Fonts d'informació de ciències
202
1 Estructura de l’assignatura. En primer lloc entrem al dossier electrònic de l’assignatura i anem al link assignatura on veurem tres columnes. A la columna de l’esquerra el que trobarem serà el contingut teòric de les bbdds. A la columna del mig el que trobarem serà l’accés directe a qualsevol font citada en el desplegable i, a la columna de la dreta tenim bbdds només consultables des de la UB. En aquesta pàgina veurem que les fonts estàn estructurades segons diferents criteris, per exemple, si anem a bbdds bibliogràfiques/georef, veurem coses generals a la columna de
-
Upload
toni-perez -
Category
Documents
-
view
238 -
download
5
description
Coneixement i anàlisi de bases de dades sobre disciplines científiques.
Transcript of Fonts d'informació de ciències
1
Estructura de l’assignatura.
En primer lloc entrem al dossier electrònic de l’assignatura i anem al link assignatura on
veurem tres columnes.
A la columna de l’esquerra el que trobarem serà el contingut teòric de les bbdds. A la columna
del mig el que trobarem serà l’accés directe a qualsevol font citada en el desplegable i, a la
columna de la dreta tenim bbdds només consultables des de la UB.
En aquesta pàgina veurem que les fonts estàn estructurades segons diferents criteris, per
exemple, si anem a bbdds bibliogràfiques/georef, veurem coses generals a la columna de
2
l’esquerra, a la columna del mig veurem com s’interroga en aquesta bbdds si anem als eines de
cerca.
3
Si cliquem sobre l’exemple veurem com seria la interfície, tot i que, en molts casos no
s’assembla a l’actual, ja que són bbdds que cavien constantment. No obstant, la forma com es
busca si que és la mateixa.
4
També hi ha fonts impreses. Si anem Empreses/Descripció/Cos de l’obra.
5
Sempre hi ha un llistat de fonts de cada categoria, però això no significa que totes les que estan
llistades en la pàgina d’inici s’hagin de conèixer. Les fonts que explicarem són les que tenen el
rol Descripció de la font. Aquestes seran les que haurem de conèixer. També haurem de
conèixer aquelles que tenen el link d’internet que són d’accés lliure.
Les altres fonts que hi apareixen, i que no tenen cap d’aquestes dues característiques, no cal
aprendre-se-les, només cal saber que existeixen.
Per exemple en aquest cas, només n’aprendríem la primera i la segona, la resta ens diu que hi ha
informació sobre la bbdds però no la podem consultar o utilitzar.
Tenir també en compte, en quant a bbdds bibliogràfiques, només ens referirem a les explicades
a classe.
La classificació de les fonts
Agruparem les fonts segons el tipus d’informació que ens donen, mai segons el suport. Per això
recollirem les demandes dels usuaris i segons el que ens preguntin, les classificarem en un o
altre paràmetre. A la pàgina principal, en la columna de la dreta està el link Secció de referència
on han quedat recollides les diferents demandes dels usuaris.
6
La 2a pregunta, la de Jesús Latorre ens demanda 1) Organitzacions; 2) Un àmbit geogràfic i 3)
Un àmbit temàtic. De manera que cerca 3 facetes que identifiquen la pregunta, que en aquest cas
ens la dona l’usuari. En una bbdds d’organitzacions esperem trobar direccions, responsables,
però aquestes es poden subdividir.
Podem distingir diferents tipus d’organitzacions, que en el cas de les universitats serien
educatives.
L’usuari també demana centres de formació tecnològics. En aquest cas, podria referir-se a
institucions de recerca, serien centres de recerca que estarien a banda dels educatius, creant un
altre subgrup.
7
La pregunta de Leticon és que vol conèixer projectes d’innovació tecnològica a Espanya. Quan
algú investiga li cal un finançament, que normalment el demana a les entitats públiques, a
l’Estat. Hi ha doncs fonts d’Organitzacions públiques que donen informació d’aquestes
institucions així com les seves activitats.
Per altra banda, dins de les organitzacions existeixen les entitats privades, les Empreses que
ofereixen productes i serveis. Els Productes formaran una classe, ja que en l’àmbit de la ciència
i la tecnologia són importants en farmacologia, en química i en material de laboratori.
Entre la subsecció Empreses i la secció Productes és evident que existeix una relació, ja que
quan consultem productes ens apareixerà informació i dades de les empreses i quan consultem
les empreses ens apareixeran dades sobre els productes que investiguen.
Organitzaions
Educatives
Centres de recerca
Oficials (donen inf. sobre beques, projectes innovadors, legislació, etc.)
Societats científiques (celebracions de congressos entre d’altres inf.)
Empreses
La Miriam demana documents, per tant obrirem altre secció classificatòria que contesti a
aquests tipus de demandes. La secció de Documents és la més àmplia i normalment és el que la
majoria d’usuaris demanen. Respon a la pregunta ¿Què s’ha publicat sobre X tema?
Una font sobre documents subdivisible seria per exemple una bbdds bibliogràfica. Aquestes
donen dades sobre documents, característiques dels documents (adreça, autor, pàgines, títol...).
Però atenció, s’ha de concretar el tipus de bbdd, ja que si només dic que consulto una bbdd,
aquesta pot ser sobre Universitats, per tant no aniria en Documents sinó en Organitzacions, i
més concretament en Organitzacions Educatives.
8
La matèria principal que demana la Míriam és molt àmplia clonatge si aquesta la cerquem per
matèria al catàleg de la biblioteca de la UB ens dona 73 resultats, i la majoria d’ells són
monografies
En temes tan amplis lo normal és que les respostes es donin en monografies i no en bbdds
bibliogràfiques d’articles de revistes, tesis doctorals o patents, que solen ser molt més
específiques en els seus estudis, d’aquí que la font consultada sigui un catàleg de biblioteca,
que serien un subgrup dins de la secció de Documents.
Així doncs, l’especificitat de la demanda farà que ens decantem per una font o altre. En aquest
cas, la demanda és molt genèrica i l’enviarem al catàleg de la biblioteca.
9
La pregunta de Centre tecnològic és una llista de revistes sobre un àmbit temàtic disseny
industrial. La classe de demanda es trobarà a Documents perquè vol un llistat de revistes, però
atenció, el que vol és un llistat de revistes exhaustiu, és per això que no anirem al catàleg d’una
biblioteca/ques on només apareixeran les revistes que tenen a disposició, però no totes les
existents en un àmbit temàtic.
Un exemple seria Ulrich’s Inici/Documents/Revistes Electròniques/Bbdd de publicacions en
sèrie/Ulrich/Cerquem per a l’índex per subject (matèria)/ dona 245 resultats.
10
11
Ulrich’s dona el registre complert sobre qualsevol revista de qualsevol àmbit temàtic, i per
suposat el llistat de qualsevol publicació en sèrie de qualsevol matèria.
12
És un directori de revistes en línia però també està en paper. No és una bbdd bibliogràfica
perquè aquesta només s’ocupa de les revistes que s’han publicat, que s’han buidat i el catàleg de
la biblioteca només ens diu el que tenim en un lloc determinat.
La Remei vol un llistat dels medicaments legals (vedemecum) d’uns determinats països. Per
obtenir informació al respecte es podria anar al catàleg de les universitats de farmacologia de
cadascun dels països que la interessen i cercar-lo en l’idioma correspoenent.
Documents
Bbdds bibliogràfiques
Catàlegs de biblioteca
Bbdd de publicacions en sèrie
13
En Kris requereix dades sobre persones, per tant és una secció nova, Persones però també
demana l’àmbit temàtic i el geogràfic. Quan es consulta una font sobre persones, normalment
també ens dona informació d’on treballa, com podem contactar, adreça, publicacions, on ha
estudiat, etc. Una subsecció podrien ser els directoris sobre persones.
S’ha de tenir en compte que les fonts que donen informació sobre Persones, també poden estar
relacionades amb la secció d’Organitzacions ja que donen informació d’on treballen i, d’igual
forma les d’Organitzacions poden donar informació sobre les persones. Per tant hi ha relació
entre aquestes dues seccions.
Si davant una demanda, l’usuari ens dona el nom i cognoms de la persona, ràpidament anirem a
una Font sobre Persones. Ara bé, si no ens dona cap nom, però si un àmbit temàtic relacionat
amb ella, o el lloc on treballa, el que haurem de fer és recórrer a una font d’Organització.
14
L’Andrés està cercant un Congrés que encara no s’ha celebrat, i un congrés és una reunió de
persones.
Les fonts sobre persones ¿per què serveixen?. Normalment per contactar amb elles. La
celebració de congressos és una manera de posar-se en contacte amb persones i les ponències
són el mitjà a través del qual intercanvien informació sobre un determinat tema, però com ja
s’ha dit, no sempre es publiquen.
Si no coneixem el nom de la persona, ni cap data concreta que ens posi en contacte amb gent
relacionada amb un determinat tema, la font principal seran els fòrums, llistes de distribució.
En general aquestes fonts posen en contacte a persones d’àmbits temàtics concrets i comuns.
Els Congressos també es poden classificar sota Organitzacions ja que els investigadors que van
als congressos s’associen amb una finalitat. Les Societats Científiques (dins d’Organitzacions)
editen publicacions i organitzen congressos, per tant, quan consultem una font de Societat
Científica ens diu dades sobre aquella Societat Científica entre les quals esta la celebració de
congressos.
Persones
Directoris de persones
Congressos
Per últim tenim la secció de Referència que ens donen informació sobre dades concretes.
La Débora cerca el nom d’un mineral i la traducció es respondria amb un diccionari
especialitzat.
15
En Guillem demana un llistat d’enfermetats. És una dada molt concreta també que es podria
respondre amb una obra de referència.
El Jose vol una previsió meteorològica amb 3 mesos d’antelació. És una dada molt concreta, per
tant amb una font referencial.
Referència
Diccionaris
Enciclopèdies
16
Organitzacions Persones Productes Documents Referència
Educatives Directoris de
persones
Farmacèutics Bbdd
bibliogràfiques
Diccionaris
Centres de
recerca
Congressos
(directoris de
persones)
Químics Bbdd de
publicacions en
sèrie
Enciclopèdies
Oficials (donen
inf. sobre
beques,
projectes
innovadors,
legislació, etc.)
Llistes de
distribució,
Fòrums,
Materials de
laboratori
Catàlegs de
biblioteques
Societats
científiques
(celebracions de
congressos entre
d’altres inf.)
Empreses
La UIA (Union International Association) en línia té un índex de matèries comú per totes les
bbdds que produeix, entre elles la International Congress Calendar, de manera que aquest
índexpermet interrelacionar les diferents BBDDs que produeix. Per aex. En una fitxa, al final de
tot OR vol dir que hi ha una bbdds d’organitzacions i que es podrien consultar des del Congress
Calendar, donant els seus resultats. O ST seria una bbdds d’estratègies que serien els objectius
que tenen les associacions internacionals. A partir d’aquesta bbdds d’estratègies podriem trobar
organitzacions.
Altre eina que es pot consultar per trobar a científics dedicats a certa activitat són les BBDDs
documentals.
La majoria d’aquestes bbdds documentals o bibliogràfica hi ha un camp que estan dedicades a
l’autor. Un dels camps que hi ha dins d’un registre bibliogràfic és l’adreça del/s autor/s, amb
nom de la institució, adreça postal, ciutat i país.
17
Aquest camp és un camp cercable, com qualsevol altre de la BBDD, amb la qual cosa tenim una
eina que tot i que no està dissenyada per cercar direccions de científics, es pot utilitzar
perfectament.
Les avantatges que pot tenir cercar en aquestes bbdds és que aquestes estan actualitzada a
diferència dels directoris impresos, ja que si tinc articles publicats recents, les dades i adreces
que apareixen als registres bibliogràfics, seran actuals, si les acoto a articles actuals. També en
els directoris que per introduir les dades s’ha de dirigir a les organitzacions i els membres
contesten o no, mentre que en les bbdds bibliogràfiques els autors s’esforcen perquè les dades
siguin correctes ja que el que els interessa és que els seus articles siguin consultats i els hi dona
rellevància científica que estaran buidades en bbdds científiques que tenen importància. Per tant
a part de l’actualitzats els científics que surtin tindran certa rellevància. En tercer lloc, en un
directori imprés, cóm podem respondre a una pregunta sobre matèries en un directori imprès?
