Post on 30-Dec-2016
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
20è ANIVERSARI DEL CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP
Valls, 12 de juny de 2010
Dr. Òscar Saladié Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics
Departament de Geografia
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 2
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 3
SUMARI
1. INTRODUCCIÓ 4
2. LA COMARCA DE L’ALT CAMP 7
3. EL CENTRE METEOROLÒGIG DE L’ALT CAMP I LA SEVA XARXA D’ESTACIONS 11
4. DADES I METODOLOGIA 30
5. EL CLIMA DELS POBLES DE L’ALT CAMP 33
6. EL CLIMA DE LA COMARCA DE L’ALT CAMP 78
7. CONCLUSIONS 88
8. BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES 90
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP
1. INTRODUCCIÓ
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 5
Un dels programes amb una major audiència a la televisió és l’espai dedicat a
la previsió meteorològica, la informació meteorològica o el temps. Aquest fet dóna
constància de la importància que la meteorologia té sobre un ampli ventall
d’activitats socioeconòmiques (agricultura, turisme, etc.), així com també sobre
el transport i les comunicacions tant de persones i mercaderies, com també de
telefonia i d’electricitat. En una societat tant depenent de l’electricitat com la
nostra (enllumenat, calefacció, neveres, televisors, rentadores, rentaplats, etc.)
que una nevada o una ventada talli temporalment el flux elèctric pot comportar
molts mals de cap. I no diguem si una nevada talla carreteres i no permet la
mobilitat de camions, cotxes particulars i el transport escolar. Quin temps farà
demà o el proper cap de setmana és una pregunta que molta gent es planteja i
que es respon des dels diferents espais d’informació meteorològica, sigui la
televisió, la ràdio, la premsa escrita o per Internet.
El clima d’una zona determinada ve definit per la combinació d’una sèrie de
factors que es poden agrupar en tres categories: astronòmics, geogràfics i
termodinàmics. La combinació d’aquests tres factors fan que la Península
Ibèrica, meteorològicament parlant, es trobi en una àrea molt complexa: a cavall
de dos continents (Àfrica i Europa), de dos importants masses d’aigua (la Mar
Mediterrània i l’Oceà Atlàntic), així com també es troba situada entre les latituds
mitjanes i la zona subtropical.
Catalunya, dins el conjunt peninsular, durant bona part de l’any es troba sota
la influència de la circulació temperada d’influència atlàntica: els westerlies i les
pertorbacions de l’oest. No obstant això, l’efecte barrera de la Península Ibèrica
fa que els fluxos de l’oest arribin modificats a casa nostra, amb una minva de les
precipitacions associades a aquests fronts. Per la seva banda, durant l’època
càlida de l’any puja del sud el cinturó d’altes pressions subtropical amb poca
aportació pluviomètrica. I a tot això s’ha d’afegir la presència d’un mar càlid que
provoca per un costat la formació de processos de ciclogènesi que porten gran
pluviometria, sobretot a la tardor (Martín Vide, 1987) i per altra banda suposa un
efecte suavitzador de les temperatures.
El clima mediterrani és el clima associat a Catalunya, no obstant existeixen
importants diferències espacials. Així, segons Gil Olcina i Gómez Mendoza (2001), a
Catalunya es poden diferenciar 5 climes:
a) El Pirineus: clima de predomini atlàntic, varietat de muntanya septentrional.
b) Els Prepirineus: clima de predomini atlàntic, varietat suboceànica de transició.
c) La Depressió de l’Ebre i zona central de Catalunya: clima d’interior, varietat de
precipitacions exigües i cerç (mestral).
d) Zona litoral i prelitoral més septentrional: clima de predomini mediterrani,
varietat d’hivern notori, precipitacions abundants i tramuntana freqüent.
e) Zona litoral i prelitoral central i meridional: clima de predomini mediterrani,
varietat d’hivern suau, estiu calorós i sec, i esporàdics diluvis.
La comarca d’Alt Camp es troba dins el clima mediterrani i d’acord amb l’anterior
classificació forma part de la zona litoral i prelitoral central i meridional (grup e), tot
i que la comarca es troba al límit amb la zona c, tenint com a frontera la serralada
Prelitoral.
Per aquesta raó, l’objectiu d’aquest treball és estudiar el clima de la comarca del
l’Alt Camp a partir de les dades de temperatura i precipitació de les estacions que
formen part del Centre Meteorològic de l’Alt Camp. Actualment en aquesta xarxa
d’estacions hi ha 24 observatoris. El Centre Meteorològic de l’Alt Camp va entrar en
funcionament ara fa 20 anys, no obstant aquest treball es circumscriu al període
1995-2009. Això es deu a que 1995 va ser el primer any amb un total de 23
observatoris operatius, tot i que va ser a partir de l’any 1993 que es va començar a
posar estacions en funcionament. La major part dels anàlisis d’aquest treball s’han
fet únicament amb 22 observatoris, doncs el de Picamoixons no va entrar en
funcionament fins l’any 2000 i el de Mont-ral ha estat alguns anys sense funcionar,
raó per la qual els resultats no podien ser comparables amb la resta d’estacions i
amb número d’anys disponibles molt reduït.
