Post on 03-Feb-2020
ECOSISTEMES
és el conjunt d’éssers vius,
components físico-químics del
medi al que viuen i les relacions
entre ambdos
• BIOCENOSI (èssers vius)
• BIOTOP (medi) ECOSISTEMA
• Relacions entre ambdos
Factors ambientals que influeixen a la biocenosi
ja que determinen::
distribució i abundància adaptacions dels
composició organismes
Hi ha 2 tipus de factors ambientals:
- Biòtics la presència de altre/s éssers vius
- Abiòtics components físics i químics
Factors abiòtics
Medi terrestre
- Temperatura
- Llum
- Humitat
1. Temperatura
• Experimenta grans variacions depenent de
la zona o de les estacions, fins i tot durant
el mateix dia (oscilacions tèrmiques)
• En gral disminueix
amb la altitud
i la latitud
Adaptacions
PLANTES
• Plantes anuals, fulla
caduca
• Gemmes i llavors molt
resistents (-25ºC)
• Cactus
ANIMALS
• Homeoterms
– Estructures aïllants (greix,
pèl,..)
– Hivernen
– Suor
– Hàbits nocturn
• Poiquiloterms
– Emigren
– Estat de letargia
2. Llum
• És la principal font d’energia a la majoria dels
ecosistemes
• PLANTES
– Estratificació vertical
– Fototropismes
• ANIMALS
– Animals d’hàbits
nocturns
https://www.youtube.com/watch?v=VjyyTg
CGZJU
3. Humitat els terrestres s’enfronten
contínuament a la pèrdua d’aigua per evaporació
• PLANTES
– Hidròfiles (viuen en
llocs humits)
epidermis fina i molts
estomes
– Xeròfites (viuen en
llocs secs) fulles
com espines i tiges
grosses
• ANIMALS
– Estructures per evitar
l’evaporació:
• Pèl
• Exoesquelet
• Escates dels rèptils
Medi aquàtic
-Temperatura
-Pressió hidrostàtica
-Salinitat
-Corrents
-Llum
1. Temperatura 2. Pressió hidrostàtica
• És molt més estable
que al medi terrestre
• D’ella depén la [O2]
dissolt
• Augmenta 1 atm cada
10 m de profunditat
ADAPTACIONS
– Forma del cos els
del fons són plans
– Bufeta natatòria
3. Salinitat 4. Corrents
• [sals] dissoltes a l’aigua
• Es molt determinant de la
distribució d’organismes
la majoria són
estenoics per a la salinitat
ADAPTACIONS
– Salmons i anguiles
sistema de regulació de la
concentració interna de
sals
• És més important a la
costa (ones) i al tram alt
dels rius
ADAPTACIONS
• Plantes amb tiges
flexibles posidònia
• Organismes amb
ventoses o apèndix per a
fixar-se al substrat
5. Llum
• Determina si hi ha organismes fotosintètics o no
• Depén de la transparència i de la profunditat
ADAPTACIONS
• Vegetals • Animals
– Bioluminiscència
2. Factors biòtics
• Depenen de la presència d’altres
organismes Hi han 2 tipus:
1. Relacions intraespecífiques (entre organismes
de la mateixa espècie)
2. Relacions interespecífiques (entre organismes
d’espècies diferents)
1. Relacions intraespecífiques (entre organismes
de la mateixa espècie) Són de 2 tipus:
– Competència Quan la densitat de població és elevada com que pertanyen a la mateixa espècie competixen pels mateixos recursos: aliment, territori, reproducció…
– Cooperació es tracta d’agrupacions per a aconseguir diferents fins
• Associacions familiars
• Associacions colonials
• Associacions estatals
• Associacions gregàries
• Families procreació i
protecció cries
• Colònies individus q
venen d’un mateix
progenitor
• A. estatalhi ha jerarquia
i divisió de feines
• A. gregariaviuen en comú
però no necessariament
emparentats
2. Relacions interespecífiques (entre
organismes d’espècies diferents)
• Mutualisme
• Simbiosi
• Comensalisme
• Inquilinisme
• Parasitisme
• Competència
• Depredació
• Mutualisme Es beneficien les 2 sp, però
podrien viure independents.
Ex: bou i garces
• Simbiosi Es beneficiosa per a les 2 sp.