Doncs mitjançant l’índex temàtic, mentre que en una BBDD es una tècnica més avançada i
potent de cerca, ja que pot combinar, pot truncar i la cerca és molt més específica. Per últim
l’accessibilitat, una bbdds és més consultable ja que no ens hem de desplaçar com si
consultéssim un directori imprès.
Un exemple de com cercar d’aquesta manera seria la Science Citation Index que recull articles
de ciència i tecnologia però és multidisciplinar en aquest àmbit. Qualsevol bbdds científica
podria fer-se servir, però aquesta SCI tenen certes característiques que ens poden ajudar.
18
19
Aquesta bbdd només dona com a resposta articles de revista. La 1a cosa que hem de fer un cop
marcada la BBDDs Science Citation Index i anar al Web of Science (que és un portal des del
qual es poden accedir a diferents BBDDS) , el que farem és limitar l’any del 2005 al 2008.
Aquesta BBdd no utilitza Tesaure per tant la cerca s’ha de fer a partir de llenguatge natural i
sempre en anglès, ja que tot i que pugui buidar articles en idiomes diferents al anglès, el títol i
l’abstract estan traduïts sempre.
Més característiques que ens poden realitzar cerques, hem de combinar 2 camps: Topic
(matèria), que està per defecte, els camps que donen informació sobre el contingut del document
serien abstract, títol, paraules clau. El camp topic inclou paraules del titol, de l’abstract i
paraules clau. Però si no té llenguatge controlat, cóm és que inclou paraules clau?, perquè les
paraules clau que presenta són posades per l’autor, i és un requisit que dona la bbdds als autors
que hi publiquen. De vegades aquestes surten d’un tesaurus determinat.
El topic a més conté paraules del títol, abstract i authors keywords i keywordsplus que és
només de les bbdds dins del Science Citation Index. Aquestes paraules clau plus son paraules
seleccionades dels títols dels documents citats per l’article.
Per tant quan cerquem per camp topic pot ser que el recuperem perquè la paraula recuperada
surt en una citació d’aquell article.
20
Al camp topis posarem paraules de la nostra especialitat. Conceptes extrets del llenguatge
natural en anglès que permetin recuperar articles sobre aquest tema mitjançant els operadors
OR, AND, NOT, (...), *.
Altre camp que farem servir per cercar és el adress. En aquest camp inclourem bàsicament el
país, apareixen noms d’institucions, adreces postals i països i ciutats.
Per estructurar una cerca, es tracta d’intentar una combinació de paraules dos conjunts. Per
exemple un primer conjunt pot ser de paraules extretes del llenguatge natural, per tant poden
haver sinònims i que han de tenir entre elles una relació fent referència al mateix concepte. Si
volgués recuperar fitxes de vehícles que siguin de color vermell, posarem vermell amb OR els
sinònims de vermell i en l’altre grup, tota una sèrie de sinònims amb vehícles de color i tot
vinculat amb un AND.
(OR OR OR) AND (OR OR OR).
Anaesthesi* and (respir* or breath)
Una cosa que es pot fer és una cerca simple d’un sol tema i llegim els títols i després busquem
mitjançant els termes d’aquest, intentar crear una cerca per recuperar articles sobre el tema. És
també recomanable truncar.
Pel camp topic dona molts documents, si volem reduir els resultats podrem cercar per títol.
Anaesthesi* and(respir* or breath) En el resultat que dona 79 documents hi ha autors amb
adreça a Japó.
Del conjunt de resultats els podem agrupar segons diversos paràmetres. Si anem a Analized
results
21
22
Hem permet recuperar els authors per ex dels diferents autors recuperats. En segon lloc ens diu
quants vull que m’analitzi. El tercer camp m’ensenyarà del conjunt de registres quantes vegades
té freqüència i per tant els que més freqüència tenen en el conjunt de registres que he recuperat.
Conta les vegades que surt l’autor en els diferents articles que he recuperat i la freqüència.
L’últim camps em diu que apareigui per freüència d’aparició o per ordre alfabètic.
De tots els recuperats haig de veure si els autors recuperats són del país que he assenyalat,
Japan.
23
El reply author sol tenir al camop adress una adreça copmpleta, però els altres, no, per tant no
puc associar a cada autor quina adreça té, però si sabem que són del país concret. Però podem
buscar aquells autors que també apareixen amb articles on aquells autors apareguin en reprint
author.
24
25
En aquest cas tenim dues adreces una que em diu la del reprint author, que coincideix amb
l’altre del adress, i la segona adreça, que no sabem de quin dels tres autors més que hi ha és.
Només ser segur la primera.
D’aquesta manera cercarem autors diversos sobre el meu tema i residents a Japó.
Organitzacions
Fonts que donen informació sobre organitzacions i que a l’hora poden donar informació sobre
persones.
Hi ha 5 grans grups Org. Educatives... cadascun es caracteritza perquè cada organització té una
activitat entre totes les que pot desenvolupar. Aquestes activitats no són activitats exclusives de
cada grup si no que pot fer activitats que poden ser característiques pròpies d’unes altres.
Començarem amb les educatives (superior, universitària). L’activitat principal és la docència i la
formació.
Els centres de recerca l’activitat principal és la recerca.
Les empreses tenen com a activitat principal és el negocis
Les societats científiques tenen com principal activitat és difondre les investigacions i temes
dels que es tracta o bé la comunicació.
26
Els organismes públics tenen com a principal activitats les subvencions, beques i ajuts,
legislació (la ciència està regulada: medicaments...).
Cadascun d’aquests trets característics no són exclusius, ja que les societats de recerca no són
les úniques que es dediquin a fer recerca, per exemple les universitats també fan recerca i és
prou important, les empreses que tinguin relació amb les activitats científiques.
La comunicació científica es plasma en publicacions científiques, congressos. Això significa
que totes les publicacions científiques les fan les societats científiques? Doncs no, moltes si però
no totes. També pot editar revistes científiques centres de formació superior i les empreses i/o
editorials especialitzades, tot i que moltes d’aquestes empreses editen per a societats
científiques, publiquen per a ells, però com a editors i per tant empreses, editen.
Per saber quines són les fonts que poden donar les fonts sobre formació seria per exemple els
tipus d’estudis, tant a la docència com a la investigació associada.
En quant als centres de recerca, un científic per què voldrà saber dades sobre centres de recerca?
per exemple, per un possible lloc de treball, igual que en quant a les empreses.
27
En quant a les empreses també pot voler conèixer dades sobre aquestes, per comprar-los
productes o serveis. L’investigador, el centre de recerca, etc. necessitarà una sèrie de productes
que fan que desenvolupin la seva activitat.
28
En quin moment o en quina raó a un científic li pot interessar conèixer coses per les societats
científiques, una seria per conèixer on es pot afiliar relacionades amb el seu àmbit. En segon
lloc, per saber quan es celebraran congressos, i sobre què com la font que ja hem vist Index
Calendar.
Les empreses interessa per cercar feina i perquè administrarà productes.
29
Per últim els científics voldran saber dades sobre organismes públics per ajuts a R+D, molts
dels quals van dirigits a empreses perquè aquestes puguin dur a terme els seus projectes
d’investigació, però també poden donar beques per formar, per legislar sobre els productes que
es poden utilitzar per a la producció de diferents productes. També pot ser interessant per a la
feina, guanyant unes oposicions.
30
Una cosa a totes les fonts d’organitzacions igual que les de persones, és que no hi ha
exhaustivitat de les dades i l’actualització de les dades no és sempre actual. No trobarem una
font on apareguin totes les fonts d’organitzacions de tot el món. Però si que es poden trobar en
àmbits temàtics i geogràfics més concrets.
Per exemple els directoris impresos.
Organitzacions educatives.-
31
Les fonts sobre centres educatiu donen dades generalistes de fonts de tot el mon però deixen
bastant que desitjar quan es volen cercar dades d’interès. Per exemple:
32
No és gaire exhaustiu. Si mirem alfabèticament Spain veure el que hi ha :
33
Hi ha algun anàlisi de la informació aquí, si anem a la UB, veurem que no, senzillament ens
connecta amb la universitat, però no dona cap informació.
34
Per tant si vull saber coses més concretes com a quina universitat de França hi ha un
departament de genètica? Amb aquesta font no ho podré saber. Senzillament és un índex
d’universitats per països però sense analitzar
Altre font és Universities World Wide que s’està actualitzant. Aquí hi ha un llistat mundial feta
per la IAU que és una societat d’universitats i publiquen aquest directori.
35
Tampoc analitza les universitats.
36
La font que si que analitza és The World of Learning, és de tot el món i no només dona
informació d’universitats, si no també museus i centres de recerca, algunes societats científiques
però no és tan exhaustiva com amb les universitats. Tot i que posi Europa és de tot el món.
Però no es pot consultar on line.
La versió impresa té dades incompletes i errònies, però la versió en línia tenia les mateixes. La
versió impresa dona aquesta informació:
37
Aquí en aquesta font on line hi havia molts formularis de cerca, recuperant persones en
universitats dedicades a aquestes matèries, a més podíem limitar a països. Per que dona dades
38
d’universitats i persones relacionades amb aquella universitat. És la única font que ens permet
fer cerques complexes per recuperar persones ja que per cada universitat ens dona un index de
persones.
Cirs.net crea un directori d’institucions relacionades amb diversos àmbits científics, però no hi
ha un formulari de cerca si no que em d’anar seguint ujns índexs, hem d’anar browsant. Hi ha
institucions de tot el món.
39
A l’esquerra dona un llistat d’organitzacions. Si anem a chemisty dona diferents centres on es
dona química:
40
Dona Societats, centres de recerca, universitats... però no és exhaustiu. I la cerca no és per res
per formularis. Aquesta font tampoc fa cap anàlisi si no que ens dirigeix a la pàgina web
d’aquesta
41
També es pot cercar per matèries, però al cap i a la fi ens redirigeix cap als països:
42
Per tant, la font principal per fonts educatives és de World of Learning, però és possible que no
tinguem disponible la versió en línia, i no és recomenable la versió en paper.
Mètodes alternatius per cercar universitats:
Normalment ens fem 2 preguntes:
1) quines son les universitats sobre el tema?
2) Quines son les dades de contacte d’aquestes universitats?
De vegades volen saber el telèfon d’una universitat. Els directoris impresos o els directoris per
internet poden solucionar la segona part, quan ja coneixem la universitat. El problema és quines
universitats tenen dades d’interes sobre determinada activitat? Aquesta és la part difícil i de
World of Learning, ens ho podia solucionar però com no funciona, anem a veure fonts
alternatives.
Anirem a una bbdds per veure on podem trobar universitats d’un tema determinat. Si anem al
Web of Science
43
Agafarem un àmbit cronològic més o menys recent, i el que ens donara serà document publicats
per científics i buscarem que estiguin associats a una universitat sobre el seu àmbit temàtic.
Al camp tòpic fem en llenguatge natural una cerca simple del nostre tema, AND, i per Adress
on tenim noms de ciutas, països i noms d’institucions associada a l’adreça dels diferents autors.
Posarem a adress el nom del país AND el nom que identifiqui a les universitats. Aquesta bbdds
ISI té un llistat d’abreviatures d’institucions.
44
Cerquem doncs documents sobre el nostre tema de treball, i al hora que a l’adreça tingui Japan i
universitats. El problema és que aquests dos termes al camp adress no identificarà els registres
45
en el mateix camp si no que en un registre pot aparèixer Univ, i en altre registre Japan, però el
que ens interessa és que Japan i Univ estiguin al mateix registre.
46
En aquest cas seria correcte. En aquest aspecte.
Les adreces però no estan associades amb els autors del registre. En aquest cas hi ha més d’un
autor i l’adreça no sabem actualment a qui pertany, tot i que estan fent modificacions perquè
sigui així en el futur es pugui distingir.
Si tenim molts resultats el que farem amb els ersultats és posar analize i cercar per institucions i
així extreurà el nom de les diferents institucions, i volem que ens les ordeni totes les que hi hagi,
i les volem per record count ordenem per freqüencia d’aparició i per selected file cerquem per
ordre alfabètic.