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 6
S’ha de dir que una sèrie de 15 anys tampoc és un període molt llarg, raó per
la qual aquest treball s’ha de considerar com un estudi preliminar sobre la
climatologia de l’Alt Camp. Esperem que d’aquí 15 anys més es pugui fer un
treball similar amb les dades de tots els observatoris del Centre Meteorològic de
l’Alt Camp i ja per un període de 30 anys.
Destacar que el fet que tots els municipis de l’Alt Camp disposin d’una estació
meteorològica coordinada des d’un centre meteorològic d’abast comarcal, situat
en aquest cas a Valls, és un fet extraordinari a nivell català. Un Centre
Meteorològic que s’ha de potenciar i mantenir. Sols amb registres continuats i de
qualitat, i amb una bona densitat de punts de mesura (observatoris), és possible
fer estudis sobre la climatologia d’una determinada zona, en el nostre cas la
comarca de l’Alt Camp.
Així doncs, un segon objectiu d’aquest treball és fer un reconeixement a totes
aquelles persones que d’una manera voluntària i desinteressada cada dia tenen
cura de la seva estació meteorològica i recullen sistemàticament, com a mínim,
les dades de temperatura i precipitació, dades que després faciliten al director
del Centre Meteorològic de l’Alt Camp i observador meteorològic de Valls, Joan
M. Boronat, qui centralitza i gestiona aquestes dades. Un reconeixement a:
- Xavier Torrell i Camps (observador d’Alcover)
- Guillem Boronat i Ferré (observador d’Alió)
- Joan Saperas i Gil (observador de Bràfim)
- Anton Casamitjana i Gondolbeu (observador de Cabra del Camp)
- Joan Sans i Giró (observador de Figuerola del Camp)
- personal de l’empresa de seguretat de les instal�lacions de REPSOL
(observadors dels Garidells)
- Pilar Senan i Banús (observadora del Milà)
- Andreu Padreny i Guasch (observador de la Masó)
- Jacint Canals i Sendra (observador de Montferri)
- Anton Batet i Mestres (observador de Mont-ral)
- Josep M. Duch i Pallarès (observador de Nulles)
- Marcel Estrada i Canela (observador del Pla de Santa Maria)
- Joan Marlés i Alemany (observador del Pont d’Armentera)
- Deogracias Suárez Martín (observadora de Picamoixons)
- Josep Fàbregas i Gallart (observador de Puigpelat)
- Josep Pérez i Palau (observador de Querol)
- Josep Lladó i Ribé (observador de la Riba)
- Josep Ferré i Ferré (observador de Rodonyà)
- Ramon Valero i Palau (observador del Rourell)
- Josep Fuguet i Monné (observador de Santes Creus - Aiguamúrcia)
- Josep Rosanes i Pujol (observador de Vallmoll)
- Joan M. Boronat i Dalmau / Pilar Queralt Romero (observadors de Valls)
- Anton Salvat i Serra (observador de Vilabella)
- Josep González Arenas (observador de Vila-rodona)
L’estructura del treball consta de 5 apartats principals que segueixen a aquest
apartat introductori. A l’apartat 2 es descriuen els aspectes bàsics de la comarca de
l’Alt Camp (medi físic i població). A continuació (apartat 3) es descriu el Centre
Meteorològic de l’Alt Camp amb la seva xarxa d’estacions, amb uns subapartats
previs sobre la tradició meteorològica a Catalunya i a l’Alt Camp. A l’apartat 4
s’exposa la metodologia emprada així com les característiques de les dades
meteorològiques utilitzades per desenvolupar aquest estudi. En els apartats 5 i 6 es
troba la descripció del clima dels diferents pobles de l’Alt Camp i del conjunt de la
comarca de l’Alt Camp, respectivament. Finalment, el treball s’acaba amb un
apartat dedicat a les conclusions i un altre amb la bibliografia i les fonts
consultades.
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 7
2. LA COMARCA DE L’ALT CAMP
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 8
La comarca de l’Alt Camp es troba situada a la part oriental de demarcació de
Tarragona i té una superfície de 538 km2. La serralada Prelitoral fa de divisòria
entre l’Alt Camp i la veïna comarca de la Conca de Barberà al nord, cosa que ha
dificultat històricament la comunicació cap a l’interior i que es fa per diferents
passos, com ara el coll de Lilla, el coll de Cabra o l’estret de la Riba. Les altituds
màximes es troben a l’extrem occidental de la comarca on es superen els 1000
metres a les muntanyes de Prades, zona de contacte amb la comarca del Baix
Camp (Figura 1). Les alçades disminueixen cap al sud en direcció a la comarca
del Tarragonès i el mar. L’Alt Camp forma part del sector meridional de la
depressió Prelitoral i que en aquesta zona pren el nom de Camp de Tarragona,
continuació de la depressió del Penedès que es troba a l’est.
Dos cursos fluvials travessen la comarca de nord a sud. A l’oest es troba el riu
Francolí al qual se li uneix el riu Brugent a l’alçada de la Riba. El riu Gaià
segueix una trajectòria paral�lela al Francolí però pel sector oriental de la
comarca. Es tracta de dos rius típicament mediterranis amb un règim molt
irregular que neixen a la serralada Prelitoral. S’ha de dir que diferents zones de
la part est de la comarca es troben dins les conques del Llobregat, del Foix i de
la Riera de la Bisbal.
