'aigua en altres temps, contemplem que, per la part sud, hi ha una barana; en canvi, a l'altra part, hi ha una planxa ampla, un xic més enlairada de la plataforma, que constitueix la passarel·la. La planxa protectora esdevé un perill per als infants atrevits que hi passin, ja que queda completament desprotegida. Penso que no valia la pena desgraciar el pont si havia de quedar igualment desemparat, com estava abans, tot i que deu haver costat prou diners. Potser s'hauria pogut solucionar aquest problema amb un petit pontet i s'hauria pogut deixar el pont de can Vernet com a monument que és del patrimoni sant-cugatenc. El temps ens dirà el resultat que donarà el rovell del ferro en les pedres del pont. / P.B.T.
F E D ' E R R A D E S
• La foto de la plana 22 de l'edició passada no correspon a la plantilla del sènior del Winterthur Sant Cugat, sinó a l'equip juvenil.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996 PUNT DE VISTA 19
L A T R B U N A
Incompatibilitats? MONTSERRAT RUMBAU
E ls nostres mites, que han perdurat inamovibles durant segles, van trontollar l'altre dia, a la Casa de Cultura, amb les conclu
sions de les últimes excavacions fetes al Monestir. Els que estem interessats en la història de la nostra població vam disfrutar amb l'exposició amena i exhaustiva que ens va fer Eduard Riu, arqueòleg del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat.
El primer mite que ens han desmuntat és el nom del nostre Castrum Octavià, la fortalesa romana que hi havia a Sant Cugat cap a finals del segle IV. Aquesta fortalesa ha estat anomenada sempre Octavià, però ara ens diuen que no té per què anomenar-se amb aquest nom. Les raons que es donen és que el nom de Castrum Octavià no apareix en els documents fins al segle XII. En els segles anteriors, IX i X, els documents no parlen mai del Castrum d'Octavià. Octavià és tan sols el nom de la zona on es troba el Monestir: «La casa cenobi de Sant Cugat està situada en el lloc d'Octavià.»
Però, per què rebia aquesta zona el nom d'Octavià? S'havia dit que aquest nom podia respondre al de l'emperador romà August Octavià, però la fortalesa romana no va ser construïda en època d'aquest emperador, sinó 4 segles més tard. També s'havia dit que el nom podia respondre a les 8 milles que hi hauria entre Barcelona i Sant Cugat, les 8 milles vindrien marcades pel milliari que es va trobar aquí, a Sant Cugat. Aquest mil·liari és d'època anterior a la fortalesa.
Hem de recordar que quan, al segle VI, es construeix la primera església paleocristiana (podem veure'n les restes en el pati del claustre), les restes de la fortalesa romana estaven allà mateix, a la vista de tothom, i la construcció
XAVIER ENSESA
d'aquesta primera església i del primitiu monestir es va fer reutilitzant les antigues pedres romanes. (Avui en dia encara podem veure part d'una torre d'aquesta antiga fortalesa si mirem els absis des del cantó del jardí). És veritat que potser no tenim cap prova que el nom que utilitzaven els romans era el d'Octavià, però com que la fortalesa romana va arribar a ser, per les seves mides i característiques, una de les més importants de tot Catalunya, és lògic de pensar que el seu nom fos el que hagués perdurat al llarg del temps. Per tant, Octavià serà no només el nom del lloc medieval, sinó que aquest nom, tot i que no hi ha proves, deuria ser el que persistí de l'antic lloc romà. Hem de deixar de dir, a partir d'ara Castrum Octavià, hem de dir castrum, a seques?
Contiuem la tradició? Fem cas de les noves teories?
El segon mite qüestionat és el de la tomba de sant Cugat màrtir. La tradició ens diu que va ser aquí on va ser martiritzat sant Cucufate. Segons aquesta tradició, l'església paleocristiana s'hauria construït damunt la venerada tomba. I en les excavacions es podia observar que al costat de la capçalera de l'església hi havia una cambra quadrada amb una tomba molt destacada i diferent de totes les altres tombes que han aparegut també en les excavacions, dins de la nau de l'església. Per les seves característiques, sembla gairebé incontestable que s'hi hagués enterrat allí algú especial. Per què no hauria de ser el nostre màrtir sant Cucufate? No hi ha proves irrefutables ni documents, però per això es recorre a la tradició; si no, seria Història.
Finalment, el tercer mite qüestionat és el de les destruccions que hauria sofert l'església paleocristiana per culpa dels atacs sarraïns. Arqueolò-gicament no es pot comprovar aquesta destrucció, perquè en
realitat no se n'han trobat signes. Quan es van fer les excavacions dels anys 30, a càrrec dels millors arqueòlegs del moment, aleshores sí que s'assegurava que s'hi havien trobat «estrats de cendra». No sempre ho eren, perquè en haver estat excavada la mateixa zona primer als anys 30, després als anys 70 i ara, novament, als 90, és imaginable que quedi cap estrat de cendra? El que queda clar és que hi ha noves opinions i que després de les últimes excavacions es qüestionen moltes coses. És bo que es revisin els vells conceptes. L'estudi, la controvèrsia, i Cns i tot la polèmica, serveixen sempre per tirar endavant i obrir noves perpectives. Mites, tradicions, història, tot forma part d'aquest passat de Sant Cugat que ens és encara tan desconegut.
L A G A L E R I A
«Barceloxencs» de Valldoreix
JUANJO CORTÉS •
D urant molts anys, Valldoreix va ser la segona residència de moltes famílies barcelonines. La major part de les cases s'obrien el dissabte al
matí i es tancaven diumenge al vespre. Eren els valldoreixencs de cap de setmana. A l'estiu, la legió de barcelonins col·lapsava el poble, la població es multiplicava per deu, els comerços feien l'agost, i mai millor dit, els carrers estaven plens de nens i nenes passejant en bicicleta, i fins i tot se celebrava una festa major per als estiuejants. A principi de setembre, amb l'inici de les escoles, la població tornava a minvar. Tot quedava mig desert. Era un altre Valldoreix.
Durant els anys vuitanta, aquesta dinàmica va canviar. Molts barcelonins van convertir la segona residència en la primera, instal·lant-s'hi a viure tot l'any. Les cases
ja es veien obertes n . , , . p e r m a n e n t m e n t i
«Potser caldria que m o l t e s s o f r i r e n des de l'Entitat transformacions per Municipal t a l d 'a dequar-les a
^ una residència con-Descentralitzada de tinuada. La població Valldoreix s'intentés augmentava ràpida-
ment, i la febre constructora no deixava pràcticament cap so-
.. . , . lar lliure, el preu del barceloxenc per tal sò\ augmentà verti-
que s'empadronin» ginosament.
imillw^^S^OT^^^^^W rnolts nouvinguts van oblidar una cosa:
empadronar-se. Eren valldoreixencs de tot l'any, però continuaven empadronats a Barcelona. Aquest és un fenomen molt generalitzat. Una gran part dels valldoreixencs encara conserven la seva ciutadania barcelonina. Això, no sols significa que no tots els valldoreixencs escullen el seu al-calde-president, sinó que a més a més, aquesta població fantasma resta ingressos d'altres administracions de l'Estat. Potser caldria que des de l'Entitat Municipal Descentralitzada s'intentés convèncer aquests barceloxencs que s'empadronin. El que és clar és que, per a molts, Valldoreix no és el seu poble, sinó el lloc on trobar el descans del guerrer urbanita, a ser possible aïllat dins el seu jardí i oblidat de la vida cultural i cívica de Valldoreix.
convèncer aquest col·lectiu
A C U L A F I N E S T R A
Una espècie en extinció IMMA CASAJUANA
E l ritme de vida actual ha modificat la nostra forma d'anar a comprar i, per tant, la manera com se'ns ofereixen els productes. Això ha provocat
que els supermercats guanyin terreny a les botigues de queviures de sempre i que el concepte tradicional de venda es transformi en un sistema on els venedors són substituïts per l'envàs. Mentrestant, els abocadors estan cada cop més plens d'envasos d'un sol ús. La quantitat d'envasos retornables presents als establiments d'alimentació és sempre molt inferior a la dels envasos d'un sol ús. Aquest fet és més pronunciat en els supermercats (les grans superfícies comercials no tenen mai envasos retornables) que en el comerç tradicional. Productes que abans era habitual trobar envasats en vidre retornable (aigua mineral, Coca-Cola, cervesa, iogurt...) s'envasen en ampolles de plàstic, tetrabrik, llaunes o vidre d'un sol ús. Quins són els factors econòmics que han intervingut en aquesta situació i quin el paper de l'envàs en tot això?
A l'Estat Espanyol hi ha 85.000 establiments d'alimentació. EI 71% d'aquest total són botigues tradicionals, però només facturen un 15% de les vendes de tot l'Estat. En canvi, l'autoservei, amb unes 25.000 botigues, s'emporta el 85% de la facturació. Però encara hi ha més dades: només amb l ' I ,3% dels establiments d'alimentació
(1.100 punts de venda, que són les grans superfícies), s'arriba al 42% del total facturat. O, vist al revés, el 98,7% dels establiments només facturen el 58% del total de vendes!! Això és molt interessant per als fabricants d'aliments, ja que si col·loquen el seu producte en només 1.100 punts de venda, tindran gairebé el 50% del mercat abastat. Aquí entra en joc l'envàs: a l'hora de vendre no només és important el producte, sinó també la forma de presentar-lo. Les grans superfícies i les cadenes volen que els envasos facin la compra ràpida al consumidor, que siguin fàcils d'emmagatzemar, que no ocupin molt espai i que redueixin els costos del personal. Els fabricants han d'assimilar aquests requisits si volen vendre els seus productes, i opten per l'envàs d'un sol ús sense tenir en compte el seu impacte ambiental. Un cop aquests envasos esdevenen residus, ni la indústria ni els distribuïdors se'n fan càrrec (som els consumidors qui paguem la recollida i abocament amb la factura de les escombraries). Per això, l'envàs retornable ho té difícil. L'administració hauria de vertebrar mesures que facin efectiva la reducció dels envasos d'un sol ús i fer assumir a la indústria els costos ambientals dels seus envasos. Es podria afavorir la venda a granel i la reintroducció dels envasos retornables.
I.C. és membre del CEPA
lllQUIRpsJlf C E N T R E D ' E S T È T I C A
• Tractaments facials i corporals personalitzats I
• Quiromassatge | • Drenatge limfàtic • Depilacions: freda, calenta,
elèctrica • Solàrium • Presoteràpia • Gimnàstica passiva
Col·laboració mèdica
Ri-sm-i hora JI tel. 5 8 9 0 7 0 6
('/ Valldoreix, 76 bis. Sant Cugat
<*
c a i M c u
PR0M0CIÓN 0T0N0 - INVIERN0
• Limpieza cutis * 1/2 MASAJE - 7.500
(bono mes)
• Por un peeling corporal, un peeling
facial GRATIS
• Por una limpieza cutis, un masaje
circulatorio 20 min. GRATIS
Cl Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès
^ N A T U I Í O ^
ÀNGELS SAYOL • Tractaments corporals:
drenatge limfàtic, circulatori, tractaments anticel.lulítics.
• Massatge psicofisiològic (stress) lumbalgies (ciàtica), reflexoteràpia podal
• Depilació higiènica.
• Tractaments per a la salud
Dos de Maig, 9 08190 Sant Cugat del Vallès
Tel. 589 44 80
4- f
*&**:
W: " v •••• ••--, v l f
ffsswíiljF? M.i
*V • ï t l ;*... i^SS^H
Jt° f> &
Edkztbiiznnfi.
'Depilocions - Cera - 'Elèctrica
Tractaments facials 9{eteja de cutis Massatge facial i corporal
- Quiromassatge - Ihenatge
Maquillatge Manicura i pedicura
Mores Convingudes Vtfla. delCtíkr, 87, 2°, 2°
08190 Sant Cugat del Vaíks
M^LA SE ROSARA LA SEVA BELLESA
Tractaments corporals anticel.lulítics i per aprimar Massatge circulatori i de relax Tractament per als pits Tractaments facials regeneradors Tractament de l'acné Rehidratació-Cathiodermis Depilació a la cera, defínitiva i elèctrica Neteja de cutis Sol artificial Sauna finlandesa
Dos de Maig, 22, 2n 2a Tel. 674 43 47 SANT CUGAT DEL VALLÈS
PERRUQUERIA
FORMAS H O M E D O N A
PILAR HEREDIA
E S T I L I S T A
Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca)
Tel. 675 40 06 Sant Cugat del Vallès
mz-mm • D I S P E N S A R I V E T E R I N A R I D E L V A L L È S . S L Urgències 2 4 h. Cl Saba dell, 2 3 . S I Cugat . •B 6 7 4 6 9 « 5 T e l u r g è n cies 9 0 8 8 9 8 1 3 6 Rel 2S0001
• L A F A U N A Rambla del
Celler. 3 5 - 3 7
n 674 13 05 M «001
• COPISTERIA THER, c/ Sant Antoni. 24. « 5 6 8 74 42 Reí.iwce
• COPY-GRAFIC Can Matas. 8. 0 675 36 53 Rel 82000!
• D . Q D A S S E G U R A N
C E S R a m b l a d e l c e l l e r .
n 675 42 03
• DOMÈNEC AYALA, c/ Carme, 31. Sant Cugat del Vallès. t r 674 71 42 Rel 500003
• J .Q . A S S O C I A T S PI. Barcelona, 9 baixos. •B 675 30 12 M 1220»!
• C A S T E L L V Í Serveis Admts. Rius i Taulet. 4. tr 674 12 41 FW '35CO0I
SANT CUGAT
GESTIÓ, S.A.
d'assessorament
administratiu.
Assegurances
administració
de finques.
C/ Santiago Russmyol, 32.
Tel. 67517 02-674 64 69
Fra 58? 27 74
• AUTO-ESCOLA CASAS Martorell, 47. •D 67414 97 FW 117Ü001
• N I S S A N R O M A N Mar
torell, 4 1 .
« 6 7 5 45 79 Ref terxooi
• PÀAQU1NG TORREBLANCA Av. Torreblanca 2-8, local garatge. « 589 24 81 FM. 110001
• RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55. tr 589 26 49 Ret 1290COI
• AUTOSERVICIO RUBIO, SC. C Villa. 1. local 5. Sani Cugat del Vallès n 674 62 99 fteí.'OOüe
• MENJARS PREPARATS TASTA'M TT 589 29 29 / 589 35 35 ca « M l
• SUPERMERCAT VILARÓ « 5 8 9 35 82 Rel 1360)01
ÀUi»íiES
ALUMINI 1 VIDRE
EXPOSICIÓ IVÏNDA:
VALLDOREIX, 53
TAUER: ORIENT, 68
TEL 675 29 02
FAX6752861
SarKCueatdelVaHès
• BAR-CAFETERIES Don Bar. d RosseHó, 2. « 674 36 36 Rel 30WW1
• BAR G R A N J A C A N DIM. C Lamina. 19. Sant Cugat del Vallès. Rel 10010
• BAR MUSICAL Karao ke La Bohèmia, av. Catalunya. 14. « 6 7 5 24 03 Rel 2100TXC
• C E Y L A N C CasrJIleios,
« 5 8 9 64 56 RÜS(0001
• C U G A T C A F È edifici Torreblanca, davant mercat « 5 8 9 1 0 96 Ret 140004
• G R A N J A L A S O R T d
de la Sort, 3. Sant Cugat del Vallès. « 6 7 5 28 64 Reiseuomi
• MERMELADA EXPRÉS C/Valdoreix, 56.
• CUGART C/ Torrem de la Bomba, 14. « 674 43 90 Rel 2100001
• GRUP VI BELLES ARTS Montserrat, 31. « 6 7 6 2001 Rel 13)0001
í ^
• CICLES CARDONA Vatdoreix.41. « 674 15 09 MU19UDI
MHStt.lK NHMMGV «M
• CELLER CAL CABA-LLU. Nova ubicació. Cl Plana Hospital, 3-5. «674 0169 FwnsWIM
• VINS NOE SA Baixada Sant Sever, 4. «5691963 fwsooooi
• INSTAL LACIONS TE-TE passatge Torreblanca, 9. « 5 6 9 00 79 rwiacttc • J.P, PARRA cl Enric Granados, 15, local 7. « 6 6 9 06 42 Rel. temis
• PAPIOL-VENDA I NETEJA Cànovas del Castillo. 4 « 674 65 00 Rel 510001
• CL. DENTAL BANA RES Francesc Moragas 8, 2n « 6 7 4 1 8 77 m 1600001
• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ. FOAP. c/ Rius i Taulet, 27. « 674 05 03 Sant Cugat RetSKTjOOI
• S U M I N I S T R O S V A L L
D O R E I X M o s s è n J a c i n t
Verdaguer, 107.
n 674 14 90 Rel 390001
• D O L C E T S Alfons S a l a ,
2 0 .
« 6 7 4 42 «2 («1570001
• VILA ELECTROLLAR SA Santa Maria, 40 «6*9 02 71 Minant
• ENGLISH CONNEC-TION Escola d'anglès. Sant Oomenec, 7,1r 2a. « 676 21 06 Rd 1310001
• M U S I C A classes d e gui
tarra {elèctrica I c làssica) ,
piano i teclats electrònics.
Harmonia i composició.
« 6 7 5 2181 M . 2500003
ÀGORA P«E8C<X*n 6G8
Ferrer i Guarda, s/n Tel. 5890001 Fa* 674 2* 86
08190 Sani Cugat del Vetes IdavmlTOl
• MÚSICA I DANSA FUSIÓ c/ Cànoves del Castillo. 20. « 5 6 9 2619 Rol. 10006
• N O V A U L A centre d'estudis Val lès, a Valldoreix, 2 2 . 0 8 1 9 0 Sant Cugat . « 674 03 81 FM. 210001
• SPRINT IDIOMES Cl Francesc Moragas, 8. « 5 6 9 22 64 Fwaiioopi
• WALL STREET INST1-TUTE anglès, horaris lliures. Plaça de la Unió, 3, 2n (C/ Alfons Sala / Cl Colom). « 9 0 2 399 399 FK232M05
• WAY-W a Girona, 16. « 674 06 91 Rius i Taulet. naiom»
• BLOCK C/Rosselló, 17. Sant Cugal. « 5 8 0 5 3 48 MI0O92
• ESPORTS TERRANEU a Sant Antoni, 15. 08190 Sani Cugal. « 6 7 4 62 02 IW.IOOH
• SOUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35. «674 «8 62 M 1550001
• ESTANC MONESTIR Placa Octavlà. 3. « 674 01 74 Ret 1510001
• C E N T R E D ' E S T È T I C A
O U I R O S d Val ldoreix , 7 6
B. « 5 8 9 07 06 Rel 2310001
• INSTITUT D E BELLESA RVB a Francesc Moragas, 25. Sant Cugat. n 675 58 55 flef. 110003
• M E L O D Y . Ctra. Cerdan
yola , 2 4 .
« 5 6 9 36 53 Rel 230D32
• ROSA M. S E G U R A cl Santa Maria. 8. « 589 64 75 Re' -40í»3
• FLECA LA GARRIGA. Obert tot l'any. Rambla del Celler. 15. Sant Cugal. « 674 76 81 M 333XO0I
• FLECA MARÍ plaça Borràs, LMirasof. Rel. 250005
• AJFA Ctra . Cerdanyola .
18.
« Í 7 4 4 Í K üeLWOOBl
• FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler. 93 « 6 7 4 79 68 Rel. 470001
• Z O O M . Centre de la imatge. C / Santa Maria. 14 Sant Cugat del Vallès. « 6 7 5 6*74 M2H0001
• FUSTERIA EBENISTERIA feines per encàrrec. « 699 67 48 / 674 70 68 WIM37
• FUSTERIA EBENISTERIA LS C Camí de la Creu, 14, baixos la. SI. Cugat. « 569 47 53 M. 240031
• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 « 6 7 4 08 62 Rel 1580001
• J . M I R E T Mercat Torre
blanca. parada 1-42.
« 6 7 5 53 53 Rel 530001
«S.fifCMH
• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT rambla Celler, 91. « 6 7 5 25 02 IW.140OO7
'LfÉU
• SUPER-NATURAL. Cl Anselm Clavè. 1. Sant Cugat. Obert també dissabte tarda. « 6 7 5 59 53 Rel. 33330033
insults • HIDROFLOR Av Joan Borris, 54. Valldoreix. « 6 7 4 75 9* MUMOOI
• HlPICA CAN CALDES masia Can Caldes, s/n. « 5 * 9 00 45 Rel 250004
• HlPICA SEVERMO Pg. Catado.12. «6741140 MMOI
• FMQUES BACHS SCP. C/ Hospital, 41 08190 Sant Cugat. « 6*9 03 07 /Fax 589 11 04 Del 33330107
• F I N Q U E S S E R I N . Plaça
Augusta, 4 , baixos. 0 8 1 9 0
Sant Cugat.
« 6 7 4 12 04 / lax 674 11 81 Rel 33330000
• H O U S E M A C H I N E p g C à n o v a s d e l Casti l lo, 3 4 . Sant Cugat del Val lès « 6 7 5 06 0*1 lax Rel 140001
• V A L L E S T E C N O L O G I C
S A Plaça Unió. 3 . « 5 * 9 33 00 Ret. 1500031
Ji^nl^HUnV HW jVVMlvt
• JOIERIA AUGET c: Sanliago Rusinol, núm 40. « 674 56 54 Sí"-; Cugat
SClüOOi
• T A L L E D A R I C O M À Cl
Balmee, 1 1 . Sant Cugat .
« « 7 4 6862 Rel. 8910001
• JOGUINES MARGA Santa Maria, 44. « 674 15 32 Rel. 1190301
mm • ANNA FUSET JOIES C/ Sanliago Rusinol, 45 Sant Cugat. « 5 * 9 50 72 /5896012 Rel. 1750031
• JOIERIA Mireias c/ Valldoreix. 33. « 8 7 4 99 40 Rel 3010001
• J O I E R I A S P A D A C Bal
m e s , 39 , 1r dreta.
« 5 * 9 5 5 4 9 Sani Cugal . MU00001
• J O I E R I A T O U S R b l a Rbata l tada , 24 C
« ( 7 5 52 52 / 589 02 29 MMU01
• SANBER-5 Anselm Cta-vé. 20 « 674 45 71 Rol 1431031
• A D M I N I S T R A C I Ó N Ú M .
2 Major, 3 3 (junt monestir).
« 6 7 4 0 1 7 4 Rel. 1520001
• A D M I N I S T R A C I Ó
N Ú M . 1 Valldoreix. 67 -A.
« 5*9 47 42 RelOBOtti
• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat Cl Sant Salvador, 47, lorre. Sant Cugal del Vallès. « 674 42 23 Ret 500002
• P A P E R E R I A G R A U av
Alfons Sala . 38.
« 675 12 15 Rel 25400001
• HNOS. MARTIN DEL VALLÈS Slravinski 8 Polígon Can Jardf. Rubí « 5 * 8 05 01 Rel. 220001
Mlíí
M 699 38 98
Fax 588 24 53
Ora. de Terrassa., 97
08191 RUBÍ
• MARMOLES SANT CUGAT Can Faljó dels Hu-rons. Campoamor. 12. nau 3. Sant Cugat del Vallès. « 6 7 5 510» Ral 140002
HKS
• A T E U E R B L A U Av To
rreblanca, 2.
« 5 * 9 1 9 31 Rel. 1210001
• MARCS VALLÈS Cl Vallès. 23. Sant Cugat. « « 7 5 49 43 Rel 2130001
• M È S M A R C S C / Enr ic Granados. 15. Sant Cugat. « M » 14 29 Rel. 26X01
• *mm© 'HBfe^ü^Mflsf • Tapisseria
• Papers pintats
• Pintures
• Parquets
• Moquetes £
• Cortines i
• Coordinats
Francesc Moragas, 4 {Quatre Cantons)
Tel. 674 38 92
• CAR RE MOBLES C/ Francés-; Moragas, 33. saní Cugat del Vallès. V 674 09 95/674 15 SO Aeri l X ' i
• CASAJUANA. GALERIES SANT JORDI. Cí Santiago Rusinol, 37. C/ Major, 6 Sant Cugat. « 589 22 32 Rel 3333JO0Í
• EGA MOBLES c< Cànovas del Castillo, 2, local 2. « 5 6 9 00 14 Rel 23000'
• S O L S O N A Rosselló, 2 . TT 5 8 9 3 2 8 9
Rel 49COC-
Jtm-GOfSCK!
• ARWEN BOUT1QUE. C/ Elies Rogent, 52. « 589 61 63 3e' 23»:3
• BLUE MOON C' Major, 16 Horari de 9 30 a 13.30 i de 16 30 a 20 30 h. « 675 02 67 1e' 33XWC2
• CAMPMANY Valldoreix. 16 « 6 7 4 14 82 «el 1530X-
• EL RODET c Anselm Clave, 14. Sant Cugat del Vallès Rel 11ÍO01
• CASTELLVÍ HONDA Rosselló, 15. « 5 8 9 32 11 Rel '2600C'
ERB
• P A M O B E S L Sort. 3 2 . 1r 1a
« 589 35 23 1e' M5ÍOÜ'
• R A N G O - 1 0 C / Pous, 3, l o c a l 1 S a n i C u g a t d e l
Val ies
« 675 57 55 Rel 25410OG1
• V A L L È S N E T Sant R a mon. 4. « 6 7 4 89 18 Rel 154O0C1
«JBBCEfm
• FIOTTO cl Sant Jordi, 32. Sant Cugat. « 589 06 05 Rel 24000»'
• THE CARTOON CEN-TER d Martorell. 1, cantonada Valldoreix - Santa Maria. « 589 70 28 Rel 5S10001
• CONSTRUCCIONE8 Reformes - Torres - Noves « 674 63 08 Rel. 57003-
• PROMUSA Av Torreblanca, 2-8 « 589 17 32 RBÍ.3700C1
• SERRALLERIA TIE-RRA I COMAS. C.B. Mo-zart. 9. Barcelona. « 2 1 8 19 96 Rel. 810(03
• C E N T R E Ò P T I C S A L -D O N c/ F r a n c e s c M o r a gas. 4. « 675 07 54 Rel 2560031
• F E R R O N jardins i piscines C ' Rius i Tau le t , 2 0 . Sant Cugat del Val lès. « 674 68 47 Rel. 2500002
• TEXIOO ÒPTICA c/ Sani Jordi, 30. Sant Cugat « 569 44 95 RetKSjOOÏ
• ASSUMPCIÓ Monestir, 33. « 674 36 51 Ret. Hiox-
• FORMAS PERRUQUERIA c Elies Rogent. 18A (a tocar mercat Torreblanca). Sani Cugal. « 675 40 06 Rel 250COJ-
• P E R R U Q U E R I A A. SAL I N A S C, Sant Jordi. 25. « 6 7 4 89 15 Re' 2:rO]1
• PRESENZA Martorell. 20 « 589 46 51 Rel lesorxr
• PNEUMÀTICS SANT CUGAT. C/ Anselm Clavè, 16-18 « 6 7 5 28 53 / 9 0 7 -23 04 01 Mòbil M 3333090è
• INSTALACIONES ZAMORA Mossèn Cinto Verdaguer, 18. Valldoreix « t * 9 26 38 WSB3001
• MANTSERV, SA Av Catalunya, 18 « «74 60 58 «9X0)1
• LA BRASERIA Plaça Pare San 6 « 6 * 9 52 40 ReL 010302
• M A I L I N G V A L L È S , S L
Sant D o m è n e c . 10 - ba i
xos.
