Post on 24-Feb-2016
description
1
Esquema relleu d’Espanya
2
El relleu.Meseta
Unitats interiors de la Meseta
SubMeseta Nord o Conca del DueroSistema CentralSubmeseta SudMuntanyes de Toledo
Sistemes que voregen la Meseta
Serralada Cantàbrica Montes de Lleó Massís GalaicSierra Morena Sistema Ibèric
Unitats exteriors a l'Meseta
Depressió de l'EbrePirineusCadena Litoral CatalanaSistemes BèticsDepressió del Guadalquivir
Relleu insularBalears → Serra de Tramuntana.Canàries → Teide
3
La Meseta. Altiplà elevat (altitud mitjana de 600 a 700 metres) Principal unitat de relleu peninsular 45 % de la superfície peninsular Condiciona la disposició de les altres unitats del relleu Al seu interior es distingueixen dos grans unitats: SubMeseta Nord i
la SubMeseta Sud A més els Monts de Lleó, el Sistema Central i els Montes de Toledo. Voregen la meseta: el massís Galaic, la Serralada Cantàbrica, el
Sistema Ibèric i Sierra Morena
4
Unitats interiors de la Meseta. SubMeseta Nord o Conca del Duero: Elevada plana de 700-800
metres d'altitud estesa al llarg d'uns 50.000 km² Sistema Central: Compost de les serres de Gredos, Béjar,
Guadarrama, Ayllón, Gata i l'Estrela Submeseta Sud: Formada per dos conques, la del Tajo i la del
Guadiana, separades pels Monts de Toledo Muntanyes de Toledo: Divideixen la SubMeseta Sud en dos
conques hidrogràfiques, Tajo i Guadiana. Destaquen la Serres de Guadalupe, la Serra de Sant Pere i la de Sant Mamed, esta a Portugal
5
Sistemes que voregen la Meseta. Serralada Cantàbrica: discorre paral·lela a la costa, amb cims
entre els 2.000 i 2.500 metres. Destaquen els Pics d'Europa Montes de Lleó: a l'extrem nord-occidental de la Meseta Massís Galaic: cims aplanats, relleu suau, altitud mitjana de 500
metres. Sierra Morena: discorre al llarg de 400 km pel sud de la Meseta.
Destaca Despeñaperros. Sistema Ibèric: en destaquen les serres d’Albarracín i el Moncayo.
6
Unitats exteriors a la Meseta. Depressió de l'Ebre Pirineus: conjunt muntanyós més elevat d'Espanya (Aneto, Mont
Perdut i la Maladeta). Cadena Litoral Catalana: serralada litoral, la depressió prelitoral la
serralada prelitoral (Montseny, Montserrat i Montsant) Sistemes Bètics: Cadena Penibètica (Sierra Nevada). depressions
Intrabètiques, sadena Subbètica Depressió del Guadalquivir
7
Els arxipèlegs: Balears i Canàries. Illes Balears:Illes majors: Mallorca, Menorca i Eivissa Illes menors de Formentera, Cabrera i Conillera Les Balears formen part del Sistema SubbèticAltura màxima: serra de Tramuntana Illes Canàries:Situades a l'oceà AtlànticSón terres d'origen volcànicPaisatge canari típicament volcànic
8
La hidrografia.Vessant cantàbric
Rius
Rius curts i amb cabal abundant i regular Nervion, Nalon i Navia
Vessant atlàntic
Vessant mediterrani
Rius llargs i força cabalosos.Miño, Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir
Curts i amb una forta irregularitat estacionalTúria, el Xúquer i el SeguraL'Ebre (928 km): únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània
6.3. El clima.
9
10
Clima oceànic o atlàntic.
Característiques
Nord i oest d’Espanya
Temperatures suaus tot l’any Hiverns temperats i estius frescos i breusAmplitud tèrmica reduïda Precipitacions regulars tot l’anyPrecipitacions superiors al 800 mm anualsMés de 100 dies de pluja a l’any
11
Clima mediterrani continentalitzat.
Característiques
Interior peninsular
Temperatures molt contrastadesTemperatures mitjanes hivern: entre 4º i 6ºCTemperatures mitjanes estiu: entre 20 i 24ºCPrecipitacions escasses i irregularsPrecipitaciona inferiors als 500 mm Precipitacions es concentren a la primavera i la tardor
12
Clima mediterrani típic.
Característiques
Sud i est de la península
Temperatures mitjanes anuals entre 14 i 18ºCHiverns suaus (mitjanes entre 10 i 12º C)Estius càlids entre 22 i 26ºCTemperatures més elevades a l’interior de la vall del GuadalquivirPrecipitacions escasses i molt irregularsPrecipitacions se concentren a la tardor i primavera.
13
Clima de muntanya.
Característiques
Zones elevades
És el més fred i amb precipitacions més abundantsEstius més curts i hiverns més llargsPrecipitacions durant tot l’anyPrecipitacions s’incrementen amb l’alturaAls cims més elevats, les neus es produeixen durant molt mesos a l’anyMicroclimes segons la gradació en altura, l’orientació del relleu i la direcció dels vents
14
Clima subtropical.
Característiques
Arxipèleg canari
Temperatures càlides i constants tot l’anyMitjanes entre 18 i 20º C a la costa i 10º C a les zones altesPrecipitacions escasses (entre 100 i 300 mm)L’altitud eleva aquestes xifres a les muntanyes
6.4. El paisatge.
15
16
La vegetació atlàntica.Paisatge ric, però transformat
Bosc caducifoli (roure i faig)
Altres espècies: bedoll, castanyer, auró, til.ler i grévol
A les proximitats dels rius: vern, avellà, salze, servera, moixera ,
freixa
Repoblacions d’espècies no autòctones: eucaliptus i pinars
Destrucció del bosc → landes
Prats (per a la pastura)
17
La vegetació de l’interior.
Grans extensions de terrenys en guaret i de camps conreats
Vegetació és de tipus xeròfil
Arbres més baixos que a la zona atlàntica.
Espècie més estesa: carrasca
Menys nombrosa: Surera
Escassos boscos (a àrees de muntanya)
Boscos de roure i, sobre tot, pinars
També boscos de ribera junt als rius formats per oms, salzes, verns i
freixes.
18
La vegetació mediterrània.
Activitat humana → desaparició dels grans boscos
Espècies més abundant: alzina costanera o carrasca i algunes espècies de pins (pinassa i pi mediterrani)
En alguns llocs → sureres
Grans àrees de garriga
Altres espècies abundants: estepes, brucs i ullastres
19
La vegetació de muntanya.
Distribució de la vegetació en pisos
1) Cims: zones de roques nues i glaçades
2) Segon pis: prats
3) Tercer nivell: landes i matollars
4) Diferents pisos arboris
20
La vegetació canària.Gran varietat
Plantes xeròfiles (aulaga, tabaiba i cardones)
Arbres (palmeres i dragos)
Densos boscos (de laurisilva i de pi canari)
Espècies subalpines (violeta del Teide)