47
Cerquem per ordre d’aparició.
48
Aquí tenim la universitat però no sabem la universitat concreta, el departament i la persona.Ara
analitzarem el resultat que tinguin la universitat més freqüent. Ara recuperarem els articles dels
científics que hagin publicat articles amb adreces Univ Tokyo.
49
50
El que tenim segurs es que sabem l’adreça d’algunes universitats relacionades amb el nostre
tema de treball. Acte seguit podríem anar a alguna font de les vistes per organitzacions i trobar
la universitat concreta i cercar les persones.
Es probable que juntament amb l’adreça dels autors no siguin universitats, sinó centres de
recerca, ja que pot ser que dins d’una universitat estiguin associats més d’un centre de recerca.
Un cop tenim un llistat de resultats de la cerca, a l’esquerra de la pantalla de resultats hi ha
Subject areas, per tant si cal podrem limitar i reduir el nombre de resultats a l’àmbit concret dels
articles i reduir-los a aquells que fan referència al nostre àmbit concret.
Ens podem trobar amb el problema per trobar articles d’un tema que hi ha pocs articles, això pot
ser perque la cerca sigui massa precissa o calgui ampliar més paraules, o bé ampliar la paraula a
lo més concret o truncar.
Dels documents que recuperem ens fixarem en la paraules dels articles, que puguin ajudar-nos a
ampliar les cerques. Tractem que doni de 100 cap a munt. Així a l’hora de seleccionar
universitats tindrem més facilitat de cercar científics de la nostra especialitat.
Per completar les dades de la universitat si tinguessim el World of learning aniriem aquí, però
com que no funciona anirem a la pàgina web de la universitat que ens interessa, i normalment
tenen un directori i trobarem les dades del departament o de la universitat.
51
Centres de recerca.
En aquests tipus de recerques també hi ha problemes per trobar fonts actualitzades, hi ha també
fonts impreses, una de les quals són European Research Center que pertany al grup de Who is
Who in Science in Europe són de la mateixa editorial i recull dades a nivell europeu.
Al igual que el Who is who, l’European Research Center utilitza formularis per fer les cerques i
dona dades sobre els centres de recerca, però són breus: dades de contacte, tipus de centre,
dades de les persones amb l’activitat que desenvolupa i és sobre disciplines en ciència i
tecnologia. S’ha de tenir en compte que les persones que hi apareixen en l’European, també
apareixen al Who is who.
Els índexs que hi ha són per centres de recerca, que remeten al cos de l’obra i ens dona
informació sobre el país i el centre.
L’altre índex seria el de matèries, que a partir de les matèries més o menys generals ens
redirigeix al centre de recerca i dona un codi que redirigeix al centre de recerca.
52
53
Altre font també impresa però limitada per a només els EUA i Canad és el Research Centers
Directory que està editat pel Gale Research. Aquesta entitat fa directoris de molts tipus. Aquest
directori és multidisciplinar, a diferència del anterior. Aquesta font es pot utilitzar de cara al
treball però s’ha de tenir en compte que està desactualitzada.
El Research Center està més elaborat que l'European. Consta de 2 volums i recull uns 13.000
centres de recerca multidisciplinars a partir de 17 seccions temàtiques.
El cos de l’obra: totes les seccions tenen un número correlatiu que seria com la pàgina on
podem trobar dit centre de recerca. Al cos de l’obra podem veure centres de recerca que estan
associats a universitats o a altres entitats. Dades de contacte, departaments, personal, pressupost,
activitats, si té publicacions i serveis específics.
Trobem la informació en aquesta font a partir dels índexs. Hi ha índexs temàtics ordenat
alfabèticament amb referències creuades (vegeu...) i també tenen un codi alfanumèric que
correspon a Estats d’EUA o a les províncies de Canadà.
Hi ha un índex geogràfic on dintre de cada Estat hi ha les inicials de cada ciutat i els centres de
recerca acompanyat del número correlatiu (o de pàgina) on el podem trobar.
54
També hi ha un índex de noms dels centres, (master index) que permet cercar pels noms dels
centres.
55
56
A més hi ha altre font, que seria un comodí com és el CIRS.net. que el podem trobar en
Organitzacions educatives i és en línia. Aquesta font recull diversos tipus d’entitats per països,
entre elles, els centres de recerca. Aquesta font és però massa gnerèrica.
La millor manera de trobar un centre de recerca amb les dades de contacte seria com es va fer
amb la cerca per les universitats, és a dir, amb l’ISI Web of Science. Però és més complicat que
fer-ho per cercar universitats, ja que per a aquestes la limitació és posar UNIV al camp de
limitació, mentre que per cercar centres de recerca ens hem de fixar en el tipus de centre que és i
comprovar que ho sigui mitjançant el Google.
1) Fem una cerca sobre el tema que ens interessi.
2) Fer un analize per ordenar per institucions i per ferqüència d’aparició les institucions.
3) Intentar identificar de totes elles, quines són les que fan referència a centres de recerca:
per tant, de la llista exclourem les que són universitats (UNIV), però ens fixarem en els
Laboratoris (LAB), instituts de tecnologia, o també Centres de Recerca (Res. Cent).
Al camp adreça no podem posar UNIV.
Com podem confirmar que realment són centres de recerca. Per confirmar-lo podrem cercar el
nom al Google.
57
58
De tots aquests, aquells que posi UNIV, s’haurien d’excloure perquè ens indiquen que són
universitats i no centres de recerca.
59
60
A l’hora de fer el treball, la del Who is who no cal tenir-la en compte, però si la Reserach Center
Directory, si tenim per cercar un centre als EUA. En quant al Cirs.net és poc específica, però
pot orientar.
Informació sobre empreses
Durant l’activitat aquests necessitaran posar-se en contacte amb empreses ja sigui per trobar
feina, ja sigui per comprar productes.
La font principal per a aquest tràmit és el Kompass. És un directori d’empreses que en la seva
versió impresa està dividit per països i cada país té un Kompass. La versió impresa no la
consultarem perquè hi ha la versió on line, en la qual es pot accedir a una part de la informació
que no és complerta, perquè la UB no està subscrita, i no es tenen tots els resultats de la cerca,
però les dades són suficients per poder-nos posar en contacte amb l’empresa.
Aquest directori és a nivell mundial i recull gairebé 2 milions d’empreses de tot el món i
aquestes estan relacionades amb productes o serveis, i ha uns 23 milions d’entrades de
productes o serveis, que permeten especificar molt quin producte volem i quina empresa/es
té/nen relació.
Permet fer cerques a empreses a tot el món i cerques de productes. La cerca on line pot ser en
castellà i per defecte limita la cerca a Espanya, però es pot ampliar a tot el món. Per tant és un
límit geogràfic que es pot ampliar segons convingui.
Hi ha altres fonts sobre empreses que són fonts que donen informació econòmica sobre
aquestes: els balanços, volum de vendes... Això no ens interessa, però si que la font des del punt
de vista del producte, tot i que Kompass també dona certa informació econòmica.
Al Kompass podem trobar empreses pel nom de l’empresa si coneixem el nom, o també a partir
del producte.
A Raó social (marcar amb mosca): per cercar nom de l’empresa.
A Activitat (marcar amb mosca): per cercar productes o serveis.
A Marca (marcar amb mosca): per si coneixem la marca del producte.
Si volem fer una cerca d’activitat, la podem fer lliurement posant el nom o bé, fent una cerca
jerarquitzada:
Sector econòmic---------------------------------------Industries d’estracció
Activitat--------------------------------------------Petroli i gas
Productes i serveis---------------------------Serveis petrolífers
61
Nosaltres només podem veure les 20 primeres empreses perquè no estem subscrits. A més els
subscrits poden veure el perfil complet de totes les empreses, mentre que nosaltres, només
podem veure el perfil de les empreses en negreta.
Hi ha uns codis relacionats en cada empresa que són sobre el producte i que signifiquen:
P: l’empresa és fabricant del servei/producte.
D: l’empresa és distribuïdora
E: l’empresa és exportadora
Cerca jerarquitzada
62
63
64
65
Si hi ha un signe + vol dir que la categoria es pot subdividir. Fins trobar serveis de mesura per
les industries... de gas que havíem localitzat
66
67
Aquesta cerca jeràrquica serveix per quan sabem la relació que pugui tenir el producte amb una
determinada àrea econòmica. Però en cas de que no sapiguem en comptes de fer una cerca
jeràrquica la posarem lliure per paraula. Per exemple, si cerquem microscopis, ho hem de fer per
activitat.
Al cercar microscopis ho farem a totes les categories, a totes aquelles empreses que en algun
dels seus productes o serveis tinguin la paraula Microscopis tant al principi com al final del seu
nom.
Podria donar-se el cas de que no tinguem les dades completes disponibles, perquè no hi hagin
gaires empreses relacionades i les que hi hagi no estiguin en negreta, però com a mínim les
dades de contacte les tindrem.
68
No entrarem al Kompass imprès però l’analitzarem. Tots els productes o serveis els indica amb
un codi numèric i 2 xifres separades per un guió. 37 sector econòmic al que pertany l’empresa,
1XX l’activitat, 0XX quins productes o serveis té dita empresa. Un cop arribat a la part del
sector i activitat veurem que a la mateixa pàgina hi ha el llistat de productes i a baix el
d’empreses relacionades amb aquells productes en un quadre que contenen uns símbols.
69
Index per activitat:
70
Index per productes/serveis
Index per productes i serveis i les empreses relacionades i els símbols relacionats.
71
Altre font en quant a directoris és l’Europages la qual és on line, semblant al Kompass però
menys precís i no és mundial si no europeu. Podem també fer dos tipus de cerques, una lliure
posant la paraula que volguem trobar i altre jeràrquica.
Dona un llistat d’empreses per activitat de tota Europa i es pot filtrar per països.
La informació que dona de cada empresa és limitada i senzilla, i un registre complert d’aquesta
empresa però no és tan clar com Kompass.
72
73
Societats científiques.
També hi ha diverses fonts, les més importants són les impreses però no estan actualitzades, tot
i que solen durar més en el temps, no canvien tant com les empreses aleshores les fonts
impreses són vàlides per fer el treball sobre les Societats científiques.
Les fonts són:
Encyclopedia of Associations, que té la mateixa editorial que la
Researcher Center Directory. Aquesta Encyclopedia of associations recull unes 15.000
organitzacions multidisciplinars.
El cos de l’obra el trobarem amb les dades completes de les Associacions i les trobarem
organitzades per àrees temàtiques. Hi ha 15 àmbits temàtics, i l’índex ens remet a la pàgina on
la podem trobar cada secció.
Les seccions importants són la 2, la 4 i la 8.
Dintre de cada secció hi ha un ordre alfabètic de matèries més específiques. Hi ha un número
que identifica cada societat correlativament, des de la primera a la última. Dades de contacte,
membres, cost per fer-se membre i les seves activitats, publicacions i celebracions de
congressos i conferències...
El cos de l’obra doncs s’estructura:
Secció temàtica—Submatèria (per ordre alfabètic)—Societats (per ordre alfabètic).
74
75
Els índexs que té són vàrios.
L’índex geogràfic que identifica la ubicació del país i de la ciutat de l’Associació.
L’índex de persones, que té el nom de la persona amb el càrrec de l’activitat de la societat, i el
número corresponent a la societat (10295), seria la societat on el podem trobar.
76
L’índex dels noms de les societats ordenats alfabèticament i remet al número del cos de l’obra
on trobarem la informació completa.
77
L’índex de paraules clau o de matèries
L’altre fonts que faria referència a Societats científiques i que també són de caràcter imprès
seria el Yearbook of international organization. Aquest és molt més complex per entendre, ja
que dona dades de els Societats científiques internacionals que formen part de la UIA, institució
que edita aquest directori imprés.
En el nom d’una societat científica trobarem 3 conceptes que ens la poden identificar: 1)
temàtic, 2) geogràfic i 3) tipus d’organització (Society, Association,.. però hi ha altres noms que
les identifiquen).
78
Aquesta ordena les Societats científiques segons aquests 3 àmbits.
El cos de l’obra en primer lloc identifica les societats segons les categories i les nomena amb
lletres. De la lletra A a l’F tindrem el perfil complet de la societat científica. De la lletra G-Z
només dona dades de contacte.
