FONTS DE XIXONAFONTS DE XIXONAFonts que esclaten!Fonts que esclaten!

Xixona és  municipi de la comarca l’Alacantí, enclavada en la província d'Alacant. Té una població de 7400 d'habitants i dista de 26 km. de la capital alacantina i 24 km. de la industrial Alcoi. El relleu és muntanyós, excepte en el sud-oest, destacant la Penya de Xixona o Penya Migjorn (1226m), la serra de la Carrasqueta (1.131m) i Montagut(1.078m) i Cabeçó d'Or(1.205m). La part nord del terme municipal és recorreguda per tres torrents: Coscó, Bugaia i Riu de la Torre; estes tres torrenteres s'unixen formant un únic riu al sud de la ciutat. Al sud del terme i d'Oest a Este discorre el riu Montnegre. És per això que Xixona oferix atractives rutes turístiques per als amants del senderisme.

El clima és mediterrani caracteritzat per uns hiverns temperats i uns estius càlids. El màxim de precipitació es produïx a la tardor; mentres que l'estiu presenta una generalitzada absència de pluja.

La vegetació és típicament mediterrània, encara que en les zones muntanyoses, al ser més plujosa, predomina el bosc de carrasques i pins. Mentres que en el sud, al ser més sec, abunden les espècies xeròfiles, que donen al paisatge un aspecte més desèrtic.Els principals paratges pintorescos són: Pou de la Neu, Font de Vivens, La Sarja, serra de La Carrasqueta i el Barranc de la Llibreria.

El terme municipal de Xixona té una extensió de 161'29 km2 , el quint en extensió de la província d'Alacant. Les terres de cultiu representen el 32,4% del total, de les que 4.816 hectàrees estan dedicades al secà i les 493 hectàrees restants al regadiu. El terreny forestal ocupa unes 9.916 hectàrees, el que suposa el 61,5% del terme municipal. Tradicionalment la base econòmica de Xixona ha sigut l'agricultura dedicada al cultiu de cereals. De les xicotetes hortes s'obtenien una interessant producció d'hortalisses de gran fama. No obstant, a mitjan segle XVIII, l'ametler començarà a substituir al cereal com el producte essencial de l'agricultura xixonenca.

En l'actualitat la riquesa de  Xixona es fonamenta en la indústria del torró i del gelat. La fabricació de torró té un origen antiquíssim, però la seua producció a Xixona està documentada des de mitjans del segle XVI. Durant l'Edat Moderna i fins als començaments del present segle la seua importància en l'economia local era molt reduïda al ser simplement una activitat complementària de l'agricultura. Des de començaments d'este segle i, sobretot, des de la dècada dels 40, amb la industrialització de la seua producció, passa a substituir, junt amb el gelat, a l'agricultura com a motor de l'economia. En l'actualitat les fàbriques torroneres s'han agrupat per mitjà de la creació del Consell Regulador de la Denominació Específica Xixona la producció de les quals suposa quasi un 70% del total de la producció nacional.

L'elaboració de begudes fredes es remunta fins a l'edat moderna, com ho demostra l'existència de pous de neu en la Carrasqueta: pou del Surdo, pou del Mas de Sant Ignasi, pou de Dilluns i pou de la Carrasqueta. Les primeres tècniques per a l'elaboració del gelat van ser artesanals amb produccions molt limitades; però el ràpid desenrotllament de la indústria del fred durant el segle XX va permetre al gelat adquirir la importància que hui té. El descobriment de la pasteurització i l'homogeneïtzació permet donar unes notables garanties higièniques als gelats i conservar-los d'una forma més perfecta.

L'estacionalitat de la producció del torró, concentrada en els mesos anteriors a a Nadal, va fer que una gran quantitat de xixonencs es dedicara a l'elaboració artesanal del gelat per tota la geografia espanyola. En l'actualitat són al voltant d'unes 400 famílies les que emigren en la primavera per a desplaçar-se als seus negocis. Este és un sector molt dinàmic i en constant renovació. En la nostra ciutat es troba la seu d'ANHCEA (Associació Empresarial Nacional d'Elaboradors de Gelats i Orxates) i d'ARTGLACE (Confederació d'Associacions de Gelaters Artesans de la Comunitat Europea).

