EL TEIXÓ O TOIXÓ (meles meles) rep el nom en llatí per la seva afició a la mel i a les abelles. Els seushàbits crepusculars i nocturns fan que passi totalment desapercebut durant tot el dia. Les taques queté a la cara, que sembla que dugui un antifaç, fan que sigui impossible de confondre amb cap altremamífer dels que viuen a les nostres contrades. Per Jordi Comellas

15Regió7 | DISSABTE, 27 DE NOVEMBRE DEL 2010FAUNA�REVISTA

o és un animal fàcil de veure. Els seus cos-tums crepusculars i nocturns, que fan quepassi tot el dia amagat a la seva teixone-ra, no el fan un dels animals que veiem

habitualment pel bosc, però el fet de no veure’l novol dir que no hi sigui. Els paleontòlegs asseguren queactualment té el mateix aspecte que fa quatre milionsd’anys, tot i que aleshores la seva alimentació era to-talment carnívora. Ara se’l considera un animal om-nívor, ja que s’alimenta d’una gran varietat d’aliments,per això alguns autors l’han definit com «el més her-bívor dels carnívors». Tot i la seva predilecció per lesabelles i la mel –d’aquí prové el seu nom en llatí–,menja insectes, petits mamífers (conills, talpons, ra-tes), ocells, cucs, granotes i gripaus, serps, fruites iplantes, i, en una situació límit, no defuig la carronya.És, per tant, un animal benefactor per a l’agricultu-ra per la ingesta d’insectes i de carronya.

El seu aspecte és el d’un animal gros i massís, quepot arribar a fer quinze quilos de pes, amb el coll curti gruixut, el cap allargat acabat amb un musellpunxegut, els ulls i les orelles petits, les extremitatsi la cua curta, i les potes amb cinc dits amb unes po-tents ungles que li permeten excavar els seus caus,anomenats teixoneres, que són grans construc-cions subterrànies que consten de molts túnels, cam-bres i conductes de ventilació i d’escapament, en lesquals pot viure un animal sol o més d’un.

Té el pèl llarg i raspós, de color gris clar pel damunti gairebé negre per sota. Les potes són negres i la cuai les orelles, blanques. El caracteritzen i el diferen-cien de qualsevol altre mamífer dues bandes negres

que surten de cada costat del musell, li ressegueixenel cap a banda i banda, i li encerclen els ulls i les ore-lles, talment com si fos un antifaç.

Li agrada viure en boscos, sobretot caducifolis,però també es pot trobar en espais oberts a prop delbosc, sempre que hi pugui trobar amagatalls i el ter-reny sigui prou tou per excavar-hi.

S’aparella durant la primavera i començament del’estiu, però la femella té el que s’anomena implan-tació alentida, que li permet guardar l’òvul fecundatdurant mesos, fins que les condicions ambientals sónles adequades per a la implantació a l’úter. Entre elsmesos de febrer i març, quan els aliments ja co-mencen a ser més abundosos, acostuma a tenir dedos a quatre o cinc fills, dels quals s’ocupa exclusi-vament la femella.

Té una manera característica de dipositar els ex-crements, en el que s’anomena latrines, que són unsforats que utilitza en més d’una ocasió i que deixaal descobert.

Per les seves característiques, ni molt rígids ni frà-gils, els seus pèls han estat utilitzats tradicionalmentper a la fabricació de pinzells, raspalls i, sobretot, brot-xes d’afaitar, i a la Xina també s’utilitza la seva pellper a la fabricació de catifes i mantes. A casa nostra,havia estat perseguit per la seva pell i per les des-trosses que acostuma a fer als camps de blat de moro.

Passa l’hivern en un estat de semihibernació enels llocs més freds, mentre que en indrets méssuaus es manifesta menys actiu que la resta de l’any.

És un dels mamífers que podem veure tot sovintatropellats als marges de les carreteres.

N

L'emmascaratDEL BOSC

REP

ORT

ATGE

FOT

OGR

ÀFI

C D

E :J

OR

DI C

OM

ELLA

S

UNS PÈLSAPROFITATS. Durantmolts anys el seu pèl,

ni molt rígid ni moltfràgil, s’havia

utilitzat per fabricarpinzells, raspalls i,sobretot, brotxes

d’afaitar

�P

odeu

con

sulta

r to

tes

les

pàg

ines

a: b

loc.

reg

io7.

cat/

fau

na

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 111