De vegades no són societats si no que hi ha altres tipus de societats que es fan per un tipus de
societat que té un temps limitat i que se li solen dir programes, que en l’exemple té un temps de
5 anys.
En el cos apareixen les dades de contacte, número de membres, l’activitat i a la dreta hi ha un
número que identifica la societat dintre de l’obra. Al final, a la dreta hi ha una F per tant dona el
perfil complet.
De la A a la F és de més internacional a menys internacional.
Dintre del cos de l’obra hi ha totes les organitzacions, tant les que tenen el perfil complert, com
les que no. Les que no el tenen, trobem que potser remetin a un número (#4833) per exemple,
no acceptades que em remeten al lloc acceptat.
De vegades hi ha entre parèntesis (no confirmed) o societats que han deixat d’existir i no
remeten a cap número.
De vegades hi ha el nom d’una societat i ens posa vegeu i el nom d’un país. Al Vol. 2 hi ha
societats nacionals, no internacionals però orientades internacionalment. Per exemple una
79
societat espanyola que ajudi a l’Àfrica. Per tant les societats nacionals orientades
internacionalment es troben en aquest vol.2.
80
Pel que fa als índexs, aquesta obra té 3 volums. En el primer, hi ha un índex de publicacions,
només al inici i està ordenat alfabèticament pel nombre de la revista i el nom de la societat amb
el número corresponent.
En el vol. 2 hi ha les societats nacionals amb caràcter internacional en el seu àmbit d’actuació, i
en el cos de l’obra apareix el nom, l’adreça i el número que li pertany dintre de l’obra. Aquest
índex està ordenat alfabèticament per països i el nom de l’organització. En aquest vol.2 però
estan totes les associacions a més de les nacionals amb projecció internacional, aquestes només
estan en aquest volum.
81
En el vol.3 trobem l’índex de matèries que permeten trobar societats a partir d’un índex temàtic
i està ordenat tenint en compte els 3 criteris: temàtic, 2) geogràfic i 3) tipus d’organització.
Aquest volúm barreja alfabèticament aquests 3 tipus d’informació. De manera que si hi ha algú
interessat en organitzacions de Centre Amèrica, anirà a aquest vol.3.
Per tant en un índex tenim entrades de matèria, entrades geogràfiques i entrades pel tipus
d’organitzacions, però a la vegada les entrades geogràfiques de tipus d’organitzacions estan
subdividides per les entrades temàtiques o de matèria.
82
83
A nosaltres ens interessarà bàsicament les entrades temàtiques, però si a algú l’interessa què hi
ha al Carib sobre Societats científiques, podria mirar el vol.3. L’índex temàtic ens dona les
organitzacions que tracten sobre aquesta matèria i ordenades per ordre alfabètic de Societats.
Tractar d’escollir una que tingui perfil complert (de la A-F).
Alternatives a aquestes fonts, tindríem Scholarty Societies Proyects on trobem unes 4.000
societats. La cerca es pot fer per matèries així com per camps temàtics. Aquesta plana web està
feta per la Universitat de Waterloo.
Dintre de cada matèria hi ha unes subdivisions, dintre de les quals, hi ha un número de societats
científiques. Dona un rànking de les societats mitjançant estrelles i l’acrònim de dita societat.
Ens redirigeixen a la plana web de la societat.
84
85
86
Organismes públics
Obtenir dades d’aquestes organitzacions són per beques per formació, ajuts a la investigació,
legislació, treball...
La pàgina Admiweb
87
recull pàgines d’administracions de la més general a la més local i a més, legislació, beques tant
per formació com per beques, també oposicions, ajuts a empreses i ens redirigeix a les planes
web concretes. També té una BBDDs cap a publicacions oficials.
88
89
90
91
Hi ha planes web que dexapareixen i permetien cercar beques, ajuts a empreses però han
desaperegut. Des del portal de la UB podem accedir aspectes de legislació BOE, DOGC.
Hi ha departaments com el de mediambient i habitatge que ens permet cercar legislació sobre
aquesta temàtica
92
En quant a la recerca d’administracions públiques a nivell català hi ha el portal de
i a nivell espanyol:
93
PRODUCTES
És específic de ciència i tecnologia ja que és important plasmar la producció científica ja sigui
des d’un aparell a un producte. Els productes estan relacionats amb empreses, però des del punt
de vista de quines característiques tenen aquests productes.
Un apartat específic en Ciència i tecnologia seria Catàlegs comercials ja que especifiquen els
productes que fan les empreses i inclús especifiquen els preus perquè són els productes posats a
la venta.
Tots aquests catàlegs solen sortir de les planes web de les empreses, i els directoris d’hora
caduquen ja que les empreses els canvien continuament.
94
Hi ha empreses que es dediquen a vendre inclús animals, bacteris, virus per al laboratori.
95
96
Podem centrar-nos en productes concrets: medicaments i productes químics. Moltes bbdds
bibliogràfiques donen informació sobre aquests dos tipus de productes, i les seves
característiques.
Si anem a Medicaments i concretament a productes farmacèutics hi ha un tipus de font
important com són les farmacopees, que són grans enciclopèdies de productes farmacèutics que
recullen aquells productes que es poden comercialitzar segons els països i que donen
característiques de caire científic i donen algun detall interessant
Existiex també una bbdds com
97
que permet també obtenir informació sobre medicaments espanyol també tot i posar que és
internacional.
Abans però parlarem de terminologia, ja que parlem ara de bbdds bibliogràfiques.
98
Principi actiu: substància química que produeix l’efecte buscat al cos. Si cerquem per principis
actius un medicament com Paracetamol, sortiran tota una sèrie de marques que contenen el
principi actiu que té el Paracetamol. Paracetamol és el principi no és la marca.
Però hi ha altra diferència com és el principi actiu i el nom químic. Per exemple Aspirina és la
marca i el acid acetil selicilic seria el nom químic amb la seva corresponent fòrmula química. El
paracetamol no és el nom químic sino el principi actiu.
99
100
Per últim hi ha altre element com és el registry number que identifiquen substàncies químiques:
el paracetamol té un registry number, l’aigua també, però les marques no. El principi actiu del
medicament que és una substància química té el registry number un ex.42-308-24
Aquests estan creats per l’American Chemical Society (ACS) però que ha quedat com un
registre mundial hi ha tants registries numbers com substàncies químiques conegudes. L’ACD
té un departament que és el Chemical Abstrats Source que ha fet una bbdds (CAS) que es diu
Chemical Abstracts, aquests indexa els documents que buida, amb uns descriptors però també
amb els reguistry number, que són els números que identifiquen les substàncies químiques. Si
haig de cercar bibliografia referent a una substància química, dirigint-me a aquest registry
number me la identificarà de forma inequívoca, ja que és una BBDDs de química.
Moltes bbdds de l’àmbit de ciències han incorporat aquest valor de descriptors a les seves
BBDDs com una eina més per cercar substàncies químiques.
S’ha de diferenciar entre el principi actiu i el nom del medicament.
Excipients: lactosa, glucosa, fan que els medicaments tinguin un gust més agradable.
Principi actiu + excipients + forma o presentació (sobres, comprimits, gotes...) + concentració
del principi actiu + Regystry number
Si cliquem sobre un producte concret veurem el prospecte del medicament clicat en el
Vademecum
101
El medicament ens associarà amb el laboratori.
PA= Principi actiu: substància que aquest medicament contè i que crea l’efecte desitjat.
ATC: és una classificació farmacològica, el medicament pertany a la família de anilidas
Per veure el llistat d’excipients:
Al Buscador, és una cerca avançada que ens permet cercar per tot aquest llistat:
Classificació per nom: marca
102
Clasificació per principi actiu
Classificació farmacologica: lloc on té efectes el medicament.
103
Classificació terapèutica:
104
Per exemple si anem a la classificació farmacològica podem anar desglosant un terme fins a
trobar els medicaments que ens interessin.
105
Si anem a la classificació terapèutica veurem les enfermetats sobre les quals actuaran els
medicaments:
No tots els medicaments es classifiquen a tots els països igual, hi ha un cercador d’equivalències
i cerca si hi ha un equivalent de la marca del medicament en un altre país.
Aquesta plana web permet identificar els medicaments amb els principis actius, i reprodueix el
prospecte d’un medicament, amés dona informació sobre el laboratori.
Productes Químics
106
La fòrmula com H2O (Aigua) hi ha una forma de representar-la H=O=H (2 atoms d’hidrogen i
un àtom d’oxigen). La mol·lecula d’oxigen té 4 ganxos i l’hoxigen només té 2 ganxos, cada
La cerca estructurada en algunes BBDDs
Podem cercar productes químics, noms químics o formules moleculars o el CAS number que
seria el registry number
107
però hi ha noms químics que requereixen una cerca més complicada i es la cerca estructurada, a
Search by Structure.
El resultat són substàncies químiques de característiques fisico-químiques: a quina temp.
S’evapora, pes molecular, si té toxicitat... Però hi ha BBDDs bibliogràfiques que permeten fer
cerques estructurals que permeten tenir com a resultat documents que tenen aquella substància
química. Aquest tipus de cerca és molt important en BBDDs químiques.
Aquesta BBDDs no és bibliogràfiques.
Amb la cerca estructurada ens fan els dibuixos de la fòrmula. Veure dibuix
108
En algunes BBDDs bibliogràfiques químiques aquesta Permet cerca permet fer formules,
molècules i permet recuperar documents
A la esquerra hi ha els noms dels àtoms (inicials). També hi ha unes estructures químiques
predeterminades (adalt)
109
També hi ha els tipus d’enllaços si es vol recuperar els documents que contenen aquesta
estructura a partir d’aquesta estructura anirem a Substructure search, però si vull que contingui
exactament l’estructura que he dibuixat anirem a Exact Search.
Els resultats són productes químics, amb el seu nombre químic, el seu registry number i la
forma estructural
110
111
Dona la formula i la formula molecular que seri (H2O).
També diu les empreses que ens poden proporcionar aquest producte.
112
De igual forma que hem fet una cerca en una BBDDs de productes químics, si anem a una
BBDDs bibliogràfica com el Web of Science, té dos BBDDs híbrides, una de productes químics
i altre de reaccions químiques i inclou Structure search (cerca estructural).
113
S’ha de carregar un plug in `per poder carregar l’Structure Search, i ens donarà resultats
bibliogràfics de les estructures que haguem dibuixat. La BBDDs de reaccions químiques és més
complexa ja que permet conèixer les reaccions de dos productes químics que es poden dibuixar i
que dona bibliografia sobre aquestes reaccions.
Per cercar en la següent BBDDs cal conèixer els encims: són substàncies que participen en les
reaccions d’un organismes vius. Hi ha encims que acceleren un procés concret, o fan que siguin
més lent. El nom dels encims acaben asa en esp. I ase en anglès. Amés hi ha una classifiació
pròpia d’encims. Encime Clasification, on cada encim té el seu número i no té res a veure amb
el Registry number.
114
Hi ha una bBdDs bibliografica com es el MEDLine que podem trobar el camp que identifiquen
aquests registre de classificació dels encims i podrem trobar bibliografia al respecte d’aquell
encim. També a la BBDDs del Byosis que es bibliogràfica.
115
116
117
Si cerquem a Biosis al ISI o al PubMed del Medline i cerquem un medicament i a tots els camps
(MEDLINE).
118
Ens donarà un resultat i en el camp RN seria un Registry Number.
119
Totes aquestes BBDDs de productes serveixen per identificar productes i això s’ha de contrastar
amb les BBDDs bibliogràfiques.
14/10/08
- Bases de dades bibliogràfiques.
Característiques bàsiques.
Les BBDDs són sistemes automatitzats amb informació estructurada en registres i camps i que
disposen d’un sistema d’interrogació que permet una recuperació selectiva de la informació a
través d’uns índexs per on fa la cerca. En contraposició estarien els sistemes no automatitzats
que requereixen un tipus de cerca lineal de la informació.
Els camps que ens trobarem a les BBDDs es poden diferenciar de 3 tipus: en els registres de
BBDDs, els camps informen sobre una característica de cadascún sobre un registre del
document.
