La incidència de la crisi sobre - IDES | Institut …...Josep Maria Renau La seguretat i el...

La incidència de la crisi sobre la prevenció i la seguretatLa previsió social en el context econòmic actual

Director: Josep Cercós

José Luis Pérez TorresArnau QueraltPere TorresJosep Maria RenauJordi MartínezJosep Lluís PedragosaDiego TorrenteManel MedinaRosa GispertRicard Tresserras

La previsió social en el context econòmic actual

La incidència de la crisi sobre la prevenció i la seguretat

IN

FO

RM

E2

00

9D

EL

’O

BS

ER

VA

TO

RI

DE

LR

IS

C

Sota les sancions establertes per les lleis, queden rigorosament prohibides, sense l’autorització per escrit del copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment –incloent-hi la reprografi a i el tractament informàtic– i la distribució d’exemplar d’aquesta edició mit-jançant lloguer o préstec públic

c 2009, Institut d’Estudis de la Seguretat

Edició: Institut d’Estudis de la Seguretat, Passeig de Gràcia, 50, 5a planta. 08007 Barcelona.

Direcció de l’Observatori del RiscJosep Cercós

CoordinacióImma RosDolors Barmona

Revisió lingüísticaL’Apòstrof

Disseny i maquetacióEstudi Freixes

ImpressióSprint Copy

Primera edicióDesembre de 2009

ISBN: 978-84-613-5810-6Dipòsit legal: xcxxxcxcxc

5

Equip redactor

Josep CercósDirectorEnginyer tècnic industrial; Honorary Degree en Ciencias empresarials. És president del Grup JC (Enginyeria, Consultoria i Serveis); soci-director per Catalunya, Balears i Aragó del Grupo-10 (Peritatge i dictàmens de sinistres, Gerència de Riscos) i representant espanyol a la FUEDI (European Loss Adjusting Expert). Tresorer, president de la Comissió de Prevenció i Assegurances de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona; membre del Consell General de la Fira de Barcelona; vicepresident del Cercle d’Empresaris del Vallès, és també vicepresident de la Fundació Catalana de Seguretat Viària.Amb anterioritat va ser CEO per Espanya del Grup Assegurador Winterthur (1983-1995), president perEspanya i CEO Ibèric (1995-2000) i va ocupar diferents càrrecs directius a Bèlgica i Suïssa (1979-1981 i 1988-2000); conseller del Consorcio de Compensación de Seguros i del Pool espanyol de grans riscos; president de la Unió Catalana d’Assegurances (1990-1997), membre dels Comitès Executius d’UNESPA, ICEA i Foment del Treball, president de l’Associació Hispano Suïssa; conseller de la Fundació Güttmann; president d’Automòbils del Comitè Europeu d’Assegurances (2001-2005) i vicepresident de la Junta de Compensació que va desenvolupar l’Illa Diagonal.

José Luis Pérez Torres Efectes de la crisi econòmica sobre la previsió social. Conseqüències a mitjà i llarg terminiDoctor en Ciències Econòmiques i Empresarials, llicenciat en Dret, actuari d’assegurances, màster en direcció d’empreses per ESADE i PADE l’IESE, és professor titular d’universitat i director dels màsters i cursos de postgrau de Direcció Asseguradora de la Universitat de Barcelona. Paral·lelament a l’activitat universitària, ha estat director general i conseller d’entitats asseguradores, membre del consell directiu de la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores (UNESPA), vicepresident de la Investigació Cooperativa entre Entitats Asseguradores (ICEA) i conseller del Consorci de Compensació d’Assegurances i de la Junta Consultiva d’Assegurances del Ministeri d’Economia. És Premi Internacional d’Economia Juan Carlos I.

Arnau QueraltRisc ambiental: les aparences de la crisi enganyenLlicenciat en ciències ambientals per la UAB i màster en gestió pública (ESADE, UAB, UPF), és assessor en estratègia i comunicació institucional, i en sostenibilitat.Al llarg de la seva carrera professional ha combinat el treball com a assessor independent en l’àmbit de la gestió

pública, la planifi cació ambiental i l’estratègia institucional pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i l’Observatori del Paisatge, entre d’altres, amb responsabilitats tècniques en institucions públiques, com ara la coordinació tècnica del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), la representació del CADS a la xarxa European Environment and Sustainable Development Advisory Councils (EEAC) o la Secretaria de la Comissió de Coordinació per al Desenvolupament Sostenible, adscrita al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.També ha estat director del Patronat Català ProEuropa i membre del Consell de Govern i del Consell Acadèmic de l’Institut Universitari d’Estudis Europeus. Des de l’any 2006 és vicepresident del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB).Autor i editor de diverses publicacions sobre medi ambient i desenvolupament sostenible, des de 1999 ha estat professor en màsters i cursos de postgrau (UAB, UPC, Universitat Ramon Llull i European Institute of Public Administration – European Centre for Regions).L’any 2003 va ser membre del comitè tècnic i científi c del projecte INTERREG III B MEDOC - ENPLAN d’avaluació ambiental de plans i programes.

Pere TorresRisc ambiental: les aparences de la crisi enganyenBiòleg i ambientòleg, actualment és conseller tècnic de l’Institut Cerdà, on s’ocupa especialment dels projectes de territori i sostenibilitat. Amb anterioritat, ha exercit la seva activitat a l’administració pública (en l’àmbit de la planifi cació ambiental i la planifi cació territorial), a la universitat (professor associat de la UAB i, posteriorment, hi ha participat en formació de tercer cicle) i en la consultoria sobre gestió pública (director adjunt de l’Institut Internacional de Governabilitat). Ha tingut també experiència en el món local. Publica regularment treballs sobre la seva matèria d’especialització i articles d’opinió.

Josep Maria RenauLa seguretat i el manteniment en temps de crisiEnginyer químic de l’Institut Químic de Sarrià i per l’Escola d’Enginyeria Química de Tolosa de Llenguadoc, i doctor en ciències químiques per la Universitat de Barcelona (UB).Actualment és professor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i director de l’Entitat Avaluadora de Riscos de la URV. Ha treballat en plantes de producció química, en enginyeries i en consultories de seguretat. Ha estat director general de la Fundació URV, professor de nombrosos cursos de seguretat i medi ambient i ha col·laborat en un gran nombre d’estudis i projectes en el camp de la seguretat industrial i el medi ambient. També ha publicat una desena d’articles en revistes especialitzades.

6

Jordi MartínezAugmenta la sinistralitat laboral?Enginyer tècnic industrial i llicenciat en Geografi a i His-tòria. Està vinculat al món de la prevenció de riscos labo-rals des de l’any 1975, i actualment és director del Cen-tre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball del Departament de Treball, a Barcelona. Va ser membre del desaparegut Consell Català de Seguretat i Salut Laboral i de la Comissió Territorial de Barcelona. Ha participat en diversos projectes d’estudi i investigació sobre temes relacionats amb la seguretat i la salut laboral i és autor de la publicació anual sobre sinistralitat laboral del De-partament de Treball. Forma part i presideix el grup de treball sobre accidents de treball creat per la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball a Madrid.

Josep Lluís PedragosaCrisi i seguretat viàriaEnginyer industrial. Pertany per oposició a l’escala tècnica de la Direcció General de Trànsit del Ministeri d’Interior on va ocupar la Subdirecció General de Cir-culació. En aquesta branca va treballar set anys en la Gerència i la Direcció de l’Institut Català de SeguretatViària de l’aleshores Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. També per oposició pertany al Cos d’Inspectors de Treball i Seguretat So-cial del Ministeri de Treball i Immigració, i ara ma-teix exerceix a la Inspecció de Barcelona. Fou gerent d’obres, instal·lacions i subministraments a l’Insalud (amb rang de sotsdirector) i el primer director de l’Institut Català de la Salut; a més, durant set anys fou gerent de l’Àrea Centre de l’ICS del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalun-ya. Actualment és professor col·laborador del Centre d’Ergonomia i Prevenció de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Idustrial de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on coordina els cursos de l’especialitat d’investigació d’accidents laborals i de trànsit i de seguretat laboral i viària.

Diego TorrenteCicles econòmics i seguretat ciutadanaProfessor titular d’universitat al Departament de Socio-logia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona (UB), és membre del Grup d’Investigació sobre Poder i Privilegi de la UB i actualment coordina el graduat en criminologia i política criminal d’aquesta universitat. És doctor en sociologia per la UB i màster (MSc) en Criminal Justice Policy per la London School of Economics and Political Science i té estudis a la Uni-versitat de Califòrnia, Berkeley, i a la Universitat de Michigan (Ann Arbor). Ha fet investigació en les àrees de seguretat, organitzacions i professions. Ha estat in-vestigador del Centro de Investigación Científi ca y Tec-nológica, del Plan Nacional de la Ciencia, del Col·legi de Metges de Barcelona, de l’Institut Català del Con-sum i de nombrosos ajuntaments. Ha estat becari FPI del Ministeri d’Educació i Ciència, ha participat com a contact point espanyol a l’European Union Crime Pre-

vention Network i ha fet de representant espanyol a l’Acció COST A10, Defence Restructuring and Conver-sion, i actualment a l’Acció COST 25, Small Arms andthe Perpetuation of Violence, de la Unió Europea. Ha estat coordinador de l’especialitat de sociologia de la seguretat al programa de doctorat en Sociologia de la UB. Autor o col·laborador d’una quinzena de llibres, com ara Desviación y delito, Cultura de la seguridad ciudadana en España, La sociedad policial: Poder, tra-bajo y cultura en una organización local de Policía i Encuestas telefónicas y por correo, ha publicat nombro-sos articles sobre temes metodològics, organitzatius, criminològics i de seguretat a la Revista Española de Investigaciones Sociológicas, Revista Internacional de Sociología, Sistema, Temas para el Debate, etc., i ha participat en nombrosos congressos nacionals i inter-nacionals.

Manel MedinaLa xarxa Internet com a xarxa socialCatedràtic d’arquitectura de computadors (seguretat informàtica) a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), és director de l’esCERT-UPC, equip de seguretat de la UPC i director del Centre d’Aplicacions d’Internet a la UPC (cANet-UPC). És soci fundador de TB-Security SL/InetSecur SL (empresa de serveis de seguretat), Se-Market SA (empresa de serveis de PKI, Safelayer Secure Communications SA (productora de programes PKI), Ready People (gestió de comunitats i localització en te-lefonia mòbil), ADDA Documental SL (cercadors, multi-lingüisme i compulsa-e) i vocal i fundador de Consorcio Digital (associació per a la promoció de la digitalització de documents i factura-e). També és membre d’ESRAB (European Security Research Advisoriy Board) i ESRIF (European Security Research and Innovation Forum) per assessorar la Comissió Europea en la defi nició dels plans d’I+D+I en seguretat en el VII Programa Marc.

Rosa GispertEfectes de la crisi sobre la salutLlicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona (UB), diplomada en estadística i epide-miologia per la Universitat Pierre et Marie Curie, de París, l’any 1985. És especialista en medicina del tre-ball, en medicina preventiva i salut pública i doctora en medicina i cirurgia per la UB. Actualment és la cap del Servei d’Informació i Estudis de la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Ricard TresserrasEfectes de la crisi sobre la salut Llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), màster en salut pública per la Uni-versitat de Barcelona (UB) i doctor en medicina per la UB. Actualment és el subdirector general de Planifi ca-ció Sanitària de la Direcció General de Planifi cació i Avaluació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

7

SumariPresentació ................................................................................................................... pàg 9

La visió del director .................................................................................................... pàg 13

1. Efectes de la crisi econòmica sobre la previsió social ............................................. pàg 21 1.1 Com fi nançar una vida cada vegada més llarga .............................................. pàg 23 1.2 Els quatre pilars per al fi nançament de la previsió social ............................... pàg 24 1.3 Els sistemes de fi nançament de la previsió social ........................................... pàg 25 1.4 Riscos que afecten els sistemes de previsió social ........................................... pàg 27 1.5 Els riscos del sistema de repartiment .............................................................. pàg 27 1.6 Riscos dels sistemes de capitalització ............................................................. pàg 30 1.7 Desequilibris horitzontal i vertical del sistema públic ..................................... pàg 30 1.8 Per què empitjora el desequilibri de la Seguretat Social? ............................... pàg 33 1.9 Un sistema generós ........................................................................................ pàg 34 1.10 El cost de la previsió social pública i el PIB .................................................... pàg 36 1.11 Quins factors econòmics agreugen la crisi de les pensions a Espanya, en relació amb altres països? ......................................... pàg 38 1.12 La crisi actual i la Seguretat Social ................................................................. pàg 38 1.13 Com actua la crisi sobre el sistema de Seguretat social? ................................ pàg 40 1.14 És possible un canvi de model? ...................................................................... pàg 40 1.15 És conscient la població del que costa la protecció social? ............................. pàg 41 1.16 Què es fa a Europa i al món? ......................................................................... pàg 42 1.17 Els sistemes privats complementaris............................................................... pàg 43 1.18 Quin pes tenen actualment els sistemes privats de pensions sobre el conjunt de la previsió social?.............................................. pàg 44 1.19 El segon pilar: la previsió social complementària professional ....................... pàg 45 1.20 Baixa rendibilitat dels plans de pensions d’ocupació ...................................... pàg 47 1.21 Els plans de pensions i les assegurances de vida d’estalvi individuals ............ pàg 48 1.22 Rendibilitat dels plans de pensions individuals .............................................. pàg 49 1.23 El quart pilar .................................................................................................. pàg 50

2. Risc ambiental: les aparences de la crisi enganyen ................................................ pàg 51 2.1 El marc conceptual ......................................................................................... pàg 53 2.2 Les fi losofi es estratègiques ............................................................................. pàg 56 2.3 El decreixement no fi losòfi c ........................................................................... pàg 59 2.4 Les dades més pròximes (en el temps i en l’espai) ........................................ pàg 61

3. La seguretat i el manteniment en temps de crisi .................................................... pàg 65 3.1 Preàmbul ........................................................................................................ pàg 67 3.2 Classes de manteniment ................................................................................. pàg 68 3.3 Base matemàtica ............................................................................................ pàg 69 3.4 Relació entre manteniment i risc .................................................................... pàg 71 3.5 Conclusió ....................................................................................................... pàg 72

8

4. Augmenta la sinistralitat laboral? .......................................................................... pàg 73

5. Crisi i seguretat viària ............................................................................................ pàg 81 5.1 Objecte ........................................................................................................... pàg 83 5.2 La via ............................................................................................................. pàg 83 5.3 Vehicle ............................................................................................................ pàg 86 5.4 Persona ........................................................................................................... pàg 90 5.5 Conclusions generals ...................................................................................... pàg 91

6. Cicles econòmics i seguretat ciutadana .................................................................. pàg 93 6.1 Plantejament .................................................................................................. pàg 95 6.2 Estudis sobre economia i seguretat ciutadana ................................................ pàg 95 6.3 Experiències anteriors .................................................................................... pàg 98 6.4 Anàlisi prospectiva ....................................................................................... pàg 100

7. La xarxa Internet com a xarxa social .................................................................... pàg 107 7.1 Risc de la informació a la xarxa .................................................................... pàg 109

8. Efectes de la crisi sobre la salut ............................................................................ pàg 119

Semàfors de risc ....................................................................................................... pàg 129 Semàfor del risc ambiental ........................................................................... pàg 131 Semàfor del risc viari ................................................................................... pàg 132 Semàfor del risc d’inseguretat ciutadana ...................................................... pàg 135 Semàfor del risc laboral................................................................................ pàg 138 Semàfor del risc d’inseguretat a la xarxa ...................................................... pàg 139

9

Presentació

11Presentació

Des del 2001 l’Institut d’Estudis de la Se-guretat (IDES) edita i presenta l’Obser-vatori del Risc. L’IDES és una fundació privada sense ànim de lucre del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barce-lona i del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la missió d’augmentar la capacitat social de coneixement, anàli-si, previsió, minimització i control del risc. Tot això ho fa mitjançant la realització de serveis, estudis i activitats de promoció, di-fusió i comunicació. La fundació s’estruc-tura en base a dues línies de treball: la generació de coneixement i la realització d’estudis tècnics.

L’Observatori s’inclou dins la generació del coneixement amb l’objectiu de ser una pla-taforma estratègica per a l’anàlisi del risc. Els objectius que es fi xen són els d’escrutar i analitzar el conjunt d’efectes negatius (o ris-cos) de la trajectòria de desenvolupament de la nostra societat i presentar-los periòdica-ment; proporcionar dades rigoroses als res-ponsables polítics i socials, sensibilitzar l’opi-nió pública i col·laborar en la creació d’una cultura de la seguretat i la sostenibilitat.

Aquest any hi ha força novetats. En primer lloc s’ha produït un relleu en la direcció; el Sr. Jaume Curbet ha passat el testimo-ni i el nou repte al Sr. Josep Cercós. Però aquest no és l’únic canvi. Durant el 2008 es va revisar amb profunditat tot el projecte per tal d’actualitzar-lo i adequar-lo a les ne-cessitats del moment. Fruit d’aquesta feina, Josep Cercós va rebre com a encàrrec una nova proposta d’estructura de l’Informe i la petició de canviar el disseny i el format dels informes de l’Observatori del Risc.

És la nostra satisfacció, com a president i vicepresident de la fundació, afi rmar que no només el nou responsable ha recollit el tes-timoni, sinó que les seves aportacions han fet possible parlar d’un Observatori del Risc 2.0. Així, el projecte actual queda confi gu-

rat amb tres línies de treball: els informes anuals, els Indicadors de Risc, que es poden consultar a la web de la fundació (www.se-guretat.org), i els estudis específi cs.

Amb aquests canvis l’Observatori es reafi r-ma com a plataforma d’anàlisi permanent del risc que ofereix un punt de vista estra-tègic del model actual de societat. Així, vol posar de manifest els relleus propis de la conjuntura econòmica i social de cada mo-ment. Aquesta intenció és manifesta en el nou Informe que teniu a les mans i que pretén fer anàlisis exhaustius sobre aquells temes d’actualitat que més interessen a la societat, però amb una visió del risc multi-disciplinària i amb la voluntat d’oferir infor-mació clara i el més detallada possible. És en aquest sentit, i com a síntesi del treball dels Indicadors de Risc, que s’inclou el Se-màfor del risc al fi nal de l’Informe 2009.

Aquest Semàfor del risc que no és res més que el resultat de sintetitzar i fer visible, amb un sol cop d’ull, les tendències d’alguns dels Indicadors del risc que els nostres ex-perts analitzen any rere any.

“La incidència de la crisi en la prevenció i la seguretat” és el fi l conductor de l’Infor-me 2009. Així, els autors que cada any col-laboren amb els informes de l’Observatori han analitzat les relacions entre l’actual crisi econòmica i la seguretat, tot fent previsions sobre el possible devenir dels diferents riscos.

L’elaboració de l’Observatori del Risc, tant l’Informe que esteu llegint com els Indica-dors disponibles a la web, ha estat possible, i així ho volem manifestar, gràcies a l’esforç i el treball d’un equip prestigiós d’experts que ha treballat de valent per aconseguir un document actual i rigorós.

L’edició de La incidència de la crisi sobre la prevenció i la seguretat. Informe 2009 de l’Ob-servatori del Risc ha estat possible gràcies a

12La incidència de la crisi sobre la prevenció i la seguretat

totes les entitats que ens han donat suport econòmic. Esperem que aquest nou Obser-vatori del Risc, revisat i renovat, compleixi les expectatives de totes les entitats que ens han donat suport econòmic i esperem poder seguir comptant amb elles en el futur.

Esperem que aquests nous continguts i la nova manera d’oferir la informa-ció us faci més àgil la lectura i que pugueu aprofitar millor, gràcies al nou format, les dades i les reflexions que aporta.

Joan Vallvé i RiberaPresident de l’IDES i degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Joan Ribó i CasausVicepresident de l’IDES i degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona

13

La visió del director

15

Josep CercósLa visió del director

1. Introducció

En els primers anys del tercer mil·lenni, el futur de la previsió social és un dels reptes estratègics principals als quals s’enfronta la nostra societat; la seva evolució tindrà importants conseqüències per a l’econo-mia, la competitivitat de les empreses, l’organització del treball, la prevenció, la gestió de la salut i el nivell de benestar de les persones. Per tot això, hem seleccio-nat la “previsió social” com a tema con-vidat de l’Informe 2009 de l’Observatori del Risc.

L’article ha estat desenvolupat pel profes-sor José Luis Pérez Torres, qui, a banda de la seva capacitat en l’àmbit docent i la investigació, té una dilatada experièn-cia com alt directiu en el sector assegura-dor: director general en tres assegurado-res destacades, conseller del Consorci de Compensació d’Asseguradores, membre dels comitès executius de la Unió Espa-nyola d’Entitats Asseguradores i Reassegu-radores (UNESPA) i de la Unió Catalana d’Entitats Asseguradores i Reassegurado-res (UCEAC) i vicepresident d’Investigació Cooperativa entre Entitats Asseguradores (ICEA).

Des de molt jove, el professor Pérez Torres va destacar en l’àmbit de la investigació, i va obtenir el Premi d’Economia Rey Juan Carlos I l’any 1981.

L’autor descriu amb precisió la situació ac-tual de la previsió social (pública i priva-da), així com els reptes principals relacio-nats als que haurem de front en un futur immediat.

Opinem que una part molt signifi cativa dels principals riscos futurs per a la previ-sió social de caràcter públic es deriva, pre-cisament, de l’important nivell de progrés aconseguit.

2. El cost del benestar

La continuïtat dels nivells de cobertura assolits en la previsió social de caràcter públic i la voluntat d’estendre-la a altres prestacions no seran viables si no es pro-dueixen algunes reformes estructurals que permetin ajustar a temps els desequilibris existents, principalment els produïts per l’envelliment de la població i la caiguda de la natalitat:

El progressiu increment de l’esperança de vida de les persones és un clar expo-nent del progrés científi c, sanitari i soci-al en el que estem instal·lats. Tanmateix, a efectes de la previsió social de caràcter públic, té com a contrapartida el de l’ab-sorció d’una part cada cop més gran del PIB.

El nivell de prestacions assolit durant la segona meitat del segle passat ha vingut acompanyat de reduccions importants de la dedicació al treball (principalment a causa de les jubilacions anticipades). Però, entre altres factors, implica una re-ducció del període de fi nançament de les prestacions esmentades (estalvi produït durant la vida activa) i contràriament, una ampliació notable del període de consum/despesa per pensió i prestaci-ons.

La major confortabilitat en què viu la societat actual i els canvis introduïts en l’organització del treball i en la cultura sanitària han vingut acompanyats de canvis molt signifi catius en la demanada de serveis mèdics i assistencials. Entre altres:

- Els derivats de la “dependència”. En el seu component assistencial han anat essent suportats fi ns ara, gai-rebé exclusivament, des dels nuclis familiars mateixos.


- La més gran sol·licitud de serveis mè-dics, hospitalaris i de medicines. La seva freqüència d’ús ha augmentat, igual com el cost derivat de l’ús de tecnologies i de recursos més com-plexos.

Tot plegat provoca en el sistema difi cultats fi nanceres difícilment assumibles a llarg termini, i més encara en el context d’una economia cada cop més global i interdepe-nent en la que existeixen diferències molt notables de productivitat i de costos salari-als entre països,

De la mateixa manera, els principals riscos futurs per a la previsió social complemen-tària estaran motivats per les oscil·lacions de la rendibilitat fi nancera, principalment la borsa i els immobles:

Estudis recents sobre els fons de pen-sions existents en els països de l’Orga-nització per a la Cooperació i el Desen-volupament Econòmic (OCDE) avaluen en més de 5.000 miliars de dòlars americans la reducció que va succeir el 2008 pel valor patrimonial dels seus actius (23%). Això és especialment pre-ocupant per a les persones més grans que ja no tindran l’oportunitat de poder reconstruir la seva renda aprofi tant els canvis de tendència borsària futurs.

Si a aquest resultat temporal, rela-cionat amb les difi cultats actuals, hi afegim la minsa rendibilitat fi nance-ra mitjana que han anat produint els fons de pensions, es pot arribar a la conclusió que caldrà millorar alguna cosa en el futur per a que la societat espanyola reforci la seva confi ança en aquest instrument d’estalvi a llarg ter-mini. L’OCDE manté la mateixa opinió i destaca la conveniència de millorar els reglaments i agilitzar els processos administratius.

En qualsevol cas, ha quedat confi rmat, un cop més, que pel que fa als fons de pensions, els raonaments clàssics (basats en el repartiment del risc i en prendre posicions d’inversió més con-servadores a mesura que s’acosta l’edat de jubilació) són els que estan més ben fonamentats.

La vida humana s’ha allargat dècades en relació al moment que es van dissenyar els sistemes públics de previsió social. La taxa de reposició s’ha reduït i l’estructura de la família ha canviat. La subsistència en la vellesa i en les situacions de dependència ha de resoldre’s cada vegada més amb els recursos propis de les persones, amb allò que hàgin pogut estalviar durant la seva vida activa.

Ara cal viure més de 80 anys amb els ingressos obtinguts, com a màxim, durant 35 o 40 anys, quan fa poc, havíem de fi nançar una vida de 70 anys amb els ingressos obtinguts amb una vida laboral més llarga.

17


3. Infl uència de la crisi econòmica sobre la prevenció i la seguretat

Hem considerat que, en el context actual, no es podia defugir l’efecte que la crisi econò-mica tindrà, a curt i mig/llarg termini, sobre la prevenció i la seguretat; per això vam de-manar als autors que incorporessin aquesta qüestió en les refl exions dels seus capítols en la mesura que ho consideressin justifi cat.

Sense entrar en el terreny concret dels au-tors, podem veure alguns fets que sostenen que el possible efecte de la crisi econòmica sigui tingut en compte en les seves anàlisis:

3.1 Les grans empreses davant la crisi

En un estudi portat a terme per Aon, empre-sa líder mundial en consultoria i gestió de riscos, entre gerents de riscos de més de 500 empreses multinacionals de 40 països, els riscos derivats de la desacceleració econòmi-ca mundial, els canvis legislatius/reglamen-taris i la interrupció de l’activitat són els tres riscos més preocupants per a les empreses.

Aquesta enquesta realitzada a fi nals del 2008, enmig de la crisi fi nancera, va vo-ler recollir la percepció que tenien aquests professionals qualifi cats en aquell moment especialment difícil, així com les mesures posades en marxa per a fer-hi front i els di-ferents modes de gestió i de fi nançament aplicables.

3.2 La crisi econòmica a Àsia-Pacífi c i la seva possible repercussió a la resta del món

El fort progrés assolit per aquesta zona en els últims deu anys, en què uns 400 milions de persones van superar la pobresa extrema en la que vivien, corre el perill d’esfumar-se durant molt de temps degut a l’impacte ne-gatiu de la crisi mundial sobre l’exportació dels seus productes.