L’any 2009 la comarca de l’Alt Camp tenia 45001 habitants mentre que l’any
2000 era de 35443, cosa que significa un augment superior al 25% en els
darrers 10 anys. Aquesta població es troba distribuïda en un total de 23
municipis (Figura 2). La distribució de la població per municipis es mostra a al
quadre 1 (any 2000) i al quadre 2 (any 2009). Valls, amb 25092 habitants,
concentra més de la meitat de la població comarcal. De la resta de municipis
únicament Alcover superava els 5000 habitants, mentre que en un total de 17 la
població no arribava als 1000 habitants. Si es compara la població de l’any 2000
amb la del 2009 es pot observar com tots els municipis de l’Alt Camp han
experimentat augments en el número d’habitants a excepció de la Riba que en
va perdre 10. En termes percentuals l’augment més important es va produir a
Montferri, municipi que ha doblat la població en aquests darrers 10 anys. En canvi
a Alió l’augment sols ha estat de 12 habitants, que representen un 3,2%.
Figura 1. L’Alt Camp: conques hidrogràfiques i zonació altitudinal
Font: MIRAMON
S’ha de dir que a més dels pobles que donen nom als 23 municipis de l’Alt Camp,
també existeixen altres nuclis de població, com ara Picamoixons (Entitat Municipal
Descentralitzada de Valls), Santes Creus, les Pobles i el Pla de Manlleu
ALT CAMP
Francolí
Gaià
Foix
Riera de la Bisbal
Llobregat
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 9
(Aiguamúrcia), Esblada i Montagut (Querol) o Vilardida (població que es troba
repartida entre els municipis de Montferri i de Vila-rodona).
La comarca es troba ben comunicada per carretera tant cap a Reus (C-14) per
Alcover com cap a Tarragona (N-240a) per Valls. Per la part nord de la comarca i
en sentit nordoest-sudest travessa l’autopista AP-2 que ve de Lleida en direcció
Barcelona.
Quadre 1. Població dels municipis de l’Alt Camp (2000)
Municipi Habitants Municipi Habitants
Aiguamúrcia 652 El Pla de Santa Maria 1651
Alcover 3787 El Pont d’Armentera 576
Alió 372 Puigpelat 597
Bràfim 573 Querol 305
Cabra del Camp 601 La Riba 732
Figuerola del Camp 280 Rodonyà 420
Els Garidells 162 El Rourell 262
La Masó 275 Vallmoll 1168
El Milà 162 Valls 20382
Mont-ral 160 Vila-rodona 1034
Montferri 157 Vilabella 788
Nulles 347 Alt Camp 35443
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT
Quadre 2. Població dels municipis de l’Alt Camp (2009)
Municipi Habitants Municipi Habitants
Aiguamúrcia 906 El Pla de Santa Maria 2309
Alcover 5100 El Pont d’Armentera 620
Alió 384 Puigpelat 977
Bràfim 666 Querol 539
Cabra del Camp 1116 La Riba 722
Figuerola del Camp 341 Rodonyà 508
Els Garidells 221 El Rourell 380
La Masó 298 Vallmoll 1630
El Milà 178 Valls 25092
Mont-ral 171 Vila-rodona 1260
Montferri 366 Vilabella 799
Nulles 418 Alt Camp 45001
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 10
FIGURA 2. LA COMARCA DE L’ALT CAMP I ELS SEUS MUNICIPIS
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 11
3. EL CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP I LA SEVA XARXA D’ESTACIONS
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 12
3.1. OBSERVAR EL TEMPS A CATALUNYA
Tot i que la recopilació sistemàtica de registres meteorològics a Catalunya es
remunta a finals del segle XVIII, no seria fins un segle més tard que al nostre país
es crea una xarxa d’estacions meteorològiques. Amb anterioritat, els registres
disponibles són dades recollides per particulars, entre les que s’ha de destacar les
que entre 1780 i 1824 va registrar el Dr. Francesc Salvà i Campillo a Barcelona i
posteriorment (1827-1854) el Dr. Pere Vieta (Prohom, 2006). Tal i com fan
referència Saladié i Garcia (2009), no s’ha d’oblidar la tasca duta a terme, també a
Barcelona, pel matemàtic Llorenç Presas amb una sèrie de registres pluviomètrics
que va des de 1849 a 1874.
La primera xarxa d’observatoris meteorològics catalans la va constituir
Hermenegildo Gorria, director de la Granja Experimental de la Diputació de
Barcelona, l’any 1895. Un any després ja hi havia adherides 41 estacions, tant de
Catalunya com de les Illes Balears (Fontserè, 1930). També de finals del segle XIX
és la creació de la Xarxa Pluviomètrica Catalana (XPC) impulsada per Rafael
Patxot des del seu Observatori Català de Sant Feliu de Guíxols, i que centrada en
la pluviometria va aglutinar diferents observatoris catalans.