Aquests 3 tipus de camps atenen al tipus d’informació que contenen:
120
1) Camps amb informació extreta del propi document, per exemple: els resums, el títol,
l’autor, la font, les pàgines, l’editorial...
Aquelles BBDDs que tinguin aquests tipus de camps tindran la mateixa informació en
una BBDDs que en una altra, tot i que sigui la mateixa informació, però, no a totes les
BBDDs aquesta s’expressa de la mateixa manera, i això pot determinar una o altre
estratègia de cerca.
Per exemple, en el camp autor, en qualsevol catàleg automatitzat de biblioteques hi ha
un control d’autoritats (formes acceptades i no acceptades del nom, i les conseqüents
referències). Però cap BBDDs bibliogràfica manté un control d’autoritats, per tant cada
autor el podem trobar de diferents formes.
La regla que s’aplica és que la forma com s’ha d’entrar tal i com entra en l’article. Si un
autor se l’acut signar amb 2 cognoms en un article i en altre, signa amb un, apareixeran
aquestes dues formes del nom i ens estarem referint al mateix autor.
Altre cosa que seria important seria com s’expressa. Cada BBDDs té unes normes
pròpies, per exemple, el primer cognom amb majúscules seguit d’un espai i la inicial del
nom en minúscules. Altre BBDDs dirà que el primer cognom en minúscules, un espai,
una coma i la inicial del nom en majúscules, altre BBDDs pot dir que el cognom i el
nom separats per un guió.
Per tant un mateix autor pot aparèixer de forma diferent en BBDDs diferents. Per evitar
això es pot truncar perquè si no, pot ser que hi hagi silenci segons la BBDDs.
GRIFAU j
Grifau, J
Grifau-J
Grifau*
Si parlem del camp de la font o el títol de la revista on s’ha publicat l’article, aquest
camp prové del document però la forma com es representa aquest camp pot variar d’una
BBDDs a altre.
Journal of Medicine
Journal-of-medicine
JoM
Tot això implica que els índexs dels títols de les revistes siguin diferents. Hi ha títols
que estan ordenats paraula a paraula i no per frase, mentre que altres BBDDs ordenen
per frase en el camp Font. Quan la BBDDs ordena paraula a paraula el tipus de cerca
121
serà Booleana (X OR Y) AND (ZOR P). Mentre que si la cerca la fem en una BBDDs
que ordena per frase, cada títol de revistes es podrà entrar directament al camp títol.
Per tant no totes les BBDDs recuperen d’igual forma la informació sinó que ens haurem
d’adaptar a elles.
L’abstract és un camp que genera el propi autor, no hi ha documentalistes de les BBDDs
que fan aquests resums, si l’autor no l’incorpora, a la BBDDs apareixerà sense resum.
El camp paraules clau d’autor també estan incorporades per l’autor. Moltes revistes
demanen als autors que incorporin les paraules sobre les que tracta el contingut del
document. L’autor les posa i la BBDDs les incorpora.
2) Camps que incorporen l’anàlisi del document: són camps on els responsables de la
BBDDs fan un anàlisi temàtic del document. Aquests camps varien segons les BBDDs,
és a dir, tenen informació diferent entre les diverses BBDDs.
Així com els camps de la primera classe que hem vist estan a totes les BBDDs, aquests
tipus de camps d’anàlisi temàtic del document, pot ser que hi hagi BBDDs que no
l’incorporin.
Els tipus de camps que podem trobar en aquestes són: descriptors, provinents d’un
tesàure; codis de matèria; limitadors de matèria.
Hi ha BBDDs que dintre dels camps que genera cada registre, inclouen descriptors. La
BBDDs també crea un tesaurus i extreu uns descriptors per identificar temàticament els
documents i també li serveix als usuaris per fer les cerques.
El camp que l’identifica por ser DE i a continuació posaríem els descriptors.
Degut a l’especificitat tant gran de les BBDDs bibliogràfiques, hi ha molts descriptors,
ja que al ser especialitzades solen especificar molt el contingut i podem trobar fins a 10
descriptors per definir temàticament un article.
Altre tipus de camp que podríem trobar seria el de codis de matèria (el podem trobar
amb els noms de: subject category, category code o concept code). Són codis
alfanumèrics i estan jerarquitzats, per tant hi ha codis genèrics que inclouen codis més
específics.
La característica d’aquests tipus de camps és que intenten representar tot el contingut
temàtic de la BBDDs i de forma jeràrquica. Això ho fa identificant subcamps dins
d’altres subcamps, i així es representa tot el contingut temàtic dels articles que buiden.
122
Anatomia (A100)
Anatomia humana (A101)
Patologia (P 100)
Teràpia (T 100)
Diagnòstic (D 100)
No hi ha cap part de la BBDDs que quedi sense representar. Els codis de matèries no
són tant específics com els descriptors. La utilitat d’aquests codis de matèria és estalviar
la utilització de molts descriptors. Seria per evitar també els sinònims del concepte que
es vol posar. De manera que si cerco alguna cosa en concret posant el codi de matèries,
evitarà que li surtin documents relacionats amb el concepte, però no des de punts de
vista diferents. Així un sol concepte es pot limitar per evitar soroll.
De codis de matèries es solen posar 1 o 2 per cada article, per què solen ser més
genèrics que els descriptors.
Per exemple un usuari busca alguna sobre mandarines. Els documents que troba
van sobre la collita de mandarines; sobre com criar mandarines; sobre la
comercialització de les mandarines...
Si la BBDDs té codi de matèries posarà Si nó té codi de matèries
M 101 (seria mandarines) Li sortiran tots aquests documents
3) El tercer tipus de camp és el limitador de matèries o temàtics. Aquestes contenen uns
valors seleccionats a priori en base a la utilitat específica que tenen per a la BBDDs on
es cerca.
El criteri a partir del qual es creen aquests limitadors és la freqüència d’utilitat per
cercar la BBDDs. Els camps aquests seleccionen alguns conceptes d’especial utilitat o
rellevància. Per exemple, mascle o famella; grups d’edat... Un medicament pot tenir uns
efectes en nens diferents als que pugui tenir en adults. Això seria un contingut diferent.
Així s’eviten buscar descriptors i incrementar l’índex. Aquests camps faciliten la feina
als usuaris que cerquen els temes, per exemple, un limitador de grups d’edat, o
animals/persones...
Aquests són ajudes per perfilar millor la cerca i representen conceptes indviduals per
cercar millor en la BBDDs. Alguns limitadors poden estar jerarquitzats però no és
freqüent.
A100 A102 B100 B102 C100 C102
A101 A103 B101 B103 C101 C103
D E F
G H I
J K L
123
Normalment solen tenir 1 màxim 2 limitadors per camp.
Hi ha una BBDDs d’aliments que té limitadors temàtics de grups alimenticis:
Làctics
Fruites
Càrnics
- L’estratègia de cerca a BBDDs bibliogràfiques.
Una de les principals dificultats a l’hora de consultar una BBDDs és elaborar una estratègia de
cerca. El que porta dificultat sobre tot és quan ens venen amb cerques temàtiques, ja que les del
tipus: què ha publicat determinat autor sobre un tema en aquests anys? No sol ser tan difícil, és
més difícil quan venen amb la pregunta què s’ha publicat sobre X tema?
Aquí entra en lloc la interacció usuari/documentalista. La feina del documentalista és entendre
què vol l’usuari. El primer que s’hauria de fer és que hi hagi una entrevista entre usuari i
documentalista. L’usuari normalment té articles sobre el tema i als documentalistes li serviran
d’exemple.
També se’l pot preguntar a l’usuari: quin títol li posaria al document que està cercant?
Normalment l’usuari coneix els conceptes que l’interessen que aparegui al document. El que és
difícil és estructurar-los en les BBDDs.
A continuació s’han d’escollir les BBDDs per recuperar articles sobre aquell/s tema/es. L’usuari
té conceptes que l’interessa que surtin al document, això ens ho aporta ell, però aquests
conceptes el documentalista els ha d’agrupar. Com s’agrupen els conceptes?
En una cerca simple, es poden fer 2 conjunts de conceptes:
1) Respon a la pregunta què estudiem o és objecte de l’estudi.
2) Quins aspectes estudiem de l’objecte d’estudi.
Així posarem els dos conjunts. Per exemple: si un usuari demana fer una cerca sobre la
coservació de les fruites cítriques durant un cert temps per després poder-les vendre.
L’usuari ens podria donar les següents paraules que l’interessa que surtin a la BBDDs:
Càmares frigorífiques
Cítrics
Mandarines
Taronges
Fred
Conservació
124
El documentalista agafarà cadascun d’aquests conceptes i els classificarà en 2 grups:
Objecte d’estudi Aspectes sobre l’objecte
Taronges Fred
Cítrics Cambres frigorífiques
Mandarines [Conservació]
No tots els conceptes que ens doni l’usuari cal que els posem, perquè són massa genèrics, tals
com conservació o mètodes, ja que l’aspecte bàsic és en la conservació en fred i conservació
seria massa genèric.
Com es comprova si els conjunts estan ben creats? Si recuperem un article amb la paraula cítrics
i cambres frigorífiques, serà pertinent per l’usuari? Si. El mateix amb la resta i aquesta operació
es fa mentalment.
Cítrics Cambres frigorífiques
OR OR
Mandarines AND Fred
OR
Taronges
Si la BBDDs no utilitza cap llenguatge controlat aquestes paraules on les cerco?
Buscarem conceptes temàtics en algun camp de la BBDDs tals com abstracts, paraules clau
d’autor... Aquests camps, provenen del document original, però representen el contingut temàtic
del document.
Aquesta cerca es farà amb llenguatge natural, per exemple, al títol que sempre apareix. En
llenguatge natural, s’ha de tenir en compte els sinònims i s’hauran de tenir en compte també els
truncaments.
Si la BBDDs té llenguatge controlat, això no significa que estem obligats a usar-lo. Per tant, es
pot combinar la cerca en camps de llenguatge controlat (descriptors), al mateix temps que
l’utilitzo en el llenguatge natural (títol).
La primera cerca que fem a la BBDDs hauria de ser el més àmplia possible, per ex. Si faig:
Títol: mandarin* AND taron* AND Frig* AND fred
Si que trobaré articles pertinents però hi haurà soroll també, però sempre estarem a temps de
filar més prim. Però al cercar al camp títol, ja limitem resultats. Mai sabem quant articles
pertinents hi ha a la BBDDs, això no ho sabrem.
125
És incompatible cercar el mateix terme en un camp amb llenguatge controlat (descritor) que en
un camp amb llenguatge natural (títol)?
No. Perquè a vegades no s’han indexat termes en el contingut del document, que tenen a veure
amb el contingut però que només es reflecteixen en el títol. El camp títol és prou important com
perquè cerquem en ell. De vegades el terme rellevant apareix al títol però no al descriptor, i
normalment quan apareix al títol alguna cosa té a veure.
Per tant la cerca amb descriptors no sempre ens assegura la cerca adequada, per això no és
incompatible.
Per exemple en la primera cerca que fem podria ser útil fer: (DE= Mandarines OR Títol=
Mandarines).
Si la BBDDs cerca a qualsevol camp del registre, el que podríem fer és Mandarienes perquè el
cercarà a qualsevol camp i no caldria limitar el camp.
Tot això seria per a la cerca principal. Tot té un ordre. Si ens diu que l’any de l’article ha de ser
2005, no començarem limitant la cerca a aquest any.
Per tant, un cop establerts els grups, aleshores refinarem la cerca amb els limitadors, que poden
ser temàtics o no. Aquest seria el segon pas.
Limitan la cerca els codis de matèria i el camps de limitador temàtic i no temàtics (idioma, tipus
de document, any de publicació...) Tot això es farà després de la cerca principal.
1er) (...OR...) AND (...OR...)
2on) Limitadors
Temàtics No temàtics
(NOT) C. Matèries Any de publicació
Limitadors temàtics Tipus de document...
Aquestes cerques es fan a posteriori. El codi de matèries per exemple serviria per si
m’apareixen: La collita de mandarines s’ha perdut pel ferd polar
Aleshores el camp codi de matèries servirà per dir al contingut de Meteorologia: NOT
Meteorologia. Així evitaré tots aquests articles.
És important fer la cerca sobre el paper.
