El complement indirecte: un desconegut? Anna Pineda CNRS-IKER / CLT-UAB

Algú com tu en un lloc com aquest

Algú com tu en un lloc com aquest

  Esperit GrOC

  Recerca Difusió

Binomi secundària - universitat

Comencem!

Qüestions preliminars

  Terminologia: complements o arguments?

  Idees bàsiques de la lingüística formal: com s’entén l’oració?

Tres tipus d’arguments… iguals?

El nen menja. Subjecte

  He vist el nen. CD

  He comprat un regal al nen. CI

Ø  Peces de l’oració.

Ø  Com es veu l’oració des de la lingüística formal?

Assumpcions teòriques

  El significat d’una oració s’obté a partir dels significats de les parts i de la manera com es combinen aquestes parts.

  Però, com es combinen aquestes parts?   De quina manera els arguments entren en una estructura

sintàctica i de quina manera obtenen el seu significat (=‘paper temàtic’)?

  Com es legitimen sintàcticament i semànticament els arguments del verb?

  Resposta: teories sobre l’estructura argumental.   Una visió: la posició que ocupa un element en l’estructura

sintàctica determina els seus significats possibles.

El nen menja. Subjecte

  He vist el nen. CD

  He comprat un regal al nen. CI

Tres tipus d’arguments… diferents.

Asimetria: significats possibles del subjecte vs. significats possibles del CD

Subjecte: nombre molt limitat de possibles significats

a. El Joan munta un cavall blanc

b. El Joan balla

c. El sol ha desfet la mantega

d. El Joan adora les amanides

e. El Joan ha tingut un somni

f. El Joan té una bici

g. El trèvol té quatre fulles

Subjecte: nombre molt limitat de possibles significats

a. El Joan munta un cavall blanc (Agent)

b. El Joan balla (Agent)

c. El sol ha desfet la mantega (Causador)

d. El Joan adora les amanides (Experimentador)

e. El Joan ha tingut un somni (Experimentador) f. El Joan té una bici (Posseïdor)

g. El trèvol té quatre fulles (Posseïdor)

EXECUTOR

POSSEÏDOR (d’una cosa o d’un estat)

CD: nombre molt elevat de possibles significats

a. L’enginyer va esquerdar el pont

b. L’enginyer va destruir el pont

c. L’enginyer va pintar el pont

d. L’enginyer va moure el pont

e. L’enginyer va construir el pont

f. L’enginyer va rentar el pont

g. L’enginyer va creuar el pont

h. L’enginyer va atènyer el pont

i. L’enginyer va deixar el pont

j. L’enginyer va veure el pont k. L’enginyer va odiar el pont (Levin 1999)

CD: nombre molt elevat de possibles significats

a. L’enginyer va esquerdar el pont (Pacient)

b. L’enginyer va destruir el pont (Pacient/Objecte consumit)

c. L’enginyer va dibuixar el pont (Tema incremental)

d. L’enginyer va moure el pont (Tema)

e. L’enginyer va construir el pont (Objecte efectuat)

f. L’enginyer va rentar el pont (Localització/Superfície)

g. L’enginyer va creuar el pont (Trajectòria)

h. L’enginyer va atènyer el pont (Meta)

i. L’enginyer va deixar el pont (Origen)

j. L’enginyer va veure el pont (Estímul/Objecte de percepció)

k. L’enginyer va odiar el pont (Estímul/Target o objecte d’emoció)

Pacient i Tema sovint s’empren com a sinònims.

Quan no, Pacient descriu una entitat que canvia d’estat (Trenco el gerro) i Tema una que no canvia (Tinc un gerro).

I altres CD al calaix de sastre

a. L’enginyer va elogiar el pont

b. L’enginyer va tocar el pont

c. L’enginyer va imaginar el pont

d. L’enginyer va estudiar el pont

“No podem assignar rols temàtics (significats) a aquests CD a partir dels inventaris semàntics normals” (Levin 1999)

Subjectes vs. Objectes

  “El contrast entre els molts significats possibles dels objectes i els escassos significats possibles dels subjectes es deu a la manera com són legitimats uns i altres” (Marantz 1984)

•  Objectes: arguments del verb, legitimats dins del SV

•  Subjectes: no arguments del verb, legitimats fora del SV

Arbre sintàctic

(Kratzer 1996)

“La contribució semàntica de Veu és relacionar l’argument extern amb l’esdeveniment descrit pel SV.”