L’any 1910 es va crear la Societat Astronòmica de Barcelona (SAB). És a partir
de 1911 amb el Dr. Eduard Fontserè com a director, que la meteorologia va agafar
el protagonisme a la SAB. José Galbis, director de l’Observatorio Central
Meteorológico, tenia el projecte de crear una xarxa pluviomètrica pel conjunt
d’Espanya i va encarregar a la SAB la tasca d’organitzar-la a Catalunya. Entre
observadors particulars, centres d’ensenyament (especialment religiosos) i
companyies d’electricitat, la xarxa va arribar a comptar amb prop de 200
pluviòmetres estesos arreu de la geografia catalana (Fontserè, 1930).
Degut principalment a problemes econòmics l’any 1921 la SAB va traspassar
tant la seva infraestructura d’estacions com el seu arxiu al Servei Meteorològic de
Catalunya (SMC). El Servei Meteorològic de Catalunya va ser creat per Decret de 31
de març d’aquell any per part de la Mancomunitat de Catalunya. El director del
SMC va ser el Dr. Eduard Fontserè. Durant 17 anys el Servei Meteorològic de
Catalunya va estar al capdavant d’una basta xarxa d’estacions, va editar un
important número de publicacions i el Dr. Fontserè va participar, primer com a
director de la SAB i després de l’SMC, a les conferències de directors de serveis
pertanyents a l’Organització Meteorològica Internacional (OMI), organisme en el
qual té l’origen l’actual Organització Meteorològica Mundial (OMM).
Amb la 2a República el Servei Meteorològic de Catalunya va passar a dependre
de la Generalitat de Catalunya. Però un cop acabada la Guerra Civil espanyola el
SMC va ser suprimit i els seus arxius confiscats. Les seves funcions van passar a
mans del Servicio Meteorológico Nacional, que des de 1969 va prendre el nom
d’Instituto Nacional de Meteorología (INM). Durant un temps els observatoris
catalans situats a la conca de l’Ebre van dependre del Centro Regional del Ebro,
amb seu a Saragossa, per, finalment, passar a ser gestionades pel Centro
Meteorológico Territorial en Cataluña de l’INM. Des de l’any 2008 l’INM s’ha
transformat en l’Agencia Estatal de Meteorología (AEMET).
L’any 1996 la Generalitat de Catalunya va crear de nou el Servei Meteorològic de
Catalunya (SMC) depenent del Departament de Medi Ambient, amb una sèrie
d’observatoris meteorològics que actualment, juntament amb els que depenien del
Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca (DARP), es troben integrats en la
Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) del SMC de la Generalitat
de Catalunya.
3.2. BREU HISTÒRIA DE LES ESTACIONS METEOROLÒGIQUES DE
L’ALT CAMP
Pel que fa a la comarca de l’Alt Camp, les primeres dades de que disposem són
de l’any 1896 (Febrer, 1930). Es tracta de dades de precipitació que entre 1896 i
1897 va registrar Joan Figuerola i Ballester en una estació que hi havia a Valls, tot
i que no hem pogut documentar l’emplaçament d’aquesta estació. No serà fins l’any
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 13
1907 que va entrar en funcionament una nova estació meteorològica a l’Alt Camp.
També es trobava a Valls i es va instal�lar en un terrat de l’edifici de la germandat
de Sant Gabriel. El pluviòmetre ja era un model Hellmann. La guerra civil
espanyola va provocar la desaparició d’aquest observatori l’any 1936. Joan
Figuerola torna a aparèixer com a observador meteorològic l’any 1915, però
aquest cop instal�la els aparells a la seva finca de Casafort, al terme municipal de
Nulles. En origen l’estació formava part de la xarxa de la Societat Astronòmica de
Barcelona. Altres poblacions de l’Alt Camp que van disposar d’observatori
meteorològic abans de l’any 1936 són Picamoixons, el Pont d’Armentera, Santes
Creus i Vila-rodona. En alguns casos els registres és circumscriuen a uns pocs
anys. Seria molt interessant fer un estudi exhaustiu sobre la història d’aquestes
estacions pioneres de l’Alt Camp.
No va ser fins a inicis dels anys 40 del segle XX que de nou va entrar en
funcionament una estació meteorològica a Valls. Llavors va quedar a cura del
mestre Perfecte Esteve. Malauradament no disposem de registres fins l’any 1943
quan l’observador passa a ser Àngel Vidal. Els aparells estaven instal�lats al carrer
de la Cort número 36. L’any 1970 l’Àngel Vidal va canviar de domicili i el nou
observador passa a ser Daniel Capdevila. Els aparells es van instal�lar al terrat de
la casa on vivia Daniel Capdevila, l’edifici de la Caixa de Pensions situat al Pati. La
darrera estació meteorològica oficial (antic INM) que va entrar en funcionament a
Valls va ser la que Joan Maria Boronat va instal�lar a la que llavors era la seva
casa al centre de Valls, concretament al carrer Sant Antoni número 92. Aquesta
estació va estar operativa entre 1978 i 1989 i és l’embrió del Centre Meteorològic
de l’Alt Camp.
Altres estacions meteorològiques de la xarxa d’observatoris de l’INM a la
comarca de l’Alt Camp, algunes d’elles actualment no operatives, són les de les
següents poblacions: Cabra del Camp (inici al 1959), Alcover (inici al 1973),
Montagut (inici al 1941), Querol (inici al 1992) i Montferri (inici al 1982).