126
Els resultats de la primera cerca genèrica ens donaran altres conceptes i/o eliminarem conceptes
que potser afavoreixen o desafavoreixen la cerca.
Les cerques que es fan a les BBDDs es fan per 2 motius:
1) L’usuari vol saber iniciar una investigació i vol saber quanta cosa hi ha publicada al
respecte.
2) L’usuari vol recuperar periòdicament el que s’ha publicat sobre un tema, per ex. Un
cop que s’ha fet la cerca l’usuari vol rebre el que es vagi publicant sobre el tema
cada 3 mesos. Això es pot fer mitjançant la funció de cerques periòdiques que tenen
algunes BBDDs, però s’ha d’anar revisant, ja que els termes en Ciències varien molt
ràpidament, tant evolucionen cap endavant com cap enrera.
Practiques: exercici:
Supermercat amb uns productes limitats i per cercar la BBDDs dels productes al super només hi
ha 2 camps: AL i un microtesaure del que hi ha en aquest camp. El 2on camp de cerca és el de
Presentació i un microtesaure. El que haurem de fer és per interrogar a aquesta BBDDs
necessitem unes instruccions: per especificar el terme hem d’especificar CAMP= Paraula
Ex: AL= producte. AL= vi blanc
Es poden fer servir parèntesi i operadors Booleans AND, OR, NOT. No cal truncament perquè
com és un llistats de limitadors temàtics (llistat de valors d’utilitat per cercar a la BBDDs), no
cal truncar.
Es tracta de construir cerques el més simples possibles, per recuperar el que volem amb el
mínim de soroll possible.
BBDDs bibliogràfiques.
Començarem amb les BBDDs multidisciplinars.
El Web of Knowledge
127
Això és un portal que dona accés a BBDDs de molts àmbits temàtics. ISI (Institute for Scientific
Information)una empresa dita Thomposn la va comprar i ara es diu Thompson Reuters.
Web dona accés a BBDs bibliogràfiques i BBdds factuals (bibliomètriques amb estadístiques o
indicadors bibliomètrics), entre d’altres coses. Dins de les BBDDs bibliogràfiques hi ha unes
que les produeix l’ISI, les va crear ella, i d’altres que són distribuides per l’ISI (tenim accés des
d’aquest portal). Qualsevol BBDDs té un productor i després hi ha els distribuidors que la
subministren.
Les principals BBDDs produides per l’ISI una d’elles és Web of Science, que inclou 3 BBDDs
Science Citation Index, Social Sciences Citation Index, Arts and Humanities Citation Index.
Totes aquestes estan disponibles des del Web of Science. Altre BBDDs produida per ISI és
Current Content Conect.
Les que no produeix l’ISI n’hi ha vàries: Biosis(Biologia), Medline, Derwent (medicina i
patents), Capabstracts (que no veurem).
Sobre les BBDDs factuals (bibliomètriques de publicacions, estadístiques aplicades a
informació i documentació) l’ISI conta amb Journal Citation Reports que està produida i
distribuida per l’ISI. Aquesta BBDDs dona dades bibliomètriques de revistes. Aquest té dues
128
edicions: la de Science i la de Social Science. Les primeres són sobre les revistes buidades del
Science Citation Index i del Social Secience són buidades del Social Citation Index.
També veurem el Essential Science Indicators conté dades bibliomètriques sobre indicadors de
ciència i tecnologia que també inclou el Science i el Social Science, que dona més importància
la de Science.
129
130
Al Web of Science hi ha la possibilitat de fer una cerca conjunta a totes les BBDDs en la
pestanya All databases que integra totes les BBDDs alhora.
El Web of Science no és una sola BBDDs si no que són un conjunt consultables alhora de
BBDDs. Dins del Sellect Databases hi veurem Web Science with conference proceedings que
s’ha incorporat aquesta setmana (21/10/08). Per tant dintre del Web of Science hi ha unes
quantes BBDDs:
Science Citation Index
Social Science Citation Index
Arts & Humanities Citation Index
Science Conference and Proceedings Citation Index.
131
132
El Sicence Citation Index (SCI).
Igual que la resta de BBDDs del Web of Knowledge té les mateixes característiques. El SCI
abans només es podia consultar fins l’any 1980 i ara es pot consultar des del 1900 fins ara.
Les característiques són:
- El fet de que es digui Citation fa creure que és una BBDDs de cites, però en realitat és
una BBDDs bibliogràfica que permet fer cerques específiques i que buida articles de
revista.
- És una BBDDs selectiva, és a dir, buiden revistes de qualitat, la qual cosa és difícil de
quantificar. Buidant menys revistes, els articles són millors o més criteris de selecció
passaran, ja que els que la faciliten tenen menys.
o Els criteris de qualitat que han de seguir les revistes seleccionades són:
La periodicitat ha de ser coneguda i regular en el temps.
Ha d’estar publicada per entitats de certa rellevància científica.
Tot i que no cal que publiquin en anglès, ajuda molt. Si la revista
publica en altres idiomes, el títol i l’abstract hauria d’estar en anglès.
Quant més cites rebin les revistes, més fàcilment s’inclouran al SCI.
- Al Web of Science hi ha unes 10.000 revistes, de les que el SCI només en recull unes
6.000.
133
Per interrogar la BBDDs:
- Totes les cerques s’han de fer en anglès, tot i que hi hagi articles en altres idiomes, a la
BBDDs tot està en anglès.
- Les paraules que s’utilitzin no es faran en llenguatge controlat perquè no hi ha cap
tesaure ni els articles estan indexats amb cap tipus de descriptor, ni llenguatge controlat.
Per tant les cerques temàtiques es faran en llenguatge natural.
- El Camp Topic és la suma de varios camps:
o Paraules del títol de l’article.
o Paraules de l’Abstract.
o Paraules extretes dels Keywords, que poden ser tant keywords proposats per
l’autor com Keywords Plus. Totes en anglès i en llenguatge natural.
El Keyword plus són paraules que apareixen als títols dels documents citats per
l’article. Aquí apareix la característica que té a veure amb el títol del
SCI¸Citation que pren dades dels articles citats per cada article.
Per tant, la bibliografia dels articles, totes estan controlades i extreuen algunes
paraules dels documents citats per fer aquest Keyword Plus.
Totes aquestes tipologies les busca a través del camp Topic.
134
La pantalla de cerca és comuna a totes les BBDDs que inclou el Web of Knowledge amb algunes
variacions, però més o menys iguals. El software és el mateix per a totes les BBDDs que inclou
el Web of Knowledge mentre que les característiques de les BBDDs són diferents entre elles.
Aquesta BBDDs del SCI buida articles de revista però també qualsevol altre contribució (cartes,
actes de congressos, editorials, reviews, bibliografies,...a més d’articles) que s’hagin fet dins de
la publicació buidada pel SCI per tant no sols hi ha articles.
Per tant es pot limitar pel tipus de document que en realitat és un tipus de contribució.
Aquesta BBDDs s’actualitza setmanalment.
Si fem una cerca simple pel camp Topic:
- Informació sobre els bacteris que es diuen Lactobacilus en el iogurt.
1) La primera cerca sempre ha de ser el més genèrica possible. Cercarem la paraula
Iogurt, però aquesta ha de ser en anglès i buscarem les possibles accepcions tals
com: yougurt OR yogurt OR yoghourt... Amb una arrel tant petita com seria yog no
podrem truncar ya que el soroll seria molt alt, tot i que la primera cerca ens calgui el
més genèrica possible. El que si que truncarem seran els plurals.
2) Com que el camp Topic inclou en Keyword Plus pot donar soroll, però la primera
cerca sempre convé que sigui el més àmplia possible. És cert que també es podria
incloure la cerca (yougurt* OR yogurt* OR yoghourt*) AND (Lactobact*) en el
135
mateix camp Topic o també sense parèntesi i adequant el camp Topic de la segona
filera:
136
3) Limitaríem els anys al camp Timespan, però aquests anys no són els de publicació
sinó els d’incorporació de l’article a la BBDDs. Els limitem del 2004-2008.
Si el que volguéssim limitar fossin els anys de publicació el que hauríem de fer és
anar a la pestanya i buscar el Year Published, però ara no és el cas.
La cerca:
137
dona 1099 resultats
138
A la columna de l’esquerra hi ha Subject Areas on apareixen les matèries de les
revistes que tracten sobre aquest tema, en aquest cas yogourts. No és l’article si no
les revistes.
Ara cerquem per la segona paraula: lactobac*. Per això anem fins a Search i
cerquem.
139
El resultat és de 7064 documents.
140
Ara fem una tercera cerca, per unir tots dos conceptes. Per això anem al Search
History on ens apareixerà les cerques que hem fet i les que volem escollir, així com
l’operador mitjançant el qual les volem unir: AND o OR.
141
El resultat és de 371. Si cliquem sobre aquest mateix número, ens sortiran els
resultats.
142
La majoria dels articles tenen les paraules cercades resaltades si estan al títol, si no
potser no. Visualitzem un registre sencer clicant sobre el títol que ens interessi.
Per exemple agafem el registre número 154. S’ha de tenir en compte que per defecte
el sistema ordena els registres per data de publicació, del més recent al més antic.
En aquells articles on posa Consulta’l és perquè hi ha un gestor d’enllaços amb la
UB, i significa que es poden consultar en línia els articles complerts, perquè la
revista a la que pertany l’article està subscrita a la UB.
143
Veiem que en els articles la informació esta estructurada amb el nom de l’autor:
cognoms, Inicial del nom i entre parèntesi la inicial desenvolupada. Però aquesta
forma es dona segons surti a l’article, no hi ha doncs una forma estandaritzada del
nom.
El Source que fa referència al títol de la revista, el volum i el número.
L’abstract que en aquest cas l’article en té, apareix si l’autor l’incorpora, ja que la
BBDDs no fa abstracts.
El Document type: és el tipus de contingut, en aquest cas és un article, però també
es poden trobar altres tipus de contribucions, ponències de congressos, cartes, etc.
Idioma original: en aquest cas és anglès.
Author keyword: normalment apareixen al document original, però de vegades no
consten.
Keyword plus: dels 22 articles citats només apareixen els que surten? No, en
realitat surten més. Són paraules dels títols dels documents citats però les que estan
repetides en altres camps no les posen.
Reprint adress: dona l’adreça del autor que manté correspondència amb altres
autors referent a aquest article. Ens dirigirem a ell per rebre una còpia.
Adresses: són les adreces dels autors de l’article, però no s’especifica, de moment,
quina li correspon a cada autor.
144
E-mail adress: normalment apareix l’adreça electrònica del reprinter, no dels
autors.
Subject category: és la matèria de la que va la revista, no l’article. Per tant, tots els
articles publicats per la revista i buidats al CI tindran el mateix Subject category.
El número d’identificació de l’article dins de la BBDD.
DOI: número que enllaça a la xarxa un article electrònic.
145
Algunes funcions pròpies d’aquesta BBDDs, del Citation Index són:
Times Cited: les vegades que aquest article ha estat citat per altres autors. Això
significa que entre les revistes que controla l’ISI, aquest article ha estat citat per un
altre. Pot haver estat citat 20 vegades, però només per 1 de les revistes que controla
l’ISI. Podem visualitzar l’article que l’ha citat si cliquem sobre el número Tipe
Cited. D’aquesta manera veurem el seu registre complert de l’article que l’ha citat.
Quin interès pot tenir això? Imaginem-nos que aquesta BBDDs no existeix, i tinc un
article de revista a les mans. Si vull obtenir més informació al respecte consultaré la
bibliografia que hagi utilitzat. Si l’article que tinc a les mans és del 2005, les
referències tractaran, per norma general de com a molt del 2005 i la resta seran
posteriors. En alguns casos es pot donar que les referències siguin posteriors a la
publicació del article. Això sol passar quan un autor escriu més d’un article a l’hora
de la mateixa temàtica i la revista ja li avança que el següent article també li
publicarà l’any vinent, però les referències que faci de l’any posterior a l’any de
publicació apareixeran com a impreses ja que no se sap el número de pàgines.