« 6*9 23 71 M 550301
• REPARACIÓ DE CALÇAT SABATA c/ Francesc Moragas. 6. « 675 32 74 M.twooe
• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de daus. C/del Sol. 16. « « 7 4 90 97 R* 250302
• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus. Soi-Mercat Torreblanca. 9 «74 00 14 Ket 250033
• T A T E R S S a n t A n t o n i .
« « 7 5 55 06 M1330001
• TALLER ELECTRO-SOL d Sol. núm. 19. • «74 36 88 Sant Cugat M 3020001
• TALLER MECÀNIC P. CANALS C Sam Llorenç, 27. » «74 63 62
•M. 1320031
• T A L L E R E S M E N A Pas
seig Torreblanca, 13.
« 674 53 01 M1200301
• LfNEA DIRECTA Enri-que Granados. 15 - local * . » 5*9 03 74 M.1K0301
• O L - NET P Torre 52
« « 7 4 41 49 M.7O001
• TINTORERIA SANT CUQAT Sant Antoni. 1. « 4 7 4 1 1 82 M-UNtOl
• TINTORERIA SANT CUQAT Santiago Rusinol, 36. « «74 11 83 Rel 1«O0l
• TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Ribatalla-da, 34. ««7*122* Rel 1540301
• TINTORERIA SANT CUOAT Alfons Sala .21 . « « 7 4 4 1 5 7 RHIBOOJI
• USSIA TOURS plana de l'Hospital, 10. « 589 61 50 Fax 589 59 65 FMI. 810002
• CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas. 26 « 674 08 81 Rel 430X1
• ÀTIC DÚPLEX Zona Mercat Nou, 120 m' * 20 m* terrassa 4 hab., saló menjador amb xemeneia, cuina ..olfice» 1 bany , 1 lavabo, calefacció, marbre, parquel, PVC i climalit, pàrquing i traster opcional preciós. 22.000 000 -« 675 33 55 / 589 26 43 ;KSA Gestió irnot.naiià Re' KS» 10JS001!
• P I S À T I C C/ Alfons Sa
la. 4 hab. . 1 bany, 1 lava
bo a m b dutxa, 4 0 m* de te
r r a s s a , 1 p l a ç a d e p à r
quing.
2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -
« 674 77 76 irreertaSA.Ret 60X2
• PROP CREU ROJA, àtic dúplex d'uns 100 mJ
amb 3 terrasses, 3 hab , tot exterior assolellat molt tranquil·la (sense veïns a sobre) 18.000.000 « (93 )674 67 15 [FírojesSacai Rei FEi:i2O0OS
• PROP MONESTIR 2 hab , menjador saló. cuina. bany. dues terrasses Possibilitat de pàrquing. 11 000 000- « 674 72 54 (FrcesGroneiia, Rei CG 10090321
• ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona d Solsona Superi. constr. 158 50 rrr 3 hab . 2 banys, saló 30 m ;
preinstal lació aire condicional, parquet, armaris de paret, terrassa, elc. Piscina comunitària 31.000.000 - « 674 06 97 f t t n Ser» CujaO Rel FSC irX4o357
• ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona Parc Cenlral. Superi. constr. 215 m*. 3 hab., estudi 10O m', 2 banys, saló ampli, luxe. Preinstal lació aire condicionat, parquet, PVC, armaris de paret, terrassa. Sol. Piscines comunitàries. 31 000 0 O 0 - « 674 08 97 (ftiae Ser< Cugat} Re* FSC 10040056
• ZONA PARC CENTRAL nou, 4 hab amb armaris de paret, cuina -offi-ce-, ampli menjador saló, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places de pàrquing, pis amb excel lents acabats, lot exlerior. sol tot el rüa. Zona comunitària. 46.000.000 - « 674 72 54 (Ftt··Graielu Rel K5IO3B0O2!
• A LA VORA PLAÇA MONESTIR Àtic de 2 hab., menjador saló, cuina, bany nou i tenassa. 11 000.000 « 6 7 4 72 54 (FjTKMGinra·el Rel FG 10030036
• À T I C D Ú P L E X de luxe.
z o n a d À l v a r e z . 1 9 0 m*.
c o n s t a d e 4 h a b . . h a b .
p l a n x a , s a l ó m e n j a d o r
a m b xemeneia . 4 0 mv Es
tudi e n dúplex de 6 0 n v ,
t e r r a s s a . B a r b a c o a , t r es
places de pàrquing. Jardí i
piscina comunitaris.
4 9 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 0 8 9 7
(rricasSjrtCijrjatl Ret FSC "X^0044
• Z O N A C E N T R E . Àtic de 4 hab., menjador salo, cuina, bany, lavabo, terrassa de30m'. 23.000.000 - « 674 72 54 (FroMGeoralBI Ret FG 'CC8C03S
• U R B A N I T Z A C I Ó S a n t F r a n c e s c , can tonera , s e -minova; al davant hi tó un jardí públic, 3 hab. + estudi + 2 trasters Pàrquing molt espaios, jardf privat d'uns 7 0 nv, calefacció. 3 4 . 0 0 0 . 0 0 0 -« (93 )674 67 16 IFmgues Secel Ret FS 1012OOM
• C A S A A D O S S A D A 2 4 0 nv, a prop estació, 2 pàr-quings, tol en pertecte estat. 4 3 . 0 0 0 . 0 0 0 -S 6 7 5 43 2 4
(FnquasRcol Ret FR10360014
1MSI«0(S
• LOCAL 170 nV. d Camí Colomer, 2 portes al carrer. en venda o lloguer. Preu: 25,000.000 Pta o 160,000 PtaMies « 675 43 24 ! finques Roca; Ral FR 10060006
• Z O N A T O R R E B L A N C A
places de garatge des de
1 . 7 0 0 . 0 0 0 - « 8 7 4 77 76 ilnmaita SA; fW 160010
• PARC CENTRAL. Pisos de 120 rrr. 4 hab . piscina comunitàna i places de pàrquing. Preu a convenir t r 674 08 97 i r.ncas Sam Cmjat; M FSC 100*00*1
• P I S 80 nv, nou a estrenar. 3 hab , 2 b a n y s , tot
exler ior , pàrquing opc io nal
14 .500 .000 . -t ï 6 7 5 4 3 2 4
iFinquaRocai Ref FR 10060012
• PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ 60 nv, acabats de la qualitat, 2 dormitoris 13.500.000-« 6 7 4 1 2 04/674 11 61 [Serri Re' 5 lOOOOOCi
• PIS PER ESTRENAR de 3 hab , cuina equipada, menjador saló, bany. lavabo. jardí particular de 150 m? Pàrquing i traster Tot exterior Acabals de qualitat. 29 000.000 -TT 674 72 54 !-trcasG«>nelai Rel. FG 10080032
• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 rrt- + 80 mp jardí. 3 dorm . 2 banys, 2 pàrquings i traster Nou a estrenar 26.800,000-0 675 43 24 iFinques Ftocai Rei FR :0O6O0t3
• P I S O S N O U S PER E S T R E N A R . En diverses zones de Sant Cugat Pisos d e 2 a 5 h a b . . 2 b a n y s comple ts , menjador saló, cu ina - o f l i c e - , t e r r a s s a , calefacció t r 674 7 2 5 4 (Crtas GTreto; Bel FG 10080031
• S A N T C U Q A T pis de 3
h a b , b a n y s , cu ina , sa ló
m e n j a d o r , ba l có , a s c e n
sor, exterior i assoteüal.
12 .700 .000 . -
t r 5 8 0 0 6 6 8 / 5 8 0 9 8 5 4
i^FteCerfcnyotil.fWFPC 990002
• S A N T C U G A T pis m a c o
de 9 0 n f i 3 hab., 2 banys comple ts , saló menjador . cuina - o f l i c e - , 2 balcons, a s c e n s o r , ca le facc ió , tot ex ler ior , pàrquing opc io nal , assolellat. 1 4 . 8 0 0 . 0 0 0 -«r 5 0 0 8 6 6 9 / 5 0 0 B0 5 4 (Foto Piso Cwaryft). Bal FPC 890003
• S A N T C U Q A T prec iós
pis ai C / Alfons Sala, a m b
3 hab. , 110 n f , bany com
plet reformat, lavabo, saló
menjador de 35 n f , cuina
equ ipada , terrassa de 2 5
m' , ascensor , ca le facc ió ,
exterior, finestres d'alumín
i i p o r t e s d ' e m b e r .
19 .000 .000 . -
W 5 8 0 86 6 9 / 5 8 0 9 6 54
(Foto Puc Cenfer·yotaj. Rel FPC 990004
• S A N T C U G A T prec iós pis d e 120 m- i 4 hab . a l'Av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equip a d a , ascensor , ca le fac ció. pàrquing, assolellat, finestres d'alumini. 2 6 . 5 0 0 0 0 0 -V 5 0 0 8 6 6 9 / 5 8 0 9 8 5 4 (Foto^ürtcYiytfe) Ref FPC 990006
• S A N T C U G A T Psg C à
novas, pis de 4 hab. (3 do
b l e s ) , 1 2 0 m ' , 2 b a n y s
cuina «off ice», balcó, en-
tresolats , ascensor, cale
facció . exterior, pàrquing,
assolellat. 21 500.000. •
« 5 8 0 86 69 Í580 98 54 (=0*0 " I M Ceroanytüa) flef FPC 990005
• A PROP PG. DE LA CREU. Pis de 150 m*. compost de 4 hab. dobles, cuina -office-, dos banys i un lavabo, saló menjador de 45 rrf. Jardí de 120 nf. 37.000.000-« 6 7 4 0 8 9 7 (firraSart0u8«| FW FSC 100400*5
• A LA SEVA MIDA. Campn a preu de Uoguet", 56 950 pies mes sense entrada. 3 hab « 589 87 01 Ral 23230002
• A P R O P c/ C à n o v a s del Castillo. T é 160 nV. consta d e 4 h a b . saló menjador de 4 5 m \ cuina «off ice- . 2 banys complets, terrassa. Pàrquing.
3 2 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 0 8 9 7 {FincasSaiTtCugati Rei. SC 13040043
• a DOCTOR MURILLO 130 nV. 4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 nf, cuina «office», 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí t piscina. Exterior. 28.500.000-« 674 57 04 / 675 43 02 (lnxte6>(.FW.IIlM700O5
• CV RIUS I TAULET 160 nV, 4 hab.. 2 banys, sa*ó-menjador, cuina »office-, terrassa, plaça de pàrquing. 27.500.000-« 674 57 04 / 675 43 02 (Imdasa). W . 110070004
• C/ SANTIAGO RUSINOL 110 nf. 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, salo-men-jador, cuina «office» nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24 150.000.-« 674 57 041 675 43 02 jimaasaj Bel ) 10070006
• Cí VILLA. Oportunitat. Aparlament estudi estil americà, bany complot i terrassa. 6 5 0 0 . 0 0 0 -« 674 08 97 |tHrKaiSartCa3M)R9lFSClCMC04g
• INCREÏBLE! De particular a particular, 5 hab. Compri't per 7 5 . 0 0 0 ptes7mes sense entrada. « 509 74 10 Rel 23230001
• M O L T A P R O P estació
Sant Cugat , 3 hab. , terras
sa d e 12 n f , g a i r e b é to l
exterior, assolellat.
15 .000 .000 . -
« (93 )674 67 15 ífinquasStn. M.FSlOtMOOS
• MOLT A PROP ESTACIÓ Sant Cugat. 5è pis, 4 hab., vista molt maca, balcó ampli, 1 bany + 1 lavabo. Sol de tarda. 15.000.000-« (93) 874 67 15 [Ffque«Saca).Ref FS1012O0M
• O P O R T U N I T A T . 2 hab. ,
56 n f . Compri*! per 4 3 . 5 5 0
p tes . /mes sense en t rada .
Agències no. « 5 0 9 8 4 8 0
Ffet 23230003
• P I S 1 1 0 nv , 4 h a b . , 2 b a n y s , p a r q u e t , a r m a r i s , pàrquing, alt, exterior, c è n tric, f inca nova: 3 anys . 2 5 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 5 4 3 2 4 (FftqmtRpralRalR 10060011
• PIS DE 120 nf, 4 dormitoris, 2 banys, moft bona vista, pàrquing. 22 000.000-« 8 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1 (SOT) WS10000KC
• PISOS OCASIÓ Zona Monestir, 75 nf, menjador 20 nV, cuina. 3 hab.. 1 bany, safareig, terrassa 4 m*. ascensor, sol tardes, vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600.000.-« 8 7 5 33 55 /509 26 43 (KSA G*ttK> ImmoMiira). Rt(. KSA
10050012
• PLANTA BAIXA amb jardf a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina. pàrquing. 38.000.000-« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1 (S>rtijíW.S1O0COOO3
• PROP ESTACIÓ SANT CUGAT 4 hab. 2 banys. calefacció, plaça pàrquing, assolellat, exterior. 28 000.000-« (93) «74 87 15 |FfnuatS»Ml-BltFSl0120OO3
• PROP HOSPITAL GENERAL de Catalunya. Pis petit, 3 hab., molt tranquil, assoietat, dar. 6.300.000-« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 íFnquaiSKt).W. FS 10120002
• PROP M E R C A T N O U (Pg. Torreblanca / Vallès), seminou, 3 hab., 1 bany, plaça pàrquing, exterior. 13.650.000.-« («3) 874 87 15 (fírque5$aal.Ral.FSiai20007 .
• RUBÍ Av. Estatut, Ed. nou, 85 nf, 3 hab.. bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000 Pta. Resta hipoteca. •a S«tt 40 17 / 56» 54 » (Fnquw Vitonrit] Rel FV 4416
• RUBÍ Av L'Estatut. 75 nf, 3 hab-, molt de sol. 7.250.000- « 699 65 48 ftncusa) Ret 150007
• RUBÍ c/ Casp, Per estrenar. Dúplex de 118 i 135 nf De 4 a 5 hab . 2 i 3 banys, 2 terrasses. Cale-lacció. Gas. Pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàrquing opcional. RFA. Nous. 14.200.000-« 5 0 8 4017 /580 54 99
t). Rel. ^ Z00003
22 CLASSIFICATS ELS 4 CANTONS/ Divendres, 22 de març de!996
• R U B Í o' D u r a n i Bas 90 j • R U B Í z o n a la J o s a . t o
can t merca t . 3 h a b . b a n y •
l a v a b o Ex t i p e r s i a n e s
d 'a lumin i Ca le facc ió . G a s ,
c u i n a n o v a 10 500 .000 . -
t r 568 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9
=re>*-i Vi*tmnt| FW. FV46K
1 m- 4 h a b c d m h ' í i b a n y
1 c o m p l e l a so l d e m a t i n s
1 men |ador 24 m \ p i a c e s de
r i I pa rqu ing opc iona l s
I I 0 5O0 0OC - « 6 9 9 65 4 8
1 . tusa; We) 15*X«Jt
I • R U B Í C H i s t o r i a d o - Jc-
i sep Ser ra 95 m- 4 uai: i 3
1 dob les ) , bany i l a v a b o , o i -
1 le facc io , e x t e n o ' '2 t e n a s
ses p a r q u i n g
m 14 COC' 0 0 0 - « 6 9 9 65 4 8
•••KUM: P 0 I i-.x-.-
ï • R U B Í C L lu ís R i b a s , 4 ï h a b m é s e n t r e s o l a l A m b
n pa rqu ing A c a b a t s de qua -n l i la t P o c s v e r n s L la r d e
toc 19 500 000 -
« 588 4 0 17 586 54 9 9
iEmaues Jiíroniai' Re' "4 20001ü
i • R U B l C M o n l u n o ) 3
hab 8 9 m- Re fo rma t fus
I ter ia e m b e r Po r ta b l inda
I da Ext a lumin i . Mil lor que
n o u 8 5 0 0 0 0 0 •
1 9 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99
1 arques tjlionia'l Rel *» **•£
• R U B l a Pau C lans , A la
vora A j u n l a m e n l . 8 0 rr- 3
hab . ben conse rva t , ex te
rkv 8 0 0 0 0 0 0 -
« 6 9 9 6 5 48
Ircsai Ret >D0C-3
• R U B Í o ' Sabade l l . ;rnpe
c a b l e 4 h a b (3 d o b l e s i
c j m a e q u i p a d a i r e f o rma
d a ( cu ina i n t e g r a d a , t o m
etc } so l de m a l m s
9 000 000 - 1T 699 65 48 I - Í ^ _ V caic
• R U B Í c Verge dei Pilar
A la v o r a d e C o r r e u s . 6 5
T 3 hab , cambra de bany
6 4 5 0 . 0 0 0 - « 6 9 9 65 48
i rosa. Pçí -COtt
• R U B Í C Zaf i ro . 70 m- 3
h a b . , c a m b r a b a n y , e x t e
rior i asso le l l ada
6 400 000 - « 699 65 48 l XJ&a Se! i MOS
• R U B Í Dup lex per es t re
na r de q u a l i t a t s u p r e m a
Pocs ve ïns 19 0 0 0 0 0 0 -
« 5 8 8 40 17 5 8 8 5 4 9 9
f « X « Vé*or*at ^ ' ^ V 20001'
• R U B Í Edi f ic i M e r c u n 75
m \ 3 hab . , cu ina i c a m b r a
bany re fo rma ts , p a r q u i n g .
10 5 0 0 0 0 0 - « 6 9 9 65 4 8
Hncusa; flat 150009
M 1 • R U B Í loca l a Les To r res .
5 4 0 n r , bany , pat i .
4 3 .800 0 0 0 - « 6 9 9 65 4 8
1 Tcjsa' «W< 50010
• R U B Í p i s c ' M a r g a r i d a
z X i r g u , 4 h a b , m e n j a d o r
cu ina g a s , re fo rmat , fus te
n r ia embe r i a l u m i n i Ext
• 9 S O 0 0 O 0 -
i « 5 8 8 4 0 17 588 54 9 9
i iFnqu«ValKmi) Rel f V « i 3 i • R U B Í pts n o u de 61 rrr*. i a A v Esta tu t , 132 A m b 2 i h a b . b a n y , c u i n a e q u i p
1 N o m é s dos ve ïns A m b te1 r rassa . S u p e r i 61 m*
1 1 1 0 0 0 . 0 0 0 -
1 « 5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9
1 Frçuts Vatwvit; Ret FV 200009
• R U B Í pis n o u de 74 nv
E n A v E s t a t u t 1 3 2 . 2
h a b . . b a n y , c u i n a e q u i p
N o m é s d o s ve ïns
1 2 0 0 0 0 0 0 -
TT 588 4 0 17 5 8 8 5 4 9 9
ftxtm va tmat i Ret Fy 200COI
• R U B Í P l a ç a P r o g r é s
100 m-' 3 h a b (2 dobtes) .
ca le facc ió , pis ex ter ior
8 9 0 0 0 0 0 - « 6 9 9 6 5 4 8
>:ncusai FW 50002
• R U B l Z o n a Les T o r r e s ,
p rop FF G G Pisos des d e
7 5 0 0 0 0 0 Pta . 3 hab . C a
le facc ió g a s , cu ina . bany .
« 5 8 8 40 17 588 5 4 9 9
Fr-quas a-'attwraü Bef FV 200005
• Z O N A M E R C A T N O U
Q(j ,7T, sató 32 m ' a m b xe
m e n e i a , 3 r***í;., c u i n a re-
l o r m a d a , 1 bany , l i&vabO
a r r b du txa so l i v i s les
14 5 0 0 0 0 0 •
TT 675 33 55 589 26 43
*:-~jrtT -f lvfatü Rf «ÍAIJC6X0S
me • A V . P L A D E L V I N Y E T .
A d o s s a d a de luxe 5 hab
es tud i . Ja rd í pr ivat i c o m u
ni tar i a m b p isc ina N o m é s
4 5 . 0 0 0 . 0 0 0
« 6 7 4 06 97 iFncaa SOT Cugat, R» FSC • 304OW
• C / G R A N O L L E R S
a d o s s a d a a m b a s c e n s o r
2 2 0 m 1 . j a r d í p r i v a t . 5
d o r m (2 - s u i t e s - ) , 3
b a n y s , 1 l a v a b o , sató m e n
jador 4 0 rrV, g a r a t g e t r as -
• Z O N A P E A T O N A L 7 0
m- m e n j a d o r , c u i n a , 3
h a b , 2 b a n y s , c a l e f a c c i ó .
so l i v is tes 1 4 . 0 0 0 . 0 0 0 -
« 6 7 5 33 55 < 5 8 9 2 6 43
>M Jeat itrrsrJana; ^ KSA1005000*
• Z O N A R E S I D E N C I A L 1 O0 m , s a l ó a m b x e m e
n e i a c u m a " O f f i C B - , 3
hab 2 t a r y s 1 p a r q u i n g .
t ras ter . ca le facc ió , jardí in -
' an t . l n o m é s 6 v e ï n s , to t
exter ior 26 0 0 0 0 0 0 -
« 6 7 5 33 5 5 / 5 8 9 2 8 4 3
<SA GasliC ImrroCiliaria! Hff. KSA
'ÚC50007
• Z O N A R E S I D E N C I A L .
P i s d e 1 3 0 m ' , 3 h a b . ,
men jado r sa ló a m b te r ras
sa c u m a t o t a l m e n t e q u i
p a d a , 2 b a n y s comp ta t s , 2
p à r q u i n g s . t r a s t e r , a i r e
c o n d i c i o n a t , c a l e f a c c i ó .
Ma te r ia l s d e l a quaJttat.
38 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 7 2 5 4
- í xas i í ^Wb- Ra* =G 1008X33
• Z O N A R I U S I T A U L E T .
4 h a b . m e n j a d o r sa ló, cu i
na »orf ice» b a n y l a v a b o ,
t e r rassa p a r q u i n g i t raster
3 0 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 7 2 5 4
, ;íías3íooeaa, Re' =G * 0080034
• Z O N A T R A N Q U I L · L A
100 m 1 • 160 rrr ja rd í pr i
va t , s a l ó - m e n j a d o r 3 0 m*,
4 h a b , 2 b a n y s , c a l e f a c
c i ó , a i r e c o n d i c i o n a l . 1
pa rqu ing + t raster
26 .000 .000 . -
« 6 7 5 33 55 / 5 6 9 2 6 43
[KSÀ 3f>s>>c Immobilia/ai M KSA
0050QOE
WWW MPW IfllnMH ,
• C / E S P A R V E R , 1 .000
12 750 000- «674 06 97 Freai 5artOigM) FW FSC 100*0047
• Q O L F - E L P I N A R . C /
Enr ique Lan f ranco S u p e r i .
6 0 0 nY.
21 0 0 0 . 0 0 0 -
« 6 7 4 0 8 9 7
i Fre» Stvt Cugt> FW FSC 1000046
• L A F L O R E S T A 1 0 0 0
nr1 a l C D a l m a u .
9.000.000-« 674 08 97 f i x a t StvtCupI) W FSC '00400*
• M W A - S O L 2 so la rs 6 0 5
i 6 5 0 m 1 P g C a m è l i e s .
M a g n i f i c a v is ta .
« 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2
(tnxMii net 110070010
• S O L A R res idenc ia l , 6 5 0
m- Z o n a e s c o l a a rqu i t ec
tu ra Ed i f icac ió i m m e d i a t a .
2 9 0 0 0 0 0 0 -
« 6 7 5 4 3 2 4
|FnquMfloca| W FB tOOOTOfl
48.000.0CC' « 674 77 76 jinrartttSAl FM 18
• M f R A - S O L tor re 3 5 0 m
s o l a r 6 0 0 nV , 6 h a b , 2
b a n y s , s a l ó m e n j a d o r 6 0
m 1 , c u i n a « o f f i c e - , sa la 6 0
m 1 , ga ra tge 2 c o i x e s
6 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -
« 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 43 02
N M ) . FW. 110070032
• U I R A S O t p r o p es tac ió i
c o l l e g i s , 4 hab . . m e n j a d o r
sa ló , c u i n a , b a n y c o m p t e ! .
t r a s t e r , m e n j a d o r d ' e s t i u .
so la r d e 4 0 0 rrr7 a m b pet i ta
p i s c i n a , h o r t . P o s s i b i l i t a t
d 'amp l iac ió .
2 4 . 0 0 0 0 0 0 -
« 8 7 4 7 2 5 4
|firt«G«neéa; «et F G 1 * * * ^
• N O V A P R O M O C I Ó tC
tor res a d o s s a d e s a m b jar
d i i p i s c i n a c o m u n i t à r i a
2 4 0 nr*. 6 m l a ç a n a , garat
g e 4 c o t x e s . 4 h a b , es tud i
2 b a n y s , 1 l avabo , pa rque t
, ma rb re . 3 8 . 7 0 0 0 0 0 -
« 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3
(KSA GMDÒ ImmoMüna; Ret KSA
10050009
• P R O P E S T A C I Ó M I R A -
S O L . T o r r e d e 4 h a b ,
m e n j a d o r s a l o . c u i n a .
b a n y , m e n j a d o r d e s t i u
t raster. Te r reny d e 4 0 0 rry
a m b p o u , hor t i a rb res f ru i
te rs . Poss ib i l i t a t d ' a m p l i a
c ió .
2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 72 5 4
(Fixa» Gmxielal Ref FG 'CC3CCS
• S A N T C U G A T z o n a
mo l t cèn t r i ca i t ranqui l · la 4
h a b . , m e n j a d o r s a l ó a m b
x e m e n e i a , c u i n a - o f l i c e - ,
2 b a n y s c o m p l e t s , g r a n s
g o l f e s , à m p l i a t e r r a s s a ,
g a r a t g e , c e l l e r , s a l a d e
jocs . Parce l · l a de 6 0 0 m2 .
4 8 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 7 2 5 4
( F i x a i G t o l ^ W F610CBX1B
• S A N T C U G A T z o n a p g .
