Dossier Poejocs

POEJOCS_AA-ƒ 31/1/07 16:18 Página 1

Edició: gener de 2007

Conselleria d’Educació i Cultura

Assessorament lingüístic: Antònia Ramis Amengual

Nota: En la transcripció dels poemes, s’ha regularitzat l’ortografia i la puntuació segons les normesactuals. Així mateix, sempre que no implicàs un canvi en la mesura del vers o en el ritme, s’hancorregit les formes no admeses per la normativa i s’han substituït alguns arcaismes pels motsmoderns corresponents.

Imprès a:

Dipòsit legal: PM-286-2007ISBN: 84-96430-88-X

SUMARI

Abans de començar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Proposta d’intervenció educativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Paraules que rimen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Jugam amb la poesia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Cançó del mariner . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Els tarongers de Sóller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

La barraca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

El gira-sol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Barcarola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

La Balanguera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

El pi de Formentor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Vistes al mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

Les cases senyorials (Palma) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

Polls venturers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

Els rústics madrigals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

La fonteta del Calvari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

El cargol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

Sóller-exprés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

La lluna fila . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

Tirallonga dels monosíl·labs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

El mercat de les algues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

Barques de paper . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

L’ordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

Cançó després de la pluja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

Lluna pagesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101

Una cançó “bamba” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105

El viatger, amb un anell púnic exhumat a Mallorca, visita el Museu d’Eivissa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

El jardí de la Reina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113

Vent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117

Romanç d’en Bernadet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121

Joc amorós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125

Plou i fa lluna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129

“A la una...” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133

Arròs blanc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137

La cançó de les balances . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

“Sóc un coixí amb cent agulles...” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

El drac de na Coca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149

Un viatge d’hivern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153

Càntics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

Clam de tardor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

L’avioloncel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165

Ara ve l’estiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169

Estrella blava . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173

Tam-tam . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177

“Jo conec una fada...” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181

L’olivera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185

Romanç de l’autonomia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189

Papallona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193

Porta papers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197

El vampiret Draculet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201

M’estim la nit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205

“Si la mar fos dona…” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209

Poble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213

Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217

Índex alfabètic d’autors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 223

ABANS DE COMENÇAR

El professorat d’educació primària és conscient de la importància del treball de llengua al’escola i de la preocupació gairebé generalitzada per l’adequada adquisició d’eines ihabilitats com l’expressió i la comprensió orals, la lectura, l’escriptura, la creativitat, etc.

El llenguatge és, sens dubte, l’eix fonamental de tots els aprenentatges i ocupa una granpart de la tasca diària a les aules. Hi ha cap dia en què no es treballi el llenguatge? Hi hacap moment en què no s’utilitzi?

En canvi, si plantejàssim aquestes preguntes respecte de l’educació literària o,concretament, respecte del tractament de la poesia a l’escola, podríem observar que, enmolts de casos, a l’educació primària aquest gènere hi és present només d’una manerapuntual i asistemàtica.

Un dels aspectes que pot desanimar el professorat de primària a l’hora de treballar lapoesia és que el seu ensenyament s’ha reduït en moltes ocasions a l’estudi de lescaracterístiques i l’estructura del text, amb la consegüent manca d’interès de l’alumnatcom a resposta. I és que, així com l’ensenyament de la lectura i l’escriptura no es pot limitara l’adquisició de destreses per a la descodificació de signes, l’apropament a la poesia noes pot circumscriure a l’estudi de l’estructura, la mètrica, el tipus de rima, etc.

La poesia és poc habitual en moltes aules de primària i inexistent a la gran majoria debiblioteques familiars de l’alumnat. Tampoc no es representen ni se senten poemes en elsmitjans de comunicació, ni s’inclouen, ara per ara, en les programacions per a infants.

Per tant, si l’escola, en la seva funció compensatòria, ha d’apropar l’alumnat als aspectesculturals que l’entorn quotidià no li aporta, necessàriament haurem d’obrir les portes ifinestres de les aules i permetre l’entrada a l’oratge poètic. Alenarem sense pors,escoltarem, parlarem, recitarem, jugarem, crearem... i ho farem plegats, així la tasca seràun veritable CAMÍ DE ROSES.

La poesia ofereix possibilitats de gaudi i d’ampliació de la visió del món, i constitueix unaexperiència que pot afavorir la millora de l’expressió i la comprensió, l’interès per la paraulai la creativitat. A més a més, la poesia, com a recurs literari que s’ha utilitzat al llarg de lahistòria per expressar sentiments, sensacions i experiències en la nostra llengua, esdevéun mitjà manifest per conèixer, respectar i valorar la tradició cultural i literària més propera.

Considerarem la poesia un acte de comunicació en què l’infant, com a usuari, resulta elvertader protagonista:

• Interpreta un context encisador i s’hi ubica.• S’apropa als pensaments d’un escriptor o escriptora, a la seva època, etc. • Descobreix el poder i la màgia de les paraules.• Participa en un diàleg, en una aventura, que li reclama d’una manera especial

atenció, serenitat i calma.

No obstant això, l’activitat queda incompleta si l’infant simplement llegeix el poema. Non’hi ha prou amb la percepció passiva. Cal la implicació per potenciar els propisaprenentatges mitjançant la bidireccionalitat de recepció i producció.

L’infant és capaç de construir mons possibles alternatius a la realitat i, des del moment enquè actua en el joc poètic, s’implica en una tasca que el treu de la rutina i l’introdueix enel món de la imaginació.

Recordem les paraules de Vigotsky:

De la mateixa manera que el joc és necessari per a l’infant, també la creació literària infantil ésnecessària per a una correcta expansió de la força del seu autor.*

L’interès de l’infant pel joc poètic dependrà principalment de la intervenció educativa.Oblidem la rigidesa i l’exigència merament autoritària de l’escola tradicional. Utilitzareml’organització, l’ordre, el joc, la memorització i la recitació com a recursos que possibilitenplaer, creativitat, reflexió, diàleg...

* El fragment citat és una traducció de l’autora i està extret de VIGOTSKY, Lev S. “La creación literaria en la edad escolar”. Infancia y aprendizaje

[s. ll.], núm. 1 (1982), pàg. 93.

PROPOSTA D’INTERVENCIÓEDUCATIVA

1. LA RECEPCIÓ LÚDICA

La recepció lúdica es refereix a la primera aproximació de l’infant al poema que tractaremamb profunditat.

Triarem un poema tenint en compte el nivell de maduresa cognitiva, lingüística, social iafectiva del nostre alumnat. Pot estar relacionat amb un projecte o tema treballats a classe,una notícia d’actualitat, una celebració especial, etc., o, senzillament, podem treballaraquell poema que ens faci il·lusió compartir amb els infants de la nostra aula.

L’alumne/a també pot donar a conèixer a la resta de la classe poemes que hagi descobertpel seu compte.

La presentació del poema al grup classe es pot dur a terme, per exemple, amb alguna deles activitats següents:

• Audició de la versió musicada (si existeix) del poema mentre els infants elllegeixen en silenci. És el cas de “La Balanguera”, “El drac de na Coca”, “Lacançó de les balances”, etc.

• Lectura expressiva del tutor o tutora. Una lectura oral com a model permetobservar detalls i aspectes que en una primera lectura silenciosa podriensuposar per a l’infant dificultats de comprensió. L’educador/a, en llegir, evita lamonotonia, una lentitud excessiva o la rapidesa, fa correctament les pauses ipronuncia i entona d’una manera adequada. Durant aquesta activitat, l’infant pottenir el text davant, per seguir la lectura, o bé no tenir-l’hi. Es poden alternar lesdues opcions.

• Lectura dramatitzada del tutor o tutora amb l’ajuda d’un altre professor oprofessora.

• Recitació del tutor o tutora amb el suport de poemires (imatges i elements quees van presentant en el transcurs de la recitació per afavorir la comprensió deltext).

• Lectura silenciosa i reflexiva dels infants amb música suau de fons.

2. LA INTERPRETACIÓ CREATIVA

En aquesta fase del procés treballarem la comprensió del poema. La comprensió més enllàdel significat de les paraules. La comprensió amb la qual aprenem a mirar amb uns altresulls allò que vol comunicar o expressar el poeta o poetessa.

Algunes activitats d’interpretació poden ser les següents:

• Conversa col·lectiva, un cop acabada la primera lectura, en què cada alumne/aexpliqui què li suggereix el text, què li recorda...

• Treball conjunt del poema des del punt de vista semàntic per aclarir aspectescom, per exemple, el significat de paraules, d’expressions populars, demetàfores, etc.

• Aprofundiment, en petit grup o per parelles, en qüestions relacionades amb lalectura implícita del poema, el contingut i allò que vol comunicar l’autor/a.

• Exposició dels propis coneixements i experiències referits al tema que tracta elpoema.

• Conversa sobre les sensacions i sentiments que vol expressar el poeta opoetessa. A partir de les aportacions de l’alumnat es pot fer una llista a la pissarraper establir comparacions o argumentar les diferents interpretacions.

• Explicació de les pròpies sensacions i sentiments sobre el tema que tracta elpoema.

• Comparació del llenguatge del poeta o poetessa amb la parla habitual.

• Comparació del poema amb un altre tipus de text que parli del mateix tema.

• Conversa, en petits grups, sobre el títol del poema i proposta de nous títols.

• Representació plàstica del poema: dibuix, pintura, collage, volum, etc.

• Lectura expressiva o recitació (de memòria) de l’alumne/a individualment i d’unamanera voluntària.

• Recerca i lectura de poemes que tractin el mateix tema.

• Recerca i lectura de poemes del mateix autor o autora.

• Investigació sobre la vida i l’època del poeta o poetessa.

• Jocs lingüístics per treballar d’una manera divertida aspectes com el lèxic, larima, el ritme, la musicalitat de les paraules, etc.

• Dramatització del poema, distribuint estrofes o versos entre l’alumnat, perincrementar les possibilitats expressives i millorar l’elocució, la pronúncia il’entonació.

• Debat a l’aula sobre valors i actituds que suggereix el poema, per tal d’enriquir lacomunicació col·lectiva.

• Conversa centrada en el procés de modificació de les conclusions parcials quehan pogut viure els infants durant el treball del poema.

3. LA PRODUCCIÓ INDIVIDUAL I LA PRODUCCIÓ COL·LECTIVA

Es tracta de dedicar un quant temps a la composició poètica com a resultat de lescapacitats lúdica i simbòlica, pròpies de l’infant, amb activitats com, per exemple, lessegüents:

• Creacions col·lectives, a partir del tema central d’un poema triat entre tots, iadaptació d’aquestes creacions a melodies conegudes.

• Invenció de poemes emulant o imitant una escriptora o escriptor determinat.

• Creació de texts utilitzant un recurs literari en concret. Per exemple: “Què diriauna cadira a una taula?”

