Post on 06-Apr-2016
description
"El jinete sólo puede estar satisfecho cuando el caballo ama su trabajo"
Hans-Heinrich Isenbart
AGRAÏMENTS
He de començar naturalment per la meva mare que, des del dia que vaig decidir el tema
del treball, m’ha ajudat en tot, m’ha donat idees, m’ha ajudat a fer les fotografies, m’ha
comprat tots els llibres que he necessitat i, sobretot, per la seva insistència al llarg de
l’estiu perquè no ho deixés tot per al final. Després, per suposat, al meu pare que, des
que vam decidir comprar els cavalls, ha estat treballant tot el seu temps lliure perquè
estiguessin el millor possible, ja sigui fent camins, tancats o coberts com baixant un dia
per la nit a donar la medicació a algun dels dos cavalls. De la família també a la meva
germana, ja que compartir amb algú una afició com aquesta fa que la gaudeixis molt
més.
Pel que fa al món dels cavalls he de donar les gràcies primer a qui és el meu professor
d’hípica des de fa set anys, l’Eric Masó, que ens ha ensenyat tot el que sabem, tant des
de la sella com del maneig peu a terra del cavall. I també a en Miquel, la Sandra i en
Marc, els tres ens han ajudat des que tenim els cavalls, ens els han cuidat quan no els
podíem tenir a casa. Els estic agraïda també per tots els consells que ens han donat i que
ens segueixen donant, per tots els camins i rutes per als que amb ells i en Teti gaudim
cada diumenge d’unes excursions genials. Així que, de veritat, moltíssimes gràcies a tots.
També per suposat al tutor del meu treball de Recerca, el Jose Luis Regojo. Gràcies per
la confiança i pel suport, però sobretot per no donar-me presses i deixar que jo
m’organitzés la feina a la meva manera.
I finalment als cavalls, a tots amb els que he après a muntar, que em van fer gaudir de
l’aprenentatge i, per suposat, als nostres dos, els primers que tenim i espero que els
tinguem molts anys més perquè són genials.
Així que moltíssimes gràcies a tots els que heu fet possible aquest treball i tots els que
ens heu portat per aquest món que ara tant ens agrada.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Índex
Introducció 4
Història del cavall 6
Evolució 6
El cavall actual 8
Les races 9
El cavall àrab 9
Apliquem-ho: Introducció als dos individus 10
El cavall en estat salvatge 12
Relació amb el medi i estructura social 12
Apliquem-ho: 13
Percepció i orientació 22
La vista 22
L’oïda 24
Pell i tacte 25
L’olfacte i el gust 26
Aparell locomotor 28
Sistema esquelètic i muscular 28
Desenvolupament físic i aspectes anatòmics a tenir en compte 29
Apliquem-ho: estiraments i pilates 34
Aparell digestiu 38
Alimentació equina 39
Aspectes bàsics del comportament 49
Esperit, temperament i actitud 49
La comunicació 50
Les primers passes 51
Premis i càstigs 53
Etograma-1 56
Comportaments de manteniment 56
Eliminació 57
Locomoció 59
Descans 62
Rascar-se i control d’insectes 64
Refugis i adaptació al medi 67
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Investigació 68
Etograma-2 70
Comunicació general per a la socialització 70
Vocalització i comunicació auditiva 72
Comportaments desencadenats per la socialització 72
Exercicis 76
Conclusions 85
Bibliografia 88
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 4
Introducció
Després de més de set anys muntant tots els caps de setmana, tots els estius, totes les
vacances, els temps lliures que teníem, jo i la meva germana hem aconseguit allò que
més desitjàvem, dos cavalls. Un cop tens un animal sota la teva responsabilitat la teva
principal preocupació és el seu benestar, la seva salut i la seva felicitat. Els cavalls com
ja explicaré al llarg del treball són col·laboradors i voluntariosos i t’ho donen tot sense
demanar res a canvi, així que, que menys que preocupar-nos de que visquin bé. El que
si que he aprés amb els anys és que els cavalls no s’assemblen a nosaltres, a nosaltres
ens agrada estar a casa tancats, portar roba, estar sentits al sofà, els cavalls des de
l’antiguitat són animals molt enèrgics, els agrada córrer i viure com si visquessin en estat
salvatge. Així que el principal objectiu d’aquest treball és aconseguir el màxim
benestar de dos cavalls, fixant-nos en la seva naturalesa, per tal de que visquin el
millor possible i els puguem gaudir en el seu millor estat. Al llarg d’aquests dos anys
que fa que els tenim hem llegit llibres, articles tot el que hem tingut a l’abast per tal de
tenir el màxim d’informació sobre aquests animals. Així que he intentat plasmar tot allò
més important que he après. Un cop aplicat als dos individus observar i analitzar el seu
comportament i els canvis en la seva conducte o estat físic per aconseguir que estiguin
en perfectes condicions. Per tant aquest treball s’estructura de la següent manera: Està
dividit en diversos apartats, els quals contenen dos parts, primer la teoria que hem après
i després el que hem fet per aplicar-ho als nostres individus i el que hem observat pel
que fa a la seva reacció.
Cada un dels apartats d’aquest treball consta d’una de les parts del cavall que em de
tenir en compte. Per exemple l’aparell digestiu, ja que és una de les parts més delicades
d’aquests animals juntament amb l’aparell locomotor ja que degut al seu pes i la seva
grandària les lesions solen ser difícils i llargues de curar. L’altre apartat molt important
serà el dels sentits ja que són el seu sistema de defensa, la seva manera de detectar el
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 5
perill. També i no menys important hem de conèixer el seu estil de vida en estat salvatge
per tal de que s’hi assembli el màxim possible. Finalment, el comportament, que és bàsic
perquè un cavall amb la ment equilibrada és un cavall feliç. Un cavall, però, que no entén
el que li demanen, o que ha patit algun trauma, per molt bona forma física que tingui o
molt bona alimentació que li donem no serà mai feliç.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 6
Història del cavall
Evolució
Al llarg dels anys i degut als canvis del medi, els cavalls, com la resta d’espècies, s’han
anat adaptant per tal de sobreviure. Els canvis d’un ecosistema selvàtic a prats oberts
va provocar que els cavalls canviessin el seu sistema de defensa. A la selva la defensa es
basava en amagar-se i camuflar-se per no ser divisats pels depredadors i, per tant, la
petita mida era una avantatge, però la transformació de l’ecosistema en espais oberts
propis dels prats de pastura impossibilitava l’amagatall i es feia molt més avantatjosa la
fugida. Així doncs, les potes llargues i amb una sola peülla eren molt més eficients per
agafar velocitat; el coll i el crani més llargs es van fer imprescindibles per arribar a terra
per pasturar i els ulls bilaterals i l’oïda fina es van fer necessaris per a la detecció del
depredador a molta distancia.
Per tant, tots els canvis que han experimentat els cavalls fins arribar al seu estat actual
han succeït sempre seguint una mateixa tendència.
Hi ha tres caràcters que són els que més demostren la tendència en l’evolució del cavall
que, com ja hem dit abans, són la grandària corporal, l’estructura de les potes i
l’estructura de les dents.
Per trobar el primer avantpassat del cavall ens remuntem al període de l’Eocè, fa uns 55
milions d’anys, on hi trobem l’Eohippus, més conegut com Cavall de l’Alba, de la mida
d’un gos petit, de potes curtes, amb quatre dits a la part del davant i tres al darrera i el
crani curt.
Posteriorment aquests individus varen experimentar un conjunt de canvis com són
l’allargament de les potes i el coll. Més endavant, fa uns 37 milions d’anys, en el període
Oligocè, trobem el Mesohippus, que es considerarà el cavall entremig o mitjà degut a la
seva alçària.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 7
De l’Oligocè al Miocè la terra va patir uns canvis, als quals el Mesohippus no va
sobreviure i va deixar lloc al Miohippus, els descendents del qual varen donar la primera
explosió de diversitat en la família dels cavalls fa aproximadament uns 32 milions d’anys.
Posteriorment tenim el Parahippus, animals cada cop més grans, amb més bona
dentadura, amb les potes més llargues, més ràpides i més fortes. A finals del Miocè va
aparèixer l’exemplar que potser va ser el punt d’inflexió que va marcar el salt definitiu
cap a l’actual Equus.
Farà uns sis milions d’anys va aparèixer el pare de tots els cavalls, el Pliohippus, amb
totes les proporcions del cavall modern, un únic casc i una alçada d’aproximadament
1,22 m., que va evolucionar en les actuals espècies d’ases, zebres, etc. i en l’Equus, uns
cinc milions d’anys més tard. Tan o més important que aquests canvis físics i morfològics
ha estat l’adaptació del seu comportament i l’estructura social per la seva supervivència.
Evolució (Font: google imatges)
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 8
El cavall actual
Nom comú: Cavall
Mida: 1,5 m. – 1,90 m.
Pes: (depèn molt de l’animal)
Regne: Animal.
Fílum: Cordat: Animals amb una barra de teixit cartilaginós s’estén al llarg de l’interior
del cos, anomenat notocorda.
Subfílum: Vertebrat: Cordats en què la notocorda es desenvolupa en la columna
vertebral.
Classe: Mamífer placentari.
Ordre: Perissodàctil ungulat: Animals que utilitzen les puntes dels dits o peülles per
sostenir la totalitat del seu cos. D’extremitats llargues.
Família: Equus, són perissodàctils amb extremitats llargues.
Espècie: Eqqus
caballus.
Dieta: Herbívor.
Cries: Entre una i dues.
Longevitat: 20-35 anys.
El cavall actual (Font: google imatges)
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 9
Les races
Kronacher (1937): “Per raça s’entén, avui en dia, un grup d’animals de la mateixa sang
que sobre la base del seu origen, de determinades propietats morfològiques i
fisiològiques i de la seva utilització, presenten cert parentiu, es distingeixen per les seves
característiques exteriors i per la classe i el volum de les seves funcions, així com per les
seves necessitats en elements vitals per a la realització d’aquestes funcions, respecte a
altres animals de la mateixa classe i, en igualtat de condicions del medi exterior,
produeixen descendents iguals o semblants”.
D’entre totes les definicions que s’han fet de raça, la de Kronacher el 1937 és potser una
de les més clares i concises ja que podem deduir-ne clarament que els trets
diferenciadors entre les races d’una classe d’individus són els trets morfològics, la seva
funció i les seves necessitats per a dur a terme aquestes funcions.
Pel que fa als cavalls, cada raça té un lloc d’origen i està perfectament adaptada a aquell
medi i a la feina que se li demana.
El cavall àrab
Se sap que el cavall àrab és una de les races més antigues ja que hi ha evidència
arqueològica de fa 4.500 anys. En trobem l’origen a l’Orient Mitjà, en què vivien al desert
i els utilitzaven per desplaçar-se i per anar a la guerra. D’aquí la seva gran resistència a
la falta d’aigua i menjar, la seva velocitat i la capacitat de caminar durant dies. Són
capaços de carregar més pes que cavalls inclús més grans que ells, són molt intel·ligents
i d’aprenentatge ràpid. Es varen escampar pel món degut a les guerres i al comerç. Per
les seves característiques exemplars varen ser molt utilitzats per tal de millorar altres
races. Actualment, aquesta raça és una de les més reconegudes mundialment.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 10
Podem classificar-la com una raça de
“sang calenta”, una categoria que
engloba els cavalls refinats i de caràcter
fort que es creuen per obtenir velocitat.
Com molts altres d’aquests cavalls, la
seva sensibilitat i intel·ligència els
permet un aprenentatge ràpid i millor
comunicació amb els seus genets.
Originàriament els cavalls àrabs no eren animals alts, mesuraven entre 1,43 m i 1,53 m
d’alçada, fins i tot els exemplars més petits tenien l’alçada d’un poni gran, tot i així es
consideren cavalls. Però com que molts propietaris valoraven les característiques dels
àrabs però també l’alçada, els varen creuar amb altres races per tal que fossin més alts
i és per això que avui molts cavalls mesuren entre 1,52 m i 1,62 m.
Apliquem-ho: Introducció als dos individus
En Ricky i en Xalió són dos cavalls àrabs que vam comprar el novembre del 2012. A continuació
adjunto una breu fitxa per introduir-los.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 11
Ricky
En Ricky és el meu cavall, és el que munto cada setmana i és la meva responsabilitat.