La situació afecta a la producció de roba de vestir i altres articles tèxtils a Pakistan, Cambodja, Bangladesh, Sri Lanka; i a la mà d’obra de les ciutats costaneres de Xina, Índia, Indonèsia i Filipines. Milions de per-sones s’estan veient afectades per la crisi i algunes tornen a l’agricultura. Per altra banda, augmenta l’abandó escolar i la frus-tració de molts joves que ja començaven a veure la sortida del túnel.

Per una banda el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) promou canvis en la regió, transferint fons condicionals encaminats a activar fórmu-les de dinamització que estimulin també la confi ança i el consum intern (assegurances de vellesa i malaltia, fi nançament de l’ha-bitatge...). Són fórmules positives, sobretot a mig i llarg termini. Per una altra banda, des d’aquests països s’impulsen accions de “preu” encaminades a protegir a curt ter-mini la seva presència en els mercats inter-nacionals, comprimint, encara més, els seus preus.

Aquesta situació augmenta encara més la pressió sobre la competitivitat de les nos-tres empreses i en la nostra economia ge-neral, extrem que difícilment ens permetrà avançar (com si no hagués passat res) en el nostre model de benestar.

Sembla convenient revisar serenament, amb realisme i amb visió d’estat el model de previsió social i l’evolució del Pacte de Toledo, prioritzant l’interès general sobre el polític.

3.3 Alimentació, explotació forestal, tractament de les malalties dels animals

Alimentació. A conseqüència de la cri-si, s’està produint una contracció de la demanda i, al mateix temps, una ten-dència a consumir productes de cost menor. Així mateix es tornen a obrir


discussions sobre temes com l’ús de greixos vegetals rics en àcids greixosos i de greixos animals rics en àcids grei-xosos saturats.

La tendència a utilitzar productes de cost menor no ha de ser motiu de preo-cupació per a la protecció de la salut en si mateixa, però tal i com s’està desen-volupant obre nombrosos interrogants i obliga a accentuar els controls, prin-cipalment en aquells casos en els que no es tracta de substituir uns productes per uns altres igual de sans, sinó de do-nar només una aparença externa anà-loga als productes originals, però amb un contingut real que no sempre està garantit.

Despeses de prevenció i tractament de les malalties en els animals. Creix la preocupació que en alguns països es puguin estar amagant malalties per a no reduir activitats ni perjudicar les ex-portacions.

La desforestació de la selva posa en con-tacte als animals salvatges i els domès-tics, amb el risc de propagació de virus com l’Ébola. L’escalfament climàtic faci-lita la propagació cap al Nord d’alguns virus i bactèries que abans només hi ar-ribaven esporàdicament.

Per això, es considera contraproduent que, degut a la crisi econòmica, es re-dueixi el suport a programes de pre-venció i informació i, en particular, als impulsats per l’Organització Mundial de la Salut Animal (OIE) i l’Organitza-ció Mundial de la Salut (OMS) orien-tats a evitar la propagació de malalties animals a les persones (s’estima que el 80% de les malalties emergents són d’origen animal, moltes d’elles suscep-tibles de poder contagiar a les perso-nes).

4. En resum

4.1 Els sistemes públics de protecció social han evolucionat molt des que Bismarck va introduir el primer a Alemanya (ara fa 120 anys) i que la Llei de la Seguretat Social es va promulgar a Espanya.

Basats en el principi de W. Goethe “el jove lluita per a que el vell gaudeixi”, estan ori-entats a la cobertura de les prestacions de jubilació, invalidesa i viduïtat.

Essent l’alt creixement experimentat per l’esperança de vida, un dels nostres triomfs més grans, hem d’admetre, a la vegada, que l’envelliment de la població està provocant nous riscos i necessitats.

Els recursos en la forma i la quantia en què avui estan assignats són insufi cients per a fer front a aquesta major longevitat i als canvis produïts en l’estructura demogràfi ca i social.

4.2 Els sistemes privats (previsió social com-plementària), generalment basats en fór-mules de capitalització, han experimentat en els últims anys un important desenvo-lupament, impulsats per el llarg període de bonança econòmica i per la presa de cons-ciència d’una part de la població en relació als problemes que afecten al sistema públic.

La greu crisi econòmica que afecta l’econo-mia ha posat en evidència que, també en aquest àmbit, existeix la necessitat d’efectu-ar ajustaments que limitin els riscos futurs i reforcin la confi ança i efi càcia en aquests productes.

4.3 La crisi econòmica està afegint nous ele-ments de preocupació a la prevenció i la seguretat. L’experiència que s’adquireixi en aquesta matèria serà molt útil per a integrar aquest factor en anàlisis preventius futurs i plans d’acció.

19


4.4 Crisi greu/crisi major

A nivell general, la possibilitat de confl uèn-cia en el temps d’una crisi fi nanceroeconò-mica com l’actual i d’una crisi ecològica o una altra de gran magnitud, encara que llu-nyana, resulta avui molt més versemblant que en el passat.

Així mateix, a nivell de les empreses i dels altres sectors de la societat, obser-vem que els nivells successius de desen-volupament assolit impliquen, a la vega-da, l’aparició de nous i més complexos riscos que, al confl uir amb circumstàn-cies externes greus, poden provocar una crisi de magnituds desconegudes fi ns ara.

La necessitat de gestionar els riscos de la manera més efi caç possible segueix essent una condició per a la continuïtat del progrés i del desenvolupament. Cal que ens esfor-cem encara més en activar nous i millors mecanismes d’alerta precoç que ens perme-tin una acció anticipada.

I és des d’aquesta perspectiva que l’Institut d’Estudis de la Seguretat va crear l’any 2001 l’Observatori del Risc.

“Amb l’objectiu d’escrutar un conjunt d’efectes negatius de la nostra trajectò-ria de desenvolupament i presentar-los periòdicament a l’opinió publica per tal de provocar una reflexió i un debat que col·laborin a millorar aquesta trajectò-ria.”

L’evolució que volem donar a partir d’aquesta edició al tractament dels Indi-cadors de risc, incorporant l’anàlisi evo-lutiva de la seva trajectòria (Semàfors del risc), representa un nou pas en l’anàlisi dels riscos considerats i també en la di-recció d’una millor visualització de la seva evolució.

Bibliografi a

CASADO MARÍN, D i LÓPEZ I CASAS-NOVAS, G: Vejez, dependencia y cuidados de larga duración. Barcelona: Fundació La Caixa, 2001.

CEC (Comunicació de la Comissió de les Comunitats Europees): Modernización y mejora de la Protección Social en la Unión Europea. Brussel·les: 1997.

CORREIA DE CAMPOS; A: “Reformas de la Seguridad Social en Europa” a Foro de la Seguridad Social. Associació Pro-fessional del Cos Superior de Tècnics de l’Administració de la Seguretat Social, 2001.

Crise économique et fraude font bon mé-nage. Enquête européenne d’Ernst & Yo-ung sur la fraude en entreprise. Luxem-burg: 2009.

EDAD Y VIDA, CEOMA i UDP: La im-plantación y la gestión del sistema de atención a las personas con dependencia en España. Madrid: Edad y Vida, 2007.

HERCE, J. A. i MESEGUER, J.A.: La refor-ma de la pensiones ante la revisión del pac-to de Toledo. Barcelona: La Caixa, 2000.

Informe sobre l’assegurança de dependèn-cia. UNESPA/UCEAC, 1999. Estudi de dependència. INESE/INOF, 2007.

KRUGMAN, P: El retorno de la economía de la depresión y la crisis actual. Barcelo-na: Plaza, 2009.

La Conferénce sur la crise économique mondiale. Nacions Unides, 2009.

LECINA GRACIA, J. M. Los planes de Pre-visión. Un tratamiento actuarial. Barcelo-na: Caixa de Catalunya, 1.990.


Les Retraites en Europe. Comité Euro-péen des Assurances, 2001.

Livro Branco da Segurança Social. Con-clusiones de la comisión creada por la resolución 22/96 del Consejo de Minis-tros de Portugal. Lisboa: 1997

LORGERIL, M.: Crise économique et sci-ences de la nutrition. 2009.

MIR i SOLER, N.: Societat, Estat i Risc. Barcelona: Institut d’Estudis de la Segu-retat, 1999.

OHMAE K.: El mundo sin fronteras. MC-GRAW-HILL / INTERAMERICANA DE ESPAÑA, S.A., 2006

PIESCHACÓN, C.: El estado del bienestar y el Pacto de Toledo. Madrid: Associació ICEA, 2001.

Planes de pensiones. Viviana Bocasi, 2009.

Planes de pensiones ocupacionales y priva-dos en Reino Unido. Londres: Ministerio de Trabajo, 2004.

Prévoyance vieillesse en Europe. Wintert-hur Vida para el Comité Europeo de Se-guros, 1994.

RICOTE GIL, F.: Previsión Social Comple-mentaria y Planes de Pensiones. Madrid: Editorial Aseguradora, 2002.

21

1Efectes de la crisi econòmica sobre la previsió social.Conseqüències a mitjà i llarg termini

José Luis Pérez Torres

23Efectes de la crisi econòmica sobre la previsió social


L’origen de la previsió social és l’evolució de la longevitat humana, que determina creixents necessitats en matèria de sanitat, previsió, jubilació i dependència.

A mesura que la població ha anat adquirint una expectativa més alta de vida, els siste-mes de previsió s’han anat desenvolupant i complementant; però, alhora, tenen més difi cultats fi nanceres per poder-se sostenir, ja que absorbeixen una part com més va més gran del Producte Interior Brut (PIB) de l’economia.

Paradoxalment, un dels riscos més acusats que té la població del món occidental actual és precisament no poder sostenir el sistema de previsió social que ens hem donat. Nas-cut en un marc demogràfi c molt diferent de l’actual, el repte és que el sistema de pre-visió social pugui seguir proporcionant els resultats que es pretenen.

1.1 Com fi nançar una vida cada vegada més llarga

La vida humana, gràcies als avenços de la medicina anteriors als descobriments lligats a la genètica, s’ha perllongat molt durant el segle passat. L’esperança de vida dels espanyols és superior als 82 anys (78,3 anys els homes i 84,8 les dones) i la dels nounats amb el segle és encara més gran, just el doble de la de 100 anys en-rere.

És raonable esperar que els nous descobri-ments sobre el genoma i l’expectativa cer-ta que en els pròxims 25 anys aprendrem a emprar-los per a la prevenció i cura de malalties, probablement allargaran encara més la vida de les dones i dels homes que habitem el planeta.

La vida humana s’ha allargat dècades en re-lació amb el moment que es van dissenyar els sistemes públics de previsió social. La

taxa de reposició s’ha reduït i l’estructura de la família ha canviat. La subsistència en la vellesa i en les situacions de dependència ha de resoldre’s cada vegada més amb els recursos propis de les persones, amb allò que hàgim pogut estalviar durant la nostra vida activa.

Però mentre la vida es perllonga, la dura-da de la vida laboral no ho ha fet, sinó que fi ns i tot s’ha escurçat: la formació dels joves dura més temps, retardant la seva incorpo-ració al món del treball, i l’edat de jubila-ció segueix sent ofi cialment la de 65 anys, però en la pràctica s’ha avançat en terme mitjà a poc més dels 63, ja que la societat va expulsant anticipadament del mercat de treball, totalment o parcialment, els menors d’aquella edat.

Ara cal viure més de 80 anys amb els ingres-sos obtinguts com a màxim durant 35 o 40, quan fa pocs anys, havíem de fi nançar una vida de 70 amb els ingressos obtinguts amb una vida laboral més llarga.

És evident que aquest canvi demogràfi c ha de comportar un desequilibri entre ingressos i despeses en el sistema públic, i que ha d’existir una conscienciació ge-neral sobre la necessitat de destinar més recursos dels fi ns ara utilitzats, obtinguts durant la vida activa, per tal de fi nançar

Un dels riscos més acusats que té la població del món occidental actual és no poder sostenir el sistema de previsió social que ens hem donat, i que va nèixer en un marc demogràfi c molt diferent de l’actual


la fase passiva de la vida. La qüestió és si el sistema públic pot drenar més recursos de l’economia per destinar-los a la previ-sió social, i si els sistemes privats, basats normalment en la capitalització individu-al, són sufi cients per complementar un sistema públic que travessa cada vegada més difi cultats.

L’esquema actual –sistema públic com-plementat amb sistemes privats– no està exempt de riscos: la sostenibilitat del sistema públic basat en la solidaritat in-tergeneracional i el repartiment sofreix a causa de l’evolució de la demografi a, però també s’han de revisar els sistemes privats de capitalització, ja que contenen evidents clarobscurs en la seva evolució recent, a causa de la seva escassa rendi-bilitat.

Un problema addicional és que la socie-tat encara no està prou conscienciada que caldrà allargar la durada de la vida activa, aquella en la qual tenim ingres-sos, per tal de poder quadrar l’equació. Segons sembla, seguim confi ant a poder fi nançar amb els mateixos anys que els nostres avis dedicaven al treball una vida que previsiblement serà molt més llarga. I seguim pretenent un règim de benestar en la fase passiva de la vida que volem que sigui igual o millor que en la fase ac-tiva.

La viabilitat de l’estat del benestar, entès com un sistema que ens permet viure tota la vida amb els ingressos obtinguts durant la vida activa, depèn dels canvis que siguem capaços de dissenyar-hi, canvis que han de tendir a la sufi ciència del sistema, evitant algunes decisions que van, precisament, en la direcció contrària.

1.2 Els quatre pilars per al fi nançament de la previsió social

Fa almenys trenta anys que es ve parlant del sistema dels quatre pilars per fi nançar la vellesa i les altres contingències que ens poden succeir al llarg de la vida, com ara l’atur, la malaltia, la invalidesa, la depen-dència o la supervivència després de la mort de la persona de qui depenem econòmica-ment.

Tothom admet que, per sostenir les necessi-tats econòmiques que es deriven d’aquestes contingències, cal una certa solidaritat en-tre les persones i les generacions, almenys per cobrir uns nivells mínims de subsistèn-cia, ja que una bona part de la població no seria capaç d’aconseguir-lo.

No obstant això, la infantesa, els estudis i la primera joventut són fi nançades pels nos-tres pares, a fons perdut, de manera que no ens hem de preocupar del cost d’aquesta fase improductiva de les nostres vides, per la qual cosa, admès això, només cal preocu-par-se del fi nançament de les contingències que ens poden succeir després de la nostra entrada en el món del treball.

En les economies occidentals conviuen sis-temes públics i privats per fi nançar la pre-visió social. El fi nançament de les presta-cions d’atur, salut, invalidesa, dependència, viduïtat i orfandat, així com les pensions de jubilació, està basat en la majoria de països en l’anomenat model dels quatre pilars, que combina recursos públics i privats.

Un problema addicional és que la societat encara no està prou conscienciada que caldrà allargar la durada de la vida activa, aquella en la qual tenim ingressos, per tal de poder quadrar l’equació



Segons aquest model, el fi nançament de la previsió es realitza combinant quatre fonts diferents:

Una primera font, de caràcter mínim obligatori, de subsistència, que fi nança l’Estat, mitjançant els impostos i les cotit-zacions socials d’empreses i treballadors.

Un segon nivell, de caràcter professio-nal, mitjançant el qual una part de les remuneracions que perceben els treba-lladors de les empreses s’ajornen fi ns al moment de la jubilació o per al moment en què es pateixin certes contingències, en forma de salaris diferits.

Un tercer nivell, de caràcter individual i voluntari, que permet canalitzar l’estalvi privat de cada ciutadà per a la cobertu-ra de les seves pròpies contingències de previsió personal.

I, fi nalment, un quart pilar de fi nança-ment de la previsió, que consisteix en la possibilitat de continuïtat dels ingressos més enllà de l’edat per jubilar-se consi-derada normal fi ns ara.

Aquests diferents sistemes comporten els seus propis riscos, i tenen les seves pròpies difi cultats per sostenir-se. Per això interessa conèixer quins són els riscos a què estan sot-mesos i quins han de ser els indicadors que hauríem d’estudiar per saber si anem pel bon o pel mal camí per tal de poder assegu-rar que podrem afrontar, com a societat, els problemes de la previsió social.

1.3 Els sistemes de fi nançament de la previsió social

La necessitat de recursos econòmics s’estén al llarg de tot el cicle vital de l’ésser humà. Aquests recursos els aconsegueixen els in-dividus fonamentalment durant la vida laboral, i s’obtenen també de les rendes

de l’estalvi que les persones són capaces d’acumular. Tanmateix, la necessitat de re-cursos subsisteix encara que l’ésser humà no sigui capaç de generar-los; així sorgeix la necessitat de la previsió.

La necessitat de recursos econòmics per a tots i durant tota la vida és atesa avui mit-jançant sistemes públics i sistemes privats que, en qualsevol cas, suposen un cost, el cost de la previsió social.

L’objectiu dels sistemes financers que s’apliquen és distribuir en el temps el cost de les necessitats de previsió d’una forma equilibrada, és a dir, mitjançant aportacions assumibles i controlades en la major mesura possible.

Hi ha diversos sistemes de fi nançament de la previsió social que s’apliquen actualment. Els més rellevants són els següents:

Sistemes de repartiment simple o de caixa

En aquests sistemes, el cost de les presta-cions (recursos econòmics necessaris per atendre les necessitats) es distribueix en-tre els aportants sota el principi de caixa, és a dir, es recapta el que es necessita gas-tar, sense que es produeixin excedents que s’estalviïn per atendre futures necessitats. Es tracta, doncs, d’una manifestació de so-lidaritat intergeneracional, en la qual cada generació laboralment activa fi nança les necessitats de generacions anteriors ja ju-

La necessitat de recursos subsisteix encara que l’ésser humà no sigui capaç de generar-los; així sorgeix la necessitat de la previsió


bilades o en general, que estan reportant pensions, ja siguin de viduïtat, invalidesa, dependència, etc.

El sistema públic de Seguretat Social està fonamentat en aquest pacte intergeneracio-nal, segons el qual els ciutadans actius sa-tisfan al sistema quotes periòdiques, d’acord amb el seu nivell de renda, perquè simul-tàniament altres persones, els pensionistes que han arribat a la jubilació, així com els que accedeixen a situacions com la viduïtat, la invalidesa, etc., puguin rebre prestacions a càrrec del sistema.

En les modalitats contributives es té en compte, per determinar les prestacions, tant la base que serveix de referència a les cotit-zacions com el temps durant el qual aques-tes s’han fet. Els requisits per accedir a les prestacions varien en funció del règim en què s’hagi cotitzat (règim general o règims especials) i la contingència de què es tracti.

Encara que actualment a Espanya les pres-tacions es determinen en funció de les ba-ses de cotització dels 15 anys anteriors a la contingència, hi ha una tendència, en els diferents països, que segurament acabarà imposant-se també a Espanya, d’allargar a tota la vida laboral el còmput de les bases que serveixen per calcular les prestacions.

La implantació d’un sistema de repartiment implica en els seus inicis un cost molt baix, ja que són molts els aportants i pocs els necessitats de recursos, per la qual cosa la seva implantació ha estat sempre política-ment molt atractiva. Per aquest motiu, la major part dels sistemes públics es fi nancen per repartiment. Però, a la llarga, el sistema resulta cada vegada més car, en augmentar les càrregues amb el temps.

Una perversió inherent a aquest sistema prové de la implantació social d’una idea amb gran arrelament però equivocada: els

actuals cotitzants consideren que la seva aportació present els confereix un dret a prestació, però en realitat no existeix aquest contracte. No hi ha dret consolidat, sinó úni-cament una expectativa de dret, que depèn de la solidaritat de les generacions futures.

El sistema és viable sempre que la seva apli-cació social sigui obligada i si existeix un equilibri entre el nombre de cotitzants i el de perceptors de prestacions.

El procediment de repartiment topa avui en tots els països amb problemes de sufi ciència derivats del desequilibri entre cotitzants i pensionistes a favor d’aquests últims, i per aquest motiu els governs estan incentivant la previsió social complementària, és a dir, l’estalvi privat per a la jubilació mitjançant instruments com l’assegurança de vida o els plans de pensions o altres sistemes privats específi cament dissenyats per canalitzar l’estalvi fi nalista per a la jubilació i per fi -nançar la resta de prestacions socials.

Sistemes de capitalització

En els sistemes de capitalització, a les apor-tacions o a l’estalvi practicat durant la vida activa s’hi sumen els rendiments que es ge-neren, i el benefi ciari rep les seves pròpies aportacions capitalitzades, sense que exis-teixi, per tant, transvasament de fons d’unes persones a unes altres. Sota el principi d’anivellació del cost, inicialment s’aporta més del necessari per pagar les necessitats corrents, amb l’objectiu de constituir amb els excedents unes reserves que es puguin capitalitzar amb interessos, i amb les quals atendre els costos en el futur. Cada cotitzant aportarà en funció del temps de capitalitza-ció que existeixi fi ns al moment de merita-ció de les prestacions.

Els excedents són invertits i d’aquesta ca-pitalització es generen uns rendiments que s’integren en la reserva constituïda. Amb



rendibilitats superiors a la infl ació, sem-pre serà més econòmic un sistema de ca-pitalització que un sistema de repartiment, encara que en un inici pugui semblar més costós.

No tots els sistemes de capitalització són iguals. En l’anomenat sistema de capitalit-zació col·lectiva, tots els cotitzants fan la mateixa aportació i es distribueixen el cost de les prestacions de tots ells. Per contra, en l’anomenat sistema de capitalització indivi-dual, cada cotitzant aportarà en funció del seu propi cost futur.

En els sistemes privats de pensions, que no poden establir mecanismes de pertinença obligatòria, el sistema exigit és el de capita-lització individual. Encara que en el passat, en alguns casos –per exemple en el de les mutualitats de previsió social– es practica-va el sistema de repartiment o el de capita-lització col·lectiva també en l’àmbit privat, s’ha passat en tots els casos a la capitalitza-ció individual.

També alguns sistemes públics, encara que molt pocs, han derivat cap a la capitalització individual, per exemple a Llatinoamèrica, o almenys s’han començat a constituir fons de reserva amb els excedents del sistema.

1.4 Riscos que afecten els sistemes de previsió social

Els principals riscos que recauen sobre els diferents sistemes de previsió, públics i pri-vats, es poden agrupar de forma simplifi ca-da en dos grans grups: els riscos d’equilibri demogràfi c i els riscos fi nancers.

Riscos demogràfi cs: riscos de depen-dència demogràfi ca i de variacions en la taxa d’ocupació, de mortalitat i longevi-tat, de jubilació anticipada, de morbidi-tat, invalidesa i dependència personal, de nupcialitat, fertilitat i natalitat.

Riscos fi nancers: risc de tipus d’interès, risc de liquiditat, risc de crèdit, risc de reinversió.

A més, caldria considerar altres riscos polí-tics i operatius.

Podem afi rmar, de forma simplifi cada, que els sistemes de repartiment estan sobretot expo-sats als riscos demogràfi cs i que els sistemes de capitalització ho estan sobretot als fi nancers.

1.5 Els riscos del sistema de repartiment

En els sistemes de repartiment, basats en la solidaritat intergeneracional, la trans-ferència de costos al futur exigeix com a condició indispensable un entorn perma-nent de creixement demogràfi c, al mateix temps que cicles econòmics favorables amb creixements dels salaris, ja que el sistema requereix que el nombre de cotitzants vagi augmentant en relació amb el de benefi cia-ris de prestacions.

La menor natalitat, l’endarreriment en l’edat d’entrada en el món del treball, l’existència de treballadors discontinus en molts sectors, les jubilacions anticipades són factors que empitjoren l’equilibri fi nan-

Encara que actualment a Espanya les prestacions es determinen en funció de les bases de cotització dels 15 anys anteriors a la contingència, hi ha una tendència d’allargar a tota la vida laboral el còmput de les bases que serveixen per calcular les prestacions


cer del sistema. La major longevitat –que implica que cada vegada més persones arri-ben al fi nal de la seva vida laboral perquè es redueix la mortalitat prematura i que, una vegada jubilats, viuen més anys– és un fenòmen personalment i socialment desit-jable però que també incideix en el mateix problema.

A aquests efectes, és rellevant observar l’evolució de la taxa que relaciona el nombre d’afiliats a la Seguretat Social amb el de pensionistes, ja que permet molt fàcilment visualitzar el problema. A Espanya, des de 1990 fins a 2000 aquesta taxa va descendir de 2,39 a 1,99 (és a dir, cada dos afiliats havien de suportar el cost d’un passiu). Però, des d’aquest últim any, la ràtio va inte-rrompre la seva davallada i es va situar el 2007 en 2,30, fruit de la immigració, ja que el nombre de cotitzants va aug-mentar més que el de pensionistes en aquest període.

L’any 2007 va ser l’any amb més afi liats, 19.195.755, i encara va augmentar el seu nombre durant els primers mesos de 2008, però després va començar a descendir fi ns

a arribar als 18.305.613 al fi nal de 2008, davant de 8.464.242 passius, la qual cosa situa la ràtio comentada en 2,16. (Vegeu la fi gura 1.1.)

Un estudi de la companyia d’assegurances Caser (111 preguntes sobre plans de pensions individuals, 2007) ja anunciava que la forta entrada de treballadors immigrants a cotitzar en la Seguretat Social no alteraria la trajec-tòria prevista a llarg termini de la taxa de de-pendència, perquè les entrades d’immigrants s’han concentrat en el grup comprès entre els 20 i els 40 anys, un segment de població que, quan envelleixi, també tindrà dret a cobrar la seva pensió de jubilació.

Per tant, aquest estudi Caser concloïa que la solució dels immigrants al problema de l’envelliment de la població espanyola era transitòria, ja que a l’any 2020 la majoria de la població estaria en el grup comprès entre 40 i 50 anys, i el 2030, en el conjunt d’edat de 50 a 60 anys.

L’entrada massiva en els darrers anys d’immigrants, que ja superen el 10 % per cent de cotitzants (dos milions davant de 400.000 fa 10 anys), ha suposat un fort re-

Figura 1.1. Relació entre afi liats i pensionistes a la Seguretat Social espanyola.

Font: Ministeri del Treball

2,5

2,4

2,3

2,2

2,1

2

1,9

1,8

1,71982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008



vulsiu per a l’economia espanyola, perquè ha impulsat les afi liacions a la Seguretat So-cial i millorat les arques del sistema, però això no solucionarà els problemes a mitjà o llarg termini derivats de l’envelliment de la població.

En realitat no ha fet falta esperar tant de temps per comprovar que la cotització dels immigrants no solucionaria el problema, ja que després dels darrers anys de creixement del nombre de cotitzants, la situació actual de més atur ha tornat a deteriorar la ràtio, que en qualsevol cas és molt baixa, ja que implica que cada persona activa ha de pagar pràcticament la meitat de la pensió de cada persona passiva.

En els anys de bonança econòmica, tan-mateix, s’han pogut crear, per primera vegada a Espanya, fons de reserva en el sistema de Seguretat Social. Això ha estat possible perquè ha augmentat el nombre de cotitzants i perquè, lluny del que potser hauria convingut per a la competitivitat de les empreses, no s’han reduït els tipus de cotització al sistema, sinó que s’han man-tingut.