El Servei Meteorològic de Catalunya disposa de 2 estacions automàtiques a la
comarca, concretament a Nulles (Figura 3) i a Vila-rodona (Figura 4). De la
recentment creada Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) que pertany al SMC,
a l’Alt Camp hi ha Joan López, del Rourell.
Figura�3. Estació meteorològica automàtica del SMC a Nulles
Font: Servei Meteorològic de Catalunya
Figura�4. Estació meteorològica automàtica del SMC a Vila-rodona
Font: Servei Meteorològic de Catalunya
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 14
3.3. EL CENTRE METEOROLÒGIC DEL L’ALT CAMP
El Centre Meteorològic de l’Alt Camp es va crear l’any 1990 (aquest any en fa
20) i com hem dit el seu origen es troba en l’estació situada a Valls (termo-
pluviomètrica) que pertanyia a la xarxa INM i que estava a càrrec d’un molt jove
Joan M. Boronat.
Tal i com explica Joan M. Boronat a la pàgina web del Centre Meteorològic de
l’Alt Camp, durant els anys 1988 i 1989 es van mantenir els primers contactes
amb el Consell Comarcal de l’Alt Camp amb l’objectiu de potenciar l’estudi de la
meteorologia a la comarca. A partir d’aquells contactes inicials es va proposar
tirar endavant una iniciativa que esdevindria pionera a Catalunya. La idea era que
tots els municipis de la comarca disposessin d’una estació meteorològica on es
registressin dades de temperatura i precipitació i que fossin centralitzades a Valls.
La finalitat del Centre Meteorològic era oferir un servei d’informació
meteorològica que englobés a tots els municipis de l’Alt Camp, de manera que tots
els habitants de la comarca tinguessin al seu abast informació fiable sobre la
climatologia local i comarcal. Amb la concreció d’aquesta iniciativa es posa en
marxa tot l’engranatge perquè el projecte esdevingués una realitat, la qual cosa
fou possible gràcies al suport del Consell Comarcal, especialment pel que fa a
l’apartat de muntatge de les estacions dels diferents pobles de la comarca i dels
equips informàtics del centre. També van tenir un paper destacat el Centre
Meteorològic Territorial de Catalunya del llavors INM (actual AEMET) pel que fa a
la instal�lació d’aparells al pavelló meteorològic del Centre, així com també el
Departament de Medi Ambient, que va proporcionar un mesurador de
contaminació atmosfèrica. Les instal�lacions del Centre Meteorològic es van ubicar
al nord de la ciutat de Valls, en uns terrenys propietat de Joan M. Boronat. El 28
de setembre de 1990 es va inaugurar el que fou el Centre Meteorològic de l’Alt
Camp, primer centre meteorològic comarcal de Catalunya. I a partir de la seva
inauguració, es va començar a consolidar una xarxa d’estacions termo-
pluviomètriques als municipis de l’Alt Camp.
Informació addicional sobre el funcionament, els objectius i la finalitat del Centre
Meteorològic de l’Alt Camp es pot trobar a la pàgina web oficial del centre
(http://www.metacamp.net). Destacar que el Centre disposa d’un pavelló
meteorològic d’uns 2500 m2 de terreny on, entre altres coses, es troba una antena
de recepció en directe d’imatges de satèl�lits meteorològics.
El Centre Meteorològic de l’Alt Camp està format actualment per 24 observatoris
meteorològics. Alguns d’aquests ja existien amb anterioritat i formaven part de la
xarxa d’estacions de l’actual AEMET, com ara Alcover, Querol i Valls, mentre que a
Bràfim i a Rodonyà hi havia estacions meteorològiques de Sanitat Vegetal. La
majoria, però, són estacions de nova creació que es van anar incorporant al Centre
Meteorològic de l’Alt Camp des de l’any 1993. L’any 1995 estaven operatives un
total de 23, una per cada municipi de la comarca, a les que l’any 2000 s’hi afegiria
la de Picamoixons.
A més a més de la constància, treball i esforç de Joan M. Boronat, una part
important de l’èxit del Centre Meteorològic de l’Alt Camp es deu als observadors,
homes i dones anònims que d’una manera voluntària i desinteressada cada dia
tenen cura dels registres de temperatura i precipitació (bé, d’aquest darrer meteor
únicament quan plou), registres que són centralitzats per Joan M. Boronat. Dades
a partir dels quals ha estat possible realitzar aquest treball.
I) Alcover (figura 5)
L’actual observador d’Alcover és Xavier Torrell i Camps. L’estació es troba
situada a les afores d’aquesta població. La gàbia meteorològica amb el termòmetre
de màxima, el termòmetre de mínima i un termohigrògraf, està localitzada al jardí
de la casa on viu Xavier Torrell, mentre que el pluviòmetre i el pluviògraf (ambdós
model Hellmann) estan al terrat de la casa. Com ja s’ha comentat, aquesta estació
ja estava operativa abans de la creació del Centre Meteorològic de l’Alt Camp. Les
primeres dades meteorològiques es remunten a l’any 1973. Llavors l’estació es
trobava al centre d’Alcover, concretament al terrat de l’edifici del Museu Municipal
d’Alcover. El primer observador va ser Leandro Miquélez. Cap a l’any 1995 l’estació
es va traslladar al terrat d’un altre edifici (YBS) que es troba a uns 200 metres del
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 15
Museu. Finalment, l’estació es troba en la localització actual des del mes de juliol
de l’any 2001. Quan Leandro Miquélez va deixar de ser l’observador i abans de
que se n’encarregués en Xavier Torrell, durant un temps l’observador d’Alcover va
ser l’Anton Torrell i Cavallé, pare del Xavier.