• Composició col·lectiva d’un text en prosa sobre un tema determinat: s’escriuenles idees suggerides a la pissarra, s’ordenen entre tots i posteriorment s’intentenreflectir en una composició poètica.

• Creació de poemes per parlar a un amic o amiga, als pares, a un animal, a lalluna, etc.

• Invenció de versos que imitin un so determinat com, per exemple, la pluja, untren, un instrument musical, etc.

• Composició de poemes lliures a partir de llistes de paraules que rimendistribuïdes entre l’alumnat (parelles o grups de tres). A continuació us n’oferimuna sèrie perquè, si voleu, les utilitzeu en diferents activitats de creació poètica.

PARAULES QUE RIMEN

bacallà anorac animalca catacrac brutalgermà drac caporalguardià espinac carnavalmà flac casalpa llac catedralreplà llimac celestialsa mag corralsofà sotrac davantaltalismà xerrac destral

ball barrim-barram acompanyantcall clavegueram ajudantcavall costellam bergantcorall eixam comediantdavall enciam comerciantdetall flam elefantgall gram gegantmetall nyam-nyam infantvall pam santvassall ram vigilant

desgraciat cambrer arreldesordenat camioner beixameldespistat capdavanter beleducat carnisser caramelembenat carter celenamorat darrer gratacelencantat feiner melenfeinat forner Miquelescaldat groller violoncelesquerdat lleuger xuclamel

anell aliment amuletanyell ambient bitlletbell argent boletbufarell ciment clarinetcadell coent dretcamell corrent estretcapell dent fredcascavell detergent ganivetcistell diferent llibretell excel·lent paperet

correu colomí llisdeu corbatí malaltíseuropeu escorpí paradísfideu festí parxísguineu futbolí passadísmarrameu jardí pastísmèu maletí pedríspeu matí permístrineu molí sistrofeu pingüí tapís

atrevit caganiu bombóbullit caliu campiócabrit cicatriu cançódeixondit estiu cinturódesvergonyit niu crostódivertit perdiu lleóesquifit piu-piu pobrissófarcit riu redóferit viu-viu sabóvestit xiu-xiu tovalló

JUGAM AMB LA POESIA

A la vora de la marn’hi ha una donzella que en brodava un mocador que és per la reina.

Quan en fou a mig brodar li manca seda; gira els ulls envers la mar,veu una vela.

—Mariner, bon mariner:que en porteu seda?—De quin color la voleu,blanca o vermella?

—Vermelleta la vull jo,que és per la reina.—Pugeu a dalt de la nau,triareu d’ella.

La donzella entra a la nau,tria la seda;mentre va mercadejantla nau pren vela.

—Mariner, bon mariner,torneu-me en terraque els aires de la marme’n donen pena.

—Això sí que no ho faré,que heu de ser meva;set anys ha que vaig pel marper vós, donzella.

—De tres germanes que somsó la més bella;l’una porta vestit d’or,l’altra de seda.

L’una és casada amb un duc,l’altra és princesai jo, pobreta de mi,só marinera.

—No sou marinera, no,que en sereu reina,que jo só el fill del reide l’Anglaterra.

ROMANÇ POPULAR

CANÇÓ DEL MARINER(fragments)

Dibuixa:

A la vora de la mar —Mariner, bon mariner:n’hi ha una donzella que en porteu seda?que en brodava un mocador —De quin color la voleu,que és per la reina. blanca o vermella?

Quan en fou a mig brodar —Vermelleta la vull jo,li manca seda; que és per la reina.gira els ulls envers la mar, —Pugeu a dalt de la nau,veu una vela. triareu d’ella.

La donzella entra a la nau, —Mariner, bon mariner,tria la seda; torneu-me en terramentre va mercadejant que els aires de la marla nau pren vela. me’n donen pena.

—Això sí que no ho faré,que heu de ser meva;set anys ha que vaig pel marper vós, donzella.

Poejoc 1 CANÇÓ DEL MARINER

—De tres germanes que somsó la més bella;l’una porta vestit d’or,l’altra de seda.

L’una és casada amb un duc,l’altra és princesai jo, pobreta de mi,só marinera.

—No sou marinera, no,que en sereu reina,que jo só el fill del reide l’Anglaterra.

Poejoc 1CANÇÓ DEL MARINER

Completa lliurement i crearàs un romanç nou:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . MAR

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . DONZELLA

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . MOCADOR

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . REINA.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BRODAR

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . SEDA;

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . MAR,

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VELA.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . MARINER:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . SEDA?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VOLEU,

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VERMELLA?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . JO,

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . REINA.

Poejoc 2 CANÇÓ DEL MARINER

ELS TARONGERS DE SÓLLER(fragments)

A la marjada ombrívola els tarongers s’acopen; son fruit com l’or grogueja dins de la ufana fosca. Benhaja l’ombra quieta

dels tarongers de Sóller.

El rossinyol refila, i en el silenci escolta com l’acompanya l’aigua que fil a fil degota. Benhaja l’ombra quieta

JOSEP LLUÍS PONS I GALLARZA

(Sant Andreu de Palomar 1823 – Sóller 1894)

La frase que es repeteix al final de cada estrofa es denomina

TORNADA

Subratlla la tornada del poema “Els tarongers de Sóller” de Josep LluísPons i Gallarza:

A la marjada ombrívola els tarongers s’acopen; son fruit com l’or grogueja dins de la ufana fosca. Benhaja l’ombra quieta

El rossinyol refila, i en el silenci escolta com l’acompanya l’aigua que fil a fil degota. Benhaja l’ombra quieta

Per parelles, inventau un poema amb tornada i escriviu-lo en un full.

Poejoc 1 ELS TARONGERS DE SÓLLER

Per comprendre millor el poema de Josep Lluís Pons i Gallarza, podeucercar entre tots el significat d’algunes paraules al Diccionari català-valencià-balear (http://dcvb.iecat.net):

MARJADA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

OMBRÍVOL -A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ACOPAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

UFÀ -ANA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

REFILAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

DEGOTAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

BENHAJA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Ara heu de trobar cinc d’aquestes paraules a la sopa de lletres:

Poejoc 2ELS TARONGERS DE SÓLLER

O A G P S A B C D U

A M A R J A D A V F

D A B G N A D T F A

E C T R M N R I E N

G H I E I I C D B A

O U L F U V K P U R

T L G I P L O U L Q

A L S L T A L L S P

R A G A C D E F A G

H I L R O R S T N O

Al poema “Els tarongers de Sóller” s’hi compara el fruit del tarongeramb l’or.

Escriu el nom del fruit del taronger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

De quin color és? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Per què creus que el poeta fa una COMPARACIÓ d’aquest fruit amb l’or?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

El compararies amb una altra cosa? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Per què? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Pinta tenint en compte les comparacions:

La fada sollerica té......els ulls blaus com la mar....la pell blanca com la neu....els cabells marrons com la xocolata....els llavis vermells com les cireres.

Poejoc 3 ELS TARONGERS DE SÓLLER

LA BARRACA(fragment)

Com la gavina de la mar blavosa que en la tranquil·la platja fa son niu; com el nevat colom que el vol reposa de l’arbre verd en el brancatge ombriu; blanca, polida, somrient, bledana, casal d’humils virtuts i honrats amors, l’alegre barraqueta valenciana

s’amaga entre les flors.

TEODOR LLORENTE

(València 1836–1911)

Resol els mots encreuats i comprovaràs que totes les paraules surten alfragment del poema “La barraca” de Teodor Llorente:

1. Ocell amb el qual el poeta compara la barraca valenciana.2. Massa d’aigua salada que envolta les illes.3. Lloc amb arena a la vorera de la mar.4. El fan els ocells per pondre-hi els ous i covar-los.5. Ocell que representa la pau.6. Planta amb tronc, branques i fulles.7. La neu és...8. Quan una cosa és bella, formosa, bonica, també es diu que és...9. Diminutiu de barraca.10. Si és de València, en femení es diu...

Poejoc 1 LA BARRACA

Descobreix amb aquest codi secret algunes de les paraules delfragment del poema de Teodor Llorente “La barraca”:

♣ ♥ ✖ ♠ ✥ ❦ ✌ ★ ✚ ✪ � ✬ �

A B C D E F G H I J K L M

� � � � � � ♦ ➛ ✸ ℡ ✺

N O P Q R S T U V W X Y Z

Com la .................................... de la mar blavosa

que en la tranquil·la platja fa son ..............................;

com el nevat ................................... que el vol reposa

de l’arbre verd en el brancatge ombriu;

blanca, polida, somrient, bledana,

casal d’humils virtuts i honrats amors,

l’alegre ................................................................ valenciana

s’amaga entre les flors.

Poejoc 2LA BARRACA

✌ ♣ ♦ ✚ � ♣

� ✚

✖ � ✬ � �

♥ ♣ � � ♣ � ✥ ♣

El poeta Teodor Llorente va escriure un poema sobre la barraca.

Investigau entre tots com són aquests altres tipus de construccions i ones poden trobar. Dibuixa-les i després, per parelles, feis un poemasobre la que us agradi més.

Poejoc 3 LA BARRACA

GRATACEL POSSESSIÓ

IGLÚ CASTELL

LLOC MASIA

EL GIRA-SOL

El gira-sol de tant adorar el Sol n’ha presa la fesomia.

Tot el sant dia el segueix amb sa mirada, com l’aimador a l’aimada: quan veu que naix a llevant

està rient, quan veu que mor a ponent

està plorant; llavors el dol del gira-sol

és gran.

JACINT VERDAGUER

(Folgueroles 1845 – Vallvidrera 1902)

Gira-sol és una paraula composta.

Uneix amb fletxes i escriu tres frases divertides amb paraulescompostes:

CAÇA NOUS

TRENCA LLAVIS

TRENCA CLOSQUES

OBRE MIQUES

PINTA MOSQUES

MENJA LLAUNES

1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Investiga:

Quan una paraula composta ha de dur guionet entre les paraules quela formen?

Poejoc 1 EL GIRA-SOL

Amb un company o companya, llegeix el poema i contesta V (veritat) o M (mentida):

El gira-sol és...

una flor

un animal

una jugueta

El gira-sol sembla que adora el sol perquè...

quan fa sol s’estira

quan fa sol s’inclina

segueix la direcció del sol

Prendre la fesomia del sol vol dir...

que ha pres el color al sol

que sembla un sol en la forma i el color

que quan fa sol li surten fesols

Explicau què vol dir el poeta quan parla del gira-sol que riu o que plora.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Poejoc 2EL GIRA-SOL

Vincent van Gogh va fer molts de quadres amb gira-sols. Cerca llibresd’aquest pintor per poder veure’ls. Després pinta els teus gira-sols.

Poejoc 3 EL GIRA-SOL

BARCAROLA

Trescant la mar salada va el pescador, al compàs de les ones canta cançons.