Fins a l’any 2008, el fons de reserva de la Seguretat Social ha pogut acumular un total de 57.223,18 milions d’euros,

el 5,45% del PIB, quantitat que haurà de servir per compensar els dèfi cits que s’apropen.

Gràcies a l’augment de l’ocupació en els anys anteriors a la crisi econòmica actual i al manteniment dels tipus de cotització, s’han pogut assolir superàvits en el sistema (com a diferència entre ingressos i despe-ses), encara que ja a l’any 2008 el superàvit ha començat a disminuir. (Vegeu la fi gura 1.2.)

El problema es produirà quan s’hagi con-sumit el fons de reserva, ja que per sos-tenir els pagaments tan sols quedarà el camí d’augmentar les taxes de cotització a les empreses, la qual cosa retardaria més la sortida de la crisi, o bé acumu-lar un dèfi cit de caixa del sistema –és a dir, pagar més del que es recapta–, un fet que només ajornaria i agreujaria el pro-blema.

Qualsevol mesura que no sigui aconseguir que entrin més recursos al sistema seria negativa; tret que fos possible reduir les prestacions, amb mesures tendents a l’endarreriment en l’edat de jubilació, o fórmules diferents de les que actualment s’apliquen per calcular-les, per exemple computant tota la vida activa en lloc dels últims 15 anys com ara.

Figura 1.2. Evolució del su-peràvit de la Seguretat Social, en percentatge sobre el PIB

Font: Ministeri del Treball* Estimació

1,50%

1,00%

0,50%

0,00%

-0,50%

-1,00%

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009E*


Quant als riscos fi nancers, en el sistema de repartiment són pràcticament inexis-tents. Tot i així, els riscos de crèdit sobre la caixa única o els inherents al valor dels actius i la seva rendibilitat, corresponents als fons de reserva, poden arribar a ser rellevants. Amb tot, tenint en compte la rapidesa amb què s’estan consumint aquests fons de reserva actualment, no sembla que els riscos fi nancers puguin afectar el sistema, excepte el dèfi cit de caixa ja apuntat.

1.6 Riscos dels sistemes de capitalització

Pel que fa als sistemes de capitalització, els riscos dominants que els afecten són els fi -nancers. Entre aquests riscos trobem sobre-tot els següents:

Risc de mercat, derivat de les variacions en els preus dels actius, segons la situa-ció dels mercats fi nancers.

Risc de crèdit derivat de la possibilitat d’impagament de les obligacions econò-miques dels actius per part dels seus emissors, i de la concentració de risc per emissor.

Risc de liquiditat, vinculat a la major o menor facilitat per vendre un actiu.

Finalment, i no és negligible, risc de ca-pacitat per sostenir rendibilitats supe-riors a la infl ació, per tal que el sistema de capitalització sigui efi caç per fi nançar prestacions socials.

Els sistemes de capitalització, en què els excedents sobre els costos anuals són in-vertits amb l’objectiu de minorar aporta-cions futures, són especialment vulnera-bles, per tant, als riscos fi nancers; però els riscos demogràfi cs pràcticament no els afecten.

Qui assumeix el risc fi nancer en els sistemes de capitalització? En els sistemes privats són els agents que hi intervenen els qui els pateixen: si es tracta d’assegurances, les en-titats asseguradores són les que assumeixen el risc, excepte en les modalitats on el titu-lar és qui assumeix el risc de la inversió; si es tracta de plans de pensions, són els ma-teixos partícips els qui assumeixen el risc, ja que el seu valor consolidat depèn dels valors liquidatius de les inversions a cada moment.

Vegem en les pròximes pàgines amb més detall aquests problemes i quines podrien ser les vies de solució, tant pel que fa als sistemes públics com privats.

1.7 Desequilibris horitzontal i vertical del sistema públic

El sistema previsional públic parteix d’uns principis de funcionament que són la causa dels seus propis problemes. El desequilibri de què emmalalteix el sistema és tant horit-zontal, en el sentit que les prestacions que reben els individus no són proporcionals a les seves pròpies aportacions, com vertical,

El sistema previsional públic parteix d’uns principis de funcionament que són la causa dels seus propis problemes, ja que les prestacions que reben els individus no són proporcionals a les seves pròpies aportacions, ni sufi cients per pagar les seves pròpies prestacions en el futur



és a dir, el que paga una generació de ciu-tadans no és sufi cient per pagar les seves pròpies prestacions en el futur.

El sistema fi xa dues classes de prestacions, les denominades cobertures no contribu-tives i les contributives. Les primeres són aplicables a tota la població, hagi o no contribuït al seu fi nançament. Per tant, hi ha per defi nició un dèfi cit en el sistema fi -nancer que les sustenta. Per aquest motiu, aquestes prestacions són fi nançades amb impostos, tal com passa amb l’assistència sanitària pública.

A les segones solament tenen dret les per-sones que cotitzen al sistema, és a dir, tre-balladors les empreses dels quals o ells ma-teixos fi nancen la seva previsió social. Es tracta de cobertures com ara la invalidesa, l’atur, la jubilació, la viduïtat, l’orfandat, etc. Estan obligats a cotitzar els treballadors per compte aliè en les diferents branques de l’activitat econòmica i els treballadors per compte propi, autònoms o professionals.

En funció dels anys cotitzats i de les quan-ties de les bases de cotització, el treballa-dor obtindrà la prestació econòmica que li correspongui.

Si es tinguessin en compte les bases de co-tització durant tota la vida del treballador per arribar a determinar les prestacions, existiria una proporcionalitat entre cotit-zacions i prestacions. Però si, com ocorre a Espanya, per al càlcul de la pensió es té en compte només la quantia cotitzada en els darrers anys, es produeixen disfuncions que són aprofi tades pels agents socials per assolir la millor relació cotització/prestació possibles, o que aquests no tenen més remei que suportar.

Això és més greu en el sistema d’autònoms, en què la quantia de les bases de cotització és voluntària i allò que interessa és augmen-

tar-les precisament en els anys més propers a la jubilació. I la distorsió és encara més gran per l’efecte de les pensions mínimes, que se satisfan a tots aquells que no tindrien dret a aquesta quantia perquè no han cotit-zat prou.

Si no es té en compte tota la vida laboral, resulta que cotitzar menys anys al sistema és més “rendible” que cotitzar durant més temps, si entenem “rendibilitat” com una superior prestació aconseguida amb menors cotitzacions. Per això, aquesta hauria de ser una de les situacions a corregir com abans millor.

Un estudi de José Barea, acadèmic de Ciències Morals i Polítiques (estudi res-senyat pel mateix autor a La Razón, 13 de desembre de 2006), assenyala la fal-ta de proporcionalitat entre cotitzacions i prestacions en el sistema de Seguretat Social espanyol. L’autor calcula les re-lacions funcionals del sistema, partint d’individus que cotitzen durant 35, 25 i 15 anys; suposa que no es modifi quen les regles de càlcul de les pensions i que la infl ació és del 2%, quantitat en què augmenten les bases de cotització, i que els tipus de cotització es mantenen cons-tants. Les taxes internes de retorn o “ren-dibilitat” per al ciutadà, serien, amb 35 anys de cotització, el 4,43% anual; amb 25 anys, el 5,40% anual, i amb 15 anys, el 7,81% anual.

La primera conclusió és “la manca d’equitat horitzontal del sistema, ja que no es dóna proporcionalitat entre allò aportat i allò percebut”, la qual cosa incentiva a cotitzar menys anys, tot el contrari del que necessita el sistema per sostenir-se.

La segona conclusió és que tampoc no existeix un equilibri vertical, atès que les taxes de rendiment que ofereix el


sistema són molt elevades, pràcticament impossibles d’aconseguir a llarg termini en qualsevol inversió (amb una infl ació prevista del 2%, que és la hipòtesi de partida de l’estudi, és difícil imaginar un sistema fi nancer que donés tan altes taxes de rendibilitat, del 4,43%, 5,40% o 7,81%); però resulta encara pitjor pen-sar que es pot obtenir aquesta rendibili-tat sense invertir gens, ja que el sistema, de repartiment, no compta amb fons de reserva –excepte quantitats conjunturals d’escassa importància–, ni per tant amb actius que puguin oferir aquesta rendibi-litat. Es tracta, per tant, d’un “brindis al sol”, que haurien de suportar les genera-cions futures.

El problema s’agreuja, com ja hem comen-tat, en els règims especials, que parteixen del règim general però l’adapten a les carac-terístiques socials dels col·lectius als quals protegeixen. En aquests règims els des-equilibris horitzontal i vertical són encara més grans perquè la cotització que han fet durant la seva vida activa és generalment inferior.

José Barea conclou l’estudi afi rmant que “a llarg termini, el sistema de pensions públic entrarà en crisi si no es reforma a fons”, una afi rmació que subscrivim.

En la mateixa línia, un estudi de la Uni-versitat de València avalua el grau de sol-vència del sistema espanyol de Seguretat Social i conclou que no es troba en equi-libri. Es refereix al desequilibri vertical del sistema.

Aquest estudi, realitzat pels professors Ma-ría del Carmen Boado i Carlos Vidal, i edi-tat per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (WP-EC 2008-02, de març de 2008), assenyala que, per a l’any 2006, un 31,4% del passiu actuarial del sistema públic de Seguretat Social no té cobertura. Aquests autors han estudiat els balanços actuarials del sistema per al període 2001-2006, concloent que el sistema presenta “un desequilibri actuarial estructural, la qual cosa provoca un augment continu del grau d’insolvència, malgrat que el sistema ha obtingut un superàvit de tresoreria en el període objecte d’estudi”.

La principal conclusió de l’estudi és que el sistema de Seguretat Social espanyol només té la possibilitat de cobrir a llarg termini el 68,6% de les prestacions convingudes, és a dir, el 31,4% de les prestacions no es troba protegit per les cotitzacions que s’haurien de pagar pels actius a futur. Per tal d’equilibrar el sistema, o bé haurien d’augmentar-se les cotitzacions o bé reduir-se les presta-cions. L’estudi conclou també que el grau d’insolvència del sistema s’ha incrementat entre els anys 2001 a 2006, d’un 26,0% al 31,4% indicat, coincidint amb la decisió del Govern de revalorització anual de les pres-tacions segons IPC.

L’estudi assenyala que l’absència de balanç actuarial “produeix un efecte miratge en ocultar la presència d’un dèfi cit patrimo-nial, relativitzar els dèfi cit de caixa futurs i, sobretot, diferir la presa de mesures efecti-ves per restaurar la solvència del sistema i eliminar els increments en el dèfi cit acumu-lat, que s’estan reportant per cada any que transcorre sense reforma”.

El treball inclou una sèrie de recomana-cions de política econòmica: “la necessitat d’elaborar ofi cialment el balanç i el resultat actuarial anual amb la fi nalitat de conscien-ciar la societat sobre la veritable situació

“A llarg termini, el sistema de pensions públic entrarà en crisi si no es reforma a fons”



del sistema de pensions, i la conveniència d’introduir un mecanisme d’ajustament au-tomàtic que, almenys, predetermini la com-binació d’ajustaments paramètrics graduals que empenyin sostingudament el sistema cap al camí de la solvència fi nancera en el llarg termini”.

1.8 Per què empitjora el desequilibri de la Seguretat Social?

L’estudi dels professors Boado i Vidal posa de manifest que la situació de desequilibri del sistema empitjora amb el temps. Les causes cal buscar-les, d’una banda en l’evolució de la demografi a, i també en la difi cultat que representa per als polítics adoptar solucions impopulars.

La demografi a ha variat de manera substan-cial d’ençà que el sistema de repartiment va ser el triat per fi nançar la Seguretat So-cial. Es pot afi rmar que totes les hipòtesis d’evolució demogràfi ca que van servir de base han fallat. La natalitat és inferior a la que s’esperava, l’activitat també, i la longe-vitat humana ha augmentat considerable-ment.

A Espanya el problema demogràfi c és espe-cialment greu: la natalitat s’ha situat en els últims 20 anys com una de les més baixes d’Europa, amb una taxa de fi lls per dona de 1,10, encara que com a conseqüència de la immigració aquesta ràtio s’ha elevat el 2008 a l’1,46, en una posició mitjana respecte dels països europeus.

La longevitat dels espanyols és una de les més grans d’Europa, amb una esperança de vida de més de 82 anys, i això es tra-dueix en el fet que la població de més de 65 anys segueix creixent. Espanya és ja el quart país del món en percentatge de població de més d’aquesta edat, per darre-re de Japó, Itàlia i Alemanya. I es preveu que a l’any 2050 serà el segon, només per darrere de Japó, segons un estudi de les Nacions Unides. La població de més de 65 anys a Espanya supera ja els 7,6 mi-lions, una quarta part de la població, però el 2050 serà de 16,3 milions, una tercera part de la població total.

A Espanya, actualment, la taxa de de-pendència, entesa com la relació entre el nombre d’habitants majors de 65 anys en relació amb la població entre 15 i 64, és del 24,10, propera a la mitjana euro-pea, que és de 25,40; però es preveu que a l’any 2050, la taxa de dependència es-panyola se situarà en el 58,70, davant del 50,50 de mitjana europea. (Vegeu la taula 1.1.)

L’atur és la tercera força negativa que afecta el desequilibri del sistema. Espanya s’ha ca-racteritzat des de fa anys per una resistència superior, respecte a la mitjana europea, al creixement de l’ocupació. Durant dècades, la població activa espanyola es va mantenir en els 14 milions de persones i solament va ser a partir dels últims anys dels 90 quan aquest nombre es va elevar a prop de 20 milions, gràcies a l’ocupació femenina i a la

Població (en milions de persones) Taxa de dependència (relació entre els ma-jors de 65 anys i la població entre 15 i 64 anys)

2008 2050 Variació 2008 2050 Variació (punts percentuals)

Espanya 45,3 53,2 17,50 % 24,10 % 58,70 % 34,50Mitjana UE-27 495,4 515,3 4,00 % 25,40 % 50,50 % 25,00

Taula 1.1. Relació entre els majors de 65 anys respecte a la població entre 15 i 64 anys

Font: Eumed.net, Ministeri del Treball i Eurostat


immigració. El nombre d’afi liats a la Segu-retat Social, que va assolir els 19.195.755 al fi nal de l’any 2007, ha retrocedit gairebé un milió de persones el 2008 i segueix re-culant.

Una altra vegada la crisi econòmica ha po-sat en evidència la debilitat del nostre teixit productiu, en dur de nou l’atur en tan sols dotze mesos, entre 2008 i 2009, a una taxa propera al 18%, la pitjor d’Europa. Una bona part de l’ocupació és, a més, discon-tínua, fet que produeix un elevat nivell es-tructural d’atur.

Si a això hi sumem l’edat de jubilació efec-tiva, inferior als 65 anys (63,16 anys se-gons el Ministeri de Treball), per culpa de les jubilacions anticipades generosament remunerades a càrrec del sistema, i, a més, que una elevada proporció de la po-blació major de 55 anys està subocupada, podem completar un quadre demogràfi c clarament desfavorable per al sosteniment del sistema.

1.9 Un sistema generós?

Quan comprovem que la pensió mitja-na dels jubilats espanyols no supera els 725,23 euros mensuals a fi nal de l’any 2008, i que aquesta xifra és inferior a la mitjana europea, es fa difícil sostenir que el sistema de Seguretat Social espanyol és massa generós. Però ho és, encara que sigui políticament incorrecte dir-ho, si es té en compte la capacitat econòmica del país.

D’altra banda, els 725,23 euros que s’indiquen en les estadístiques del Mi-nisteri de Treball són pensions mitjanes en què computen les dels nous pensio-nistes i les altres pensions en vigor. Les pensions corresponents als nous pensio-nistes són, en terme mitjà, a Espanya, de gairebé 1.000 euros (994,34 euros al fi nal de l’any 2007, sent les dels homes de 1.177,91 euros i les de les dones, de 650,16).

El cert és que el sistema permet ingres-sos després de la jubilació que són en una bona part dels casos equivalents als salaris que es percebien en actiu i, per tant, su-periors als nivells de subsistència. El pro-blema no és, doncs, el nivell de les pen-sions, que és baix en termes absoluts, sinó el nivell retributiu general de les classes mitjanes.

Per això afi rmar, tal com sovint s’afi rma, que les pensions “estan encara molt lluny d’altres països de la Unió Europea”, sense reconèixer que les retribucions del personal actiu estan també –com la productivitat– per sota, és mostrar solament una part del problema.

El sistema espanyol de Seguretat Social, tal com passa en els altres països llatins desenvolupats d’Europa, com Itàlia, pro-porciona prestacions més properes als sa-

Quan comprovem que la pensió mitjana dels jubilats espanyols no supera els 725,23 euros mensuals i que aquesta xifra és inferior a la mitjana europea, es fa difícil sostenir que el sistema de Seguretat Social espanyol és massa generós. Però ho és, si es té en compte la capacitat econòmica del país



laris reals que el dels països “anglosaxons”, com Alemanya, Holanda o Gran Bretanya. En la fi gura 1.3. es mostra el percentatge sobre el darrer salari que obté un treballa-dor com a pensió de la Seguretat Social. A Espanya la cobertura arriba al 90% del darrer salari fi ns a nivells de remuneració del doble del salari mitjà, mentre que la mitjana europea ofereix nivells de cober-tura inferiors.

A Espanya les bases de cotització màximes al règim general ascendeixen actualment a 3.166,20 euros al mes, la qual cosa equi-val a un salari anual de 38.000 euros. Les pensions es calculen sobre les bases de co-tització dels 15 anys precedents, actualitza-des amb l’IPC, i tenint en compte el conjunt d’anys cotitzats i, per tant, si les bases han crescut com aquest, i s’ha cotitzat durant 35 anys o més, el pensionista rebrà com a pensió una renda igual a l’última base co-titzada.

Així doncs, tots els assalariats amb nivell de remuneració fi ns als 38.000 euros anuals –que són, si atenem les declaracions d’IRPF, la immensa majoria– seguirien tenint els mateixos ingressos com a passius que els que tenien en actiu.

En la pràctica, tanmateix, alguns pensionistes no arriben a cotitzar 35 anys, o en els últims anys veuen retallada la seva activitat, o no cotitzen pels seus ingressos reals, i així troben retallades al fi nal les seves prestacions.

És a dir, el sistema de Seguretat Social es-panyol no atén només els nivells de sub-sistència, sinó que estén la seva protecció al manteniment d’alts percentatges del darrer salari percebut en actiu, almenys fi ns a salaris de prop de 38.000 euros anuals.

Les necessitats econòmiques dels individus i de les famílies disminueixen amb la jubi-lació: els fi lls ja no són una càrrega, es té pagada la hipoteca de l’habitatge i s’ha anat guardant, qui ha pogut, un estalvi guanyat durant tota una vida de treball. També les necessitats de despesa disminueixen, per la qual cosa és factible mantenir el nivell de vida amb menys ingressos, però això el sis-tema no ho té en compte.

Els governs estudien a Europa fórmules que permetin moderar el creixement del cost de les prestacions. El còmput de tota la vida laboral per al càlcul de la pensió és una de les mesures aplicades o en estudi.

Figura 1.3. Cobertura de la Seguretat Social sobre l’últim salari.

Font: Towers Perrin-Inverco

100 %90 %80 %70 %60 %50 %40 %30 %20 %10 %0 %

0,5 1 1,5 2,5Múltiple del salari mitjà

Espanya Mitjana europea

3 3,5 4 4,52


La congelació o un menor creixement de les bases màximes de cotització (a poc a poc, donant temps als afectats per com-pensar la pèrdua de prestació pública mitjançant el segon, tercer i quart pilar) contribuiria també a reduir la cobertura, però mantenint la de les remuneracions més baixes. No obstant això, aquesta me-sura topa amb la necessitat immediata d’obtenir més ingressos, que es reduirien si es congelessin les bases de cotització, i per això són més difícils d’implantar, però no fer-ho suposa en el fons ajornar el pro-blema i trobar-se després amb uns com-promisos per pensions superiors.

Es tracta, en defi nitiva, de posar damunt de la taula solucions i obrir el debat, si volem aconseguir que el sistema de Seguretat So-cial sigui sostenible a llarg termini.

En canvi, sota la idea que el nostre actual nivell de pensions és inferior a la mitja-na europea, en valor absolut, es van pro-duint mesures de millora que difi culten assolir l’equilibri i que contrasten amb les mesures restrictives que es van adoptant en altres països. Així, la universalització de l’assistència sanitària, la revalorització de les pensions segons l’IPC, l’augment de les prestacions mínimes superior a la infl ació, les jubilacions anticipades, la prolongació de les ajudes en l’atur o les noves cobertures de la dependència són mesures socialment encertades, però cos-toses.

1.10 El cost de la previsió social pública i el PIB

Per valorar la sostenibilitat del sistema de pensions i relacionar-la amb la capacitat d’altres països per assolir-la, un indicador que es fa servir generalment és el cost de la Seguretat Social sobre el PIB. Aquest indicador ens ofereix en una visió molt sintètica quin és l’esforç econòmic de la

previsió social de cada país. Comparar el pes del sistema de previsió social sobre el PIB i el pes d’altres activitats sobre aquest pot obrir pas al debat sobre si la societat vol que la previsió social absorbeixi una part cada vegada més gran de la gene-ració de riquesa o hi pot haver altres op-cions.

La ràtio del cost del sistema de previ-sió social sobre el PIB i sobretot quina és l’expectativa de creixement futur d’aquesta ràtio, si es mantenen les actuals caracterís-tiques del sistema, és una dada que sembla, doncs, rellevant.

Els estudis de la Unió Europea sobre la ma-tèria ens indiquen que Espanya és un dels països en què encara el pes de la previsió social sobre el PIB és relativament reduït (a l’any 2008, la Seguretat Social espanyola va pagar prestacions per 92.346,94 euros, un 9,0% del PIB, davant del 10,2% de mitjana europea); però les previsions apunten que caldrà aportar fons creixents al sistema si es vol mantenir el nivell de cobertures, i que en els pròxims anys Espanya serà un dels països on més creixerà el cost del sistema en relació amb el PIB, fi ns a assolir una de les pitjors ràtios de la Unió Europea. (Vegeu la fi gura 1.4.)

En la fi gura 1.4 s’observa que Espanya serà un dels països de la Unió on el cost de les pensions serà més gran en relació amb el PIB si no canvien les condicions del sis-

Els estudis de la Unió Europea sobre la matèria ens indiquen que Espanya és un dels països en què encara el pes de la previsió social sobre el PIB és relativament reduït



tema: davant d’un pes de les pensions a Espanya del 8,4% del PIB (a l’any 2007), la mitjana europea és del 10,2%. Però les previsions apunten que aquest percentat-ge pujarà al 11,8% a l’any 2035 (i arribarà pràcticament al 12% que es preveu per a la mitjana europea) i al 15,1% el 2050 (en aquest moment, la mitjana europea estarà en el 12,6%).

Pel que fa al cost de la sanitat pública, es preveu que passi a Espanya del 6% actual (davant del 8,2% de mitjana europea) al 7,5% i 8,5%, respectivament, el 2035 i el 2060 (davant del 9,8% i el 10,9% de mitja-na europea).

Si hi sumem els costos per pensions i sani-tat, ens trobem davant un horitzó en què gairebé una quarta part del PIB s’haurà de destinar a previsió social, si es vol mantenir l’esquema actual de protecció.

La societat haurà de debatre si vol sos-tenir un cost tan elevat de les cobertures socials, que resta competitivitat a les em-preses davant d’altres àrees econòmiques del món, i si eleva la factura fi scal i les cotitzacions amb l’efecte en les activitats productives que això comportaria, obli-gant a destinar més recursos als compro-misos socials, o bé si es vol dotar d’un model diferent.

16,00Pes de la Seguretat Social sobre el PIB

Pes de la Sanitat Pública sobre el PIB

Espanya

Espanya

2007

2007

2035

2035

2050

2050

12,60 %

10,90 %

15,10 %

8,50 %

12,00 %

9,80 %

11,80 %

7,50 %

10,20 %

8,20 %

8,40 %

6,00 %

Mitjana europea

Mitjana europea

14,0012,00

12,00

10,00

10,00

8,00

8,00

6,00

6,00

4,00

4,00

2,00

2,00

0,00

Perc

enta

tge

Perc

enta

tge

0,00

Figura 1.4. Efectes de l’envelliment de la població al cost de les pensions i de la sanitat

Font: Comissió Europea


1.11 Quins factors econòmics agreugen la crisi de les pensions a Espanya, en relació amb altres països?

En el llibre publicat per Caser, 111 pregun-tas sobre los planes de pensiones individuales, s’esmenten quatre factors que incideixen a agreujar el problema en el cas espanyol. Aquests quatre factors són, segons l’estudi, “el ràpid creixement del nombre de pensio-nistes; el fort increment de la pensió mitjana dels benefi ciaris; la generositat del sistema espanyol de pensions que per a salaris mitjans ofereix un salari de substitució pràcticament igual al que es percebia en actiu i la revalorit-zació automàtica de les pensions, que suposa una despesa pública inercial creixent”.

L’increment de la pensió mitjana, efectiva-ment, que no hem comentat fi ns ara, ha es-tat en els darrers anys molt superior a l’IPC, tal com s’aprecia en la fi gura 1.5.

Tanmateix, hi ha dues tendències positives que podrien ajudar a millorar el sistema: l’increment de la taxa d’ocupació femenina, actualment encara situada a Espanya per sota de la mitjana europea, i l’increment de la productivitat derivat de l’aplicació de la tecnologia, si la societat assoleix traslladar aquestes millores a la productivitat.

1.12 La crisi actual i la Seguretat Social

Si el sistema de repartiment, per si mateix, ja presenta difi cultats com a conseqüència del desequilibri entre cotitzants i pensio-nistes, és en èpoques de crisi com l’actual quan el problema s’aprecia en tota la seva cruesa.

En els últims mesos totes les veus que s’alcen es manifesten preocupades per la sostenibilitat del sistema.

Es pot afi rmar que el fenomen de la immi-gració, i el creixement econòmic dels da-rrers deu anys, han permès retardar i ens han fet oblidar que tenim un problema. El creixement del nombre de cotitzants, jun-tament amb l’actualització de les bases de cotització i el sosteniment dels tipus de contribució al sistema, han permès, a pe-sar del creixement i la revalorització de les pensions, crear un fons de reserva en la Se-guretat Social.

Aquest període de bonança ha permès ajornar reformes que, si no, s’haurien hagut de portar a terme abans i que en alguns països europeus ja s’han abordat, com per exemple l’endarreriment en l’edat de jubilació.

Figura 1.5. Evolució de l’increment de la pensió mi-tjana de la Seguretat Social i l’IPC

Font: Ministeri del Treball. Estratègia Nacional de Pensions. Octubre, 2008

7,00 %6,00 %

5,00 %4,00 %3,00 %2,00 %1,00 %

0,00 %2000 2001 2002 2003

IPC Increment pensió mitjana

2004 2005 2006 2007 2008



Recentment, s’han pogut llegir declaracions d’autoritats i experts que alerten sobre la deterioració dels comptes de la Seguretat Social i les difi cultats que es preveuen per a les pensions públiques com a conseqüència de la deterioració de la relació entre cotit-zants i pensionistes.

En els darrers anys, l’augment de la població activa a Espanya ha permès uns comptes de la Seguretat Social sanejats, però l’increment de l’atur i l’augment correlatiu de les pres-tacions han fet ressorgir les veus que avisen de les difi cultats del sistema de repartiment per afrontar l’evolució demogràfi ca.

El governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ha alertat sobre la deterioració dels comptes de la Segure-tat Social a causa de la crisi econòmica, per la qual cosa el superàvit pot desaparèixer i registrar-se un dèfi cit. El governador ha indicat que “és hora d’escometre reformes estructurals a fi que la Seguretat Social no entri en dèfi cit permanent a partir de 2025”.

Per què l’any clau és el 2025? Senzillament perquè, segons les xifres del Ministeri de Treball, a partir d’aquest any la Seguretat

Social entrarà en una situació d’insufi ciència d’aportacions si es mantenen els tipus i les bases de cotització actuals.

Efectivament, segons l’estudi Estrategia Nacional de Pensiones, d’octubre de 2008, publicat pel Ministeri de Treball, l’evolució dels ingressos en el sistema públic i les pres-tacions serà el següent, en percentatges so-bre el PIB. (Vegeu fi gura 1.6.)

Fernández Ordóñez ha plantejat, entre al-tres mesures, “endarrerir l’edat de jubila-ció, almenys de forma gradual”; també ha proposat endurir les condicions per a la ju-bilació anticipada i augmentar els anys de cotització.

Per la seva banda, Mariano Rabadán, president d’Inverco, ha declarat que el sistema públic espanyol “requereix reor-denar els seus paràmetres d’acord amb l’evolució econòmica i demogràfi ca”. En aquest aspecte, el president d’Inverco creu necessària una revisió del Pacte de Toledo cada cinc anys perquè “de debò es portin a terme els ajustaments”. Afegeix que “el més raonable seria que la perso-na que treballa més anys rebi una pensió més gran”.

9,71% 9,86% 9,78% 9,74% 9,74% 9,74% 9,74%7,59% 8,34% 8,47% 8,64%

10,33%

13,39%15,32%

2,12% 1,52% 1,31% 1,10%

-0,59%

-3,65% -5,58%

20,00 %

Aportacions i prestacions de la Seguretat Social espanyola en la relació al PIB

Aportacions Pensions Superàvit/ Dèfi cit

15,00 %

10,00 %

5,00 %

0,00 %

-5,00 %

-10,00 %

2005 2010 2015 2020 2030 2040 2050

Figura 1.6. Evolució del superàvit/dèfi cit de la Seguretat Social espanyola

Font: Ministeri del Treball. Estratègia Nacional de Pensions. Octubre, 2008


El comissari d’Assumptes Econòmics de la Unió Europea, Joaquín Almunia, també ha advocat per l’allargament de la vida laboral, en una compareixença davant la Comissió de Seguiment del Pacte de Toledo. Almunia va destacar que, en temps de recessió, “sembla més urgent i necessari fer reformes, perquè serviran per sortir abans i millor de la crisi”.

La Comissió Europea, per la seva banda, ha indicat que els problemes per fi nançar les pensions a Espanya poden començar entre el 2020 i el 2030. Es preveu que Espanya se situarà entre els països de la Unió Europea que més incrementaran la seva despesa en pensions en les pròximes dècades i que els ingressos del sistema de Seguretat Social seran insufi cients per atendre’ls.

1.13 Com actua la crisi sobre el sistema de Seguretat Social?

La reducció de cotitzants i del flux d’ingressos és el primer efecte de la crisi econòmica sobre el sistema de Seguretat Social, com a resultat immediat de la reduc-ció de la població activa. Si no augmenten les cotitzacions, es consumiran els fons de reserva i s’entrarà en dèfi cit.

Però, a més, la crisi té un efecte directe en l’increment de certes prestacions que pro-porciona el sistema. Les primeres afectades són les cobertures d’atur. Aquesta crisi, a més de per la seva profunditat i durada, suposarà un cost addicional si fi nalment, per raons hu-manitàries i polítiques, les ajudes a l’atur es perllonguen per més temps del previst fi ns i tot en les bases de funcionament del sistema.

També la crisi ocasionarà segurament un increment en la demanda de prestacions sanitàries. Està demostrat que trobar-se a l’atur perjudica la salut. Un estudi de la Universitat de Harvard troba relacions entre atur i malaltia perquè l’atur produeix estrès i té efectes en la salut mental i física, que es

manifesten tant en la recaiguda de malalties cròniques com en l’aparició de malalties que no es patien abans.

Per contra, la menor infl ació farà possible alleujar l’efecte de la revalorització de les pensions, l’únic aspecte positiu que tindrà la situació econòmica actual.

1.14 És possible un canvi de model?

Els benefi cis que proporciona el sistema de Seguretat Social abasten cada vegada més un conjunt més ampli de situacions que es consideren socialment protegibles. D’aquí ve l’increment de les prestacions no contributi-ves, l’extensió de l’assistència sanitària a tots els ciutadans i la inclusió de la dependència com una contingència que el sistema ha de cobrir. És especialment onerosa la mesura –socialment molt necessària però fi nance-rament insostenible, ja que no s’ha cotitzat per a això– aprovada pel primer govern del PP de revaloritzar les pensions amb l’IPC.

Per als polítics, és difícil sostreure’s a la idea que l’Estat ha de procurar la solució a un nom-bre creixent de situacions i és difícil no consi-derar desitjable l’existència d’una major pro-tecció. El problema és el seu cost. Actualment l’Estat a Espanya proporciona cobertures relacionades amb la salut, com l’assistència sanitària i farmacèutica, la incapacitat tem-poral, incapacitat permanent i lesions per-manents, així com els accidents del treball i malalties professionals (aquesta darrera co-bertura, no obstant això, és feta normalment per les mútues patronals d’accidents del tre-ball). També proporciona prestacions relati-ves a la família, com el risc durant l’embaràs, la maternitat i l’ajuda per fi lls; prestacions relacionades amb la vida (subsidi per defun-ció, pensió de viduïtat, pensió d’orfandat); prestacions per interrupció del treball i, fi -nalment, de vellesa, invalidesa i assistència social, que es fi nancen mitjançant impostos i cotitzacions socials obligatoris.



La generalització de les cobertures a tota la població, des dels orígens del sistema en què solament quedava protegida la població cotitzant, ha anat confi gurant un entramat de drets, així com d’obligacions paral·leles cada vegada més costoses.

Tot això a més que, com ja s’ha comentat, ara per ara el sistema possibilita, en matèria de pensions, si es cotitza durant tota la vida laboral, arribar a prestacions que pràctica-ment poden permetre la continuïtat dels ingressos que es tenien en actiu per a la im-mensa majoria dels assalariats.

1.15 És conscient la població del que costa la protecció social?

Les cotitzacions al sistema es calculen a partir dels tipus de cotització, els quals s’apliquen sobre bases de cotització que, en general, coincideixen amb el total de remu-neracions que percep el treballador, dintre de les quanties màximes i mínimes segons l’activitat realitzada o la seva categoria pro-fessional.

En els darrers anys, les taxes de cotització s’han mantingut, per a les contingències comunes en el 28,3% en el règim general, i a això s’afegeix la recaptació per atur, i en el 29,8% en el d’autònoms, i l’increment de les bases de cotització mínimes i màxi-mes han anat paral·leles a la infl ació. La fórmula de càlcul de les pensions s’ha mantingut.

Si els tipus es mantenen, i les bases de cotització augmenten amb l’IPC i per tant es manté el seu valor real, és clar que l’única forma d’incidir en l’alleugeriment dels costos del sistema seria l’obligació de cotitzar durant més anys per poder obtenir les prestacions, i fer la mitjana d’aquestes als salaris obtinguts durant la vida laboral, i no solament els dels últims 15 anys.

No obstant això, el còmput de tota la vida laboral per al càlcul de la pensió fi nal, que ja alguns governs europeus han adoptat, així com la mesura d’endarrerir l’edat de ju-bilació, que també s’obre pas a Europa, no s’estan aplicant a Espanya.

És conscient la població espanyola que exis-teix un seriós problema de sosteniment del sistema? L’actual crisi econòmica, que re-dueix el nombre de cotitzants i augmenta el de desocupats, serà un revulsiu per esta-blir unes bases sostenibles, o bé una vegada més es deixarà passar l’ocasió sense fer re-formes? Al cap i a la fi , si no s’han fet en els anys de bonança econòmica, serà possible fer-les en els anys de crisi?

Hi ha un motiu principal, creiem, pel qual la població no reacciona davant el problema, i és el desconeixement del cost que representa el sistema. És a dir, la distribució dels costos de la Seguretat Social entre empresari i tre-ballador, fent pagar a aquell la major part de la factura, oculta el veritable cost del sistema.

En el règim general de la Seguretat Social es-panyol, es paga entre empresa i treballador, per la cobertura de les contingències comu-nes, el 28,3% de la base de cotització. Aquest

L’única forma d’incidir en l’alleugeriment dels costos del sistema seria l’obligació de cotitzar durant més anys per poder obtenir les prestacions, i fer la mitjana d’aquestes als salaris obtinguts durant la vida laboral, i no solament els dels últims 15 anys


28,3% es distribueix de la manera següent: el 23,6% de la base de cotització (és a dir, el 83% del total a pagar) el paga l’empresari, sense que aquest cost es refl ecteixi en el rebut del salari, i solament el 4,7% sobre la base de cotització (el 17% del cost restant) es reté al treballador en la seva nòmina. Això produeix la sensació, al treballador, que el sistema té un cost molt mínim, quan no és així, davant d’altres països on el treballador té a càrrec seu una part subs-tancial del cost de la previsió social pública i, per tant, és més conscient del que costa la pro-tecció que rep. (Vegeu la fi gura 1.7.)

La proporció entre allò que paga el treba-llador i l’empresa varia molt, com es veu, segons els països, i això en alguns casos permet als treballadors conèixer més exac-tament el que costa el sistema, la qual cosa ajuda a admetre-hi retallades.

A Espanya tan sols els treballadors autònoms són conscients d’aquest cost, ja que són els únics cotitzants. Amb xifres de 2009, cal co-titzar cada mes, durant 35 anys, 248,35 euros mensuals (261,77 a partir dels 50 anys) per a una base de cotització de 833,44 euros.

No és estrany que la majoria d’autònoms co-titzin per les bases mínimes i durant menys anys, ni que al fi nal aconsegueixin presta-cions que són un 30% més baixes en terme mitjà respecte a les que s’obtenen en el rè-gim general.

1.16 Què es fa a Europa i al món?

El debat a Europa fa anys que es produeix, malgrat que en molts països el problema, sent greu, no ho és tant com a Espanya, a causa de la menor cobertura de les pensions respecte als salaris, ni tampoc les tendèn-cies d’augmentar el pes del sistema de pre-visió sobre el PIB són tan importants.

D’altra banda, a Espanya las projeccions de població activa –amb més atur– i de longevi-tat dels passius –més gran a Espanya– deter-minen un escenari de desequilibri creixent, pitjor que en alguns països europeus.

En diversos països s’han produït ja reajusta-ments en les cobertures del sistema públic com a conseqüència de l’evolució demo-gràfi ca que difi culta el compliment de les

72

17

27

32

40

45

45

50

50

50

83

73

68

60

55

55

50

50

50

28Holanda

Taxes de cotització a la Seguretat Social en % s/base cotitzacióTreballador Empresa

EE.UU

Suècia

Alemanya

Regne Unit

Bèlgica

França

Portugal

Itàlia

Espanya

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Figura 1.7. Cost del sistema de la Seguretat Social per al treballador.

Font: Social Security Agency. Website



expectatives que tenia el sistema. Aquestes reformes, tímides i en el seu moment con-testades amb el rebuig de la població, pre-tenen allargar la vida activa i mantenir el sistema dintre dels nivells de subsistència a fi de fer-lo sostenible.

En altres països, sobretot a Llatinoamèrica, el sistema s’ha reformat traspassant la seva gestió al sector privat, mitjançant capitalit-zació individual, si bé mantenint, en dife-rents graus, uns mínims de solidaritat.

Aquesta reforma, iniciada a Xile en la dècada dels 80, va ser seguida per la major part dels països llatinoamericans, que van implantar sistemes mixtos (amb coexistència d’ambdós sistemes, el públic i el privat, que es comple-menten), sistemes mixtos en competència (on els dos sistemes, el públic, de repartiment, i el privat, de capitalització, competeixen en la captació d’afi liats) o sistemes únics (on el sistema privat reemplaça el sistema públic).

A Espanya, el Pacte de Toledo subscrit entre totes les forces polítiques a l’any 1995 va permetre lleugeres modifi cacions que van apuntar, en el seu moment, a una major re-lació entre la quantia de les prestacions i les aportacions realitzades, sense perjudici de l’actualització dels nivells no contributius, però va tirar un vel sobre el problema.

Aquest vel potser impedeix abordar el de-bat sobre les reformes més importants que el nostre sistema necessita, però no hauria d’acabar sent la justifi cació per a una paràli-si de les reformes necessàries, que ja s’estan abordant en altres països europeus.

1.17 Els sistemes privats complementaris

El segon i el tercer pilar de fi nançament de la previsió social es basa, com vèiem al prin-cipi, en sistemes privats de capitalització: són complements obtinguts de les empre-

ses en què treballem durant la nostra vida laboral i estalvi particular complementari efectuat pels individus.

Els sistemes fi nancers organitzats per a aques-ta fi nalitat són els plans de pensions i les asse-gurances de vida, però els ciutadans utilitzen també altres fórmules d’estalvi alternatives que igualment permeten atendre les necessi-tats de futur, com són la inversió en immobles, els dipòsits bancaris o la inversió directa en va-lors de renda fi xa o variable o fons d’inversió.

A Espanya, el 75% del patrimoni fami-liar s’ha concentrat en els últims anys en l’adquisició d’habitatge propi, que si bé per-met viure en la vellesa amb menys despe-ses, constitueix un actiu de difícil liquidació. Fórmules per liquar el patrimoni immobilia-ri, mitjançant hipoteques inverses i rendes vitalícies amb aportació d’immobles, són un camp futur d’enormes possibilitats.

Al fi nal de 2008, l’estalvi fi nancer de les fa-mílies, diferent de l’immobiliari, ascendia a Espanya a 1,72 bilions d’euros, el 167% del PIB, segons Inverco.

En els últims 25 anys han canviat les pre-ferències de les famílies espanyoles quant a la destinació de l’estalvi que generen. Així, l’any 1985 el 64,9% de l’estalvi familiar estava materialitzat en dipòsits bancaris i efectiu, i el terç restant en inversió directa en valors mobiliaris (8% en renda fi xa i 12% en renda variable), assegurances (1,2%), fons d’inversió (0,4%), fons de pensions materialitzats com a reserves comptables (0,3%) i en altres actius (12,6%).

En els últims anys, a Espanya, el 75% del patrimoni familiar s’ha concentrat en l’adquisició d’habitatge propi


Com destaca Inverco en el seu darrer informe anual, el 2008 el pes dels dipòsits bancaris és del 40,8%, el de la inversió directa el 26,6%, el dels fons d’inversió del 9,2%, els fons de pensions el 6,4% i les assegurances el 8,8%. Ara bé, en els últims tres anys (2006-2008), especialment en el darrer, els dipòsits banca-ris han guanyat un protagonisme creixent en l’estructura d’estalvi familiar, perquè a favor seu ha jugat el fet de no haver de registrar minusvàlues per les correccions dels mercats i perquè oferien una rendibilitat conjuntural-ment elevada. (Vegeu la fi gura 1.8.)

Davant d’aquest esquema, la mitjana europea presenta xifres d’estalvi més elevades i una distribució diferent: l’estalvi fi nancer mitjà de les famílies s’eleva al 194% del PIB, amb paï-sos que arriben al 286%. La distribució mit-jana d’aquest estalvi és del 30,2% en dipòsits bancaris, el 37,5% en altres actius i el 32,3% en plans de pensions i assegurances, més del doble d’aquests darrers que a Espanya.

Dins de l’estalvi familiar les xifres que acumu-len les institucions que serveixen a la pensió personal –els plans de pensions i les assegu-rances– encara són a Espanya relativament reduides, ja que no superen, en conjunt, el 15,2 % del PIB (el 6,4 els fons de pensions i el 8,8 per assegurances de vida, incloent en aquestes xifres tant els plans d’ocupació i les as-segurances col·lectives, com els plans de pen-sions i les assegurances de vida individuals).

Hi ha països, en canvi, com Gran Bretanya, on l’estalvi gestionat per les assegurances de vida i els plans de pensions acaparen el 55,1% de l’estalvi fi nancer total.

1.18 Quin pes tenen actualment els sistemes privats de pensions sobre el conjunt de la previsió social?

Si afi rmem que els sistemes privats de pre-visió social suposen a Espanya un 15,2% del PIB, potser algú pugui pensar –encara que

43,2%

43,2%

6,9%

34,8%

29,0%

5,1%

24,0%

12,4%

9,8%

3,3%4,5%

39,2%

33,6%

30,2%

12,8%

8,7%

5,5%5,0%

8,5%

13,1%

5,2%6,3%

33,0%

30,9%

32,0%

34,3%

11,7%

7,8%

6,0%4,7% 4,6%

6,0% 6,4%

8,8%7,6%

10,7%

4,9%

33,5%

34,2%

40,8%

26,6%

9,1%

Actius fi nancers sobre el total (%)

1995

Dipòsits Inversió directa Instituc. inv. colectiva Assegurances

Fons de pensions Efectiu Crèdits Altres

2000 2002 2004 2005 2006 2007 2008 E*

Figura 1.8. Estalvi fi nancer de les famílies

Font: Inverco

100 %

90 %

80 %

70 %

60 %

50 %

40 %

30 %

20 %

10 %

0 %

* Estimació



el pes d’aquests productes sigui la meitat que la mitjana europea– que aquests siste-mes gaudeixen d’un cert desenvolupament, si es compara amb el pes de la Seguretat Social en l’economia que, com hem vist, re-presenta el 9% del PIB.

El diferent sistema fi nancer que utilitzen ambdós sistemes, de capitalització i de re-partiment respectivament, produeix aquest miratge. En realitat, el que hauríem de com-parar són les prestacions que han satisfet els sistemes privats en relació amb les que ha satisfet el sistema públic.

D’altra banda, en les xifres d’assegurances de vida s’inclouen no solament aquelles operacions que formen part de la previsió social, sinó també les de les assegurances de defunció i les que es contracten amb una fi nalitat diferent de la d’obtenir rendes en la vellesa.

En el sistema públic de Seguretat Social ja hem vist que les prestacions satisfetes el 2008 han assolit els 92.833 milions d’euros. En els sistemes privats, les xifres són les següents: quant als plans de pensions, les prestacions satisfetes el 2008 han estat de 4.140 milions, segons Inverco, i pel que fa a les prestacions pagades en assegurances de vida col·lectives que instrumenten com-promisos per pensions d’empreses i ins-titucions, el seu import ha estat de 3.468 milions, segons estimació de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions.

Quant a les prestacions de les asseguran-ces individuals no és fàcil determinar amb exactitud l’import de les prestacions que corresponen a assegurances que atenen ne-cessitats similars a les de previsió social, ja que la xifra global de sinistralitat del conjunt d’asseguradores del ram de vida inclou pres-tacions de defunció, així com d’altres asse-gurances d’estalvi que tenen una fi nalitat di-ferent. Això no obstant, si prenem les xifres

de prestacions pagades, sense considerar rescats, de les assegurances de vida d’estalvi, la xifra resultant és de 1.412,36 euros a l’any 2008, segons Investigació Cooperativa entre Entitats Asseguradores (ICEA).

Així doncs, el conjunt de les prestacions dels sistemes privats de previsió no supera ni tan sols el 10% del conjunt de prestacions que satisfà el sistema públic, cosa que evidencia el seu escàs desenvolupament.

1.19 El segon pilar: la previsió social complementària professional

Al costat de la recerca de solucions per soste-nir els sistemes públics, en tots els països es fomenta el desenvolupament de sistemes pri-vats fi nançats per empresaris i treballadors, en el si de les empreses, com a sistemes com-plementaris, que puguin alleujar les càrregues del sistema públic, contribuint que una part de la previsió sigui atesa per les empreses.

Bàsicament els governs poden optar per permetre la instrumentació d’aquest segon pilar per al fi nançament de les pensions, mitjançant assegurances de vida o altres instruments de pensions privats. A la pràcti-ca, els ciutadans poden també optar, com ja hem indicat, per canalitzar els seus estalvis a través d’aquests instruments organitzats o bé fer-ho d’una altra manera: comprant pi-sos per llogar, constituint un patrimoni que els reporti un rendiment, etc.

En defi nitiva, es tracta de poder comple-mentar la pensió pública amb prestacions privades.

El segon pilar, el que proporcionen les em-preses als seus empleats mitjançant salaris diferits, es troba molt estès en molts països, però a Espanya tenim un escàs desenvolupa-ment dels plans d’ocupació, així com dels sis-temes complementaris de pensions fi nançats a través d’assegurances de vida empresarials.


El desenvolupament del segon pilar se-ria una forma molt adequada per alleu-jar el cost del sistema públic. La seva regulació hauria de facilitar la mobilitat dels treballadors i afavorir que aquests poguessin endur-se d’una empresa a una altra la “motxilla” amb els seus drets consolidats, guanyats al llarg de la seva vida laboral.

Les pensions complementàries a les de la Seguretat Social a càrrec de les empreses representen un pacte de remuneració diferi-da tendent a acostar la pensió al salari real, i s’han de fi nançar mitjançant aportacions sistemàtiques d’empreses, i si escau treba-lladors, que permetin assolir a l’edat de ju-bilació uns capitals que es convertiran en una pensió o que satisfacin les altres presta-cions pactades, mitjançant la capitalització individual.

Avui dia, a Espanya el volum de fons que s’acumulen en aquests sistemes és encara molt escàs, i representen el 5,7% del PIB.(Vegeu la taula 1.2.)

Les causes que motiven aquest poc desen-volupament del segon pilar a Espanya són diverses. La manca d’interès per part dels sindicats i els empresaris a demanar aquests complements en la negociació col·lectiva se-ria una primera justifi cació.

Excepte alguns sectors, com el de banca, on els complements a càrrec de l’empresa s’inclouen en el conveni sectorial des de fa temps, la major part d’empreses industrials

de qualsevol grandària, i sobretot les de pe-tita i mitjana dimensió, no els tenen de cap manera en compte.

D’altra banda, amb un sistema públic que cobreix el 90% o més del darrer salari per a la major part dels treballadors, els com-plements solament es consideren necessa-ris per a les empreses, per als assalariats de més nivell, però com que això no és pos-sible amb l’actual Llei de plans i fons de pensions, perquè una de les condicions que aquesta imposa és que el pla afecti tota la plantilla, són molt poques les empreses que, en la negociació col·lectiva, tenen en comp-te compromisos per pensions instrumentats mitjançant plans de pensions d’ocupació.

En lloc de plans de pensions d’ocupació, que a més arrosseguen altres problemes, segons l’òptica empresarial, com les comis-sions de control amb majoria de partícips per la seva infl uència en les decisions sobre el fons al qual s’han de destinar les aporta-cions, i la complexitat d’engegar un pla i el seu seguiment posterior, les empreses que tenen compromisos per pensions utilitzen per cobrir-los l’altra fórmula permesa per la legislació: les assegurances de vida que ins-trumenten compromisos per pensions.

Però si s’observa l’evolució de les pro-visions matemàtiques de vida al llarg dels últims anys, derivades de pòlisses col·lectives celebrades per a la cobertura de compromisos per pensions, es compro-va un escàs creixement interanual. Això es deu al fet que, després de l’obligació

Milions d’euros

Assegurances de vida que fi nancen complement de pensions a càrrec de les empreses 30.573

Plans de pensions d’ocupació 28.606

Total segon pilar 59.179

Taula 1.2. Volum de la previsió social empresarial (segon pilar) a Espanya

Font: Memòria Estadística de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, dades estimades, 2008.



d’externalitzar els compromisos de les em-preses que ja els tenien, no hi ha noves empreses que hagin desenvolupat sistemes propis de previsió.

Es conclou, doncs, que a Espanya el segon pilar es troba en franc subdesenvolupament i que caldrien estímuls i reformes legals per impulsar-lo.

Efectivament, perquè es puguin desenvolupar plenament aquests sistemes s’hauria de dur a terme una reforma legal en profunditat. La Llei de plans i fons de pensions és massa res-trictiva en la regulació dels plans d’ocupació, i això en desincentiva el desenvolupament.

D’altra banda, la regulació dels sistemes de pensions d’empresa fi nançats a través d’assegurances, encara que eliminen algu-nes traves que tenen els plans d’ocupació, topen amb un tractament fi scal desincenti-vador, ja que, perquè puguin ser despesa fi s-cal, les aportacions empresarials han de ser imputades fi scalment als treballadors, sense que aquests, al seu torn, puguin deduir-se-les com es poden deduir les aportacions em-presarials a plans de pensions.

1.20 Baixa rendibilitat dels plans de pensions d’ocupació

Les entitats gestores o asseguradores, ja si-gui dels plans de pensions o de les pòlisses d’assegurances, respectivament, per fer les inversions dels fons derivats d’aquests ins-truments han de tenir en consideració els terminis en què vencen, o en què proba-blement venceran les seves obligacions (el que s’anomena la gestió del passiu), i han de buscar inversions que tinguin la liqui-ditat adequada per poder atendre aquests venciments (el que s’anomena la gestió de l’actiu).

L’adequada gestió del passiu i de l’actiu té la seva raó de ser, a més, en la necessitat del sistema d’obtenir com a mínim una rendi-bilitat igual a l’interès que ha utilitzat per al càlcul d’aportacions, si existeix assegura-ment, ja que si el rendiment real fos inferior, aquestes serien insufi cients per atendre les prestacions i les despeses de gestió.

D’aquesta forma, en funció dels terminis dels passius i de la seva quantia, s’haurien de captar inversions que proporcionessin una liquiditat i rendibilitat sufi cients per poder complir amb aquests compromisos del passiu. Com més gran és el termini dels compromisos, més grans també poden ser els riscos fi nancers: risc de modifi cació dels tipus d’interès, risc de preu (minusvàlues dels actius), risc de l’emissor (solvència dels actius). I també els riscos es poden referir al mateix passiu: rescats que exigeixen la devolució de fons als assegurats i avancen la necessitat de liquiditat, etc.

Per tant, el risc fi nancer esdevé el risc principal que pot córrer el segon pilar. La crisi fi nancera actual, amb pèrdua de valor dels actius o una perllongada situació de tipus d’interès baixos, pot perjudicar les expectatives de rendibilitat d’aquests sis-temes.

Les pensions complementàries a les de la Seguretat Social a càrrec de les empreses representen un pacte de remuneració diferida tendent a acostar la pensió al salari real, i s’han de fi nançar mitjançant aportacions sistemàtiques d’empreses i, si escau, de treballadors


En la taula 1.4, s’observa l’efecte que la cri-si fi nancera ha tingut en la rendibilitat dels plans d’ocupació: al darrer any la rendibili-tat ha estat negativa, del -10,5%; la rendibi-litat mitjana dels darrers tres anys ha estat del -1,21%, i solament és positiva si consi-derem terminis més llargs: l’1,8% anual mi-tjà en els últims 5 anys, l’1,95% anual mitjà en els últims 10, el 5,02% en els últims 15 i el 6,37% en els últims 18 anys.

1.21 Els plans de pensions i les assegurances de vida d’estalvi individuals

El tercer pilar de les prestacions socials el constitueix l’estalvi individual dirigit a fi -nançar la vellesa i les altres circumstàncies de previsió social. Correspon a les perso-nes que decideixen anar constituint de for-ma individual un estalvi per al futur amb el qual fer front a la seva jubilació o altres prestacions complementàries a aquelles que ja tenen garantides pel primer i segon nivells.

D’aquesta forma, poden assolir mantenir uns ingressos reals més elevats, més pròxims al nivell d’ingressos que tenien en actiu. Aquest tercer nivell generalment es concerta a través de plans de pensions o contractes d’assegurança de vida individuals, però en-cara moltes persones utilitzen altres siste-mes d’acumulació de l’estalvi, diferents, com els dipòsits bancaris o la inversió directa en renda fi xa o variable, i l’explotació de petites propietats immobiliàries que els permetin tenir recursos per quan calguin.

Les xifres absolutes que gestionen les gestores i asseguradores en les operacions individuals són les que es poden veure a la taula 1.3.

Una de les principals mesures que incentiven el desenvolupament dels plans de pensions i assegurances és la fi scalitat, i aquesta s’ha modifi cat massa vegades a Espanya en els darrers anys per oferir la seguretat requerida.

Les assegurances de vida han perdut, en la darrera reforma fiscal de l’any 2007, l’avantatge que havien tingut com a ope-racions de generació de rendiments a llarg termini, i els plans de pensions pateixen les regles sobre la limitació anual d’aportacions i el tractament com a renda del treball de les prestacions, a més de la irreversibilitat de les aportacions, que caracteritza la llei actual.

L’actiu dels fons de pensions, d’altra banda, igual que el de les assegurances de vida que gestionen les entitats asseguradores, s’ha d’invertir d’acord amb criteris de seguretat, rendibilitat, diversifi cació i congruència de terminis adequats a les seves fi nalitats, segons estableix la llei que els regula; però la valora-ció de les inversions es fa de manera diferent de la que s’aplica per a les asseguradores.

En el Reglament de plans i fons de pen-sions es recullen els criteris generals a seguir a fi de limitar el risc assumit en la inversió dels drets consolidats d’un fons, i alhora s’estableixen els criteris de valora-ció de les inversions i l’atribució dels drets econòmics a cada partícip. També en la Llei d’assegurances s’estableixen criteris gene-

Milions d’euros

Plans de pensions individuals i associats 49.667

Assegurances de vida (deduïts els col·lectius que instrumenten compromisos per pensions) 96.690

Total tercer pilar 146.357

Taula 1.3. Volum de la pensió social (tercer pilar) a Espanya

Font: Memòria Estadística de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, dades estimades, 2008.



SISTEMA INDIVIDUAL 18 anys 15 anys 10 anys 5 anys 3 anys 1 any

Renda fi xa a curt termini 5,05 3,49 1,73 1,4 1,8 2,12

Renda fi xa a llarg termini 5,36 4,04 1,58 1,38 1,26 2,03

Renda fi xa mixta 5,27 3,64 0,59 0,8 -1,42 -8,77

Renda variable mixta 5,98 3,92 -0,32 0,3 -5,06 -23,8

Renda variable 1,21 6,54 -2,49 -0,63 -9,37 -38,5

Garantits – – 4,03 2,33 0,52 -0,67

Total plans individuals 5,27 3,74 0,63 1,14 -0,82 -6,44

Plans de treball 6,37 5,02 1,95 1,8 -1,21 -10,5

Plans associats 6,22 4,85 1,77 2,46 -0,62 -11,1

Total plans 5,53 4,2 1,04 1,39 -0,98 -8,07

IPC mitjà 3,32 3,21 3,12 3,22 3,15 2,4

rals que han de seguir les asseguradores, de contingut similar, encara que en el cas de les assegurances de vida, a diferència dels plans de pensions, s’assegura la rendibilitat.

Així com en el sistema públic de reparti-ment, els riscos que l’afecten es deriven abans que res de la demografi a, els riscos que afecten els sistemes privats, de capita-lització, s’emmarquen dintre dels fi nancers i això s’ha vist amb claredat en la crisi fi nan-cera i econòmica en què ens trobem.

En moments de crisi com l’actual, els siste-mes de capitalització tenen difi cultats que es deriven dels canvis en les valoracions. Efec-tes propiciats per la situació econòmica com són la davallada en els preus d’actius (immo-bles i altres sectors afectats) i la insolvència dels emissors, poden tirar per terra les expec-tatives de rendibilitat d’aquests sistemes.

L’estructura de l’actiu en què inverteixen els fons i el detall qualitatiu i quantitatiu de cada partida són aspectes determinants i, d’altra banda, s’haurien de fer reformes legals sobre una llei, la de plans i fons de

pensions, que està en vigor ja fa 22 anys sense que s’hagi demostrat que serveixi per desenvolupar el sector.

1.22 Rendibilitat dels plans de pensions individuals

Limitant l’anàlisi de la rendibilitat propor-cionada per aquests instruments propis del tercer pilar a la dels plans de pensions, que refl ecteixen a cada moment els resultats del mercat fi nancer, resulta que, sumant la ren-dibilitat per dividends i cupons, els resultats per alienació d’inversions i la variació del va-lor dels actius, les rendibilitats mitjanes re-sultants han estat en general, en terme mitjà, inferiors a la infl ació, excepte si considerem períodes molt llargs. (Vegeu la taula 1.4.)

Així, mentre en els últims 18, 15, 10, 5, 3 i 1 anys la infl ació s’ha mantingut entorn del 3,3 % o 3,2 % en terme mitjà (el 2,4% el 2008), segons els períodes considerats, la rendibilitat mitjana dels plans de pensions ha estat notòri-ament inferior excepte per a la primera de les posicions del quadre, la del període que abas-ta els 18 anys que fa que funciona el sistema.

Taula 1.4. Evolució de la rendibilitat dels plans de pensions fi ns l’any 2008

Font: Inverco

Rendibilitats dels plans de pensions a 31.12.2008en relació a la infl ació


A aquest resultat, decebedor, contribueixen també els marges i comissions de gestió i dipòsit que la llei permet.

No obstant això, els migrats resultats es deuen, fonamentalment, als criteris de valoració dels actius dels fons de pensions a cada moment, estrictament a preus de mercat, la qual cosa ha provocat que, en el tancament de l’any 2008, gairebé totes les rendibilitats hagin estat nega-tives com a conseqüència de la forta caiguda de les valoracions, per la qual cosa els mals resultats que es refl ecteixen en el quadre anterior tenen la seva causa fonamentalment en la crisi actual.

La Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions estudia la possibilitat de modifi car el sistema de valoració dels actius, almenys els de renda fi xa que s’adquireixen amb vo-cació de permanència fi ns al venciment.

Quant a la rendibilitat de les inversions de les entitats asseguradores, no existeixen dades de moment, més que agregats sobre aquesta. Per exemple, segons ICEA, la ren-dibilitat neta de les inversions de les compa-nyies, a 31.12.2008, va ser del 4,15%. Però de la informació estadística del sector no és possible extreure la rendibilitat mitjana abonada als assegurats en les assegurances de vida de què són titulars, encara que pro-bablement es trobi situada al voltant del 3% o 3,5%, si considerem el marge raonable so-bre el 4,15% de rendibilitat, que les entitats s’han de quedar per cobrir les despeses de gestió i deixar un excedent empresarial.

Aquesta falta d’informació s’intenta pal·liar amb una resolució de la Direcció General d’As-segurances i Fons de Pensions que obliga les asseguradores, des d’abril de 2009, a publicar la rendibilitat anual del darrer any i la mitjana dels anteriors, dels plans de previsió assegurats.

1.23 El quart pilar

Finalment, en la major part de països s’està considerant que els tres pilars anteriors no seran sufi cients per atendre les necessitats de la població en el futur, tenint en comp-te l’augment en l’esperança de vida després de l’edat de retir, amb la qual cosa caldrà fi nançar la vellesa amb altres procediments, com són l’endarreriment en l’edat de jubila-ció, permetre que els jubilats puguin seguir treballant de forma parcial compatibilitzant aquests ingressos amb la percepció de pen-sions públiques o privades, etc.

En aquesta línia convé emmarcar la me-sura ja implantada a Espanya de permetre la prolongació de la vida laboral, és a dir, l’endarreriment de l’edat de jubilació, amb el dret a percebre una pensió superior. En la mateixa línia va la reforma de la Llei de plans i fons de pensions, que permet des de 2007 el manteniment del saldo acumu-lat del pla de pensions més enllà de l’edat de jubilació, i fi ns i tot seguir fent apor-tacions.

No s’ha abordat, però, l’endarreriment en l’edat efectiva de jubilació, actualment per sota dels 65 anys com a terme mitjà, ni l’en-darreriment obligatori de l’edat de jubilació més enllà d’aquesta edat, punts que s’hauri-en d’incloure en l’agenda de reformes més aviat que tard.

Amb unes previsions d’envelliment que afecten el sistema públic i l’encara escàs desenvolupament dels sistemes privats –el segon i el tercer pilar–, potser no tindrem més remei que confi ar en aquestes mesu-res emmarcades dintre del quart pilar per poder sobreviure durant la llarga vida que ens espera.

51

2Risc ambiental: les aparences de la crisi enganyen

Pere Torres i Arnau Queralt



2.1 El marc conceptual

Els principals riscos ambientals deriven de l’activitat humana. Unes vegades perquè els generem; unes altres perquè ens hi expo-sem per gust o per força.

El canvi climàtic és un exemple clar i dra-màtic del primer cas, d’un risc que és con-seqüència directa del nostre model de crei-xement. La vulnerabilitat davant riuades il·lustra bé el segon: la sobreexposició a un risc natural per haver construït a zones inundables. Per què ens passa això? Essen-cialment, perquè prenem decisions basades en avaluacions econòmiques –sovint, mera-ment intuïtives– que desconeixen o prefe-reixen ignorar el risc i que privilegien l’apa-rent benefi ci a curt termini.

És cert que, en l’actualitat, hi ha molt més coneixement i que la prevenció del risc s’ha generalitzat –amb l’encertada empenta de la llei. Tanmateix, patim l’herència de les situacions creades per decisions antigues i, sobretot, estem carregats de dubtes sobre com abordar aquestes amenaces amb uns costos que siguin assumibles. En realitat, el dilema se situa justament en aquest punt: en la defi nició de cost assumible, en el ba-lanç entre el valor que atorguem a allò que podem perdre i la despesa que hauríem de fer per reduir la probabilitat de perdre-ho.

Els riscos ambientals, doncs, poden ser clars, però la seva gestió no sempre està resolta i, molt sovint, està subordinada als fonaments del nostre model de creixement econòmic, de manera que patir segons quins riscos hi sembla connatural. En aquest text, volem refl exionar sobre aquesta temàtica i ho fa-rem tenint en compte un factor addicional inesquivable: la recessió econòmica, que posa encara més èmfasi en la importància de la movible ratlla que separa els costos considerats assumibles i els que no reben aquesta distinció.

La millor manera de procedir és, probable-ment, estudiant un exemple que ens perme-ti presentar les diferents facetes del tema. Hem triat el canvi climàtic, segurament la qüestió ambiental que més atenció rep en l’actualitat i per a la qual més gent manifes-ta una sensibilitat més inquieta.1

Remuntem-nos, doncs, a l’any 1993. Aquell any, aprofi tant una conferència internacio-nal sobre el medi ambient global a Tòquio, l’economista japonès Yoichi Kaya va presen-tar una fórmula que ha fet fortuna –i que es coneix com a identitat de Kaya. Aquesta fórmula relaciona les emissions de CO2 amb les variables que determinen que aquestes es produeixin amb més o menys intensitat. Tot seguit reproduïm la fórmula i la desglos-sem:

F= P* g* e* f

Lògicament, F ens indica les emissions de CO2 originades per l’activitat humana2. Quins són els factors que en determinen la quantitat? De com s’observa, pel nombre de multiplicands, n’hi ha quatre. Vegem-los:

1. La població humana (P). La unitat consumidora és, al capdavall, l’individu. En conseqüència, el mer increment de la població comporta un augment de la de-manda de recursos, la satisfacció de la qual causa les emissions de CO2. Aquest factor, el demogràfi c, s’ha disparat en l’eta-pa més recent de la història humana. Com que una imatge val més que mil estadís-tiques, la fi gura 1 mostra l’evolució de la població mundial des dels orígens de la nostra espècie. El seu creixement és expo-nencial, amb una acceleració intensíssima i sense precedents en els últims temps. Sen-se haver de retrocedir gaire en el temps, podem comparar les xifres de la segona meitat del segle XX: s’ha passat dels 2.600 milions d’habitants de l’any 1951 als 6.100 milions del 2000. Si s’haguessin mantingut

1 Atès que l’Informe de l’Observatori del Risc de l’any 2007 es va dedicar àmpliament a analitzar els riscos associats al canvi climàtic, en aquest text hi passarem de puntetes, bo i recomanant la relectura d’aquells textos, encara prou actuals.

2 En realitat, la identitat de Kaya determina les emissions derivades del consum d’energia. Hi ha altres activitats que també en causen. Per exemple, la producció de ciment. Una part signifi cativa del CO2 alliberat -que pot arribar a ser el 60% del total- no procedeix del consum de combustibles fòssils sinó de les reaccions de les primeres matèries que intervenen en la fabricació. La identitat de Kaya tampoc no té en compte altres gasos d’efecte d’hivernacle, que deriven de l’activitat humana però no pas de la producció energètica: el metà de la ramaderia o la gestió de residus, l’òxid nitrós de l’agricultura, els fl uorocarbonis de certs processos industrials. De totes maneres, atès que el CO2 provinent del consum de combustibles fòssils té la màxima responsabilitat en el fenomen, la identitat de Kaya és especialment útil per a la línia argumental que presentarem.


estables els altres factors, la sola variació de la població humana hauria multiplicat per 2,35 les emissions de CO2 en aquest període.3

2. El PIB per càpita (g). Aquesta sego-na variable mesura la riquesa que genera l’economia, expressada en termes de valors monetaris de la producció. Encara que ha persistit la desigualtat entre països i dins dels països –i, en alguns casos, s’ha eixam-plat–, la tendència mundial ha consistit en un increment del PIB total per damunt de l’augment demogràfi c. En conseqüència, el PIB per càpita també ha crescut. Tenint present que el PIB combina el consum, la inversió privada, la despesa pública i el balanç d’exportacions i importacions, sembla força obvi que un increment del PIB es traduirà en un augment de les emis-sions si la base energètica de l’economia productiva es manté inalterada. En aquest cas, ha passat de 2.199 dòlars el 1951 a 6.055 el 2000.4 El factor multiplicador és 2,75. Com indicàvem amb la població, si només hagués evolucionat aquesta varia-ble i les altres tres s’haguessin mantingut constants, l’increment del PIB per càpita

hauria fet multiplicar per 2,75 les emis-sions de CO2 durant la segona meitat del segle XX.

3. La intensitat energètica de l’economia (e). La tercera variable ens indica quina quantitat d’energia es gasta per generar una unitat de PIB. De fet, és una mesu-ra de l’efi ciència energètica dels nostres processos productius: un procés és més efi cient, des d’aquest punt de vista, com menys energia necessiti per obtenir una determinada quantitat de producte. Vis-ta en panoràmica, l’efi ciència energètica opera en les tres fases de la seqüència energètica: la generació, el transport i el consum.

a. La generació d’energia té uns nivells d’efi ciència relativament baixos, si en-tenem per efi ciència la relació entre la quantitat d’energia que surt del dispo-sitiu generador i la quantitat d’energia que hi entra. Una part de la diferència es deu a l’energia consumida per les instal·lacions de generació, però tam-bé hi ha una proporció respectable que es dissipa sota formes no aprofi tables

3 Algú podria argüir que aquest no és ben bé el cas de Catalunya o d’altres països occidentals, en què la demografi a ha estat ben poc animada durant aquest període. Tot i tenir raó, que pugi la població aquí o baixi allà és indiferent; en el canvi climàtic, només compten els valors absoluts del conjunt del planeta.

4 Els càlculs s’han homologat a dòlars del 1990. En tot allò que fa referència al canvi climàtic, l’any de referència o any base és el 1990.

Font: La informació fi ns al 1950 prové de McEvedy & Jones (1978). La posterior de l’US Census Bureau. La dada del 2010 és una projecció d’aquest mateix organisme.

Figura 2.1. Evolució de la població mundial entre l’any 10.000 aC i 2010. En milions d’habitants

8.000

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0



–que es perd, en defi nitiva. Per posar un exemple, les plaques fotovoltaiques po-den arribar a una efi ciència del 25% –és a dir, una quarta part de la llum incident es converteix en electricitat–, però és un rècord assolit en laboratori, molt per sobre de les prestacions de les plaques que estan realment instal·lades. Un se-gon cas: l’efi ciència dels motors de com-bustió, oscil·la entre el 30 i el 45%, en funció de la benzina emprada.

Com es pot veure, són percentatges poc galdosos, que indiquen un elevat desa-profi tament de l’energia ja captada.

b. El transport d’energia també represen-ta una disminució de les dotacions que arriben a l’usuari per les dues mateixes causes: el consum de les operacions de transport i les pèrdues per dissipació. També aquí hi ha enormes possibilitats de millora. El concepte de xarxa elèctri-

ca intel·ligent (smart grid o supergrid), que s’impulsa tant als Estats Units com a la Unió Europea, va en aquesta línia.

c. El consum fi nal torna a tenir un ampli marge de discrepància entre l’energia computada i la realment transformada en la utilitat pretesa. Un exemple força il·lustratiu l’aporten les làmpades. Exis-teixen tres tecnologies bàsiques amb una diferència d’efi ciència força notòria, tal com mostra la fi gura 2.2. Continua essent majoritària l’opció més inefi cient i, encara que es va avançant cap a la substitució per les altres, el preu signifi cativament més elevat esdevé un entrebanc determinant.

Aquestes dades ens indiquen, doncs, que la intensitat energètica de l’economia té un llarg camí per recórrer. Si el seu valor des-cendeix de forma molt incisiva, el resultat fi nal de la fórmula ho notarà molt positiva-ment perquè baixaran les emissions.

70

60

40

30

20

10

0Efi ciència

(%)

Làmpades incandescents Fluorescents compactes Leds

Temps de vida(milers d’hores)

Preu(dòlars)

50

Figura 2.2. Comparació de tres dispositius d’il·luminació pel que fa a l’efi ciència, el temps de vida i el cost unitari de conversió de l’energia consumida en llum.

Nota: Les dades, procedents de Coghlan (2007), corres-ponen a aquella data. Pel que fa a l’efi ciència, existeix una forquilla d’efi ciència del 15 al 30% en els fl uorescents com-pactes i del 30 al 70% en els leds. S’ha representat el valor màxim en tots dos casos.Font: Coghlan, 2007


4. La intensitat de carboni de l’energia (f). Aquesta última variable és, possiblement, la peça crítica. La intensitat de carboni de l’energia és la quantitat de CO2 que s’emet pel consum d’una unitat d’energia. És la peça crítica perquè, si fos zero, s’hauria aca-bat el problema. Si tota l’energia consumida s’obtingués de fonts que no emetessin gasos d’efecte hivernacle, el problema del canvi climàtic s’hauria acabat. Com que avui això no és així i com que les perspectives raona-bles són que tampoc no ho sigui en el futur més immediat, els altres tres factors agafen pes i rellevància.

De totes maneres, també és el factor més re-llevant per canviar la tendència, atès el joc que donen l’energia nuclear o les energies renovables –inclosa la biomassa– per dismi-nuir la intensitat de carboni de l’economia global.

La identitat de Kaya ens mostra, doncs, els factors que determinen les emissions de CO2 i, alhora, ens defi neix el marc en què podem arbitrar estratègies i mesures. En re-alitat, existeixen dues grans línies d’acció: el decreixement i la descarbonització. Les analitzarem tot seguit.

2.2 Les fi losofi es estratègiques

El decreixement signifi ca, justament, el que descriu el mot: en comptes de créixer, decréi-xer; en comptes de pujar, baixar; en comptes de generar més riquesa, generar-ne menys. Seria una estratègia que se sostindria en els dos primers factors de la identitat de Kaya: la població i la riquesa per càpita. La seva disminució tindria, lògicament, i al marge de qualsevol altra consideració, un efecte bene-fi ciós en la reducció de les emissions.

L’explosió demogràfi ca del planeta ha es-tat un problema reiteradament advertit des del món científi c. De fet, la fama de Thomas Robert Malthus es deu justament

a haver encetat el 1798 aquesta línia de refl exió amb el seu famós Assaig sobre el principi de població. Aleshores, quan hi ha-via 900 milions d’habitants al planeta, el reverend anglès va alertar que la capacitat de creixement de la població humana era “infi nitament més gran” que la capacitat d’incrementar els recursos naturals per sostenir-la. Tot i que s’insisteix sovint, so-bretot des del pensament econòmic, que Malthus es va equivocar i que els maltu-sians sempre han fracassat en les seves prediccions, l’amenaça continua planant damunt nostre, sense esvanir-se en abso-lut. Conceptes com sostenibilitat, petjada ecològica o capacitat de càrrega van fent forat i tenen la mateixa arrel ideològica que els principis de Malthus.5 El reputat investigador James Lovelock, igualment britànic, afi rma en un llibre relativament recent (Lovelock, 2006) que la xifra de po-blació raonable perquè la nostra espècie no danyi el planeta s’ha de situar entre 500 i 1.000 milions de persones. Curiosament, dins d’aquesta franja s’esqueia la població de l’època en què Malthus va arribar a les conclusions sobre l’amenaça que represen-ta, per a la humanitat, un creixement de-mogràfi c accelerat.

Certament, hi ha indicis d’un fre: el rit-me anual estava a 1,6% el 1990 i s’esti-ma que haurà baixat fi ns al 0,7% el 2030. De totes maneres, no s’ha d’oblidar que el percentatge és més petit, però s’aplica so-bre una base més elevada. La causa prin-cipal d’aquesta disminució del pendent de creixement és l’anomenada transició de-mogràfi ca: a tots els països s’observa una disminució de la natalitat a mesura que augmenten el nivell de vida i que la dona s’incorpora al mercat laboral. De totes ma-neres, moderar l’augment de població no equival, ni de bon tros, a perdre població i menys en les magnituds necessàries per assolir les xifres “idònies” estimades per Lovelock. A més a més, avui per avui, no

5 D’altra banda, seria una indelicadesa que, escrivint aquest article en l’Any Darwin, no deixéssim esmentat que el gran naturalista reconeix la infl uència de les idees de Malthus en la concepció de la seva teoria de l’evolució.



es donen les condicions morals que facin acceptable la idea d’aquest pensador eco-logista, tan venerat en altre temps.6

Per aquests motius, la major part de gent que parla de decreixement se situa en el segon factor, la generació de PIB. En aquesta línia, l’autor més reconegut és el francès Serge Latouche. Ell sosté l’anome-nada teoria del postdesenvolupament, se-gons la qual els valors econòmics han de deixar de ser centrals per a la humanitat. Així, reivindica la “deseconomització” de l’esperit perquè considera que el consumis-me desbocat, a banda de malmetre el pla-neta, condemna les persones a la misèria psíquica i moral (Latouche, 2003).

De la mateixa manera que no entrem a descriure les propostes per decréixer la població, no ho farem amb les de decréi-xer la riquesa. Simplement, apuntem que hi ha línies de pensament que sostenen la prioritat d’actuar conscientment i volun-tàriament en aquesta banda de la identi-tat de Kaya. Són línies de pensament que qüestionen no sols el model de desenvo-lupament, sinó les bases fi losòfi ques que l’han sostingut històricament; per això, no pretenen un canvi de model, sinó un canvi de fi losofi a.

La descarbonització, en canvi, opera en la segona part de la identitat de Kaya, en les intensitats o efi ciències. Per això, aquestes propostes no se senten obligades a mos-trar-se contràries a les societats liberals de-senvolupades. De fet, sovint s’hi recolzen perquè es fi xen primordialment en aspectes

tecnològics i, per tant, en un dels aspectes més destacats del progrés econòmic –si més no, des que va establir-ho Joseph Schum-peter a la seva teoria del desenvolupament econòmic (1934). Ens referim, és clar, a la innovació.

La descarbonització representa, en defi -nitiva, ser capaços de mantenir l’activitat econòmica per produir i distribuir riquesa sense que provoqui l’efecte perniciós d’acu-mular CO2 i altres gasos a l’atmosfera. Per això, la descarbonització és el mot d’ordre de la pràctica totalitat d’estratègies de lluita contra el canvi climàtic. La descarbonització signifi ca:

Que es produeixi el mateix amb menys energia.

Que l’energia utilitzada emeti menys CO2 a l’atmosfera, sigui perquè no el ge-nera o perquè es captura i es confi na.

Qualsevol de les dues línies és bona, però la seva combinació és ideal.

Com ja hem comentat anteriorment, la disminució de la intensitat energètica de l’economia té un extraordinari recorregut per fer. L’efi ciència és encara prou baixa per optimitzar-la sense alteracions pro-fundes del model econòmic. Juga a favor la innovació tecnològica i, en un futur no gaire llunyà, també hi jugarà el preu de l’energia, clarament més elevat que en etapes precedents de la nostra història. Es pot recordar l’espiral alcista que es va donar fi ns poc abans d’ofi cialitzar-se la crisi, amb uns valors pròxims als 200 dòlars per barril. Posteriorment, els preus es van enfonsar com a conseqüència de les turbulències mundials. De totes mane-res, van baixar fi ns a 50 dòlars, un valor encara comparativament molt alt si con-siderem el ràpid i intens declivi de la de-manda.

L’explosió demogràfi ca del planeta ha estat un problema reiteradament advertit des del món científi c

6 Lovelock s’ha pronunciat formalment a favor de l’energia nuclear com a via per a reduir les emissions de CO2 i això ha provocat el repudi de molts seguidors de la seva teoria de Gaia.


Pel que fa a la disminució de la intensitat de carboni, podem simplifi car les possibilitats en dues tendències principals:

Dins dels combustibles fòssils, passar d’aquells més desfavorables a aquells més favorables. O sigui, anar substitu-int el petroli pel gas natural en determi-nades prestacions. La fi gura 2.3. aporta dades sobre la diferència de comporta-ment en aquest aspecte dels principals combustibles fòssils.

Dins del mix energètic, atorgar més pes a les fonts renovables, la biomassa i l’energia nuclear. En el cas de Cata-lunya, el creixement principal s’hauria de produir en les fonts renovables atès l’ínfi m percentatge que representen en l’actualitat.7

No hi ha dubte, doncs, sobre la viabili-tat de la descarbonització. N’hi ha sobre la seva efi càcia: serem capaços de reduir prou les intensitats energètica i de car-

boni perquè aquesta reducció contraresti els increments de població i de PIB per càpita? Aquesta és la gran pregunta, amb respostes molt variades segons el moment i segons el grau d’optimisme. Tanmateix, ara per ara, les dades ens diuen que no: les emissions han continuat augmentant els últims anys.

De fet, les tendències poden ser pitjor del que pensem. Michael R. Raupach ha coordinat un equip multinacional (amb experts de centres d’Austràlia, els Estats Units, França, Alemanya i el Regne Unit) per analitzar l’evolució de la identitat de Kaya durant els primers anys del segle XXI. La seva conclusió no és gens estimu-lant (Raupach et al., 2007): “El fort crei-xement global de les emissions per com-bustibles fòssils des de l’any 2000 ha estat menada no tan sols per l’increment a llarg termini de la població (P) i del PIB global per càpita (g), sinó també per l’aturada o la reversió de les tendències prèvies de re-ducció de la intensitat energètica de l’eco-

7 Convé deixar constància que totes les fonts d’energia tenen pros i contres i que, per tant, la defi nició del mix possible els ha de tenir en compte. De fet, sembla recomanable plantejar-se un model amb un cert grau de diversifi cació. Per això, seria recomanable que se superés l’etapa actual de militància en una font principal d’energia –per als uns, les renovables; per als altres, la nuclear– com la panacea que ens ho resoldrà tot. Per a una certa revisió des d’aquesta perspectiva, es pot consultar Torres (2006).

Figura 2.3. La ràtio C:H de diversos combustibles orgànics.

Nota: Aquesta ràtio és indica-tiva de la quantitat de CO2 que s’emet per produir la mateixa energia amb cadascun d’ells. Encara que la fusta té la ràtio més desfavorable, no compta a efectes d’emissions. Es con-sidera que el CO2 que allibera es contraresta amb el CO2 que ha fi xat la planta en créixer i produir la fusta; per tant, el seu balanç, a efectes de canvi climàtic, es considera neutre.

10

9

10

Fusta Carbó Petroli Gas natural

2 0,50,25

8

7

6

5

4

3

2

1

0



nomia (e) i de la intensitat de carboni de l’energia (f). En particular, les tendències estacionàries o lleugerament alcistes de f s’han donat tant a les regions desenvolu-pades com a les regions en desenvolupa-ment. En aquest sentit, no hi ha cap regió que estigui descarbonitzant el seu proveï-ment d’energia.”

Malgrat aquestes frustrants notícies, les potencialitats de descarbonització continuen existint i, per tant, podem mantenir l’esperança que s’aplicaran (a temps).

2.3 El decreixement no fi losòfi c

L’apartat anterior ha abordat les orientaci-ons proposades per fer front proactivament a la reducció de les emissions. Ara bé, al-guna d’aquestes línies pot tenir “èxit” sense voler.

El tsunami del dia de Sant Esteve del 2004, que va arrasar àmplies zones del sud-est asiàtic, es va endur la vida de més de 225.000 persones. És cert que

són pèrdues estadísticament poc relle-vants en un planeta que augmenta la població humana en uns 7 milions de persones mensualment.8 Tanmateix, el tràgic episodi ens recorda la fragilitat de la vida i la possibilitat que, sense previ avís en uns casos i menystenint els indicis en d’altres, es puguin donar fets que redueixin la nostra dimensió demogràfi ca.

El mateix canvi climàtic ha estat acusat de provocar la mort d’unes 315.000 per-sones anuals, xifra que ascendirà a mig milió el 2050. Així ho indica un recent informe del Global Humanitarian Forum, organització internacional impulsada per Kofi Annan. Aquestes xifres es presenten a la fi gura 2.4. Segons el mateix docu-ment, el 99% d’aquestes morts es produ-eixen a països en vies de desenvolupa-ment.

De fet, d’amenaces, n’hi ha una varietat prou extensa: des de l’ús d’armes de des-trucció massiva a l’aparició d’una pandè-mia letal fora de control. En el seu infor-

8 Això signifi ca entre 200.000 i 220.000 persones diàries. Per tant, el tsunami va retardar el creixement demogràfi c en un sol dia. Sabem que presentar fredament dades de mortalitat amb una fi nalitat estadística pot semblar una mostra de cinisme científi c. Res més lluny de la intenció dels autors. Tan sols volem signifi car que un drama d’aquestes magnituds, que ha impactat durament en la consciència de la humanitat, té ben poca força per alterar el ritme trepidant del creixement demogràfi c.

Mile

rs d

e m

orts

600

500

400

300

200

100

02008

Degradació ambiental Desastres meteorològics

2010

Figura 2.4. Mortalitat anual atribuïda al canvi climàtic.

Nota: Es distingeix entre els morts provocats directament per fenòmens meteorològics catastròfi cs i dels resultants de la degradació progressiva del seu medi ambient, que empi-tjora letalment les condicions de vida.Font: Global Humanitarian Forum, 2009


me del 2008, el World Economic Forum identifi ca els principals riscos globals i n’estima tant l’impacte com la probabili-tat. La fi gura 2.5 reprodueix l’estimació d’aquest impacte pel que fa al nombre de morts. Com s’hi pot veure, les amenaces sobre la salut i sobre la seguretat alimen-tària estan situades en la zona més críti-ca –de més mortalitat i de prou elevada probabilitat.

Lògicament, si es produís algun d’aquests fe-nòmens amb una intensitat sufi cient perquè la població disminuís de forma signifi cativa, es podria observar la corresponent disminu-ció de les emissions. En aquest cas, d’altra banda, la geografi a econòmica mana: enca-ra que sembli insensible el comentari, és evi-dent que, des del punt de vista d’emissions, té un efecte més notable que la població re-duïda pertanyi als països rics que als pobres. Figura 2.5. Impacte po-

tencial sobre la població dels principals riscos globals.

Font: Global risk report 2008. World Economic Forum.

Més

de

1.000

.000

200.

000-

1.000

.000

40.0

00-2

00.0

008.

000-

40.0

001.6

00-8

.000

Menys d’un 1% 1-5 % 5-10 % 10-20 % Més d’un 20%

Seve

rita

t (en

nom

bre

de m

orts

)

Probabilitat

Malalties infeccioses en països en vies de desenvolupamentInseguretat alimentària

Pandèmia

Estats fallits o en fallida

Inestabilitat a Orient Mitjà

Terrorisme internacionalOnades de calor i sequeraCol·lapse del Tractat de no-proliferació

Crim i corrupció transnacional

Fallida de les infraestructures crítiques d’informacióEmergència

de riscos de la nanotecnologia

Malalties cròniques en països en vies de desenvolupament

Guerres civils i entre estats

Canvis climàtics extrems relacionats amb el clima

CatNat: Inunda-cions extremes terra endins

Pèrdua d’aigua dolça

CatNat Terratrèmol

CatNat Ciclons

Nota: CatNat: Catàstrofe natural



De totes maneres, és tan improbable que, a escala global, hi hagi una caiguda de la po-blació que ens sol inquietar molt més un al-tre decreixement: l’econòmic. Una recessió és, en aquest sentit, un període de decrei-xement. Baixa el PIB i, en conseqüència, hi ha un retrocés del PIB per càpita, la segona variable de la identitat de Kaya.

En aquest aspecte, no sols trobem supòsits teòrics. Una experiència pràctica ja ha es-tat observada a Rússia. Després de l’esclat de la Unió Soviètica, el país va patir un col·lapse econòmic que va representar un dur decreixement de la seva riquesa. Les emissions de CO2 van caure en consonàn-cia. Ho van fer de manera tan evident que, quan Rússia es va comprometre en el pro-tocol de Kyoto a no superar les emissions del 1990, alguns economistes hi van veure una previsible font d’ingressos: com que les emissions ja estaven molt per sota d’aquell nivell, la diferència podria ser venuda a pa-ïsos occidentals amb més difi cultats.

Posteriorment, la recuperació econòmica de Rússia ha fet que les emissions de CO2

tornessin a pujar. Es pot veure a la fi gura 2.6. En aquest cas, la remuntada del PIB té un ritme molt més alt. No es deu, però, a la descarbonització sinó a l’exportació: la re-cuperació econòmica de Rússia no és atribu-ïble a la recomposició de la seva estructura productiva, sinó a la bona marxa dels mer-cats energètics, dels quals és un notori pro-veïdor. La lectura interessant d’aquest gràfi c és que el desplomament de l’economia com-porta una reducció d’emissions. També ens indica que hi pot haver una recuperació de la generació de riquesa sense que retornin els nivells anteriors d’emissions: només cal que les noves activitats no generin CO2.

9

2.4 Les dades més pròximes (en el temps i en l’espai)

Els comentaris anteriors serveixen per con-textualitzar la refl exió fi nal. Ens trobem en l’etapa fi nal del protocol de Kyoto. Els

9 És evident que aquí fem trampa. Certament, l’activitat exportadora d’energia de Rússia no genera emissions de Rússia, però, en tractar-se de combustibles fòssils, les generaran els seus clients. Ara bé, seria possible de mantenir l’esquema amb una altra activitat de molt menor intensitat de carboni en tot el seu cicle de vida. És el que els experts anomenen desacoblament, perquè es “desacoblen” –és a dir, deixen de corelacionar-se– el creixement econòmic i el creixement d’emissions.

Figura 2.6. Evolució a Rússia del PIB (en miliards de dòlars nord-americans) i de les emissions de CO2 deriva-des dels combustibles fòssils (en milions de tones).

Font: P. Torres i A. Queralt a partir d’estadístiques ofi cials

2.500,00

2.000,00

1.500,00

1.000,00

500,00

0,00

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

emissions de CO2

PIB


compromisos de reducció d’emissions s’han de verifi car en breu: són la mitjana anual del quinquenni 2008-2012 en relació amb el valor del 1990. Es compliran? Pel que fa a aquest interrogant, s’han de fer dues pre-cisions:

El que compta és si la quantitat de ga-sos emesos s’ha reduït en la proporció prevista o no. És indiferent la causa d’aquesta reducció. Per tant, l’efecte de la recessió econòmica podria com-portar un compliment alhora efectiu i aparent: efectiu perquè realment s’hauria assolit l’objectiu i aparent perquè s’hauria aconseguit de mane-ra conjuntural i no pas estructural, de manera que el pas de la recessió al creixement podria revertir fàcilment els resultats.

El que compta és la reducció global i, per tant, ens podem trobar amb di-ferents graus de compliment segons els països. Així, la Unió Europea dels quinze s’havia compromès a reduir el 8% les seves emissions. Amb les da-des del 2007, ja havia arribat al 5%. Tanmateix, aquest 5% era el resultat de combinar des de la reducció del 22,4% d’Alemanya (que les ha de re-baixar el 21%) o del 5,8% de França (que podia mantenir les del 1990, és a dir, una variació del 0%) amb l’in-crement del 52,6% de l’Estat espanyol (que només podia augmentar-les el 15%). La fi gura 2.7. mostra el grau de desviació de cadascun dels estats eu-ropeus de la UE-15.

Aquestes xifres són, com s’ha dit, del 2007. Per tant, d’abans del quinquenni defi nitiu i d’abans de la recessió econòmica. La dada del 2008 és, des del punt de vista d’emis-sions, més positiva. En el cas concret de l’Estat espanyol, un dels més allunyats del seu compromís, es van situar en un 42%.10

Aquest percentatge representa un destacat canvi respecte de la tendència alcista exis-tent fi ns ara. A partir de la dada, s’obre el joc a la interpretació. Mentre el govern atribueix poca responsabilitat a la crisi econòmica i molt mèrit a unes regles del joc que, al seu entendre, afavoreixen que les empreses consumeixin menys combus-tibles fòssils, hi ha qui s’ho mira amb més escepticisme i prefereix no tocar les cam-panes al vol.11

En concret, s’argumenta que els preus del mercat de drets d’emissió ha afavorit que les companyies elèctriques optessin pel gas natural en comptes del carbó per a les se-ves centrals tèrmiques (com s’ha vist a la fi gura 2.3, el gas natural emet molt menys CO2

que el carbó per produir la mateixa quantitat d’energia), acompanyat d’un re-forçament de l’estalvi energètic per part de la societat. També s’indica que les estra-tègies de mobilitat sostenible van fent la seva feina i que això limita les emissions del transport.

No semblen avalar aquesta tesi les opini-ons emeses per representants del sector elèctric. Així, en un reportatge aparegut a La Vanguardia de l’11 de maig de 2009,

Les últimes dades d’emissions ens acosten al compliment del protocol de Kyoto. Ara bé, hi ha discrepàncies sobre si és una aproximació sòlida o si és principalment el refl ex d’un decreixement econòmic que gairebé tothom desitja que sigui transitori.

10 En el moment de redactar aquest text, la dada del 42% és una estimació. Una estimació ofi cial, però estimació al capdavall. Caldrà esperar encara un temps per conèixer-ne el valor defi nitiu.

11 Convé recordar que el 2006 les emissions van baixar lleugerament respecte del 2005 i es va anunciar que s’havia trencat la tendència. Tanmateix, l’any següent tornaven a pujar. És cert que la caiguda ara ha estat més pronunciada, però justament per això, perquè ha estat molt pronunciada, fa pensar que la coincident recessió econòmica hi pot tenir una infl uència determinant.



el director general d’operacions de Red Eléctrica Española deia que no hi ha an-tecedents recents d’aquesta caiguda de la demanda elèctrica. Tan sols s’ha observat a l’Europa de l’Est després de l’esfondra-ment del bloc soviètic. A més a més, el consum domèstic es manté i el que es des-ploma és l’industrial. Per la seva banda, el president de la patronal elèctrica (Unesa) especula si la recuperació serà en forma de U o de V. Més enllà de la forma, el que indica aquest comentari és que preveu que hi haurà una recuperació del consum i que la situació actual és conjuntural, associada a la crisi.

Aquest és, doncs, el context en què ens movem. Les últimes dades d’emissions ens acosten al compliment del protocol de Kyoto. Ara bé, hi ha discrepàncies so-bre si és una aproximació sòlida –atribuï-

ble a canvis en les pautes del model, és a dir, a més efi ciència energètica i a menys intensitat de carboni– o si és principal-ment el refl ex d’un decreixement econò-mic que gairebé tothom desitja que sigui transitori.

Complir amb Kyoto pel primer motiu és una molt bona notícia. Fer-ho pel segon, és positiu perquè s’ha evitat d’enviar molt CO2 a l’atmosfera però ens situa en una posició molt més costeruda per assumir els objectius més exigents de reducció del postKyoto. Per això, dilu-cidar el dilema no és curiositat banal, sinó una exigència d’informació contras-tada en què se sostenen les estratègies de futur.

No complir Kyoto alimenta el risc climàtic. Complir-lo segons com, també.

Figura 2.7. Desviació dels objectius de reducció d’emissions.

Nota: La fi gura compara el percentatge de variació de l’any 2007 respecte del 1990 amb el percentatge de variació d’emissions assignat per la Unió Europea a cada estat membre, en sintonia amb el protocol de Kyoto. Els valors negatius quantifi quen la reducció superior a la compro-mesa. Els valors positius, en canvi, expressen quin percen-tatge d’emissions ultrapassa l’objectiu assumit. Exemples: Suècia podia augmentar les emissions en un 4% i les ha disminuïdes en un 9,3%. Per tant, la seva reducció en relació amb el compromís és del -13,3%. Irlanda, les podia augmentar en un 13% però ho ha fet en un 24,5%: per això, l’excés en relació al seu ob-jectiu és del 11,5. L’any 2007 el país que es desviava més, i amb diferència, era Espanya.

Font: P. Torres i A. Queralt a partir d’estadístiques ofi cials

Suècia -13,3Regne Unit -5,5

Grècia -1,8

Portugal 9,1Països Baixos 3,4

Itàlia 13,4Irlanda 11,5

Finlàndia 10,3Espanya 37,6

Dinamarca 17,1

Àustria 24,3

Luxemburg 26,1

França -5,8

Bèlgica -2,4

Alemanya -1,4

-20 -10 0 10 20 30 40 50


Bibliografi a

Climate change: the anatomy of a silent crisis. Ginebra: Global Humanitarian Fo-rum, 2009.

COGHLAN, A.: It’s lights out for classic household bulb. New Scientist, 2 de març de 2007.

Global risks 2008. Ginebra: World Eco-nomic Forum, 2008.

LATOUCHE, S.: Décoloniser l’imaginaire. París: Parangon/Vs, 2003.

LOVELOCK, J.: The revenge of Gaia. Lon-dres: Allen Lane, 2006.

MCEVEDY, J. i JONES, R.: Atlas of world population history. Londres: Allen Lane,1978.

RAUPACH, M. R.; MARLAND, G.; CI-AIS, P.; LE QUÉRÉ, C.; CANADELL, J.; KLEPPER, G. i FIELD, C. B.: “Glo-bal and regional drivers of accelera-ting CO2 emissions”. Proceedings of the National Academy of Sciences, 2007. 104(24):10288-10293.

TORRES, P.: “L’energia o les decisions inajornables”. Via, 02, 2006. Pàg. 132-141.

65

3La seguretat i el manteniment en temps de crisi

Josep Maria Renau

67

Josep Maria RenauLa seguretat i el manteniment en temps de crisi

3.1 Preàmbul

Un accident industrial té l’origen en al-guna fallada, tecnològica o humana, que es concreta en un dany, bé de manera im-mediata, bé diferida. En aquest darrer cas, la seqüència iniciada evoluciona fi ns a pro-vocar el que es coneix com a accident. Cal tenir en compte que sovint aquesta evolució és lenta i no es percep; fi ns i tot pot estar aturada en una condició de latència que no-més espera la concurrència d’un altre factor perquè el dany es pugui materialitzar.

En general, els sistemes industrials estan preparats per obtenir informació permanent de l’estat dels processos i les instal·lacions i disposen de senyals, visuals i acústics, que indiquen quan passa alguna cosa no habi-tual o no desitjada. Amb aquests senyals es disposa d’una oportunitat per corregir el mal funcionament i permetre –sovint de manera automàtica– evolucionar cap a una situació normalitzada.

El nivell d’informació necessari perquè un procés industrial rutlli amb seguretat depèn de la seva complexitat tecnològica i opera-cional, i dels danys que pugui produir. És conegut que alguns sectors industrials te-nen una potencialitat de dany molt superior al d’altres, en el sentit que poden arribar a produir efectes perniciosos, fi ns i tot letals, en una massa important de població, alie-na al procés productiu. Són els casos dels sectors químic, petroquímic i energètic (nu-clear i indústria del petroli).

La desproporció entre els danys que pot pro-vocar un accident en aquests sectors i les causes que els originen és molt signifi cativa, perquè la quantitat d’energia inherent en aquests processos industrials és molt eleva-da, així com la toxicitat (o radioactivitat en el cas nuclear) de moltes de les substàncies que s’hi manipulen. Així, una simple actua-ció com soldar, per exemple, pot arribar a

provocar un greu accident si fallen totes les mesures de prevenció i protecció a l’abast. El mateix podríem dir de la fallada d’un equip, d’un sistema de control o el trencament d’una canonada. Una bona mesura de prevenció és la limitació de les quantitats processades o emmagatzemades i el canvi d’unes substàn-cies tòxiques per unes altres que no ho siguin –cosa que sovint no és possible perquè la substància és inherent al procés.

Per tal d’anticipar-nos a un accident, és fo-namental conèixer-ne els iniciadors (és a dir, les causes bàsiques, d’origen humà o tecnològic, que desencadenen la seqüèn-cia accidental) i preveure’n l’evolució. Al sector químic, els accidents específi cs més habituals són els incendis, seguit de les ex-plosions i les fuites de substàncies tòxiques.

En el cas dels incendis i les explosions, l’efecte de l’accident recau també sobre els actius de les empreses –amb importants pèrdues econòmiques–, i no sols sobre les persones o medi ambient, com és el cas de les fuites de substàncies tòxiques.

En aquest darrer cas, les pèrdues econòmi-ques poden ser milionàries també per com-pensacions econòmiques, responsabilitats legals, neteges d’espais afectats per les con-taminacions, restabliment del bon nom, etc. S’intenta minimitzar el risc que suposa per a l’empresa amb l’aplicació de bones pràcti-ques d’enginyeria en els projectes, l’anàlisi dels riscos mitjançant estudis i auditories,

El nivell d’informació necessari perquè un procés industrial rutlli amb seguretat depèn de la seva complexitat tecnològica i operacional, i dels danys que pugui produir


la formació i l’entrenament del personal de manera gairebé continuada i un bon control de les operacions. La despesa en seguretat és molt important en les empreses afecta-des, tant en la inversió pròpiament dita com en els estudis, les anàlisis i les auditories que es duen a terme.

El risc d’accidents greus es cobreix mit-jançant pòlisses d’assegurança específi ques, però aquesta política –necessària per altra banda– només mira de fer front als greus perjudicis econòmics que, com s’ha comen-tat, es poden produir en un accident greu. L’autèntica política de seguretat busca mini-mitzar el risc mitjançant la prevenció. Se-gons un estudi publicat per l’antic Ministeri d’Indústria i Energia1, les empreses indus-trials espanyoles dediquen a la seguretat (analitzar les causes dels riscos i corregir-ne les defi ciències, implantar sistemes de pro-tecció, detectors, alarmes, etc.) un 0,75% de la xifra de negocis, quantitat que no és negligible si la comparem, per exemple, amb la que dediquen a investigació.

Encara que s’afi rmi que la indústria quími-ca del nostre país té un elevat grau de se-guretat, en el sentit que els valors de risc són acceptables i similars als d’aquest sec-tor a Europa, se sent una certa preocupació davant d’aquests establiments industrials, segurament pel gran potencial que tenen de provocar accidents greus –com mostra l’historial dels accidents recollits en bases de dades d’arreu el món– i també per la manca de coneixement, per part de la po-blació, de la vertadera dimensió del risc, cosa lògica per altra banda.

Les estadístiques a l’abast sobre les causes dels accidents greus al sector químic mos-tren amb claredat que la principal causa és la fallada mecànica, seguida de l’error humà al lloc de l’accident . Sovint, les fallades me-càniques són conseqüència d’un manteni-ment inadequat; d’aquí la seva importància.

Podem establir una relació entre la crisi econòmica actual i un possible augment del nombre d’accidents en els mesos o anys a venir? Si més no, en podem par-lar.

3.2 Classes de manteniment

Podem distingir tres menes de manteni-ment:

Manteniment correctiu: és la necessitat d’intervenció i reparació de les avaries. Portar un bon registre permet treure’n conclusions (per exemple, “quantes pe-ces de recanvi necessitem?” o “per què falla més aquest element que un al-tre?”)

Manteniment preventiu: són les inspec-cions periòdiques dels elements d’una instal·lació per reparar-los o substituir-los abans que es produeixi l’avaria. Re-dueix la probabilitat de la fallada.

Manteniment predictiu: es basa en la mesura continuada de variables o parà-metres que confi guren el funcionament d’una màquina o instal·lació. Per exem-ple, la mesura de les vibracions d’un equip rotatiu permet controlar en tot moment l’estat de l’equip i determinar accions preventives amb més fi abili-

Les empreses industrials espanyoles dediquen a la seguretat un 0,75% de la xifra de negocis, quantitat que no és negligible si la comparem, per exemple, amb la que dediquen a investigació

1 La seguridad industrial. Fundamentos y aplicaciones. Iniciativa ATYCA. Ministeri d’Indústria i Energia. http://www.ffi i.nova.es/f2i2/publicaciones/libro_seguridad_industrial/LSI.htm

69


tat. Aquesta categoria de manteniment necessita tecnologia més avançada, però dóna més temps entre la detecció d’una possible fallada i la fallada en si, la qual cosa permet planifi car més bé els treballs i adquirir els materials necessaris. Per una altra banda, aquest manteniment afecta menys el procés productiu.

3.3 Base matemàtica

Partint de dades estadístiques s’arriba a la conclusió que un component d’un equip o instal·lació falla al cap d’un temps determi-nat.

La probabilitat que un component no falli durant un interval de temps (0, t) ve dona-da per l’expressió següent:

R(t) = e- t (equació 3.3.1)

on R = fi abilitat (de l’anglès reliability)

Fixem-nos que quan t tendeix a infi nit, la fi abilitat és zero, o sigui que l’equació mos-tra la tendència d’un element a espatllar-se amb el pas del temps.

= taxa de fallades que s’expressa en fallades/unitat de temps

Com més gran sigui , més ràpida serà la tendència a la fallada.

La probabilitat de fallada és el complement de la fi abilitat, és a dir:

P(t) = 1-e- t(equació 3.3.2)

L’interval de temps entre dues fallades, co-negut amb el nom de MTBF (mean time between failures), es pot determinar amb l’expressió següent:

MTBF= 1 (equació 3.3.3)

El valor de no és constant. Molts compo-nents tenen una taxa de fallades que varia amb el temps: al començament, la taxa és elevada (mortalitat infantil) i baixa fi ns a un valor més o menys constant que es manté durant un període determinat. Cap al fi nal de la vida útil, la taxa es torna a incrementar (vellesa).

Aquesta evolució de la taxa de fallades es pot representar gràfi cament amb la cone-guda corba de la banyera (vegeu la fi gura 3.1), molt utilitzada en enginyeria de la fi abilitat per posar en evidència aquesta re-lació.

Es pot demostrar que la fi abilitat d’una instal·lació és una combinació de sumes i productes de les fi abilitats dels elements in-dividuals. El mateix diríem per a la proba-bilitat de fallades.

En defi nitiva, per minimitzar el risc d’un accident en un establiment industrial, caldrà minimitzar fi ns on sigui possible la taxa de fallades dels components de la instal·lació.

D’acord amb l’equació 3.3.3, el temps entre fallades (MTBF) seria més gran com més petita fos la taxa de fallades, proporció lò-gica per altra banda.

Hi ha una diferència fonamental entre el que es coneix com a fallades revelades i fa-llades no revelades. Les revelades són òb-vies, però les altres no es coneixen fi ns que els elements es necessiten. És el cas d’una alarma o sistema d’emergència. Per exem-ple, una alarma de nivell baix del dipòsit de gasolina al cotxe: si ens en refi em i no funciona, ens podem trobar que ens que-dem sense gasolina.

Les fallades no revelades només es poden evidenciar amb una inspecció o manteni-ment.

2 En realitat, la majoria d’accidents són conseqüència d’errors humans, ja sigui en el disseny de la instal·lació o en el manteniment dels equips. Aquí ens referim a l’error directe en una operació (per exemple, interpretar malament un senyal, obrir una vàlvula en lloc de tancar-la, etc.).


La disponibilitat d’un sistema (A, de l’anglès availability) és la probabilitat que el component o procés estiguin funcio-nant. La indisponibilitat (U, de unavaila-bility) és el complement a la disponibilitat.Per a fallades revelades, es pot arribar a la conclusió que:

U = r(equació 3.3.4)

A = o(equació 3.3.5)

on r = temps de reparació

o = temps d’operació

Si suposem que quan un element falla és immediatament substituït per un altre, la indisponibilitat del sistema seria nul·la. Ara bé, i si deixem aquest element espatllat i no el reparem? En aquest cas seria com si r fos molt gran, i això faria créixer el valor de U.

Per fallades no revelades:

U= 12 i(equació 3.3.6)

on i = interval d’inspecció

Quan i augmenta, la indisponibilitat del sistema també ho fa. És a dir, quan el manteniment es fa pitjor (per exemple, en lloc de fer les inspeccions cada mes es fan cada dos mesos amb l’objectiu d’estalviar diners), el sistema està menys disponible.

Aclarim que quan parlem de sistema ens referim al mateix procés operatiu i als con-trols que s’han projectat per mantenir la instal·lació en un nivell acceptable de risc. Per tant, en aquest context un sistema pot ser una bomba centrífuga, un tram de cano-nada o un sistema instrumentat de segure-tat que porti el procés a situació segura en cas de desviació d’alguna variable fonamen-tal com pressió, temperatura, cabal, etc.

Figura 3.1. Típica forma de la denominada corba de la banyera

Font: J. M. Renau

Fallades infantils

Taxe

s de

falla

des,

Temps, t

Fallades aleatòries Fallades de desgast

71


Exemple:

Un sistema complex d’alarmes i inter-ruptors d’emergència té una taxa de fa-llades de 0,1 fallades/any i el període d’inspeccions és d’1 vegada al mes (1/12 = 0,083 any).

La indisponibilitat (la probabilitat que el sistema d’alarmes falli en el moment que el procés sol·licita el seu servei), d’acord amb l’equació 3.3.6, seria:

U = ½ · 0,1 · 0,083 = 4,15·10-3 (una pro-babilitat de fallada, o de no resposta, del sistema del 0,415%).

Si per millorar la fi abilitat del sistema incre-mentem el nombre d’inspeccions, passant d’1 a 2 vegades al mes, la U seria:

U = ½ · 0,1 · 0,042 = 2,08·10-3 (probabili-tat de fallada del 0,208%).

La indisponibilitat del sistema s’hauria divi-dit per dos o, el que és el mateix, hauríem duplicat la disponibilitat.

Si contràriament, per estalviar diners, incre-mentéssim el nombre d’inspeccions periòdi-ques a una cada dos mesos, la probabilitat de fallada seria el doble de la calculada en primer lloc.

Igualment, si a mesura que van fallant els elements de fabricació, els anem substituint per altres de qualitat inferior que tinguin una taxa de fallades de 0,2 a-1, en lloc de 0,1 a-1, la probabilitat de fallada o no resposta es duplicaria.

És a dir, incrementant el període en-tre inspeccions i implantant elements d’inferior qualitat hauríem quadruplicat la probabilitat que el sistema d’alarma no funcionés correctament quan el necessi-téssim.

3.4 Relació entre manteniment i risc

En l’apartat anterior s’ha vist la relació entre manteniment i probabilitat que un sistema funcioni correctament. Com que el risc fi nal és una composició de probabilitats succes-sives i/o encadenades, és lògic deduir que hi ha una relació entre el grau de mante-niment i el nivell de risc d’una instal·lació.

Quan comença un accident, per exemple, per una fallada d’un equip o d’un sistema de control, o pel trencament d’una canonada (és a dir, per qualsevol esdeveniment crític), la seqüència accidental es pot aturar perquè hi ha unes capes de protecció independents que, a la manera d’una ceba, cobreixen el procés i l’aïllen de l’exterior. Aquesta idea s’expressa en la fi gura 3.2.

Per tal que els efectes d’un accident compro-metin l’exterior de l’establiment industrial, han de fallar les capes de protecció 1, 2 i 3 de la figura 3.2. Si les capes de protecció operen correctament, es produeix un accident però les conseqüències es mantenen a l’interior de l’establiment (més enllà dels seus límits ja hi hau-ria la necessitat d’activar un pla d’emergència exterior). Si més no, les capes de protecció po-den minimitzar els efectes de l’accident.

El sistema d’alarma descrit com a exemple en l’apartat anterior és una capa de protec-ció. Per tant, si hi ha un iniciador d’accident (la probabilitat del qual també depèn, entre altres factors, del manteniment), l’accident fi nal té una probabilitat més elevada si falla alguna capa de protecció, és a dir, el sistema d’alarma. El manteniment correcte és essen-cial, no tan sols per evitar que es generi un iniciador sinó també perquè les capes de protecció funcionin com està previst.

És a dir, hi ha una relació (demostrada ma-temàticament) entre reducció del manteni-ment i increment del nombre d’accidents i de la magnitud de les conseqüències.


3.5 Conclusió

El risc d’un accident és la contingència d’un dany, és a dir, la probabilitat que es produeixi un dany determinat. Si parlem d’accidents greus, amb afectació d’un nom-bre signifi catiu de persones, cal dir que el risc de les nostres instal·lacions és molt baix, amb un risc individual per una per-sona situada aleatòriament a l’exterior de l’establiment, inferior a 10–6. Això indicaria que fi ns ara la gestió de la seguretat a les empreses industrials del nostre país és acceptable i que s’esmercen recursos sufi cients per assegurar un nivell baix d’incidències. Caldria veure com afec-

ta la crisi econòmica actual a l’índex de si-nistralitat i si afecta de la mateixa manera les empreses grans i mitjanes que les peti-tes.

Els establiments industrials susceptibles de provocar accidents greus són conscients de la necessitat de mantenir un manteniment adequat, no sols per una qüestió de segu-retat sinó també per raons productives. Al cap i a la fi , si la producció té com a fi nalitat última fabricar productes, el manteniment fa que aquesta fi nalitat sigui possible.

La temptació de reduir els recursos aplicats al manteniment no hauria de resistir cap anàlisi mínimament seriosa.

I PL1

I PLi = Capa de protecció independent

I PL2 I PL3

Conseqüència

Figura 3.2. Model esquemàtic d’anàlisi de risc per capes de protecció

Font: J.M. Renau

73

4 Augmenta la sinistralitat laboral?Els efectes immediats de la crisi

Jordi Martínez

75

Jordi Martínez

Augmenta la sinistralitat laboral?Els efectes immediats de la crisi

En aquesta crisi economicofi nancera, d’abast mundial, la repercussió en el món laboral és evident, i possiblement sigui on l’impacte és més gran. De fet, és ja notícia habitual el degoteig d’empreses que tanquen o fan expedients de regula-ció d’ocupació (ERO), ja sigui d’una part de la seva plantilla o de tota (vegeu les fi gures 4.1 i 4.2). Després d’anys de bons resultats, amb un descens dels ERO des del 2004, l’any 2007 ja es va produir una lleugera pujada (6,7%), però en el 2008 el nombre d’ERO gairebé va duplicar els de l’any anterior amb un augment del 83,7%. Encara pitjors són les dades re-ferides als treballadors afectats pels ERO que del 2007 al 2008 han augmentat en un 173,4%.

Històricament, la nostra societat judeo-cristiana ha viscut el “treball” com una qüestió negativa, com un càstig, (“guanya-ràs el pa amb la suor del teu front”, diu la Bíblia), i certament això pot ser així si les condicions de treball no són les ade-quades, però no hi ha cap dubte que en els moments actuals, per a la gran majo-ria dels ciutadans no hi ha pitjor càstig que no disposar d’una feina que ens aporti el necessari per afrontar el dia a dia, que ens permeti cobrir ni que siguin les neces-sitats mínimes de supervivència pròpies i familiars. Però és que, a banda d’aquestes necessitats bàsiques, des de la Revolució Industrial ençà cada vegada més el fet de no tenir una feina és motiu de marginació i d’exclusió social.

Quan aquest treball, aquest mitjà de vida, es perd, la repercussió sobre la població treballadora i la seva seguretat i salut la-boral és immediata, i això ho és tant so-bre els treballadors que perden el seu lloc de treball –els qui han estat acomiadats o se’ls ha rescindit els contractes en el cas del treball autònom– com sobre els qui continuen treballant, encara que evident-ment a nivells diferents (vegeu les fi gures 4.3, 4.4 i 4.5). La pèrdua del lloc de treball està afectant tant els treballadors assala-riats (per compte d’altri) com els treballa-dors autònoms (per compte propi). Mentre que els primers han sofert un descens del 4,3% en el període comprès entre el quart trimestre del 2007 i el quart trimestre del 2008, els segons ho han fet en un 1,8%. Paral·lelament a aquesta disminució en les poblacions treballadores, l’atur ha pujat el 81% en el mateix període, i la taxa d’atur s’ha situat a fi nals d’any en el 11,8% i ha pujat al 16,2% el primer trimestre de 2009.

Respecte a la seguretat i la salut laborals en moments de crisi econòmica, les orga-nitzacions sindicals, en un principi, i d’al-tres veus autoritzades com la del director general de l’Organització Internacional del Treball (OIT), Juan Somavia, després, ens han alertat de la repercussió negativa que pot tenir la crisi sobre la prevenció de riscos laborals. Juan Somavia, amb motiu del Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball, aquest 28 d’abril, va manifestar la seva preo-cupació per aquesta possibilitat i va declarar que “hem de cuidar, molt en particular, que les estratègies d’ajust i recuperació econòmi-ca no prenguin camins que devaluïn la vida humana i la seguretat en el lloc de treball”.

L’OIT té un Programa sobre Seguretat i Sa-lut en el Treball (SafeWork) que estima que cada dia prop d’1 milió de treballadors són víctimes d’accidents en el treball i més de 5.500 treballadors moren a causa d’acci-dents o malalties professionals. La Dra. Sa-

Des de la Revolució Industrial ençà cada vegada més el fet de no tenir una feina és motiu de marginació i d’exclusió social


Figura 4.2. Evolució del nombre de treballadors afectats per ERO (Catalunya, 2004-2008)

Font: Departament de Treball - Generalitat de Catalunya

20040

20

40

60

80

Mile

rs d

e pe

rson

es

100

2005 2006 2007

17.82427.524 30.996 30.544

83.498

2008

Figura 4.1. Evolució dels Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO).(Catalunya, 2004-2008)


2000

1.241

2004 2005 2006 2007 2008

1.126936 999

1.835

1.600

1.200

800

400

0

Mile

rs d

e pe

rson

es

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

04t trim 2004

3.082,5 3.260 3.338,6 3.398,6 3.252,6

4t trim 2005 4t trim 2006 4t trim 2007 4t trim 2008

Figura 4.3. Evolució de la població ocupada assalariada (Catalunya, 2004-2008)


77

Jordi Martínez


meera Al-Tuwaijri, directora del Programa, va dir que “s’espera que el nombre d’acci-dents, malalties i problemes de salut rela-cionats amb el lloc de treball augmenti a causa de l’actual crisi econòmica” i que “la reducció de la despesa pública també com-prometrà la capacitat dels inspectors del treball i d’altres serveis de seguretat i salut en el treball i que les condicions precàries de treball augmentaran, i se sumaran al risc d’accidents i malalties”.

No són preocupacions sense fonament. L’OIT té una llarga experiència d’altres cri-sis anteriors i sap que, quan a una empresa

l’afecta la crisi, una de les primeres mesures que adopta és la reducció de despeses en tot allò que no es considera “producció”, en tot allò que no sigui imprescindible per al nego-ci, i per desgràcia, malgrat els avanços que s’han fet en matèria preventiva, en moltes de les nostres empreses encara la prevenció de riscos laborals es considera com una des-pesa i no com una inversió i, en conseqüèn-cia, és de les primeres a rebre la retallada pressupostària.

Per a les persones que es troben sense fei-na de manera no voluntària, algunes de les conseqüències són fàcilment previsibles,

Figura 4.4. Evolució de la població ocupada per compte propi (Catalunya, 2004-2008)


1.000

500

539,6

323,7

4t trim 2004

4t trim 2004

4t trim 2005

4t trim 2005

4t trim 2006

4t trim 2006

4t trim 2007

4t trim 2007

4t trim 2008

4t trim 2008

575,9

239

594,2

247,1

594,2

251,8

583,4

455,8

Mile

rs d

e pe

rson

esM

ilers

de

pers

ones

800

400

600

300

400

200

200

100

0

0

Figura 4.5. Evolució de les persones aturades (Catalunya, 2004-2008)



com ara processos d’ansietat, depressions causades per la por de no trobar una altra feina, de la baixa autoestima de la perso-na que pensa que no serveix per a res, etc., temes que podríem relacionar amb els fac-tors psicosocials; d’altres van més enllà de la simple evidència, però els resultats són igualment negatius.

Parlem dels efectes sobre les persones que perden l’ocupació, però és que a més de les conseqüències esmentades, de caire psico-social, que també afecten les persones que encara treballen a causa de la incertesa que senten pel seu futur, per no saber si també els afectarà a ells la crisi, hem d’afegir que també queden afectades la resta de condi-cions de treball. Es redueixen, si no s’eli-minen, les inversions en equips de treball, en instal·lacions, tant per a la renovació de màquines obsoletes, com per als manteni-ments preventius; es busquen substàncies i productes més econòmics sense tenir en compte si poden perjudicar la seguretat o la salut de les persones, i es redueixen o s’eli-minen els concerts amb els professionals de la prevenció que assessoren i ajuden les empreses perquè les condicions de treball siguin correctes.

Al mateix temps, hi pot haver la temptació que, emparant-se en la situació de crisi i en la “competitivitat”, es vulgui obtenir la ma-

teixa producció o els mateixos resultats que es tenien abans amb la plantilla completa. Això comporta augmentar els ritmes de tre-ball i allargar les jornades laborals sense cap tipus de compensació (vegeu la fi gura 4.6). La primera Enquesta de Condicions de Treball de Catalunya (IECTC), ja per al període de referència en què es va fer l’en-questa (any 2005) ens aportava unes dades sobre aquests extrems que segur que en aquests moments no representen la reali-tat actual, sinó que s’han quedat obsoletes. No obstant això, ja en el 2005, el 31% dels treballadors declaraven que, almenys algu-na vegada a la setmana, havien de perllon-gar la jornada laboral o fer hores extres (el 8,2% ho havia de fer cada dia) i, d’aquests, el 22,2% ho havia de fer sense cap tipus de compensació o reconeixement. Tot ple-gat comporta l’augment de la fatiga física i mental que, per força, té una incidència en l’increment dels accidents de treball, de les malalties professionals i d’altres danys a la salut com ara l’elevació de la pressió arterial i les malalties cardiovasculars, que tot i no estar reconegudes ofi cialment com a malalties professionals poden tenir una relació molt directa amb les condicions de treball.

No es pot considerar tampoc que la cri-si tingui un efecte sobre la reducció dels danys professionals legalment recone-

Figura 4.6. Evolució de la mitjana d’hores setmanals treballades (Catalunya, 2004-2008)


50

35,6

4t trim 2004 4t trim 2005 4t trim 2006 4t trim 2007 4t trim 2008

35,8 35,3 35,1 35,540

30

Hor

es

20

10

0

79

Jordi Martínez


guts, ja que si bé és cert que es redu-eixen les “comunicacions obligatòries”, principalment d’accidents lleus, també ho és que en èpoques de fort atur com l’actual, una quantitat d’accidents re-als de “menor entitat” (sobreesforços, cops, talls, etc.), el treballador acciden-tat no els comunica o no agafa la baixa per por de perdre la feina. A la fi gura 4.7 es pot veure l’evolució dels accidents de treball amb baixa i sense baixa en el període 2004-2008: mentre que els acci-dents amb baixa disminueixen el -1,2% l’any 2007 i el -8,2% el 2008, els acci-dents sense baixa es comporten de for-ma contraria amb augments de l’1,3% l’any 2007 i del 4,4% el 2008. El mateix comportament es dóna pel que fa a les comunicacions de malalties professionals (MMPP), en què, segons les dades dispo-nibles de l’aplicació CEPROSS (Comuni-cación de Enfermedades Profesionales de la Seguridad Social), a partir del 2007, el percentatge de MMPP sense baixa res-pecte del total de MMPP va en augment i passa del 27,1% en el 2007 al 33,6% en l’últim període disponible del 2009 (gener-maig).

Un altre efecte que va en augment i té relació directa amb l’estat general de crispació de la població arran de la crisi és la violència ocu-pacional. Les dades que va aportar la IECTC fi xaven que l’1,9% dels treballadors havia patit situacions de violència física a càrrec de persones alienes a l’empresa. Aquests percentatges es disparen en èpoques de cri-si, sobretot en determinades activitats com la sanitària o les de l’administració pública que gestionen l’ocupació i l’atur.

Amb el que s’ha tractat, són evidents les conseqüències negatives que pot tenir una crisi econòmica en el món laboral, però igual que succeeix amb d’altres camps pre-sents en les empreses, la situació actual de crisi pot ser una oportunitat per posar les bases d’unes condicions de treball correctes que permetin a l’empresa ser més competiti-va. Diversos estudis relacionen la prevenció de riscos laborals de les empreses amb la seva competitivitat posant en relleu que les empreses i els països amb taxes de compe-titivitat i productivitat més altes són també els que disposen de les millors condicions de treball relacionades amb la seguretat i salut dels seus treballadors. Figura 4.7. Evolució del

nombre d’accidents(Catalunya, 2004-2008)


200

150

100

50

0

Mile

rs d

’acc

iden

ts

Sense baixa 176,072

2004

148,379 142,805 144,709 151,140

2005 2006 2007 2008

Amb baixa 157,621 157,674 162,073 161,073 147,919


Figura 4.8. Evolució del nombre de malalties profes-sionals (Catalunya, 2007)

Font: Cepross - Ministeri de Treball i Immigració - Seguretat Social

3.0002.585 2.836

1.397

961

27,1

2007

% de malalties professionals sense baixa sobre el total

Sense baixa Amb baixa

2008 Gen - Maig 2009

33 36,6

1.111

641

100

75

50

25

0

2.250

1.500

750

0

81

5 Crisi i seguretat viària

Josep Lluís Pedragosa

83

Josep Lluís PedragosaCrisi i seguretat viària

5.1 Objecte

L’any 2008 ha estat un any de canvis impor-tants en el món de la mobilitat viària. La crisi econòmica que s’ha anat agreujant progres-sivament en el decurs dels mesos ja és un fet que prosseguirà durant els anys 2009 i 2010. Si volem veure les repercussions que la crisi pot tenir en el risc viari, la primera anàlisi hauria de revisar l’evolució més recent i ac-tualitzada dels indicadors de seguiment de l’accidentalitat i de la mortalitat viària que des del principi ve publicant l’Observatori del Risc en els seus informes anuals.

Tanmateix, la simultaneïtat de la crisi eco-nòmica amb el lent procés d’elaboració de les dades de sinistralitat no ens permet un refl ex clar i instantani de la infl uència de les circumstàncies econòmiques en les tendències del risc, per la qual cosa es creu oportú plante-jar una anàlisi dels aspectes més signifi catius dels tres elements constituents del trànsit vi-ari: la via, el vehicle i la persona, sobre els que s’ha procurat escollir aquells que de manera directa o indirecta poden tenir incidència en la producció d’accidents de circulació.

5.2 Via

La xarxa viària catalana

Catalunya té 32.106,54 kilòmetres quadrats de superfície (un 6,3% de tot el territori del Estat) i una població de 7.210.508 habitants a fi nals del 2007 (un 15,6% d’Espanya). Pel que fa a vies públiques interurbanes, Cata-lunya compta amb 12.362 kilòmetres (un 7,5% de la xarxa espanyola). A la taula 5.1 es fa una comparativa amb la xarxa de tot l’Estat segons el organismes competents en la seva construcció i explotació.

En aquest sentit s’aprecien les grans difi cultats que té el trànsit català amb una xarxa viària precària en relació a la demografi a i la su-perfície, i en relació amb el parc de vehicles

—5.284.341, inclosos els ciclomotors (que suposen un 16%)— i el cens de conductors —3.936.783, incloses les llicències de ciclo-motor (que també suposen el 16%)— se-gons dades de la Direcció General de Trànsit (DGT). La mobilitat catalana és, per tant, de gran densitat i probabilísticament molt més generadora de riscos que la majoria dels altres territoris de l’Estat (Euskadi és un altre exem-ple) i es fa més complexa en tant en quant l’activitat industrial i comercial concentra a la carretera el 86% del transport de mercaderi-es i el 88% del transport de viatgers. La taula 5.2 explica la distribució dels milions de kilò-metres recorreguts pel trànsit existent segons tipus de via a Catalunya.

El peatge com a signe d’identitat

A Catalunya, els kilòmetres recorreguts en la xarxa interurbana concentren en autopistes i autovies el 55% del trànsit. L’usuari català pateix la càrrega històrica dels peatges per aconseguir una mobilitat fl uida. A la taula 5.3 podem veure els tipus de via de la xarxa catalana per demarcacions.

L’extensió de trams de peatge per la resta del Estat intenta equilibrar una situació força in-justa per als usuaris catalans que veuen com, lentament, a casa nostra s’intenten aplicar pe-atges tous i autoritzacions per als habitants de municipis que pateixen retencions molt fre-qüents a la xarxa pública convencional, però d’altra banda constaten com les concessions s’allarguen en el temps a canvi de millores en la qualitat del servei. (Vegeu la taula 5.4)

La mobilitat catalana és de gran densitat i probabilísticament molt més generadora de riscos que la de la majoria dels altres territoris de l’Estat


Taula 5.1. Titularitat de les vies públiques interurbanes

Taula 5.2. Milions de kilòmetres recorreguts pel trànsit existent segons tipus de via a Catalunya

Font: Servei Català de Trànsit, Idescat i Ministeri de Foment

Font: Exposició al risc a la xarxa viària catalana.Barcelona: Servei Català de Trànsit, 2008.

Titular de les vies urbanes Percentatge Estat espanyol (km) Catalunya (km) PercentatgeEstat (Ministeri de Foment) 16 % 25.415 2.015 15 %Comunitats autònomes (a Catalunya, la Generalitat) 49 % 70.755 6.008 43 %

Diputacions, cabilds i d’altres 35 % 69.476 4.339 42 %TOTAL 100 % 165.646 12.362 100 %

Tipus de via Kilòmetres recorreguts PercentatgeAutopistes 9.029,70 23,80 %Autovies 11.809,60 31,20 %Xarxa bàsica 8.514,40 22,50 %Xarxa comarcal i local 8.541,30 22,50 %TOTAL 37.895,30 100 %

Taula 5.3. Xarxa viària per demarcació territorial

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Extret de l’Anuari estadístic d’accidents de Catalunya 2007 del Servei Català de Trànsit

Nota: Dades corresponents a l’any 2006

1 S’hi inclouen les carreteres que són de peatge o depenen de les concessionàries

DemarcacióAutopistes i autovies Carreteres

TotalPeatge1 Lliure Calçada doble Calçada única

Barcelona 285,8 318,9 61,8 3.360,3 4.026,8Girona 101,8 61,9 20,9 2.313,5 2.498,1Lleida 68,1 105,0 18,0 2.882,4 3.073,6Tarragona 200,6 39,0 73,7 2.450,7 2.763,9Total Catalunya 656,3 524,8 174,4 11.006,9 12.362,4Percentatge 5,3 % 4,2 % 1,4 % 89,0 % 100,0 %

85


Segons l’Associació de Societats Concessio-nàries d’Autopistes, Túnels, Ponts i Vies de Peatge (ASETA), la intensitat mitjana diària (IMD) de tot l’Estat a les concessions de pe-atge és de 24.331 vehicles (increment anu-al de 3,5 al 2006). Aquesta xifra és molt superior als peatges catalans. Les barreres troncals de Martorell i Mollet es mouen sobre els 100.000 vehicles al dia i les del Maresme Vilassar i el Vendrell ultrapassen els 50.000. Un tema que no ha deixat de ser sempre pres com una discriminació dels usuaris catalans, en moments de crisi passa a ser un motiu d’inseguretat viària ja que per tal d’estalviar els usuaris poden renunci-ar a l’ús dels peatge i circular per carreteres convencionals no tant segures.

Volums de circulació i riscos

El kilometratge de les tres xarxes viàries de Catalunya, segons els tres organismes res-ponsables, es pot veure a la taula 5.5, en la que s’indiquen en valor absolut i relatiu les

xifres de l’accidentalitat amb víctimes, tot i que no ve ponderat el volum de trànsit com a factor de risc (que també ho és).

La crisi econòmica ha fet baixar el volum de trànsit a l’Estat un 10% al 2008 en re-lació al 2007 (segons dades de la DGT) i en conseqüència, probabilísticament, el risc d’accident ha disminuït.

Estat de les infraestructures viàries espanyoles en relació a Europa

La situació de la xarxa viària espanyola en relació a l’europea es troba en un bon nivell si ens atenem als indicadors publicats per la Associació Espanyola de la Carretera en la seva Memòria Anual. Aquesta Memòria re-cull que l’Estat espanyol presenta 18 kilòme-tres de vies de gran capacitat per cada 1.000 km2 de superfície (similar a França i superior a la mitjana europea de 15,9) i és el segon estat, només per darrere de Luxemburg, en densitat d’autopistes i autovies per habitants.

Taula 5.4. Kilòmetres de peatges

Font: Associació de Societats Concessionàries d’Autopistes, Túnels, Ponts i Vies de Peatge (ASETA).

Any Estat espanyol Catalunya Percentatge2005 2.843 656 23,0 %2006 3.100 656 21,0 %2007 3.356 656 19,5 %

Taula 5.5. Accidentalitat a la xarxa viària catalana

Font: Institut Català d’Estadística (IDESCAT)

Xarxa viària Longitud (km) Accidents amb víctimes (2007)

Accidents per 100 km de carretera

Estatal 2.015 2.737 136Generalitat 6.008 4.288 71Diputació 4.339 1.212 28D’altres 551TOTAL 12.362 8.788 71


L’Estat espanyol és el primer a Europa en quant a longitud de les vies de gran capaci-tat en relació als kilòmetres recorreguts per als viatgers (23,7 quan la mitjana europea es de 12,2) i, pel que fa a les mercaderies, és el tercer amb 84,6 kilòmetres cada 1.000 tones quan la mitjana europea es de 52,5.