Vaf ldorebc·QoH. T o r r e ind i
v i d u a l q u e c o n s t a d e 5
n e b . , hab i tac ió es l ud i . sa ló
m e n j a d o r , c u i n a - o f l i c e -
3 b a n y s c o m p l e t s i un la
v a b o a m b d u b t a . G a r a t g e
per a dos c o t x e s . D o s t ras -
l e r s , c a m b r a f r i g o r í f i c a
etc. El solar é s d e 5 0 0 n r
5 2 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 0 6 9 7
| f tmSetOga).M.FSC10040C»
• S A N T C U G A T z o n a
V i n y e t - c / S a n t J o s e p
C o n s t a a m b : p l a n t a , s a l ó
m e n j a d o r , c u i n a - o f f i c e - <
u n l avabo . A la p lan ta s u
per ior hi ha 4 hab . ( u n a é s
• s u i t e » ) i 2 b a n y s c o m
p le t s . A l 'es tud i , c o m q u e
é s g r a n , t é 1 h a b , sa ló i
u n bany . A m é s al so ter ra
n i h i h a u n g r a n ce l l e r . 1
hab . d e p l a n x a i sa fare ig i
ga ra tge per a 3 co txes
6 3 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 08 97
(FrasSartCjgrt; Ret FSC ••X40C3S
• S A N T C U G A T - C O L O -
M E R a d o s s a d a de 4 hab . ,
es tud i a m b x e m e n e i a . Ga
r a t g e p e r a d o s c o t x e s .
Ja rd í p n v a t . etc Es rega-
!en tots els mob les .
35 000.0OC.-
« 674 08 97
-ir<a> iïr-Cjca!: Re' -SC I0040C37
• S T . C U G A T cl S ta Te
resa a d o s s a d a 3 2 0 m \ 4
hab . 2 b a r y s l avabo , sa
ló- m e n | a d o ' , 35 m J . cu ina
«o t l i ce · qo l l es . sala d 'es-
lar , l e r r a s s a n a b m à q u i
nes , g a ' a l g e 3 co t xes jar
dí p r i va t 100 n r i p i s c i n a
comun i tà r i a
57 5 0 0 0 0 0 -
« 674 57 04 ,' 675 43 02
• T O R R E A B E L L A T E -
R R A 2 5 0 m" , 9 0 0 nrv d e
j a rd í , u n a a n t i g u e l a t d e 4
a n y s , 4 d o r m i t o r i s . 2
b a n y s . 1 l a v a b o , g a r a t g e ,
es lud i go l fes .
6 0 0 0 0 0 0 0 -
« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81
;5er- =fe' 5 ' X 0 Í W
* « f * J S * ^ :
• T O R R E A B E L L A T E -
R R A uni fami l iar 180 m*. 4
h a b 2 b a n y s , saló m e n a
d o r 3 5 m c u i n a 2 0 m ' .
parce l · la 400 nv.
39 0 0 0 0 0 0 -
« 6 7 4 77 7 8
. .rrrdroa, 5A( Ret 160006
• T O R R E A D O S S A D A C '
B e r g a r a , 2 - s u i t e s - , 2
d o r m . d o b l e s . 3 b a n y s , 1
l a v a b o , sa ló m e n j a d o r 35
m-, 2 p l a c e s de g a r a t g e i
t ras ler g r a n
47 000 0 0 0 -
« 6 7 4 77 76
Inciata SA =*e« 15000"'
• T O R R E A D O S S A D A A
R U B Í per es t renar . 223 m J
+ 104 d e j a r d í , 4 h a b . 2
b a n y s . 3 p i a c e s de gara t
ge , f u s t e r a interior de rou
re : e n t e n c r àe P V C a m b
v a r e dob le
26 0 0 0 0 0 0 -
« 6 7 4 7 7 7 6
:-"«ftd SA. Re' 6000-1
• T O R R E A D O S S A D A
C A N T O N E R A mol t cèn t r i
ca . a m b p isc ina c o m u n i t à
r ia . 3 d o r m , 2 b a n y s , bo -
hard i l la , sa la de m à q u i n e s
i hab p l anxa 2 p iaces de
g a r a t g e , A .A.
3 2 0 0 0 0O0 - « 6 7 4 77 7 6
tlnrrart» 5Ai Ret 6C>303
• T O R R E S Z o n a
t ranqu i l · l a , a d o s s a d a c a n -
t o n e r a . 150 nv . g a r a t g e 2
c o t x e s , z o n a r e n t a l , t r as
te r . sa ló es ta r e n d o s n i
v e l l s c u i n a - o f f i c e " , i
b a n y , i l a v a b o , 3 h a b (1
«surte») es t u d i , ja rd í p r i
vat 4 0 n r . ca le facc ió .
2 8 . 5 0 0 0 0 0 -
« 675 33 5 5 / 5 6 9 2 6 4 3
<SA Sftsl.í Ixrr.cMianai Re' <SA
'ÜC50Ü13
• V A L L D O R E I X Tor re S o
la, pa rce l la 6 0 0 m \ c o n s
t r u ï t s 2 2 0 n r . 4 d o r m . , 2
b a n y s •• lavabo , men jador
sa ló 35 m- sa la de bi l lar ,
x e m e n e i a Mar b a r b a c o a ,
46.500 000 « 674 77 76 |irtmarta SA i Rel W'M
• Z O N A M O N E S T I R tor re
a d o s s a d a 140 nrr\ 5 hab . ,
2 b a n y s , ga ra tge i ja rd í 6 0
rrr .
33 0O0 0 O 0 -
« 674 77 76 Irtrarba. SA) FW 160005
• P I S O S , a p a r t a m e n t s , to
r res, loca ls i p l aces d e par
qu ing de l loguer
« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 11 81
'Senn) Ret E l'MOOOOS
• A P A R T A M E N T S en di
ve rses z o n e s de San t Cu
qst . 1 hab . , m e n j a d o i saló
c u i n a , b a n y c o m p l e t i l e
r rassa. A part i r de
4 5 . 0 0 0 / m e s - « 6 7 4 72 54
ff icuGinneht. Re' FG tCOKOK
• P R O P M O N E S T I R 3
h a b , m e n j a d o r sa ló , cu ina .
b a n y , ba lcó . Àt ic a m b mo l
ta l l um i v is tes T ib idabo
70 0 0 0 / m e s - « 8 7 4 72 5 4
iFrcasGfOreta) FW FG '0O8O311
• L O C A L D A V A N T C A P
S A N T Cuga t , c/ M i n a , 19-
8 0 nT 8 0 0 0 0 / m e s . -
« 6 7 4 15 6 6
-Casas! FW 00130007
• L O C A L E N V E N O A o
l loguer 112 nT. P r e u v e n
d a : 10 m i l i o n s . L l o g u e r
6 0 0 0 0 P ta /mes .
« 675 4 3 2 4
,F«V)U8SFtoa) R9t.FRia06001&
• L O C A L P E R A O F I C I
N A o consuMor i , l loc t r a n
qu i l c è n t r i c , a p a r c a m e n t
l a c i l , l l o g u e r 6 5 . 0 0 0
p ies / m e s . O p c i ó v e n d a
« 6 7 4 72 0 8 / 6 7 4 72 5 4
FW £40001
• Z O N A Q U A T R E C A N
T O N S . P l a n t a d e 5 0 m
m é s 25 r r r cTentresolat i 2 0
rr r d e te r rassa . Z o n a m o l t
c o m e r c i a l i cèn t r i ca .
lOOOOOVmes.-
« 6 7 4 7 2 5 4
i F « t t GrorWa). FW. FG 10080037
• C O U F A V A . P is per es
t renar , d e 3 h a b . m e n j a d o r
s a t ó , c u i n a - o l f i c e - , 2
b a n y s c o m p l e t s , t e r r a s s a ,
c a l e f a c c i ó . A c a b a t s d e
q u a l i t a t : p a r q u e t , m a r b r e ,
a n t e n a p a r a b ò l i c a . Z o n a
comun i tà r i a a m b ja rd í i p is
c ina. lOO.OOOVmes.-
« 6 7 4 7 2 5 4
iFircas Gmm*). FW. FG 10080024
• P I S S E M I N O U d e 3
h a b , g r a n m e n j a d o r s a l ó ,
àmp l i a cu ina , b a n y , lavabo
a m b d u t x a , a rma r i s de pa
ret i t e r r a s s a . A c a b a t s d e
qual i ta t .
8 0 . 0 0 0 / m e s -
« 6 7 4 72 54 (fïrci i atorga) FW FG 10080026
• A 5 M M . E S T A C I Ó p is
r e f o r m a t , m o b l a t . 3 h a b . ,
sa ló , b a n y i cu ina n o u s , 3 0
m ! t e r rassa . Exter ior . S o l .
eOOOOAnes.-
« 6 7 4 0 8 9 7
iFncas SaW Cugat; FW FSC 1004005B
• A 7 M I N U T S a p e u d e
l ' e s t a c i ó de V a l l d o r e i x . 4
h a b ex te r i o r . a s s o l e l l a t ,
a m b p a t i p r i v a t d ' u n s 4 0
rrr . t ranqu i l , a igua i l l um ja
d al ta 8 5 . 0 0 0 / m e s -
« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5
F-^asSaca. ^et FS 10120010
• A L A V O R A D E L A
P L A Ç A M O N E S T I R . P i s
de 3 hab . , m e n j a d o r sa ló ,
c j m a , b a n y c o m p l e t , b a l
có Pis tot ex ter ior .
6 0 . 0 0 0 / m e s -
« £ . ' 4 72 54
F xas &ronefc|. FW. ?C \'S*MJC7
• A P A R T A M E N T e n l lo
g u e r M o l t c è n t r i c i t r a n
quil Pa rqu ing o p c i o n a l .
5 5 . 0 0 0 ' m e s -
« 6 7 5 43 2 4
Finies Roca I FW FR 10060016
• A P A R T A M E N T e n l lo
guer c/ Mon tse r ra t , 1 h a b
bany . cu ina a m e r i c a n a .
50 .000 /mes . - « 6 7 5 43 24
:=irxjuKRoea! FW FR10060009
• A P A R T A M E N T m o b l a t
a la zona co l · leg i Ma raga l l .
Cons ta d e 3 hab . , pat i i te
r r a s s a d e 30 m \ Mot t d e
so l 6 0 0 0 0 / m e s . -
« 6 7 4 0 6 9 7
i : -Tc-is Sani Çjgatj FW. FSC 10040054
• À R E A C U L T U R A L 1
h a b a m b a r m a r i s d e p a
ret . m e n j a d o r s a l ó , c u i n a .
bany comp le t . A p a r t a m e n t
m o b l a t , lo t e x t e r i o r , a m b
p laça de pa rqu ing .
7 5 . 0 0 0 / m e s . -
« 6 7 4 7 2 5 4
(F«asG"oneiai Re' -G 10080013
• C / A L F O N S S A L A 110
n r , 4 h a b . , 2 b a n y s , sa ló
m e n j a d o r 2 0 m ; cu ina i te
r rassa . Mob la t
9 0 . 0 0 0 / m e s -
« 6 7 4 57 04 / 675 43 02
(l-ndesaj Ref 1X70007
• C/ P L A N A H O S P I T A L ,
p r o p Mones t i r , p i s 2 hab . ,
m e n j a d o r s a l ó d e 3 r m ' ,
cu ina pat i . bany c o m j l e t i
te r rassa . 6 5 . 0 0 0 / m e s -
W 6 7 4 72 54
(RrxasGionela! M FG troeOOBS
• C! V I L L A . O p o r t u n i t a t .
A p a r t a m e n t e s t u d i e s t i l
a m e r i c à , b a n y c o m p l e t i
te r rassa
4 5 0 0 0 / m e s -
« 674 08 97 (Fincas Sant : ^ ! j FW FSC 10040055
• C A S A A D O S S A D A c /
La P lana , 140 m*. 3 h a b . ,
2 b a n y s , l a v a b o , s a l ó -
m e n j a d o r . 3 0 m 2 , c u i n a
-o t f i ce · · , go l fes , t raster , * * -
r r assa 10 m 3 , j a r d í p r i v i i i .
18 n r p laça de p a r q u i n g .
170 .000 /mes . -
« 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2
•Imdesa- R# I i(M700O9
• C O S T A T E S T A C I Ó
T R E N I Z O N A G O L F . p i s
m o b l a t . 3 h a b , m e n j a d o r
s a l ó , b a n y l a v a b o , c u i n a
e q u i p a d a , t e r r a s s a , c a l e
facc ió .
9 0 . 0 0 0 / m e s -
« 6 7 4 72 5 4
l=iras'Ífoneb; Ret FG 10080014
• O P O R T U N I T A T ! A Cer
d a n y o l a p is d e 5 hab . , zo
na res idenc ia l .
5 5 . 0 0 0 / m e s . -
ff 5 8 9 84 6 0
Ref. 23230007
• P L A D E L V I N E T 1 3 0
m ! , 4 h a b . (1 « s u r t e » ) , 2
b a n y s , sa ló m e n j a d o r 35
m1 , cu ina - o f l t c e » , ga ler ia .
t e r r a s s a 3 0 m* 2 p l a c e s
d e p a r q u i n g . Z o n a c o m u
ni tàr ia a m b p isc ina .
175 000 /mes . -
« 6 7 4 57 04 / 675 43 02
(Imdesa) FW. < 1X70006
• R B L A . R I B A T A L L A D A
1 6 0 m ' , 2 t e r r a s s e s , 4
h a b , 2 b a n y s , 1 p laça par
q u i n g , c a l e f a c c i ó , a s s o l e
l lat, ex ter ior jardí •+• p i sc ina
comun i ta r i s .
150 0 0 0 V m e s -
« (93) 6 7 4 6 7 15
iFinquesSaca. R« FS1C2C009
• S A N T C U G A T . Pe r n o
m é s 50.0-00 p t e s . / m e s , 3
h a b . a g è n c i e s n o s c ? b a t
d e p in tar « 5 8 9 8 7 0 1
fW 23230006
• Z O N A C E N T R E 2 - 3
h a b . . m e n j a d o r sa lo c u i
n a . bany , àmp l i a t e r rassa
5 3 0 0 0 / m e s -
« 6 7 4 7 2 5 4
.Fincas arorieila-. Ref FG I0080C6
• Z O N A M O N E S T I R 2
h a b a m b a r m a r i s de p a
r e t , m e n j a d o r s a l ó a m b
p a r q u ; , c u i n a , b a l c ó T o t
e x t c r >r. 6 5 . 0 0 0 , ' m e s -
« f 7 72 54
jFnc %• jooetaj FW R5 10060015
• / J N A T O R R E B L A N
C A pis de 2 hab . a m b ar
m i ; s d e p a r e t , m e n j a d o r
sa1 - a m p l i , cu ina , sa fa re ig ,
ba i y , c a l e f a c c i ó i p à r -
a . .ng. 75 0 0 0 / m e s . -
• / 6 7 4 72 54
; ncas Gtoreta) FW FG 10O80Q23
• P I S D E L L O G U E R per
6 5 0 0 0 p t e s . / m e s . D i rec te
d e p r o p i e t a r i . B a i x o s , a s
s o l e l l a t « 5 8 9 7 4 10
FW 23230004
• Z O N A E S T A C I Ó . Pis 3
h a b . , m e n j a d o r s a l ó , c u i
n a , b a n y c o m p l e t , 2 ter ras
ses . 6 0 . 0 0 0 / m e s . -
« 6 7 4 7 2 5 4
(FïncM GiraWta}. FW. FG 10080030
• Z O N A T O R R E B L A N
C A . P is 3 hab . , m e n j a d o r
s a l ó , c u i n a , p a t i , b a n y
c o m p l e l , l a v a b o a m b dut
x a , c a l e f a c c i ó , p a r q u i n g i
t ras ter . 9 0 OOOVmes-
« 6 7 4 7 2 5 4
FreasGwMfaJ FW FG 10080029
• a R f U S I T A U L E T . Mo
b l a d a d e 4 h a b . , e s t u d i
Ja rd í pr iva t . 1 5 0 . 0 0 0 / m e s -
« 6 7 4 0 6 9 7
(FtKMSartCugrt) FM. F9C10040052
• C O S T A T E S T A C I Ó
T R E N V A L L D O R E i X , m o
b l a d a , 4 h a b . . m e n j a d o r
sa ló a m b x e m e n e i a , cu ina
- o f f i c e - , 2 b a n y s , l a v a b o ,
c a l e f a c c i ó , po r xo , d e s p a t x
i ja rd í . E n per fec te estat .
2 0 0 . 0 0 0 / m e s . -
« 6 7 4 7 2 5 4
(Finc« Gronelai FW FG 1009X33
• P L A D E L V I N Y E T . 5
hab. , es l ud i . A d o s s a d a de
luxe a m b ja rd í p r i va t I c o
mun i ta r i a m b p isc ina .
ÍOOOOOAnes.-
« 6 7 4 0 8 9 7
iFfcasSartCugat) FW FSC 10040053
• P R O P C O L L F A V A . T o
r r e a d o s s a d a d e 3 h a b .
m é s g r a n es tud i , men jado r
sa ló a m b x e m e n e i a , cu ina
- o f f i c e » , 2 b a n y s c o m
p le ts , t e r r assa , cel ler i ja rd í
par t i cu la r d e 100 n r .
1 5 0 . 0 0 0 / m e s -
« 6 7 4 7 2 5 4
(Fincas Oironetil·. Ref. FG 10060038
• S A N T C U G A T . T e n i m
to ta m e n a d e to r res de llo
guer a part i r d e
9 0 0 0 0 / m e s -
« 6 7 4 0 8 9 7
(Fmcas Sant Cugat Re' FSC 10040050
• A L F A 3 3 16V, n e g r e , B-
LK.
600.000.- « 5 6 8 55 35 (AulooareallFW.AlOtOOOiO
• A L F A R o m e o 7 5 , 2 . 0
T w n SpanV B- IU .
« 6 7 5 3 2 5 7
iAuto FJMMA). FW AE10030002
• A U D I C o u p é Q u a t t r o
2 .8 . - f u l l e q u i p - .
3 . 3 0 0 . 0 0 0 - « 5 8 9 4 0 0 2
(Moteuga) FW MC 343000002
• C I T R O E N A X . G T (ex
t res ) . B -JU .
« 6 7 5 3 2 5 7
(Atflc FJWnnl Ral AE10030003
• F l A T C o u p e .
7 1 . 2 0 2 / m e s . - « 5 8 9 0 9 91
s e n s e en t rada .
(Réar, SJ). FW F10020018
• F I A T P u n t o S S S .
2 4 . 9 2 0 / m e s - W 6 6 9 0 9 9 1
s e n s e en t rada .
(Füw.U|.He<-F 10020017
• R A T T i p o . 16v , A / A , B-
L C « 6 7 4 I S 0 3
jPBujwtMotofFMrt FW PMfit20007
• F I A T U n o 4 5 5 . B-160O-
H U , p la te ja t .
« 6 7 4 0 9 10
(Sw·JLM.S 10110008
• F O R D Escor t 1.6 G h i a .
B -ND.
« 5 6 9 09 91 |Ftocat.a).FW.FI0020ce8
• F O R D E s c o r t X R 3 , B-
KV. « 6 7 4 15 0 3
(PeurjBOt Motor Ralyi FW. UR 120005
• F O R D F i e s t a i 1 . g r i s
m e l . B-JT.
3 0 0 0 0 0 - « 5 8 8 5 5 35
[AuCcwffall FW AirOPOn
• G O L F 1.8 G L B-JP
« 6 7 4 6 8 5 0
(Auto Comarca (tel Vailts Pe' ACl·
10090004
• L A N C I A H F l u r b o , B-
M X « 589 0 9 91
(Fiacai S ; FW F 1002002'
• L A N C I A P r i sma 1 5 LX ,
B-JK. « 589 0 9 91
iFitacar s). Re» f110O2OO22
• L A N C I A Y - 1 0
21 6 3 5 / m e s « 589 0 9 9 1
s e n s e en t rada .
fFtacai.si)FWF 10020019
• L A N C I A Y-10 LX . B-IT.
« 5 8 9 0 9 91
'Fisca-, 5 i FW F 1W20020
• M E R C E D E S B E N Z 190
2 .3 16 v , «fu l l e q u i p - , a n y
8 7 . 1 .700.000. -
« 5 6 9 4 0 0 2
ÍM'ÍCHig?'; FW MC3*3000001
• M E R C E D E S BBtil f a
m i l i a r 2 8 0 - T E , 7 p l a c e s .
Pocs qu i l òme t res . D e par
t icu lar « 675 11 12
FW 10040059
• O P E L C o r s a 1.6 G S i , B-
L U . « 589 09 91
(f i tor, s.i) FW. F 10020026
• O P E L C o r s a G S I . B-LK.
« 6 7 4 68 50
(Auto Comarca dei ValMsi Ret ACV
• O P E L C o r s a G T . B -JH
« 5 8 9 0 9 91
[Fkcai si) FW F10020026
• O P E L C o r s a S w i n g .
2 5 1 9 6 V m e s . - « 5 8 9 0 9 91
s e n s e en t rada .
(Ftecar si) ÍW F10020016
• O P E L K a d e t t , 1.8 G T ,
b lanc . B-JZ.
600.000 - W 588 55 35 lAutxwfraí). FW A10100006
• O P E L Vec t ra 1 6 I A .A .
B - M N . w 675 3 2 57
(Auto Esteban) FW. AE 10030006
• P A S S A T V a r i a n t 1 .8 ,
A.A. B - M G « 6 7 4 6 8 5 0
(Auto Comarca del Valès). Fiat ACV
10060006
• P E U G E O T 2 0 5 G T I .
A /A . B-JT. « 6 7 4 1 5 0 3
I P W Q X Motor RUy). FW PUR 120003
• P E U Q E O T 2 0 5 S R , B-
J N « 5 6 9 0 6 9 1
( R t a r . U l FM. F10020023
• P E U G E O T 2 0 5 X L , B -
H W . « 6 7 4 15 0 3
(r^uo^MotyFWty) FW PMR120001
• P E U G E O T 3 0 9 G T , A /A ,
B -HX « 6 7 4 15 0 3
[PetgeoC Motor FWy) FW PMB 120002
• R E N A U L T 11 G T L , 8 -
G L « 6 7 4 15 0 3
(Peugaot Moto» FMy) FW FW 120006
• R E N A U L T 1 9 T S E .
b l a n c , B-LX.
650 000 - O 568 55 35 |Aiax»-*ll).FWA1O10OOO5
• R E N A U L T 2 1 2 . 0 , A . A .
B -U « 6 7 4 6 8 5 0
i Auto Comarca otl Valtis] Rel ACV
10090003
• R E N A U L T 2 1 2 . 0 . a i r e
cond i c i ona t , a n y 8 7 .
4 7 5 . 0 0 0 . - « 5 8 9 4 0 0 2
(MotoroxW). FW. MC 343000003
• R E N A U L T 2 1 T X E ,
b l a u . B-JJ .
6 5 0 . 0 0 0 - « 5 8 8 5 5 3 5
(Amrxemral) FW A10100004
• R E N A U L T 5 G T tu rbo .
n e g r e , B -HT.
2 5 0 0 0 0 - « 588 55 3 5
lAuiocentral) FW A10100006
• R E N A U L T Cl io . R N - 1 . 4 .
B - O D « 6 7 5 3 2 5 7
l*uloEsW^an) FW. AE 10030007
• R E N A U L T Cl io 1.2, 3 p.,
v e r m e l l , B - O M .
975 000 - « 588 55 35 {AjocartraTi. Ref. A10100002
• S E A T C ó r d o b a .
3 6 7 0 1 / m e s - « 5 8 9 09 91
s e n s e en t r ada
iFfacar.sli ^ * F10020014
• S E A T Ib i za .
26 462/mes - « 569 09 91 s e n s e e n t r a d a .
iFïacar. s l i . FW.F 10020013
• S E A T Ib i za , 1.5 i. 3 p..
B - O B « 6 7 5 32 5 7
(Amo Esteban) FW AE -0030008
• S E A T I b i za 1.2, n e g r e .
B-JX.
4 0 0 . 0 0 0 - « 5 8 8 55 35
{AitocoM). FW A10100007
• S b A T !b i2a 1.2 G L X . B-
H L . 9 5 8 9 0 9 91
(Flecar. si.). FW. F10020027
• S E A T Ibiza 1.5, 5 p . B-
K P . « 6 7 5 32 5 7
(Auto Esteban). FW. AE 1CO30009
• S E A T M a r b e l l a 3 p o r
tes . 12 .656 /mes . -
« 5 8 9 0 9 91 s e n s e e n t r a
d a
iFüacar.sn FW Fi0020011
• S E A T T e r r a , b l a n c , B -
KT.
3 5 0 0 0 0 - « 5 8 8 5 5 3 5
lAutrxenW). Ref A 10100009
• S E A T T o l e d o .
3 5 . 5 8 6 / m e s -
« 5 8 9 0 9 9 1 s e n s e en t ra
d a .
(Fbar,sJ|.RelF 10020012
• S U Z U K I S w i l t G T I . B-
1872- IP , b lanc .
« 6 7 4 0 9 1 0
IStaaaj.FW S10110002
• V O L K S W A G E N GoM 16
V , B - L M . « 675 32 57
(AutoFJWnn),FW A£ 10030010
• F O R D Escor t d ièset , B -
H W . « 6 7 4 1 6 0 3
IgfcKjeot MMW FMy) FW PMB 120004
• N I S S A N Pat ro l 6 d l . d i e -
s e l . cu r t . B-JV,
« 6 7 5 3 2 5 7
(AmoEtt>b»i M A E 10030004
• N I S S A N V a n e t l e pràct ic
d-èset. B - M S
« 6 7 5 3 2 5 7
• O P E L C o r s a 1.5 T D .
3 3 . 7 1 0 / m e s . -
« 5 6 6 0 6 6 1 s e n s e e n t r a
d a .
(RKar,sX).FWF1OO2O015
M
• L A D A N i v a 1 6 , - f u l l
e q u i p » , a n y 94 .
7 0 0 . 0 0 0 - n S M 4 0 0 2
iMfXtijp») M MC 343W00W
• S U Z U K I S a m u r a i . B - O Z
n 5 * 9 0 9 9 1
|Flacai.s.L).fWF100exa4
í ï , s'J
m
í ^ U Q U E ü AfíA M A T £ ^
El joc de la nació catalana
.*>
** ^ ^ * '*i. '.~ 'ry&
í * ? *
23. Divendres, 22 de març de 19%
ESPORTS El 4 de maig es farà el campionat del món de 100 quilòmetres a Moscou i el santcugatenc Manel Murillo hi correrà, tot i que la selecció espanyola no hi participa per qüestions econòmiques, segons
ATLETISME
ha explicat l'atleta. Murillo vol participar-hi per mesurar-se amb l'actual campió, perquè l'any vinent té la intenció de guanyar aquest mundial en la categoria de veterans. Aquesta serà la cinquena
vegada que l'atleta rubinenc participa en el mundial dels 100 quilòmetres. Manel Murillo és el campió d'Espanya d'aquesta modalitat des de 1993, amb una marca de 6 hores i 53 minuts.
MANEL MURILLO. Campió d'Espanya dels 100 quilòmetres.
«Fent 50 km cada dia t'avorreixes» SÒNIA MARSAL
• Sant Cugat/ Rubí— El Consell General d'Esports va decidir que aquest any la selecció no participaria en el mundial de Moscou per temes de pressupost, però vostè hi correrà. Per què?
—«L'any vinent tinc la il·lusió de guanyar el campionat del món en veterans i sé que haig de baixar com a mínim cinc o deu minuts la meva marca. Aleshores aquest any, que encara sóc sènior, vull comprovar si estic a l'altura de fer una bona marca en veterans i mesurar-me amb l'actual campió. De tota manera és una vergonya que no hi participi la selecció.»
—Per al mundial el patrocinarà la firma comercial Nissan?
—«M'han donat uns diners, 25.000 pessetes, i és d'agrair. Aquests diners me'ls han donat per córrer la marató de Catalunya que es va fer diumenge. Allà no vaig aconseguir el que m'havia proposat perquè vaig voler forçar massa i perquè em va sortir una butllofa a la planta del peu. De tota manera vaig fer un temps de 2,40 hores, deu minuts més del que volia fer. Nissan em va dir que després d'aquesta prova els anés a veure per veure si me'n podien donar més.»
—És el campió d'Espanya dels 100 quilòmetres, com se li va acudir de córrer una distància tan llarga?
—«És curiós, perquè vaig començar a córrer fa sis anys i mig. Sempre havia practicat molts esports, però córrer ho havia fet quan era molt jove i en distàncies molt curtes. Als sis o set mesos de començar l'entrenament vaig veure que feia uns papers relativament bons pel poc preparat que estava, i em va sorgir l'esperit de la competició. Un any abans de córrer el mundial a Palamós vaig llegir en una revista que Domingo Català feia aquestes distàncies. I vaig pensar que un dia ho faria, com un repte personal. Fins i tot vaig provar, l'endemà, de córrer 50 quilòmetres, i vaig tardar 4 hores i mitja, una hora més del que tardo ara entrenant. I recordo que anava pensant: 'vas
L'any vinent Manel Murillo té l'objectiu de guanyar el mundial dels HK) quilòmetres en veterans. Foto: J.A. MULA.
a un ritme de cinc minuts cada quilòmetre i estàs mort'. Mai no m'hauria imaginat que podria córrer a aquest ritme. De tota manera no vaig arribar a fer la seva marca, que té el rècord d'Espanya amb 6,30 hores.»
—Els 100 quilòmetres no és una modalitat olímpica. No és una mica decebedor el fet de córrer una distància tan llarga i que no estigui reconeguda?
—«Ho faig per orgull personal i l'única il·lusió que tinc és que algun dia sigui olímpic. Ja que no et paguen res, almenys tenir la il·lusió de participar en uns jocs olímpics. I si no tingués la marca no m'ho plantejaria, però tenir el temps i no poder-hi participar per la decisió d'uns senyors, et trobes que l'únic perjudicat ets tu i els que formem part de la selecció espanyola.»
Podria anar de Sant Cugat a Brussel·les i tornar només per entrenar-se
CM. B Preparar-se per córrer els 100 quilòmetres «suposa un entrenament de tres mesos en què es poden arribar a fer uns 1.500 o 2.000 quilòmetres». Murillo podria anar des de Sant Cugat a Brussel·les en línia recta i tornar en un d'aquests entrenaments, fent una mitja de «300 quilòmetres a la setmana». Però Murillo fa sèries més curtes, tot i que assegura que «quan només es corren 50 quilòmetres diaris arriba un moment que t'avorreixes». Murillo afirma que a vegades pensa: «Mare meva quines bestieses que faig». De fet, quan ell va començar assegura que corria perquè li feia il·lusió, perquè això suposava un repte diari i un orgull personal. «Però quan ja fa anys que fas el mateix i ningú no et dóna suport. et planteges si val la pena o no continuar fent aquestes bestieses», afirma Murillo.
Manel Murillo, però. no s'ha plantejat mai seriosament córrer una marató olímpica. L'atleta assegura que hi ha «alguns atletes que són més ràpids i especialistes».
Per tant, segons ell, són aquests els que han de córrer maratons. perquè poden fer marques. Murillo diu que ell és lent, no té velocitat i no pot fer marques que siguin acceptables per córrer una marató. Murillo, però, ho ha provat. Segons ell, «és dificilíssim baixar un minut o dos en nivells tan elevats com els que hi ha». Murillo diu que si tingués altres condicions físiques o fos més jove no ho descartaria, però ara ja va cap als 40 anys. Murillo assegura que amb els anys es perd velocitat i es guanya resistència, i això pot afavorir que es puguin córrer distàncies més llargues, tot i que el corredor ha d'afrontar els mals més acusats —d'ossos— que quan s'és més jove.
El Winterthur visita l'Èpic Casino, una de les pistes més difícils del grup
ÀLEX LÓPEZ H Sant Cugat.— El Winterthur Sant Cugat es desplaça dissabte a la tarda a la pista de l'Èpic Casino de Terrassa, en partit corresponent a la segona jornada del grup A de la lligueta per la permanència. Tot i que cl conjunt santcugatenc és l'equip que està millor situat a la classificació de tots dos —és segon amb 3 punts, els mateixos que el Sícoris Portainé, que és primer—, és l'Èpic Casino qui parteix com a favorit, ja que en aquests moments és, després del Sícoris Portainé de Lleida, el conjunt català que es troba en una millor forma física. El partit que enfrontarà terrassencs i santeuga-tencs es un partit molt important per als interessos del conjunt que dirigeix Carles Navarro. Tenint en compte que al primer a la taula, el Sícoris Portainé. li toca descansar en aquesta jornada. l'FS Sant Cugat hauria d'aconseguir la victòria per tal d'anar-sc distanciant dels altres equips. A més, si guanyés es convertiria en líder en solitari del seu grup. L'entrenador del Winterthur Sant Cugat. Carles Navarro. haurà de continuar prescindint dels serveis del porter Nino i els jugadors Sergi Plà i Javi López. ja que lots tres eontinuen lesionats. Lluny de Sant Cugat, el conjunt vermell-i-negre no aconsegueix puntuar des del passat 27 de gener, en la set/ena jornada, quan es va imposar a la pista del Bilbao per 6 gols a 7. L'adversari dels santeugatencs, l'Epic Casino, ocupa en aquests moments l'última posició a la classificació, sense punts. Tot i la derrota que va patir a la pista del Sícoris Portainé per 7 gols a 4 en la primera jornada d'aquesta lligueta per la permanència. el conjunt que entrena Joan Mitjavila va fer una segona volta sensacional amb un balanç de 6 victòries i 4 derrotes. En els partits disputats a casa va aconseguir 4 victòries de 4 partits jugats. Els conjunts derrotats van ser el Sícoris Portainé, el Winterthur Sant Cugat, l'Andorra de Terol i el Bilbao. A més a més, l'Èpic Casino, que ha ascendit de categoria aquesta temporada, no empata ni perd cap partit a casa des del 9 de desembre de 1995, en l'onzena jornada del campionat, quan va caure clarament davant el Diario de Noticias Xota per 5 gols a 12. El partit que enfrontarà terrassencs i santeugatencs es jugarà dissabte a les sis de la tarda al pavelló municipal de Can Jofresa.
CERDANYOLA MOTOR C/ Sant Ramon, 183 - 185. Tel. 580 59 43. Cerdanyola del Vallès
PEUGEOT EXPERT se i íeva mejor
VKRSIONF.S V O L U M E N D E C A R O A C A R G A I TIL
urjjones 4 m ' 815 K«. Desde 2 .347 .000
Combi 5/6 plazas 6 plazas+ 1.930 dm" 810 K^. Desdc 2.528.OOO
Combi 8 plazas 8 plazas +630 d m ' 810 K«. Ocsdt- 2 .508 .000
Par.i mayor informat lón, pasc |x»r nu est ras instalacmncs n lla . «XXI t<W> MU*.
SU CONCESIONARIO PEUGEOT PEUGEOT
24 ESPORTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996
POLIESPORTIU
Les disminucions físiques o mentals no s'havien tingut en compte de forma efectiva des del departament d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat fins fa uns mesos. L'Oficina Municipal d'Esports per a Tothom va engegar un projecte destinat a potenciar la pràctica esportiva de persones amb disminucions físiques. El principal problema que es van trobar els responsables va ser poder esbrinar i establir on hi ha la barrera entre una disminució física i una disminució mental.
Grans èxits de petits assoliments L'OMET ha engegat un curs d'esport per a disminuïts a partir d'una iniciativa casual
( A l l MORELL • Sant Cugat.— L'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom (O-MET) va engegar el primer projecte que s'ha fet des de l'Ajuntament a principi de temporada. Segons explica Xavier Requeno. un dels responsables de l'oficina municipal, «la idea va sorgir a partir de l'exposició sobre els Jocs Paralímpics del 1992 a Barcelona». L'exposició, que es va fer a la Casa de Cultura l'estiu passat. organitzada per l'OMLT i cl Club Minusvàlids Horitzó, va oferir un recull fotogràfic i importants documents audiovisuals, a mes de conferencies de professionals de l'esport sobre diferents aspectes de l'esport per a disminuïts. Per això, tant POM ET com el Club Horitzó van voler treballar i desenvolupar activitats, que es fan des del 2d de gener i que acabaran el 27 de juny a la Sala Escolar.
Des del primer moment, els responsables de Serveis Socials de l'Ajuntament es van implicar en la iniciativa, segons explica Xavier Requeno. Requeno diu que van «dissenyar un programa d'activitats que poguessin implicar el màxim nombre de persones possible». Per això, el programa de POMET acull tol tipus de disminucions i intenta treballar exercicis de psicomotricitat, de coordinació i de reflexos.
El programa el desenvolupa un professor, Antonio Tortosa —ex-jugador de l'equip d'handbol de la UE Sant Cugat—. que a més té voluntaris per desenvolupar el disseny de cada classe. Les classes les fan un grup de quatre persones, que atenen un total de sis alumnes. Segons Tortosa, «el problema més important que s'ha d'afrontar, de moment, és la diversitat de casos amb què treballem». Ell creu que si el grup fos més compacte es podrien fer més activitats de grup i això donaria un altre ritme a la feina i, sobretot, un altre ambient». Un dels as-
l l l . i irganitzada per POMET a la Sala Escolar de Sant Cugat. Foto: J.A. MULA.
pectes que poden ser importants a l'hora de definir el grup com a tal és l'edat. El grup amb què treballa Tortosa, a més de ser heterogeni per la diversitat de les minusvalideses dels alumnes, també és heterogeni per l'edat. Tortosa explica que hi ha persones grans i nens, i això pot influir en la definició de grup que ells mateixos tenen en ment. Antonio Tortosa està content perquè «els alumnes estan molt satisfets». Ell destaca el fet que «una petita passa endavant és un gran rècord i això no ho pots percebre fins que no treballes amb persones amb disminucions físiques». Tortosa creu que si el grup que hi ha ara —que és més petit del que es va preveure en principi—
es consolida, i la temporada que ve hi ha més gent, es podran ampliar activitats i horaris de pista. Tortosa és conscient que «sense un grup gran de persones com a suport no es poden exigir certes condicions». Sigui com sigui, el grup treballa en activitats de coordinació i fan alguns esports —hoquei, bàsquet, bàdminton—. Quan s'ha de fer un esport «s'intenta implicar-hi tothom perquè cada un, amb la seva minusva-lidesa, pot desenvolupar una funció d'equip», segons explica Antonio Tortosa. Ell està satisfet perquè aquesta és la primera experiència que té d'aquest tipus i diu que ha «après molt dels seus alumnes», coses que es podia imaginar però que no són el mateix «quan
les vius tu mateix». Requeno creu que el més im
portant ara «és consolidar el programa amb un bon funcionament». Per això, s'ha decidit implicar-hi les institucions de Sant Cugat que treballen amb persones disminuïdes de totes les edats. Així la comissió la formen el president de l'Associació Esports Sant Cugat, Josep Maria Mesquida, el vicepresident, Jordi Tomàs, i altres responsables d'Asdi (Associació per a Disminuïts), de Tallers Geroni de Moragas i del Club Horitzó. La comissió es va formar fa unes setmanes i encara no s'ha posat a treballar. De moment, farà una feina de seguiment i s'implicarà directament en la feina a partir de la temporada que ve.
POLIESPORTIU
L'associació d'esforços fa créixer els projectes CM.
I L'Associació Esports Sant Cugat va néixer fa tres anys de la fusió de l'interès per la pràctica esportiva de les institucions Tallers Geroni de Moragas i Asdi. De fet, la junta de l'associació està formada per membres d'ambdues institucions. D'aquesta unió va néixer un projecte que implicava joves i grans: es va crear un programa que intentava combinar una pràctica esportiva completa i adequada que pogués integrar el màxim nombre de persones. Així es van establir entrenaments de bàsquet als Tallers Geroni de Moragas i els dissabtes al matí es va aconseguir reservar part de la piscina municipal perquè aquestes persones hi puguin practicar la natació. Amb el temps es va crear una secció de tennis de taula, que s'entrena també a les instal·lacions dels Tallers Geroni de Moragas en dies alterns amb els equips de bàsquet. De fet, segons Josep
Entrenament de bàsquet al Taller Geroni de Moragas. Foto: XAVIER LARROSA.
Maria Mesquida, «hi ha persones que practiquen tots dos esports i, fins i tot, alguns que juguen a bàsquet també van als tallers
de natació que es fan els dissabtes». Totes les activitats esportives que organitza l'Associació Esports Sant Cugat es fan gràcies
a la col·laboració de voluntaris implicats tant en el Taller Geroni de Moragas com en Asdi o implicats en altres tipus d'activitats per a disminuïts. Una de les primeres batalles que han de guanyar les persones amo disminucions físiques que volen fer esport a Sant Cugat són les barreres arquitectòniques. Els responsables de l'Associació Esports Sant Cugat creuen que moltes instal·lacions esportives «no han superat encara els problemes dels anys 70 i no s'han preparat per acollir la pràctica esportiva de disminuïts». AM, hi ha rampes d'accés, però és difícil trobar vestidors condicionats. L'èxit del programa que ha desenvolupat l'Associació Esports Sant Cugat ha estat la clau de la implicació dels seus responsables en la comissió de seguiment de la
feina que s'ha començat a fer des de l'OMET, una feina que, segons Mesquida, «ha d'arrelar i aconseguir treure el millor fruit».
«Carenejant Collserola» celebra la segona edició M Sant Cugat.— La segona edició de l'activitat que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat sota el títol Carenejant Collserola se celebrarà diumenge, segons les previsions. El Club Muntanyenc ha organitzat aquesta activitat per segona vegada després que la primera edició que es va celebrar fa dos anys, coincidint amb la celebració del cinquantè aniversari del club. L'activitat pretén potenciar cl contacte de les persones de Sant Cugat vinculades o no al Club Muntanyenc amb la realitat de la serra de Collserola. Per això, Carenejant Collserola «és més una activitat de contacte amb la natura que una prova esportiva». L'activitat es desenvoluparà durant tot el diumenge amb sortida de Sant Cugat però entrant i sortint de molts municipis veïns de la serra de Collserola. CM
ATLETISME
L'associació d'atletes de fons fa la III cursa atlètica de Mira-sol H Sant Cugat.— L'Associació de Corredors d'Atletisme de Fons de Catalunya (ACAF) ha organitzat la III edició de la cursa atlètica de Mira-sol. La cursa que tindrà 20 quilòmetres de recorregut començarà a les 10,30 del matí. Alhora se celebrarà la III edició de la cursa popular de Mira-sol —de 10 quilòmetres de recorregut— i per segon any consecutiu, la cursa infantil —2 quilòmetres— i la minicursa del biberó —0,5 quilòmetres—. La cursa infantil tindrà participants de fins a 10 anys, mentre que a la minicursa del biberó hi haurà corredors de fins a 6 anys. La cursa tindrà avituallament cada 5 quilòmetres i els premis es repartiran en funció de cada categoria. Les inscripcions per disputar la cursa es poden fer a la comissió de curses de fons (Jonqueres, 16, 9è pis, 08010 Barcelona), al Club Muntanyenc Sant Cugat de 7 a 9 del vespre d'avui divendres, i al Casal Cultural de Mira-sol demà dissabte des de les 4 de la tarda fins a les 9 del vespre, / C M .
ESPORT ESCOLAR
La pluja obliga a ajornar partits de la lliga escolar H Sant Cugat.— La pluja va ser la protagonista del cap de setmana. La competició de lliga escolar es va veure partida i gran part dels partits es van veure ajornats a causa del mal temps. Amb tot, però, es van jugar els partits que s'havien de disputar a la Sala Poliesportiva o en pavellons coberts. Els partits ajornats són els que s'havien de jugar a les instal·lacions que tenen les escoles i que acostumen a ser descobertes. Així es van haver d'ajornar partits de futbol de sala àleví, infantil —categoria A i B—, juvenil i cadet. Igualment van tenir problemes alguns partits de voleibol i handbol que es jugaven a les escoles i no van tenir pistes en condicions.
Resultats
Bàsquet alevfc Verdaguer-CO Torreblanca, 0-2; Santa Isabel-Verda-guer, 53-24; Pins Vallès-Joan Mara-gall, 29-16; Sant Jordi-Avenç, 21-27. Bàsquet infantil: Catalunya-Torre Llebre, 8-39; Sant Jordi-CO Torreblanca, 71-10; CO Torreblanca-Sant Jordi, 2-0.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996 ESPORTS 25
I CLASSIFICACIONS I
El Sant Cugat aconsegueix la segona victòria consecutiva
I At. Vallès: Coll, Martínez, Pablo (Tijerín), Campanya, Eugenio,
Gerard, Vallribera, Berenguer (Parra), Vizcaíno, Parralo (Polls) i José.
2 Sant Cugat: Pàmies, Jacobo, De Mena, Israel, Miguel, Gómez,
Dani (Castillo), Paquito, Escobar (Bou), Rubén i Roger. GoïsTO-1 (Escobar, min. 38), 0-2~(Ev cobar, min. 55), 1-2 (José min. 80). Àrbitre: Gràcia. Hi va haver targetes grogues a Vallribera, Vizcaíno, Tijerín, Eugenio, Gómez, Escobar, De Mena i Castillo. I doble amonestació per Gerard.
•Grano l le rs / Sant Cugat.— El Sant Cugat Esport es va imposar el cap de setmana passat davant l'At. Vallès i va tancar el seu desplaçament a Granollers de la millor manera que podia. Des de la primera part els santcugatencs ja van ser capaços de dominar el joc. Els jugadors de Josep Alonso es van posicionar de forma correcta i van donar el ritme que el partit necessitava fins fer-se amb el joc. Amb tot, en els darrers minuts del matx, els locals es van llançar a l'atac i van posar a prova la defensa santcugatenca fins que, a 10 minuts pel final, van fer l'únic gol dels locals. / ELS 4 CANTONS.
'•& Regional Preferent G R U P 1
Sils-Llançà 2 - 1 Amer-Arbúcies 1 — 1 Sant Quirze-Canovelles 2— 1 Roses-Ripollet 1 - 1 Lloret-Vidreres 6 - 0 Abadessenc-el Masnou 1 — 1 At. Vallès-Sant Cugat 1 - 2 Centelles-Roda de Ter 2 - 0 Farners-Sant Celoni 1 — 1
Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.
el Masnou 25 16 7 2 53 29 55 Roses 25 15 3 7 49 35 48 Arbúcies 25 14 4 7 53 29 46 Ripollet 25 12 8 5 43 27 44 At. Vallès 25 10 10 5 51 27 40 Sant Cugat 25 12 4 9 50 34 40 Abadessenc 25 10 7 8 45 37 37 Sant Celoni 25 9 6 10 40 43 33 Sils 25 8 8 9 43 45 32 Lloret 25 9 5 11 30 32 32 Amer 25 8 8 9 34 42 32 Canovelles 25 8 6 11 32 37 30 Roda de Ter 25 8 5 12 21 33 29 Centelles 25 8 5 12 36 51 29 Farners 25 7 6 12 23 36 27 Llançà 25 5 10 10 32 49 25 Sant Quirze 25 6 6 13 36 51 24 Vidreres 25 4 4 17 26 60 16
La propara (24 mar): Arbúcies-Llançà; Ca-novelles-Amer; Ripollet-Sant Quirze; Vidre-res-Roses; el Masnou-Lloret; Sant Cugat-A-badessenc; Roda de Ter-At. Vallès; Sant Ce-loni-Centelles; Farners-Sils.
BÀSQUET
El Sant Cugat recupera l'última posició davant el Fraga Q C F . Fraga: Roca (17), Sorolla > ^ 3 (-), J. Fernàndez (-), Chueca (9), Marín (26), Farré (0), Artienda (0), Gallinad (15), Gallinad (23), Sorolla (-), Lapuente (5), Costa (-). H " 5 UE Sant Cugat: Calcerrada / <J (-), Crespi (1), Comas (4), Mo
reno (21), Munera (0), Riera (12), Argento (11), Hidalga (-), Torres (6), Quinto (16), Ballart (2), García-Re-yero (-)• Parcials: 1-12, 8-23, 25-32, 43-36; 53-49, 66-60, 76-65,95-73. Arbitres: Pagan i Patino. Pitjor que regular. Públic: Unes 200 persones. Incidències: Expulsió de Crespi al minut 18 de la segona part, després de cometre la cinquena falta personal, i expulsió de Moreno al minut 19 de la segona part, després de la cinquena falta.
• Fraga / Sant Cugat.— El sènior
A de la UE Sant Cugat va perdre en el seu desplaçament a la pista del Finques Fraga i torna a ser últim a la classificació. Després d'un espectacular inici de partit, en el qual l'equip de Lluís Folch va aconseguir una màxima diferència de 19 punts, el canvi de sistema defensiu dels locals i la manca de confiança en el llen-çament exterior dels jugadors santcugatencs va provocar que la diferència s'eixugués en poc menys de 10 minuts. Just abans del descans, els locals ja havien aconseguit posar-se per davant en el marcador. La segona part va servir per confirmar la igualtat dels rivals fins que, a dos minuts pel final del partit, el Finques Fraga va saber incrementar l'avantatge en el marcador i va destrossar el bàsquet average dels santcugatencs. /O.G.
H 2a catalana GRUP 2
CBColl-Uietà 61 - 56 F. Castellana-Bufalà A 4 9 - 4 8 F. Fraga-Sant Cugat 9 5 - 73 St. Fruitós-St. Nicolau 9 1 - 6 6 Artés-L Francès 56 - 41 CB Gavà-S. Condal 72 - 69 Clrcol-Aracena 72 - 67 UE Claret-S. Manresa 73 - 71
Equip PJ PG PP PF PC Punta
Aracena 23 20 3 1718 1479 43
Artés 23 18 5 1687 1515 41 Clrcol 23 16 7 1753 1624 39 F.Fraga 23 15 8 1729 1685 38 BufalàA 23 14 9 1753 1591 37 CBGavà 23 14 9 1845 1695 37 F. Castellana 23 14 9 1581 1441 37 St. Fruitós 23 10 13 1762 1708 33 UE Claret 23 10 13 1607 1763 33 S. Condal 23 9 14 1541 1592 32 Laietà 23 9 14 1561 1641 32 S.Manresa 23 8 15 1709 1779 31 L. Francès 23 8 15 1656 1769 31 St. Nicolau 23 7 16 1567 1710 30 CBColl 23 6 17 1557 1789 29 Sant Cugat 23 6 17 1669 1914 29
La propera (24 mar): S. Condal-Artés; L. Fran-cès-St. Fruitós; St. Nicolau-F. Fraga; Sant Cugat-F. Castellana; Bufalà A-Laietà; S. Man-resa-Cfrcol; Aracena-CB Gavà; UE Claret-CB Coll.
3a catalana A GRUP 3
Pallejà-Cosmos 77 - 102 St. Cugat B-St. Joan Despí 6 3 - 60 Sta. Eulàlia-Pardo 62 - 57 Monjos-Sant Just 7 5 — 6 4 Prat B-Joventut 7 7 - 72 Roses-Sama pendent Bellsport-St. Gabriel 87 - 71 Collblanc-R. Castro 8 2 - 55
Equip PJ PG PP PF PC Punts
Sant Just 23 19 4 1641 1400 42 PratB 23 17 6 1661 1516 40 St. Cugat B 23 16 7 1575 1427 39 Collblanc 23 15 8 1880 1522 38 Cosmos 23 15 8 1749 1742 38 Monjos 23 13 10 1555 1520 36 Sta. Eulàlia 23 13 10 1418 1452 36 Bellsport 23 12 11 1556 1551 35 Pallejà 23 10 13 1601 1590 33 Joventut 23 10 13 1779 1822 33 Roses 22 10 12 1442 1415 32 R. Castro 23 9 14 1585 1725 32 St. Gabriel 23 8 15 1721 1782 31 St.J. Despi 23 7 16 1566 1726 30 Pardo 23 6 17 1469 1597 29 Sarna 22 3 19 1350 1761 25
La propera (24 mar): Sama-Prat B; Joventut Monjos; Sant Just-Santa Eulàlia; Par-do-Sant Cugat B; Sant Joan Despi-Cosmos; Rosalia de Castro-Bellsport; Sant Gabriel-Ro-ses; Collblanc-Pallejà.
I I 3a catalana B G R U P 1
Barberà-Mira-sol 97 - 74 Abrera-Gramajove 67 — 59 Sagrat Cor-Montpedrós 6 4 - 3 4
Clot-Cubelles 6 6 - 6 7 Vilanova-Llor 5 6 — 6 5 Sta. Perpètua-P.PIegamans 82 - 65 Roquetes-Poble Sec 62 - 46
Equip PJ PG PP PF PC Punts
Barberà 20 20 0 1628 1131 40 Sagrat Cor 20 19 1 1442 1072 39 Sta. Perpètua 21 17 4 1714 1327 38 Abrera 21 11 10 1441 1403 32 Roquetes 19 12 7 1349 1275 31 Mira-sol 21 10 11 1333 1329 31
Gramajove 19 11 8 1125 1153 30 Vilanova 20 9 11 1281 1319 29 Llor 19 9 10 1373 1404 28 Montpedrós 20 8 12 1184 1232 28 Clot 18 9 9 1128 1125 27 Poble Sec 20 4 16 1239 1398 24 Carmel 19 5 14 1022 1213 24 Cubelles 19 3 16 1085 1424 22 P.Plegamans 20 1 19 1068 1607 21 Castellet 0 0 0 0 0 0
ta;- Vilassar-Maçanet; Voltregà-Mollet; Giro-na-PH Sant Cugat; Premià-Arenys,
La propers (24 mar): Poble Sec-Sagrat Cor; Montpedrós-Abrera; Gramajove-Barberà; Carmel-Sta. Perpètua; P.PIegamans-Vilano-va; Llor-Clot; Cubelles-Roquetes.
3a catalana fem GRUP 3
B.Ribes-Prat 4 4 - 7 1 Sant Cugat-Coll 6 9 - 4 3 L'Hospitalet-AD Ronda 4 5 - 36 B. Horta-S. Gràcia 3 8 - 56 Sant Gabriel-Covesa Ford suspès Sant Andreu-Manlleu suspès St Fruitós-Sant Just 40 - 69
Equip PJ PG PP PF^ PC Punts
Sant Just 20 20 0 1397 780 40 S. Gràcia 21 17 4 1397 929 38 Sant Cugat 20 15 5 1221 988 35 Sant Gabriel 20 15 5 1201 1056 35 L'Hospitalet 20 14 6 917 768 34
Sant Andreu 20 12 8 1232 1188 32 Prat 20 11 9 1099 1035 31 St Fruitós 21 10 11 1085 1055 31 Coll 20 8 12 814 931 28 B. Horta 21 7 14 844 981 28 CovesaFord 19 8 11 928 978 27 AD Ronda 20 7 13 1019 1159 27 Manlleu 18 5 13 851 1041 23 B. Ribes 20 1 19 672 1205 21 Sant Feliu 20 0 20 613 1196 20
La propera (24 mar): Sant Just-Sant Feliu; AD Ronda-Sant Cugat ; CoM-B. Ribes; Prat-Sant Andreu; Manlleu-Sant Gabriel; Co-vesa Ford-B. Horta; S. Gràcia-St Fruitós.
HOQUEI SOBRE PATINS
El PH Sant Cugat cau davant el líder del grup, el Voltregà
1 PH Sant Cugat: Meneses, Jul, Cervantes, Villalonga, Antón,
Rius, Montserrat, Olmo i Zaplana.
6 Voltregà: Trabal, Orriols, Francès, Casali, Adam, Díaz i Bardem.
Parcial: 0-5 (primera part).
• Sant Cugat— El PH Sant Cugat no va poder més que perdre davant el líder de la categoria, el Voltregà, que el va derrotar gràcies a una gran primera part. Les baixes per sanció del porter Torres i Costa afegides a la baixa per lesió de Morè, es van convertir en un pes específic per l'equip santeugatenc. De fet, els jugadors de Toni Sariol només van plantar cara al líder a la segona part del partit, amb una gran actuació del capità Sam Jul, el porter de l'equip juvenil Meneses i la qualitat tècnica de Dani Antón. i.s.
1a catalana G R U P 1
Arenys Mar-Sant Feliu 1 - 7 Sentmenat-GEiEC 5 - 4 Roda Ter-Caldes 2 - 1 0 Horta-Tordera 1 — 1 Maçanet-Farners 2 — 1 Mollet-Vilassar Mar 1 — 1 PH Sant Cugat-Voltregà 1 - 6 Premià-Girona 5 - 4
Equip PJ PG PE PP GF GC
Voltregà Caldes Tordera Girona GEiEG Vilassar
Mollet Sentmenat Premià SHUM Roda Sant Feliu Horta Arenys Mar Farners St. Cugat
21 18 21 15 20 14 21 13 21 12 21 11 21 11 21 8 21 8 21 21 21 20 21 21 21
3 14 1 16 0 20
131 53 99 65
111 69 115 73 112 66 88 69 65 71 85 80 79 87 62 77 92 96 91 102 74 89 68 101 59 131 49 151
Pts.
36 32 31 29 28 25 23 21 20 20 17 16 14 11 9 2
La propera (24 març.): GEiEC-Sant Feliu; Cal-des-Sentmenat; Tordera-Roda; Farners-Hor-
El Júnior goleja el Jolaseta i dobla els gols de la temporada
2 Jolaseta: Holmaza, Fernàndez, Gorostiaga, Villalonga, Gàrate,
Villalonga, Meissner, Meissner, Smith, Solaun. Arias, Alcalà i Villalonga.
6 Júnior: Bozal, Patllé, Bagunyà, Palau-Ribes, Negre, Hoffmann,
Vidal, Serra, Coghen, Serrahima, No-gueras. Gols: 0- iTfvTHoffman), 0-2^\Oïoff-man), 0-3 (Àlex Serra), 1-3 (Meissner), 2-3 (Meissner), 2-4 (Nogueras), 2-5 (Nogueras), 2-6 (M. Hoffman). Arbitres: Goycochea i Gortàzar. Tar-getes grogues a Villalonga i Meissner.
H Sant Cugat / Bilbao.—• L'equip masculí del Júnior va aconseguir la primera victòria per golejada de la temporada. Amb el 2 a 6 que va marcar a Bilbao davant el Jolaset el conjunt d'Andrés Ba-rrientos va aconseguir doblar el nombre de gols que l'equip santeugatenc ha marcat en tota la temporada. El Júnior va fer un joc basat en la concentració i l'encert de cara a la porteria. De fet, el joc ofensiu de l'equip santeugatenc no acostuma a donar grans resultats, però en el partit del cap de setmana passat l'equip del Júnior va adoptar una actitud immillorable. El tècnic santeugatenc es felicitava al final del partit de com havien sortit les coses i explicava que aquesta «ha estat el partit més plàcid de tota la temporada, / C M .
H Divisió d'honor At. Terrassa-C. Campo 6 - 0 Barcelona-Aldeasa 0 - 2 Taburiente-CE Terrassa 1 - 2 Jolaseta-Júnior 2 — 6 Egara-Polo 3 - 2
Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.
At. Terrassa 14 13 1 0 73 13 27 Egara 14 13 1 0 63 11 27 Polo 14 6 2 6 36 25 14 Aldeasa 14 5 4 5 26 30 14 Jolaseta 14 6 2 6 21 37 14 CE Terrassa 14 5 2 7 23 29 12 C. Campo 14 4 4 6 17 23 12 Barcelona 14 3 2 9 16 35 8 Júnior 14 3 2 9 12 43 8 Taburiente 14 1 2 11 11 52 4
La propera (24 mar): Polo-Taburiente; CE Te-rrassa-Jolaseta; Júnior-Barcelona; Egara-At. Terrassa; C. Campo-Aldeasa.
El Pardinyes castiga el Sant Cugat amb la primera derrota ^ "5 Pardinyes: Plans, Carpi, Gon-AéJ zàlez, Pinol, Herrero, Perisé, Castillo, Txema, Brick, Raúl, Martínez i Alberto.
1 A UE Sant Cugat J.P. Bell, Cor-Jm\9 net. Cinta, Tomàs, Montilla, Xavi, Mora, Juanjo, Albert, Carlos i Edu Ayo. Parcials: 3X4-4, 6-5, 9-5, 10-6, ÍK7; 13-8,15-10, 17-12, 19-15, 21-17, 23-20. Àrbitre: Xavier Marc i Manuel Va-liente. Malament. Públic: 95% de la graderia.
H Sant Cugat / Lleida.— L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat va desaprofitar diumenge passat a Lleida l'opotunitat de proclamar-se matemàticament campió de la divisió catalana, en perdre el partit contra el Pardinyes. Tot i que el tècnic, Joan Sancho, culpava el pèssim arbitratge de la derrota, el cert és que l'equip santeugatenc es va veure superat pel conjunt lleidatà que necessitava la victòria i no volia posar en perill la seva participació en la fase de sector. Amb aquesta derrota, la primera de la temporada,
els jugadors de Joan Sancho es veuen obligats a guanyar els dos partits que queden de lliga, contra el Montcada i el Manyanet, /R.M.
1a catalana GRUP ASCENS
Pardinyes-Sant Cugat 23 - 20 Montcada-Virolai 2 0 - 16
Manyanet-Esplugues 2 5 - 2 6
Equip PJ PG PE PP GF J3C Pts.
Sant Cugat 8 6 1 1 235 190 16 Pardinyes 8 6 1 1 207 191 14 Montcada 8 4 0 4 157 161 11 Manyanet 8 2 2 4 177 178 8 Esplugues 8 2 1 5 183 225 7 Virolai 9 1 1 6 156 190 4
La propera (24 març.): Pardinyes-Esplugues; UE Sant Cugat-Salle Montcada; Virolai-Ma-nyanet.
El Winterthur s'imposa en el primer partit de la permanència
2 Winterthur. Josep, Pihol, Pinell, Antonio, Jaume, Batet, Sergi,
José i Rafa.
I Setesa Gavà: Javi, Barroso, Jua-nito, Xavi, Dani, Palma, Meca,
Andrés i Alberto. Arbitres: Pazo i Canillas. Públic: 200 espectadors.
• Valldoreix.— El Winterthur Sant Cugat ha encetat la lligueta de permanència amb bon peu. El conjunt santeugatenc es va imposar al Setesa Gavà en un partit de tensió constant. La pressió que es va viure al pavelló olímpic de Sant Cugat a Valldoreix va esclatar quan els àrbitres van fer saltar els espectadors de les seves cadires amb decisions polèmiques i conflictives. EI Sant Cugat va tenir gran quantitat d'ocasions de gol, però no van arribar fins a la segona part del partit. /À.L.
H 1a divisió B G R U P 1
SantVicenç-Sicor is 5 — 6 Olfmpyc-Sant Andreu 4 — 2 Rubí-Prosperitat 6 - 6
L'Esclop-Sant Just 1 - 2 T-2 Gràcia-T. Cortada 9 - 6
Maristes-Barça 3 - 2 Ripollet-Ligton 5 — 5
Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.
Sant Andreu 17 13 2 2 75 48 41 T.Cortada 18 12 1 5 103 64 37 Prosperitat 19 11 4 4 104 73 37 Ligton 18 10 4 4 110 85 34 Ripollet 19 10 3 6 95 77 33 Olimpyc 18 9 5 4 89 69 32 T-2 Gràcia 17 9 3 5 72 62 30 Maristes 17 6 3 8 83 84 21 Barca 17 6 3 8 61 73 21 Rubí 18 6 2 10 68 79 20 Sant Vicenç 18 3 4 11 66 84 13 Sicoris 19 4 1 14 57 83 13 L'Esclop 17 4 1 12 43 92 13 Sant Just 18 4 0 14 54 107 12
1a catalana Sant Cugat Esp-92 8 - 2 Blanesport-la Massana 1 - 4 Puig-reig-Europees 2 - 3 L'Endroit-Palamós 8 - 3 Poble-sec-Barceloneta suspès Sabadellenc-Alfa 5 2 - 4 Sant Joan-Epic 4 - 9 Gràcia-Montserrat 1 — 4
Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.
Palamós 21 15 2 4 103 63 47 Èpic 21 13 5 3 117 67 44 Montserrat 20 11 4 5 103 76 37 Europees 20 12 1 7 79 68 37 L'Endroit 20 10 4 6 123 102 34 Sabadellenc 21 10 3 8 100 94 33 Puig-reig 20 10 2 8 91 104 32 Alfa 5 21 9 4 8 85 82 31 Blanesport 20 9 2 9 92 100 29 la Massana 19 8 4 7 73 58 28 Gràcia 20 6 4 10 70 85 22 Poble-sec 17 7 0 10 70 78 21 SantJoan 20 5 2 13 72 104 17 Sant Cugat 19 3 1 15 53 98 10 Esp-92 19 1 2 16 67 119 5 Barceloneta 0 0 0 0 0 0 0
La propera (23 mar): Montserrat-Sant Cugat; Esp-92-Blanesport; la Massana-Puig-reig; Eu-ropees-L'Endroit; Palamòs-Poble-sec; Barce-loneta-Sabadel lenc; Alfa 5-Sant Joan ; Epic-Gràcia.
26 ESPORTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996
FUTBOL
El Sant Cugat espera l'Abadessenc amb l'esperança de tornar a puntuar
CM. • Sant Cugat.— El Sant Cugat Esport espera puntuar novament aquest cap de setmana després que el conjunt de Josep Alonso ha registrat dues victòries consecutives en les dues últimes jornades del campionat de lliga. Primer va ser a casa contra el Centelles (3-0) i el cap de setmana passat, al camp de l'Atlètic Vallès. El conjunt santeugatenc és sisè a la taula classificatòria i té un compromís important, com tots els que ha d'afrontar el Sant Cugat des d'ara i fins al final de temporada. L'Abadessenc està just per sota del Sant Cugat a la classificació —és setè, amb 37 punts, 3 menys que l'equip de Josep Alonso—. L'entrenador santeugatenc no ha perdut l'esperança d'estar entre els primers classificats a final de temporada, tot i que el Sant Cugat ja gairebé no té possibilitats de pujar directament. Actualment, el Masnou —líder de la taula— té 55 punts, 15 més que els santeuga-tencs. i el segon classificat, el Roses, té 8 punts més que l'equip que dirigeix Josep Alonso. Després del partit d'aquest cap de setmana, el Sant Cugat té un compromís contra el Lloret, 10è amb 32 punts. Aquest partit s'hauria de convertir en la quarta victòria consecutiva del Sant Cugat, si es complissin les previsions que es poden fer sobre el paper. Després del partit contra el Lloret, el Sant Cugat té una setmana de descans —festes de Setmana Santa— i després afrontarà l'última part del campionat. F.n l'última fase. el Sant Cugat espera recuperar el bon joc que va fer durant tota la primera part de la temporada. De fet, tant els jugadors com els seguidors esperen que les vacances de Setmana Santa no reverteixin en l'equip com ho van fer les vacances de Nadal. De fet. des de després de Nadal el Sant Cugat no havia aconseguit guanyar cap partit fins fa dues jornades. LI cap de setmana passat va guanyar l'Atlètic Vallès i l'anterior. cl Centelles.
VOLEIBOL
El CV Sant Cugat inicia el play-off pel cinquè lloc amb bon peu
Les santcugatenques s'imposen per 0 sets a 3 el CV Las Palmas C M .
• Sant Cugat.— El Club Voleibol Sant Cugat va aconseguir una clara victòria el cap de setmana passat per 0 sets a 3. Amb aquest resultat les santcugatenques van saldar el primer compromís del play-off pel cinquè lloc de la lliga Acevol femenina.
L'equip de Víctor Hugo Rupil té aquest cap de setmana el segon compromís per aconseguir quedar-se amb la cinquena posició de la taula classificatòria. El conjunt santeugatenc va aconseguir imposar-se en el primer partit que es va celebrar a Las Palmas. Demà el CV Sant Cugat haurà d'enfrontar-se per segon cop a l'equip canari i si el resultat no és favorable al conjunt local, les santcugatenques es veuran obligades a jugar un tercer partit de desempat que es jugaria diumenge a les 12 del migdia a les instal·lacions santcugatenques de voleibol a Valldoreix. Tot apunta que les santcugatenques podran evitar el tercer partit, després de la clara victòria que van aconseguir diumenge passat per 0 sets a 3. A més, per aquest cap de setmana Víctor Hugo Rupil podrà tenir totes les jugadores a la seva disposició, ja que en el desplaçament a Canàries va haver de prescindir d'algunes a causa del cost del desplaçament.
El CV Sant Cugat ha arribat a final de temporada i encara no ha lligat el possible patrocini amb cap empresa. La junta directiva, però vol trobar una firma comercial no per ara sinó per la temporada que ve i, de moment ha optat per continuar les negociacions de retransmissions televisives que després del partit entre el CV Sant Cugat i el Sangar es podrien repetir. Les retransmissions dels partits de voleibol poden suposar una font d'ingressos pel club que podria ser la clau per acabar la temporada sense problemes més grans.
La junta directiva del CV Sant Cugat es va reunir amb l'alcalde de Sant Cugat fa unes setmanes.
Amb aquesta victòria les santcugatenques han demostrat una vegada més les clares aspiracions de l'equip de Víctor Hugo Rupil en aquest campionat de lliga. El conjunt santeugatenc, però, continua sense haver tancat negociacions per aconseguir un patrocinador per la pròxima temporada.
Un moment del partit entre el CV Sant Cugat i el CV Granada que es va jugar al pavelló de Sant Cugat a Valldoreix. Foto: XAVIER LARROSA.
Joan Aymerich creu que el més important en aquests moments es reunir els esforços per trobar el camí que permeti la continuïtat del CV Sant Cugat sense que això suposi una acumulació dels deu
tes. Per Aymerich el més important és que la directiva oblidi la idea de marxar a qualsevol altra ciutat, rebutjant algunes propostes que ha rebut el club de ciutats properes a Sant Cugat.
BÀSQUET
Lluís Folch amenaça els seus jugadors amb la baixa si no
rendeixen com s'espera El Sant Cugat va perdre contra el Fraga
CM. • Sani Cugat.— L'entrenador del sènior A de la UE Sant Cugat, Lluís Folch, ha amenaçat els seus jugadors amb la baixa «per qui la vulgui» si no reaccionen i no aconsegueixen una victòria aquest cap de setmana. El conjunt santeugatenc va perdre per 20 punts de diferència cl cap de setamana passat contra el Fincas Fraga, en un partit que hauria pogut ser de clara victòria santeugatenca si els jugadors del sènior A haguessin jugat com en els últims partits. Lluís Folch va dir que mentre no hi hagi l'aportació important de persones molt vinculades a l'equip, «que en moments clau s'amaguen», no es podran remuntar els resultats. Folch assegura que ell ha vingut a la UE Sant Cugat per intentar salvar la categoria, però, «mentre que els jugadors no tinguin la intenció de salvar-la, no es podrà fer res». Per això, l 'entrenador santeugatenc ha amenaçat els jugadors, fent re
ferència, però sense esmentar-ho directament, al fet que el capità Gerard Moreno demanés la baixa quan ell va arribar a l'equip.
Lluís Folch diu que si l'equip sènior no funciona a la pista la banqueta santeugatenca s'haurà de nodrir de jugadors de l'equip sub-23 o júnior. De fet, l'entrenador santeugatenc ja s'ha fixat en jugadors com Dani Salvat —júnior—, que hauria pogut estrenar-se aquest cap de setmana amb el primer equip del club. Salvat, però, no s'estrenarà encara, ja que aquest cap de setmana no serà a Sant Cugat i, per tant, no podrà seure a la banqueta santeugatenca. L'entrenador, però, no descarta la possibilitat de fer canvis importants o, «si més no, impac-tants» a l'equip inicial que demà afrontarà el partit contra el Font Castellana. Folch té molt clar que la situació actual a la taula classificatòria no permet jugar amb els resultats i que «s'han de guanyar tots els partits que queden».
HANDBOL
L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat perd el primer
partit de la temporada Es manté líder de la fase d'ascens
CM. B Sant Cugat.— L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat es veu obligat a guanyar els dos partits que li queden si vol aconseguir el títol del campionat de Catalunya, després de perdre el cap de setmana passat contra el Par-dinyes. L'equip santeugatenc, que es manté com a líder de la fase d'ascens, a dos punts del segon classificat, l'equip lleidatà, ha d'afrontar aquest cap de setmana un partit a priori més fàcil que el de la setmana passada. Els sant-cugatencs jugaran contra el Montcada amb l'obligació moral de guanyar i sumar dos punts més. Amb tot, la UE Sant Cugat ja és pràcticament a la fase de sector, on podria aconseguir l'ascens de categoria si tot surt com és previst.
L'equip santeugatenc va encaixar la primera derrota de la temporada el cap de setmana passat. Els jugadors de Joan Sancho van acabar el campionat de lliga com a líders imbatuts del grup
i van començar la fase d'ascens amb la mateixa tònica. A la fase d'ascens, però, la UE Sant Cugat va empatar un partit i ara ja n'ha perdut un altre. Els santeugatencs, però, asseguren que aquesta derrota, de moment, no ha modificat les opcions del Sant Cugat al campionat de Catalunya.
L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat serà l'amfitrió de la fase de sector per l'ascens a la primera divisió estatal i aquest fet jugarà al seu favor, en un play-off que enfrontarà l'equip santeugatenc amb els millors de la resta de l'Estat Espanyol que tenen la mateixa aspiració. Amb la intenció d'aconseguir el màxim rendiment, l'equip de Joan Sancho farà una estada a Andorra durant les festes de Setmana Santa. L'equip santeugatenc descansarà i s'entrenarà en unes instal·lacions esportives que els jugadors del primer equip d'handbol han llogat durant una setmana per preparar la fase de sector.
FUTBOL
W Regional preferent 11.45 Sant Cugat-Abadessenc (Diu.)
m Sub-21 18.00 Catalònia-Sant Cugat (Dis.) 12.00 PB Sant Cugat-Sant Ignasi (Diu.)
S Juvenil 18.30 Sant Cugat-Sallent (Pis.) 10.00 PB Sant Cugat-Can Fatjó (Piu.)
• Cadet 16.45 Sant Cugat-CN Terrassa (Pis.) 10.00 Can Jofresa-PB Sant Cugat (Diu.)
• Infantil 15.00 Sant Cugat-Martinenc (Pis.) 16.00 PB Sant Cugat-Sant Cugat (Pis.)
M Aleví 12.00 Sant Cristòfol-PB Sant Cugat (Pis.) 15.45 Can Jofresa-Sant Cugat (Pis.)
BÀSQUET
2a Catalana SÈNIOR
19.15 Sant Cugat-Font Castellana (Pis.)
SUB-23
17.30 Sant Cugat-Font Castellana (Dis.)
CADET 10.45 UE Sant Cugat-CB Vi lanova (Pis.)
• 3a Catalana A SÈNIOR
12.30 Pardo Bazàn-UE Sant Cugat (Diu.)
• 3a Catalana fem SÈNIOR
12.00 AD Ronda-UE Sant Cugat (Diu.)
JÚNIOR
19.00 Santa Eulàlia-UE Sant Cugat (Dis.)
HOQUEI-PATINS
U Campionat de Catalunya 1a CATALANA
19.45 Girona-PH Sant Cugat (Dis.)
21.00 CH Sant Cugat-Vilafranca (Dis.)
2a CATALANA 11.00 PH Sant Cugat-La Garriga (Diu.)
JUVENIL 16.45 PH Sant Cugat-Maristes (Dis.)
INFANTIL
14.15 PH Sant Cugat-Bonanova (Pis.)
ALEVINS 12.00 PH Sant Cugat-Bonanova (Dis.)
BENJAMINS 11.00 PH Sant Cugat-Bigues-Riells (Pis.)
PRE-BENJAMINS
9.30 Canet-PH Sant Cugat (Diu.)
HOQUEI-HERBA
i Divisió d'honor. 12.00 Júnior-FC Barcelona (Piu.)
RJTBO&SALA
* 1a catalana 17.15 Montserrat-PB Sant Cugat (Pis.)
HANDBOL
1a catalana SÈNIOR MASCULÍ
12.30 UE Sant Cugat-Montcada (Diu.)
JOCS ESCOLARS
Bàsquet BENJAMINS
9.00 Joan Maragall-Pins Vallès (Dis.) 10.00 Catalunya-Maristes (Pis.)
ALEVINS 12.00 Sta Isabel-CO Torreblanca (Pis.)
11.00 Pins Vallès-Verdaguer (Pis.)
INFANTILS 10.00 Catalunya-Verdaguer (Dis.) 10.00 CO Torreblanca-T. Llebre (Dis.)
• Futbol de sala ALEVINS
10.00 Pau Casals-Pins Vallès (Dis.)
INFANTILS 10.00 Zona Nord-Santa Isabel (Dis.) 11.00 Pins Vallès-Les Torres (Dis.)
CADETS / JUVENILS 12.00 Leonardo-Zona Nord (Dis.)
• Voleibol ALEVINS
10.30 Pinar-Ferran Clua (Pis.) 11.30 Avenç-Pinar |Dis.)
INFANTILS 9.30 Pinar-Joan Maragall (Pis.)
S Handbol BENJAMINS
11.00 Ferran Clua-Avenç (Pis.)
ALEVINS
13.00 Avenç-Joan Maragal l (Dis.)
PREINFANTILS 12.00 Avenç-Safa (Dis.)
2 7 . Divendres, P. de mar? de 1996
LA VIDA SOCIAL
Pere Vilarasau passarà a 1; com ei primer president q colla dels Castellers de Saní í t i ^ t . Vilarasau és el cap visible d'un col·lectiu de 170 persones que comparteixen la filosofia
història local | del món casteller i lluiten per tirar c:id e v;s 'enir la | aquest projecte. Els impulsors •L· '•••
van ser els membre^ c'e la junt;. ::
del Club Muntanyenc que van COÜ.M primeres passes. Un cop superada :
o i . ; : ' . , . . • : • ; . a •;. '-. . • • . • r : < . •; :-..MíK, ! i . ' . • , - , '"] ^ . _ , ^ !
j'jV'Vjii:'.;: ; 'rar •.:• '•.'"'' . : > i ! : . ,;-"!' i - w i ! t vicepresidení | taran la sv • 'i oi iciai i i d i . - . • • :
% : • • • • ' i l · - ' -
i i '^o'JC-!'^ u e
! j i inv duran; Í •••; ui.iio? te ia ei; ia ; . 1 > v , , l i <• .L i ' ; ; ; i
P E R E V I L A R A S A U . President dels Castellers de Sant Cugat
«Sant Cugat pot esdevenir una plaça castellera —Que és per a vostè una
colla castellera? —«Sobretot és un munt
de gent que generen un ambient d'amistat i de solidaritat importans.»
—Pot Sant Cugat arribar a ser una ciutat castellera amb la tradició de Valls o Terrassa?
—«La tradició la fan els anys i per tant és el temps el que ho dirà. De moment, però, la resposta obtinguda fa pensar que d'aquí uns anys podem tenir una colla d'un alt nivell i Sant Cugat esdevingui plaça tradicional castellera.»
—Ja sou prou gent per arribar a ser una colla consolidada?
—«Per arribar a ser una colla consolidada i fer castells enormes que ens permetin entrar dins l'elit del món casteller no només cal gent, sinó que també calen anys, experiència i un procés d'aprenentatge per anar pujant a poc a poc. Ara ne-cesitem que tots els sant-cugatencs que se sentin engrescats s'acostin als assajos i s'hi afegeixin. Quanta més gent siguem més ràpid avançarem i millor ens ho passarem.»
—Us fa por que aquesta il·lusió inicial decaigui i el projecte vagi cap enrere?
—«Nosaltres creiem que per la inèrcia existent és difícil que passi això. La gent que tenim està molt engrescada i amb ganes de fer feina. A més, el ritme portat és prou bo com perquè la gent es vagi animant. Fixat que hem descarregat ja un pilar de quatre amb molt pocs mesos d'assajos. Això és molt important i a la gent li agrada. Per tant, si seguim aquest ritme és difícil que la gent es cansi. És més, a partir de la presentació del 30 de juny estem convençuts que la cosa adquirirà
una dimensió més gran i tindrem un volum més important de gent. Aquesta presentació és el nostre primer objectiu actual. Volem fer un bon paper aquell dia.»