SUBJECTE

CD

Subjecte = “Argument extern” El significat de l’argument extern es deriva estructuralment. Com que Veu sempre ocupa la mateixa posició en l’estructura, l’única variació possible en el significat del subjecte és segons el tipus de SV: •  Si l’esdeveniment és una activitat, l’argument extern

s’interpretarà com un AGENT.

•  Si l’esdeveniment és causatiu, l’argument extern s’interpretarà com un CAUSADOR.

Objecte = “Argument intern”

  L’OD sí que és un autèntic argument del verb.

  La seva interpretació depèn fortament del significat idiosincràtic, concret que tingui el verb (destruir, elogiar...)

Subjecte vs. OD

  Ergo el significat de l’argument extern o subjecte depèn de l’estructura (predictible segons el tipus d’esdeveniment amb què es combina).

  En canvi, el significat de l’argument intern o OD depèn del contingut lèxic del verb, no tant de l’estructura, per tant no és un significat predictible.

Però... i l’OI?

L’objecte indirecte

  Subjectes i OD no són els únics tipus d’arguments.

  En moltes llengües tenim un tercer tipus d’argument, que sol identificar-se amb una marca de cas especial: els arguments datius, OI.

  Com es legitimen en l’estructura sintàctica? És a dir, de qui són arguments?

  Tenen significats estructurals, com el arguments externs (subjectes) o bé tenen significats idiosincràtics i impredictibles, com els arguments interns (OD)? O cap d’aquestes dues coses?

  Tots els arguments datius formen una única classe estructural i semàntica?

Un o molts?   He regalat un llibre a la meva professora   Sempre compra la fruita al botiguer de la cantonada   Ha comprat un regal al seu nét   A l’Andreu li agrada el bon vi

  Estic farta de rentar la roba a tota la família   Li va veure les cuixes a la Maria   Li he espatllat l’ordinador al meu pare

  Al meu pare se li ha espatllat l’ordinador   Al llibre li han sortit unes marques molt estranyes   Jo diria que li sobren tres quilos, al teu gos

  La Sara pateix perquè el nen no li menja gaire bé. PAPERS TEMÀTICS (SIGNIFICATS): meta, posseïdor, localització, experimentador, beneficiari, ètic...

El CI, un repte

  Apareixen amb verbs de diferents tipus:

activitats transitives: regalar

verbs psicològics: agradar

verbs causatius: espatllar

verbs incoatius: espatllar-se

verbs existencials: sobrar

El CI, un repte He regalat un llibre

Sempre compra la fruita

Ha comprat un regal A l’Andreu li agrada el bon vi Estic farta de rentar la roba va veure les cuixes he espatllat l’ordinador

se ha espatllat l’ordinador

han sortit unes marques molt estranyes

Jo diria que sobren tres quilos,

La Sara pateix perquè el nen no menja gaire bé.

a la meva professora

al botiguer de la cantonada

al seu nét

a tota la família

a la Maria Li Li al meu pare

Al meu pare li

Al llibre li

li al teu gos

li

  Sovint els arguments datius són opcionals:

El CI, un repte

  No sembla que siguin requerits o legitimats pel verb.

  No són protagonistes de l’esdeveniment, sinó més aviat sembla que són participants no centrals, els “extra” de la pel·lícula.

  Si no són legitimats pel verb, segurament requereixen un nucli especial que els legitimi. Per tant, els OI es comporten com els subjectes, i no com els OD.

  Cuervo (2003): Els arguments datius no són arguments directes del verb (són opcionals), sinó que més aviat, igual que els subjectes, són legitimats sintàcticament i semànticament per un nucli específic.