Destaca pel seu caràcter dòcil i tendre.
Sexe: mascle
Raça: àrab
Capa: tordo
Any de naixement: juliol del 2003
Lloc de naixement: Cerdanya (Catalunya)
Localització anterior: Sora (Catalunya)
Disciplina anterior: raid
Xalió
En xalió és el cavall de la meva germana. Destaca per la seva elegància i el seu nervi.
Sexe: mascle
Raça: àrab
Capa: alatzà
Any de naixement: 1/05/2005
Lloc de naixement: Girona (Catalunya)
Localització anterior: Banyoles (Catalunya)
Disciplina anterior: pista i passeig
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 12
El cavall en estat salvatge
Relació amb el medi i estructura social
Tots els grups d’animals fins i tot les gallines,
gossos o gats s’organitzen amb una jerarquia. Els
cavalls, de la mateixa manera, ja siguin grups
petits de dos individus o grups més grans,
s’organitzen per ordre d’autoritat. Els principals
factors que poden determinar la posició d’un
individu dins d’aquesta jerarquia són: l’edat, la
mida corporal, la força, l’habilitat atlètica, el sexe,
el temperament i el temps que hagin estat en el
grup. En establir aquesta jerarquia es poden donar sovint episodis bastant violents amb
petades, mossegades, i persecucions. Un cop determinada, cada cavall sap
perfectament el lloc que ocupa i poques vegades es repeteixen aquests episodis de
violència i agressivitat.
En estat de llibertat aquests grups solen estar formats per un sol cavall semental,
dominant, el líder, amb el seu grup d’eugues acompanyades pels seus poltres i
poltranques. D’aquestes eugues n’hi ha una que és l’euga guia encarregada de guiar la
manada pels prats i les muntanyes. Aquest rol l’assolirà l’euga més veterana ja que es
coneix els camins i els llocs. Excepte quan els sementals joves intenten suplantar el cavall
dominant, la qual cosa provoca alguna baralla, aquests grups són tranquils i
harmoniosos, tots respecten el seu lloc en la jerarquia establerta.
En llibertat també podem trobar un altre tipus de manada, no molt freqüent, formada
per un grup de mascles, sementals, que encara no han estat capaços de formar una
família i, com que un cavall tot sol moriria perquè seria una presa fàcil per als seus
depredadors, s’agrupen en petites manades. Aquests grups o manades ja no són tan
Grup de cavalls (Font: Google imatges)
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 13
tranquil·les com en el cas anterior ja que els mascles competeixen constantment per a
ser els líders.
El cavall és un animal de presa i la seva principal motivació és la supervivència. Com ja
hem dit abans, els seu sistema de defensa és la fugida i, per tant, l’organització del grup
també hi està relacionada. Per exemple, quan els cavalls es desplacen per les muntanyes
o els prats seguint l’euga guia en busca de menjar i aigua solen moure’s en fila, la qual
cosa els permet que el de davant vigili el perill per davant, els cavalls que es troben
entremig vigilen els costats i l’últim el darrera, si un dels cavalls intueix perill i s’espanta,
arrenca a córrer i tots el segueixen i corren fins a fugir del perill. El cavall que dirigirà la
fugida i que té la funció de protegir el grup en cas de perill és el líder, per aquest motiu
ha de ser el més fort, el més àgil, el més valent i normalment el més gran de mida.
Apliquem-ho:
La seva estructura social
Parella de cavalls castrats:
En Ricky i en Xalió són dos cavalls castrats, per tant hem de saber que aquest tipus
d’individus no existeixen en estat salvatge i tenen unes característiques de
comportament especifiques. Per aquest motiu hem d’estudiar-ne el comportament i
analitzar-lo en captivitat. Estudiant el comportament de diferents cavalls castrats s’ha
deduït que existeixen diverses conductes, o rols que poden assolir:
Es poden comportar de manera semblant a un semental, és a dir, assolir el rol de líder,
prendre possessió del grup i inclús intentar aparellar-se. Altres assumiran les altres
responsabilitats del semental com vigilar la manada o protegir-ne els individus que la
formen. Alguns, fins i tot, poden intentar formar el seu propi grup familiar amb una euga
i un poltre. Però moltes vegades es comporten amb indiferència, si un altre assoleix el
rol de líder no li ho discuteixen i es comporten com ho faria una euga sense cries, per
exemple.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 14
Els cavalls castrats que viuen en grups poden tenir un nivell elevat d’agressió entre ells.
Els grups petits de dos o tres individus solen funcionar millor ja que s’assemblen més als
que formarien en estat salvatge entre sementals solters. Hi ha cavalls castrats que no
s’integren bé en un grup format per eugues i altres castrats, normalment però, no hi ha
cap problema en ajuntar aquests mascles castrats amb eugues. Hem de tenir sempre
present que quan hi hagi un mascle semental haurà de ser l’únic mascle, ja que aquest
podria veure la nova incorporació d’un mascle (castrat o no) com una amenaça,
exceptuant els poltres fins a una certa edat.
El Ricky i en Xalió
Un cop sabem això, podem intentar esbrinar mitjançant l’observació quin rol o tipus de
comportament han assolit cada un dels dos individus estudiats. Amb en xalió i en Ricky
hem pogut observar que en Xalió, des del primer dia que els vam ajuntar, ha assolit el
rol de líder, per tant el primer de la jerarquia, el que té més autoritat. En Ricky és molt
tranquil i no va posar resistència, tot i així va rebre unes quantes mossegades, pensem
que degut a que en Xalió volia deixar-li clara la seva posició. Passats uns mesos, rarament
en Ricky tenia alguna mossegada. Així amb el temps s’han convertit en el que se sol
anomenar dos cavalls agermanats, això vol dir que malgrat la jerarquia l’un com són
dependents i això ho hem de tenir en compte sempre que els haguem de separar.
A més a més d’aquesta conducta per part d’en Xalió, hem observat, durant aquests dos
anys que fa que els tenim, diferents comportaments de líder en el dia a dia:
El primer en posar-se en estat d’alerta davant d’un soroll inesperat sempre és en
Xalió i també és l’últim en relaxar-se i continuar menjant.
En el cas que no localitzin la font del soroll i arrenquin a córrer, el que va sempre
davant i que per tant dirigeix la fugida sempre és en Xalió.
En Xalió és també el que té prioritat en cobrir les seves necessitats: menjar,
veure...
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 15
Quan en Xalió es
vol desplaçar a un
altre camp o vol
marxar d’allà on
són, sempre guia
en Ricky per
indicar-li on vol
anar i en Ricky
obeeix. En canvi
quan és en Ricky el
que vol marxar se’n va sense en Xalió, no és capaç de fer-lo anar per on ell vol.
I nosaltres?
Els humans també ocupen una posició en aquesta jerarquia en el cas dels grups de
cavalls en captivitat: hem de procurar adoptar la posició de líder, és a dir, tenir la màxima
autoritat de manera que ens garantim el seu respecte, la seva confiança i que ells
estiguin molt més tranquils amb la nostre presencia.
La pregunta que es fa tothom és: Com ho faig per què em vegin com el líder?
En estat salvatge quan un semental jove vol suplantar al líder de la manada, s’hi baralla
i el que guanya és el que es queda la manada, d’aquesta manera el líder sempre és el
més fort. Nosaltres això no ho podem fer perquè no en sortiríem ben parats, per aquest
motiu hem de buscar alguna altra manera. Per un cavall ser el líder significa tenir una
família, eugues i poltres, i si un mascle adult no és líder ha d’abandonar la manada. Però
en captivitat, als cavalls castrats no els surt a compte ser-ho ja que els provoca estrés i
preocupació; si veuen que no n’hi ha cap de més fort, es veuran en l’obligació d’assumir
aquest rol, però si n’arriba un de més fort i més capaç, no solen posar gaire resistència,
En Xalió guia en Ricky des del darrera
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 16
per aquest motiu, hem de caminar i fer moviments amb autoritat, perquè ens vegin
competents i forts. Els ha de quedar clar quin és el nostre espai personal, espai que no
poden passar sense el nostre permís.
Hem de tenir en compte que tot i que quan estiguem amb ells ens vegin com a líder, ells
seguiran tenint la seva pròpia jerarquia entre els membres.
Hem d’aconseguir la seva confiança i no perdre-la mai. Això només s’aconsegueix amb
temps i paciència, sempre sense violència. Que el cavall tingui bon caràcter ho facilitarà
molt, però la dificultat radica en aconseguir que gaudeixin quan treballem amb ells i
quan els muntem.
“Un buen entrenador puede lograr que el caballo haga lo que él desee que haga, pero
sólo el entrenador excelente logrará que el caballo quiera hacer esas cosas.” (Monty
Roberts)
Medi i instal·lacions
El clima
El clima de la Garrotxa és del tipus mediterrani humit, caracteritzat per pluges
abundants durant tot l'any i temperatures benignes per la influència mediterrània.
Té una pluviometria molt superior a la de les regions veïnes. Així, malgrat les valls estan
situades a una altitud entre 400 i 500 m per sobre del nivell del mar, la pluviositat
sobrepassa els 1.000 mm de mitjana anual, valor que a Catalunya es dóna per damunt
dels 1.000 m d'altitud. L'estació menys plujosa és l'hivern, seguida de la tardor, l'estiu i
finalment la primavera, que és l'època en què plou més.
El règim tèrmic de la comarca és temperat, amb mitjanes anuals de 13ºC. A l'hivern són
freqüents les glaçades, que solen començar a l'octubre i duren fins al maig, tot i
l'augment de les temperatures a la primavera. A l'estiu, la mitjana es situa al voltant dels
25ºC, amb màximes diürnes superiors als 30ºC, mentre que les nits són fresques i
agradables. Les serres que envolten la majoria de poblacions garrotxines redueixen
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 17
sensiblement les hores d'insolació. Els dies de neu són rars, excepte a la zona
muntanyosa del Nord i de l'Oest. A les valls neva, per terme mitjà, dos o tres dies l'any.
La disposició del relleu, amb la gran barrera pirinenca al Nord, dificulta l'entrada de les
masses d'aire fred i explica que el vent no sigui gaire freqüent, només es fa notar uns
100 dies l'any. Els vents predominants són la tramuntana, el ponent, el llevant i el
migjorn. Tots penetren acanalats a través dels colls i, en conseqüència, no sempre bufen
en la direcció d’origen.
La configuració del relleu i l'ocupació del sòl afavoreixen la inversió tèrmica i una gran
varietat de climes locals.
Localització i característiques geogràfiques
L'Alta Garrotxa és una unitat geogràfica força ben delimitada que es troba a cavall de les
comarques del Ripollès, la Garrotxa i l'Alt
Empordà. És, per tant, una regió del Prepirineu
oriental, d'uns 400 km2, dels quals 32.864,57
hectàrees es troben actualment protegides pel
Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN)
En el cas de la Garrotxa, avarca de forma total
o parcial els termes de cinc municipis, entre
ells el de Montagut-Oix.
La seva orografia extremadament abrupta ha condicionat el paisatge, la vegetació, la
fauna i ha permès el manteniment d'un espai relativament natural. El relleu de l'Alta
Garrotxa, marcat per valls profundes envoltades de cingleres i parets de roca, és el que
dóna nom a l'espai: les garrotxes són les terres aspres i de mala petja.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 18
Aquesta és doncs la zona per on realitzem multitud d’excursions. En ser un terreny poc
habitat, la multitud de camins ens permet realitzar llargues excursions havent de
travessar poques carreteres (també han d’estar acostumats als cotxes), però per altra
banda el terreny abrupte fa que els cavalls també necessitin un aprenentatge. A més a
més, la seva mida petita els facilita una major adaptació al medi boscós amb corriols
estrets.
