ELS becs DE LES AUS - regio7.cat · es aus han substituït les man-díbules i les dents pel bec,...
1
es aus han substituït les man- díbules i les dents pel bec, que és una estructura còrnia que creix al llarg de tota la vida de l'o- cell pel desgast que es produeix. No només els serveix per aconseguir aliment i per tri- turar-lo, sinó que també l'utilitzen per construir el niu, per arreglar-se les plomes, com a defensa i, en algunes espècies, tam- bé forma part del procés de festeig. En un dels seus viatges a les illes Galá- pagos, el naturalista Charles Darwin es va adonar que els pinsans que hi vivien eren molt semblants entre ells però es diferen- ciaven totalment per la forma i la mida del bec. Això li va fer descobrir que cada ocell tenia una especialització alimentària, que comportava una adaptació anatòmica i que això els permetia no entrar en competència amb els altres, ja que aquesta especialització permetia que cadascun fos l'únic a ex- plotar un recurs concret. Els uns s'havien especialitzat a menjar insectes, d'altres lla- vors, d'altres llavors més to- ves i fruites i n'hi havia que succionaven el nèctar d'algu- nes plantes. Al llarg dels anys l'evolució de cada es- pècie en el seu procés d'adaptació a l'hà- bitat en què viu ha modelat els becs dels ocells fins a deixar-los amb la mida i amb la forma exactes per aprofitar al màxim els recursos mitjantçant els quals s'alimenta, pel que fa tant al règim alimentari com a la tècnica que utilitza per aconseguir-lo. Això permet que a un entès li sigui fàcil esbrinar el tipus d'a- limentació d'un ocell per la forma del seu bec. A grans trets, els ocells que s’alimenten de llavors tenen el bec curt i fort; els que mengen insectes el tenen fi i en punta; els que cacen insectes en ple vol tenen la boca grossa i el bec curt; els becs dels car- nívors són forts i en forma de ganxo; els que atrapen insectes a les zones humides els te- nen llargs; els que treuen els insectes i les larves del tronc dels arbres estan proveïts d'un bec recte i fort; els que els treuen de sota les escorces el tenen prim, llarg i cor- bat; els que filtren els invertebrats del fang i de l'aigua el tenen ample i aplanat, men- tre que els que segueixen una alimentació mixta el tenen punxegut per poder agafar llavors o fruits i prou llarg per po- der accedir als cucs o insectes. L ELS becs DE LES AUS EL BEC DELS OCELLS, curt, llarg, prim, corbat, potent, creuat, punxegut, s’ha anat adaptant perfectament al llarg de l’evolució de cada espècie, en la mida i en la forma, al seu tipus d’alimentació i a la manera d’obtenir-la, així que, veient el bec d’una au, podem endevinar què menja, com ho fa i per a què més el fa servir. Jordi Comellas FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 71 REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE : JORDI COMELLAS 13 Regió7 | DISSABTE, 20 DE FEBRER DEL 2010 FAUNAREVISTA PIT-ROIG (INSECTÍVOR). Amb el seu bec fi en forma de pinça aconsegueix agafar els insectes de damunt de les fulles. PICOT GARSER PETIT (INSECTÍVOR). Amb el bec robust i punxegut, forada els troncs dels arbres morts per buscar-hi larves d’insectes. FREDELUGA (LIMÍCOLA). Amb el bec curt agafa els cucs de la superfície de zones seques o poc inundades. ABELLAROL (INSECTÍVOR). El bec llarg, potent i un pèl corbat li serveix per caçar insectes en vol i per foradar el niu als talussos. ÀNEC CULLEROT (FILTRADOR). Unes làmines que té al bec li permeten filtrar l’aigua i obtenir-ne algues, cargols i petits invertebrats. BERNAT PESCAIRE (PESCADOR). La llar- gada i la flexibilitat del bec li permet utilitzar-lo com un arpó per caçar peixos i granotes. PARDAL (BÀSICAMENT GRANÍVOR). El bec petit i robust li serveix per obrir i pelar les llavors que formen la base de la seva alimentació. TRENCAPINYES (GRANÍVOR). El seu característic bec creuat li permet obrir amb facilitat les pinyes i extreure’n els pinyons. BECADELL (LIMÍCOLA). Clava el seu bec llarg, amb la punta sensible, al fang a la recerca de cucs, mol·luscs, insectes i larves. ÀLIGA (PREDADOR). Mentre subjecta les preses amb les fortes urpes, les esbudella amb el potent i corbat bec. CORB MARÍ GROS (PESCADOR). Empaita els peixos per sota l’aigua i subjecta les preses lliscoses amb la punta superior corbada del bec. RASPINELL (INSECTÍVOR). Amb el bec prim, llarg i corbat, li és fàcil treure els insectes de sota les escorces i de dins les escletxes dels arbres. Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna
Transcript of ELS becs DE LES AUS - regio7.cat · es aus han substituït les man-díbules i les dents pel bec,...
es aus han substituït les man-díbules i les dents pel bec, queés una estructura còrnia quecreix al llarg de tota la vida de l'o-
cell pel desgast que es produeix. No nomésels serveix per aconseguir aliment i per tri-turar-lo, sinó que també l'utilitzen perconstruir el niu, per arreglar-se les plomes,com a defensa i, en algunes espècies, tam-bé forma part del procés de festeig.