El mariner cantava cançons d’amor i una veu responia del mig del fons.

—Mariner de la barca, que vas cantant, jo som la donzelleta dels ullets blaus.

Mariner, vine, vine, lleuger nedant!Amor jo et donaria si vols baixar.

—Donzella de les aigües, ton cant és dolç, tu d’esperança ets l’àngel que tant enyor.—

I cantant se n’anava del mar al fons i en els braços moria del dolç amor.

MATEU OBRADOR

(Felanitx 1852 – Palma 1909)

Il·lustra el poema en sis vinyetes:

Trescant la mar salada El mariner cantava va el pescador, cançons d’amor al compàs de les ones i una veu responiacanta cançons. del mig del fons.

—Mariner de la barca, Mariner, vine, vine,que vas cantant, lleuger nedant!jo som la donzelleta Amor jo et donariadels ullets blaus. si vols baixar.

—Donzella de les aigües, I cantant se n’anava ton cant és dolç, del mar al fonstu d’esperança ets l’àngel i en els braços moriaque tant enyor.— del dolç amor.

Poejoc 1 BARCAROLA

Poejoc 2BARCAROLA

Recorda i completa:

Trescant la mar salada

va el ...................................,

al compàs de les ones

canta ................................

El mariner cantava

cançons d’..........................

i una veu responia

del mig del fons.

—Mariner de la .............................,

que vas cantant,

jo som la donzelleta

dels ullets ................................

Mariner, vine, ...............................,

lleuger nedant!

Amor jo et donaria

si vols baixar.

—Donzella de les aigües,

ton cant és ...............................,

tu d’esperança ets l’àngel

que tant enyor.—

I cantant se n’anava

del mar al ...............................

i en els braços moria

del dolç amor.

Ordena les estrofes del poema de Mateu Obrador amb nombres:

Poejoc 3 BARCAROLA

Mariner, vine, vine, lleuger nedant!Amor jo et donaria si vols baixar.

El mariner cantava cançons d’amor i una veu responia del mig del fons.

I cantant se n’anava del mar al fons i en els braços moria del dolç amor.

Trescant la mar salada va el pescador, al compàs de les ones canta cançons.

—Donzella de les aigües, ton cant és dolç, tu d’esperança ets l’àngel que tant enyor.—

—Mariner de la barca, que vas cantant, jo som la donzelleta dels ullets blaus.

LA BALANGUERA(fragments)

La Balanguera fila, fila,

la Balanguera filarà.

Cançó popular

La Balanguera misteriosa,com una aranya d’art subtil,buida que buida sa filosa,de nostra vida treu el fil.Com una parca bé cavil·lateixint la tela per demà.

Girant la ullada cap enrereguaita les ombres de l’avior,i de la nova primaverasap on s’amaga la llavor.Sap que la soca més s’enfilacom més endins pot arrelar.

De tradicions i d’esperancestix la senyera pel joventcom qui fa un vel de nuviancesamb cabelleres d’or i argentde la infantesa qui s’enfila,de la vellura qui se’n va.

La Balanguera fila, fila.

JOAN ALCOVER

(Palma 1854–1926)

Retalla i ordena la primera estrofa de “La Balanguera”:

buida que buida sa filosa,

La Balanguera misteriosa,

teixint la tela per demà.

com una aranya d’art subtil,

Com una parca bé cavil·la

de nostra vida treu el fil.

Poejoc 1 LA BALANGUERA

Completa la primera estrofa de ”La Balanguera”:

La Balanguera ..........................................,

com una .............................................. d’art subtil,

......................... que buida sa ............................................,

de nostra ........................... treu el .................................

Com una parca bé ...................................

teixint la ...................................... per demà.

la ........................................ filarà.

buida misteriosa cavil·la

aranya fil filosa

vida Balanguera tela

Poejoc 2LA BALANGUERA

Inventa una cançó a partir de “La Balanguera”:

La Balanguera misteriosa,com una aranya d’art subtil,buida que buida sa filosa,de nostra vida treu el fil.Com una parca bé cavil·lateixint la tela per demà.

La cadernera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ,

com una . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ,

pica que pica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .,

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Poejoc 3 LA BALANGUERA

EL PI DE FORMENTOR(fragment)

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,més poderós que el roure, més verd que el taronger,conserva de ses fulles l’eterna primavera,i lluita amb les ventades que atupen la ribera,

com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;no va la fontanella ses ombres a besar;mes Déu ungí d’aroma sa testa consagradai li donà per trone l’esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,no canta per ses branques l’ocell que encativam;el crit sublim escolta de l’àguila marina,o del voltor qui passa sent l’ala gegantina

remoure son fullam.

MIQUEL COSTA I LLOBERA

(Pollença 1854 – Palma 1922)

Llegeix la primera estrofa d’“El pi de Formentor” i, després, inventa unpoema emulant Miquel Costa i Llobera:

Mon cor estima un ..........................! Més vell que ..............................,

més poderós que .............................., més verd que ...........................,

conserva ..........................................................................................................,

i lluita amb ..................................................................................,

com ..................................................................................

Dibuixa-ho.

Poejoc 1 EL PI DE FORMENTOR

Completa de memòria i decora:

MON COR ESTIMA UN .......................................! MÉS VELL QUE L’..........................................,

MÉS PODERÓS QUE EL .................................., MÉS VERD QUE EL .......................................,

CONSERVA DE SES FULLES L’ETERNA ................................................,

I LLUITA AMB LES ......................................... QUE ATUPEN LA RIBERA,

COM UN GEGANT GUERRER.

Miquel Costa i Llobera compara el pi de Formentor amb un gegantguerrer.

Investiga qui era el personatge literari que lluitava amb els molinsperquè es pensava que eren gegants. Després, dibuixa’l en un full.

Poejoc 2EL PI DE FORMENTOR

Completa l’estrofa amb les paraules adequades:

cafetera primavera morera

olivera cabellera ribera

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’....................................,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l’eterna ...........................................,

i lluita amb les ventades que atupen la .................................,

Ara juga a completar-la amb altres paraules:

Mon cor estima un arbre! Més vell que ..................................,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l’eterna ...........................................,

i lluita amb les ventades que atupen ....................................,

Poejoc 3 EL PI DE FORMENTOR

VISTES AL MAR(fragment)

El cel ben serè torna el mar més blau, d’un blau que enamora al migdia clar: entre els pins me’l miro... Dues coses hi ha que el mirar-les juntes me fa el cor més gran: la verdor dels pins, la blavor del mar.

JOAN MARAGALL

(Barcelona 1860–1911)

Cerca a la sopa de lletres les paraules que falten al fragment de “Vistesal mar” de Joan Maragall:

El .................. ben serè

torna el .............. més blau,

d’un blau que enamora

al ......................... clar:

entre els .................. me’l miro...

Dues coses hi ha

que el mirar-les juntes

me fa el ................. més gran:

la ..................... dels pins,

la ..................... del mar.

Poejoc 1 VISTES AL MAR

O A B L A V O R K M

A C A H K J K U V A

D E B G N A D J F R

E L T R M N R K B N

G H I E I I C D P A

V E R D O R K P I R

T L G I P L O U N Q

A L S C O R L L S P

J P V P C D E F A G

M I G D I A S T N O

Il·lustra en vinyetes:

EL CEL BEN SERÈ D’UN BLAU QUE ENAMORA TORNA EL MAR MÉS BLAU, AL MIGDIA CLAR:

ENTRE ELS PINS ME’L MIRO... DUES COSES HI HAQUE EL MIRAR-LES JUNTES ME FA EL COR MÉS GRAN:

LA VERDOR DELS PINS, LA BLAVOR DEL MAR.

Poejoc 2VISTES AL MAR

Juga a retallar i construir poemes amb aquests versos de “Vistes al mar”de Joan Maragall:

D’UN BLAU QUE ENAMORA

ENTRE ELS PINS ME’L MIRO

EL CEL BEN SERÈ

LA BLAVOR DEL MAR

QUE EL MIRAR-LES JUNTES

TORNA EL MAR MÉS BLAU

AL MIGDIA CLAR

DUES COSES HI HA

ME FA EL COR MÉS GRAN

LA VERDOR DELS PINS

Poejoc 3 VISTES AL MAR

LES CASES SENYORIALS (PALMA)(fragments)

Entrades, famosesentrades gegants,totes harmonioses,totes ressonants,

totes habitades d’ecos vigilants;arcades i voltes de l’antiga casa

plenes de foscor,plenes d’emoció,

posades en guisa de decoracióper una comèdia de capa i espasa;

vistosa cisternade ferre florit;

palaus mallorquins,imponents i grans,quasi venecians,quasi florentins,i entre llevantinsi calderonians...

MIQUEL DELS SANTS OLIVER

(Campanet 1864 – Barcelona 1920)

Al poema de Miquel dels Sants Oliver s’hi descriuen les entrades de les

cases senyorials de Palma. N’has vista cap?

I d’un altre lloc?

Les recordes o imagines com el poeta Miquel dels Sants Oliver?

Descriu l’entrada d’una casa, d’un palau, d’un castell...

Ara, en un altre full, fes un poema sobre l’entrada que has descrit.

Poejoc 1 LES CASES SENYORIALS (PALMA)

Entrades, famoses

entrades gegants,

totes harmonioses,

totes ressonants,

totes habitades d’ecos vigilants;

arcades i voltes de l’antiga casa

plenes de foscor,

plenes d’emoció,

posades en guisa de decoració

per una comèdia de capa i espasa;

Fes un dibuix que representi el fragment del poema de Miquel delsSants Oliver i tengui com a tema central els versos destacats.

Poejoc 2LES CASES SENYORIALS (PALMA)

Observau l’entrada de la vostra escola i escriviu una llista d’adjectiusque la descriguin, com, per exemple: gran o petita, estreta o ampla,fosca o clara, neta o bruta, moderna o antiga... Després, a classe, engrups de tres, inventau un poema a partir d’allò que hàgiu escrit.

L’ENTRADA DEL COL·LEGI .....................................................................................................

Poejoc 3 LES CASES SENYORIALS (PALMA)

POLLS VENTURERS(fragment)

La llocada ventureraja pastura fent piu-piu,i els pollets sense barreras’encalcen per la carreracom si fossin d’argent viu.

Són agradososi vivarrons,rossets, sedosos,i tremolososi petitons.Pertot se fiquen,graten i piquend’aquí i d’allà;quan els esmiquenmolles de pa,la lloca els cridai, engelosida,si qualcú els tocapega envestida...Que si la llocano em digués res,jo bé els prendriai els besariade tres en tres.Són tan sedosos,tan petitons,tan agradososi tremolososi vivarrons!...