Si ens interessa el tema, podem veure la bibliografia però, com ja s’ha dit,
normalment es recuperen els articles més antics. El Citation Index el que permet és
visualitzar la bibliografia més actual, més recent i relacionada amb l’article inicial
del qual disposem en base a les cites. Per tant al llarg del temps, un article de
146
registres pot anar sumant cites i això és més útil que no pas el mètode tradicional
sobre el qual només teníem la informació més antiga.
SCI: 2006 2007 2008
3 ref. 2 ref. 1 ref. 2005 pub. 2005 2003 2002 2003 pub.
2000 1999
1999 pub
1999 1997
Documents que han citat al publicat l’any 2005.
References: número de referències bibliogràfiques que té aquest article, és a dir, les
cites que aquest autor ha fet d’altres documents. Com hem vist, el document té 22
referències bibliogràfiques, les quals podem visualitzar i són totes les que apareixen
a l’article, però no totes elles fan referència a altres articles de revista si no que
poden ser ponències de congressos, llibres, cartes... En elles apareixen l’autor, el
títol del document i la font on s’ha publicat. En algunes referències bibliogràfiques
veiem que el títol no surt, la raó és que els títols només surten quan són títols de
revistes que l’ISI controla, si no el títol de la revista no surt com es pot veure al
registre 4 de l’exemple sobre referències.
Si cliquem sobre qualsevol dels articles veurem el registre complert de l’article
referenciat per l’autor. Per exemple el número 1.
Tots ells són documents citats. Com ja s’ha dit, si no està el títol significa que aquell
document no està controlat per l’ISI ja sigui perquè no és un article de revista,
perquè el títol de la revista no el controla l’ISI o perquè en aquell any de publicació
de l’article, l’ISI no controlava aquella revista i per això no té l’enllaç.
Citation Map: forma gràfica de veure a qui s’ha citat i qui l’ha citat a aquest
article. Quan anem a Times Cited anem cap a articles més recents sobre la matèria.
Quan anem cap a References anem cap a articles més antics sobre la matèria que el
de la cerca original.
147
El Citation Map és una funció nova d’aquest any i és una forma gràfica de com es
relacionen els articles entre si. Per exemple, podem veure de forma gràfica fins a
dos generacions. A més també es pot escollir si veure només les cites anteriors, les
posteriors o ambdues alhora, que serà l’opció que escollirem a l’exemple.
Forward: quantes cites ha rebut l’article (els articles són més moderns).
Backward: són les cites citades per l’article (són més antigues).
Com són dues generacions, de cadascuna de les 22 cites que ha fet l’autor,
apareixen les corresponents cites fetes per aquests 22 altres autors.
Si anem a Apparence cada rectangle es pot ordenar per autors, països, etc. Inclus es
pot diferenciar als països, autors, etc, per colors, així es visualitza millor quins
països han citat més a l’autor. Aquesta informació és bàsica per l’autor.
Si ens posem sobre algun dels rectangles, el que ens apareix és la referència de
l’Andrews.
Time Cited
148
Les referències
149
150
Citation Map
151
152
153
A partir d’un registre es poden fer altres coses. Com ja sabem Web of Knowledge incorpora
vàries BBDDs i poden haver articles que estiguin en més d’una d’aquestes BBDDs que controla
i no tan sols al SCI. Si un article està en més d’una BBDDs podrem comprovar-ho a la columna
de la dreta: Additional Information aquí veurem les altres BBDDs que també controla el Web of
Knowledge així com l’índex d’impacte de la revista a la que està l’article ja sigui al Journal
Citation Reports com al Current Contents.
154
155
Altre funció és el Related Records a la columna de la dreta. Són registres relacionats amb la
cerca principal. Què és un registre relacionat? És un registre que està relacionat amb altre article
quan comparteixen com a mínim una referència bibliogràfica. Quantes més referències
comparteixin, més relació temàtica tindran entre ells.
Si cliquem a Visualized records els articles relacionats són els 494 que apareixen. A les
columnes grises que surten a la dreta Cited refs i Share refs.
Aquests articles relacionats no es separen dels resultats de la cerca combinada primera que es va
fer si no que serveix perquè potser algun article pot ser que no hagi estat mostrat a les
referències recuperades en un primer moment i per això es posa per ampliar més la cerca
relacionada amb l’article escollit.
156
El fet de que posi Consulta’l serveix per saber què podem fer amb aquest article. Si la revista
apareix està subscrita a la UB donaria la plana de l’editorial de la revista concretament a l’article
en pdf. Per tant des del registre a la BBDDs electrònica que té la UB.
157
158
Per altra banda què fer amb el llistat de resultats? Si recordem a la primera cerca combinada
teníem 371 resultats. Podríem analitzar els resultats mitjançant la funció Analyze Results que
permet agrupar algunes dades de cada registre segons un rànking, per exemple, volem saber
quins autors han publicat més sobre lactobacillus.
159
160
Buscaré per autors, tot i que es pot fer per altres camps. Es poden ordenar els resultats per ordre
de freqüència Record count o per ordre alfabètic dels autors Selected field.
Si el que volgués saber és quina revista publica més sobre el tema, en comptes de per autor
l’analitzaria per Source title.
161
Altre cosa a fer en el conjunt de resultats seria Create citation report, crear un informe de cites
que es pot crear amb qualsevol resultat d’una cerca, però té més sentit quan la cerca l’hem fet
per autor i no pel Topic.
162
________________________________________________________________-
INVESTIGADOR: C. Courtinat ACTIVITAT: Metge anestesista d'un hospital. PARAULES CLAU: Medicina. Anestesiologia. Farmacologia. Inhalació. Respiració. Analgèsia. Cloroform. Oxigen. PALABRAS CLAVE: Medicina. Anestesiología. Farmacología. Inhalación. Respiración. Analgesia. Cloroformo. Oxígeno. KEYWORDS: Medicine. Anaesthesiology. Pharmacology. Inhalation. Breathing. Analgesia. Chloroform. Oxygen. A.1. Ha sortit una convocatòria per fer estades com a professor convidat a universitats del Japó. Escollir-ne una que tingui estudis en el teu camp de recerca. Posar nom de la Universitat, Facultat i Departament i les dades necessàries per posar-se en contacte amb algun responsable del centre. A.2. Indicar la font consultada, com s'ha trobat la informació (índexs, paraules emprades per buscar, etc.) i la pàgina on aquesta apareix (si la font és impresa). La forma més ràpida de fer aquesta cerca seria mitjançant el World of Learning http://www.worldoflearning.com però actualment es troba fora
de Server.
Altre forma de cercar aquesta informació podria ser: Per posar-nos en contacte amb alguna persona responsable del Departament d’alguna facultat japonesa relacionada amb l’activitat relacionada amb C. Courtinat primer hem de localitzar posibles investigadors sobre Anestesiologia. Per a això cercarem articles relacionats amb aquestes matèries i els limitarem a escriptors que tinguin a veure amb universitats japoneses. Una de les fonts que ens permeten fer això és a les BBDDs de Science Citation Index.
1/ Cerquem només en BBDDs de ciències
Ara al camp topic hem de cercar aquells termes relacionats amb el nostre usuari/client
C.Courtinat per tant Anaesthesiology. Pharmacology. Inhalation. Breathing. Analgesia. Chloroform. Oxygen que representarem: Anaesthes* AND (Pharmaco* OR Inhalation OR Breath* OR Analges* OR Chloroform OR Oxygen) i en el camp adress hem de posar el país Japan i el tipus d’institució on volem que cerqui. En aquest cas és una universitat. Aquest camp tracta les institucions mitjançant abreviatures, per veure-les haurem de mirar com les abrevia a la llista que conté.
Com veiem és Univ. Aquest camp el representarem Japan AND Univ. Per altra banda també convé limitar els anys, per així tenir els resultats més actuals possibles, i limitarem a BBDDs de ciències. Els resultats que dona són 56:
El segon article ens dona una dues direccions i el e-amil d’un dels autors Yamakahe, M:
Tenim doncs dues universitats japoneses: Sapporo que és de medicina i Yamanashi que és per a la que anirem. Per posar-nos en contacte amb els membres d’una de les universitats haurem d’anar a un directori sobre organitzacions educatives, concretament al Universities Worldwide http://univ.cc/world.php
1/ Cerco a Organitzacions educatives. 2/ El recurs al qual em dirigeixo és al Universities Worldwide. 3/ L’accés és obert i vull conèixer la llista d’universitats mundials, ja que l’altre opció
seria la llista de les universitats nortamericanes, i de moment no la necessito. 4/ Hi ha un formulari ordenat per països. En aquest cas el que ens interessa és Japó, país pel qual hi ha 567 entrades d’universitats.
El resultat ens el dona en japonés, però adalt a la dret podem consultar la versió en anglès, més entenedora.
Si anem al mapa de la universitat Site map veurem els diferents departaments i subdepartaments i escoles en que es composa la universitat i entre ells, hi ha la Facultat de Medicina, l’àrea de Medicina Clínica i el departament d’Anestesiologia i els corresponents membres que el formen. En quant a la direcció, ens queda adalt de tot amb un número de telèfon, però és el de la universitat, no el del departament.
B.1. Haig de desplaçar-me a Gran Bretanya, on voldria posar-me en contacte amb investigadors per demanar-los col·laboracions per publicar articles a la revista científica especialitzada, de la qual en soc editor científic. En vull seleccionar dos i necessito els seus noms, l'organització a la que pertanyen i les seves dades de contacte. B.2. Indicar la font consultada, com s'ha trobat la informació (índexs, paraules emprades per buscar, etc.) i la pàgina on aquesta apareix (si la font és impresa).
C.1. Aprofitant la meva estada a Espanya, vull visitar una empresa relacionada amb la meva activitat, però abans voldria posar-me en contacte per veure si és possible la visita. Necessito saber el nom de l'empresa, les dades de contacte i el producte o servei que ofereix. C.2. Indicar la font consultada, com s'ha trobat la informació (índexs, paraules emprades per buscar, etc.) i la pàgina on aquesta apareix (si la font és impresa). D.1. Estic interessat a afiliar-me a una societat científica i, a ser possible, amb seu al país on desenvolupo la meva activitat. Vull saber el nom de la societat, les dades de contacte, la persona responsable i les seves activitats principals. D.2. Indicar la font consultada, com s'ha trobat la informació (índexs, paraules emprades per buscar, etc.) i la pàgina on aquesta apareix (si la font és impresa). E.1. Intentant de millorar econòmica i professionalment, desitjo contactar amb algun centre de recerca nord-americà que pugui necessitar investigadors de la meva activitat. He d'obtenir el nom de l'entitat, les dades de contacte i les seves línies d'investigació. E.2. Indicar la font consultada, com s'ha trobat la informació (índexs, paraules emprades per buscar, etc.) i la pàgina on aquesta apareix (si la font és impresa). F.1. He de planificar la meva assistència a congressos futurs. Prefereixo que se celebrin al meu país, si és possible, i només en vull seleccionar dos i he de saber el nom del congrès, l'entitat organitzadora i el lloc i data de celebració. F.2. Indicar la font consultada, com s'ha trobat la informació (índexs, paraules emprades per buscar, etc.) i la pàgina on aquesta apareix (si la font és impresa).
G.1. Estic tot just començant la meva tesi doctoral i m'agradaria informar-me de l'existència d'altres tesis ja llegides sobre el meu tema. Amb dos en tinc prou. He de copiar les dades bibliogràfiques (autor, títol, etc.) i saber si en puc obtenir una còpia. G.2. Indicar la font consultada, com s'ha trobat la informació (índexs, paraules emprades per buscar, etc.) i la pàgina on aquesta apareix (si la font és impresa). H. Vull recollir bibliografia d'altres autors sobre el meu tema per ajudar-me a desenvolupar les meves investigacions. Vull consultar tres bases de dades diferents. Haig de fer una cerca elaborada a totes elles i seleccionar l'article més interessant de cadascuna. A més, un col·lega m'ha dit que vol que li digui quins avantatges i inconvenients he trobat en el seu maneig, que faci una crítica, vaja, ja que ell també les vol consultar. BASE DE DADES 1: CERCA REALITZADA: ARTICLE ESCOLLIT: (autors, títol, revista, volum, fascicle, pàgines, any) CRÍTICA: BASE DE DADES 2: CERCA REALITZADA: ARTICLE ESCOLLIT: (autors, títol, revista, volum, fascicle, pàgines, any) CRÍTICA: BASE DE DADES 3: CERCA REALITZADA: ARTICLE ESCOLLIT: (autors, títol, revista, volum, fascicle, pàgines, any) CRÍTICA: I. Per valorar la meva activitat científica el meu centre vol saber el nombre de cites que han rebut els treballs que vaig publicar l’any 1995 i el nombre d’articles que els han citat en el període 1995-2004. J. Donat el gran auge que està tenint internet, vull dedicar-me a recollir recursos de tota mena que em puguin interessar de cara a la meva activitat. N'he de seleccionar un, indicant la seva adreça http, l'eina que he usat per trobar-la i les raons per les quals la trobo interessant.
