ció...En algun moment va pensar

que podia aspirar a succeir JordiValls?

És normal tenir aspiracions, ipensava que jo podia ser una op-ció de relleu. Però mai no vaig te-nir la sensació que les coses anes-sin per aquesta banda.

No era una persona gaire or-gànica, dins el partit.

Jo sempre he estat un ferm de-fensor del partit, però mai no he es-tat del que en diuen l'aparell. Araestic bastat desconnectat. Col·la-boro una mica amb la secretarianacional d'Economia.

Va estar un mandat i mig alcapdavant d’Hisenda, i el va en-ganxar la crisi de ple.

Em va enganxar l'arribada de lacrisi. Ara tothom sap molt bé queno hi ha diners i que ens hem d’es-trènyer el cinturó, però durantmolt temps la gent no n'era cons-cient (o ho feia veure), i aquestaetapa em va tocar a mi.

Va haver de passar el tràngol defer retallades i de sentir-se a dirque no havia retallat prou?

Les retallades que vam decidirel juny del 2010, i que havíem es-tat elaborant durant mesos, vanpermetre tancar l'exercici amb unlleuger superàvit. I aquelles reta-llades van establir les bases perquèel govern de CiU fes també exer-cicis equilibrats. Però va ser durperquè el que porta els comptes ésel primer d'adonar-se que cal re-tallar, i li costa molt convèncerels altres regidors, els tècnics de lacasa, etc...

Retallar el 2010, quan la crisi jaduia dos anys en dansa, no va seranar tard?

Ja s'havia retallar abans, però endespeses de menys impacte. La de2010 va ser la primera retallada sis-temàtica, amb la participació delsalts directius de la casa. I va ser bas-tant raonable, malgrat que tocarsous va causar malestar. Els gransproveïdors van passar tots pelmeu despatx per renegociar elscontractes. Quant a la situació ac-tual, m'imagino que els ingressoshan continuat baixant, i retallardespeses cada cop fa més mal.

Ara vostè es dedica a les estra-tègies de desenvolupament local,i en el seu currículum posa coma experiència el seu pas per l'A-juntament.

A Manresa es va fer un procés,que Accio10 va agafar despréscom a model, que va ser el Pla d'In-novació engegat l'any 2005 amb elconsens de gent destacada de laciutat, que no eren els de sempresinó persones que estaven al casdel que passava al món i podien feraportacions sobre el que necessi-tava la ciutat per encarar els noustemps que venien. Vam fer una sè-rie d'entrevistes a gent com elsTous, Todó, Massana, però tambéa gent com Miriam Ponsa, ambuna visió nova. I paral·lelamentvam fer un procés participatiuamb els agents tradicionals: em-presarials, universitaris... El mésimportant va ser crear un am-bient de confiança en el treballconjunt. D'aquesta dinàmica envan sortir realitats com el Catic, elcentre de Microsoft, projectes eu-

ropeus, Universitat emprèn... Va fer venir l'Alfons Cornella a

parlar d'innovació...És un pensador que es dedica a

veure què passa pel món i t'ho ex-plica.

I això per a què li serveix, a unaciutat mitjana com Manresa?

Això va servir per saber que elsllocs que funcionen són aquells onhi ha col·laboració. La gent es par-la i col·labora, al marge que quanconvé discuteixin. Els diferentsagents de la ciutat estan en línia isón capaços de posar-se d'acordper a les coses importants. El ParcTecnològic n’és un exemple, que jas'havia gestat abans del meu man-dat. Les ciutats on això no passi,decauran, i les que ho aconse-gueixin, sobresortiran.

I això qui ho ha de fer?Idealment, és l'alcalde qui té la

funció de liderar la ciutat i la ca-pacitat de convocar determinadespersones. Per tant, el paper del'Ajuntament és clau.

Si l'Ajuntament vol però elsagents econòmics i socials estanadormits, presos de la inèrcia...

Sempre hi ha matèria primera.Quan no, hi ha gent per sota quebelluga i que es pot anar a trobar.Una vegada vam convocar els in-novadors de la ciutat i la respostava ser impressionant. D'allà vansortir moltes de les persones quedesprés han donat vida a tot aquest

procés. I amb aquests mecanismesarrossegues. Molta gent que nocreia en la innovació han acabatentenent que és imprescindibleper no acabar tancant l'empresa.

El 2011 acaba el període mu-nicipal i munta una consultoria,o alguna cosa semblant.

Quan vaig entrar a l'Ajuntamentera consultor independent demàrqueting per Internet, i era unaèpoca molt bona: feia una feinaque m'agradava, que em permetiaviure i que em donava una gran lli-bertat d'horaris. Quan vaig deixarl'Ajuntament, i tal i com està elmercat laboral, vaig decidir tornara ser consultor independent, peròdel que ara conec més: innovacióen ciutats, desenvolupament eco-nòmic, emprenedoria... Penso quepuc ser útil als ajuntaments.