En Ricky i en Xalió viuen tot l’any al mas l’Espigoler, un mas antic, construït vers l’any
1700, dins del municipi de Montagut-Oix, entre els Vilars, Sant Eudald de Jou i Santa
Bàrbara de Pruneres. Com la resta de l’Alta Garrotxa, el seu terreny és molt abrupte, la
qual cosa va obligar als seus habitants a fer multitud de feixes o terrasses per poder
aprofitar-les per al conreu. La major part del terreny està orientat a Sud i arrecerat del
vent del Nord que fa que tingui una temperatura més suau que a la vall. Això els va
permetre el conreu de raïm i oliveres i a pastures per a bestiar. La casa va quedar
deshabitada l’any 1955 quan una forta gelada va matar totes les oliveres. Aquestes però
amb els anys han rebrotat i les trobem distribuïdes per tots els marges de les feixes. Els
arbres autòctons són les alzines i els roures, a més a més del pi blanc que ha anat sortint
després de l’abandonament del conreu.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 19
Pel que fa al micro clima els camps estan orientats al Sud tenen sol durant tot el dia i,
per tant, llum, i a l’hivern escalfor.
Els seus camps
Els cavalls en estat salvatge són nòmades, és a dir, quan al lloc on estan se’ls acaba
l’aliment o l’aigua, es traslladen. Un cop establerts en algun lloc es mouen per un terreny
d’aproximadament quatre hectàrees. Hem de tenir en compte que en estat salvatge els
Mustangs, per exemple, recorren uns 50 Km diaris i viuen en manades, sempre amb
companyia, perquè els cavalls no poden estar sols, necessiten socialitzar-se, com
s’especifica en les necessitats a l’apartat anterior.
A en Ricky i en Xalió els tenim a casa, en uns terrenys situats a la Garrotxa, a Catalunya.
Per tal d’intentar que l’estil de vida que tenen aquí s’assembli el màxim possible a com
viurien en estat salvatge, hem muntat les següents instal·lacions:
Tenen un tancat principal, un terreny de quatre hectàrees, que inclou prats, camins,
arbres, arbustos... Com que el sol a l’estiu els molesta molt, hem mantingut bastants
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 20
arbres, fins i tot petits bosquets en algunes zones perquè tinguin espais frescos per
resguardar-se del sol.
Pel que fa a la pluja, depenent de diferents factors, notem que els molesta pel seu
comportament. Els factors que poden intervenir-hi són per exemple: quanta estona fa
que plou, si plou poc o molt, si fa vent, si és una turmenta, la temperatura...
A l’hivern, amb dies seguits de pluja i temperatura baixa, poden perdre la temperatura
corporal, per aquest motiu aquest estiu els hem fet un cobert que té un dels costats
obert i en el qual es poden refugiar. Pel que hem vist en aquest també si col·loquen per
refugiar-se del sol i s’hi posen els dos, però hem pogut observar que quan plou
l’augment d’agressivitat d’en Xalió fa que en Ricky es quedi fora. Per aquest motiu hem
fet una extensió del cobert per què en Ricky es pugui refugiar.
Pel que fa al menjar, a l’hivern l’herba no és abundant, per això tenen una menjadora
on col·loquem una bala de civada envoltada amb una malla que els obliga a agafar
l’aliment a poc a poc com si pasturessin i així evitem possibles trastorns digestius.
Un cop per setmana els portem a fer excursions de 3 o 4 hores amb un grup de 3 a 5
cavalls més per camins i pistes, perquè facin exercici. Durant aquestes excursions
intentem anar sempre per muntanya, també passem per rius i boscos. Tot i que no és
absolutament necessari, disposen d’un suplement alimentari, el pinso, que està
compost per cereals i els aporta vitamines. També hem vist que els agrada molt i que si
el tinguessin sempre a la seva disposició se’l menjarien tot, la qual cosa els podria
provocar problemes digestius ja que no és natural i el seu sistema no està preparat
(s’explica amb més detall a l’apartat de l’aparell digestiu). Per tal d’evitar-ho, tenen una
menjadora que els regula el pinso i els cau una mica pel mati i una mica al vespre. Tenen
sempre a la seva disposició aigua en abundància, ja que veuen contínuament, així com
una pedra de sals minerals, que quan creuen convenient llepen, perquè els proporcioni
les sals que necessiten.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 21
A més a més d’aquest tancat en el qual dormen i fan la major part de la seva vida,
disposen també de tres camps més petits. El primer no és gaire gran i està unit a la casa,
d’aquesta manera els tenim controlats i si un d’ells s’ha fet mal ens permet tenir-lo en
constant vigilància. El segon està unit a una font natural, a la qual no tenen accés ja que
es podrien fer mal, però és un lloc molt fresc i amb un gran nombre de feixes, un bon
lloc per a l’estiu. I per últim un tancat, al qual li toca el sol tot el dia, ideal per a l’hivern
i al qual estem fent un camí per unir-lo al seu tancat principal i així hi puguin anar sempre
que vulguin. D’aquesta manera sempre es poden desplaçar com en estat salvatge en
busca de pastura. Intentem que sempre estiguin al camp que té més herba i les
condicions més òptimes per la temperatura del moment.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 22
Percepció i orientació
Els cavalls tenen una gran percepció sensorial que els ajuda a sobreviure. Els manté
sempre alerta dels canvis del seu entorn. La percepció no inclou només els ulls, les
orelles i el nas sinó que també engloba altres receptors sensorials, com per exemple la
superfície del cos. La percepció sensorial els ajuda a desplaçar-se amb èxit, orientar-se,
dur a terme les activitats diàries, evitar perills, i molts altres factors necessaris per a
sobreviure.
La vista
Els ulls són uns dels òrgans sensorials més importants per aquests animals i són vitals
per a la seva supervivència. La grandària del seus ulls en proporció amb el seu cos és la
més gran en qualsevol mamífer terrestre. És, per exemple, el doble de gran que l’ull
humà.
La visió del cavall és molt diferent a la nostra ja que nosaltres, degut a que tenim els dos
ulls a la part davantera del cap, tenim una visió binocular, i el nostre camp de visió és de
180º. Els cavalls en canvi tenen els ulls situats als costats del cap, la qual cosa els
proporciona un camp de visió de quasi 360º. Aquest gran camp de visió és molt
important ja que els cavalls són animals de presa, els depredadors dels quals són tots
terrestres, i això els permet estudiar i tenir controlat tot el seu entorn, incloent la part
posterior. Una altra qualitat que tenen els ulls d’aquests animals és la capacitat que té
un ull de moure’s independentment de l’altre.
Els cavalls, per tant, tenen tant visió monocular com visió binocular.
La visió monocular és aquella en la que cada ull té un camp de visió separat, és a dir,
cada ull veu una cosa o un espai diferent, el total del camp de visió monocular és de
260º a 280º.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 23
La visió binocular és aquella en la que cada ull forma una imatge, i aquestes es
superposen formant-ne una de tridimensional. Els cavalls tenen un camp de visió
binocular de 75º a 95º directament davant de la seva cara.
Si unim els dos camps monoculars i el camp binocular, en la majoria dels casos tindrà de
345º a 355º de camp visual, deixant de 5º a 15º graus de punts cecs.
Els seus punts cecs per tant, són:
A la zona de la cua, és a dir just darrera seu.
A la part inferior, just a sota del cap.
Al llom, a la zona de la creu.
Directament davant seu.
Agudesa visual
L’agudesa visual és l’habilitat per enfocar i veure amb nitidesa el detall i el contrast. Està
determinada en gran part pel nombre de fotoreceptors de la retina.
Els fotoreceptors són cèl·lules especialitzades sensibles a la llum que possibiliten la visió.
Els fotoreceptors dels mamífers són barres i cons. Les barres són sensibles als canvis de
llum, a la foscor i als moviments. Els cons són sensibles al color però només funcionen
amb llum brillant.
Hi ha una concentració important de fotoreceptors disposats formant una línia
horitzontal al mig de l’ull que els permet veure molt nítidament una zona panoràmica,
però per sobre i per sota d’aquesta línia la capacitat que tenen per enfocar no és gaire
bona.
Podem dir que els cavalls són bons enfocant objectes molt llunyans però per enfocar els
objectes més propers tenen més problemes. Això té molt sentit pel que fa a l’evolució
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 24
ja que els cavalls capaços de detectar i veure el perill des de lluny, i així poder fugir, van
ser els que van sobreviure.
Adaptació a la llum i a la foscor
Tarden més a adaptar-se als canvis de lluminositat que l’ull humà, però un cop s’han
adaptat veuen millor que nosaltres degut a la grandària del seu ull i a que la seva pupil·la
pot dilatar-se sis vegades més que la humana.
Percepció de la profunditat
Ja que la percepció de la profunditat només és possible en la zona que tenen visió
binocular i que el camp binocular del cavall és molt més estret que l’humà, la seva
percepció de la profunditat no és tan bona com la nostra.
L’oïda
Juntament amb la vista, és un dels sentits més importants en la vigilància constant del
seu entorn. L’orella equina ha evolucionat per tal de detectar el més lleuger soroll que
pugui indicar algun perill.
L’estructura de les seves orelles és similar a la dels mamífers, però tenen la capacitat de
moure’s uns 180º i, a més, independentment una de l’altra, la qual cosa els permet, no
només captar sorolls llunyans de qualsevol direcció, sinó també parar atenció a dos sons
a la vegada.
Els cavalls tenen l’habilitat d’escoltar sons amb freqüències molt més altes que
nosaltres, però en canvi nosaltres podem sentir freqüències més baixes que
probablement ells perceben en forma de vibracions.
Per tal de fer-nos una idea de la seva capacitat auditiva, la comparem amb la humana a
la següent taula:
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 25
individu freqüències Sensibilitat màxima
Audició humana en el seu millor moment 20 Hz – 20 kHz 1-4 kHz
Audició equina en el seu millor moment 55 Hz – 25 kHz 1-16 kHz
Pell i tacte
La pell del cavall és flexible però molt forta i és capaç de reparar qualsevol lesió. Aquesta
pell està plena de terminacions nervioses i és molt sensible al tacte, especialment en
algunes zones del seu cos.
Els cavalls són capaços de sentir una mosca i fer tremolar aquella zona de la seva pell
per espantar-la. Hi ha individus que poden ser menys sensibles del normal i n’hi ha que
són suprasensibles. El nas del cavall té més terminacions nervioses per centímetre
quadrat que el dit humà i és molt mòbil, la qual cosa els resulta molt útil per a seleccionar
el menjar. Els bigotis són molt importants per investigar amb el tacte les zones que no
poden veure bé i per aquest motiu no s’haurien d’afaitar.
Durant la munta utilitzem el contacte amb la boca, el dors i els costats del cavall per
comunicar-nos-hi. Durant aquest contacte el cavall és capaç de percebre el nostre estat
d’ànim, si estem nerviosos, si tenim por o si estem tranquils i relaxats i per això també
nosaltres podem influir en el seu estat d’ànim. Si utilitzem una intensitat mínima en el
nostre contacte amb les regnes i amb les cames, mantindrem la sensibilitat del cavall,
d’altra manera l’acostumaríem tant a les pressions i al contacte que deixaria de sentir-
ho i, per tant, no respondria a les nostres ordres.
És per aquest motiu que és important la intensitat en què pressionem al cavall. Moltes
vegades aquesta és una de les principals dificultats a l’hora de muntar-los.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 26
L’olfacte i el gust
El sentit de l’olfacte i del gust estan més desenvolupats en els cavalls que en els humans,
i estan molt relacionats. L’olfacte és processat per les narius humides del cavall que
tenen una gran superfície. Les partícules de l’olor són transportades per l’aire i
dipositades en els teixits humits, i la informació s’envia al cervell per descodificar-la.
El gust es processa en les papil·les gustatives de la llengua, gola i paladar. Als cavalls els
agrada per naturalesa les coses salades i aprenen ràpidament a que els agradi el dolç,
però generalment no els agrada ni allò amarg ni agre.
Si un cavall detecta alguna cosa amarga o simplement ho sospita, ho escopirà o ho
evitarà.
Els sentits de l’olfacte i el gust són molt importants per als cavalls ja que els proporciona
molta informació. Poden detectar un depredador a 200 m de distancia en un dia sense
vent.
Dins la manada, l’olfacte i el gust també s’utilitzen molt, per exemple les eugues
identifiquen els seus poltres i rebutgen els de les altres eugues, la qual cosa dificulta
molt la integració dels poltres orfes. El semental identifica amb l’olfacte l’euga que està
en zel i llesta per a l’aparellament, per fer-ho aixeca el llavi superior per atrapar l’olor
amb els conductes nassals, on es troba l’òrgan de Jacobsen.
