Jaume Pahissa i Jo

Barcelona, 1880 - Buenos Aires, 1969

Artista català universal

Músic, compositor, director d'orquestra, pedagog,

crític i renovador del llenguatge musical...Tota una vida dedicada a la música.

Qualificat per Eugeni d’Ors com a músic noucentista.

Josep Pla el va definir: “no només és un artista: és, a més, un home d’idees —dues coses que en el nostre país no s’han donat gaire en la mateixa

persona”.

De nissaga artísticaFill de Jaume Pahissa i Laporta

(Sants, 1846 - Barcelona,1928), dibuixant, il·lustrador i pintor paisatgista contemporari de Gaudí, Rusiñol, Utrillo, Cases.

Buscà las claus dels apassionats misteris de la tècnica compositora en els coneixements d'un músic ja consagrat com Enric Morera.

Modernista, noucentista

Submergit en l’ambient de la Barcelona modernista,freqüentà les tertúlies dels Quatre Gats, La Punyalada, l’Ateneu Barcelonès.

Col·laborador habitual de revistes literàries i de crítica musical com “Catalunya Nova”, “La Publicitat”, “Pèl & Ploma”.

Compartí amistat i inquietuds amb els principals artistes i pensadors de l’època: Enric Granados, Eugeni d’Ors, Pau Casals, Manuel de Falla, Francesc Pujols, Pompeu Gener, Rafel Moragas, Enric Morera, Margarida Xirgu, Conxita Badia...

Pedagog, musicòlegFou professor del Conservatori Superior de

Música del Liceu i director de l'Escola Municipal

de Música de Barcelona.

Va escriure importants tractats musicals.

La influència de Wagner, Beethoven i Strauss, i les tendències de modernitat en el món musical internacional, el van portar a crear un sistema de composició que anomenà Sistema Intertonal o de

la “dissonància pura”.

La seva música

Jaume Pahissa ens ha deixat una extensíssima producció musical que comprèn obres

simfòniques, òperes, música teatral, sardanes, música coral, peces per a piano, música de

cambra...

Entre la seva música simfònica destaca:

1905. Trio per a petita orquestra de corda1905. A les costes mediterrànies. Simfonia. Obertura per a orquestra.1905. El combat. Poema simfònic per a orquestra.1908. El camí. Poema simfònic per a orquestra.1919. Nit de somnis. Poema simfònic per a orquestra.1925. Monòdia. Simfonia per a orquestra.1926. Suite intertonal. Simfonia per a orquestra.1941. Muntanyes del Canigó (Canción del pastor). Per a soprano i orquestra.

Música escènica destacada:

1898. Èdip rei.1906. La presó de Lleida1910. Canigó.1912. Gal·la Placídia.1919. La Morisca.1923. Marianela.1928. La princesa Marguerida.

Principals peces de música de cambra:

1900-1905. Peces líriques (piano).1904. Sonata Fantasia (piano).1906. Sonata per a violí i piano.1916-1919. Escenes catalanes.1933. Quartet (dos violins, viola i violoncel).

Obres per a solista vocal amb acompanyament de cambra:

1908. Per un bes (veu i piano) (Poesia de Josep Lleonart).1916. Cançó del lladre (veu i piano).1920. El bastó (veu i piano) (Poesia Joan Pijoan, traducció francesa d'Alfons Maseras).1922. Rosa (veu i piano; versió per a orq) (Lletra de Jaume Pahissa) .1930. Madrigal A la manera de "El Tasso".1931. La promesa (veu i piano).1940. Canciones populares catalanas (veu i piano).

Compromès amb el país, marcat per

l'exili

En plena guerra civil, dirigí l’Escola Municipal de Música de Barcelona i escriví la músicade la pel·lícula Aurora de esperanza, produïda per SIE Films.

L’agost de 1937, contractat per Radio El Mundo de Buenos Aires, va marxar a l’Argentina

acompanyat de tota la seva família.

El 18 de desembre del mateix any estrenava en aquell país la Cantata en la tumba de García

Lorca,interpretada per Margarida Xirgu.

La fi de la guerra i la derrota de la República van representar el seu exili definitiu. Només féu una

breu visita a Barcelona el 1961.

Com per a molts altres artistes catalans, la guerra

i l’exili representaren per a ell l’arraconament i l’oblit.

Les generacions actuals de Catalunya no coneixen

un dels músics més importants d'aquest país, perquè la difusió de la seva música ha estat molt

minsa i les seves obres més rellevants operístiques

i simfòniques no s’han programat mai. Avui, moltes

de les obres de Jaume Pahissa resten sense editar, enregistrar i interpretar.

La FundacióJaume Pahissa

La Fundació Jaume Pahissa neix amb la finalitat de divulgar l’obra del músic Jaume Pahissa, i tornar al lloc que li correspon un dels músics

catalans i universals més importants del segle XX.

La seva obra ha de tornar a Barcelona, on el mestre mereix tenir un espai obert a la consulta i on es pugui disposar de les partitures per poder-

les interpretar.

Els objectius de la Fundació Jaume Pahissa són:

• Divulgar la seva obra a Catalunya i a tot el món.• Reunir, classificar i condicionar l’obra a la seu de la Fundació. • Representar una òpera de Jaume Pahissa al Liceu de Barcelona.• Posar el seu nom a un carrer o una plaça de Barcelona.• Posar el seu nom a una aula del Conservatori Municipal de

Música de Barcelona.• Repatriar les despulles del mestre i de la seva esposa,

Montserrat Campà, en l’actualitat a Buenos Aires.• Enregistrar les seves obres.• Traslladar el patrimoni literari i artístic de Buenos Aires a

Barcelona i instal·lar-lo a la seu d la Fundació.