La crisi del torró ha propiciat que s'instal·len noves activitats industrials, de la mà de les multinacionals. Així destaca la fabricació de bolquers i compreses de paper i de productes complementaris de la indústria del gelat.

PLÀNOL DE XIXONAPLÀNOL DE XIXONA

Un recorregut per fonts Un recorregut per fonts mítiquesmítiques

Proposem el recorregut per les fonts de Graó, la Proposem el recorregut per les fonts de Graó, la Costa, Cendra, la Vinya, Bugaia, Llobera, situades Costa, Cendra, la Vinya, Bugaia, Llobera, situades en la Partida de Bugaia.en la Partida de Bugaia.

També hem inclòs, per ser molt conegudes i de També hem inclòs, per ser molt conegudes i de fàcil accès, les fonts de Nutxes i Roset.fàcil accès, les fonts de Nutxes i Roset.

Aquestes fonts ixen quan el nivell freàtic se supera Aquestes fonts ixen quan el nivell freàtic se supera i l’aigua troba un alcavó. i l’aigua troba un alcavó.

Són irregulars, és a dir, les condicions perquè Són irregulars, és a dir, les condicions perquè surten són especial, vent de llevant i pluges surten són especial, vent de llevant i pluges intenses, d’uns 40 litres i de llarga durada, com la intenses, d’uns 40 litres i de llarga durada, com la del passat 12 i 13 d’octubre de 2007 que va estar del passat 12 i 13 d’octubre de 2007 que va estar 34 hores sense parar de ploure.34 hores sense parar de ploure.

Feia més de 70 anys que no ocorria aquest Feia més de 70 anys que no ocorria aquest fenomen.fenomen.

Si eixim de Xixona Si eixim de Xixona caminant...caminant...

Deixem el cotxe a Deixem el cotxe a l’aparcament del l’aparcament del Barranc Barranc de la Font. de la Font. Pujarem pel Pujarem pel carrer la Vila, continuarem carrer la Vila, continuarem per Mare de Déu de l’Orito per Mare de Déu de l’Orito fins carrer Sant Francesc, fins carrer Sant Francesc, situat en l’Asil, direcció riu situat en l’Asil, direcció riu Coscó.Coscó.

Agafarem la pista Agafarem la pista PR-V PR-V 270.270.

Quan baixem al riu Quan baixem al riu trobarem la trobarem la Font de GraóFont de Graó, a , a dos-cents metres des del llit dos-cents metres des del llit del riu i direcció amunt.del riu i direcció amunt.

Si agafem la PR-112 arribarem Si agafem la PR-112 arribarem a la font de Nutxes i la font de a la font de Nutxes i la font de RoserRoser

Si continuem pel camí cap a les Si continuem pel camí cap a les Penyes de Roset arribarem a la Penyes de Roset arribarem a la Font de RoserFont de Roser

Penya MigJorn Penya MigJorn

Erosió Erosió

RIU DE LA FONT DE ROSETRIU DE LA FONT DE ROSET

FONT DE ROSETFONT DE ROSET

Ermita de Sant AntoniErmita de Sant Antoni

Després del riu hi ha una costera prou pronunciada Després del riu hi ha una costera prou pronunciada que finalitza amb l’ermita de Sant Antoni del segle que finalitza amb l’ermita de Sant Antoni del segle XVIII. Amb una àrea recreativa amb espècies XVIII. Amb una àrea recreativa amb espècies autòctones.autòctones.

A la dreta l’antiga Venta de Sant Antoni. A la dreta l’antiga Venta de Sant Antoni.

Cruïlla carretera de la Torre de Cruïlla carretera de la Torre de les Maçanesles Maçanes

Passarem una cruïlla direcció la carretera de la Passarem una cruïlla direcció la carretera de la Torre de les Maçanes. Torre de les Maçanes.

I seguirem fins l’indicador de I seguirem fins l’indicador de l’entrador de la Partida de Sot.l’entrador de la Partida de Sot.