El CI, un repte

  En el cas del subjecte, el nucli legitimador específic era Veu. I en el cas de l’OI, quin és aquest nucli específic que legitima o introdueix l’OI?

APLICATIU

· terme originari per parlar de les llengües bantu, en les quals s’afegeixen, “s’apliquen” arguments extra

· l’aplicatiu relaciona l’argument datiu amb tota l’estructura restant à l’introdueix, el legitima

El CI, un repte

  Els CI són introduïts per un nucli específic, com els subjectes.

  Si s’assemblen als subjectes, el seu significat hauria de ser estructural i predictible. Però... poden tenir molts significats: meta, posseïdor, localització, experimentador, beneficiari, datiu ètic...

  Diversos autors defensen que, malgrat tot, els arguments datius tenen significats estructurals, és a dir, significats predictibles a partir de la configuració en què els OI són legitimats (Cuervo 2003)

  Però, i com expliquem la diversitat de significats?

“El ventall de possibles interpretacions dels arguments datius deriva del ventall de possibles complements que pot agafar l’aplicatiu, i també del ventall de posicions on l’aplicatiu pot situar-se dins de l’estructura” (Cuervo 2003)

A l’Andreu li agrada el bon vi

Per sobre del SV

(Li) he regalat un llibre a la professora

Per sota del SV

Avantatges de l’anàlisi

  Reflecteix estructuralment el significat de l’OI. Per exemple, relació amb tot l’esdeveniment verbal en el cas de l’aplicatiu alt....

A l’Andreu li agrada el bon vi

Avantatges de l’anàlisi

  Reflecteix estructuralment el significat de l’OI. Per exemple, relació amb tot l’esdeveniment verbal en el cas de l’aplicatiu alt....

  ...i relació amb el CD en el cas de l’aplicatiu baix.

(Li) he regalat un llibre a la professora

Relació de possessió entre CI i CD: la professora posseeix el llibre

Avantatges de l’anàlisi

  Respecta el bibranquisme à els arbres tenen 2 branques, no 3

Avantatges de l’anàlisi

  Permet donar compte de la presència (opcional o obligatòria) del doblat de clític datiu: és la realització del nucli aplicatiu.

El CI a classe (i als llibres de text)

El CI a classe

  Doblat de clític

  Com el definim?

  Alternances de cas

El CI a classe

  Doblat de clític

  Com el definim?

  Alternances de cas

En parlem, a classe?

  En el cas del castellà, l’existència de doblat està prou reconeguda:

En parlem, a classe?

  En el cas del català... normalment s’ignora o es condemna.

  Però caldria parlar-ne (vegeu Todolí 2002).

Per què hi ha doblat?   El clític és la materialització, el reflex de l’aplicatiu.

(Sobre el doblat de clític, vegeu Pineda 2014; dif. de Cuervo 2003)

El CI a classe

  Doblat de clític

  Com el definim?

  Alternances de cas

Com el definim?

  Dues paraules: DESTINATARI i OBLIGATORI.

Sempre destinatari?   He regalat un llibre a la meva professora   Sempre compra la fruita al botiguer de la cantonada   Ha comprat un regal al seu nét   A l’Andreu li agrada el bon vi   Estic farta de rentar la roba a tota la família   Li va veure les cuixes a la Maria   Li he espatllat l’ordinador al meu pare   Al meu pare se li ha espatllat l’ordinador   Al llibre li han sortit unes marques molt estranyes   Jo diria que li sobren tres quilos, al teu gos   La Sara pateix perquè el nen no li menja gaire bé.

Ø  Valdria la pena parlar dels diferents tipus de CI (meta, posseïdor, localització, experimentador, beneficiari, datiu ètic...)

Ø  ...i introduir la distinció entre ALT (relació amb tot el SV) i BAIX (relació amb el CD)

Sempre destinatari?

Sempre destinatari?