Els cavalls ensumen els fems per identificar altres cavalls que han estat per la zona.
Aquestes olors els proporcionen molta informació, com per exemple quan han passat o
qui eren.
Els cavalls es saluden intercanviant l’alè. Reben informació de l’altre cavall a través de
l’olfacte, com per exemple amb qui ha estat anteriorment i a on. També és la seva
manera de reconèixer si l’altre cavall és conegut o estrany.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 27
Pel que fa al gust, el cavall selecciona el menjar i l’aigua primer amb l’olfacte, i pot negar-
se a menjar o beure si no és acceptable. En el cas que sí, el cavall provarà el menjar o
l’aigua. És possible que entre les plantes bones que ha agafat en trobi alguna amb gust
amarg o estrany, el cavall escopirà aquestes herbes mentre en mastega la resta. Per
tant, el gust és molt important ja que, entre altres coses, els permet detectar les plantes
amb gust amarg d’entre la resta, que solen ser verinoses.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 28
Aparell locomotor
Sistema esquelètic i muscular
L’esquelet d’un cavall està format aproximadament d’uns 205 ossos. No podem dir-ne
el nombre exacte degut a les tres raons següents: La primera és la fusió d’alguns ossos,
la segona la variació segons la raça i per últim el diferent nombre de vertebres que pot
variar lleugerament d’un cavall a un altre. Podem dividir l’esquelet en:
L’esquelet axial, que inclou el crani, les vèrtebres, l’estèrnum i les costelles.
L’esquelet apendicular, que està constituït per les extremitats.
Les funcions de l’esquelet
Té bàsicament cinc funcions:
Actua com a suport, proporciona una estructura estable, forta i rígida per tal que
s’hi puguin adherir els muscles i els tendons.
Permet el moviment, quan els muscles es contrauen, tiren dels ossos per tal de
produir el moviment.
Protegeix els òrgans interns.
ESQUELET EQUÍ
Esquelet axial
Crani 34 ossos
Costelles 36 – 38 ossos 18 – 19 parells costelles
vèrtebres 51 – 57 ossos 7 cervicals, 18 toràciques, 6
lumbars, 5 sacres funcionades, 15 – 21 caudals
Esquelet apendicular Extremitats 80 ossos 20 ossos en cada una
Total 201 – 209 ossos
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 29
Emmagatzema minerals, especialment el calci i el fòsfor, que ajuden a mantenir
els ossos forts.
*Atesa la dificultat per trobar informació en català i que la majoria d’articles i llibres estan en anglès, he considerat apropiat posar els noms en aquest idioma.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 30
Desenvolupament físic i aspectes anatòmics a tenir en compte
Quan un cavall s’exercita o s’entrena sempre de la mateixa manera, amb els mateixos
exercicis, estarà utilitzant uns músculs concrets, els quals s’acaben tornant dominants
generant així una morfologia desequilibrada amb punts dèbils. Si en canvi, l’exercici és
correcte, equilibrat i variat, desenvoluparà un físic funcional i saludable.
Aspectes anatòmics a tenir en compte
Per tal que el nostre cavall desenvolupi un bon físic i que l’exercici que li fem practicar
no li provoqui lesions, hi ha diferents aspectes anatòmics que podem tenir en compte:
Flexió de la nuca
Una bona flexió de la nuca del cavall és molt important ja que li permet obtenir una
postura correcta, alineada i recta i, a més, treballar a gust i relaxat. Tant la sobre extensió
com la sobre flexió no són desitjables i inhibeixen un correcte moviment del cavall.
La flexió a la nuca és resultat del moviment entre el crani i la primera vèrtebra cervical,
és una articulació que permet un moviment vertical. Quan el cavall té el morro orientat
verticalment i, per tant, l’articulació anterior està flexionada, també és possible obtenir
una flexió lateral en aquesta mateixa articulació.
Si, en canvi, el morro està orientat cap endavant i amunt, l’articulació es bloqueja
lateralment, limitant així el moviment del cap del cavall.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 31
Funció del lligament nucal
El lligament nucal dóna suport al cap i al coll i permet que aquests tinguin mobilitat. El
cap és la part que pesa més del cos i amb el coll sumen un terç de la longitud del cavall.
Quan el cavall està pasturant o quan simplement baixa el cap, aquest lligament
s’adhereix a les vertebres cervicals, està tens. D’aquesta manera tira del lligament que
està unit als processos espinosos de les vèrtebres toràciques de la creu, separant-les
lleugerament. Això fa que tiri dels processos espinosos de les vèrtebres toràciques i
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 32
lumbars, provocant que el dors i la caixa toràcica s’elevin. En canvi quan aixeca el cap,
el lligament nucal afluixa i el coll inverteix la posició. La falta de tensió provoca que el
dors baixi.
La postura de l’espina dorsal
Tenir l’espina dorsal en la posició correcta és important per al rendiment òptim i per a
reduir el risc de patir problemes dorsals. Per això el cavall ha de tenir una musculatura
ben condicionada, una bona conformació i portar el cap i el coll en la posició correcta.
L’alineació de les vèrtebres del cavall provoca certes curvatures. La línia que segueix
aquestes corbes recorre els cossos vertebrals sobre els quals es localitzen els arcs de les
vèrtebres que protegeixen la medul·la espinal. Els forts lligaments i músculs que donen
suport al dors, a més a més dels músculs abdominals, mantenen la configuració de les
vèrtebres.
En la curvatura natural de l’espina dorsal intervenen diversos factors:
Una posició alta del cap i el coll, que provoca un dors enfonsat.
El pes del genet, si el cavall té una musculatura abdominal dèbil.
La musculatura dorsal i del coll, que quan estan tenses poden provocar rigidesa
i desalineació de l’esquelet axial.
La pròpia conformació del cavall.
La pèrdua del to muscular amb el pas del temps.
La posició del cap i del coll també té implicacions importants per a la postura de l’espina
dorsal del cavall. L’ideal seria que la regió toràcica-lumbar de l’espina fos recta o estigués
lleugerament arquejada cap a dalt. Una postura correcta ajuda a aconseguir un millor
rendiment de l’espina dorsal, que, per contenir el sistema nerviós central, té un paper
important pel que fa a la coordinació, el moviment i l’equilibri, a més a més de carregar
el pes del genet.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 33
Quan el dors es corba cap avall, no pot treballar eficaçment. Això pot crear pressió sobre
la medul·la espinal i els nervis que surten entre cada vèrtebra. També significa que els
processos espinosos dorsals s’uneixen entre si i poden arribar a tocar-se un amb l’altre.
Una mala postura pot ser la causa de molts problemes musculars, lligamentosos i dels
ossos en el dors del cavall.
Una postura òptima de la columna vertebral es pot aconseguir amb un entrenament
correcte, amb l’activació dels músculs centrals i amb la correcte posició del cap i el coll.
Com afecta la manera de portar el cavall a la posició del cap i el coll
En el prat, els cavalls estan aproximadament un 60% del temps pasturant. La resta del
temps l’inverteixen en dormitar o caminar amb el cap baix. Això s’intercala amb alguna
explosió de velocitat, o potser agitant el cap prop del terra. També passen una petita
proporció de temps amb el cap i les orelles endavant i la mirada cap a la llunyania o
movent-se amb el cap ben alt.
Per tant, treballar el cavall llarg i avall simula les postures que adopta la major part del
temps i això permet:
Que s’elevi el dors a través de la mecànica dels lligaments nucal i supraespinós.
Que les vèrtebres es col·loquin correctament.
Que es desenvolupi la musculatura del perfil superior mentre es mantenen la
soltesa i la relaxació.
Que l’espina dorsal estigui flexionada com un arc, la qual cosa permet carregar
el pes del genet.
Que el múscul longissimus dorsi s’alliberi permetent que el dors oscil·li i es deixi anar.
Que es desenvolupin els músculs abdominals.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 34
Com carrega el cavall el pes del genet
Les dues funcions més importants del dors del cavall són transmetre les forces
propulsores cap endavant i carregar el pes. La força del dors ve donada per la
configuració de les vèrtebres i els lligaments, els tendons i la musculatura que
protegeixen i mantenen rígida l’espina dorsal.
Generalment els cavalls poden carregar com a màxim el 20% del seu pes, per tant, si un
cavall pesa uns 550 kg podrà portar aproximadament 109 kg, que inclou el pes del genet
i de l’equip. Però, com hem dit abans, no tots els cavalls tenen la mateixa fisiologia i el
genet i l’equip també influeixen. Així doncs, hi ha altres aspectes a tenir en compte, com
per exemple els ossos, la seva grandària i la seva densitat; la raça de l’individu (els àrabs,
els islandesos i els quarts de milla, entre altres, són animals que tenen un físic que els
ajuda a suportar més pes); i l’entrenament, tant la forma física del cavall com
l’experiència del genet (un genet inexpert amb els seus moviments bruscos i errants
dificulta els moviments del cavall i en canvi un genet amb experiència treballa amb
harmonia amb el cavall facilitant-li la feina).
Apliquem-ho: estiraments i pilates
Per aplicar el que hem après de l’aparell locomotor he decidit fer una sèrie d’exercicis
per millorar el seu condicionament muscular.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 35
EXERCICI 1
Objectiu: aixecar i flexionar la creu, el coll i el dors. Millorar la força abdominal i la
flexibilitat del dors.
Procediment: Amb l’ajuda d’una pastanaga ajuda al cavall a portar el cap cap a baix i cap
enredera entre els anteriors. Mantenim l’estirament durant entre 5 i 10 segons i ho
repetim entre 2 i 3 vegades per sessió.
Beneficis: estimular la musculatura abdominal, promoure la postura general correcte i
donar-li suport al dors.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 36
EXERCICI 2
Objectiu: Aixecar i flexionar l’espina dorsal lateralment i flexionar la base del coll. Per
millorar la seva flexibilitat.
Procediment: Col·locar-se amb
l’esquena en contra del les
costelles. Amb l’ajuda d’una
pastanaga, anima al cavall a
portar el cap per davant del teu
cos. Mantenim l’estirament de
5 a 10 minuts i ho repetirem de
2 a 3 vegades per sessió.
Benefici: Millorar la
mobilitat de la base del
coll i el dors, millorar la
flexibilitat.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 37
EXERCICI 3
Objectiu:
Que el cavall camini enrere aixecant i flexionant el dors, enfortir la musculatura i
estructures relacionades.
Procediment:
Primer hem fer caminar el cavall
endavant fins a parar. Aplicar una
lleugera pressió al pit animant al
cavall a fer passos enrere. Cada
vegada que practiquem aquest
exercici aplicarem menys pressió
sobre el pit per demanar-li que
camini enrere. Mantenim el cap el
més baix possible per facilitar la
elevació del dors. Els passos han de ser llargs i ferms si el cavall intenta aixecar i el cap i
baixar el dors l’ajudarem amb una pastanaga. Comencem fent de 2 a 3 passos bons fins
incrementar-los fins a 10.
Beneficis:
Aquest exercici és bo per
la flexió sacrolumbar.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 38
Aparell digestiu
Per tal d’entendre les necessitats nutricionals del cavall, és necessari conèixer
l’anatomia i el funcionament del seu aparell digestiu. El circuit digestiu d’un cavall adult
mesura uns 30 m de llarg.
L’estomac del cavall, al contrari del que puguem pensar, és molt petit, només ocupa un
10% del volum total de la seva panxa i té la grandària aproximadament d’una pilota de
rugbi. L’intestí prim en canvi ocupa un 30% del volum total i l’intestí gros un 60%. El pas
del menjar a través del sistema digestiu és realment ràpid, va a uns 30 cm per minut. El
menjar no digerit en l’intestí prim tarda a passar fins a l‘anus entre dues i quatre hores.
Aquest procés i aquesta velocitat és la mateixa independentment del que mengi el
cavall: només herba, pinso, palla, etc.
El sistema digestiu descompon i separa els diferents components químics combinats
amb oxigen per produir energia. Els enzims i les bactèries converteixen el menjar en
nutrients assimilables i les restes passen al recte i són expulsats del cos.
El sistema gastrointestinal del cavall no ha canviat en milers d’anys d’evolució i segueix
estant dissenyat per digerir principalment farratge, de manera que tindrà pocs
problemes amb una dieta natural basada en herba, arbustos i similars.
Els trastorns nutricionals més greus en cavalls adults són els còlics i la laminitis. La
laminitis és una malaltia del casc que provoca cuixeres molt greus. Encara que pot
aparèixer per altres motius, la causa més comú és la sobrealimentació i l’abús de
concentrats.
El còlic, o dolor abdominal, sovint s’associa a l’impacte i la torsió dels intestins. Les seves
causes més freqüents són els canvis bruscos en la dieta, menjar ràpid i la alimentació a
base de pinsos baixos en fibra. Degut a la rapidesa amb què avança el menjar a través
del sistema, és fàcil sobrecarregar l’estómac i l’intestí prim forçant que una quantitat
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 39
excessiva de cereals passi a través de l’intestí gros, on fermentaran ràpidament produint
massa gas i àcid làctic, la qual cosa pot provocar un còlic. Per aquesta raó és molt
important alimentar-los amb petites quantitats de menjar cada vegada i dividir la dieta
en vàries racions.
La dentadura
Els cavalls masteguen el farratge a la velocitat d’una mossegada per segon, que fa un
total de 54.000 mossegades al dia (contant unes 15 hores de pastura al dia). Tenir una
bona dentadura és essencial pera qualsevol animal, ja sigui salvatge o domèstic, ja que
si l’aliment no està ben mastegat i triturat les fibres que queden poden provocar un
còlic.
Alimentació equina
L'alimentació adequada dels cavalls permet aconseguir tant una ració d’aliments
equilibrada com minimitzar l'aparició de desordres digestius.
estomac Intestí prim Intestí gros anus
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 40
Farratge
El cavall està dissenyat per pastar amb major o menor continuïtat, ingerint grans
quantitats de material fibrós durant el dia. L'intestí gruixut està habitat per bilions de
microbis que ajuden en la digestió de la fibra. La fermentació de la fibra produeix àcids
grassos volàtils com el butirat, l'acetat i el propionat que són utilitzats pels cavalls per
satisfer les seves necessitats energètiques.
Pastura
Les pastures d'alta qualitat són la forma més senzilla i econòmica de cobrir les
necessitats de fibra dels cavalls: que el cavall surti a pasturar pot ser un factor important
per mantenir un bon estat de salut i facilita l’aportació de fibra, així com un correcte
equilibri de minerals i vitamines. Cal tenir en compte que la pastura facilita la ingestió
de l’aliment a poc a poc, la qual cosa evita que pateixin còlics.
La supervisió de la pastura és crucial per mantenir la qualitat del farratge, sent
fonamental el coneixement de les diferents espècies de plantes que es trobaran els
animals per tal de detectar possibles especies tòxiques o l’escassetat en estacions com
l’estiu o l’hivern.
Plantes tòxiques
La toxicitat de les plantes depèn directament de la quantitat de toxina ingerida per
unitat de temps. Algunes no haurien de ser mai ingerides com és el cas de la Cicuta
maculata o del Teix (Taxus baccata), mentre que altres poden tenir valor nutritiu, en
aquest cas hauríem de conèixer en quines condicions podrien resultar tòxiques.
Aquestes condicions poden estar determinades per molts factors com el cicle de la
planta, condicions ambientals o l’estat fisiològic de l’animal que la consumeix. En
general, i amb excepcions com el teix, les plantes tòxiques no són atractives pels cavalls
i les intoxicacions se solen produir en condicions excepcionals com són:
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 41
a) Sobrepastura: dèficit d’altres plantes comestibles.
b) Contaminació de plantes farratgeres amb espècies molt tòxiques que es recullen
conjuntament, la qual cosa fa impossible la tria per part de l’animal.
c) Introducció d’animals no acostumats a la pastura o en llocs diferents amb plantes
desconegudes.
Se sap que els herbívors aprenen a seleccionar la seva dieta amb l’aprenentatge amb la
mare, amb els seus congèneres o per prova i error. Després d’ingerir un aliment es pot
provocar un rebuig posterior d’aquest o, en canvi, afavorir el seu posterior consum per
la seva aportació energètica, proteica, mineral o un bon sabor. Per tant, és la interacció
de diferents factors (sabor, retroalimentació positiva o negativa de l’aliment ingerit,
cultura i adaptació) el que determina que un cavall ingereixi un tipus de planta o una
altra en el medi.
Algunes de les plantes que es poden trobar a les pastures d’en Riky i en Xalió són:
Plantes que contenen alcaloides
Són compostos orgànics bàsics amb una estructura aromàtica, són insolubles i contenen
nitrogen. Se’n coneixen milers, els més tòxics es caracteritzen per tenir un sabor amarg,
un factor important per revenir la ingestió de la planta.
Seneci (Senecio iaequidens): La seva toxicitat és
atribuïda a la presència d’alcaloides pirrolizidinics
que són metabolitzats pel fetge. És, per tant, el
fetge el principal òrgan afectat, encara que també
es veuen afectats els pulmons, els ronyons i el
sistema nerviós central.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 42
Herva Bivorera o llengua de Bou (Echium
plantagineum) La seva toxicitat també és
atribuïda a la presència d’alcaloides
pirrolizidinics.
Cicuta (Conium maculatum L.) Contenen
alcaloides de la piperidina.
Trèvol de prat (Trifolium pratense) Contenen
alcaloides de la indolizidina.
Plantes que contenen èsteres diterpènics (forbol)
LLeterola (Euphorbia helioscopica)
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 43
Plantes que contenen glucòsids:
És el nom genèric que reben els compostos que provenen de la unió entre un compost
orgànic (tòxic) i un sucre. Són amargs encara que no tots són tòxics.
Botò d’Or (Ranunculus arvensis) Contenen glucòsids de la
protoanemonina, irritant en pell i mucoses.
Plantes que contenen Tanins Hidrosolubles
Es consideren el principi tòxic de les fulles i glans de roures i alzines
Roure i Alzina (Quercus spp.)
Planta que conté el principi actiu anomenat Hipericina:
Herba de Sant Joan (Hypericum perforatum)
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 44
Planta que conté un principi actiu alcaloide
Teix (Taxus baccata) que produeix
hipotensió, depressió cardíaca i després la
mort. Tot l'arbre és tòxic, sent mortal per als
èquids.
Són moltes les alternatives a la fibra quan no es disposa de pastures, com són: civada,
ordi, segó, fenc, alfals, palla, ...
Civada
Considerada un
menjar concentrat, té
un alt valor nutritiu,
pot ser consumida en
grans quantitats
sense presentar cap
alteració en la diges-
tió, és ric en proteïnes i energia. S'ha de donar picada i en quantitats variables, d'acord
al treball que exerceixi cada cavall.
Alfals
El seu contingut proteic és major,
generalment s'utilitza com a
aliment per als cavalls de
carreres. Aporta un millor valor
nutritiu i qualitat a la ració de
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 45
l'equí. Es pot prendre com un bon percentatge de suplementació. És per això que sovint
es troba barrejat amb palla en la mateixa bala.
Té un alt contingut de vitamines i minerals, i és ric en calci i vitamines A, D i I. El contingut
proteic de l'alfals pot ser del 10% a 19%, i la qualitat de les proteïnes que es troben en
l'alfals és la millor.
Es pot usar l'alfals per pujar els nivells de proteïnes a la dieta del cavall, però cal vigilar
els senyals que el cavall té massa proteïna o que no l’està absorbint bé. Aquests senyals
són una forta olor d'amoníac a l'orina o que se li inflen els peus sense explicació.
Durant els mesos d’escassetat de pastura en què s’ha d’aportar suplement del farratge
utilitzem principalment civada. Els donem només l’alfals en els mesos de més fred de
l’hivern, ja que en no ser cavalls estabulats necessiten una major aportació d’energia
per a mantenir la temperatura corporal.
Les bales les emboliquem amb una malla que els permet l’extracció del farratge a poc a
poc per imitar en la mesura del possible les condicions d’ingestió que té lloc durant la
pastura.
Mentre que algunes classes de cavalls els alimenten únicament amb farratge, els cavalls
que realitzen un major esforç necessiten un complement energètic addicional. Les
plantes emmagatzemen energia en les seves llavors en forma de midó i aquesta energia
s'emmagatzema en els grans dels cereals, com ocorre amb la civada, el blat de moro i
l'ordi. La cadena molecular de la glucosa que conforma el midó es metabolitza en l'intestí
prim del cavall per produir glucogen de manera eficaç. Aquest suplement es pot aportar
amb pinsos.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 46
Pinso
El pinso complet és una barreja de
diversos grans de cereals i melassa
que està formulat per a
proporcionar-ho conjuntament
amb el farratge. Un pinso de tipus
equilibrador és un afegit que
proporciona els minerals i vitamines que faltarien en una dieta de sols cereals i farratge,
per tant, s'utilitza en conjunt amb la civada o l'ordi i el farratge.
Als cavalls els agraden els cereals però per si mateixos no aporten els nutrients
necessaris per al manteniment dels teixits dels cavalls adults, i tampoc produeixen
l'energia necessària per realitzar exercicis intensos. Cal afegir suficients proteïnes de
qualitat i nutrients per suportar aquestes activitats.
Aquest tipus de preparat els agrada molt, sol provocar disputes entre ells i ha d’estar el
més dosificat possible ja que l’excés d’ingestió els podria provocar un còlic.
Pastanagues, pomes i naps
Complements suculents per al menjar, les pastanagues han de donar-se partides i en
tires, els naps sencers. Aporten beta carotens i convé rentar-les. Són útils per utilitzar-
les també com a premis o reforços positius.
Minerals
Els cavalls requereixen en la seva dieta almenys 15 minerals diferents. Alguns d'aquests
es requereixen en quantitats relativament majors com són el Calci, el Fòsfor, el Sodi, el
Potassi, el Magnesi i el Clorur. A aquests se'ls anomena Macro-elements.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 47
Funcions dels minerals en els cavalls
Calci: Important en la formació i manteniment dels ossos, contracció muscular, regulació
dels batecs del cor, estabilització i normal coagulació de la sang.
Fòsfor: important en la formació i manteniment dels ossos, participació en el buffer de
la sang, activació de les vitamines del complex B per formar co-enzims del metabolisme
dels carbohidrats, ja que forma part de l'ATP.
Sodi: És el catió de major presència a nivell extracel·lular, així com el major electròlit
involucrat en el manteniment del balanç àcid-base i la regulació osmòtica dels fluids
corporals, transmissió nerviosa, transport d'aminoàcids i la captació cel·lular de la
glucosa.
Potassi: És el catió amb major presència intracel·lular. És important en el manteniment
del balanç àcid-base i el balanç dels fluids corporals, contractibilidad dels músculs llisos
i cardíacs, així com la captació cel·lular de la glucosa.
Magnesi: Constitueix aproximadament el 0,05% de la massa corporal. Influeix en el
desenvolupament de l'esquelet, en els enzims involucrats en el trasllat d'energia així
com en la transmissió d'impulsos musculars.
Clorur: En companyia del sodi, és un anió molt important a nivell extracel·lular,
involucrat en el manteniment del pH, així com de l'equilibri dels fluids de l'organisme.
És component de les secrecions gàstriques, necessàries per a la digestió.
Hi ha altres elements que es requereixen en quantitats menors, se'ls anomena traces o
microelements. Aquests són el Ferro, el Coure, el Zinc, el Manganès, el Cobalt, el Seleni
i el Iode.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 48
Encara que aquests minerals són essencials en la dieta dels cavalls, tots ells poden ser
tòxics quan es proporcionen en quantitats que excedeixen els requeriments dels cavalls
o en forma no balancejada. Aquests minerals traces, però, poden ser claus per a un
major rendiment o per a una actuació pobre quan són subministrats de forma
inadequada.
Aigua
El cos d'un cavall adult està compost entre un 60% a un 70% d'aigua, i encara que un
cavall perdi tot el greix corporal i la meitat de la proteïna corporal, pot sobreviure. No
obstant això, la pèrdua d'un 20% de l'aigua corporal pot ser fatal.
Com a guia general, es pot dir que un cavall consumeix de mitjana entre 27 a 54 litres
d'aigua per dia, però aquest consum pot veure's incrementat sota condicions de clima
calent i sec, o sota exercici fort.