II) Alió (figura 6)
L’estació meteorològica d’Alió està a cura de Guillem Boronat i Ferré. Els
instruments (gàbia meteorològica amb termòmetres i un pluviòmetre automàtic)
es troben situats al terrat de la seva casa en aquesta població. El pluviòmetre
automàtic va substituir un de convencional model Hellmann que es trobava al
costat de la gàbia meteorològica l’any 2007. L’estació va ser creada l’any 1994 en
el marc del Centre Meteorològic de l’Alt Camp.
III) Bràfim (figura 7)
L’estació meteorològic de Bràfim va entrar a formar part del Centre Meteorològic
de l’Alt Camp l’any 1993. No obstant, aquest observatori ja existia amb
anterioritat i registrava dades de temperatura i precipitació per qüestions de
sanitat vegetal, concretament de la vinya, conreu principal a la zona. L’observador
meteorològic és Joan Saperas i Gil. Els aparells (gàbia meteorològica amb
termòmetres i pluviòmetre model Hellmann) estan situat en unes vinyes properes
al nucli urbà.
IV) Cabra del Camp (figura 8)
Anton Casamitjana i Gondolbeu és l’observador meteorològic de Cabra del
Camp. Aquesta estació va entrar en funcionament l’any 1994 en el marc del
Centre Meteorològic de l’Alt Camp. Els aparells (gàbia meteorològica amb
termòmetres i pluviòmetre model Hellmann) es troben a l’hort propietat de l’Anton
Casamitjana i que es troba annex a la seva casa, al costa de l’església de Cabra
del Camp.
V) Figuerola del Camp (figura 9)1
També es troba en un hort l’estació meteorològica de Figuerola del Camp. Els
primers registres de temperatura i precipitació són de l’any 1994, quan es va
crear l’estació en el marc del Centre Meteorològic de l’Alt Camp. L’encarregat de les
observacions és Joan Sans i Miró. Els aparells (gàbia meteorològica amb
termòmetres i pluviòmetre model Hellmann) es troben en el mencionat hort al
costat de la casa de l’observador.
VI) Els Garidells (figura 10)
L’estació meteorològica dels Garidells es troba a les afores del nucli urbà
d’aquesta població, concretament a les instal�lacions propietat de l’empresa
REPSOL. Com en el cas anterior l’estació es va crear en el marc del Centre
Meteorològic de l’Alt Camp l’any 1994. Els aparells (gàbia meteorològica amb
termòmetres i pluviòmetre model Hellmann) es troben en una zona enjardinada. Els
registres estan a càrrec del personal de l’empresa de seguretat que vigila les
instal�lacions. Un d’aquests és Manuel González.
VII) La Masó (figura 11)
L’actual observador meteorològic de la Masó és Andreu Padreny i Guasch.
L’estació va entrar en funcionament l’any 1993 tot i que llavors l’observador era
Anton Figuerola. Llavors els instruments estaven localitzats en un petit hort a peu
de carrer. L’any 2003 els instruments (gàbia meteorològica amb termòmetres i
pluviòmetre model Hellmann) es van traslladar a la ubicació actual, un altre hort a
peu de carrer propietat de l’Andreu Padreny. La distància entre els dos
emplaçaments és d’uns 200 metres.
VIII) El Milà (figura 12)
Pilar Senan i Banús és l’observadora de l’estació meteorològica del Milà. Disposa
de dades des de l’any 1994 quan es va crear l’observatori en el marc del Centre
Meteorològic de l’Alt Camp. Els aparells meteorològics (gàbia amb termòmetres i
pluviòmetre automàtic) es troben situats al terrat de la casa on resideix la Pilar
Senan en aquesta població de l’Alt Camp.
IX) Montferri (figura 13)
També en un terrat es troben els aparells meteorològics de l’estació de Montferri.
La gàbia meteorològica amb els termòmetres i el pluviòmetre model Hellmann estan
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 16
al terrat de la casa propietat de Jacint Canals i Sendra, qui s’encarrega de la
recopilació diària de les dades de temperatura i precipitació. L’estació va entrar en
funcionament l’any 1994 en el marc del Centre Meteorològic de l’Alt Camp. S’ha
de dir que des del mes de febrer de l’any 2010 s’ha instal�lat una estació
automàtica al terrat de l’Ajuntament de Montferri.
X) Mont-ral (figura 14)
L’estació meteorològica de Mont-ral es troba en un hort situat al costat del
refugi Musté-Recasens d’aquesta població. Des de fa un parell d’anys l’observador
és Anton Batet i Mestres. Els aparells meteorològics (gàbia amb termòmetres i
pluviòmetre model Hellmann) s’han relocalitzat a l’interior d’aquest hort. Aquest
observatori es va crear en el marc del Centre Meteorològic de l’Alt Camp i les
primeres dades són de l’any 1994.