CONTINUAREM PER LA PR-270CONTINUAREM PER LA PR-270

La senda arribarà fins un enorme pi, amb una indicació de la La senda arribarà fins un enorme pi, amb una indicació de la PR-270 PR-270 Pou del Surdo Pou del Surdo i haurem de creuar la carretera.i haurem de creuar la carretera.

FONT DE LA COSTAFONT DE LA COSTA A uns deu minuts trobarem la segona font, la FONT DE LA COSTA. A uns deu minuts trobarem la segona font, la FONT DE LA COSTA. Ix als 21 dies de ploure.Ix als 21 dies de ploure.

Pertany al Mas de la CostaPertany al Mas de la Costa..

MAS DE LA COSTAMAS DE LA COSTA

Venta TeresaVenta Teresa

El camí amb El camí amb pendent arriba pendent arriba fins la fins la Venta Venta TeresaTeresa, que , que travessarem al travessarem al costat d’una costat d’una figuera.figuera.

Surtidor Surtidor La carrasquetaLa carrasqueta

A l’altura de A l’altura de la gasolinera la gasolinera agafarem la agafarem la carretera carretera direcció Alcoi direcció Alcoi fins arribar a fins arribar a un pi a mà un pi a mà esquerra. esquerra.

Com arribar a la Font de Cendra?Com arribar a la Font de Cendra? Se situa dalt del sortidor Se situa dalt del sortidor La Carrasqueta, La Carrasqueta,

direcció Alcoi.direcció Alcoi. Ens podem guiar per un pi verd molt gran Ens podem guiar per un pi verd molt gran

que hi ha a la part esquerra, direcció Alcoi, que hi ha a la part esquerra, direcció Alcoi, abans d’arribar a l’antiga casa de abans d’arribar a l’antiga casa de Peons Peons CaminersCaminers..

Veurem un barranc natural a mà dreta. Veurem un barranc natural a mà dreta. Aquesta font té la característica d’un Aquesta font té la característica d’un

recorregut que no arriba a cent metres, ja recorregut que no arriba a cent metres, ja que abans d’arribar a la carretera s’amaga.que abans d’arribar a la carretera s’amaga.

Fonts de Cendra Fonts de Cendra

VISTES DES DE LES FONTS DE SENDRA

Cap a la Font de MaóCap a la Font de Maó Per arribar a la Font de Maó, desfarem el camí Per arribar a la Font de Maó, desfarem el camí

fins arribar a l’entrador de Bugaia, situat en plena fins arribar a l’entrador de Bugaia, situat en plena corba fins a l’indicador de la PR-270, i un senyal corba fins a l’indicador de la PR-270, i un senyal de prohibit d’abocar brossa.de prohibit d’abocar brossa.

FONT DE MAÓFONT DE MAÓ On hi ha el senyal, haurem de baixar pels bancals fins un On hi ha el senyal, haurem de baixar pels bancals fins un

tallat.tallat. No hi ha camíNo hi ha camí

FONT DE MAÓFONT DE MAÓ Aquesta font va trencar el 1899 produint el Aquesta font va trencar el 1899 produint el

corriment de terra que es pot apreciar.corriment de terra que es pot apreciar. El 1985, l’any de la riuada, també va eixir amb El 1985, l’any de la riuada, també va eixir amb

força.força. L’última vegada fou el 1991.L’última vegada fou el 1991. Uns diuen que ix cada 5 anys, i altres cada 15 Uns diuen que ix cada 5 anys, i altres cada 15

anys, que corresponen a períodes d’humitat.anys, que corresponen a períodes d’humitat. La font de Maó produeix un metre de saó, és a La font de Maó produeix un metre de saó, és a

dir, la terra està humida en un metre de dir, la terra està humida en un metre de profunditat. profunditat.

Alcavó de la Font de MaóAlcavó de la Font de Maó

FONT DE LA VINYAFONT DE LA VINYA

Situada en la pista que dóna accés a la Situada en la pista que dóna accés a la Partida de Bugaia de Dalt.Partida de Bugaia de Dalt.

La pista s’inicia en la corba del sortidor La pista s’inicia en la corba del sortidor de la Carrasqueta.de la Carrasqueta.