Sempre obligatori?   Sovint els arguments datius són opcionals:

Sempre obligatori? He regalat un llibre

Sempre compra la fruita

Ha comprat un regal A l’Andreu li agrada el bon vi Estic farta de rentar la roba va veure les cuixes he espatllat l’ordinador

se ha espatllat l’ordinador

han sortit unes marques molt estranyes

Jo diria que sobren tres quilos,

La Sara pateix perquè el nen no menja gaire bé.

a la meva professora

al botiguer de la cantonada

al seu nét

a tota la família

a la Maria Li Li al meu pare

Al meu pare li

Al llibre li

li al teu gos

li

  Sovint els arguments datius són opcionals:

Sempre obligatori?

  Una contradicció?

Sempre obligatori?

  Explicació:

El CI a classe

  Doblat de clític

  Com el definim?

  Alternances de cas

Alternances de cas   Situació real: El crèdit, Sala Villaroel, 2014

Actor 1: Com vols que li truqui? [...] No la trucaré! Actor 2: Truca-li. [...] Mira, la truques i li dius que...

  La variació existeix: •  Li telefono o El telefono? •  L’han pegat o Li han pegat?

•  El van robar o Li van robar?

•  L’han disparat o Li van disparar?

  Què diem a l’alumne?

Alternances de cas

  Cal distingir:

  El fenomen del leísmo/laísmo/leísmo, propi d’alguns dialectes del castellà.

  Les autèntiques alternances de cas, presents en moltes llengües (català, castellà, italià, francès, asturià..., basc, ucraïnès...) i amb un mateix conjunt de verbs.

Aquesta és una diferència, però n’hi ha més.

No és laísmo/loísmo

Laísmo (fer servir pronom ACFEM en comptes de DAT)

Digo un secreto [OI a María] → La digo un secreto

Loísmo (fer servir pronom ACMASC en comptes de DAT)

Digo un secreto [OI a Juan] → Lo digo un secreto

DAT AC

MASC le

lo

FEM la

Estratègia que permet al parlant expressar gènere

No és laísmo/loísmo   El laísmo/loísmo només afecta els pronoms, en canvi aquestes

alternances també afecten els SN (en castellà no es percep perquè un OD de persona i un OI són iguals, però en cat. sí: Trucaré la meva germana.)

  En el laísmo/loísmo el gènere és un factor diferencial, en canvi en les alternances no.

•  El laísmo està molt més estès que el loísmo. Aquest darrer ocorre molt rarament: «es infrecuente en el español contemporáneo» (NGLE 2009)

  El laísmo/loísmo és absent en l’espanyol d’Amèrica, en canvi les alternances hi són presents. •  «el laísmo no se eextendió a Andalucía y Canarias y, por

consiguiente, tampoco a América» (NGLE 2009)

No és laísmo/loísmo

  El laísmo/loísmo és només un fenomen superficial de confusió de cas, no té conseqüències en l’estructura:

à  Encara que el parlant digui A María la duele la cabeza, La dije (a María) un secreto, sabem que continua sent un OI perquè, per exemple, no es pot passivitzar: *María fue dolida la cabeza, *María fue dicha un secreto.

  En canvi, les alternances de cas realment provoquen un canvi estructural: Van telefonar el ministre à Es converteix en un CD à El ministre a ser telefonat.

Les alternances de cas

  Definició de cas: Categoria el valor de la qual reflecteix la funció gramatical que fa un element (nom, pronom…) en una oració.

  Llatí: noms, pronoms, adj, determinants

(i) a. Servus venit b. Dominus servum audit

Cas morfològic

  Llengües romàniques:

  Català (ii) a. [S L’esclau] ve

b. [S El senyor] escolta [OD l’esclau] c. [S El senyor] dóna [OD un llibre] [OI a l’esclau]

  Castellà (iv) a. [S El esclavo] viene b. [S El señor] escucha [OD al esclavo] c. [S El señor] da [OD un libro] [OI al esclavo]

Les llengües romàniques tenen cas?

Marcatge diferencial d’objecte: OD animat introduït per la prep. a

Escucho [OD la radio] / Escucho [OD a la profesora]

No hi ha cas morfològic

posició, concordança, preposicions…

  No tenen cas morfològic. Però sí que tenen cas sintàctic, cas abstracte (assumpció teòrica).

  Catalan (iii) a. [S L’esclau] ve NOM

b. [S El senyor] escolta [DO l’esclau] AC

c. [S El senyor] dóna [DO un llibre] [IO a l’esclau] DAT

  Castellà (iv) a. [S El esclavo] viene NOM

[S El señor] escucha [DO al esclavo] AC

[S El señor] da [DO un libro] [IO al esclavo] DAT

Les llengües romàniques tenen cas?

Les ruïnes que ens queden   Els pronoms encara conserven el cas morfològic…

  Català (v) El senyor escolta [DO l’esclau] El senyor l’ escolta

(vi) El senyor dóna [DO un llibre] [IO a l’esclau] El senyor li dóna un llibre

  Castellà (vii) El señor escucha [DO al esclavo]   El señor lo escucha

(viii) El señor da [DO un libro] [IO al esclavo] El señor le da un libro

AC

DAT

DAT

AC

Alternances de cas: amb quins verbs?

Verbs de transferència de comunicació · Comunicació telefònica: telefonar, trucar, cridar, tocar, picar · Comunicació per correspondència: escriure · Comunicació per resposta: contestar, respondre

Verbs de transferència de possessió · Possessió positiva: pagar · Despossessió: robar

Verbs de contacte (en sentit ampli) · Contacte violent: pegar, colpejar, colpir, picar, mossegar · Contacte a distància: apuntar, disparar · Ordre lineal o jeràrquic: seguir, precedir, succeir

Verbs d’interacció social i nocions relacionades:· servir, manar, cridar ‘escridassar’, pregar, suplicar, ensenyar, influenciar, obeir, aplaudir, xiular, mentir, penjar (al telèfon), aconsellar, consultar, pitar (castellanisme per a ‘tocar el clàxon’), picar (a través del timbre o intèrfon), informar, lladrar, preguntar

  No és un llistat exhaustiu, perquè els límits d’aquest darrer grup fluctuen de manera considerable. (Vegeu Pineda 2015)

Com es poden fer servir?

  OD + OI: El noi va telefonar [AC la notícia] [DAT a la seva mare]

  Només OI: El noi va telefonar [DAT a la seva mare] à El noi li va telefonar

  Però una part dels parlants: El noi va telefonar [AC la seva mare] à El noi la va telefonar

A diferència del leísmo/loísmo/laísmo, que només afecta els pronoms

Perspectiva romànica

  Castellà El chico le telefoneó/llamó

El chico la telefoneó/llamó

  Asturià Telefonée-y

Telefonéelu

  Italià (varietats del sud) ’Ngə so’ təlefonátə

La so’ təlefonátə

Explicació de les alternances

  Hi ha un canvi sintàctic en procés: del DAT cap a l’AC

  Recordem: OD + OI a. La Maria telefona [OD un missatge] [OI a la seva mare] b. L’empresari paga [OD un sou] [OI al treballador] c. Els lladres va robar [OD el rellotge] [OI a l’home] a. La Maria [OI li] telefona un missatge (a la seva mare) b. El empresario [OI li] paga un suou (al treballador) c. Els lladres [OI li] va robar el rellotge (a l’home)

  Només OI: a. Li telefona / Li paga / Li va robar b. La telefona / El paga / El van robar Solució innovadora

Solució conservadora

Per què amb aquests verbs

  Verbs relacionats amb la interacció entre persones (robar, telefonar, pagar…)

  McFadden (2004) en parla quan es refereix a l’alemany, que té 2 maneres de dir ‘felicitar’: beglückwünschen+AC, gratulieren+DAT.

  Segons ell, no és cap sorpresa que hi hagi certa flexibilitat a l’hora d’expressar el complement de persona d’aquests verbs.

  El qui felicita és agentiu (subjecte), i això deixa dues possibles posicions per a l’altre. Els predicats amb dos complements permeten un cert grau de flexibilitat d’acord amb les interpretacions: el que rep una felicitació (DAT), el que és felicitat (AC).