Què és repensar una ciutat?És entendre que s'estan pro-

duint uns canvis molt importants,que el món s'està transformantprofundament. No sabem comacabarà però hi ha unes tendèn-cies claríssimes. Fins i tot les ciu-tats amb un pla estratègic s'han derepensar, i Manresa ara està refentel pla urbanístic, que hi incideixplenament: la sostenibilitat, lamobilitat, les energies, són urba-nisme. Hi ha en marxa una rein-dustrialització perquè el que vamarxar a la Xina torna a Europa iEstats Units, i les ciutats hauran

d'absorbir una nova activitat queserà molt diferent de la d'abans.S'haurà acabat portar-ho tot als po-lígons industrials.

L'activitat econòmica tornaràa dins de la ciutat?

No pas les que necessitin moltscamions, però la major part d'ac-tivitats seran netes: informàtica, la-boratoris... Tecnologies com laimpressió en 3D suposen un can-vi impressionant. S’està avançantcap a un model de producció lo-cal i de petites sèries, en què el me-cànic, en lloc de demanar un re-canvi, el farà.

Aquesta indústria neta, i su-poso que sovint petita, és com-patible amb usos residencials.

Efectivament.És un model per al nucli antic

de Manresa, que té un problemade definició?

Totalment. De fet, s'havia con-siderat instal·lar al sector del Car-me la incubadora d'empreses quehi ha al Palau Firal. En un projec-te sobre espais del coneixement,representants de ciutats europeesvan dir-nos que els parcs tecno-lògics no han d'estar fora de la ciu-tat, i com que el nostre ja era allà,recomanaven barrejar usos in-dustrials i de residència als Dolors,per connectar-ho amb la ciutat.Això és un sacrilegi per als urba-nistes, però ha de deixar de ser-ho.En un seminari al qual vaig assis-

tir deien que els urbanistes han deperdre el control de la ciutat.

Vostè treballa en estratègiesde ciutat. Això inclou definir unperfil singular per competir en elmercat de les ciutats?

És justament això: plantejar-sede què viurà la ciutat al cap de 25anys, i a partir d'aquí, veure quèsap fer la ciutat, les seves empre-ses, el seu capital humà, quinscentres tens d'educació, de tec-nologia, de cultura, i veure com espotencia perquè la teva ciutat si-gui diferent de les altres i sobretotsigui referent en algun tema. Aixòés clau.

I Manresa en què pot ser refe-rent?

Hi ha diverses coses. Hi ha elCentre Tecnològic, que és unaunitat de coneixement amb moltde prestigi en el camp de les tec-nologies dels materials i me-diambientals. Al seu entorn, elParc Tecnològic ha de ser capaçd'atraure empreses especialitzadesen aquest camp. Una altra àreamolt potent és la mediambiental,perquè hi ha una acumulació úni-ca a Catalunya d'instal·lacions:les plantes de reciclatge del Pont deVilomara, un parc ambiental única Catalunya —que s'ensenya per-què mostra tot el cicle—, les minesde potassa com a repte ambiental,l'escola universitària, un grupd'empreses que treballa en aquestàmbit encara que no en siguemconscients... Si tot això es posa junt,té un gran potencial d'atracció deconeixement i d'empreses. Però hiha molta feina a fer.

Com li va la consultoria?Els moments són durs, però els

projectes van apareixent. M'heobert també al mercat d'AmèricaLlatina, on hi ha un moltes ciutatsinteressades en el concepte dedefinir les seves estratègies. Estancreixent i moltes coses que aquí jaestan molt assumides per a ells sónun descobriment.

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

17Regió7 | DIUMENGE, 10 DE FEBRER DEL 2013

DIUMENGE

LA CONVERSA

Regidor d’Hisenda en l’esclat de la crisi: «el que porta els comptes és el primer d'adonar-se que cal retallar»

REPORTATGE GRÀFIC DE XAVIER DOMÈNECH

SIS FRASES

Vaig tenir la nacionalitatfrancesa fins que per

treballar aquí pràcticament emvan obligar a obtenir l'espanyola»

És normal que aspirés a serrelleu de Valls, però mai no

vaig tenir la sensació que lescoses anessin per aquesta banda»

Ara tothom sap que no hi hadiners i cal estrènyer-se el

cinturó, però durant molt temps lagent no en va ser conscient»

És l'alcalde qui ha de liderarla ciutat i pot convocar les

persones que cal posar d’acordper a les coses importants»

Fins i tot les ciutats amb unpla estratègic recent s'han

de repensar, i Manresa ara estàrefent el seu pla urbanístic»

Si tot el que fa el Bages enmedi ambient es posa junt,

té un gran potencial d'atracció deconeixement i d'empreses»

«

«

«

«

«

«