Haurem de trobar l’indicador de la Haurem de trobar l’indicador de la PR-270 (a l’esquerra) i el senyal de PR-270 (a l’esquerra) i el senyal de prohibit d’abocar brossa (a la dreta).prohibit d’abocar brossa (a la dreta).

Seguirem uns tres-cents metres i la Seguirem uns tres-cents metres i la veurem, ja que l’aigua travessa la pista. veurem, ja que l’aigua travessa la pista.

Alcavó de la Font de la VinyaAlcavó de la Font de la Vinya

FONT DE BUGAIAFONT DE BUGAIA Una vegada visitada la font de la Vinya, Una vegada visitada la font de la Vinya,

seguirem la pista i passarem pel mas de seguirem la pista i passarem pel mas de Viola Viola (situat a la dreta de la pista, de color blanc).(situat a la dreta de la pista, de color blanc).

Continuarem per la pista Continuarem per la pista fins passar per una fins passar per una bassa també situada a la bassa també situada a la dreta de la pista. dreta de la pista.

I buscarem a l’esquerra I buscarem a l’esquerra una goma negra, que una goma negra, que serà la senda per pujar a serà la senda per pujar a la Font de Bugaia.la Font de Bugaia.

No podem agafar la No podem agafar la pista del mas de Bugaia pista del mas de Bugaia perquè és privada. La perquè és privada. La senda és un poc difícil senda és un poc difícil de trobar però és l’única de trobar però és l’única alternativa.alternativa.

MAS DE BUGAIAMAS DE BUGAIA

BASSA DE LA FONT DE BUGAIABASSA DE LA FONT DE BUGAIA

FONT DE BUGAIAFONT DE BUGAIA

Cap a l’alcavó de BugaiaCap a l’alcavó de Bugaia

Si volem Si volem arribar a arribar a l’alcavó l’alcavó haurem haurem d’agafar el d’agafar el camí que va camí que va cap a dalt. cap a dalt.

És un camí És un camí pronunciat i pronunciat i molt frondós. molt frondós.

És un recorregut meravellós. El És un recorregut meravellós. El camí s’endinsa en la profunditat camí s’endinsa en la profunditat

del boscdel bosc

Naixement de la Font de BugaiaNaixement de la Font de Bugaia

CAP A LA FONT DE LA CAP A LA FONT DE LA LLOBERALLOBERA

Retornarem pel Retornarem pel mateix camí que mateix camí que hem pujat. hem pujat.

A uns dos-cents A uns dos-cents metres trobarem una metres trobarem una senda que per senda que per arribar a ella haurem arribar a ella haurem de creuar el riu.de creuar el riu.

Ens pot indicar el Ens pot indicar el camí una sèquia.camí una sèquia.

Seguirem la senda Seguirem la senda fins al seu fins al seu acabament. acabament.

A la dreta del camí hi A la dreta del camí hi podrem observar una podrem observar una sèrie de barrancs no sèrie de barrancs no molt pronunciats.molt pronunciats.

Hi ens haurem de Hi ens haurem de fixar amb el riu que fixar amb el riu que baixa de la font de la baixa de la font de la LloberaLlobera..

Quan no hi ha molta Quan no hi ha molta aigua caldrà fixar-se aigua caldrà fixar-se amb el cabal sec.amb el cabal sec.

Seguirem el riu en direcció contrària a Seguirem el riu en direcció contrària a l’aigua. El seu accés és abrupte.l’aigua. El seu accés és abrupte.

La font de la La font de la LloberaLlobera

Mas de la Casa BlancaMas de la Casa Blanca

Retornarem a Xixona pel Retornarem a Xixona pel mateix camí.mateix camí.

Josep Miquel Arques i GalianaJosep Miquel Arques i Galiana

És llicenciat en Filologia Catalana per la És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant.Universitat d’Alacant.

Actualment treballa al col·legi Actualment treballa al col·legi Médico Pedro Médico Pedro Herrero Herrero impartint classes de llengua i literatura: impartint classes de llengua i literatura: Valencià.Valencià.

Des del 1999 és Cronista de les festes de Des del 1999 és Cronista de les festes de Moros i Cristians. Moros i Cristians.

Li agrada molt, i intenta conèixer el seu terme.Li agrada molt, i intenta conèixer el seu terme.