MARIA ANTÒNIA SALVÀ

(Palma 1869 – Llucmajor 1958)

Retalla els versos de la primera estrofa del poema “Polls venturers” deMaria Antònia Salvà i juga a tornar-los a compondre:

LA LLOCADA VENTURERA

JA PASTURA FENT PIU-PIU,

I ELS POLLETS SENSE BARRERA

S’ENCALCEN PER LA CARRERA

COM SI FOSSIN D’ARGENT VIU.

Poejoc 1 POLLS VENTURERS

De qui parla Maria Antònia Salvà en aquests versos?

Són agradososi vivarrons,rossets, sedosos,i tremolososi petitons.

..............................................................................

Il·lustra-ho amb pintura de dits.

Poejoc 2POLLS VENTURERS

Jugam a representar el poema de Maria Antònia Salvà:

• Es distribueix el poema entre cinc o sis alumnes, que faran de narradors o narradores.

• Cada narrador/a llegeix o recita el seu fragment mentre es duu a termel’escenificació.

• Un nin o una nina fan de gallina.

• Un grup de nins i nines fan de pollets.

• Un nin i una nina representen, mitjançant el gest i el moviment, el fet de voler tocarels pollets.

Instruccions per a la confecció de caretes:

• Aferra damunt cartolina una fotocòpia ampliada de la careta.

• Retalla-la per la vorera.

• Buida els forats dels ulls.

• Decora-la amb plomes o bocins de paper.

• Posa-hi un elàstic.

GALLINA POLLET

Poejoc 3 POLLS VENTURERS

ELS RÚSTICS MADRIGALS(fragments)

Madona de la Cabana,

aixecau-vos de matí

i veureu el sol sortir

vermell com una magrana.

Veureu com el món dormitdins la llum se renovellai tota cosa ix més bellade la negror de la nit.

Deixau ja el llit i el llençol,Madona de la Cabana,que sobre el pla se desgranaja la magrana del sol,

i la mar i sos escullsamb la muntanya infinitase fa amorosa i petitaper entrar dins vostres ulls.

LLORENÇ RIBER

(Campanet 1881–1958)

Mentre llegiu els fragments d’“Els rústics madrigals” de Llorenç Riber,escoltau-ne la versió musicada que podeu trobar al disc de Maria delMar Bonet Jardí tancat. Després decorau el poema amb dibuixos querepresentin allò que diu:

ELS RÚSTICS MADRIGALS(fragments)

Madona de la Cabana,

aixecau-vos de matí

i veureu el sol sortir

vermell com una magrana.

Veureu com el món dormitdins la llum se renovellai tota cosa ix més bellade la negror de la nit.

Deixau ja el llit i el llençol,Madona de la Cabana,que sobre el pla se desgranaja la magrana del sol,

i la mar i sos escullsamb la muntanya infinitase fa amorosa i petitaper entrar dins vostres ulls.

Poejoc 1 ELS RÚSTICS MADRIGALS

Molts de poetes utilitzen la COMPARACIÓ als seus poemes. Ambquè compara Llorenç Riber el sol?

Per què creus que ho fa? Explica-ho amb dues raons.

Cerca altres poemes amb comparacions i escriu-les.

Poejoc 2ELS RÚSTICS MADRIGALS

Molts de poetes utilitzen la COMPARACIÓ a les seves composicions.

Llorenç Riber diu que

el sol és . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Per parelles, completau les comparacions següents i creau petitspoemes en què aquestes prenguin significat:

Els teus ulls són . . . . . . . . . . . . . . . . . . . com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Tens els cabells . . . . . . . . . . . . . . . . . . com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Les teves cames són . . . . . . . . . . . . com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Tens la boca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Al pati corres ràpidament com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .,

també botes com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .,

xutes la pilota com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .,

crides i rius com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .,

. . . . . . . . . . . . . . . com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .,

. . . . . . . . . . . . . . . com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

Poejoc 3 ELS RÚSTICS MADRIGALS

LA FONTETA DEL CALVARI(fragments)

Beneita pluja tardana,que ha fet ara revenirl’aigua d’aquesta fontana,a l’ombra d’un romaní.

Més que fontana, cocó;menut brescat de la roca,amb una pedra a sa boca,enginy d’algun vell pastor.

Anys fa que no hi he begut.Tal volta des que mon pare—una altra vida em sembla ara!—me l’ensenyà, de menut.

Però tot aquest paratgeguarda per mi pau i amor:el fresc alè de l’oratgei la llum de la tardor;

la guaita dels vells molinsi la del vell campanar,el dolç remoreig dels pins,l’encant suprem de la mar;

tanta floreta gentil,de fina essència boscana,i aquesta fonteta humil,que també em sembla germana.

Fonteta desconeguda:que sols et puga trobarqui faça bona begudai et torn tot d’una a tapar.

Fonteta, que vesses ara:que mai et falti humitat,ni en falti de pura i clara a tot cor assedegat.

ISIDOR MACABICH

(Eivissa 1883 – Barcelona 1973)

Recordes les paraules que falten en aquest fragment del poema “Lafonteta del Calvari”? Ajuda’t amb el codi secret:

♣ ♥ ✖ ♠ ✥ ❦ ✌ ★ ✚ ✪ � ✬ �

A B C D E F G H I J K L M

� � � � � � ♦ ➛ ✸ ℡ ✺

N O P Q R S T U V W X Y Z

Beneita ........................................ tardana,

que ha fet ara revenir

l’aigua d’aquesta .................................................,

a l’ombra d’un .................................................

Més que fontana, .........................................;

menut brescat de la .......................................,

amb una pedra a sa boca,

enginy d’algun vell ...............................................

Poejoc 1 LA FONTETA DEL CALVARI

� ✬ ✪ ♣

❦ � � ♣ � ♣

� � � ♣ � ✚

✖ � ✖ �

� � ✖ ♣

� ♣ � � �

Investiga amb un company o companya els dos significats que pot tenirla paraula beneit -a.

Quin dels dos significats pensau que té al poema?

Per què?

Poejoc 2LA FONTETA DEL CALVARI

Al poema “La fonteta del Calvari” el poeta Isidor Macabich hi explicarecords i sensacions de la infantesa.

Escriviu a la pissarra una llista de records i sensacions agradables dequan éreu més petits. Després, entre tota la classe creareu un poemacol·lectiu. En acabar, podeu copiar-lo.

Poejoc 3 LA FONTETA DEL CALVARI

EL CARGOL

—Tinc banyes que no fereixen, menjo tant de verd com puc i, com una joia viva, porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes i peus feixucs o ferrats que sabrien esclafar-me damunt la pols o l’herbam.

I quan sento criatures que a la voreta o de lluny canten un: —Cargol, treu banya!—mig em moro de poruc.

JOSEP CARNER

(Barcelona 1884 – Brussel·les 1970)

Il·lustra el poema de Josep Carner en sis escenes:

—TINC BANYES QUE NO FEREIXEN, I, COM UNA JOIA VIVA, MENJO TANT DE VERD COM PUC PORTO UN ESTOIG AL DAMUNT.

TEMO SABATES DISTRETES QUE SABRIEN ESCLAFAR-ME I PEUS FEIXUCS O FERRATS DAMUNT LA POLS O L’HERBAM.

I QUAN SENTO CRIATURES CANTEN UN: —CARGOL, TREU BANYA!—QUE A LA VORETA O DE LLUNY MIG EM MORO DE PORUC.

Poejoc 1 EL CARGOL

Escriu les lletres que el caragol s’ha menjat:

—TINC ....ANYES QUE NO FEREIXEN,

MENJO TANT DE ....ERD COM PUC

I, COM UNA JOIA ....I....A,

PORTO UN ESTOIG AL DAMUNT.

TEMO SA....ATES DISTRETES

I PEUS FEIXUCS O FERRATS

QUE SA....RIEN ESCLAFAR-ME

DAMUNT LA POLS O L’HER....AM.

I QUAN SENTO CRIATURES

QUE A LA ....ORETA O DE LLUNY

CANTEN UN: —CARGOL, TREU ....ANYA!—

MIG EM MORO DE PORUC.

Poejoc 2EL CARGOL

El poema de Josep Carner “El cargol” és també una endevinalla. Engrups de tres, inventau un poema endevinalla. Després el llegireu a laresta de la classe per veure si l’endevinen.

Com ho podem fer?

1. Triau un animal.

Per exemple: l’elefant

2. Començau el poema amb una frase que expliqui una característica del vostre animal.

Per exemple: Té trompa

3. Escriviu la frase com si parlàs l’animal:

Tenc trompa

4. Completau-la imitant Josep Carner.

Per exemple:

Tenc trompa que no fa música

5. El segon vers ha de fer referència a allò que menja el vostre animal.

Per exemple:

menj les fulles més tendres

6. Al tercer vers es pot iniciar una COMPARACIÓ, que s’acabarà en el quart. Usau la rimaque considereu més adequada.

Per exemple:

Tenc trompa que no fa música,menj les fulles més tendresi, com una gran muntanya,no estim el foc ni les cendres.

Poejoc 3 EL CARGOL

SÓLLER-EXPRÉS

Cada dia com una llançadora de ciutat a ciutat corre l’exprés. L’una li riu damunt la mar sonora, l’altra dins una vall de tarongers.

Deixant la plana d’hortes i ametllers ràpida puja la locomotora, i la muntanya d’ignorats recers travessa com espasa colpidora.

Comença a davallar, des de l’abrupte penyal, damunt els arcs del viaducte, fins arribar a la ciutat florida.

A sos peus canta l’aigua del torrent, al front, el Puig Major fosforescent i, al lluny, la mar plena d’amor la crida.

MIQUEL FORTEZA

(Palma 1888–1969)

Llegeix el poema i troba els cinc disbarats que ha fet l’ordinador:

Cada dia com una llançadora de ciutat a ciutat corre l’exprés.L’una li riu damunt la mar sonora,l’altra dins una vall de taronge❙gegers.

Deixant la plana d’hortes i ametllers ràpida puja la lococococ❙omotora,i la muntanya d’ignorats recers travessa com espasa colpidora.

Comença a dava❙vavavallar, des de l’abrupte penyal, damunt els arcs del viaducte,fins arribar a la ciutat florida.

A sos peus canta l’aiguaa❙aa del torrent,al front, el Puig Major fosforescent i, al lluny, la mar plena d’amoooor la crida.

Explica’ls.

Poejoc 1 SÓLLER-EXPRÉS

Observa les paraules encerclades i agrupa les que rimen pintant-lesd’un mateix color:

Cada dia com una llançadora

de ciutat a ciutat corre l’exprés.

L’una li riu damunt la mar sonora,

l’altra dins una vall de tarongers.

Deixant la plana d’hortes i ametllers

ràpida puja la locomotora,

i la muntanya d’ignorats recers

travessa com espasa colpidora.

Comença a davallar, des de l’abrupte

penyal, damunt els arcs del viaducte,

fins arribar a la ciutat florida.

A sos peus canta l’aigua del torrent,

al front, el Puig Major fosforescent

i, al lluny, la mar plena d’amor la crida.