En termes generals es recomana que el cavall tingui accés a una font d'aigua fresca i neta
tot el dia.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 49
Aspectes bàsics del comportament
Esperit, temperament i actitud
Fins ara hem parlat sobre el cavall físic, les seves necessitats i les seves característiques,
però tota aquesta informació no ens serveix de res si no entenem la manera de fer i de
pensar d’aquests animals. En aquest apartat parlarem de l’esperit natural dels cavalls i
de les característiques que hem de tenir en compte per entendre’ls per tal d’aconseguir
un entrenament satisfactori.
Per començar, i molt important, hem observat que els cavalls són animals
col·laboradors i voluntariosos. Són animals generosos, fiables, i nobles. Si ens
guanyem la confiança d’un cavall, hem de procurar mantenir-la sempre ja que és
la base de la nostre relació amb ell.
Els cavalls s’adapten a les situacions, són bons alumnes i tenen una memòria
sorprenent.
Els cavalls no són agressius per naturalesa, aprenen ràpid a ser submisos.
Els cavalls tenen un sentit especial que els permet detectar el nostre estat d’ànim
o un canvi meteorològic abans no passi. Aquest sentit per nosaltres té moltes
avantatges, però també algun inconvenient. Per exemple, si estem nerviosos
prop del cavall el més probable és que li contagiem el nerviosisme i això pot ser
un problema, però ens és d’utilitat en el cas que el que estigui nerviós en un
principi sigui el cavall, ja que li podem transmetre tranquil·litat i seguretat que
modifiquin aquest estat d’ànim nerviós que no ens afavoreix.
Cal tenir molt en compte que són animals de presa i, per tant, per naturalesa són
desconfiats i temorosos. Per això, al principi, els desconcerta que els humans,
que som depredadors, ens comportem com amics. Aquest temor i aquesta
desconfiança envers nosaltres no és difícil modificar-la perquè la majoria de
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 50
cavalls neixen envoltats de persones. Però sempre hem de tenir present que en
qualsevol moment es poden espantar per un petit soroll o estímul i, si no estem
atents, ens poden fer mal sense voler-ho.
Hem d’aprendre a utilitzar aquestes característiques a favor nostre per aconseguir una
bona relació amb el nostre cavall. Llegint-les podem pensar que serà molt fàcil però,
com hem dit, tenen molta memòria i un cavall maltractat o que ha après les senyals
incorrectament degut a un mal entrenament poden arribar a ser molt perillosos ja que
no entenen què els diem i ens poden veure com una amenaça. Canviar aquests
comportament és realment difícil, per aquest motiu és important fer les coses bé des
d’un bon principi o demanar a un expert que ens ajudi per començar o que estigui
present durant les primeres sessions.
El temperament dels cavalls és però com el de les persones: és individual i característic
de cada individu i no tenim cap efecte en absolut sobre aquest aspecte, per tant, només
hem d’intentar treure la part bona d’aquest temperament i evitar que influeixi la part
dolenta en la nostra relació. Per exemple, hi ha cavalls que tenen un temperament molt
nerviós i actiu, són animals molt útils sempre i quan al moment de treballar centrem
aquesta activitat en l’exercici i l’esport i no en lluitar contra les nostres ordres. Aquests
cavalls amb un bon entrenament poden participar en moltes disciplines i ser uns bons
candidats a la competició.
La comunicació
Com qualsevol grup de persones o d’animals, perquè un grup de cavalls funcioni, cal que
existeixi comunicació entre els individus que el formen. Aquestes comunicacions entre
els èquids solen ser subtils i quasi contínues.
Pot semblar que la vocalització és la forma més obvia de comunicació entre èquids, però
no és així. En estat salvatge no s’utilitza gaire entre els individus d’un grup ja que el soroll
pot provocar que vinguin depredadors.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 51
Podem saber què està pensant un cavall observant la seva postura general, la posició
del seu cap i el seu coll, les seves orelles i el moviment de la seva cua i extremitats. En
general podem saber si el cavall té por, està passiu, assertiu o agressiu. Sabrem si ens
dóna la benvinguda o si ens està dient que ens n’anem.
Les primers passes
Muntar a cavall és un esport d’equip, un equip de dos,
en el mon eqüestre aquesta parella formada pel cavall
i el genet s’anomena binomi. La relació que s’estableix
entre els dos és molt important ja que d’això dependrà
que el cavall obeeixi i que el genet estigui tranquil.
Quan un cavall confia en un genet i el genet en el cavall
ambdós formen un de sol, s’entenen sense paraules i
aquesta relació no es forma només muntant, sinó al dia
a dia, durant la neteja, la preparació per muntar, les
carícies,...
El moment idoni per conèixer el cavall és el previ a muntar, el moment de netejar-lo i
preparar-lo per muntar. Durant el raspallat podem parlar al cavall amb una veu suau i
tranquil·la. Les seves orelles, els ulls i la seva postura ens indiquen l’estat d’ànim del
cavall que per anar bé hauria d’estar tranquil i relaxat. Això ho podem comprovar si el
cavall té el coll, el cap i el dors relaxat, les orelles endavant i els ulls tranquils.
El següent pas és conduir el cavall de la ma amb la cabeçada de quadra, se l’ha de portar
des de l’esquerra, el seu cap sempre per davant nostre però sense que les seves potes
davanteres ens avancin i el cavall sempre ha de tenir present que som allà, l’hem de
portar de forma segura i confiada, nosaltres manem, nosaltres el guiem i si ell nota
inseguretat pot reaccionar de manera inesperada.
Passant temps amb el cavall
aconseguim que ens conegui i
confiï amb nostres.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 52
Pujar i baixar per primer cop
La primera vegada es convenient tenir al costat a algú amb experiència en la munta. Per
pujar ens hem de col·locar al costat esquerre a prop de l’esquena del cavall aguantant
amb la ma esquerra les regnes i, mirant cap a la cua, col·locar el peu esquerra en l’estrep
procurant no clavar-li la punta al cavall. Agafem la sella i agafem impuls per aixecar-nos
i passem la cama dreta per sobra la gropa sense tocar el cavall ni deixant-nos caure a
sobre, seiem a poc a poc i col·loquem el peu dret dins l’estrep, finalment comprovem
que tenim els dos estreps simètrics i ja estem llestos per començar.
Per baixar només hem d’agafar les regnes amb la ma esquerres, treure els dos peus dels
estreps, inclinar-nos endavant per passar la cama dreta per sobre la gropa del cavall i
deixar-nos caure fins al terra amb les dos cames juntes i lleugerament flexionades.
Una posició correcta
Una posició correcta encara que no ho pugui semblar és molt important tant per la
nostra seguretat com pel benestar del nostra cavall. El genet ha d’estar relaxat sobre el
cavall però sempre amb l’esquena recta i les espatlles s’han de mantenir rectes i amb el
cap alt.
Les ajudes
Les ajudes són estímuls o el llenguatge que utilitzem per comunicar-nos amb el cavall,
poden ser naturals, o artificials.
Ajudes naturals:
Les cames: amb les cames controlem la gropa, l’impuls, l’equilibri, la flexió... La
cama interior crea més energia, quan és necessari. La exterior controla la posició
de la gropa per determinats moviments i és l’ajuda per sortir al galop. Les
petades o utilitzar els talons en excés s’ha de suprimir igual que les puntes dels
peus col·locades cap enfora.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 53
El seient del genet: És el que ens uneix al cavall. Ens ajuda a mantenir una bona
posició.
L’esquena: s’ha de mantenir recta. Ens ajuda a frenar el cavall i equilibrar-lo per
pujar o baixar en funció del tipus de terreny.
Les mans: les mans subjecten les regnes i a través d’elles el cavall rep les ordres
per parar-se, girar... La boca del cavall és una zona especialment sensible, pel
que s’ha de tenir una delicadesa extrema al estirar de les regnes. Una lleugera
pressió amb els dits i ja entendrà cap a quin costat s’ha de moure. Hem d’evitar
sempre que sigui possible, els tirons ja que podem fer mal a la boca del cavall.
La veu: pot utilitzar-se tant per donar ordres com per calmar el cavall o
recompensar-lo per l’esforça realitzat. Les paraules que utilitzem no solen ser
significatives, el que si que és important és el to que utilitzem depenent de la
situació. Dins d’aquesta ajuda sol influir-se també la mirada ja que quan el genet
mira en una direcció acompanya el gest amb el cap i mou una seria de muscles
que el cavall percep i es prepara per anar cap aquella direcció.
El pes: El cavall nota la pressió que exerceix el pes del genet i actua en
conseqüència. Aquesta ajuda indica al cavall l’equilibri i la direcció.
Existeixen altres tipus d’ajudes que són artificials, que són elements que ens permeten
augmentar la intensitat de les ajudes naturals. Com per exemple una fusta, uns
esperons, les gamarres o les regnes alemanyes.
Premis i càstigs
El sistema d’ensenyar a través d’estímuls positius o negatius, en funció de les accions
que realitzen, és un bon mètode d’entrenament i dona bons resultats. El cavall accepta
sense problema el castic, encara que es precisi que ho relacioni amb la acció que volem
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 54
evitar per tal de que ho associï i entengui que no ho ha de fer. Per aquest motiu tant
l’entrega de premis com l’aplicació de castics a de ser immediatament després de l’acció.
Recompenses:
Algunes de las formes de premiar al animal que ha realitzat correctament alguna acció
o després d’una bona sessió de treball són moltes i les podem anar alternant. Molta gent
diu una llaminadura, com pastanagues o pomes i si els cavalls agrairan molt de tant en
tant aquesta recompensa però sempre.
El que realment és molt efectiu és la cessió, és a dir quan nosaltres li demanem alguna
cosa al cavall estirant les regnes o picant amb les cames ell el que farà és anar provant
possibles respostes per tal de que aquesta pressió cessi per aquest motiu si en el
moment en que ho fa correctament cessa la pressió ja sabrà com ha de reaccionar el
següent cop i més tenint en compte la gran memòria dels cavalls. Si a més a més quan
el cavall fa les coses be li parlem amb veu tranquil·la, suau i li fem carícies darrere les
orelles i al coll l’estarem recompensant amb tranquil·litat, confiança i benestar, cosa que
els cavalls valoraran i farem que els vingui de gust treballar, ja que ho farà a gust.
Càstigs:
El cavall ha de saber en tot moment qui mana, per aquest motiu quan fa una cosa
malament se’l a de castigar, sinó correm el risc de que ho repeteixi en un moment
inoportú posant-nos en perill nosaltres i a ell. Per suposat no es tracta de fer-li mal,
només que sàpiga que allò que ha fet no ho ha de repetir.
Algunes de les coses que podem fer són:
Un tiró breu i sec a la boca sense dubtar per que relacioni el que ha fet amb un estímul
negatiu, mostrar-se sec i ferm en els moviments del nostre cos, la veu també ens pot
ajudar en aquests casos, utilitzant un to de veu adequat, sense cridar, elevat i ferm.
Finalment amb alguna de les ajudes de que disposem quan muntem com per exemple
amb la fusta, un lleuger toc és suficient per que entengui que ho ha fet malament.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 55
Els cavalls són animals molt grans, pesen molt i tot i que com ja em explicat són animals
bondadosos, col·laboradors i respectuosos, no els hi hem de perdre mai el respecte, és
a dir, sempre em de tenir en compte que encara que mai volent-ho, ens poden fer mal.