Necessiten una de l’altra per a sobreviure.
Ex: líquens (fong i alga)
• ComensalismeUna població ix
beneficiada mentre que a l’altra li es
indiferent
Ex: - tauró i rémora
- orquídies creixen sobre l’escorça
d’arbres
• Un tipus seria l’inquilinisme la població
beneficiada obté refugi
• Parasitisme una població (paràsit) viu a expenses de l’altra (hoste)
El hoste no sol morir (almenys al principi)
– Ectoparasitisme el paràsit viu a l’exterior de l’hoste
Ex: puces, els polls, les paparres o el muérdago que parasita a pins i roures
– Endoparasitisme el paràsit viu dins de l’hosteEx: protozou de la malaria (Plasmodium malariae), tenia (Taenia solium o Taenia saginatta)
• Competència 2 poblacions competixen
pel mateix recurs
Exemple: llebres i conills, crancs de riu…
• Depredació una població
(depredadors) s’alimenten de l’altra
població (preses)
• Ex: muçols i conills, lleons i cebres,…
Estructures tròfiques
Organització dels organismes
d’un ecosistema en funció de com
obtenen els nutrients (qué
mengen)
Nivells tròfics
CONSUMIDORS 3aris
Carnívors (s’alimenten de cons
2aris=superdepredadors)
CONSUMIDORS 2aris
Carnívors (s’alimenten de cons 1aris)
CONSUMIDORS 1aris
Herbívors (s’alimenten de productors)
PRODUCTORS
autòtrofs: plantes, algues i bacteris fotosintètics
D
E
S
C
O
M
P
O
N
E
D
O
R
S
Representació dels nivells tròfics
• Cadena tròfica
• Xarxa tròfica
Fluxe de matèria: tancat
CONSUMIDORS 3aris
Carnívors (s’alimenten de cons
2aris=superdepredadors)
CONSUMIDORS 2aris
Carnívors (s’alimenten de cons 1aris)
CONSUMIDORS 1aris
Herbívors (s’alimenten de productors)
PRODUCTORS (mat inorg mat org)
autòtrofs: plantes, algues i bacteris fotosintètics
mat. Inorg mat org
D
E
S
C
O
M
P
O
N
E
D
O
R
S
Fluxe d’energia: obert
CONSUMIDORS 3aris 10%
10%
Calor CONSUMIDORS 2aris 10%
10%
CONSUMIDORS 1aris 10%
10%
PRODUCTORS 10%
D
E
S
C
O
M
P
O
N
E
D
O
R
S
• La quantitat d’energia que passa
d’un nivell a altre condiciona la
quantitat de nivells que poden
haver
Max 4-5 nivells
PROBLEMA sobretot a les
cadenes aquàtiques:
l’acumulació de contaminants als
nivells més alts
La matèria i l’energia que passa
d’un nivell al següent s’avalua
amb els
PARÀMETRES TRÒFICS
-Biomassa
-Producció
-Productivitat
BIOMASSA (B)
• És la quantitat de mat orgànica acumulada en cada nivell
tròfic per unitat de superf o volum
PRODUCCIÓ (P)• És l’augment de biomassa d’un nivell tròfic per unitat de
superf i de temps
• PB= biomassa total generada per un nivell tròfic
• PN=biomassa que queda disponible per al nivell
següent descomptant la consumida per respiració
PN =PB-respiració
PRODUCTIVITAT (p): Expressa la taxa de renovació,
l’estat d’un nivell tròfic, ja que relaciona biomassa i
producció p=P/B
Els organismes menuts són molt productius es
reprodueixen i creixen ràpidament (la biomassa es renova
ràpidament)
Piràmides tròfiques
1.Piràmides de números
• Representen el nombre
d’individus de cada nivell
tròfic
• Poden estar invertides
p.ex: quan com a
productor considerem un
arbre en ell poden
haver-hi un gran nombre
d’insetes, aus, etc
2.Piràmides de biomasa
• Representen la quantitat de biomassa en cada nivell
tròfic (g o kg / unitat de superfície o volum)
• Poden ser invertides quan els productors
pesen menys que els productors
3.Piràmides d’energia
• NO poden
ser
invertides
Regla del
10%