Poejoc 2SÓLLER-EXPRÉS

Al poema “Sóller-exprés” el poeta Miquel Forteza hi descriu l’itinerarii les característiques d’un tren.

Per parelles, inventau un poema en el qual parleu de l’itinerari que feisi del mitjà de transport que usau per arribar cada dia a l’escola.

Abans de començar amb la creació del poema us ajudarà:

1. Escriure tot allò que recordeu sobre les coses o el paisatge (natural, rural,urbà, etc.) que veis pel camí.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. Descriure el mitjà de transport utilitzant adjectius, comparacions, diminutiuso augmentatius, etc.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. Explicar sensacions que experimentau en el transcurs del viatge (també siés a peu): alegria, cansament, olors, sons...

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

I ara feis de poetes.

Poejoc 3 SÓLLER-EXPRÉS

LA LLUNA FILA

La lluna fila sa llum i va minvant la filosa; la lluna fila i consum la seua vida afanyosa.

D’on prens la llana, lluneta? Què fas del fil que has filat? Files i files distreta o bé fas feina a ton grat?

La lluna fila sa vida, ma vida file també (aquesta bella mentida que si és mentida no ho sé).

La lluna fila.S’emporta

sa llum a una casa morta.

CARLES SALVADOR

(València 1893–1955)

Escriu aquestes paraules al seu lloc:

La lluna fila sa ................................

i va minvant la ................................;

la lluna fila i ................................

la seua vida .................................

D’on prens la llana, ..............................?

Què fas del fil que has ..................................?

Files i files .................................

o bé fas feina a ton .................................?

Poejoc 1 LA LLUNA FILA

LLUM FILOSA CONSUM

LLUNETA GRAT

AFANYOSA DISTRETA

Pinta del mateix color els versos que rimen tenint en compte com esparla al lloc on vius:

La lluna fila sa llum

i va minvant la filosa;

la lluna fila i consum

la seua vida afanyosa.

D’on prens la llana, lluneta?

Què fas del fil que has filat?

Files i files distreta

o bé fas feina a ton grat?

La lluna fila sa vida,

ma vida file també

(aquesta bella mentida

que si és mentida no ho sé).

La lluna fila.

S’emporta

sa llum a una casa morta.

Poejoc 2LA LLUNA FILA

Inventa un poema completant el de Carles Salvador amb les paraulesque tu trobis més adequades:

La lluna fila sa llum

i va minvant la ......................................;

la lluna fila i consum

la seua vida ...................................................

D’on prens la llana, lluneta?

Què fas del fil que has ...................................?

Files i files distreta

o bé fas feina ...................................................?

La lluna fila sa vida,

ma vida .......................................................

(aquesta bella mentida

que si és .....................................................).

La lluna fila.

S’emporta

sa llum a .......................................................

Poejoc 3 LA LLUNA FILA

TIRALLONGA DELS MONOSÍL·LABS(fragments)

I tu, què vols?

Doncs, jo sols vull —ei, si pot ser—:

Un poc de fam i un xic de pa. Un poc de fred i un poc de foc. Un xic de son i un poc de llit. Un xic de set i un poc de vi i un poc de llet.

I un poc de pau.

I un poc de soli un poc de sal.I un poc de cel.

PERE QUART (JOAN OLIVER) (Sabadell 1899 – Barcelona 1986)

Cerca a la sopa de lletres vuit monosíl·labs. Després, per parelles,inventau un poema en què apareguin les set paraules que hàgiu trobat.

Escriu els vuit monosíl·labs.

1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Poejoc 1 TIRALLONGA DELS MONOSÍL·LABS

O A Q W R V I R K M

A G C A J D J L Z C

D K B G N X D T F T

E V T R F E R I E A

G H I E I I C D P P

V P O U O R K P I R

T L G I P G A L L Q

A L S C O R L L S P

F R E I C D E F G G

M G H D V K S C A P

Si poguessis demanar un desig, què demanaries? Completa el poemaamb els teus desitjos favorits:

I tu, què vols?

Doncs, jo sols vull

—ei, si pot ser—:

Un poc de .........................................

i un xic de ..........................................

Un poc de .........................................

i un poc de .........................................

Un xic de .........................................

i un poc de .........................................

Un xic de .........................................

i un poc de .........................................

I un poc de pau.

I un poc de sol

i un poc de sal.

I un poc de cel.

Poejoc 2TIRALLONGA DELS MONOSÍL·LABS

Recorda i completa:

I tu, què ....................................?

Doncs, jo sols ...............................

—ei, si pot ser—:

Un poc de fam

i un xic de ...................................

Un poc de fred

i un poc de ................................

Un xic de son

i un poc de ................................

Un xic de set

i un poc de ...............................

i un poc de ................................

I un poc de pau.

I un poc de sol

i un poc de sal.

I un poc de cel.

Poejoc 3 TIRALLONGA DELS MONOSÍL·LABS

EL MERCAT DE LES ALGUES(fragment)

La sirena d’ulls d’estel ven algues color de mel, i la dels ulls de cristall ven algues i ven corall.

La dels llavis de taronja ven figuretes d’esponja, i la de les galtes sanes ven perles i porcellanes.

La més alta i més senzilla ven balenes de cotilla, la més jove i més distreta ven somnis per al poeta.

GUMERSIND RIERA

(Fornells 1909 – Barcelona 1990)

Llegeix en veu alta el fragment del poema “El mercat de les algues” idesprés contesta les preguntes sense haver de tornar a llegir-lo:

Quantes sirenes hi ha? . . . . . . . . . . . . .

Recordes com són? Explica-ho.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Escriu què ven cada sirena.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Ara torna a llegir el poema i comprova si ho has endevinat.

Poejoc 1 EL MERCAT DE LES ALGUES

Dibuixa a cada vinyeta una sirena amb la seva paradeta i el producteque ven. Davall escriu-hi el fragment del poema que correspongui:

Poejoc 2EL MERCAT DE LES ALGUES

Escriu les lletres A i E que falten al poema i decora’l com si fos dins lamar:

L....... SIREN....... D’ULLS D’.......ST.......L

V.......N ALGU.......S COLOR D....... MEL,

I L....... D.......LS ULLS D....... CRISTALL

V.......N ALGU.......S I V.......N CORALL.

L....... D.......LS LLAVIS D....... T.......RONJ.......

V.......N FIGUR.......T.......S D’.......SPONJ.......,

I L....... D....... L.......S GALT.......S SAN.......S

V.......N PERL.......S I PORC.......LLAN.......S.

Poejoc 3 EL MERCAT DE LES ALGUES

BARQUES DE PAPER

Barques de paper varava en la llarga quietud del vent.

L’or assedegat d’abelles i tarda beu l’aigua del mar.

Quan se’n vagi a fons, miraré la barca del soldat de plom.

SALVADOR ESPRIU

(Santa Coloma de Farners 1913 – Barcelona 1985)

Varar pot tenir diferents significats. Pinta la casella que contél’explicació que correspon al poema:

A qui es refereix el poeta en aquests versos?

L’or assedegatd’abelles i tarda

Marca amb una X l’opció que consideris més adequada:

un anell d’or

un bou que té set

el sol

Qui beu l’aigua de la mar?

És possible?

Per què?

El poema parla de la sortida del sol o de la posta?

Explica-ho amb dues raons.

Poejoc 1 BARQUES DE PAPER

Tocar una embarcacióamb la quilla al fons dela mar i romandre-hiaturada per escassesad’aigua per a laflotació.

Treure o posar en sec unaembarcació.

Fer que, des deterra, entri a la maruna embarcacióquan ja estàacabada deconstruir o d’adobar.

Llegeix el poema en veu alta. Després subratlla’n el vers que fareferència al protagonista d’un conte clàssic:

BARQUES DE PAPER

Barques de paper varava en la llarga quietud del vent.

L’or assedegat d’abelles i tarda beu l’aigua del mar.

Quan se’n vagi a fons, miraré la barca del soldat de plom.

Quin és el títol del conte? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Investiga qui el va escriure.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Escriu el títol de tres contes més del mateix autor.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Poejoc 2BARQUES DE PAPER

Escriu les lletres B i V que s’han perdut. Després decora el poema ambretoladors de colors:

....ARQUES DE PAPER

....ARA....A EN LA LLARGA

QUIETUD DEL ....ENT.

L’OR ASSEDEGAT

D’A....ELLES I TARDA

....EU L’AIGUA DEL MAR.

QUAN SE’N ....AGI A FONS,

MIRARÉ LA ....ARCA

DEL SOLDAT DE PLOM.

Poejoc 3 BARQUES DE PAPER

L’ORDINADOR

Un xicot espavilatdiscuteix amb la pantalla:

—El dibuix que he començat, no m’explico per què falla! He llegit “El gat amb botes” i en vull fer la il·lustració. Les tecles em fallen totes, no sé per quina raó. El dit quasi se m’enrampa de tant de fer clic i clic. Ordinador! Si em fas trampa, hem acabat! Ves què et dic!

—Xicot, rumia, rumiai no me’n culpis a mi! Si és per fer un gat, com podria obeir-te, el “ratolí”?

JOANA RASPALL

(Barcelona 1913)

Juga a crear un poema a partir de “L’ordinador” de Joana Raspall. Not’oblidis de posar-hi un títol. Després, il·lustra’l.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Un xicot espavilat

discuteix amb .................................................:

—El ........................... que he començat,

no m’explico per què falla!

He llegit ............................................................

i en vull fer ......................................................

Les .................................... em fallen totes,

no sé per quina raó.

El ........................... quasi se m’enrampa

de tant de fer ................................................

.....................................! Si em fas trampa,

hem acabat! ..................................................!

Poejoc 1 L’ORDINADOR

Recordes les paraules que falten al poema? Completa’l i despréscomprova si ho has fet bé:

L’ORDINADOR

Un xicot ...............................................

discuteix amb la pantalla:

—El dibuix que he començat,

no m’explico per què ..............................!

He llegit “El gat amb ...............................”

i en vull fer la il·lustració.

Les ............................... em fallen totes,

no sé per quina raó.

El ......................... quasi se m’enrampa

de tant de fer clic i ......................................

Ordinador! Si em fas .................................,

hem acabat! Ves què et dic!

—Xicot, rumia, rumia

i no me’n culpis a mi!

Si és per fer un gat, com podria

obeir-te, el “..............................”?

Poejoc 2L’ORDINADOR

Gat i moix són paraules SINÒNIMES.

Això vol dir que tenen el mateix significat.

Marca el camí que ha de seguir cada paraula per trobar el seu sinònim:

Poejoc 3 L’ORDINADOR

CREURE

PENSAR

DEIXONDIT

AL·LOT

ESPAVILAT

RUMIAR

CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA

El vent juga amb el molí i amb la rosa desclosa.

Matinet matí, no ballis amb la calitja.