Un canvi sintàctic, una innovació

  El parlant innovador deixa de tenir en compte l’existència de telefonar un missatge a algú, pagar uns diners a algú, robar una cosa a algú…

  Es fixa només en l’únic complement que té: el de persona (algú).

  En llengües com el català, verbs amb només un CI són poc freqüents. Quan un verb només té un complement, sol ser CD.

Un canvi sintàctic, una innovació

  El parlant innovador tracta el complement de persona com un autèntic CD. Per exemple, es pot passar a passiva:

  Català a. Maragall ha estat telefonat personalment pel president b. La víctima va ser robada a la plaça de l’Estació

  Castellà a. Esquivias fue telefoneado por el Delegado del Gobierno b. El hombre fue robado en plena calle

  Varietats del sud d’Itàlia a. Maríjə ha státə təlefonátə dò marítə b. Giuwánnə ha státə arrəbbátə

A diferència del loísmo/laísmo, on, encara que el pronom usat sigui acusatiu, el CI continua sent un CI i no es pot passivitzar: La dije que... *Ella fue dicha que..

Un canvi per etapes

  1a etapa: el canvi encara no ha començat, el parlant sempre fa servir el DAT original

  2a etapa: el DAT i l’AC coexisteixen, el parlant fa servir qualsevol de les dues opcions. Exemples reals:

•  Català: A veure, truca-li, truca-li i així sabem què passa.Va, truca’l.

(Conversa)

•  Castellà Le llamo por teléfono [...] si me apetece lo llamo

(Novel·la)

Variació intraparlant

Un canvi per etapes   3a etapa: el parlant decideix treure profit de la situació à aprofita

l’alternança de cas per expressar diferències semàntiques

  Normalment, DAT = menys afectat, AC = més afectat

•  Català a. No coneixes l’avi: no hi ha home en aquest món que pugui robar-li i sortir-se’n b. Vaig donar els diners a un home de confiança. El van matar. I el van robar.

(Novel·la) •  Castellà

a. Le pidieron una moneda en un semáforo de la ciudad y le robaron: los persiguió hasta recuperar su móvil

b. Lo robaron y lo mataron cerca de su casa (Premsa)

Un canvi per etapes   4a etapa: el parlant finalment consolida el canvi i fa servir

l’AC sistemàticament •  Català Finalment em van portar a una oficina sota terra i em va entrevistar un policia. - ¿L’han robat a l’estació de tren? - No, a l’hotel. […] - ¿Què ha perdut? Li vaig fer una llista de les meves possessions. - ¿Quants diners? - Unes 100 lliures. (Novel·la)

•  Castellà a. Lo robaron y le devolvieron todo: increíble b. Meten presa a mujer por fingir que la robaron. Ella acudió a la comisaría indicando que le habían hurtado un bolso que dejó en una farmacia (Premsa)

Un canvi per etapes

1a etapa 2a etapa 3a etapa 4a etapa

OI OI OI OD OD

DAT DAT / ACC DAT ACC ACC

Variació lliure

Diferències semàntiques

Canvi sintàctic CI à CD

  Passem d’un OI a un OD

  Proves: •  Admet la passiva þ

•  Concordança de participi

Cat. L’han telefonat (a ell) vs. L’han telefonada (a ella)

It. (sud) A Catia ancora nun l’aggiu risposta

Canvi sintàctic CI à CD

  Passem d’un OI a un OD

  Proves: •  Admet la passiva þ

•  Concordança de participi þ

Cat. L’han telefonat (a ell) vs. L’han telefonada (a ella)

It. (sud) A Catia ancora nun l’aggiu risposta

Canvi sintàctic CI à CD

  Passem d’un OI a un OD

  Proves: •  Admet la passiva þ•  Concordança de participi þ

Cat. L’han telefonat (a ell) vs. L’han telefonada (a ella)

It. (sud) A Catia ancora nun l’aggiu risposta

•  Pronom en Cat. No pateixis, Isona. Si el pis on has trucat estava ocupat en truques un altre

Canvi sintàctic CI à CD

  Passem d’un OI a un OD

  Proves: •  Admet la passiva þ•  Concordança de participi þ

Cat. L’han telefonat (a ell) vs. L’han telefonada (a ella)

It. (sud) A Catia ancora nun l’aggiu risposta

•  Pronom en þ Cat. No pateixis, Isona. Si el pis on has trucat estava ocupat en truques un altre

També en la història de la llengua

  CI à CD

  Llatí ADIUTĀRE + CI   Francès: antic CI à modern CD

Et Nostre Sires demonstra ben ke il voloit aider à nostre gent (s. XIII) Les Romains ne leur aideroient point en leurs afferes (s. XV)

Mon fils a aidé Jean dans ses travaux Mon fils travaux l’a aidé dans ses

També en la història de la llengua

  CI à CD

  Català antic CI Veent que en altra manera no li podia ajudar (s. XIV)

  Català modern: CI/CD o  Avui dia, ajudar encara va amb CI en bona part del domini (País

Valencià, Illes), però al Principat s’ha generalitzat l’acusatiu, tot i que encara hi ha molta variació (Solà 1994):

o  L’OD del verb ajudar «pot esdevenir indirecte (però potser no obligatòriament) si el subordinat ja té complement directe», com en (i), tret que l’OD del verb subordinat sigui reflexiu (ii); en canvi, es manté en acusatiu si el verb subordinat no té OD (iii). (i) El / Li va ajudar a acabar la redacció (ii) El / *Li va ajudar a vestir-se (iii) El / *Li va ajudar a sortir

També en la història de la llengua

  Castellà CI/CD   Fernández-Ordóñez (1999) exposa que amb aquest verb hi ha

variació datiu/acusatiu lliure, i que no té res a veure amb els fenòmens de confusió de cas leísmo, loísmo, laísmo. Prova:

(i) Lo defendió primero y le ayudó a bien morir

  Variació dialectal «debida a la lucha a la lucha entre soluciones arcaizantes y soluciones innovadoras».

Un canvi per etapes

1a etapa 2a etapa 3a etapa 4a etapa

OI OI OI OD OD

DAT DAT / ACC DAT ACC ACC

Variació lliure

Diferències semàntiques

El CI...

  ... una mica més conegut.

Bibliografia CUERVO, María Cristina (2003): Datives at large. Tesi doctoral, MIT.

FERNÁNDEZ-ORDÓÑEZ, Inés (1999): «Leísmo, laísmo y loísmo», dins Ignacio Bosque & Violeta Demonte (ed.): Gramática Descriptiva de la Lengua Española, vol. I. Madrid: Espasa-Calpe, pg. 1317-1397.

KRATZER, Angelica (1996): «Severing the external argument from its verb», dins Johann Rooryck & Laurie Zaring (ed.): Phrase Structure and the Lexicon. Dordrecht: Kluwer, pg. 109-137.

LEVIN, Beth (1999): «Objecthood: An event structure perspective», dins Sabrina J. Billings, John P. Boyle & Aaron M. Griffith (ed.) Proceedings of the 35th Annual Meeting of the Chicago Linguistics Society, volume 1: The Main Session. Chicago: University of Chicago Press, pg. 223-247.

MARANTZ, Alec (1984): On the nature of grammatical relations. Cambridge: The MIT Press.

MCFADDEN, Thomas (2004): The Position of Morphological Case in the Derivation: A Study on the Syntax-Morphology Interface. Tesi doctoral, University of Pennsylvania.

PINEDA, Anna (2014): Les fronteres de la (in)transitivitat. Estudi dels aplicatius en llengües romàniques i basc. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.

PINEDA, Anna (2015): Del datiu a l’acusatiu. Un canvi sintàctic en procés en llengües romàniques i basc, 25, pg 73-97. (http://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/298801/388050)

SOLÀ, Joan (1994): Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries.

TODOLÍ, Júlia (2002): «Els pronoms», dins Joan Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró & Manuel Pérez Saldanya (ed.): Gramàtica del català contemporani, vol. 2. Barcelona: Empúries, pg. 1337-1433.

Moltes gràcies!