Per exemple si passem per darrera del cavall amb confiança i sense anar amb compte i
el cavall s’espanta una mosca amb la pota, ens pot donar una petada i fer-nos mal. Si
tenim en compte això i ens guanyem la
seva confiança, veurem que són molt
generosos, tindrem un millor amic per
sempre.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 56
Etograma-1
Comportaments de manteniment
Ingesta
En llibertat els cavalls s’alimenten bàsicament d’herba, però també del farratge, fruita,
escorça dels arbres tendres, plantes aquàtiques... El temps que passen menjant depèn
de la disponibilitat de l’aliment i de la qualitat d’aquest, però en unes bones condicions
de camps i de farratge natural, solen passar entre el 60% i el 80% del seu temps
pasturant. Aquest temps se’l distribueixen segons, la temperatura i la meteorologia,
segons els insectes o els horaris de treball. Per exemple a l’estiu pot ser que aprofitin
per pasturar durant les hores més fresques del dia i durant les estones de més calor
aprofitin per descansar a raser del sol. Només una gran tempesta amb forts vents, pluges
torrencials, o amb trons i llamps poden interferir significativament en els hàbits de
pasturatge diaris. Pel que fa a l’aigua, l’ingereixen durant la pastura, amb l’herba , en
forma de neu, gebra, dels rius, llacs i tolls d’aigua. Però tot i l’aigua que conté el farratge,
els cavalls veuen molta aigua i aquesta quantitat es veu directament condicionada per
la distancia a la que es trobin un riu, un llac... L’ordre en que els cavalls poden menjar o
veure aigua d’una font ve determinada per la jerarquia del grup.
Pasturar
Ingerir, menjar herba. Amb els llavis i la llengua escullen i recullen l’herba desitjada que
després a la boca masteguen i empassen.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 57
Ingesta de plantes llenyoses
Ingerir plantes llenyoses, com són branques d’arbres o fins i tot l’escorça.
Veure
Ingerir aigua, generalment utilitzant els llavis o lleugerament per sota de la superfície,
extreuen l’aigua xuclant utilitzant els llavis i entre les dents lleugerament separades.
Eliminació
El comportament de l’eliminació en els mamífers inclou orinar, defecar i regurgitar la
ingesta. Com els cavalls no regurgiten , l’eliminació es limita a orinar i defecar. Com en
la major part d’espècies la freqüència i quantitat d’eliminació varia amb la disponibilitat
de menjar i aigua, el temps o l’exercici físic. Els cavalls poden orinar o defecar entre dos
o tres cops al dia o tant sovint com cada dues o tres hores.
Tant en femelles com en poltres, l’eliminació te lloc de forma aleatòria, mentre que en
sementals defecar es pot associar a un comportaments territorial, ensumen, petegen o
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 58
defequen sobre la femta d’un altre individu, normalment membres del seu harem.
Sovint acumulen la femta al llarg d’un recorregut que realitzen rutinàriament o a prop
dels límits de la font d’aigua.
Orinar (mascles)
col·loquen amb les potes davanteres lleugerament esteses endavant i les del darrere
també esteses i separades, expulsen l’orina per la uretra, el penis generalment o
parcialment relaxat des del prepuci.
Defecar
Amb cua aixecada, expulsant la femta a través de l'anus.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 59
Comentari: En Ricky i en Xalió en ser animals castrats,
mantenen només algun d’aquests comportaments
territorials, no hem observat que cap d’ells realitzi
eliminacions sobre las del altre, en canvi, si que
observem l’acumulació de la femta al llarg del
recorregut que realitzen més habitualment, com es
pot veure en la imatge:
Locomoció
En l’estudi del comportament animal la locomoció es defineix com el moviment
voluntari del cos en terra, aigua o aire. La locomoció pel que fa als èquids inclou caminar,
córrer, saltar i nadar. La locomoció en el cavall comença des de la primera hora de vida
i durant aquest primer dia demostra un seguit d’habilitats pel que fa l’aparell locomotor,
habilitats que continuaran fins poc abans de la mort. Els cavalls els podem veure fer
molts kilòmetres en estat de llibertat pel pasturatge, l’aigua o per buscar un bon lloc per
descansar. També els podem veure travessar aigua i terreny accidentat a una bona
velocitat, són molt més hàbils del que molts genets es pensen.
Caminar
Moviment cap endavant, el més lent (quatre temps) dels aires dels mamífers
quadrúpedes.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 60
Caminar lent
Caminar en alerta
Trotar
Moviment cap endavant en una marxa de dos temps, en el qual en diagonal està
aparellat, els peus toquen i s’aixequen al mateix temps.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 61
Galop sostingut
Córrer en tres temps, marxa de velocitat mitjana.
Galopar
Córrer ràpid amb una marxa de quatre temps.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 62
Saltar
Amb propulsió de les potes del darrere, per anar endavant amb les potes davanteres,
desenganxant de terra en primer lloc les davanteres, seguit de les potes del darrere. El salt pot
ser vertical per obstacles alts o horitzontal per travessar rases o petits rierols
Descans
Tot i que els cavalls poden romandre actius i en alerta durant dies sense dormir o
descansar, solen fer-ho diverses vegades durant el dia i la nit, quan no se senten
amenaçats. En llibertat quan estan a camps o boscos solen descansar tots en grup
excepte un o dos individus que es mantenen en alerta per tal de poder avisar al grup en
cas de perill, aquesta vigilància la realitzen per torns. Durant el dia quan descansen,
normalment ho fan de peu.
Descansar de peu
Dret amb una postura relaxada i inactiva, normalment amb el cap lleugerament baix, els
ulls totalment o parcialment tancats. Normalment una de les cames posteriors relaxada,
els llavis relaxats i les orelles roten lateralment.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 63
Dormir de peu
Amb els ulls tancats, el cap baix per sota de la part anterior, és un somni lleuger en una posició
de peu.
Comentaris: Aquesta és la forma de dormir que hem observat més en els nostres individus, ja
que és la més segura per poder fugir amb facilitat.
Dormir estirat
Descansar o dormir estirat al terra amb el cap amunt o amb les potes i el cap estesos.
Badallar
Profunda i llarga inhalació amb la boca molt oberta, amb les dos parts de la mandíbula
o oposades o a vegades lleugerament de costat.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 64
Estirar-se
Extensió rígida de les extremitats arquejant el coll i el dors.
Rascar-se i control d’insectes
Una part dels comportaments estan relacionats amb la pell, la cura de la capa i el control
d’insectes. Aquests comportaments es poden trobar individualment o amb més d’un
individu. Sobretot a l’estiu part del temps del dia el passen espantant-se els insectes que
els molesten.
Rebolcar-se
Estirar-se a terra, posteriorment rebolcant-se cap a un i altre costat contra el terra per
tal de treure’s la picor o els insectes del cos.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 65
Espolsar-se
Rotació ràpida i rítmica de tot el cos des de el cap i el coll i al llarg de tot el cos mentre
es mantenen els peus a terra.
Auto gratar-se
Rascar-se, mossegant o amb la pota o
amb un objecte alguna part del cos.
Espantar insectes
Moure i colpejar amb la cua, a l’espatlla o l’abdomen, flexionar la barbeta al pit o moure
les extremitats per eliminar insectes.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 66
Petejar
Colpejar al terra amb força amb la peülla, flexionant i alçant, després ràpidament baixar
una pota posterior per espantar insectes.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 67
Control cooperatiu dels insectes
Estant de peu capiculats, és a dir cada un amb el cul junt a la cua de de l’altre, movent
la cua per eliminar els insectes de la cara del company
Refugis i adaptació al medi
Els cavalls s’adapten a una àmplia gama de condicions ambientals, això inclou la
capacitat fisiològica d’adaptació com la llargada del pel, i altres mecanismes
termoreguladors. El comportament també hi juga un paper important, els cavalls
depenent del lloc i el clima poden manifestar comportaments diferents.
Aprofitar als paravents naturals
Situats sols o en grups, aprofitant la protecció de la vegetació natural del medi on viuen.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 68
D’esquena al mal temps
En cas de pluja o fort vent, de peu o pasturant amb el cul orientat en contra del vent.
Prendre el sol
Descansar estirat o de peu a l’escalfor del sol en dies freds.
Investigació
Els cavalls com qualsevol mamífer, quan es troben amb algun objecte o esser viu que
desconeixen realitzen el que s’anomena comportaments d’investigació. Quan alguna
cosa és nova experimenten amb tots els seus sentits, l’oloren, la proven, la mosseguen,
la toquen amb el morro... Tots aquests comportaments que veiem en aquestes
situacions són els que classificarem en aquest apartat.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 69
Olorar
Amb el nas prop de l’objecte d’interès, extreure l’aire a través de les foses nasals per tal de
captar-ne les olors.
Tastar
Manipular amb la boca l’objecte d’interès per tal d’experimentar-ne el tacte o el gust.
Colpejar amb el peu
Amb un objecte com a objectiu aparent, una de les potes davanteres s’aixeca lleugerament del
terra, estendre-la cap endavant i tot seguit baixar-la i arrossegant-la cap enredera com si
excaves.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 70
Etograma-2
Comunicació general per a la socialització
Els cavalls són coneguts pels seus múltiples sistemes d’alerta, vigilància de la manada i
reactivitat instantània en vers l’amenaça. Postures i expressions amb diferents
combinacions són importants elements visuals de comunicació. Petits canvis subtils de
la posició de les orelles o la cua verbalitzen una important informació. També les
vocalitzacions i els sorolls són importants per la comunicació de la manada.
Posició del cap i expressions facials
Comentari: Les quatre expressions facials les hem pogut observar indistintament als 2
individus estudiats.
Comentari: Aquestes quatre expressions facials les hem pogut observar a en Xalió, en
canvi a en Ricky només li hem observat fer.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 71
Postures d’amenaça
Retirada submisa
Moviment que manté o que augmenta la distància d’un individu a partir d’un company
que s’apropa dominant. Amb el cap baix, pot ser de qualsevol manera de desplaçament
però sol ser al trot.
Comentari: Comportament que hem observat a en Ricky.
Espantar-se
moviment sobtat per a evitar moviments desconeguts inanimats o animats que puguin provocar
por.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 72
Vocalització i comunicació auditiva
La descripció de sons i vocalitzacions d’una espècie s’anomena sonograma. En el cas dels
èquids la persona que més ho ha estudiat ha estat Waring (1983).
Renillar: soroll fort i prolongat, entre un i tres segons, que en començar és més agut que
al final. El cap està elevat i la boca una mica oberta. El renill està associat amb l’alerta i
l’aproximació des de la distància seguit d’un acostament i interacció
Renill (dèbil): so greu, vocalització amb vibració gutural que te lloc més freqüentment
en mares en vers el seu poltre o en sementals abans de la còpula.
Crit: vocalització molt greu, amb el cap en diferents posicions i la boca tancada.
Associada amb una investigació olfactòria, salt, canvi de postura o relacionada amb una
baralla.
Esbufegar: so produït per una forta exhalació de menys d’un segon de duració.
Associada amb una investigació olfactòria, salt, canvi de postura o relacionada amb una
baralla.
Grunyir: vocalització poc greu de 0,5 segons. Com el crit o l’esbufeg es pot associar amb
una investigació olfactòria, salt, canvi de postura o relacionada amb una baralla.
Bufar: so produït per una forta exhalació en una situació d’alarma per anuciar-ho als
membres de la manada.
Sospirar: soroll prolongat d’exhalació seguit d0’una ràpida i profunda inhalació.
Comportaments desencadenats per la socialització
Comportaments que són desencadenats o estimulats per altres membres del grup. En èquids la
pastura, el descans, el joc, la investigació o les rebolcades es solen desencadenar com a
comportament de contagi.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 73
Interaccions entre espècies
Reconeixement, comunicació o interacció amb animals d’altres espècies
Interacció entre mascles
Pels cavalls, que viuen en estructures o unitats socials, les interaccions entre mascles
sementals són un punt bàsic en el seu comportament social. El comportament entre ells
pot anar des de el cooperativisme fins la baralla. Aquestes baralles, encara que
agressives no solen comportar lesions greus.
Els comportaments que es descriuen en aquest apartat inclouran aquells que tenen
relació a la competència entre mascles que hem observat en els nostres dos individus
(com en la resta d’apartats). En aquest cas te espacial importància el fet de ser 2
individus castrats i no haver de competir per la reproducció o no haver d’establir o
mantenir un harem. De tota manera són en aquets comportaments on podem observar
millor quina és la jerarquia establerta entre en Ricky i en Xalió
Alerta
Quan els cavalls estan en un estat d’alerta provocat per un soroll o un moviment
inesperat, és a dir un estímul extern es mantenen rígids, amb el coll elevat i amb el cap
i les orelles dirigits cap a la font.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 74
Orelles avall
Orelles baixades i enganxades en el coll, associat a una interacció agressiva.
Cap amenaçador
Orelles baixades i enganxades en el coll. El coll estirat i sovint els llavis rígids. L’extensió
del cap i el coll pot ser interrompuda per gestos momentanis de rotació del cap.