Jordi Casadellà Saladas Fonts d’Informació en Ciència i Tecnologia Toni Pérez
1a. pregunta (10-10-08): El professor A. Schatzberg va estar de professor convidat a la Universitat de Barcelona, i ens ha trucat per demanar-nos si li podem donar el nº de fax del laboratori farmacèutic que fabrica a Espanya el medicament Reneuron 20 mg en càpsules, ja que els ha d'enviar una informació amb urgència. També vol saber si existeix alguna empresa que li pugui subministrar certes quantitats del principi actiu d'aquest medicament. Per desgràcia ens vam oblidar de demanar-li la seva adreça de correu electrònic per posar-nos en contacte amb ell. Heu d'obtenir la informació que us demana sobre el laboratori farmacèutic, les dades de contacte de l'empresa subministradora del producte químic del medicament i l'adreça de correu electrònic del professor per fer-li arribar la informació. Digueu quines fonts heu fet servir per trobar-ho en cada cas. Per trobar direccions d’empreses que produeixin determinats productes hi ha una interrelació. Això significa que moltes BBDDs de productes, alhora ens donen informació sobre l’empresa que els genera i viceversa. Com tenim el nom del producte sobre el qual volem extreure informació tant de l’empresa que el fabrica, com del seu principi actiu, escollim una BBDDs de productes, i concretament sobre productes mèdics.
I La BBDDs que s’ha utilitzat en aquest cas ha estat el Vademecum International [on line] perquè en ella, a més dels medicaments pel seu nom corresponent, trobarem els laboratoris que els fabriquen així com els principis actius que els formen. Aquesta BBDDs és de lliure accés pels membres de la Universitat de Barcelona.
Jordi Casadellà Saladas Fonts d’Informació en Ciència i Tecnologia Toni Pérez
En aquesta BBDDs es pot cercar per varios criteris, per laboratori, pel nom del medicament, pels principis actius, entre d’altres. Ara, el que ens interessa és cercar pel nom del medicament, de manera que a l’extensible cercarem per Nombre (del medicamento) i posem Reneuron.
Jordi Casadellà Saladas Fonts d’Informació en Ciència i Tecnologia Toni Pérez
A continuació ens surten els resultats concrets amb el nom d’aquest medicament, i les variants en les que ens el podrem trobar. Escollim la primera, ja que és la que és en càpsules i és la que ens demanen.
A continuació ens surten les característiques d’aquest medicament així com el laboratori que el fabrica i el principi actiu a partir del qual s’elabora aquest medicament.
Jordi Casadellà Saladas Fonts d’Informació en Ciència i Tecnologia Toni Pérez
2) Per cercar el laboratori s’ha de concretar la cerca. Si abans havia estat per nom del medicament, ara s’ha de concretar pel nom del laboratori. En aquest cas anem a la pestanya corresponent. Ens sortirà un llistat alfabètic a partir del qual podrem cercar Juste.
Ens surt la direcció, el telèfon i el fax, que l’usuari requereix.
Jordi Casadellà Saladas Fonts d’Informació en Ciència i Tecnologia Toni Pérez
3) Per trobar el principi actiu d’aquest medicament, hem de tornar a fer la cerca pel nom del medicament: Reneuron i clicar directament sobre el terme corresponent al PA (Principi Actiu).
II
Jordi Casadellà Saladas Fonts d’Informació en Ciència i Tecnologia Toni Pérez
En quant a la segona part de la segona part de l’exercici: trobar un proveïdor que ens subministri la substància podríem anar a ChemExper chemical directory, directori que a més d’informar-nos sobre les substàncies i el seu Registry Number ens proporciona proveïdors d’aquestes substàncies, en el nostre cas Fluoxetina Clorohidrato.
Com no sabem com es diu en anglès aquesta substància, fem una cerca simple per l’arrel de la paraula. Així veurem quins són els resultats que més s’adeqüen al nom que cerquem:
Jordi Casadellà Saladas Fonts d’Informació en Ciència i Tecnologia Toni Pérez
A la columna on posa supplier trobem els proveïdors d’aquesta substància
Jordi Casadellà Saladas Fonts d’Informació en Ciència i Tecnologia Toni Pérez
i si cliquem sobre el nom del proveïdor ens donarà les dades de contacte:
III Per saber la direcció de contacte del professor hem de dirigir-nos a una BBDDs bibliogràfica, com per exemple l’Science Citation Index Expanded (Thomson Scientific / ISI Web Services).
Jordi Casadellà Saladas Fonts d’Informació en Ciència i Tecnologia Toni Pérez
1) Fem una cerca per autor al Web of Sciences i restringim la cerca a Science Citation Index, (al final de la plana). En principi no cal limitar els anys.
Trobem els documents següents:
Jordi Casadellà Saladas Fonts d’Informació en Ciència i Tecnologia Toni Pérez
Si entrem en qualsevol d’aquests documents, ens dona la Universitat i el departament on podem trobar a l’autor/s del document, el problema és que, quan hi ha més d’un autor, no sabem a quin li correspon cadascuna de les direccions. Així que tractarem de trobar un article on estigui com a únic autor, o comparar amb varis articles on hi sigui i es repeteixin les direccions.
Jordi Casadellà Saladas Fonts d’Informació en Ciència i Tecnologia Toni Pérez
En aquest cas, el professor apareix com a únic autor. La direcció que haurem de buscar és la Universitat d’Estànford. Per a solucionar aquest dilema s’ha d’anar a l’American Universities
Jordi Casadellà Saladas Fonts d’Informació en Ciència i Tecnologia Toni Pérez
Un cop dins de la Universitat, a l’apartat.
Un cop dins de la plana web de la Universitat d’Stanford podrm veure a dalt a la dreta un cercador, el qual es pot fer servir per cercar persones que treballin a la institució, i el nostre usuari és un professor. Posem el seu cognom en el cercador, però especifiquem que és per a persones i no en el web.
Jordi Casadellà Saladas Fonts d’Informació en Ciència i Tecnologia Toni Pérez
El resultat de la cerca és el seu e-mail.
En cas de que el cerquéssim via Web, el resultat també seria vàlid:
Jordi Casadellà Saladas Fonts d’Informació en Ciència i Tecnologia Toni Pérez
ALIMENTS (AL):
BEGUDES
AIGUA aigua amb gas aigua sense gas
LLET
llet sencera llet semidesnatada llet desnatada
VI
vi blanc vi blanc d'agulla vi rosat vi negre
CERVESA
cervesa amb alcohol cervesa sense alcohol
SUCS
suc de taronja suc de préssec suc de poma
BEGUDES REFRESCANTS
cola taronja llimona
MENJAR
CARN
PEIX I MARISC
LLEGUMS
PASTA
SOPES, CREMES I CALDOS caldo de pollastre caldo de verdures crema de xampinyons
PRESENTACIÓ (PR):
ENVASOS
AMPOLLES Ampolles de vidre Ampolles de plàstic
LLAUNES
POTS DE VIDRE
BOSSES
TETRABRIKS Tetrabriks grans Tetrabriks petits
SENSE ENVASOS
PRODUCTES QUE HI HA AL SUPERMERCAT:
* FES CERQUES PER RECUPERAR ELS SEGÜENTS PRODUCTES. A)
AL=(Suc préssec OR Caldo pollastre) Si possés AND significaria que el que vull comprar és un producte amb carn i peix i no dos productes diferents. Si no posem el parèntesi el que ens donaria és que l’AND és el primer que fa la BBDDs per tant s’ha de tenir en compte, tot i que estan en camps diferents en aquest cas i no caldria posar-los, per a l’estructura de la cerca és millor marcar-ho.
AND
PR=Tetrabiks Aquesta cerca ens pot donar soroll ja que de suc de préssec hi ha de grans i de petits. Com que no hi ha de petits en caldo no caldria especificar petits, però en un futur podria haver caldos petits i ens poodria donar soroll- ----OR----- AND -------OR------ B)
AL=Peix i marisc
AND PR= Llaunes NOT Boses Si fos una consulta tot seguit seria AL=Peix i marsc AND( Llaunes NOT Boses) A vegades les eines per cercar a les BBDDs no fila prou fi. Així recuperarem llaunes de berberexos i la de tonyina però com a mínim no recuperarem la bosa de bacallà. Per elimnar la de tonyines i berberechos caldria que a AL especifiqués les llaunes de peix i marisc que hi ha però que la BBDDs no especifica
C)
AL=Llegums AND PR= Bosses OR Pots de Vidre No hi ha res que ens doni soroll en aquest moment, però en un futur si hi hagués llegums embasats en plàstic si que donaria soroll. D)
AL=(Carn OR Peix i marisc) NOT PR=Llaunes La carn que volem no està en bossa, però la carn que hi ha està en bossa i sense bossa. Per tant ho volem tot. Si fem peix i marics sense embasos. Això donarà soroll però es tracta de que doni el minim soroll possible. Tindriem el campofrio i els musclos sense llauna i el pollastre. i en la cerca més. Si posem AL (CarnOR O Peix) AND PR =(sense envasar OR Boses) Aqui tindriem el soroll del bacallà i el campofrio i els musclos. Convindria doncs posar la carn i què vull de la carn i OR i el peix i que vull del peix. AL= CARN OR Peix i marisc AND PR=sense envasos AL= CARN OR (Peix i marisc AND PR= sense envasos) Si s’hagués de fer seguit Aquesta cerca és la més concreta ja que ens dona la carn i el peix, però aquest últim sense embassos, i la carn ens la donaria amb tots els envasos és a dir bosses i sense bosses, que és el que volem. Donaria soroll del campofrio i del pollastre i dels musclos sense enbassar.
E)
AL= Peix i marisc OR cola OR Crema de xampinyons AND PR= Llaunes AL= (Peix i marisc OR Cola OR Crema de xampinyons) AND (PR=Llaunes) Els musclos en llauna i les almejas en llauna serien soroll. Podriem tenir soroll en un futur si sortís la crema en bosses. F)
AL= Cervessa sense alcohol OR Cola OR Aigua amb Gas AL=(Cervessa sense alcohol OR Cola OR Aigua amb Gas) No cal especificar el PR perquè els embasos de begudes només hi ha altres embasos, però si hi hagués ampolles de vidre seria AL=(Cervessa sense alcohol OR Aigua amb Gas OR (Cola NOT PR= vidre) G)
AL=Sopa de verdures OR caldo de vedella OR Peix i Marisc AND PR= Bosses AL=(Sopa de verdures OR caldo de vedella OR Peix i Marisc) AND (PR= Bosses)
* ALIMENTS LÍQUIDS AMB INGREDIENTS D’ORIGEN ANIMAL I ENVASATS AMB TETRABRIK AL=(Llet OR Caldo de pollastre OR Caldo de vedella) AND PR=Tetrabick * ALIMENTS D’ORIGEN ANIMAL SENSE ENVASAR AL=Carn OR peix i marisc AND (PR=Sense embassos) La llet és d’orígen animal però no està enbassada. Els caldos tampoc perquè tots estàn embasats * ALIMENTS ENVASATS EN POTS DE VIDRE PR=Pots de vidre A vegades hi ha termes que limiten la cerca en aquest cas pots de vidre, per tant no cal que ens compliquem la vida. Amb pots de vidre ja ens dona el resultat pertient. * BEGUDES AMB ALGUN TIPUS DE GAS AMB INGREDIENTS D’ORIGEN VEGETAL SENSE ENVASAR EN AMPOLLES DE VIDRE AL=(Vi blanc d’agulla té algun tipus de gas OR Cervessa OR begudes refrescants) NOT (PR=Ampolles de vidre)