A l’escarabat bum bum les ales li frisen.

Les flors de la pererariuen i riuen.

Una mica de cel blau, una mica mica.

El núvol empeny el núvol i llisca que llisca.

Qui puja a la muntanya? El caragol que treu banya. El sol s’encén i s’apaga, albó, romaní, argelaga. El sol s’apaga i s’encén, farigola, romeguer.

El sol és aquí, entre la rosa i el molí.

Matinet matí, les bruixes es pentinen.

El sol és aquí. Ai! Que es menja la calitja!

BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL

(Palma 1913 – el Brull 1938)

Escriu les paraules que falten al poema i decora’l:

El ...................... juga amb el ........................

i amb la ............................... desclosa.

Matinet matí,

no ballis amb la calitja.

A l’........................................... bum bum

les ales li frisen.

Les ........................ de la perera

riuen i riuen.

Una mica de cel blau,

una mica mica.

El ..................... empeny el núvol

i llisca que llisca.

Poejoc 1 CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA

En aquestes estrofes del poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel hi ha dosversos que fan referència a dues cançons populars. Subratlla’ls. Desprésencercla els noms de plantes i flors:

Qui puja a la muntanya?

El caragol que treu banya.

El sol s’encén i s’apaga,

albó, romaní, argelaga.

El sol s’apaga i s’encén,

farigola, romeguer.

El sol és aquí,

entre la rosa i el molí.

Matinet matí,

les bruixes es pentinen.

El sol és aquí.

Ai! Que es menja la calitja!

Poejoc 2CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA

Escriu l’estrofa que t’agradi més del poema “Cançó després de la pluja”de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i decora-la.

Poejoc 3 CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA

LLUNA PAGESA(fragments)

Aquesta lluna pagesaaquí és més lluna que enlloc.Sortia grossa i encesa:ara ha pres un color groc.

Ja no veu carro ni mulani el bestiar que es recull.Si avorrida, ho dissimula,alta i clara com un ull.

Temps ha que dorm la gallinai els al·lots ja són al llit.Na Xemena diu: “Au, vine”,a l’home mig adormit.

No fa cas de petiteses,la lluna. Vol camp obert.Sèquies, pins, camins, maleses:tot ho mira amb aire expert.

Amiga de l’olibassa,de la granota i el mart.(Qui dorm i qui va de caça,i qui mai troba que és tard.)

Vetlla el vent que sempre alena,i la font que sempre neix,i l’ona damunt l’arenai, amb un badall, jo mateix.

La lluna de lloc es muda,la lluna fa el seu camí.La serena cau menudai arriba que tot té fi.

[...]MARIÀ VILLANGÓMEZ

(Eivissa 1913–2002)

Il·lustra en vinyetes:

Aquesta lluna pagesa Ja no veu carro ni mulaaquí és més lluna que enlloc. ni el bestiar que es recull.Sortia grossa i encesa: Si avorrida, ho dissimula,ara ha pres un color groc. alta i clara com un ull.

Temps ha que dorm la gallina No fa cas de petiteses,i els al·lots ja són al llit. la lluna. Vol camp obert.Na Xemena diu: “Au, vine”, Sèquies, pins, camins, maleses:a l’home mig adormit. tot ho mira amb aire expert.

Poejoc 1 LLUNA PAGESA

Cerca a la sopa de lletres sis paraules del fragment del poema “Llunapagesa” que trobaràs més avall i escriu-les al seu lloc:

Aquesta lluna .................................

aquí és més lluna que enlloc.

Sortia grossa i ...............................:

ara ha pres un color groc.

Ja no veu carro ni ........................

ni el bestiar que es recull.

Si avorrida, ho dissimula,

alta i clara com un ...........................

Temps ha que dorm la ..........................

i els al·lots ja són al ..........................

Na Xemena diu: “Au, vine”,

a l’home mig adormit.

Poejoc 2LLUNA PAGESA

P A G E S A B C D

A C G N S D D B V

P K R C N A D T F

B C T E M N R Q E

C H I S L I C D B

M U L A U L K P U

P L G K P L L A F

Q L S V T A L I S

S A G F K G V A T

Juga a inventar un poema completant els versos amb altres paraules:

Aquesta lluna ................................ (fadrina, cagarina, mandarina...)

aquí és més lluna que enlloc.

Sortia grossa i .................................. (marina, canina, salvatgina...):

ara ha pres un color groc.

Ja no veu carro ni ......................................

ni el bestiar que es recull.

Si avorrida,........................................................,

alta i clara com un ull.

Temps ha que dorm la gallina

i els al·lots ja són ..........................................

Na Xemena diu: “Au, vine”,

a l’home ...............................................................

Dibuixa la lluna del teu poema.

Poejoc 3 LLUNA PAGESA

UNA CANÇÓ “BAMBA”

La nina, nina, nineta, té tan blanca la color que quan dorm a dins del bres els llençols són de carbó.

A la no, no, no, bon dormissó!

La nina, nina, nineta, feta sucre, mel de cel, la prengueren els seus pares de la cua d’un estel.

La nina, nina, nineta, feta mel, melicotó, la robaren els seus pares de la neu de l’ametló.

A la no, no, no, estrelleta i flor!

La nina, nina, nineta, els seus pares l’han trobat feta farineta dolça dins una espiga de blat.

La nina, nina, nineta, tota ploma, plomissó, la trobaren els seus pares a la Cala de l’Amor.

CÈLIA VIÑAS

(Lleida 1915 – Almeria 1954)

Llegeix la primera estrofa del poema “Una cançó ‘bamba’” de CèliaViñas i després omple la graella posant una X on correspongui:

SÍ NO

El poema és una cançó de bres.

Un bres és un llitet d’infant amb balanceig.

Al llitet hi dorm una nina.

La nineta és morena de pell.

La nineta és molt blanca.

Els llençols són negres com el carbó.

Ara dibuixa-ho.

Poejoc 1 UNA CANÇÓ “BAMBA”

Ordena les lletres i podràs escriure paraules del poema de Cèlia Viñas:

Poejoc 2UNA CANÇÓ “BAMBA”

De dos en dos, llegiu el poema de Cèlia Viñas i escriviu tres coses quediu la poetessa per explicar com és l’infant i que en realitat sónimpossibles.

Poejoc 3 UNA CANÇÓ “BAMBA”

EL VIATGER, AMB UN ANELL PÚNIC EXHUMAT A MALLORCA,

VISITA EL MUSEU D’EIVISSA

A Tànit,* la tumbaga, aquella, la tumbaga, —recordes?— la tumbaga que el camperol, tumbaga, a l’hort, desenterrà. A Tànit, la tumbaga li porto, la tumbaga li ofreno, la tumbaga que d’hort a hort, tumbaga dofins feren saltar.

BERNAT VIDAL I TOMÀS

(Santanyí 1918 – Palma 1971)

* El nom d’aquesta deessa púnica apareix documentat amb la forma Tanit.

Llegeix el poema i encercla la paraula que es repeteix més:

A Tànit, la tumbaga, aquella, la tumbaga, —recordes?— la tumbaga que el camperol, tumbaga, a l’hort, desenterrà. A Tànit, la tumbaga li porto, la tumbaga li ofreno, la tumbaga que d’hort a hort, tumbaga dofins feren saltar.

Escriu el significat d’aquesta paraula.

Poejoc 1 EL VIATGER, AMB UN ANELL PÚNIC…

Llegeix el poema de Bernat Vidal i Tomàs i explica amb les tevesparaules la història que conta. Fixa’t, sobretot, en el títol:

EL VIATGER, AMB UN ANELL PÚNIC EXHUMAT A MALLORCA, VISITA EL MUSEU D’EIVISSA

Ara dibuixa-ho en tres vinyetes.

Poejoc 2EL VIATGER, AMB UN ANELL PÚNIC…

Resol les operacions i descobriràs paraules del poema de Bernat Vidali Tomàs:

Poejoc 3 EL VIATGER, AMB UN ANELL PÚNIC…

- TA-+ + LL

=- -+ A-+

ME =- AA-+

IÇ-+ +

EL JARDÍ DE LA REINA

Aquest és el jardí de la Reina.

Aquesta és la clau del jardí de la Reina.

Aquesta és la cinta que sosté la clau del jardí de la Reina.

Aquest és el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de la Reina.

Aquests són els ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau

del jardí de la Reina.

Aquestes són les mans que han fet ombra als ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que

sosté la clau del jardí de la Reina.

Aquest és el cabell que han pentinat les mans que han fet ombra als ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de

la Reina.

Aquesta és la font que ha mullat el cabell que han pentinat les mans que han fet ombra als ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que

Aquest és el caminal que voreja la font que ha mullat el cabell que han pentinat les mans que han fet ombra

als ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de la Reina.

JOAN BROSSA

Completa el fragment del poema “El jardí de la Reina” de Joan Brossasubstituint cada dibuix per la paraula que pertoqui:

Aquest és el .............................. de la Reina.

Aquesta és la .............................. del jardí de la Reina.

Aquesta és la .............................. que sosté la clau del jardí

de la Reina.

Aquest és el .............................. que ha mossegat la cinta que sosté

la clau del jardí de la Reina.

Aquests són els .............................. que brillen com el peix que ha

mossegat la cinta que sosté la clau

del jardí de la Reina.

Aquestes són les .............................. que han fet ombra als ulls que

brillen com el peix que ha mossegat la cinta que

Poejoc 1 EL JARDÍ DE LA REINA

Completa el fragment del poema “El jardí de la Reina” de Joan Brossasubstituint cada dibuix per la paraula que pertoqui:

Aquest és el ............................ de la ..............................

Aquesta és la ............................ del ............................ de la .............................

Aquesta és la ........................ que sosté la ...................... del ............................

de la .............................

Aquest és el ............................ que ha mossegat la ............................ que sosté

la ............................ del ............................ de la .............................

Aquests són els ............................ que brillen com el .......................... que ha

mossegat la ........................... que sosté la ....................

del ............................ de la .............................

Poejoc 2EL JARDÍ DE LA REINA

Fes un poema amb un amic o amiga a l’estil del de Joan Brossa, en quècada vers és una repetició i ampliació del vers anterior.

Aquesta és . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . que . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Poejoc 3 EL JARDÍ DE LA REINA

VENT(fragment)

Jo sé d’un gegant que, bufa bufant, els arbres esbranca; i amb son cru xiulet esclata en calfred el blat de la tanca.

I al senzilló ocell, quan fa el vol més bell, el ploma a bufades... A l’ametlerar gisca en esfullar flors que són besades.

MIQUEL BOTA TOTXO

(Pollença 1920–2005)

Il·lustra en vinyetes el fragment del poema “Vent” de Miquel Bota Totxo:

JO SÉ D’UN GEGANT I AMB SON CRU XIULET QUE, BUFA BUFANT, ESCLATA EN CALFRED ELS ARBRES ESBRANCA; EL BLAT DE LA TANCA.