En un dels seus viatges a les illes Galá-pagos, el naturalista Charles Darwin es vaadonar que els pinsans que hi vivien erenmolt semblants entre ells però es diferen-ciaven totalment per la forma i la mida delbec. Això li va fer descobrir que cada ocelltenia una especialització alimentària, que
comportava una adaptació anatòmica ique això els permetia no entrar en
competència amb els altres, ja queaquesta especialització permetia
que cadascun fos l'únic a ex-plotar un recurs concret. Elsuns s'havien especialitzat amenjar insectes, d'altres lla-vors, d'altres llavors més to-ves i fruites i n'hi havia que
succionaven el nèctar d'algu-nes plantes.
Al llarg dels anys l'evolució de cada es-pècie en el seu procés d'adaptació a l'hà-bitat en què viu ha modelat els becsdels ocells fins a deixar-los ambla mida i amb la formaexactes per aprofitar almàxim els recursosmitjantçant els qualss'alimenta, pel que fatant al règim alimentari com a la tècnica queutilitza per aconseguir-lo. Això permet quea un entès li sigui fàcil esbrinar el tipus d'a-limentació d'un ocell per la forma del seubec.
A grans trets, els ocells que s’alimentende llavors tenen el bec curt i fort; els quemengen insectes el tenen fi i en punta; elsque cacen insectes en ple vol tenen laboca grossa i el bec curt; els becs dels car-nívors són forts i en forma de ganxo; els queatrapen insectes a les zones humides els te-nen llargs; els que treuen els insectes i leslarves del tronc dels arbres estan proveïtsd'un bec recte i fort; els que els treuen desota les escorces el tenen prim, llarg i cor-bat; els que filtren els invertebrats del fangi de l'aigua el tenen ample i aplanat, men-tre que els que segueixen una alimentaciómixta el tenen punxegut per poder agafar
llavors o fruits i prou llarg per po-der accedir als cucs o insectes.
L
ELS becs DE LES AUS
EL BEC DELS OCELLS, curt, llarg, prim, corbat, potent, creuat, punxegut, s’ha anat adaptantperfectament al llarg de l’evolució de cada espècie, en la mida i en la forma, al seu tipus d’alimentació ia la manera d’obtenir-la, així que, veient el bec d’una au, podem endevinar què menja, com ho fa i per aquè més el fa servir. Jordi Comellas
FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 71REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE : JORDI COMELLAS
13Regió7 | DISSABTE, 20 DE FEBRER DEL 2010FAUNA�REVISTA
PIT-ROIG (INSECTÍVOR). Amb el seu bec fien forma de pinça aconsegueix agafar elsinsectes de damunt de les fulles.
�
PICOT GARSER PETIT (INSECTÍVOR). Ambel bec robust i punxegut, forada els troncs delsarbres morts per buscar-hi larves d’insectes.
�
FREDELUGA (LIMÍCOLA). Amb el bec curtagafa els cucs de la superfície de zonesseques o poc inundades.
�
ABELLAROL (INSECTÍVOR). El bec llarg,potent i un pèl corbat li serveix per caçarinsectes en vol i per foradar el niu als talussos.
�
ÀNEC CULLEROT (FILTRADOR). Uneslàmines que té al bec li permeten filtrar l’aigua iobtenir-ne algues, cargols i petits invertebrats.
�
BERNAT PESCAIRE (PESCADOR). La llar-gada i la flexibilitat del bec li permet utilitzar-locom un arpó per caçar peixos i granotes.
�
PARDAL (BÀSICAMENT GRANÍVOR). El becpetit i robust li serveix per obrir i pelar les llavorsque formen la base de la seva alimentació.
� TRENCAPINYES (GRANÍVOR). El seucaracterístic bec creuat li permet obrir ambfacilitat les pinyes i extreure’n els pinyons.
�
BECADELL (LIMÍCOLA). Clava el seu becllarg, amb la punta sensible, al fang a larecerca de cucs, mol·luscs, insectes i larves.
�
ÀLIGA (PREDADOR). Mentre subjecta lespreses amb les fortes urpes, les esbudella ambel potent i corbat bec.
�
CORB MARÍ GROS (PESCADOR). Empaitaels peixos per sota l’aigua i subjecta les preseslliscoses amb la punta superior corbada del bec.
� RASPINELL (INSECTÍVOR). Amb el bec prim,llarg i corbat, li és fàcil treure els insectes de sotales escorces i de dins les escletxes dels arbres.
�
Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna
