es aus han substituït les man-díbules i les dents pel bec, queés una estructura còrnia quecreix al llarg de tota la vida de l'o-

cell pel desgast que es produeix. No nomésels serveix per aconseguir aliment i per tri-turar-lo, sinó que també l'utilitzen perconstruir el niu, per arreglar-se les plomes,com a defensa i, en algunes espècies, tam-bé forma part del procés de festeig.

En un dels seus viatges a les illes Galá-pagos, el naturalista Charles Darwin es vaadonar que els pinsans que hi vivien erenmolt semblants entre ells però es diferen-ciaven totalment per la forma i la mida delbec. Això li va fer descobrir que cada ocelltenia una especialització alimentària, que

comportava una adaptació anatòmica ique això els permetia no entrar en

competència amb els altres, ja queaquesta especialització permetia

que cadascun fos l'únic a ex-plotar un recurs concret. Elsuns s'havien especialitzat amenjar insectes, d'altres lla-vors, d'altres llavors més to-ves i fruites i n'hi havia que

succionaven el nèctar d'algu-nes plantes.

Al llarg dels anys l'evolució de cada es-pècie en el seu procés d'adaptació a l'hà-bitat en què viu ha modelat els becsdels ocells fins a deixar-los ambla mida i amb la formaexactes per aprofitar almàxim els recursosmitjantçant els qualss'alimenta, pel que fatant al règim alimentari com a la tècnica queutilitza per aconseguir-lo. Això permet quea un entès li sigui fàcil esbrinar el tipus d'a-limentació d'un ocell per la forma del seubec.

A grans trets, els ocells que s’alimentende llavors tenen el bec curt i fort; els quemengen insectes el tenen fi i en punta; elsque cacen insectes en ple vol tenen laboca grossa i el bec curt; els becs dels car-nívors són forts i en forma de ganxo; els queatrapen insectes a les zones humides els te-nen llargs; els que treuen els insectes i leslarves del tronc dels arbres estan proveïtsd'un bec recte i fort; els que els treuen desota les escorces el tenen prim, llarg i cor-bat; els que filtren els invertebrats del fangi de l'aigua el tenen ample i aplanat, men-tre que els que segueixen una alimentaciómixta el tenen punxegut per poder agafar

llavors o fruits i prou llarg per po-der accedir als cucs o insectes.

L

ELS becs DE LES AUS

EL BEC DELS OCELLS, curt, llarg, prim, corbat, potent, creuat, punxegut, s’ha anat adaptantperfectament al llarg de l’evolució de cada espècie, en la mida i en la forma, al seu tipus d’alimentació ia la manera d’obtenir-la, així que, veient el bec d’una au, podem endevinar què menja, com ho fa i per aquè més el fa servir. Jordi Comellas

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 71REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE : JORDI COMELLAS

13Regió7 | DISSABTE, 20 DE FEBRER DEL 2010FAUNA�REVISTA

PIT-ROIG (INSECTÍVOR). Amb el seu bec fien forma de pinça aconsegueix agafar elsinsectes de damunt de les fulles.

�

PICOT GARSER PETIT (INSECTÍVOR). Ambel bec robust i punxegut, forada els troncs delsarbres morts per buscar-hi larves d’insectes.

�

FREDELUGA (LIMÍCOLA). Amb el bec curtagafa els cucs de la superfície de zonesseques o poc inundades.

�

ABELLAROL (INSECTÍVOR). El bec llarg,potent i un pèl corbat li serveix per caçarinsectes en vol i per foradar el niu als talussos.

�

ÀNEC CULLEROT (FILTRADOR). Uneslàmines que té al bec li permeten filtrar l’aigua iobtenir-ne algues, cargols i petits invertebrats.

�

BERNAT PESCAIRE (PESCADOR). La llar-gada i la flexibilitat del bec li permet utilitzar-locom un arpó per caçar peixos i granotes.

�

PARDAL (BÀSICAMENT GRANÍVOR). El becpetit i robust li serveix per obrir i pelar les llavorsque formen la base de la seva alimentació.

� TRENCAPINYES (GRANÍVOR). El seucaracterístic bec creuat li permet obrir ambfacilitat les pinyes i extreure’n els pinyons.

�

BECADELL (LIMÍCOLA). Clava el seu becllarg, amb la punta sensible, al fang a larecerca de cucs, mol·luscs, insectes i larves.

�

ÀLIGA (PREDADOR). Mentre subjecta lespreses amb les fortes urpes, les esbudella ambel potent i corbat bec.

�

CORB MARÍ GROS (PESCADOR). Empaitaels peixos per sota l’aigua i subjecta les preseslliscoses amb la punta superior corbada del bec.

� RASPINELL (INSECTÍVOR). Amb el bec prim,llarg i corbat, li és fàcil treure els insectes de sotales escorces i de dins les escletxes dels arbres.

�

Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna