Post on 08-Jul-2015
Josep Renau i el fotomuntatge
La seua vida( València 1907, Berlín Orintal 1982)
Al seu cas vida i ideologia i creació artística estaníntimament unides, naix a Valèmcia al 1907 i es graduà aL´Escola de Belles Arts de Sant Carles al 1925, centre al qual vaexercir com a professor de dibuix desde 1932 fins al 1936. Elseu compromís polític el portà a ingressar al Partit Comunista al1931 tot utilitzant la seua obra artística com a arma depropaganda revolucionària als servei dels seus ideals polítics.L´any posterior es casa amb Manuela Ballester. Al 1935 funda larevista “ NuevaCultura” i col.labora amb “ La Verdad”, sensedeixar de banda la seua producció cartellística.
Al 1936 és nomenat Director General de Belles Arts i coma tal encarregat de salvaguardar el patrimoni artístic de ladestrucció provocada per Guerra Civil, de fet al al 1937durant la preparació del pavelló espanyol de l´exposició deParís, encarrega a Picasso la realització del Guernica. L´anyseguent és nomanat Director General de Propaganda Gràfica.
Al 1939 s´exilià no retornant a l´Estat Espanyol fins 1976,amb la mort de Franco. Durant l´exili, primer a Mèxic i després al´antiga República Democràtica Alemanya el.laborà la seua obramés famosa, la série de fotomuntatges arreplegats al llibre “Fata Morgana USA, the American Way of Life”. Al 1979 crea laFundació Renau per tal de fer conèixer la seua obra a territorivalencià, al 1982 quan preparaba la seua definitiva tornada aValència mor a l´edat de 75 anys.
• La seua obra, el compromís polític:• Com ja hem vist l´obra de Renau es fruit del seu temps (Guerra Civil Espanyola i Mondial, Divisió del Món en Blocs…) i delseu compromís polític i social. El seu és un art combatiu quetracta de conmoure, amb intencionalitat ideològica, apartat del´art per l´art fet només per agradar la sensibilitat del´espectador.• Partint de la cartelleria i amb influències Da-Da iSubrrealistes, arriba al foto-muntatge tot utilitzant imatges dela publicitat i els mitjans de comunicació de mases per llançarmissatges en la direcció contrària. Adiferència d´altres artistescom John Heartfield ell utilitzarà elcolor com a element dedenúncia convinant-ho amb el blanc i el negre.• El procés de creació era totalment artesanal, retallant ipegant manualment les imatges tretes de la premsa gràfica ipintant manualment, sense les possibilitats que la informàtica potoferir actualment. Renau tractà temes tan actuals com elbelicisme,el racisme, la utilització de la Dona com a mercaderia,el racisme, la fam del Tercer Món i la crítica a la política delsUSA i el retall de les llibertats, temes encara candents.
Dreta Renau poc abans de la seua mort i portada del seu llibre “ Fata Morgana” amb els fotomuntatges de l´American Way of Live.
“ PAX AMERICANA” “ CELEBRITATS NORDAMERICANES”
“ LA GRAN DESFILADA”“ EL PRESIDENT PARLA DE PAU”
“ OMBRES EN LA PLANTACIÓ” “ ORGASME RACIAL”
“MISS BISTEC DE XICAGO”“ UN DONATIU PER ALS POBRES FAMOLENCS”
“ EL FASCINADOR REI DEL PETROLI” “ CAPITALISME POPULAR”
“ RÈQUIEM PER A UN COLOM” “ COCA-COLA VERSUS PEPSI-COLA”
“ SEGURETAT NACIONAL” “ EL SABI I LES BÈSTIES”
“ AH, QUE BELLA ÉS LA GUERRA!”
Tot i ser la més coneguda “ The Amwerican Way of live” no representa la totalitat de la seua obra, tant política com comercial.
En quant a l´obra política Renau realitzà cartelleria de propaganda durant la Guerra Civil Espanyola com els eixemples de l´esquerra.Un cop exiliat a Mèxic col.laborà amb el cartellista Diego Rivera i a la RFA treballà en una série pareguda a la dedicada als EEUU però dedicada a la RDA. Implicat amb els esdeveniments espanyols també feu muntatges com els del costat. Als darrers anys de la seua vida col´laborà amb el valencianisme polític d´esquerres com es pot vore a l´ultima pàgina.
Pel que fa a l´obra gràfica comercial i per encàrrec destaca la cartelleria de cine i el cartell del balneari de Les Arenes, a València.
Esquerra cartell dedicat Ovidi Montllor i dalt “ Recollons Beach”, cartell satíric alusiu a l´urbanització del Saler, durant els anys finals de la dictadura franquista es decidí la destrucció de la pinada i el cordó dunar del Saler per a construir Golf, urbanitzacions i apartaments i la conversió del Llit Vell del Túria en autopista, la reacció popular foren les campanyes “ El Saler és nostre i el volem verd” i “ El riu és nostre i el volem verd” que aconsseguiren aturar els dos projectes.
Tot i l´exili Josep Renau es mantenia informat de la realitat social i política del País Valencià, tot col.laborant amb els movimentys socials i polítics que li eren més pròxims com el valencianisme polític i les personalitats que durant el franquisme lluitaren pel reconeiximent de la llengua i la cultura pròpies.