XI) Nulles (figura 15)
Josep M. Duch i Pallarès és l’observador meteorològic de Nulles des l’any 1994,
data en que aquesta estació va entre en funcionament en el marc del Centre
Meteorològic de l’Alt Camp. La gàbia meteorològica amb els termòmetres i el
pluviòmetre model Hellmann estan situats en el terrat de la casa propietat de
Josep M. Duch en aquesta població de l’Alt Camp.
XII) El Pla de Santa Maria (figura 16)
L’estació meteorològica del Pla de Santa Maria va entrar en funcionament l’any
1994 en el marc del Centre Meteorològic de l’Alt Camp. L’observador és Marcel
Estrada i Canela. No obstant, les dades de precipitació d’aquest observatori es
remunten a l’any 1962. En un primer moment, el pluviòmetre model Hellmann i
els termòmetres es trobaven al jardí situat al costat de la casa propietat de Marcel
Estrada. Des de fa l’any 2006 les dades de temperatura són les registrades a
l’estació meteorològica automàtica localitzada a l’edifici de l’Ajuntament d’aquesta
població.
XIII) Picamoixons (figura 17)
L’estació meteorològica de Picamoixons que pertany al Centre Meteorològic de
l’Alt Camp va entrar en funcionament l’any 2000. Els instruments (gàbia
meteorològica amb termòmetres i pluviòmetre model Hellmann) es van situar en un
terrat de col�legi d’educació infantil i primària d’aquesta població. L’encarregada de
l’estació és Deogracias Suárez Martín. Unes obres al col�legi van fer relocalitzar els
aparells en el mateix terrat. Actualment està previst el trasllat de l’estació a un
terrat de la casa on resideix l’observadora.
XIV) El Pont d’Armentera (figura 18)
Joan Marlés i Alemany és l’observador encarregat de l’estació meteorològica del
Pont d’Armentera. Aquesta estació va ser creada l’any 1993 en el marc del Centre
Meteorològic de l’Alt Camp. La gàbia meteorològica amb els termòmetres i el
pluviòmetre model Hellmann es troben situats al terrat de la casa de Joan Marlés.
L’observatori també compta amb un pluviòmetre automàtic i una estació
meteorològica automàtica amb anemòmetre.
XV) Puigpelat (figura 19)
Josep Fàbregas i Gallart és l’observador encarregat de l’estació meteorològica de
Puigpelat. Aquesta estació va ser creada l’any 1994 en el marc del Centre
Meteorològic de l’Alt Camp. La gàbia meteorològica amb els termòmetres i el
pluviòmetre model Hellmann es troben situats al terrat de la casa de Josep
Fàbregas a Puigpelat, situada al costat de la Cooperativa Agrícola.
XVI) Querol (figura 20)
L’estació meteorològica de Querol es troba en un hort situat a la zona d’horta que
hi ha entre el nucli de població i la carretera que va cap al Pont d’Armentera. Les
primeres dades de temperatura i de precipitació registrades en els termòmetres
situats a l’interior de la gàbia meteorològica i al pluviòmetre model Hellmann en el
marc del Centre Meteorològic de l’Alt Camp són de l’any 1993, tot i que des d’un
any abans aquesta estació formava part de la xarxa de l’actual AEMET.
L’observador de Querol és Josep Pérez i Palau.
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 17
XVII) La Riba (figura 21)
Josep Lladó i Ribé és l’observador meteorològic de la Riba. Els aparells (gàbia
meteorològica amb termòmetres i pluviòmetre model Hellmann) es troben situats
al terrat de la casa propietat de Josep Lladó situada a la part del nucli de població
que es troba al marge esquerre del riu Francolí. Actualment també disposa d’un
pluviòmetre automàtic i d’un anemòmetre. Les primeres dades de temperatura i
precipitació en el marc del Centre Meteorològic de l’Alt Camp són de l’any 1994.
XVIII) Rodonyà (figura 22)
Com en el cas de Bràfim, l’origen de l’estació meteorològica de Rodonyà es
remunta als anys 70 del segle XX quan des de Sanitat Vegetal es va crear una
xarxa d’estacions agrometeorològiques. En el cas de Rodonyà els aparells
meteorològics (gàbia meteorològica amb termòmetres de màxima i mínima i
pluviòmetre model Hellmann) es van instal�lar en unes vinyes propietat de Josep
Ferré i Ferré. L’estació va entrar a formar part del Centre Meteorològic de l’Alt
Camp l’any 1994. L’observador actual continua sent Josep Ferré, però des de
l’any 2003 s’ha instal�lat una estació automàtica al terrat de la seva casa al nucli
urbà de Rodonyà.
XIX) El Rourell (figura 23)
L’any 1994 es va crear l’estació meteorològica del Rourell en el marc del Centre
Meteorològic de l’Alt Camp. Des de llavors l’observador és Ramon Valero i Palau
qui va instal�lar la gàbia meteorològica amb els termòmetres i el pluviòmetre
Hellmann a la teulada de la casa on resideix. Actualment la temperatura és
mesura amb una estació automàtica.