Seguir
Moviment darrera d’un altre cavall, normalment amb el mateix pas de l’individu que
segueixen, sense la intenció d’avançar el cavall perseguit.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 75
Amenaçar amb un cop de peu
Llençar una petada sense l’extensió o força suficient per fer contacte amb l’individu
diana.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 76
Exercicis
En aquest apartat el que intentarem és aplicar el que hem après, tant mitjançant la
recerca en llibres com observant-los, en l’àmbit del comportament, amb l’objectiu de
que visquin relaxats i amb el menor estrès possible. Tal i com hem vist al llarg de tot el
treball, la principal preocupació dels cavalls són els depredadors o tot allò que ells
pensen que els pot fer mal. Aquesta preocupació és instintiva i no es pot canviar, però
el que si que podem fer és intentar acostumar-los a tot allò que no coneixen i que els
pot espantar. Per fer això practiquem amb ells en un lloc on se sentin segurs, que per
ells sigui conegut, en el nostre cas ho farem en un dels seus camps.
Per reforçar la seva confiança em fet una sèrie d’exercicis, per tal de que visquin més
tranquils i confiats amb tot el que forma part del mon que els envolta tenint en compte
que estan en captivitat, com per exemple, els plàstics, les màquines,...
Cada diumenge els traiem d’excursió durant 3 hores i encara que no ho vulguem hem
de passar algun tros de carretera o per dins d’algun poble, per aquest motiu els exercicis
són amb coses que es podrien trobar, o que ja ens hem trobat en alguna sortida,
d’aquesta manera podrem gaudir millor de les excursions tant ells com nosaltres.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 77
La majoria d’aquests exercicis els hem de repetir varies vegades i en dies diferents per
que siguin efectius, tot i que els hem practicat amb els dos cavalls només hem posat les
fotografies dels dos en els casos en que reaccionaven de manera diferent.
1.
Per començar hem fet un exercici per acostumar-los a plàstics de colors vius. Hem lligat
en una fusta llarga un munt de tires de colors vius i amb compte els hi hem deixat
ensumar, després els hi hem passat per sobre el llom i per tot el cos, sobretot en els seus
punts secs i finalment els hem fet passar per sota.
En el cas d’en Ricky a començat molt bé i molt tranquil ha deixat que li passéssim pel
llom i tot el cos. Posteriorment quan el volíem fer passar per sota a reaccionat més
nerviós a aixecat el cap per tal de tornar a ensumar-ho de nou, després ja s’ha mostrat
més relaxat i ha deixat que li col·loquéssim sobre del cap. Aquesta segona part de
l’exercici el repetirem durant uns dies fins que a la primera ja es mostri tranquil i relaxat.
2 3
4
1
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 78
2.
El següent exercici el fem amb l’objectiu d’acostumar els cavalls a l’aigua del mar, d’un
riu, un llac... Per simular l’aigua utilitzarem un plàstic blau que reflecteixi la llum. Aquest
exercici consta de diverses fases:
Primer aproparem el cavall a poc a poc a la lona per que la pugui ensumar, tocar,
mossegar,... el que necessiti per veure i entendre que no és un perill.
En segon lloc, poc a poc exercirem pressió sobre la seva cabassada per animar-lo
suaument a que passi per sobre la lona, en aquesta fase per augmentar la seva
confiança ens podem col·locar sobre la lona si ho creiem convenient.
Posteriorment el tornarem a fer passar per sobre i nosaltres caminarem pel costat
amb confiança, sense mirar el que fa, mirant endavant i sense parar, com faria el
líder o el guia.
Quasi per acabar pujarem al cavall i el farem passar per sobre la lona amb regnes
llargues i absoluta llibertat perquè pugui ensumar o tocar la lona. Els farem passar
tantes vegades com necessitin per passar amb confiança i repetirem aquest exercici
tantes vegades com necessitin per passar sense parar a ensumar i amb tranquil·litat.
Si hi ha la possibilitat de passar per algun riu és molt bo passar sovint perquè no
perdin el costum i passin per l’aigua confiats.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 79
En Ricky ha reaccionat perfectament a les quatre primeres parts de l’exercici. Primer
com és lògic a ensumat la lona però a continuació a passat tan peu a terra com jo
muntada sense dificultats, ha passat confiat i tranquil. Com que el dia que hem anat al
riu a reaccionat correctament i amb tranquil·litat a passat per l’aigua que li arribava a la
panxa aquest exercici ja no el repetirem a no ser que el pròxim cop que anem al riu dubti
en el moment de passar. Pel que fa a en Xalió no hem tingut cap problema ha fet
l’exercici igual que en Ricky.
3.
Sovint quan anem d’excursió trobem plàstics negres o taques negres al terra de pintura
o gasoil que espanten als cavalls al passar per sobre, aquest exercici, molt semblant a
l’anterior, pretén acostumar-los a totes aquestes porqueries que embruten els carrers,
camins i carreteres.
Per començar hem col·locat una lona negra que brilla ja que es el que sol espantar-los i
hem seguit els mateixos passos que en l’exercici anterior:
3 2
4
1
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 80
Primer aproparem el cavall a poc a poc a la lona per que la pugui investigar.
En segon lloc poc a poc exercirem pressió sobre la seva cabassada de quadra per
animar-lo suaument a que passi per sobre la lona, en aquesta fase per augmentar la
seva confiança ens podem col·locar sobre la lona si ho creiem convenient.
Posteriorment el tornarem a fer passar per sobre i nosaltres caminarem pel costat
amb confiança.
Per acabar pujarem al cavall i el farem passar per sobre la lona amb regnes llargues
i absoluta llibertat per que pugui ensumar o tocar la lona. Els farem passar tantes
vegades com necessitin per passar amb confiança i repetirem aquest exercici tantes
vegades com necessitin per passar sense parar a ensumar i amb tranquil·litat.
En el cas d’en Ricky ha reaccionat diferent a l’exercici anterior encara que són molt
similars, el primer com que ha passat en comptes de primer ensumar i després passar
amb confiança, a passat tota la lona sense aixecar el cap en cap moment i sense deixar
1 2
3 4
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 81
d’ensumar la lona. Les parts següents de l’exercici han estat iguals que l’anterior tant
peu a terra com jo muntada ha passat amb confiança i tranquil. Ara toca anar d’excursió
i esperar que no s’espanti amb els plàstics. Tot i això com que no sabem quan tornarem
a trobar un plàstic negre o una taca de pintura anirem repetint aquest exercici de tant
en tant. En Xalió a passat sense problemes i no ha dubtat en cap moment.
4.
Aquest exercici que explicaré a continuació és per mi un dels més importants i segons el
meu criteri s’ha de practicar cada cop que anem a muntar. Una cosa tan simple com que
el cavall es mogui quan muntem pot posar-nos als dos, tant al cavall com al genet en
perill en una mala situació o en un mal lloc. Per tant, com que es pot evitar a base de
practicar, és important fer-lo. En aquest cas em decidit fer-lo sense la sella perquè el
cavall noti millor el genet i el genet al cavall.
Per començar el cavall ha de estar tranquil, ja que ha de fer aquest exercici cada dia
abans de muntar, un inici nerviós i excitat sol indicar una sessió en les mateixes
condicions i això no convé així que primer ens hem d’assegurar de relaxar el cavall. A
continuació col·locarem el cavall en la posició que ens vagi bé per muntar i ens
col·locarem al seu costat sobre un tamboret. Durant tota l’estona el cavall s’ha de
mantenir quiet i tranquil sinó tornem a començar des del principi, estiguem en la posició
que estiguem. A continuació comencem a pujar col·locant primer les mans i el genoll per
comprovar que no es mou, si és així acabem de pujar, un cop a sobre tampoc es pot
moure fins que li indiquem, si es mou baixem i repetim tot el procés.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 82
Com es pot veure en el cas d’en Xalió no ho fa bé ja que quan la Maria esta acabant de
pujar ja comença a caminar. En aquest cas la Maria baixarà del cavall i tornarà a
començar tot el procés, fins que ho faci sense moure’s. Ha seguit practicant aquest
exercici cada dia que muntem, actualment ha millorat considerablement, seguirà
practicant els dies que muntem fins que no es mogui.
1
4 3
2
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 83
En el cas d’en Ricky no ha calgut repetir l’exercici ja que des del principi va respondre
molt bé. No es va moure en cap moment i va ser fàcil col·locar-lo en posició, però cada
dia quan anem a muntar ho ha de fer bé sinó he de repetir el procés fins que no es
mogui.
4 3
2 1
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 84
5.
Com ja he explicat anteriorment, els nostres cavalls són de Raid i per tant totes les
disciplines en l’àmbit de la pista no les han practicat mai, nosaltres però hem muntat
sempre a una hípica en la que la principal disciplina és el salt i ens agrada molt. A vegades
d’excursió ens podem trobar un arbre caigut i en aquestes circumstancies que cavall i
genet sàpiguen saltar és molt útil, per aquest motiu i perquè es agrada molt els hi estem
ensenyant fer-ho.
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 85
Conclusions
El principal objectiu d’aquest treball era aconseguir el màxim benestar de dos cavalls,
fixant-nos en la seva naturalesa, per tal que visquin el millor possible i els puguem
gaudir en el seu millor estat. Al llarg del treball, m’he adonat que els beneficis que m’ha
aportat són molts més dels que m’esperava, no només hem aconseguit el benestar dels
dos cavalls sinó que també els he conegut molt més i la relació que teníem s’ha enfortit.
Per saber si els nostres objectius s’han complert, el millor que podem fer és comparar el
primer dia que van arribar a casa amb l’actualitat. Per aquest motiu he buscat fotografies
dels primers dies i d’actuals per buscar les diferències.
Tal com es pot veure ha augmentat de pes, l’hi hem arreglat la crinera i la cua i també li
ha millorat l’estat del pelatge. Pel que fa al seu comportament, també ha canviat
favorablement. Ara és molt més confiat, està més tranquil i és més afable amb la gent i
amb altres animals.
En xalió, com es pot veure a les imatges, també ha canviat molt des del primer dia, s’ha
engreixat bastant i el pel el té més brillant. Pel que fa al seu caràcter era molt actiu,
Abans Després
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 86
nerviós i a vegades massa agressiu amb els altres cavalls, ara ja està molt més relaxat,
és més afable i, com es veu a la fotografia, viu més tranquil.
Veient aquestes imatges i analitzant aquests dos anys que fa que estan amb nosaltres,
podem concloure que els resultats de la feina que hem fet són satisfactoris i que tot el
que he après llegint llibres i articles ha servit per millorar el benestar dels dos cavalls.
Abans de començar aquest treball, quan muntava, el meu objectiu era que el cavall
m’obeís i fes el que jo volgués, sempre sense violència, però tampoc preocupant-me que
gaudís de les sessions de treball. Ara, sabent tots els seus comportaments del dia a dia,
entenent la seva manera de comunicar-se i sent capaç de transmetre-li el que vull
comunicar-li, som tots dos els que gaudim en tot moment.
Tota feina té la seva pròpia recompensa, la relació que he aconseguit amb ell i aquestes
estones que passem junts, és la meva.
Abans Després
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 87
TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA
I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS
Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 88
Bibliografia
Llibres
BIRD, Jo. Cuidado natural del caballo. Barcelona 2004
HIGGINS, Gilian, MARTIN, Stephanie. Cómo se mueve tu caballo, una guía visual
única para mejorar el rendimiento. Girona 2011.
HILL, Cherry. Como piensa tu caballo. Madrid 2013
H. WARING, George. Horse behavior. New York 2003
McDONNELL, Sue. A practical field guide to Horse Behavior, The equid ethogram.
Boston 2003
NAVARRA, Inma. El gran libro del caballo. Barcelona 2006
WIDDICOMBE, Sarah. Conocer y potencial el espíritu natural del caballo.
Barcelona 2009
Articles
McDONNELL, Sue, HAVILAND, J.C.S. . “Agonistic ethogram of the equid bachelor
band”. Applied Animal Behaviour Science. USA 1995
McDONNELL, Sue, POULIN, Amy. “Equid play ethogram”. Applied Animal
Behaviour Science. USA 2002
Documents electrònics
http://www.parelli.com/