—Què faran en la presentació?
—«Si les coses van com fins ara creiem que podem fer castells de sis, que són els que et permeten entrar en el món casteller amb cara i ulls. Després ja vindran, a base d'assajos i de tenir-los molt segurs, els castells de set.»
—Sense la iniciativa del Club Muntanyenc hauria estat impossible formar una colla?
—«Sense el Club Muntanyenc ara no hi hauria colla a Sant Cugat. Ells van tenir la idea, van fer la convocatòria i comptaven amb els mitjans necessaris per conduir la iniciativa. A partir d'aquí va ser quan ens vam posar a treballar una sèrie de gent interessada. El que vam veure és que una colla castellera d'un poble no pot estar vinculada amb res perquè el que ha de fer és representar aquell poble. Una colla no pot estar vinculada a una entitat perquè aniria en contra dels seus principis. A nosaltres només se'ns ha d'identificar amb fer castells i per això hem de ser una entitat pròpia.»
—Però el Club Muntanyenc semblava que volia tirar endavant la seva idea i va proposar que tots els membres de la colla fossin a finals d'aquest any socis d'aquesta entitat.
—«Hem de partir de la base que tots els que ens movem en aquesta idea, inclòs el Club Muntanyenc, comptem amb la indulgència de la ignorància. Quan vam començar no sabíem què era una colla castellera i ara és quan veritablement ens n'es-
Pere Vilarasau dedica, des de fa uns mesos, tot el seu temps Uiure a treballar per consolidar la colla. Foto: XAVIER LARROSA.
tema donant. Aleshores, el Club tenia una idea i nosaltres no en teníem cap, a banda que voliem fer castells. A mesura que el tema evolucionava vam veure què significava una colla i quin era el procés i la dinàmica que calia prendre. Amb un esperit constructiu i dialogant, que s'ha plasmat en un acord de col·laboració, vam plantejar al Club Mun
tanyenc ser independents perquè així és com ha de ser una colla castellera que es dedica a fer castells i prou.»
—Com es finança una colla castellera?
—«Uf!, aquest és el rovell de l'ou. Bàsicament a base de subvencions. Existeix un altre sistema que estem estudiant com és la col·laboració d'empreses i entitats
»
de Sant Cugat. Altres fórmules com per exemples tenir socis protectors començarem a posar-les en pràctica molt aviat.»
—Per què heu decidit portar una samarreta verda quan els colors de Sant Cugat són el vermell i el negre?
—«La samarreta negra no podia ser perquè la faixa ja és de color negre, tal i com indica l'estètica castellera. El vermell e! van descartar perquè ja hi ha moltes colles amb aquest color. De verd també, però després de pensar-ho i parlar amb gent entesa en el món casteller, ens va semblar el més adequat. HI que calia era trobar ei to i ens vam decidir pel color verd to ampolla de cava. Penso que queda molt estètic.»
—Com ha acollit l'Ajuntament la idea de tenir a la ciutat una colla castellera?
—«Molt bé. Amb moltís-simes ganes d'ajudar. L'altre dia vam sortir d'una reunió amb ells absolutament cofois. A més, s'han bolcat en la nostra presentació durant la festa major. El que falta ara és concretar.»
—Han parlat de calés? —«Repeteixo que la con
creció vindrà ara en una reunió que hem de fer. Allà concretarem temes de calés, actuacions i tot el que calgui. Cal dir que estem tranquils perquè estan disposats a ajudar.»
—Dels grallers no se'n parla tant però caldria recordar que també se n'està formant un grup.
—«Tenim un grup de gent que assaja gralles a la Casa de Cultura. Aquesta gent està treballant i ja veurem si pel 30 de juny han avançat prou com per participar. Si no es així, doncs llogarem els grallers o demanarem a una altra colla que ens els deixi.»
Un grup de socis del Club Muntanyenc critiquen la gestió de l'actual junta directiva de l'entitat
RAMON LUQUE • Sant Cugat.— Manel Monteys i 65 socis més del Club Muntanyenc van publicar divendres passat a la revista Tot Sant Cugat una carta en què criticaven la gestió de la junta directiva presidida per Ramon Pros. Els socis reclamen a l'escrit «que les iniciatives que de forma tan entusiasta emprèn l'equip directiu es facin de manera successiva, deixant l'espai de temps necessari perquè se'n consolidi una abans d'emprendre'n una altra». Pel que fa a la Cooperativa Pi d'En Xandri, que
va crear l'actual junta, demanen que «es deixi en suspens la seva posada en marxa durant tot l'any 96 í que s'analitzi si realment aquest instrument és necessari». Així mateix, els socis suggereixen la conveniència «que s'apliqui un pla d'austeritat que faci un control de la despesa», ja que creuen que la situació econòmica de l'entitat és «difícil» i temen que en portar a terme noves activitats «no es previngui de manera acurada allò que poden suposar les seves despeses a mitjà i llarg termini». Finalment, Mon
teys i la resta de signants de la carta aconsellen «la convocatòria d'una assemblea extraordinària informativa cada semestre».
Dures acusacions
En declaracions a Ràdio Sant Cugat, els socis Manel Monteys, Vicens Soto i Ramon Costa van afirmar que el president del Club Mun-tanyen «planteja i organitza activitats sense consultar els membres del club» i, a més, «s'encarrega de polititzar els actes, convidant persones que s'adiuen amb l'esperit muntanyenc de l'entitat».
Monteys va assegurar que tot això han provat de dir-ho a les reunions però que la junta «no ens ha escoltat». Vicens Soto va afirmar que Pros «és antidemocràtic i pren resolucions sense consultar ningú».
Ramon Pros, també en declaracions a Ràdio Sant Cugat, va respondre a les crítiques dient que la junta «és un col·lectiu de 14 persones» i que els redactors de la carta «van tenir l'oportunitat de formar-ne part i ho van rebutjar». «Per aquestes raons —va dir—, no té cap sentit centralitzar
les crítiques en la meva persona.» Per Pros, aquest sector crític «només representa una petita minoria dels socis de l'entitat». Respecte a les acusacions sobre la politit-zació, el president va afirmar que «s'ha malinterpretat el fet que el club s'obrís a un ventall més ampli de l'excursionisme i la cultura» i qui ha polititzat la situació «són els redactors de la carta». Ni Pros ni els crítics han volgut fer declaracions a aquest setmanari en espera d'una reunió que han de mantenir les dues parts aquesta setmana.
SI Sant Cugat.-- El president del Club Muntanyenc, Ramon Pros, ha estat nomenat vicepresidení dels Castellers de Sant Cugat. Aquest és un dels punts de l'acord de col·laboració que han signat les dues entitats fins a finals d'aquest any 96. Segons ha afirmat Ramon Pros, aquest nomenament «va ser proposat pels mateixos membres dels Castellers de Sant Cugat com a agraïment a la inciativa que la nostra entitat va tenir de fundar la colla». Per a Pere Vilarasau, president dels Castellers de Sant Cugat, és en el nomenament de Pros «on més hem explicitat el nostre agraïment i possiblement aquesta serà l'única diferència que existirà entre l'acord signat amb el Club Muntanyenc i els que puguem establir en el futur amb altres entitats de la ciutat». Els presidents de les dues entitats coincideixen a valorar com a positiu aquest acord. Vilarasau ha dit que «era necessari i lògic fer el nostre primer conveni de col·laboració amb l'entitat mare que ens ha fet néixer, deixant molt clar que nosaltres mantenim la nostra independència com a colla castellera». Per a Ramon Pros, aquesta és la manera «d'ajuntar esforços i respectar la voluntat individual de fer les activitats que cadascú consideri més oportunes». L'acord de col·laboració també preveu, entre d'altres punts, que la seu dels Castellers sigui la mateixa que la del Club Muntanyenc, que els Castellers col·laborin en les activitats de l'altra entitat i que hi hagi una divulgació mútua del que fan cadascuna. /R.L.
La Xarxa presenta «Fes-te la festa» al Teatre-auditori • Sant Cugat.— La Fundació La Xarxa d'Espectacle Infantil i Juvenil presentarà aquest diumenge a les 12 del migdia al Teatre-auditori la Companyia ínfima La Puça amb el seu espectacle Fes-te la festa. En aquest muntatge, la Companyia ínfima La Puça crea un departament per organitzar festes a domicili, a mida, a l'espai que sigui i adequant-se al pressupost de cadascú, amb la garantia que sortirà bé. / R.L.
Festa de primavera a Valldoreix • Valldoreix.— El Casal de Cultura de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix serà aquest diumenge l'escenari d'una festa de primavera. La jornada, que s'iniciarà a les 12 del migdia, comptarà amb una ballada de sardanes que amenitzarà la Cobla Bellpuig i una exposició de les obres realitzades pels alumnes dels tallers artístics del Casal. /R.L.
28 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996
LA VIDA SOCIAL
El mal temps obliga a fer la Festa de l'Arbre al pavelló La plantada al Torrent de Sant Crist ha quedat ajornada
R A M O N L U Q U E
HSant Cugat.— El mal temps va marcar la Festa de l'Arbre que dissabte es va celebrar a Sant Cugat. La climatologia adversa va obligar els organitzadors a variar el programa previst inicialment. Així. les activitats
relacionades amb la plantada d'arbres que s'havia de fer al Torrent de Sant Crist van quedar ajornades, mentre que les activitats lúdiques i l'exposició d'estands es van traslladar del passeig Gaudí al pavelló municipal.
El mal temps va deslluir la Festa de l'Arbre que anualment organitza la Generalitat i que per primera vegada tenia com a seu Sant Cugat. El programa d'activitats que l'Ajuntament havia previst celebrar a la zona del Torrent de Sant Crist i al passeig Gaudí va patir algunes modficacions. El fet més destacat és que la plantada dels 900 arbres que s'havia de fer al Torrent de Sant Crist —a la zona de la Torre Negra— es va ajornar a causa de la pluja. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va lamentar l'ad
versitat meteorològica perquè «personalment tenia ganes que els menuts plantessin els arbres prop de la serra de Collserola i coneguessin el municipi». Aymerich va avançar que «els arbres es plantaran al mateix lloc on estava previst». Per a l'alcalde el més positiu que es pot treure de la festa és que «Sant Cugat tindrà una nova àrea arbrada, a l'inici de la zona de la Torre Negra.» Les activitats lúdiques previstes i l'exposició d'estands es van traslladar del passeig Gaudí al pavelló municipal de la rambla del Celler. Du-
[ÚNICA DENTAL Dr. Carlos R. Rosetti
PRÒTESIS FUAYREMOVBLE
CIRUGÍA - ESTÈTICA
BLANQUEAMIENTO
MÜTUAUDADES
Rbla.Ribotailada,20-lr3a
Tei. 674 72 16 Sant Cugat
Tumo por las tardes
GIMNÀS BLOCK C/ K<»uló, 17 • ENTUOA ffit ST. MTTONI, 7B
Tel 589 53 48
rant el matí de dissabte més de 2.000 nens i nenes d'arreu de Catalunya van participar en la festa. Entre els assistents hi eren el conseller de Benestar Social, Antoni Comas, i el de Medi Ambient, Albert Vilalta. Antoni Comas va afirmar que «un país verd i ple d'arbres ajuda més a estimar-lo». De la seva banda, Albert Vilalta, que va destacar la Festa de l'Arbre d'enguany «com un èxit tot i el mal temps», va lloar «l'esforç que dia a dia fan els esplais i els grups de natura i que culmina en aquesta diada.»
Més de 2.000 nens d'arreu del país van gaudir de les activitats del pavelló. Foto: XAVIER LARROSA.
ica Cirurgia
• DR. FERNANOEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASC-Previasa-Sanitas. Av. Torreblanca, 2-B, 2n, A1.SantCugat.tr 589 47 00
Consult. Centre Mèdic
• CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, laserterapia. Santiago Rusinol, 2, entol. 1a. Sant Cugat tt 674 15 26
Dietètica-Nutrició
• MARIA RIUS SOLER Acupuntura, nutrició, dietètica. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cu-gat q 5 8 9 1 3 07
• DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica. Dilluns, dimecres i dijous, hores convingudes. Endava-lada, 21, ter pis. Sant Cugat, tt 674 63 29 /589 2995
• CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra Arma R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna - Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torreblanca, 2-8, 2a planta, desp. 8-9. 08190 Sant Cugat. 9 589 43 57 - 589 43 58
Mútues
• UNION MUSEBA IBESVICO. Mútua d'accidents de treball núm. 271. Plaça Augusta, 3. Sant Cugat o 675 10 02 Fax 6 7 5 1 0 02
Odontologia
Fisioteràpia
• SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia Assistència sanitària Fiatc Asisa C/ Villa, 49 Sant Cugat, tt 674 48 72
• GRF-GABINET RECUPERACIÓ FUNCIONAL Fisioteràpia, rehabüitacio, aurículopuntura, massatge terapèutic podobgia. Conveni entitats sanitàries Poídlnic Torreblanca. Sant Cugat « 5 8 0 0150
• ADEVILL CLÍNICA DENTAL DR. PEDRÓ VILLALVA ADESA Matins i tardes. C/ Francesc Moragas, 23, baixos. Sant Cugat. V 674 01 46
• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat t r 589 00 00 Fax 589 0 3 1 3
Pedagogia Logopèdia
• BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llenguatge i aprenentatge C/ Villa, 5-7,1r 2a. SantCugat.tr 58912 15
Pediatria
• CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, imptanrologia, pròtesis, odontopediatria, ortodòncia, mútues. Av. Torreblanca, 2-8, 2a, 11. Sant Cugat •B 675 08 03
• CLÍNICA DENTAL MAYOR Odontologia en general. Ortodòncia im-plantologia De dilluns a divendres, de 10 h a 13 h i de 16 h a 20 h. Major, 23-25,1r, 3a. Sant Cu-
gal. P 674 72 40 • CLÍNICA ORTODÒNCIA O DIS-FUNCIÓ TEMPORO-MANDIBULAR Dr. Murillo, 21. Sant Cugat. « 5 8 9 4 5 8 6 - 6 7 5 22 12
• DR. CARLOS ROSSETT1 Odontologia nens i adults. Rbta. Ribatalla-da, 20,1 r 3a. Sant Cugat, tt 674 72 16
• DRA. LUZONDO Clínica dental infantil Exclusiu nens i ortodòncia Francesc Moragas, 5, entresol. Sant Cugat t r 674 05 06
• JOSEP M. COROMINAS CASA-RAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes Rbla. Ribatallada, 20,1 r 3a. Sant Cugat tt 674 72 16
• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria. Sanitas, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22,1r1a. Sant Cugat, tt 589 31 13
• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torreblanca. 2 - 8, 3r pis. Sant Cugat n 674 57 98 - 589 35 48
• DRA. ANNA PUJIBERTI CALDES Pediatria Vitalicio Salut Mapfre. Endava-llada 21,1 er pis. Sant Cugat. TT 589 29 9 5 - 6 7 5 47 99
Podologia
• DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Dladv. 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magi, 22, baixos. Sant Cugat Tr 674 23 35
Centre ginecològic j Metge capçalera Dr. Cayuela i Font ™ 3 r'
Especialitzat
I en tractaments I
| de menopausa |
i d'esterilitat
F Mo'aqas. 1-3. 3' 2;
• J.R. ESQUIROL CAUSSA Capçalera, geriatria. ASC, AGRUP. MUT, MFIACT, etc. Av. Torreblanca 2-8, 3r 10a. Sant Cugat.
tt 589 39 26. TT 909 33 10 80 Urgent 24 h
• Dr. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a domicii-múrues. Major, 36, 2n. Sant Cugat. t r 674 00 25
Oftalmologia
• CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues Cl Santa. Maria, 10. Sant Cugat t r 589 51 06
OrtodònciaOtorinolaringòleg
• DR. FERRAN FERRAN VILA Previasa - Assistència sanitària Medífiac. Francesc Moragas, 48, entr. 2. Sant Cugat t r 675 48 53
• JOSEP M.FREIXEDES Malalties del peu, ortesls, plantilles ortopèdiques, papüomes, cirurgia del peu. Hores a convenir. c/ Ricart, 46, baixos, 08004 Barcelona. t r 325 41 7 5 - 9 0 8 6 9 1 1 26
• DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depresió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,2n 1a. Sant Cugat « 6 7 4 36 5 3 - 4 1 8 4 8 4 8
Pulmó i cor
Psicologia
• C E N T R E DE P S I C O L O G I A CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la parla. Nens, adolescents i adults. Av. Catalunya 21, 3r 1 a. Sant Cugat. t r 674 36 73
• CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge. Villa, 5-7,1 r 2a. Sant Cugat. t r 589 12 15
• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr. Galtes, 5, 2n, 3a. Sant Cugat. t r 589 40 51
• M. ANTÒNIA E D U A R D O CARDONA Psicologia clínica. Rbla. Can Mo
ra, 1. Sant Cugat
tr 589 43 44 - 430 96 25
• Dr . J O A N V A L L D E P E R A S COMBAS Pulmó i cor. Major, 36,2n. Sant Cugat. « 6 7 4 0 0 2 5
Tocoginecologia-Obstetrícia
• Dr. JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat tt 589 13 07
• Dra. MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1 r 2a. Sani Cu-gat.tr 5 8 9 1 3 07
• DR. JESÚS FERNANDEZ BAEAN Tocoginecologia. Hores convingudes Av. Catalunya. 21, 4rt 1a. Sant Cugat t r 589 48 08. Particular 674 74 09
• DR. ENRIOUE CAYUELA FONT Ginecòleg, obstetricia-ecografia, esterilitat, menopausa, revisions. Francesc Moragas 1 -3,3r 2a. Sant Cugat. t r 674 6 6 1 1 Fax 5 8 9 1 1 45
• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. Medttec Av. Torreblanca, 8,3r 8. Sant Cugat « 5 8 9 1 9 66
Traumatologia • D R . J O A N C A S A N O V A S A -LLARES Traumatologia, ortopèdia. ASC, Previasa, Medytec Av. Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat « 589 18 88
• ML. GOZZI DE LA TOUR ROYO Traumatologia. Columna I esquena Av. Torreblanca, 2-B. Poüdinic. Sant Cugat
« 675 57 56 • JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència sanitària. Previasa, Medytec. Pokdlnic Torreblanca, 2-8, 2a-10 Sant Cugat. « 5 8 9 1 8 88
• DR. FERMIN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatoHgica. Hores convingudes. C/ Girona, 21, 1r 3a. Sant Cugat.« 6 7 4 4 3 4 6 - 5 8 9 0 5 34
3320CY00000D
Gabinet mèdic quirúrgic •Cirurgia general sense ingrés
•Cirurgia i medicina estètica
Dra.M. Àngela Font Pons
Dra.M. Neus Benito Bujosa
Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7 Tel. 589 11 27 • 727 39 98
St. Cugat
ï
CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL
SUSANA NIC0LETTI
C/ Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37
Institut Psico-Mèdic
Sant Cugat
Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica
Servei d'orientació i Tractament de les
addiccions Unitat de Tabaquisme
Edifici TORRE BLANCA
Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B
08190 Soni Cugat del Vallès
(Barcelona)
Tel. 589 37 87 Fax 589 35 18
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996 APUNTS 29
LA VIDA SOCIAL
Les autoritats parlen i els nens gaudeixen de la primera Festa de l'Arbre celebrada a Sant Cugat •Sant Cugat.— El matí de dissabte passat va ser un dels més moguts dels darrers temps al pavelló municipal de la rambla del Celler. Mentre les autoritats —l'alcalde i els consellers de Medi Ambient i Benestar
Social— aprofitaven la jornada per passejar, intercanviar opinions i fer discursos, els més de 2.000 nens vinguts d'arreu de Catalunya gaudien de les actuacions dels grups d'animació infantil i jugaven a la graderia.
Aquest va ser el contrast d'una jornada en què ni grans ni petits van deixar que el mal temps i els canvis de darrera hora fossin un impediment per passar-ho bé. El fet de traslladar la festa al pavelló no va
deslluir una matinal que ja es preveia reeixida. Els únics afectats van ser els equips esportius locals, que van fer els seus partits al pavelló de Valldoreix i no al de Sant Cugat com és habitual. / R.L.
R E S T A U R A N T
La Nansa
s Fregidoria-Marisqueria
Crta. Sabadell, 47 -08191 Rubí Telèfons 6911 52
*4 «Restaurant
DEL GALL»
CUINA DE MERCAT ESPEC EN BACALLÀ
C/ Xercav ins , 8
T e l . 6 9 9 0 5 6 0 • 588 42 81
0 8 1 9 1 R U B Í (Barce lona)
RESTAURANT
CAN fT\ BARATA
Ctra.de Rubio Sabadell km 15,200
Tel. 697 06 52 «'«""
RESTAURANT P1ZZERIA
PANXA CONTENTA Pusw-'ie Olabarria. 69 • Sant Cugat
T e l . 5 8 9 0 6 0 7 §
VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA
BELLATERRA RESTAURANT CAN EDO C/Lleó. XIII
CERDANYOLA DEL VALLÈS XERCAVINS Ctra. Cerdanyola. 9 S
RESTAURANT CAN OLIVÉ Av. Flor de maig. 122
REST.ELV1EJOROBLE C/ Altamira. 36
LA FLORESTA REST. RANCHOELPASO C/Pas Estació. 15
MIRASOL
RUBÍ
MASJANER C/Guadalajara. 14
LA PONPEROSA C/Victòria. 18-20
LA NANSA Ctra. Sabadell, 47
Cl Guatlla. 20 -Els Avets
PI. del Dr. Guanjiel. 14 RESTAURANT PEL GALL C/ Xercavins. B
SANT CUGAT DEL VALLÈS LA PALTA
CAN AMETLLER
CHEZ PHIUPPE
CANTINA EL MBOCANO
LAGRANJA
SNIPPER'S
BOKATAS
Rambla Can Mora. 24
Camí can Ametller, s/n
Placa Pep Ventura, 5
C Endavallada, 10
Ç/StAnJpnl·pJaça. Barcelona
Cl Enric Granados. 7
Placa Hospital, 35-37
GRANJA BAR EL MONESTIR
RESTAURANT CA L'ÀVIA
MESOMENYS
BAR REST. EL MOLÍ
CAN BARATA
LA CAHBONERIA
LA CANTONADA
EL TAST
REST. PANXA CONTENTA
PARADA I FONDA
BRASERIA LA BOLERA
BAR RESTAURANT EL MESÓN
BRASERIA DEL MERCAT VELL
LA PASTA BOIXA
TY-BIHAN
MINIGOLF BAR MGSC
CAPITÀNCOOK .__
SQUASH
CASINET
FILM O TECA
RESTAURANT VALL D'OR
RESTAURANT MAS ROIG
PJaça Augusta, 2
Ç/Sant Antoni, 13
C/ Elies Ftoqenl, 14
Plaça Pep_Ventura, 3
Çtra,.Rubía Sabadell, km 15.200
Ç/Vl làJB..
Plaça Monestir, 1
C/ Allons Sala, 9
Pg. Olabarria, 69
Rbla. Can Mora, s/n
C; Baixada de l'Alba 20
Plaça Octavià, 5
Plaça Pere San, 6
C/ Alfons Sala, 24
O' Indústria, 27
C/Santa Engràcia, 15
PI. Lluís Millet, 1
C/ Sani Jordi, 33-35
Camí Can Ganxet, 47
Av. Torreblanca, 2-8 local 4
Rambla M. Jacint Verdaguer, 185
Plaça Mas Roig, 4
692 24 24_
580 31_29_
580 88 39 _
691 73 55
674 38 03_
674 23.15
589 25 71
699 11 52 .
699 55 58
588 54.68 .
588 42 81
589 50 11
674 91 51
674 94 84
589 18 25
675 52 46
675 31 41
.589 19 72
589 54 92
674 05 85
589 38 23
589 17 4C
697 06 52
675 '4 51
584 23 32
589 15 02
589 36 C7
589 25 :i?
674 '-'."5
574 10 4?
583 52 40
6"5 '5 03
675 '4 02
589 29 71
589 61 61
589 14 96
589 50 83
575 36 54
374 -1 41
675C0 86
Carn « la brasa i calçots Ditous tancat excepte lestius
Braseria. rostit, banquet
Cuinada mercat
Peix i marisc ._ Obert tota la setmana
Cuina catalana, banquets Tancat dium. nit i dill. no festius
Cuina variada Tancat dimecres tarda
Braseria
Paelles, marisc. Iregid,
. Menú, degustació
. Pizzena. cuina catalana
Menú, carta i degustació
. Frankturts
Cuina mercat
Tancat dimarts nit i dimecres^
Tancat diumenge
Tancat diumenge-dilluns larda-nit.
Tancat dissabtes excepte reserves
Obert tots els dies
Especialitzat en bacallà
Cuina francesa/menú dian Tancat diss. miodia i dium.
Cuina i música autèntica mexicana- Tancat dilluns
Cuina casolana
Braseria
Entrepans especials Diumenge i lest. obert a partir 18h
Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit
Cuina cataten/internac
Mexicà-menú català
Menu.djanj.prod ibènc
Cargol llauna/arròs negre
Tapes casolanes icrrades
Creps. amanides menús
Mansc. menú, cu.na mers
Cuina de .mercat
Cuina catalana
La nostra_esp es qi.din
BraseriaJ cuina de nerc
Calçotada
Pizzeria.creperia
Crepena_breipna
Carn a la brasa, tapes
Cuina colonial
Caleteria, pizzes. nonu
Menú diari i entrepans
Menú diari
Oes lestius bufet llu-e
Xai, entrecot ala brasa
Servei de bar
O.bertal migdia
Ç>ben_cada dia
Repartir a partir de les 12 h
Obert tol el dia
Dilluns vespre tancat
Tancat diumenges nil
Obert tot el dia
Tancat dilluns
Menú de dimarts a dijous
Obert tols els dies
Pasta fresca
Obert tota la setmana
Karaoké
Tancat diumenge nit
T PARADA/ FONDAtt
Vingui aprovar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i
POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA
Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
„,r,„n,™Tel. 589 26 97
10 iHeeón Tota una tradició
PI. Octavià, 5. Tel. 67410 47/689 27 IB SANT CUGAT DEL VALLÈS
nu MrocM vm. FI PsreSan.6-Tel 589 52 40
08190 SANT CUGAT , Horari de 7 a 24 h
Í? Li ofereix degustar
I un bon cafè, te, sucs
"' naturals, vegetals.
Entrepans acabats
de coure, pastes calentes
I a la nostra botiga pot
adquirir catès d'origen
i complements.
30 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divend res, 22 de març de 1996
L A R A D I O G R A F I A ! La Xarxa
Fundació, cl 22 d'octubre de 1995, de La Xarxa infantil i juvenil de Catalunya a Molins de Rei. Espectacle als jardins del monestir al setembre del 1989 i, a la dreta, la companyia Zum-Zum en la representació d'El meu amic Txckhov al Teatre Auditori el febrer passat. Fotos: ARXIU LA XARXA, MONTSERRAT BARBERÀ I 4 CANTONS.
El grup La Xarxa té una llarga història de vinculació santeugatenca i de treball per portar a la vila espectacles de qualitat adreçats a la mainada. Si be des del 1982 i durant molts anys es va identificar l'entitat amb Rialles, els seus objectius segueixen sent els mateixos que el grup fundador es va marcar. Es tracta de fer arribar a preus assequibles l'espectacle teatral infantil i juvenil a les famílies, crear l'hàbit d'assistir-hi, i fer arrelar en els nens, nenes i joves la llengua i tradicions del país.
Crear l'hàbit familiar d'anar al teatre La Xarxa vol fer arribar espectacles de qualitat i en bones condicions a infants i joves santeugatencs
FRANCESC CARBÓ
• Sant Cugat.— Des del març de l'any passat estan constituïts com La Xarxa. Només ha estat un canvi de nom i una desvinculació d'Òmnium Cultural, l'entitat que els acollia legalment. La filosofia i els objectius són els mateixos que van impulsar a crear ja a l'any 1982 el grup Rialles. Tres dels integrants de La Xarxa actual, Jordi Alsina, Marta Albir i Jaume Ruiz-Olalla, parlen del teatre amb autèntica
passió. La Xarxa, expliquen, vol «fer arribar l'espectacle infantil i juvenil a Sant Cugat a preus assequibles i en unes condicions de qualitat tant pel que fa als llocs on es fan les obres com a la seva posada en escena». És per aquest motiu que van signar amb l'Ajuntament de Sant Cugat i amb el Teatre Auditori un conveni de subvenció i de cessió del Teatre per a 9 representacions anuals. A part, la Diputació de Barcelona i la Generalitat
ajuden a fer que l'entrada per veure les obres sigui ben econòmica.
Els responsables diuen també que «cal crear l'hàbit d'anar al teatre i això cal fer-ho des de l'àmbit familiar. Si bé a les escoles i instituts ja es fa de manera guiada i dirigida, és la família que ha de fer l'opció i fer descobrir als fills la importada i la il·lusió de veure en directe l'espectacle». Una elecció que a pares, mares, joves, nens i ne
nes, els permet veure teatre narrat o musical, titelles, pallassos, danses, màgia, contes, o mim, entre totes les arts d'aquest món màgic del l'espectacle. I és que, com comenta Jordi, «anar a un teatre és viure una funció en directe, és copsar una obra persona a persona on tu ets sents protagonista; és treballar l'educació del saber escoltar, participar, interpretar, riure o plorar». És aquest món fantasiós que, com diu la Marta, proposa
«una participació sovint espontània i un signe de respecte que amb la televisió no cal que tinguis».
És per aquest motiu que ja des de l'any 1982 grups de pares, mares i gent entusiasta del món de l'espectacle s'han ajuntat sota el nom abans de Rialles i ara de La Xarxa per eliminar «el menyspreu que la gent sovint té pel teatre infantil», ha indicat en Jaume, i ha prosseguit dient «que els nens, en la nostra societat,
s'ho mereixen tot i cal actuar per educar-los per aconseguir que descobreixin que, a més de la família, l'escola i el que els envolta, hi ha un món d'expressió, de llum i de màgia que, a l'aire lliure o bé en un lloc tancat, poden trobar cada més a Sant Cugat.
Actualment dotze persones formen l'equip de La Xarxa, i es distribueixen les tasques de secretaria, tresoreria, publicitat, programació, vendes i economia. Es troben un o dos cops al mes i tenen contactes amb les 49 agrupacions locals que formen part de la Fundació Xarxa d'Espectacle Infantil i Juvenil. Agrupacions que tenen la seva comissió as-sesora, que selecciona les obres. I és a partir de la tria que cada agrupació local de La Xarxa fa la seva programació. Per aquest motiu es pot garantir una qualitat dels espectacles.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996 APUNTS 31
LA RADIOGRAFIA- / \ w
kfa&ty
Carnestoltes el 1984. Prospectes divulgatius de les primeres etapes de Rialles. Espectacle als Jardins del Monestir el 1989. Parada a Festa de Tardor el 1988. Espectacles al Teatre Auditori de la nova etapa amb La Xarxa: muntatge del Cara-Calla i del Mama Por!. Fotos: FRANCESC SERRA. MONTSERRAT BARBERÀ. TOT SANT CUGAT. 4 CANTONS I ARMI' FA XARXA
De Rialles a La Xarxa perseguint els mateixos objectius FC.
H El Grup Rialles es va crear a Sant Cugat el 1982. En aquells temps un grup de gent interessada en l'espectacle infantil va organitzar durant més de 7 anys una seguit d'obres que van fer descobrir a molts nens i nenes des dels pallassos fins al mim i des del teatre musical fins als titelles. En aquella època, inicialment les reunions es feien en cases particulars i després l'enti
tat, que tenia cobertura legal a Omnium Cultural i la seu central a Terrassa, es va allotjar a l'Ateneu Santcu-gatenc i, posteriorment, a l'Esbart Sant Cugat. Van ser set anys molts intensos en què la majoria d'obres es feien a l'aire lliure i les altres, als locals de la Unió Santcugatenca. Montserrat Barberà, reponsable actual de La Xarxa i també de Rialles aleshores, recorda «que portaven espectacle de mol
ta qualitat, com La cançó més bonica del món d'en Pep Bou, encara que el lloc i les condicions en què s'o-ferien a la sala annexa de la Unió no eren les millors». Aquesta va ser una de les raons per les quals el grup no es va veure amb cor de seguir fent teatre de qualitat a la nostra vila.
El 1995, gent que ja havia estat a Rialles i nous membres rellancen el grup' a Sant Cugat. Però ben aviat surten
discrepàncies amb Òmnium Cultural i decideixen amb la majoria de col·lectius Rialles crear una entitat que tingui cobertura jurídica pròpia. Es crea la Fundació Xarxa d'espectacle infantil i juvenil, que després d'un any de funcionament s'ha consolidat i té una estructura i dinàmica pròpies. Els responsables actuals no renuncien a arribar al públic juvenil tot i saber que és un repte difícil, així com
també de disposar d'un local propi per atendre la gent. Amb el tempos, volen donar més serveis als socis i simpatitzants que tenen. Per fer-se'n, cal omplir una butlleta que es troba en els diferents espectacles que organitzen i periòdicament rebran informació. La Xarxa programa de setembre a juny i enguany ja han avaçat que els faria il·lusió participar en la festa major. Volen, com ho han fet sempre
des del 19S2, estar arrelats a Sant Cugat, participar en la Festa de Tardor, en el Consell de Cultura o assessorar aquelles entitat que desitgin mumar espectacles infantils i juvenils. Es tracta, com han dit els seus responsables, «de crear un moviment viu on periòdicament Sant Cugat vibri amb l'espectacle i els nens, nenes i joves descobreixin que aquest món té una màgia i un encant irrepetibles».
32 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996
LA VIDA SOCIAL
EL PERSONATGE
Maria Antònia, al taller de manualitats de l'Ateneu I.A. MULA.
Maria Antònia Navarro Hellin És professora de manualitats a l'Ateneu Santcugatenc i diu que aquesta afició «permet relaxar-se i decorar la llar sense gastar diners»
MONTSE SANT
I Sant Cugat.— Casada i amb dos fills, la Maria Antònia, que des de petita ha sentit l'atractiu de fer coses amb les mans. creu que decorar i redissenyar objetes quotidians decorant-los de manera personalitzada és, a més d'un bon mètode per estalviar, una autèntica teràpia de relaxació per a la gent.
—Què són les manualitats?
—«Les manualitats és recrear i redecorar objectes, a diferència de l'art, que és crear un objecte partint d'un material verge. L'artista crea pintant sobre una tela en blanc, o creant formes de fang o de pedra. Nosaltres no fem això, nosaltres agafem un objecte i li donem un nou aspecte, partint del seu aspecte original. Hi ha molta gent que en diu fer bricolatge. d'això. Jo m'estimo més la paraula manualitat, deixant la de bricolatge per a les feines de reparació.»
—Des de quan ensenyes manualitats?
—«Des de fa tres anys n'ensenyo a l'Ateneu, però abans ja n'havia ensenyat a casa meva. A un grup d'amigues.»
—Per aprendre a fer manualitats has de ser un manetes?
—«De cap manera. Qualsevol pot aprendre a fer mil coses. En decoració, només cal bona disposició i tenir un
mestre amb paciència per ensenyar les tècniques correctes. A m b això i imaginació, qualsevol persona pot convertir un objecte dels més corrents, d'aquells que es compren per pocs duros i són quasi lletjos, en una petita obra d'art per decorar un racó de la nostra llar amb originalitat i gust. Un dels llocs on anem més sovint a buscar material per a les nostres obres són les botigues de Tot a cent pessetes, on podem trobar mil objectes molt corrents per reconvertir-los en peces úniques.»
—Hi ha un títol concret per fer de professora de manualitats?
—«No hi ha cap lloc on puguis obtenir un títol oficial. Has de fer cursets i anar buscant tallers on t 'en-
«Voldria viure per sempre»
—Nom: M. Antònia Navarro Hellin. —Lloc de naixement: Sant Cugat. —Data de naixement: 30 de gener
de l % 3 . —Estat civil: Casada. —Professió: «Professora de manua
litats.» —Afícions: «Fer passejades per
Sant Cugat, llegir i escriure poesia i fer manualitats.»
—Un llibre: «La mujer de otro. de Torcuato Luca de Tena.»
—Una pel·lícula: «La gata sobre el tejado de zinc, amb Elizabeth Taylor i Paul Newman.»
—Una música:«A'é'tv age i Chopin.» —Màxima aspiració: «No morir
mai i aprendre sempre coses noves.»
senyin diferents tècniques i, sobretot, cal tenir mans hàbils i molta imaginació per buscar solucions als petits problemes que poden sorgir en intentar noves tècniques. Però per tenir un títol oficial. si no vas pas a estudiar a l'escola de Belles Arts, que en realitat t 'aparta molt del que vols fer, no hi ha cap lloc diguem-ne oficial. El que has de fer és anar sempre estudiant en diferents llocs i després transmetre tu aquests coneixements, però tota la resta és una assignatura pendent . Jo vaig anar primer a un taller de Sant Cugat, després a un de Barcelona i ara vaig a l 'Hospitalet, a aprendre la tècnica del tiffany, una tècnica creada al final de segle passat per Charles Tiffany i que
consisteix a fer un mosaic de petites peces de vidres de colors lligats amb una pasta especial inventada per ell, en lloc de fer servir el plom, com en els grans vitralls. És una tècnica molt maca i penso que podré introduir-la en cl ta l le r un cop l 'hagi après.»
— L e s m a n u a l i t a t s són només per a dones?
— « N o . És ve r i t a t que normalment hi ha més dones que homes en els tallers de manualitats, però és perquè a ells els fa vergonya el que diran. En realitat. hi ha molts homes que són uns veritables manetes per fer coses delicades i petites.»
ELS ENTRETENIMENTS
ENCREUATS GIRALT
Horitzontals: 1.- Vacil·lar tot caminant. 2.- Que es rifa de la gent. Ventet suau i agradable. 3 . - La FNMT ha advertit a la Seca de Catalunya que la col·lecció amb valor facial dels que ha encunyat i presentat recentment, és il·legal. Acció de donar la primera escomesa. Carboni. 4.- Fòsfor. Recollir els desvalguts en un establiment de beneficència. Negació. 5.-Gram. Facin rima. 6.- Temps que dura la claror del sol. Aglà. Vocals de pitrera. 7.— D'una primor, finesa, petitesa., extremes. al revés. Escabrós, salvatge. 8.- Disc de llarga durada. Idèntics. L'est. 9.- 50 romans. Connexió d'una cosa amb una altra, a l'inrevés. Propietaris. 10.-Municipi de la Cerdanya. Costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual.
Verticals: 1.- Herbàcia papilionà-cia que é> conreada com a farratge-ra. 2.- Adinerat. Elevació de terreny, més o menys rosta, que so-breNun del terreny circumdant, de baix a dalt. Litre. 3 . - Afilarà, aprimaran. Ei!, interjecció. 4.-Més que ni i cal. Aqueix. 5.-3.1416. Aparen-
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
1
2 • 3 flP fe* 4 • mm •f 5 ÍÉIÍ
6 • 7 ïiHf
8 • £& 9
HBi
• 0 • m ces visibles d'un objecte o d'una persona. 6.- Que es diu parlant, no per escrit. Lleida. Article d'ús femení. 7.- Estat d'inactivitat pel qual passen determinats animals quan les condicions del medi ambient són desfavorables. Luxemburg. 8.- La vocal de sempre. Indo-europeu. Capgirat municipi del Baix Empordà. 9.- El de cartes és una baralla. Eflubi nociu. 10.-Ar-gó. Ocell que encara no ha sortit del
SIS DIFERENCIES
niu. Plantígrad. 11.- Racons d'aliments mal digerits.
•syuiES d|v -01 souiv N3"5 1 -'6 H s\mS\ dl -'8 "P-rcsi l^una -•£ vl·ll 0\r
C\Q -"9 'uiiui^ 'unuov -"S 'i'S; JtMisy d --f J •wiV s"3"d -•£ TJO s-irc.lia -i jcfaiixIuiBJx-·l :S]B|UOIIIJOI( 9pn|o$
M.ROS
SOPA DE LLETRES GIRALT
En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit sinònims de MALMETRE
E E K C V B J T A 1
S L S O B A T R E Z
T R D G Z J A S D K
A R A Ç u C Q E R A
V F E N N E S Y L S
E M O E E T R T M X
L 1 R L R M E R R L
L T P U L R L G A T
A N 1 H A A N A U R
R R Q R O P R V M H
'.rejlíunjsa 'íuieq 'jpjjsnSss 'JTïjuaij 'JinjjsaQ içpnjos
ESCACS J. ESCUDER
Tot i els alfils de diferent color, la victòria negre no es fa esperar. Masserey-Gallagher, Ginebra, 1995.
•Vi I£B±
•!•_• D O C •fa
lusuqpg ure,<irenü JJ^JJ -9 jireAEp U3nfc|d 1 jjçd 3ZH s-aíxvea w e a ozHVa*d<p<iz'oíd i :9P"i°s
iüROGLIFIC GIRALT
HISTÒRICA FONT DE L'ESCALA La construcció d'aquesta font als afores de l'Escala fa 200 anys
donà aigua potable als escalencs.
5 0 0
es t
LLATEM
OJHVIIYTlíPMK(3ils3(d)dOHCrad:9Pn|<»S
SOLUCIÓ DIFERENCIES
ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 22 de març de 1996 APUNTS 33
ELS CINEMES
«Apolo 13» Director: Ron Howard. Intèrprets: Tom Hanks, Kevin Bacon i Bill Paxton. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell. • L'Apolo 13 té problemes i és possible que no pugui tornar mai a la Terra. Els astronautes Lovell, Haise i Swigert s'enfronten a la terrible realitat.
«Braveheart» Director: Mel Gibson. Intèrprets: Mel Gibson, Sophie Marceau i Patrick McGoohan. Sala: Principal, de Sabadell. • Segle XII, el rei escocès mor sense deixar hereu. Els anglesos reclamen el tron. Sir William Wallace, patriota escocès, lidera la rebel·lió contra els anglesos. El rei Eduard envia la seva nora, la princesa Isabel, perquè pacti una treva amb Wallace.
«Casino» Director: Martin Scorsese. Intèrprets: Robert de Niro, Sharon Stone i Joe Pesci. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.
• Ascensió i caiguda del jugador Sam Rothstein, que viu una aventura amorosa amb Gin-ger, la qual cosa amenaça la seva amistat amb el seu soci, Nicky Santoro.
«Doce monos» Director: Terry Gilliam. Intèrprets: Bruce Willis, Madeleine Stowe i Brad Pitt. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.
• Any 2035. El món és un lloc inhòspit on la raça humana ha estat exterminada en un 99 % per un virus estrany que només ha respectat els animals. Els humans que han sobreviscut a l'epidèmia viuen en unes comunitàries sota terra, dominats per una autoritària tecnocràcia científica. Des d'aquest últim refugi del que va ser la civilització un tal Cole és enviat finsl'anv 1996.
• SANT CUGAT
4.»,7.t5,«t8S
Stpt: 2 12 4.15, "tm,
SMtfif» &mi
T SABADELL
Oneart-tres SaAtoyseBtóldad 4.00,6.00,8.15,10.30 ^*S& amamimu&»,úma projecció: 10.45.
4 . 1 5 , 7 ^ * 1 1 ' Eutope Toyaar'
_ . * *«,&
430,650,8.10,10.30 «wtfdres, úNmpnHoft: 10.45. Dissabte: 11.00.
Sessions golfes de dissabte
fiwa|érewrt9
•Mmmim\,~--^m, -m^ ?|^^^^2i^ jm
r*í. m • RUBÍ
HubíPaiaoBl ToyStóry *%'*% .
ïmkAmàk
mmi»z .íimmt- ^j
ÍWÉf9tece3 Pod«<36a*od|| m$mmm, 10.40 fÉH M Af»fo13
RuWPalace5 Bato ,/-,^. NuncaJaMM'
i 1230
• SABADELL
Ctrwart . 12 monos 4.00,6.00,4,15,10.30 Poderosa sfrodte - 4.00,6.00,8.15,10.30 Paflaèmue* , 4Í», 6.00,8.15,10.30 Bat»/Nixon / *00,5.30/ÏM, W.15
c*b& •„ ?<; '* ' +iV:_*oo,7.oo;n.if Omxmï&sabte, intima pfofam: 10.45
Kursaa)5 CasifWÍlltff 4M,TX, 10.40
Kursaal 6 Ser^y^BWWad SJXJM, t0.30
Kursaal 7 Apctot%SL 4.50,7.20,10.35
Kursal8 Cazak^/fcflerosa; ífrodJta -
Kursal9 * " * • 420,6.30,8.35/10.35
Kursaal 10 P « * * » 4.05,6.15,8.35,10.55
Kursaal 11 12 mones . i 4.00, &20,8.40,11.00
«Inglés que subió una colina però bajó una montana» Director: Christopher Monger. Intèrprets: Hugh Grant, Tara Fitzgerald i Colm Meaney. Recomanda: apta. Sala: Rubí Palace 4, de Rubí.
• Any 1917. Quan els cartògrafs Reginald Anson i George Garrad arriben a un poblet gal·lès per mesurar l'alçada del Ffunnon Garw, la muntanya del poble que tots els habitants consideren el seu bé més preuat, es troben amb el grup de gal·lesos més excèntrics que mai es podien haver imaginat.
«Nixon» Director Oliver Stone. Intèrprets: Anthony Hopkins, Joan Alien, Powers Boothe i Ed Harris. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Eix Macià, de Sabadell.
• Film biogràfic sobre Richard Milhous Nixon, que tracta de diferents aspectes de la seva vida pública i privada.
«Nunca hables con extranos» Director: Peter Hall. Intèrprets: Rebecca de Mornay i Antonio Banderas.
Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola.
H Una psicòloga criminalista, Sarah Taylor, treballa en el cas de Max Cheski, un home acusat de cometre assassinats en sèrie que vol evitar el judici al·legant alienació mental.
«Pena de muerte» Director: Tim Robbins. . Intèrprets: Susan Sarandon, Sean Pcnn i Robert Prosky. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell: Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.
I Helen Prejean és una monja catòlica atrapada en una crisi moral. El seu ofici com a consellera espiritual d'un assassí condemnat a mort la transforma
en una defensora en contra de la pena de mort.
«Poderosa Afrodita» Director: Woody Alien. Intèrprets: F. Murray Abraham i Claire Bloom. Sales: Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Fa anys que Larry està casat amb Amanda i acaben adoptant un nen acabat de néixer. Larry està tan admirat de) nen que pensa que la mare biològica ha de ser una persona superdotada, i decideix buscar-la.
«Sentido y sensibilidad» Director: Ang Lee. Intèrprets: Emma Thompson, Alan Rickman i Kate Winslet. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Cineart-tres, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell. H Elinor i Marianne són dues germanes sense recursos econòmics després que la fortuna del seu pare difunt va passar al seu germanastre, John, que està casat amb Fanny.
«Toy Story» Director: John Lasseter. Intèrprets: dibuixos animats. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Euterpe, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.
• Woody és un ninot vestit de cowboy i Buzz Light Year és un sofisticat astronauta. L'arribada de Buzz a casa d'Andy, un nen de 6 anys. suposa per a Woody ser relegat com a joguina favorita, per la qual cosa es converteixen en rivals.
1 5 Torreblanca Josep P u i g i C a d a f a l c h . s/n . T 589 24 8 1
2f>() p i c s T O T A I . A N I T ' . l iquii l- j ( ir^'MK'N i Ai. i l iU' i
( l l v i l k's M l , \ K ;i-. S ADMI: I I \ AH
ra S StfMT CUGAT Tots els dissabtes
SESSIONS «
ESTRENA 2a SETMANA 2a SETMANA
»
3a SETMANA
#r SP
d 7r
SENTIDO ^SENSIBILIDAD
4 . 1 5 - 7 . 0 0 - 1 0 . 0 0 DISSABTE «GOLFA»: 00.45 -13 ANYS
4 . 3 0 - 7 . 1 5 - 1 0 . 1 0 DISSABTE < GOLFA»: 00.45 -13 ANYS
4 . 1 5 - 6 . 1 5 - 8 . 1 5 - 1 0 . 1 5 A P T A
4 . 1 5 - 7 . 0 5 - 10.OO DISSABTE <G0LFA»: 00.45 - APTA
D i s s a b t e 2 3 , a les 0 0 . 1 5 , « Q O L F A » : ROJO en V .O . / D i s s a b t e d i a 3 0 , a l e s 0 0 . 1 5 , «GOLFA»; SPEED.
©CINESR Al i t r v i i de l ' u p c c t i d o r
52 SO 53 32 S3 532 ^RnHRMMBSB TRBWIIIHSBSw #S»»WBSK*ÏWSS ^WBBESSStm W"'!^Htmii iSSSSSBBSHBIBSwsï DimecresdUí
de l'espectador Carnet d'estudiant
universitari Carnet més
pans 65 anys Accessos
minusvàlids
CARNET ^j JOVE
Carnet Jove
3 l u i l
Venda anticipada
Reserva per telèfon $$99941
PúpSnack Pagament amb targeta crèdit
34 A P U N T S ELS 4 CANTONS / Divendres. 22 de març de 1996
L'AGENDA
• Radio Sani Cugat • IK- dilluns a dhendres ~-de 7 a 7:31) h.Jil despertador,
amb Joan Vallvé. —De 7: 30 a HI li../ / gall del
monestir. Revista d'actualitat De 7:31) a l) h..notícies d'àmbit general. De 9 a 1(1 h.. la lera edició de l'intorniatiu Sani Cugat avui. Dirigit i presentat per Xavier Fornells.
—De 1(1 a 12:45 h.,l)tes de radio. el magazine. tispais de divulgació, entreteniment i participació. Presentat per Ma-ribel C'ayuelas.
—De 12:45 a 13 h„ Amb molt de gust, espai de gastronomia amb Pep Blanes.
—De 13 a 13:30 h.,Sant Cugat Avui. l'informatiu.lona edició. Ldita i presenta Natàlia Linares.
—De 13:30 a 14 h.£ntituts. Dirigit i presentat per Xavier Casanovas.
—De 14 a 18 h..Vol de tarda. Música suau seleccionada per Albert Martín.
—De IX a 21 h..-l/ lloro. Un programa de Salva Vallvé. Lis* divendres. de 20 a 21 h..Riff Ruff. Música heavy amb Marc Picanyol.
— de 21 a 21:20 h.,1.esportiu. Dirigit i presentat per Carme Reverte.
-De 21: 20 a 23 h..Sons i estels. Presentat per Pere Pahissa.
— de 23a24h: DillunsL'lí/jícv; am: \i.'. l 'n pro
grama de Saba Vallvé. Dimarts: l.'estrena. I espai de
cinema de KSC. Dimecres: Hores extres. Amb
Lduard Garcia i Rosa Ma. Jané.
Dijous: l'iure a la temi. Programa de Xavier Casanovas, Natàlia Linares i Mònica Costa.
Divendres:Vallès sense Fronteres. Presentat per Fatiha i Ha-med Ben Hammou.
—De 24 a 7 h.Música al teu costat.
—De 7 a 24 h„cada hora, connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius.
• Dissabte —De 8 a 9 h.Jílgall del monestir,
amb Xavier Fornells. —De 9 a 10 h.,Vmre a la terra.
(Repetició). —De 10 a 11 h. flores extres.
(Repetició). —D'l 1 a 12 h.Game Over. Amb
Xavier Montero. —De 12 a 13 h.Jíl magatzem,
Amb Oriol Costa i Amanda Sans.
—De 13 a 14 b.Avant Matx. Amb Carme Reverte i la redacció d'esports.
— De 14 a 15 h.,Vallès sense fronteres. (Repetició).
- -De 15 a 16 h.. Aquells meravellosos anys Amb Josep Maria Alvira.
—De lf> a 20 h.,Super D], presentat per Xavi Montero. De 20 a 21 \\..Simes vibracions Amb David Villena.
—De 21 a 22 h.,Salmaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Ceron.
—De 22 a 8 h., Música al teu costat.
• Diumenge —De 8 a 9 h„£7 dia del Senyor. —De 9 a 9:30 h.JZsport en
Marxa, lera edició. —De 9:30 a 10 h.£l racó de
la poesia. Amb Joana Francesca Garcia.
—De 10 a 10:30 h./trrels. Un programa de Rogeli Padró.
—De 10:30 a 14:30 h., Roda d'amics Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas.
—De 14:30 a 15 h.Jïsports en marxa, 2ona edició.
—De 15 a 16 b. Aquells meravellosos anys.
—De 16a20h.^upec£)/. —De 20 a 21 h.fones Vibra
cions. —De 22 a 7 h„ Música al teu
costal. —Dissabte i diumenge, de 8 a
22 h., connexions horàries amb Catalunya Informació i butlletins locals.
SANTS
• Divendres 22 —Benvingut. Zacaries. Pau de
Narbona
• Dissabte 23 —Josep Oriol. Toribi de Mo-
grovejo
• Diumenge 24 —Agapit
• Dilluns 25 —Anunciació, Umbert
• Dimarts 26 —Brauli
• Dimecres 27 —Rupert.
• Dijous 28 —Castor.
22 D'tWUtOftES
• Sant Cugat
•Centre Cultural —A les 10 de la nit, repre
sentació de l'obra Galileo Ga-lilei de Bertolt Breeht, al Teatre-auditori del centre Cultural.
•Valldoreix
• Taula rodona —A les 8 del vespre, xerrada
sobre La guerra civil al Vallès a càrrec de J.M. Solé, al CA-sal de Cultura.
• Mira-sol
• Música —A 2/4 d' l i de la nit. actuació
del grup Smiling Service al Casal Cultural de Mira-sol.
• Rubí
•Ateneu —A les 9 del vespre, xerrada
sobre els Nous models d'esplai a càrrec del grup d'esplai L'Eixam a l'Ateneu. Entrada Lliure.
L A P R O P
23 • Mira-sol
•Casal Cultural —A les 6 de la tarda, espectacle
interactiu musical La màgia de la música al Casal de
Canut i Bicito són els responsable d'aquesta obra.
Carles Canut actua al Teatre
L? últim muntatge de Calixto Bieito es podrà veure aquesta nit al teatre-auditori inter
pretat pels actors Carles Canut, Toni Sevilla, Mingo Ràfols i Roger Pera, entre d'altres, que donaran vida a l'obra Galileo Galilei de Bertolt Breeht. L'obra, segons el director, «parla de política» i ha estat muntada en relació amb el moment i el lloc en què s'ha de veure. L'obra està emmarcada en el franquisme. E.A.
Mira-sol.
•Valldoreix
• Casal de Cultura —A les 7 de la tarda, selecció
comentada de video clips a càrrec de Jordi Turtós. periodista de Tv3 al Casal de Cultura de Valldoreix.
• Rubí
• Maristes de Rubí -Al matí Festival Cançó Res
posta al Teatre municipal La Sala.
• Conferència —A 2,4 de 6 de la tarda, con
ferència sobre Relajacion a la Medilacion a càrrec de Salvador Miró a la seu de la Societat Teosòfica Espanvo-la.
•Celler —A les 7 de la tarda, subhasta
de l'obra que formava part de l'exposició Alícia en el país de las Maravillas de Lolo Gómez.
• Mostra de Teatre Humor Internacional —A 2/4 de 10 del vespre, ina-
guració de la mostra amb l'actuació del pallasso Jhonny Melville amb l'espectacle Benvinguda. Actuarà l'artista Howard Buten amb la interpretació del seu personatge Buffo, a La Sala. Finalitzarà el programa d'actuacions la companyia Txo Títeres amb
l'espectacle de titelles RL9N al bar del teatre.
24 D I U M E N G E
•Valldoreix
• Festa de Primavera —A partir de les 12 del migdia.
audició de sardanes amb la cobla Juvenil de Bellpuig i una exposició d'obres del concurs de pintura, al Casal de Cultura de l'EMD de Valldoreix.
• Sant Cugat
• L a Xarxa —A les 12 del migdia, la com
panyia ínfima La Puça presenta l'espectacle Fes-te la festa, al teatre-auditori del Centre Cultural.
• I V Caminada Popular —A 3/4 de 6 del mati, sortida
de la caminada popular Cer-danyola-Ripollet des de la plaça del Monestir. Inscripcions al CMSC.
• Mira-sol
• Cinema —A les 6 de la tarda, projecció
de la pel·lícula Pulp Fiction al casal Cultural de Mira-sol.
Caroline Dreams participarà en la mostra.
Teatre d'humor a La Sala
L a Mostra de Teatre d'Humor Internacional arriba aquest cap de setmana a la tercera
edició. Dissabte a la nit es representarà l'espectacle central, Buffo, interpretat per Howard Buten. Moments abans d'aquesta funció, i al vestíbul del teatre, tindrà lloc l'actuació del pallasso Johnny Melville, mentre que diumenge actuarà la clown Carolina Dreams. La companyia Txo Títeres actuarà amb RE9N. E.A.
• La Floresta
• Música —A les 7 de la tarda, música
al bar Dada a càrrec del Pas Zebra Trio.
•Rubí
• Mostra de Teatre Humor Internacional —A les 6 de la tarda, actuació
de la clown Carolina Dreams al vestíbul de La Sala. Després actuarà Howard Buten amb la representació de Buffo i tancarà la mostar l'espectacle de Titelles RE9N.
26 •Sant Cugat
•Aula Cultural —A les 8 del vespre, xerrada
col·loqui sobre Les nostres perspectives econòmiques en el si de la Unió Europea a càrrec de Heribert Barrera, glossa l'acte Montserrat Obiols, a l'Aula Cultural del CMSC.
• Casa de Cultura —A les 10 del vespre, cicle de
conferències i audiovisuals sobre Nova Zelanda a càrrec de Lluís Puig a la Casa de
Cultura.
27 D I M E C R E S
• Sant Cugat
•CMSC —A les 10 del vespre, projecció
de videos del grup de Muntanya i presentació de les sortides de la nova temporada a la sala d'actes del CMSC.
• L a Floresta
•Música —A les 9 de la nit, concert
del grup de pop espanyol 7 Muelles Duo al bar Dada.
28 •Sant Cugat
• U n a hora de música —A les 7 de la tarda, cicle de
música de cambra amb la interpretació de les sonates per a piano de WA. Mozart a càrrec de Marju Vatsel a l'Aula Magna.
HORARI AUTOBUSOS
T UNIA 1 . SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER
-Otos feiners. 1a sortkaV; L'últim servei flnaMza af M U -Dissabte* i f*euus.la L'úWm servei finalitza ei aa»
lOmtas <te cada hora fins a tes 22.20h. * Fjac.de Sant Cugat.
tat* 10 minute de cada hora fins a tes 221 Oh. d» F.Q.C. de Sant Cugat.
I n r t l i n dea 4» rAvls*p4ftlMi».1 -Otos feiners. 1a sorMa: O M W w i f t M É » 80 ininuts de cada hora fins ales 21.50h. L'úMm servei Analitza al seu lewmMfff f tació de F.G.C, de Sant Cugat. ^XeaaMMltsathis. 1 * « 4 l l p j £ Í ^ L'úÉmserveifinalitza ef seu Ütàmtjà«rlelacíóde F.G.C. de Sant Cugat.
/feconafirt. Mas Jtaner, EatacUUkt-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mmcat Torreblanca, CAP,A*m$aiiGmCt4mEmMli*a-sol. MasJaner.
• LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT
feiners. 1a sorüda: OfcMfcOMeh I «k 18146 minuts de cada hora fins a tes 22.16h. 1a sortida; OMOh-OB+Sh i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a tes 22.16h.
« d e Sa** I -Otos feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a tes 22.23h. -Dissabtes 1 festius. 1a sortida: 09.23h-O9.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins ates22.23h.
SertWudMd·rEstacMFOjC. -«es feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a tes 22.35h. -Dissabtes i festius, la sorüda: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.
Recorregut Sant Domènec, CAP, Sani Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.
• LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA LES PLANES
SorHd·sd·sd·F. -Dies feiners. 1a sorU£0B^30h del matti -Dissabtes I festius, fa sortida: 08.000
SerttdM«fesdert2stae»>. -Dies feinera. 1a sortida: 07i0h del mati -Dissabtes i festius. 1a sortida: O8.50h dat
Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centra, Cem.UarTotesta.F.C**». ^
• A 3. SANT CUGAT-RUBI-TERRASSA
-Dies feiners. 1a sortida: '05.40h-06.25h \m -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h r a i l -Sortides aAfckmatse Terrassa: 06.55b.
T A 3. SANT CUGAT-BARCELONA
-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i els -Dissabte*, la sortida: 05.15-05.40 i 06.10H -Diumenges I festius. 1a sortida: 07.10h i al» -Sortides addicionals a Cerdanyola: 2Z4QM
• A 3. BARCELONA-SANT CUGAT
-Oies feiners. 1 a sortida: 05.45i aJs 15 i45rr*«Éí(»àc«6r»rafins ales21.45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als45 minulsdecada hortf«8ales21.45h. , -Diumenges i festlus.la sortida: 06.45h i ais 45 minuts d* Cada norai fina atea 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22l5h (feiners).
ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 22 de març de 1996 ^ A P U N T S 35
L'AGENDA
• Conferència —A Ics 7 de la tarda, Alfred
Pastor parlarà sobre Les darreres actuacions arquitectòniques: la nau sud de l'església i la zona nord del claustre a la Casa de Cultura.
•Conferència —Al CMSC, conferència sobre
L'atletisme i la formació esportiva a càrrec dels entrenadors de l'Escola d'Atletisme del CMSC.
LA SALA
•Rubí —El dia 23 i 24 de març a
2/4 de 10 de la nit i a les 6 de la tarda, respecativament III Mostra de Teatre d'Humor Internacional ^mb Buffo de Howard Butten i Benvinguda de Johnny Melville.
TEATRE-AUD1TORI
• Sant Cugat —El divendres 22 de març a
les 10 del vespre, representació de l'obra Galileo Galilei de Bertolt Brecht. Intervenen Carles Canut i Roger Pera, entre d'altres actors, dirigits per Calixte Bieito.
ALTRES ACTIVITATS
•Sant Cugat
• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4
anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris.
•Centre Cívic de la Floresta —Tallers de ceràmica, expressió
corporal, expressió plàstica, dans-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres de 4 la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organització: AEEA L'Esplai i Ajuntament.
•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música de banda,
de costura, manualitats, gimnàstica de manteniment i pintura. Casal per a joves i adults, i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 675 51 05. Organització: AM L'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.
•Casa l Cultural de Mira-sol —Tallers de teatre,, natura,
plàstica, ceràmica, costura, literatura, còmics i veu i interpretació. Sessions de contes d'arreu del món i altres activitats. Informació de 5 de
PftftlliPisbÉTORN HLÈTONS
Dia/Poble 1 Farmàcia (adreça) 1 Telèfon
1 Sant Cugat Teixidó (RWa. del Celar, 97) 67477 49 2 y
J Cerdanyola Àlvarez (Galeries Unicentro) 69267 21
ï Rubí Roca (Av. Barcelona, 55) 6990953
I Montcada J. Relat (C/Major, 89) 5841481
jj Papiol A.m(Av.G6neraMBt,35) 6683967
• Sant Cugat BwfciguBS (Alfons Sate, 46) 6740483
D Cerdanyola Bach(Pgd8lesCordetes) 6922367
; Rubí Oriol {C/Za*Q, 28) 6894398
\ Montcada CapdavJa (Conca, 10) . -
j Papiol A.\$(Ay,&xteralH8*,33 [ 6083987
1 Sant Cugat Monl<aa.Ta*«,40) A «53344 < Cerdanyola V*(fttfCatalunya,l7) 6921130
s RuW Gap9rt(Tom»Oriol,4) 6986899
: Montcada CapoMa (Conca, 10) . «*
ï Papiol A.v%(Av.Gen«État,35) - 4113967
B Sant Cugat £ Cartanyola
Fometfttowl Farrés, i R j ^ (Sant Ramon, 169)
ïSÉL _ 3 i
Dumfflb1a.Mocfcada,37) fiq1S43
• Paie» 1 7 I B » A.WJ(Ay.Qéiwa«at,35) M*er
5 ÏSHHHL
SantCtaat OaWiH»ch(P9.SantMaflL50) ^ <M3353
;rtÉÉ9g^0r^aBCaro^yota,1) £ «g2368
p<àmàifom*i.n •Htmn M
iSÉÉL "r>*slï"°r í*' *>?' • •HifWHMf»
in»*.
(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del matí de demà. (2) D'1/4 de 10 del matí d'avui a les 10 de la nit (3) De les 10 de I a 1 * a V4 de 10 del matí de demà.
la tarda a 9 del vespre al telèfon: 589 20 78.
• C a s a de Cultura —Balls de saló i taller de ma
nualitats i cuina. Informació al telèfon 589 13 82.
•Casa l de Cultura de Valldoreix —Cursos de balls de saló per
a persones majors de 16 anys. Informació i inscripcions al telèfon 674 45 99.
•Atenen Santcugatenc —Curs-taller de dibuix i pintura
a càrrec d'Adolf, curs-taller
de manualitats a càrrec de Maria Antònia Navarro, Curs de modelatge i escultura a càrrec d'E. Llopart i filatèlia i numismàtica tots els dijous. Inscripcions i detalls al local de l'Ateneu o bé als telèfons 674 60 28, 675 43 88 i 674 7208.
•Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta —Curs de balls de saló, ioga,
karaoke i Cafè Literari de l'Ocell Radiant. Informació i inscripcions al telèfon 674 78 33.
SERVEIS Ajuntament 589 22 88
Ambulatori Les Planes 675 51 05 Bombers Bellaterra ^8828080
Bombers Generalitat 085
Bombers Rubí .8998080
CAP 4.Ü1122
CAP urgències / $89 44 55
Casa de Cultura 11382
Casal Valldoreix
Catalana de Gas
Centre Cívic La Floresta
Centre Cívic Les Planes
Centre Cultural Mira-sol 589 2 6 f
Cinemes SL Cugat (Reser) 5890941
Correus 6747096
gjJjM»12 Creu Roja SantCagat^ 6741234
g g Q 8 7 6 Creu Roja VaMorcbc " ^ 674 24 59
1 1 1 0 3 8 8 Dispensari La Florerta
Ent Municipal descentrar».
ENHER Rubí
mm*.*****.mm jM^VaMmíx
etajBJtoaonatdePotcia"
Uf»»*** ,
Üfiü Sàat Cugat Comerç
_i2 8IMR (Aigua»
Valldoreix (parada) 674 11 11
Grua 674 33 71
Aigües La Floresta 6742089
AAPPiWMra-sol 6742018
AAW Verge Carme Mira-sol 6741003
AAW Sant Joan Mra-sol 6747103
AAPPIWValdoreix 6742197
AAPP i WC. Montserrat V * 6742105
AAPPWCanMa)6Val. 674 5049
AA Prop, i Veïns La Floresta 674 2089
AA W Aiguallonga U flor. 674 5129
Ass. Consumidors 2684567
US (Cita prèvia) 5893080
WawBaaa» (91)5434704
RGanania» Catalunya 5891212
H.Val<fHetwn 4272000
H. Sant Jo« aVDÍu 2034000
Unitat Coronà* 2481040
TeldefEajarança 4144848
Informadi Carreteres 2042247
IrtonaiclóA·rcport 478 50 00
nvnnnaRKij w a 1 4900202
1ntonnaQl6fttt 3188750
OMC 58931,88
PoWWcTwHiiince 5891732
PfOMW»,_..>,. S891732
• ENTITATS
ASW ;M^. 6753503
* * « « » - . - 674 25 70
c^mmi 9Ww«B
1 rnaifitMuMi DWwSvB
cn>mémKMy 67453 «6
CoraJíHlalPf^ 67410»
*«*mm:- 6752862
B T « M « * : - . Í748Í6J
QmoMmMÉÈMt 674*314
6T56958
tdgÜIBilSBXMto eQBSam
n irMaHKf'-· ' 68» 62 82
•Rubí
•Balls de saló —Cada dissabte i diumenge, el
Casino organitza balls de saló a partir de les 9 del vespre.
• I Concurs de contes —El Casal de la Gent Gran
de Rubí organitza el primer concurs literari de contes adreçat a escolars fins a 8è d'EGB i a persones de 14 a 99 anys en una segona modalitat. Els treballs hauran de ser presentats al Casal fins al proper 8 d'abril.
EXPOSICIONS
• S a n t Cugat
•F i ra r t —Firart. Exposicions el lr i 3r
diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça del Monestir.
•Monestir-Centre Cultural —Fins el 31 de març, exposició
r e t r o s p e c t i v a de J o s e p Grau-Garriga al Claustre del Monestir i al Centre Cultural.
•Sales privades
•Mercantic
I -ira permanent d'art i antiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert els eaps de setmana. Telèfon: 674 49 50.
• Galeria Canals — De 11 al 31 de març, pintures
i tapissos Josep Grau-Garriga.
• Espai Lluís Ribas —Exposició permanent d'obres
de Lluís Ribas, al carrer Go-rina. 6.
• Estudi Ferran Martí —Exposició permanent d'obres
de Ferran Martínez, al carrer Gorina, 6.
• Sala Rusinol —Fins el 19 de març, exposició
del pintor Josep Moscardó.
• E l Celler —Del 14 al 28 de març, ex
posició de Lolo Gómez a El Celler de Rubí. Sota el títol de Rdo. de recuerdos Gómez presenta una mostra d'objectes transformats.
BIBLIOTEQUES
• Biblioteca Centre Borja de : Sant Cugat —Universitària. Oberta tots els •
dies de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 8. Telèfon: 674 11 50. ,
• L a Floresta —Biblioteca de l'Associació de " .V
Propietaris i Veïns de la Fio- •;,* resta. Plaça d'Aiguallonga, -número 1. Oberta de dilluns ?^fi a divendres de 10 a 1. Te- "*ÍF' lèfon:674 2089. ' $&-.
•Biblioteca del Mil·lenari de V f l Sant Cugat " ^ —Centre Cultural. Oberta tots ,'f f'
els matins de dimarts a di- . i i j vendres d 'H a 2. Tardes dè\*S? dilluns a divendres de 4 a*3^T 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a x'ÍK 2. Telèfon: 589 27 49. '," .
•Biblioteca Club Muntanyenc. -Sant Cugat -•; —Plaça Barcelona. Oberta de'" '
5 a 9. Telèfon d'informar <*•• ció:674 53 96 5
•Arxiu Municipal de Sant Cugat ••;•: —A l'Arxiu Nacional de Ca-' .
talunya. Telèfon d'informa-, ció o per qualsevol consulta: 674 69 93. :•
•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta
dijous, divendres i dissabtes, de 4 a 8.
•Biblioteca Martí i Tauler de Rubí —Edifici L'Escardívol. Horari
feiners: de 4 a 9. Dijous i dissabtes: de 10 a 2. Telèfon d'informació o per qualsevol consulta: 588 72 71.
EL MES PERILLÓS DE LA SIDA ES NO SABER-NE RES ASSOCIACIÓ C IUTADANA ANTI-SIDA D E CATALUNYA Carrer Sepúlveda, 181 «08011 Barcelona A J U T - I N F O R M A C I Ó - P R E V E N C I Ó
9 7 2 / 2 1 9 2 8 2 , G I R O N A 9 3 / 2 0 7 4 6 7 2 I 2 5 4 7 1 9 3 , 9 7 1 / 3 0 3 2 3 0 , E I V I S S A
COL·LABORA COM A VOLUNTARI O AMB APORTACIÓ ECONÒMICA (c/c. Núm. 026620.50. Agència Núm. 5O0 de la Caixa de Catalunya)
B A R C E L O N A
C À R I T A S AJUDA A LES V Í C T I M E S D E R W A N D A I B U R I N D I
En coordinació amb Càritas Rwanda I Càritas Internacional.Aportacions al compte corrent núm. 1170-76 del BANC POPULAR ESPANYOL o directament Càritas Diocesana (c/ Francesc Ciurana, 10), especificant que l'ingrés és per aquesta campanya
CIHTRI D'ESTUMS MUSICALS I HUMANS
TALLEDA RIC0MÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,
flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.
VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS
C/ Btlmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat
rJ „l _ S = [ PRESSUPOSTOS
ÇÍljjt/l·^ B L ^ B SENSE COMPROMÍS
JOIERS- TALLERS PROPIS
OCDMO RELLOTGES D'ACTUALITAT SARDA DE LES MILLORS MARQUES
J B R E J T L I N G J^amÜtOIl ® MEGA _ A
KRONQS *JUNCHANS <n°«'rJ2Lj2tn*
\Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat
4$m ' * V M *
ir Servei • Gratuït a
Domicili Mercat Pere San, 120 5891448
Mercat Torreblonca, Porada 1-5 6751389
36 ELS E CANTONS Sant Cugat M Vallés Sant CugM tó Vallès G Xemc i * fW <-: S2.
Divendres, 22 de març de 1996
L ' E N T R E V I S T A
P I T U A B R I L . Conductor de «La barberia» i dels informatius de cap de setmana de TVE a Catalunya
« Som els germans pobres de TV3» Sis temporades a La barberia i haver estat el conductor de tots els informatius del circuit català de TVE l'han convertit en un dels periodistes més coneguts del país. Té 38 anys, va néixer a Vilassat de Dalt, viu entre Caldetes i Sant Vicenç de Montalt i té clar que La barberia ha estat, televisivament, la seva sort i la seva desgràcia.
JORDI CiRAU H —Té bon nas per a les notícies.
— «Diuen que un bon nas denota personalitat.»
—Si a la tele només hi surten guapos, vostè ho deu ser.
—«No és veritat. I a camera és un aparell molt estrany que a vegades s'enamora de personatges estrafolaris.»
—A la tele ser guapo és garantia d'alguna cosa?
—«No. Als EUA els presentadors d ' in format ius són gent madura i normal, perquè així no distreuen l'espectador de la notícia. Ni amb la corbata.»
—Com va arribar a la tele? —«Fent reportatges de cap de
setmana. Després em van oferir el Bon dia, el primer informatiu de matí.»
—Costa treballar a l'ombra de TV3?
—«No. S'ha d'acceptar que Sant Cugat no té ni els recursos ni el pressupost de TV3. Som els germans pobres de TV3.»
—El pressupost ho és tot? —«El nivell periodístic és sem
blant, però el mitjà hi fa molt. Fent un símil futbolístic, hi ha grans jugadors que només se'ls reconeix quan arriben al Barca.»
—TV3 és la televisió nacional. —«No en tinc cap dubte. I
nosaltres, ens agradi o no, som un centro territorial.»
—Però Sant Cugat ha fet, de sempre, molta feina.
—«D'acord, però penjar-se medalles per això seria injust, com ho és que algú ens negui ara la catalanitat.»
—Troba gent que identifica TV3 amb CiU i Sant Cugat amb els socialistes?
—«Sí. El que és clar és que són
Foto: EL PUNT.
«'La barberia' ha estat la meva sort i la meva desgràcia. M'ha donat reconeixement i notorietat,
però m'ha atrapat com una presó amb barrots d'or»
dues televisions públiques i encara que hi hagi control parlamentari, els directius estan nomenats per un govern i, t'agradi o no, sempre es decantaran cap aquest govern.»
—Com li ofereixen La barbe-
—«A Ràdio Barcelona feia una tertúlia de futbol amb polítics i el cap d'informatiu de llavors, en Ramon Font, va decidir provar-ho a la tele. La idea de fer-ho en una barberia va ser seva.»
—Prefereix tertulians fixos o la
fórmula actual? —«Els programes de televisió,
com els equips de futbol, tenen un cicle. I quan s'acaba, o el mates, o el renoves.»
—L'èxit el va sorprendre? —«Nosaltres i la direcció van
ser els primers sorpresos perquè de fet es feia per omplir un forat.»
—La millor temporada? —«La te rcera , l 'any de la
incorporació de Carles Canut.» —Ho diu per l'audiència? —«Per l'audiència i per intuï
ció. Mai no ens van convidar a tants sopars i a fer tants pregons.»
—Que li deu a La barberia! —«Ha estat la meva gran sort
i la meva grans desgràcia. M'ha donat reconeixement i notorietat, però m'ha atrapat com una presó amb barrots d'or i m'ha impedit fer altres coses.»
—Està cansat de fer-la? —«Si et dic que sí, el director
m'esbroncarà, i si et dic que no, no diré la veritat. Diguem que per la temporada vinent m'agradaria fer una altra cosa.»
—I no poleix la llengua de Cer-vantes per si de cas?
—«Ja estic bé on estic.» —No vol fer la competència a
en Pellicer? —«No m'hi veig. Conec les
meves limitacions i el meu discurs televisiu és molt de casa. I prefereixo fer coses com La barberia, que algú ha dit que ja era com el pa amb tomaca, la botifarra amb seques o la Moreneta.»
—El tertúlia preferit? —«Si em preguntes com a
periodista, en Jaume Sobrequés és un tio genial, tocat per la tramuntana. Sembla nascut per participar en tertúlies i debats.»
—Se li enfadarà en Camps! —«No ho crec. Tinc millor rot
llo amb en Jaume, que té un cor que no li cap al cos i això que en té un bon tros, de cos.»
—Canviant de tema. Tornaria a fer El camaleó!
—«Amb els ulls clucs.» —Va ser un bon exercici per
a l'autocrítica periodística. —«Sí, va ser el programa que
menys s'ha vist, però que ha tingut més ressò gràcies a alguns periodistes que van quedar retratats per haver ampliat una notícia que ni tan sols havien confirmat.»
L A C O L U M N A
AnyGoya EMMANUEl.CUYAS
•
T enia ganes d'anar a Madrid a celebrar l'any Goya com cal, o sigui contemplant l'obra del pintor al Museo del
Prado, però fins ara no m'hi havia atrevit. Em feia por que algú, amb alguna Cope de més i amb els ànims exasperats pel PP, em punxés les rodes del cotxe pel fet de ser català. Dos dies després de les eleccions, veient que els catalans començàvem a tenir bona premsa i bona ràdio a Madrid, vaig encarregar habitació d'hotel per Setmana Santa. No sé si he fet bé, i ara tinc por que la roda me la punxin els altres, els del PSOE, pel fet de ser català, perquè diuen que els catalans —tots confonen els catalans amb Jordi Pujol i amb CiU— tenim la intenció de desmembrar Espanya amb el pacte que Pujol vol fer amb elPP.
Goya, que tenia clar el problema de les dues Espanyes abans que naixessin Antonio Machado i Alfonso Guerra, va pintar dues majas: una de vestida per complaure Aznar i el centralisme car-petovetònic vestit de negre i una altra de nua dedicada a Felipe Gonzàlez i als afrancesats llicen-ciosos que practicaven una altra mena de centralisme, el centralisme jacobí. Amb roba o sense roba, totes dues majas tenen el mateix cos i el mateix cap i jo no sé quina una de les dues ha d'helarme el corazón, el cor o els pneumàtics de català que es troba enmig del PP i del PSOE, que ja és com trobar-se entre Gil y Gil i el president del Compos-tel·la i ser el que rep totes les bufetades.
A Madrid han trobat un Goya que ha resultat que no és un Goya tot i que havien diagnosticat la seva autenticitat el director del Museo del Prado, que és socialista, i el president de la Comunidad de Madrid, que és del PP. Un cop desfet l'error, ara tots dos tornen a estar d'acord i diuen que el Goya no és Goya. Ja ho dic: sembla que s'hagin de barallar, però uns i altres acaben coincidint tant en l'error com en el que és autèntic. I el que és autèntic i fonamental és la unitat d'Espanya, la unitat indissoluble de la maja penjada en un despatx del carrer Ferraz i la maja del despatx del carrer Gènova. I el que és un error és ser català.
S O N S I E S T E L S Pere Pahissa posa música a la nit. És la seva selecció "SONS I ESTELS"
Balades, una mica de jazz, una mica de clàssica, solistes, seleccions d'òpera i música de sempre.
Així és SONS I ESTELS
SONS I ESTELS: De dilluns a divendres de 21.20 a 23h a
RÀDIO SANT CUGAT 91.5 FM \