XX) Santes Creus (figura 24)
L’actual estació meteorològica de Santes Creus (recordem que abans de la
Guerra Civil en va funcionar una de l’antic Servei Meteorològic de Catalunya) es
troba situada en un jardí situat a l’interior del recinte del Monestir de Santes
Creus (municipi d’Aiguamúrcia). Va entrar en funcionament l’any 1993 en el marc
del Centre Meteorològic de l’Alt Camp i disposa d’una gàbia meteorològica amb els
termòmetres, un pluviòmetre convencional model Hellmann i un pluviòmetre
automàtic. El seu observador és Josep Fuguet i Monné.
XXI) Vallmoll (figura 25)
Josep Rosanes i Pujol és l’observador meteorològic de Vallmoll. Aquesta estació
es va crear l’any 1994 en el marc del Centre Meteorològic de l’Alt Camp. Els
aparells meteorològics (gàbia meteorològica amb els termòmetres i pluviòmetre
model Hellmann) es troben situats al terrat de la casa on resideix Josep Rosanes a
Vallmoll.
XXII) Valls (figura 26)
Com ja s’ha comentat amb anterioritat l’observador de l’estació meteorològica de
Valls i màxim responsable del Centre Meteorològic de l’Alt Camp és Joan M.
Boronat i Dalmau, tasca d’observador que comparteix amb Pilar Queralt i Romero.
Els aparells meteorològics es troben en un jardí meteorològic al costat de la seva
casa situada a Valls, concretament a la zona dels Fornàs. Des d’allí centralitza i
gestiona les dades de tots els observatoris del Centre, incloses les de Valls, gràcies
a les quals ha estat possible fer aquest treball.
XXIII) Vilabella (figura 27)
L’any 1994 es va crear l’estació meteorològica de Vilabella en el marc del Centre
Meteorològic de l’Alt Camp. Els aparells (una gàbia meteorològica amb termòmetres
i un pluviòmetre model Hellmann) es van situar al terrat de la casa propietat
d’Anton Salvat i Serra en aquesta població. Des de llavors Anton Salvat s’ha
encarregat de recopilar els registres de temperatura i precipitació.
XXIV) Vila-rodona (figura 28)
L’observador meteorològic de Vila-rodona és Josep González Arenas. L’estació va
entrar en funcionament, en el marc del Centre Meteorològic de l’Alt Camp, l’any
1993. En un primer moment els aparells (gàbia meteorològica amb termòmetres i
pluviòmetre model Hellmann) es van situar al terrat de l’edifici de l’Ajuntament, on
Josep González treballava. Des de l’any 2000 els aparells es troben situats al terrat
de la casa on resideix l’observador, situada a la part alta de Vila-rodona.
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 18
Figura 5. Estació meteorològica d’Alcover
Fotografies: Òscar Saladié
Figura 6. Estació meteorològica d’Alió
Fotografies: Òscar Saladié
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 19
Figura 7. Estació meteorològica de Bràfim
Fotografies: Òscar Saladié
Figura 8. Estació meteorològica de Cabra del Camp
Fotografies: Òscar Saladié
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 20
Figura 9. Estació meteorològica de Figuerola del Camp
Fotografies: Òscar Saladié
Figura 10. Estació meteorològica dels Garidells
Fotografies: Òscar Saladié
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 21
Figura 11. Estació meteorològica de la Masó
Fotografies: Òscar Saladié
Figura 12. Estació meteorològica del Milà
Fotografies: Pilar Senan
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 22
Figura 13. Estació meteorològica de Montferri
Fotografies: Òscar Saladié
Figura 14. Estació meteorològica de Mont-ral
Fotografies: Òscar Saladié
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 23
Figura 15. Estació meteorològica de Nulles
Fotografies: Òscar Saladié
Figura 16. Estació meteorològica del Pla de Santa Maria
Fotografies: Òscar Saladié i Joan M. Boronat
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 24
Figura 17. Estació meteorològica de Picamoixons
Fotografies: Òscar Saladié
Figura 18. Estació meteorològica del Pont d’Armentera
Fotografies: Òscar Saladié
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 25
Figura 19. Estació meteorològica de Puigpelat
Fotografies: Òscar Saladié
Figura 20. Estació meteorològica de Querol
Fotografies: Òscar Saladié
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 26
Figura 21. Estació meteorològica de la Riba
Fotografies: Òscar Saladié
Figura 22. Estació meteorològica de Rodonyà
Fotografies: Òscar Saladié
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 27
Figura 23. Estació meteorològica del Rourell
Fotografies: Òscar Saladié i Anna Valero
Figura 24. Estació meteorològica de Santes Creus (Aiguamúrcia)
Fotografies: Òscar Saladié
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 28
Figura 25. Estació meteorològica de Vallmoll
Fotografies: Òscar Saladié
Figura 26. Estació meteorològica de Valls
Fotografies: Òscar Saladié
EL CLIMA DE L’ALT CAMP
CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 29
Figura 27. Estació meteorològica de Vilabella
Fotografies: Òscar Saladié
Figura 28. Estació meteorològica de Vila-rodona
Fotografies: Òscar Saladié