I AL SENZILLÓ OCELL, A L’AMETLERARQUAN FA EL VOL MÉS BELL, GISCA EN ESFULLAR EL PLOMA A BUFADES... FLORS QUE SÓN BESADES.

Poejoc 1 VENT

El vent ha bufat fort i han volat algunes lletres. Escriu-les i desprésdecora el poema:

VENT(fragment)

JO SÉ D’UN GEG__ __ __

QUE, BUFA BUF__ __ __,

ELS ARBRES ESBR__ __ __ __;

I AMB SON CRU XIULET

ESCLATA EN CALFRED

EL BLAT DE LA T__ __ __ __.

I AL SENZILLÓ OC__ __ __ ,

QUAN FA EL VOL MÉS B__ __ __,

EL PLOMA A BUFADES...

A L’AMETLER__ __

GISCA EN ESFULL__ __

FLORS QUE SÓN BESADES.

Poejoc 2VENT

Llegiu el poema “Vent” de Miquel Bota Totxo i després, en grups detres, contestau les preguntes:

Qui és el gegant que s’anomena al poema?

Per què el poeta diu que és un gegant?

Què els passa als arbres? Per què?

Què vol dir “amb son cru xiulet”?

Cercau al diccionari la paraula calfred. Què significa?

Quin vers us agrada més? Per què?

Les flors de l’ametlerar, al poeta li semblen besades. I a vosaltres, què

us semblen?

Poejoc 3 VENT

Mortalla d’algues i llirisem té el cos encativat,m’enterraren dins l’arenaper la flor romanial.

Tres ferides s’encenguerenvora el tremolor del mar,pels tres brolls de flama vival’amor vessava cantant.

Adéu, sojorn d’alegria,blanc palau encastellat.Adéu, mans de l’estimada,colomes del finestral.

Qui em tornaria aquells llavismesells de besos trencats?Qui em tornaria aquells braçosi el galop del meu cavall?

Ai la flor malaguanyada!Ai l’enveja dels germans!Ai el meu cor en l’arena!Ai llavis blaus de la mar!

Un pastor, flairós d’estrelles,a la platja ha davallat.

—Oh Bernadet, fill de rei,cavaller de sol i nard,resaré per tu a la VergeNostra Dona de la Mar.

—Oh pastor, lo bon pastor,la veu em torna de sal,cançons d’aire no em dariesi tonades de cel blau?

—Oh Bernadet, fill de rei,l’amor crema al teu costat.Faré un anell del teu cori una flauta de ta sang.

—Oh pastor, lo bon pastor,tu em toques i no em fas mal;m’enterraren dins l’arenaper la flor romanial.

JOSEP MARIA LLOMPART

(Palma 1925–1993)

ROMANÇ D’EN BERNADET

Una vegada que el tutor o tutora us hagi explicat la rondalla “La florromanial”, dibuixau-ne els personatges principals. Si després elsretallau i hi posau palets de fusta, podreu jugar a representar-la. Coma final estel·lar de la vostra representació, recitau el “Romanç d’enBernadet” de Josep Maria Llompart.

Poejoc 1 ROMANÇ D’EN BERNADET

REI REINA

GERMÀ GRAN GERMÀ MITJÀ

Poejoc 1ROMANÇ D’EN BERNADET

GERMÀ PETIT (BERNADET) METGE-SAVI

PASTOR ÀGUILA

Resol el jeroglífic:

On enterraren en Bernadet?

Dins l’ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Bernadet és un diminutiu de Bernat.

Tria vuit noms dels nins i nines de la classe i escriu un diminutiu de cada un.

1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Poejoc 2 ROMANÇ D’EN BERNADET

JOC AMORÓS(fragment)

El mar canta, lila, lila. Malves, verdes, les penyes escoltant. —Què me dius, mar lila, lila? —Penya malva, penya verda, què em diràs? —Jo et diré, mar lila, lila, que em perdonis si som muda pel teu cant, que les penyes som creades per mirar-te i sofrir, amorosides, ton palpar.

BLAI BONET

(Santanyí 1926–1997)

Escenificau en grups de tres el fragment del poema “Joc amorós” deBlai Bonet.

Personatges:

NARRADOR/AEL MARLA PENYA

NARRADOR/A: El mar canta, lila, lila.(Assenyala el mar, que fa el moviment de les

ones i el gest de cantar.)

Malves, verdes, les penyes escoltant.(Assenyala la penya, que fa el gest d’escoltar

cantar el mar.)

PENYA: —Què me dius, mar lila, lila?

MAR: —Penya malva, penya verda, què em diràs?

PENYA: —Jo et diré, mar lila, lila, que em perdonis si som muda pel teu cant, que les penyes som creades per mirar-tei sofrir, amorosides, ton palpar.

Poejoc 1 JOC AMORÓS

Al poema “Joc amorós” Blai Bonet usa l’AL·LITERACIÓ (repeticiód’uns mateixos sons) per imitar el renou de les ones. Recitau el poematots plegats agrupats al mig de la classe o al pati, imitant de maneracoordinada el moviment del mar.Després inventau un poema usant l’al·literació. Per exemple, pot imitarel renou del vent, el brunzit de les abelles, una tempesta...

Poejoc 2JOC AMORÓS

Cerca a la sopa de lletres sis paraules del poema “Joc amorós” de BlaiBonet i escriu-les a tots els llocs on falten:

El ............................ canta, lila, ...............................................

Malves, verdes, les ...................................... escoltant.

—Què me dius, .................... ......................, ....................?

—...................... malva, .................... verda, què em diràs?

—Jo et diré, ........................ ......................., .........................,

que em perdonis si som muda pel teu .................................,

que les ........................ som creades per mirar-te

i sofrir, amorosides, ton .....................................

Poejoc 3 JOC AMORÓS

O A B C A P O R K M

W G L I L A D A V P

D K B G N L D T O E

E L T R F P R I E N

G M I E I A C D P Y

C A N T O R K P N A

T R G I P G Q X B Q

A X Z C B R L L S P

F Q E X C D E F A G

P E N Y E S H Y A P

PLOU I FA LLUNA

Plou i fa lluna. Quina nit més bella! Un estel fredolic tremola i brilla entre núvols amables, cotonosos, com una testa d’infantó rosseja en son bressol entre bolquims d’ermini. Davalla l’aigua clara de les teules com devessalls d’argent. Plou i fa lluna.

ANTONI MOLL I CAMPS

(Ciutadella 1926)

Escriu L o LL i fes un marc que decori el poema:

P__OU I FA __UNA

P__OU I FA __UNA. QUINA NIT MÉS BE__A!

UN ESTE__ FREDO__IC TREMO__A I BRI__A

ENTRE NÚVO__S AMAB__ES, COTONOSOS,

COM UNA TESTA D’INFANTÓ ROSSEJA

EN SON BRESSO__ ENTRE BO__QUIMS D’ERMINI.

DAVA__A __’AIGUA C__ARA DE __ES TEU__ES

COM DEVESSA__S D’ARGENT. P__OU I FA __UNA.

Poejoc 1 PLOU I FA LLUNA

De dos en dos, llegiu el poema “Plou i fa lluna” d’Antoni Moll i Campsi després contestau les preguntes següents:

Plou i fa sol? .........................................................................................................................................................

Com és la nit? .....................................................................................................................................................

Qui tremola? ..........................................................................................................................................................

Qui brilla? .................................................................................................................................................................

On és? ........................................................................................................................................................................

Què sembla?.........................................................................................................................................................

Què davalla de les teules? .......................................................................................................................

Cercau al Diccionari català-valencià-balear (http://dcvb.iecat.net) el significatd’aquestes paraules:

BOLQUIM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

DEVESSALL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Poejoc 2PLOU I FA LLUNA

Resol l’enigma numèric i descobriràs una PERSONIFICACIÓ al poema“Plou i fa lluna” d’Antoni Moll i Camps:

Una pista: a = 1, b = 2, c = 3, d = 4, e = 5...

21 14 5 19 20 5 12 6 18 5 4 15 12 9 3

Investiga i explica què és una PERSONIFICACIÓ.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Inventa tres personificacions i escriu-les.

1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Poejoc 3 PLOU I FA LLUNA

A la una la pell llisa de la lluna.

A les dues el mirall ens compta arrugues.

A les tres tornem-hi que no ha estat res.

A les quatre tots els cabells són de plata.

A les cinc ni som ni tinc.

A les sis prenem el sol al pedrís.

A les set els amics fan el distret.

A les vuit si era ple ara és buit.

A les nou ja no res em ve de nou.

A les deu,per a qui sonen les campanes de la Seu?

A les onze el dimoni ja s’engronsa i a les dotze ja està gat i cau.

GUILLEM D’EFAK

(Asobla, Guinea Equatorial 1929 – Palma 1995)

“A LA UNA...”

Llegeix el poema de Guillem d’Efak i dibuixa què passa en aquesteshores:

Poejoc 1 “A LA UNA…”

Llegeix el poema de Guillem d’Efak i escriu què passa en aquestes hores:

Poejoc 2“A LA UNA…”

Amb el poema de Guillem d’Efak podem jugar a botar a corda, axarranca, a botar mula, etc.

Inventau entre tots una cantarella basada en les hores del rellotge:

1. Escriviu a la pissarra, a partir de totes les aportacions, llistes de paraules querimin amb cada nom de les hores. La recerca es pot fer a casa, a la biblioteca,a classe..., preferentment, en diferents sessions de treball, una per cada hora.

Exemple:

UNA: alguna, bruna, fortuna, llacuna, pruna, tribuna, vacuna.DUES: crues, nues, pues, rues.TRES: corprès, empès, encès, entès, espès, promès, sorprès.

2. Votau per triar la paraula de cada llista que més agradi a la majoria dels infantsde la classe.

3. Feis una pluja d’idees per escriure la primera estrofa. Teniu en compte que hade començar amb “A la una” i ha d’acabar amb la paraula triada abans.

4. Expressau l’opinió sobre les idees recollides.

5. Seleccionau la frase que completa l’estrofa.

6. Escriviu amb retoladors de colors en una cartolina numerada cada estrofatreballada.

7. Exposau al passadís de l’escola les cartolines amb les estrofes ordenadesd’acord amb les hores del rellotge.

8. Memoritzau el nou poema per poder-hi jugar a l’hora del pati.

Poejoc 3 “A LA UNA…”

ARRÒS BLANC

Ben apilotat,l’arròs blanc fa plat,i pot barrejar-s’hi —no és cap disbarat— tota llei de salses, plàtan, ou ferrat, verdures, formatge, pollastre trinxat, gambes i tonyina i el que ve de grat per tal que resulti un plat variat, que l’arròs ho lliga tot molt ben lligat.

MIQUEL MARTÍ I POL

(Roda de Ter 1929 – Vic 2003)

Quin menjar t’agrada més? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Per què? Explica-ho amb dues raons.

1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Ara, partint d’allò que has contestat, prova de fer un poema.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Poejoc 1 ARRÒS BLANC

Com creus que es cuina l’arròs blanc? Explica-ho passa a passa.

1r . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2n . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3r . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Amb quin altre aliment te’l menjaries?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Inventa una recepta amb arròs. Si vols, pots utilitzar algun d’aquestsingredients:

1r . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2n . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3r . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Poejoc 2ARRÒS BLANC

xiclet pastís xocolata

nata gelat iogurt

Troba a la sopa de lletres les set paraules que falten al poema de MiquelMartí i Pol i escriu-les al seu lloc:

Ben apilotat,

l’arròs blanc fa ..............................,

i pot barrejar-s’hi

—no és cap disbarat—

tota llei de ..............................,

.............................., ou ferrat,

verdures, ..............................,

................................. trinxat,

................................. i tonyina

i el que ve de grat

per tal que resulti

un plat variat,

que l’.............................. ho lliga

tot molt ben lligat.

Poejoc 3 ARRÒS BLANC

P A B K A P O P K F

A L S M W G W O V O

D E A G N A D L F R

E L L T F M R L E M

W M S E W B K A P A

C A E T O E K S I T

T R S I P S A T L G

W L M X B V L R S E

F A R R O S E E A G

P L A T A N Q G A P

Doncs era un rei que tenia el castell a la muntanya; tot el que es veia era seu: terres, pous, arbres i cases,i al matí, des de la torre, cada dia les comptava.

La gent no estimava el rei i ell tampoc no els estimava, perquè de comptar, en sabia, però amor, no li’n quedava. Cada cosa tenia un preu, la terra, els homes, les cases.

Un dia un noi del seu regne vora el castell va posar-se i va dir aquesta cançó en veu trista, però clara, i va dir aquesta cançó en veu trista, però clara.

“Quan vindrà el dia en què l’home valgui més que pous i cases, més que les terres més bones, més que les plantes i els arbres! Quan vindrà el dia en què a l’home no se’l pesi amb les balances?”

El rei que va sentir el noi, el va fer agafar, i amb ràbia, va ordenar que li donessin cent cinquanta bastonades, i a la torre el va tancar castigat a pa i aigua.

Però el poble encara sap la cançó de les balances, i quan s’ajunten, els homes rient i plorant la canten, i quan s’ajunten, els homes rient i plorant la canten.

JOSEP MARIA CARANDELL

LA CANÇÓ DE LES BALANCES

Col·locant cada peça al lloc correcte podràs llegir un fragment de “Lacançó de les balances”:

Poejoc 1 LA CANÇÓ DE LES BALANCES

D O N C S

E L C A

T O T E

T E R R E

C A D A

S T E L L

L Q U E

S, P O U

M A T Í,

D I A L

S, A R

E I Q U E

A M U N T

V E I A E

B R E S I

D E L A

O M P T A V

T E N I A

A N Y A;

R A S E U:

C A S E S,

T O R R E,

Il·lustra en sis vinyetes el poema de Josep Maria Carandell.

Poejoc 2LA CANÇÓ DE LES BALANCES

Inventa un poema a partir de “La cançó de les balances” i després decora’l:

.......................... era un .................... que tenia

el ................... a la muntanya;

tot el que ................................ era seu:

........................., ........................., ......................... i cases,

i al matí, des de la .............................,

cada dia ......................... comptava.

La gent no .........................................

i ell tampoc no els ......................................,

perquè de comptar, en sabia,

però ........................, no li’n quedava.

Cada ......................... tenia un ...........................,

..............................., ..........................., les cases.

Poejoc 3 LA CANÇÓ DE LES BALANCES

“SÓC UN COIXÍ AMB CENT AGULLES...”

Sóc un coixí amb cent agulles. Coixí, coixinet, no em punxaràs el peuet.

Sóc un negre ben vestit, elegant i presumit, clavo les punxes al dit.

Si encara no m’endevines, sóc un senyor amb cent espines, polit i rodói em dic eriçó.

OLGA XIRINACS

(Tarragona 1936)

Observa el principi del poema d’Olga Xirinacs:

Sóc un coixí amb cent agulles

S’usa “coixí amb cent agulles” per parlar de l’eriçó, ja que s’assemblen:un eriçó de la mar és redó com aquells coixinets que s’utilitzen perposar-hi les agulles a l’hora de cosir. Si en un poema es posa unaparaula en lloc d’una altra perquè hi ha alguna semblança, aixòs’anomena METÀFORA.

Cercau entre tots les metàfores d’aquestes endevinalles. Desprésdibuixa una línia des de cada endevinalla fins a la seva solució:

Una senyoramolt ensenyorada,que sempre va en cotxei sempre va banyada.

Una dama verdaamb vestit mudats’arrossega per damunt del prat.

Som una capsetarequinquilladeta,cap mestre fusterno em sabria fer.

Poejoc 1 “SÓC UN COIXÍ AMB CENT AGULLES…”

Amb un amic o amiga, inventa un poema endevinalla a partir del d’OlgaXirinacs. Després el llegireu en veu alta per comprovar si la resta de laclasse l’endevina.

Sóc un ............................ amb ..................................

............................................., ...............................................,

no em ................................... el ....................................

Sóc un ...................................... ben vestit,

.......................................... i presumit,

.................................................................. al dit.

Si encara no m’endevines,

sóc un ..................................................................,

................................ i ................................

i em dic ........................................

Poejoc 2“SÓC UN COIXÍ AMB CENT AGULLES…”

Jugau a inventar entre tots poemes endevinalla dels animals dibuixatsmés avall.

Després, si pintes els dibuixos i retalles els quadrets, podràs jugar ambaquest petit joc de memòria dels animals de la mar.

Poejoc 3 “SÓC UN COIXÍ AMB CENT AGULLES…”

Pel carrer de sa Portella, quan la nit cau, diuen que hi surt una bèstia; valga’ns Déu, val!

S’engoleix les criatures valga’ns Déu, val! Les mares de sa Portella ploren d’espant.

Han dit que la nau d’un vell mercader que anava i venia de Mallorca i Alger, va dur d’un viatge un ou venturer. I va néixer el drac: feroç carnisser.

Pel carrer de sa Portella —valga’ns Déu, val!—, les nits fan olor de por, d’algues i sal.

Bartomeu Coc, cavaller, jove i galant, diuen que arriba d’Alcúdia quan la nit cau.

De nit ve d’Alcúdia, —galant cavaller—, per veure la dama:rosa de febrer. I allà ha de combatre enmig del carrer fins que en queda tros del drac carnisser.

Pel carrer de sa Portella, quan l’alba penja, la pluja esborra la sang color de menta.

GABRIEL JANER MANILA

(Algaida 1940)

EL DRAC DE NA COCA

Segons una vella llegenda

que he sentit explicar

pel barri de la Seu.

Amb un company o companya, completa i dibuixa:

1. A sa Portella, fa anys, 2. Envestia els infants

s’hi passejava un ...................................... per darrere i per ......................................

3. Arribà amb espasa d’or 4. A l’entrada d’un palau

el cavaller, Tomeu ...................................... li surt aquell monstre ......................................

5. I la seva enamorada 6. El seu valent estimat

guaita al balcó ...................................... al drac li ha tallat el ......................................

Poejoc 1 EL DRAC DE NA COCA

Auca del drac de na Coca

Resol aquests mots encreuats gràfics:

Poejoc 2EL DRAC DE NA COCA

Per parelles, triau una paraula de cada columna i inventau un POEMAAMB HISTÒRIA:

Qui? On? Què Què fa? Amb què? Com acaba?passa?

PRÍNCEP LLUNA DIMONI MALEFICIS VARETA BÉ

AL·LOT COVA FANTASMA POR POCIÓ MALAMENT

DONA MAR BRUIXA MENJAR PEDRA FELICITAT

REINA MUNTANYA GEGANT DESTROSSAR PARAULA SORPRESA

CA CIUTAT TEMPESTA EMBRUTAR TRAMPA NOCES

FADA ESCOLA FOSCA FERMAR CORDES AMICS

MESTRA NIGUL RENOUS SEGRESTAR CADENES BESADES

Dibuixa una escena de la vostra història.

Poejoc 3 EL DRAC DE NA COCA

UN VIATGE D’HIVERN(fragment)

D’on és que véns, amic, tan pensarós per aquesta drecera humida i apartada? Cerques en la foscor la matinada? La claror del migdia en el sol post?

ANTONI MARÍ

(Eivissa 1944)

Completa amb la paraula adequada:

D’on és que véns, ..........................................., tan .......................................... )

per aquesta ........................................... humida i apartada?

(carretera/drecera)

Cerques en la ...................................... la matinada?

(foscor/claror)

La claror del ...................................... en el sol post?

(alba/migdia)ANTONI ..................................

(Marí/Martí)Dibuixa un element del poema.

Explica a la resta de companys i companyes per què has dibuixataquest element i no un altre.

Poejoc 1 UN VIATGE D’HIVERN

(amic/amiga)

(carretera/drecera)

(foscor/claror)

(capvespre/migdia)

(Marí/Martí)

(poderós/pensarós)

Retalla els versos i juga a ordenar-los:

Poejoc 2UN VIATGE D’HIVERN

La claror del migdia en el sol post?

Cerques en la foscor la matinada?

D’on és que véns, amic, tan pensarós

per aquesta drecera humida i apartada?

D’on és que véns, amic, tan pensarósper aquesta drecera humida i apartada?Cerques en la foscor la matinada?La claror del migdia en el sol post?

Cerca les paraules següents al diccionari i escriu-ne el significat:

PENSARÓS -A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

DRECERA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

MATINADA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

MIGDIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Investiga:

Quines hores del dia es consideren de sol post?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Poejoc 3 UN VIATGE D’HIVERN

CÀNTICS

Canta, canta, verderol, jo tocaré la guitarra; cantarem fort a l’amor, jo per terra i tu dalt l’arbre.

El vent ens ajudarà aquesta pàl·lida tarda i les ones de la mar, que amb la remor ens acompanyen.

Pins, cepells i el savinar ens ajuden en la tasca i ametllers florits llunyans pareix que rient s’abracen.

Obriré, amor, com que ets lluny, més el meu cor i els meus llavis, per fer volar per dalt tu en ardades els meus càntics.

FRANCESC ESCANDELL

(Sant Francesc de Formentera 1948)

Jugau a les entrevistes després de llegir el poema “Càntics”.

Per parelles, un fa de periodista i l’altre de personatge (cantant, torero/a, futbolista,pintor/a, escriptor/a, model, etc.). Preparau la vostra entrevista abans de representar-ladavant tota la classe.

PERIODISTA: Al poema, saps qui ha de cantar?