Catalunya en el context espanyol

Uns possibles retalls pressupostaris inhe-rents a la crisi econòmica a nivell d’estat, comunitats autònomes i ens locals (dipu-tacions, consells comarcals i ajuntaments) podrien tenir una repercussió negativa en la seguretat viària, ja que es podria desa-tendre la construcció de noves vies, l’ade-quació de la seguretat infraestructural de les xarxes viàries i fi ns i tot l’explotació, manteniment, conservació i senyalització de les carreteres i carrers. L’endarreriment de l’aplicació de l’estatut i la indefi nició del model de fi nançament no ajuden a treba-llar amb el ritme i la solidesa que requereix la situació actual.

Tanmateix, el compromís dels poders pú-blics en la inversió en obra civil i en l’as-signació de crèdits per a l’adequació de les carreteres als paràmetres necessaris de se-guretat és prioritari fi ns i tot per a la reacti-vació de l’economia global. Per això, el Pla Estratègic d’Infraestructures del Transport (PEIT) —que es troba en curs perquè abas-ta del 2005 al 2020— ha desplegat aquestes inversions que seguiran en els pròxims anys com a referència de l’activitat constructiva en obra civil i que es traduirà en la millora

de la seguretat viària. La taula 5.6 indica les inversions del 2005 al 2008 del Ministeri de Foment en milions d’euros.

La conservació de les carreteres: aspecte transcendental

La conservació de les carreteres existents tendeix a acostar-se al 2% del valor patri-monial de la xarxa (un 1,7% el 2007) i pot permetre afrontar en un trienni uns 10.000 km de carretera a l’Estat espanyol; sense comptar els plans d’eliminació de punts negres i trams perillosos que disposen de pressupostos propis. Tanmateix, hi ha un Pla d’adequació d’autovies de primera ge-neració a l’Estat que preveu condicionar 2.131 km d’autovia. En aquest mateix sen-tit, la Generalitat de Catalunya, a banda de la construcció de trams nous de carreteres, té obertes les concessions de peatge a l’om-bra en importants eixos viaris com el del Llobregat i el del Ter i trams de gran inten-sitat de circulació que condicionen (posada a zero o en normativa) trams de calçades separades.

5.3 Vehicle

La crisi en el sector de l’automoció

La crisi econòmica mundial ha sacsejat el món de l’automoció fi ns al punt que proba-blement el descens de les xifres de produc-ció i venda de vehicles, especialment dels turismes, acabi necessitant de grans esde-veniments que marcaran la pauta del sector en el segle XXI. La taula 5.7 aporta dades

Taula 5.6. Inversions del Ministeri de Foment (en milions d’euros)

Font: Ministeri de Foment i Associació Espanyola de la Carretera

2005 2006 2007 2008Ferrocarril 6.258 7.553 7.640 8.146Carreteres construcció 3.208 4.246 4.186 6.208Carreteres conservació 749 896 1.060 1.154D’altres 2.867 2.847 3.019 4.283TOTAL 13.082 15.542 15.905 19.791

87


de la DGT ampliades per les estimacions de vendes del 2008 i previsions per al 2009 de les patronals de l’automoció.

És molt difícil preveure quins seran els millors camins per reconduir la pèrdua de vendes. És clar que les reformes profundes no es poden improvisar i, per tant, les solu-cions més sòlides requeriran un temps per consolidar a nivell general. Això requereix que, individualment, cada empresa es vegi obligada a prendre decisions unilaterals no tant sobre els tipus i models més econòmics i amb noves fonts d’energia que generin mercat, sinó prendre mesures empresarials bàsiques que permetin la viabilitat indivi-dual de la marca. Són centenars de milers els comiats de treballadors amb expedients de regulació d’ocupació relacionats amb el sector de l’automoció en un procés ex-pansiu iniciat el setembre del 2008 i que sembla no aturar-se durant el 2009. Aquest procés afecta a les factories de producció d’automòbils i a tota la trama d’empreses col·laboradores, satèl·lits o complementàri-es dels processos industrials, siguin just on line o amb fabricacions programades. En qualsevol cas, la crisi de vendes de vehicles, en el moment de redactar aquest escrit, s’es-tén com una caiguda de peces de dominó a totes les empreses relacionades directament o indirecta en els processos productius. Les vendes de vehicles totals al 2008 a l’Estat espanyol es van reduir en un 28,1% en rela-ció al 2007 (els 4x4 van baixar un 41% com a tipus de vehicles més afectat) i amb ten-dències regressives al darrer quadrimestre i a Catalunya les matriculacions van baixar un 30% al 2008 en relació al 2007.

Estratègies estructurals

A nivell mundial es plantegen solucions de fusió de marques tot començant per les tres líders dels Estats Units —General Mo-tors, Ford i Chrysler—, molt pendents dels ajuts estatals i sobretot del mercat japonès on Honda, Nissan, Suzuki i Mitsubishi es-tan pendents de Toyota, la gran aposta de futur nipona a Estats Units. Tanmateix, el gran canvi sembla trobar-se en els models de vehicles molt econòmics dels països emergents (Índia, Xina i Brasil), tot i que les empreses “històriques” estan absoluta-ment a l’aguait per no deixar-se passar al davant amb els tres prototips de vehicles del futur: els elèctrics (que ja apunten pres-tacions de fi ns a 200 km d’autonomia i 200 km/h de velocitat punta), els híbrids (amb motor alternatiu de petroli i elèctric) i els híbrids endollables (amb autonomia fi ns a 1.000 km). No es pot dubtar que els can-vis estructurals estaran infl uïts pels avenços tecnològics —el Pla VIVE (Vehicle Innova-dor – Vehicle Ecològic) del Ministeri d’In-dústria espanyol és un exemple d’una línia que compatibilitza el futur industrial amb la sostenibilitat.

Ajudes econòmiques al sector

Europa no ha estat massa unànime en tro-bar una estratègia única de suport quan ha fracassat la reducció de l’IVA per als vehicles. El suport de les administracions públiques al sector de la automoció és un dels grans reptes i també una de les grans incògnites sobre els resultats dels ajuts per al sector i per l’economia general. França,

Taula 5.7. Vehicles matricu-lats a l’Estat espanyol

Font: Direcció General de Trànsit

*Previsió de les patronals d’automòbils

1998 2002 2005 2007 2008 2009*Vehicles matriculats 1.627.899 1.769.857 2.319.590 2.350.101 1.589.723 1.351.265Percentual 100 109 142 144 98 83Pujada/Caiguda 0 -28,10 % -15,00 %


amb una aportació global de 9.220 mili-ons d’euros ha estat molt més decidida que Alemanya (2.000 milions) i Regne Unit (3.000) i ha creat una subvenció de 1.000 euros per a cada compra d’un vehicle nou i ha creat un fons de 6.500 milions d’eu-ros per reforçar el capital de les empreses més “estratègiques” (Peugeot-Citröen i Re-nault).

L’Estat espanyol, per la seva part, fa una assignació triennal global de 4.070 milions d’euros distribuïts entre 1.200 milions pel Pla VIVE (facilitar el fi nançament barat per a la compra de vehicles amb baixes emissi-ons de CO2), 800 per un pla de competitivi-tat, 950 per millores logístiques, 650 per a préstecs a pimes, 420 milions per I+D, 40 per la internacionalització i 10 per l’impuls del cotxe elèctric.

Les entitats associatives de l’automòbil a l’Estat —que estan demanant la supressió, encara que sigui temporal, de l’impost de matriculació— van aconseguir un suport del Govern de l’Estat de 4.070 milions d’eu-ros que posa en marxa el Pla VIVE per al 2009 (750 milions). Ja al fi nal del primer trimestre del 2009 es va qualifi car aquest import d’insufi cient per remuntar a un sec-tor que reuneix a onze patronals que aglu-tinen 83.000 empreses que donen treball directe a 600.000 treballadors i indirecte a 2.400.000 (val a dir que només considerant els fabricants de vehicles i la indústria au-xiliar han estat afectades fi ns ara 150.000 persones amb expedients de regulació d’ocupació). En aquest sentit no hi ha prou sintonia entre el Ministeri d’Indústria (que proposa avançar un any el Pla VIVE del 2010 amb 450 milions més) i el Ministeri d’Economia i Hisenda que no ho veu viable

ni oportú. Tanmateix, sembla que els canvis del govern d’abril del 2009 han permès una bona aproximació entre aquests dos minis-teris.

La Banca espanyola tampoc està donant al sector el suport que demana. El sector en-capçalat per l’Associació Espanyola de Fabri-cants d’Automòbils i Carrossers (ANFAC) i l’Associació Nacional de Fabricants de Mo-tocicletes i Ciclomotors (ANESDOR), ja fan pinya al voltant de l’Associació Nacional d’Importadors d’Automòbils, Camions, Au-tobusos i Motocicletes (ANIACAM), la Fede-ració d’Associacions de Concessionaris de la Automoció (FACONAUTO), la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials del Metall (COFEMETAL) i l’Associació Es-panyola d’Equips i Components de la Auto-moció (SERNAUTO), que accepten que els anys 2008 i 2009 es deixaran de vendre a l’Estat espanyol prop d’un milió de vehicles nous —que es correspon aproximadament amb els que es deixaran de produir— i mig milió de vehicles de segona mà, i això con-siderant, a més, que hi ha a prop de mig mi-lió de vehicles nous fabricats sense vendre als magatzems dels concessionaris. Per això sembla inevitable un impuls a un nou Pla Renove que ajudi a incrementar les vendes dels vehicles fabricats, emmagatzemats i no venuts.

Conjuntura catalana

Catalunya ha d’estar pendent de la política europea de l’automoció per no perdre el fi l de les solucions globals que afectin a l’expor-tació o aquelles repercussions que les mar-ques angleses, franceses, alemanyes o itali-anes poden derivar cap a les factories que tenen a l’Estat espanyol. Des de la Generali-tat s’han fet gestions d’alt nivell per garantir la producció a SEAT i Nissan que permeti, a la vegada, que els expedients de regulació d’ocupació tinguin les mínimes repercussi-ons als respectius planters de treballadors.

Els canvis estructurals estaran infl uïts pels avenços tecnològics

89


ANFAC està pendent de les negociacions que promou la Comissió Europea en la Ronda de Doha i en la que es prioritzen els acords mul-tilaterals que no s’haurien de simultaniejar amb acords bilaterals molt pressionats pels països emergents en la venda de vehicles amb fonts d’energia convencionals, com Co-rea, o amb noves fonts d’energia, com l’Índia.

Plans de recuperació

L’Estat espanyol és el tercer productor eu-ropeu d’automòbils i ve aportant entre el 5% i el 8% del producte interior brut de la indústria espanyola i el 20% de les exporta-cions. Una reorganització del sector reque-reix quatre anys com a mínim i, per això, les peticions dels empresaris passen per de-manar als governs —com ANFAC ha fet a l’espanyol— suport als crèdits, deduccions per I+D, ajuts per facilitar el crèdits als con-sumidors, suport a les gestions amb tercers països, un nou pla Prever i major fl exibili-tat laboral amb els contractes, l’absentisme i la negociació col·lectiva, així com apla-çaments en els pagaments de la seguretat social i l’IRPF. Però les centrals sindicals no renuncien al seu objectiu d’estar pendents, no solament de contenir l’atur i de mante-nir la qualitat dels contractes laborals, sinó de no renunciar al dret al transport públic i a tendir a una mobilitat segura i sostenible des de la vessant social o laboral.

Línies de futur

Enmig d’aquest difícil ambient empresari-al i laboral, els pensadors de futur clamen perquè la indústria de l’automòbil no aturi el desenvolupament, la creativitat i l’estra-tègia a mig i llarg termini. Per això, tot fu-gint silenciosament de l’energia del petroli, s’han de valorar els plantejaments dels cot-xes elèctrics, verds, ecològics i sostenibles com una línia gens menyspreable, i encara menys si les autoritats fan arribar la font elèctrica de manera còmoda i pràctica als

usuaris. Es pot afi rmar que s’està entrant en una tercera revolució industrial i qui primer prengui decisions valentes o fi ns i tot revo-lucionàries o trencadores del sistema indus-trial vigent de l’automoció podrà acaparar un mercat que buscarà solucions pràctiques i econòmiques. Algunes marques d’automò-bils ja estan pactant amb les grans compa-nyies elèctriques gaudir de milions de punts de càrrega d’electricitat per als vehicles amb bateries recarregables (Daimler amb RWE a Alemanya i Toyota amb la francesa EDF). Tanmateix, no és rebutjable que ben aviat engeguin models com el “Carver One” —ve-hicle urbà i interurbà de baix consum petit i elàstic— presentat per una empresa cata-lana al número 200 de la revista Fulls dels Enginyers del Col·legi d’Enginyers Industri-als de Catalunya.

Repercussió de la crisi del sector de l’automoció en la seguretat viària

La intensa nova panoràmica de l’automoció tindrà, sens dubte, importants repercussi-ons en la seguretat viària; positives en al-guns aspectes i negatives en altres. En tot cas són previsibles i, per tant planifi cables, tot considerant que mai s’hauran de pren-dre decisions que incideixin en un incre-ment dels accidents de trànsit.

Aspectes negatius

La baixada de vendes de vehicles nous com a conseqüència de la manca de possibilitats de comprar-ne per part d’una societat molt temorosa de la manca de recursos i crèdits genera automàticament un creixement de l’antiguitat del parc de vehicles. Per tant, el

Els anys 2008 i 2009 es deixaran de vendre a l’Estat espanyol prop d’un milió de vehicles nous


factor vehicle, fi ns ara menys infl uent en la producció d’accidents que la via i la perso-na, pot créixer en proporció a la circulació de vehicles més vells i amb més problemes en els seus mecanismes i sistemes. Teòrica-ment haurien de créixer les vendes de vehi-cles de segona mà i l’activitat dels tallers de reparació, tot i que, de no produir-se aques-tes compensacions, els riscos encara serien més preocupants. A partir d’ara caldrà estar atents a l’evolució de l’accidentalitat segons l’antiguitat dels vehicles accidentats (Vegeu la taula 5.8).

Aspectes positius

La sortida al mercat de vehicles elèctrics o amb fonts d’energia diferents als derivats del petroli aniran traient de la circulació motors d’explosió i de combustió els quals han estat molts anys elements de risc a mans dels conductors més propensos a la

velocitat i a l’acceleració. L’entrada dels ve-hicles ecològics baixarà les velocitats mit-janes del trànsit i les puntes de velocitat que són els condicionants indispensables per a la disminució dels accidents i morts de trànsit.

5.4 Persona

Impacte psicològic de la crisi

En un moment de repunt de l’accidentalitat viària a fi nals del 2008, el director general de Trànsit del Ministeri del Interior va fer unes declaracions apuntant que “patim ac-cidents perquè la crisi econòmica altera els nostres comportaments al volant”. Aquesta explicació va tenir una acollida molt diver-sa en els mitjans de comunicació especialit-zats. Tanmateix, després de refl exionar, el criteri més generalitzat ha estat coincident amb el de Paco Costas (Revista CEA núme-

Taula 5.8. Anys d’antiguitat dels vehicles accidentats a Catalunya

Font: Anuari estadístic d’accidents 2007. Servei Català de Trànsit

Anysd’antiguitat Del parc de vehicles Dels vehicles accidentats

1 7,60 % 7,80 %2 7,80 % 12,60 %3 7,80 % 11,60 %4 7,00 % 8,10 %5 5,90 % 6,80 %6 5,40 % 6,50 %7 5,80 % 6.60 %8 5,70 % 8,20 %9 5,90 % 6,30 %10 4,90 % 4,40 %11 3,90 % 4,10 %12 3,00 % 3,00 %13 2,50 % 2,20 %14 2,40 % 2,30 %

15 o més 24,50 % 9,50 %

91


ro 356) segons el qual “amb crisi o sense crisi el cap del conductor està en tot mo-ment subjecte a situacions anímiques que infl ueixen de manera molt directa en els nostres comportaments al volant d’un au-tomòbil i, entre totes aquestes causes, els problemes econòmics poden arribar a tenir un gran pes en l’ànim de qualsevulla perso-na”; a més, segueix “la tasca de conduir re-quereix una gran dosi de concentració i en la seva absència o feblesa és quan es pro-dueixen situacions de distracció motiu d’un gran nombre d’accidents greus de trànsit”. Els experts sempre recomanen conduir amb els cinc sentits a la carretera amb la vista posada al fons a fi i efecte de que la per-cepció i el temps de reacció donin resposta acurada a les eventualitats que es puguin produir, la qual cosa no afavoreix l’alta ve-locitat.

L’hàbit de circular amb moderació

El sistema de conducció del segle XX ha estat absolutament marcat per la iden-tifi cació del vehicle particular amb els motors d’explosió (cicle Otto) o de com-bustió (cicle Diesel) que amb les seves capacitats d’acceleració i puntes de velo-citat han acompanyat a les estadístiques epidèmiques de morts, discapacitats i le-sionats de l’ordre d’un milió de persones a l’any a tot el món, xifres que cap altra causa externa —ni les guerres, ni altres accidents— ha aportat. Per això, l’opor-tunitat d’utilitzar altres fonts d’energia, sempre menys agressives que els motors de gasolina o gasoil, pot ser la gran aliada per a la infl exió defi nitiva en les estadís-tiques d’accidents, ferits i morts sobre les vies públiques, en un procés d’adaptació dels hàbits i costums en la conducció que, inevitablement, trigaran un temps en as-similar-se pels conductors. Tanmateix, un cop consolidada la moderació per les pres-tacions dels propis vehicles, la seguretat viària serà la gran benefi ciada.

Transport públic, bicicleta i caminar

És pales que a Catalunya està produint-se una transformació de les modalitats de mo-bilitat amb el desenvolupament d’estratè-gies fermes de millora del transport públic tot gaudint de la Llei de Mobilitat (fi ns ara única a tot l’Estat espanyol) que prioritza polítiques d’ajut als moviments de grups de persones en el camp de la mobilitat obliga-da (feina, estudis, malalts), però tenint molt en compte els grups de persones que fi ns ara han estat oblidats (compres, urbanitza-cions, oci). L’èxit inqüestionable del bicing a Barcelona i la promoció de circuits de foo-ting o passeig a molts municipis estan pro-duint un canvi substancial en l’elecció de les fórmules per moure’s a les zones urbanes i això repercuteix de manera positiva en la seguretat viària.

5.5 Conclusions generals

Pel que fa a la via, la crisi pot motivar una priorització pressupostària especial de l’obra civil per motivar l’ocupació que pot repercutir en la millora de les condicions de seguretat de les infraestructures, sempre

Es pot afi rmar que s’està entrant en una tercera revolució industrial i qui primer prengui decisions valentes, o fi ns i tot revolucionàries o trencadores del sistema industrial vigent de l’automoció, podrà acaparar un mercat que buscarà solucions pràctiques i econòmiques


que no es doni cap pas enrere en les assig-nacions per a la conservació i eliminació de trams perillosos.

Des de la vessant del vehicle hi ha un risc immediat de deteriorament de les condici-ons de vehicles que circulen per l’increment de l’antiguitat del parc fruit de la baixada de vendes de vehicles nous. Tanmateix, a llarg termini, l’entrada en el mercat de vehicles amb noves fonts d’energia tindrà repercus-sions favorables ja que apareixeran motors menys agressius i amb velocitats mitjanes i puntes de velocitat inferiors a les actuals. La reducció del trànsit amb motiu de la crisi,

en qualsevol cas, ajuda a reduir la probabili-tat de situacions de risc i, per tant, afavoreix a la seguretat viària.

Per últim, des del punt de vista de la per-sona, les possibles repercussions negatives immediates d’una crisi en els comporta-ments dels conductors estressats podran tenir una compensació a la llarga amb l’ex-tensió d’hàbits de conducció moderada per la minva de l’energia del petroli. A més, es podria potenciar la salut en la mesura que es puguin implementar els usos del transport públic, la bicicleta i caminar a l’àmbit urbà.

93

6 Cicles econòmics i seguretat ciutadana

Diego Torrente

95

Diego TorrenteCicles econòmics i seguretat ciutadana

L’objectiu d’aquest article és fer una anàlisi prospectiva sobre les conseqüències de la crisi econòmica actual en la seguretat ciu-tadana. Per fer-ho, el primer punt planteja conceptualment aquesta qüestió; el segon repassa alguns estudis clàssics sobre aques-ta relació, i el tercer presenta dades i estu-dis sobre com ha evolucionat la seguretat d’Espanya, Catalunya i Barcelona en funció del cicle econòmic. Finalment, es donen al-gunes dades sobre la crisi present i es fan escenaris de com la podrien complicar o mi-llorar alguns factors que incideixen sobre la delinqüència.

6.1 Plantejament

En termes econòmics, crisi vol dir “descens del PIB durant més de dos trimestres”. Hi ha diferents tipus de crisis econòmiques i cada una té un perfi l diferent, tant pel que fa a les causes com a les conseqüències en el mercat laboral, la infl ació i les desigualtats socials o econòmiques. No hi ha dues crisis iguals ja que, malgrat que les causes s’assemblin, les conjuntures en què es produeixen són diferents. També ho seran probablement les polítiques i decisions públiques orientades a redreçar l’economia. La pregunta adequada no és quina és la relació entre crisi i segure-tat, sinó entre economia i seguretat. No cal prejutjar que més crisis portarà més insegu-retat. Els períodes de creixement econòmic també poden fer augmentar la delinqüència per l’augment de les oportunitats, l’augment dels valors individualistes i la insolidaritat, o l’augment de les desigualtats socials (Fel-son, 2002).

El concepte d’(in)seguretat ciutadana és complex. Inclou una dimensió objectiva (evolució i tipus de delictes, problemes de convivència, etc.), una de subjectiva (per-cepció d’inseguretat) i una altra de tole-rància o acceptabilitat de la inseguretat. Els delictes canvien quant als perfi ls dels transgressors i les víctimes, la motivació, la

visibilitat, l’impacte social, els costos econò-mics o la impunitat, entre altres qüestions. No tenen a veure un jutge que prevarica, un lladre de carteres al metro, un aboca-ment industrial il·legal, un ajustament de comptes entre bandes organitzades rivals o un cas de pederàstia a la xarxa. En cada un d’aquests delictes impacten, de forma diferent, factors diferents. Una situació eco-nòmica determinada pot afectar de manera distinta les dimensions de la seguretat ciu-tadana; per exemple, una crisi pot alterar el tipus i el nombre de delictes, canviar el perfi l dels transgressors, afeblir les víctimes o augmentar la percepció d’inseguretat en-tre la població.

6.2 Estudis sobre economia i seguretat ciutadana

Les fl uctuacions econòmiques poden estar relacionades amb el delicte de forma di-versa. A la literatura abunden els estudis sobre les conseqüències de l’atur, la desi-gualtat o l’exclusió social. També n’hi ha que relaciona el creixement econòmic i la inseguretat ciutadana. Les evidències que tenim sobre la relació entre les taxes d’atur de la població i el delicte són contradictòri-es. El resultat canvia segons quins tipus de delictes s’analitzen, quines fonts de dades s’utilitzen (estadístiques policials, enques-tes de victimització, d’autoinculpació...) i com es defi neix atur. La majoria d’autors hi veu una relació molt feble o inexistent. Esteven Box (1987), en una revisió molt coneguda de la literatura sobre recessió, delinqüència i càstig, no troba una relació forta entre atur i delicte. En qualsevol cas, aquesta vinculació petita es dóna amb el petit delicte de carrer contra la propietat; no amb la violència. Hi ha dues excep-cions: la relació entre delicte i atur aug-menta com més llarg és el període d’atur, particularment si es fa crònic entre certs segments socials (llavors es converteix en desigualtat), i com més jove és la persona


aturada (en particular si és home). La rela-ció pràcticament desapareix si es considera l’atur general.

Això sembla coherent per dues raons. Pri-mera, gairebé el 90% dels fets detectats per la policia són de petita delinqüència contra la propietat. Molta és oportunista, comesa més aviat per delinqüents joves, en situa-cions ocioses i que busquen uns ingressos complementaris. Segona, les persones adul-tes, quan perden la feina, busquen el suport de la família, fan activitats en l’economia informal, miren de cobrar l’atur o posen en marxa altres estratègies que no passen pel delicte. En defi nitiva, el delicte no és una alternativa a uns ingressos estables. En can-vi, són una alternativa com a ingressos es-poràdics o, fi ns i tot, com a forma d’omplir el temps per a certs joves de risc. Un estudi basat en enquestes als joves nord-americans troba que el temps que estan aturats i les ta-xes baixes de participació en el mercant la-boral estan relacionades positivament amb la delinqüència (Crutchfi eld i Pitchford, 1997). Steven Levitt i Lance Lochner (2001) creuen que l’afebliment del control dels pa-res i la desvinculació laboral són dos factors importants en la delinqüència juvenil. Un altre fet documentat per la literatura és la porositat entre la feina legal i il·legal en el cas, sobretot, dels joves (Freeman, 1999).

Sembla que les desigualtats de renda ex-pliquen una mica més la delinqüència que l’atur, malgrat que també hi ha un debat al voltant d’aquest punt. El concepte fa re-ferència a la distància entre els que més i menys tenen en termes de renda, patrimoni o altres recursos. La vinculació és més gran perquè, quan les desigualtats tendeixen a persistir, generen un greuge comparatiu, una manca de sortides vitals i una sensa-ció de frustració que fa que la delinqüència sigui una opció amb més sentit (Cloward i Ohlin, 1960). Si les desigualtats es con-centren en certs grups, o si hi ha un dèfi cit

d’integració o d’oportunitats socials, poden derivar en situacions d’exclusió. El matís important és que, tant la desigualtat com l’exclusió social, poden créixer tant en pe-ríodes de crisi com de desenvolupament econòmic.

En relació amb la immigració, és un tòpic estès considerar que, com que en molts ca-sos ha estat la primera a perdre la feina, pot caure més fàcilment en la delinqüència per tal de subsistir. La majoria dels estudis apunten que la relació entre immigració i delinqüència és feble (Bordas, 2006; Mar-tínez i Lee, 2004)1. Martínez i Lee (2004) fan una revisió de tota la literatura nord-americana relacionada amb aquest punt. La conclusió de gran part dels estudis és que els immigrants, en general, cometen menys delictes que els nadius. Quan els estudis do-cumenten el contrari, és degut, sembla, més a les condicions estructurals de les àrees on viuen que a tradicions culturals. És més, afegeixen, els immigrants resisteixen millor que els nadius el delicte perquè compten amb famílies extenses i perquè mantenen un contacte regular amb el món del treball mitjançant l’economia informal o essent autònoms. Els autors conclouen que els im-migrants són més aviat grups de treballa-dors pobres abans que aturats. A més, hi ha altres elements que els permetrien afrontar millor la crisi: la població immigrada pot tenir més capacitat d’adaptació ja que, en molts casos, vénen de països on les situaci-ons econòmiques són difícils, compten amb xarxes de suport actives i un nivell d’endeu-tament menor que la població general (INE, 2009).

El període d’expansió econòmica ha representat, també, un període de consolidació de la criminalitat organitzada

1 Respecte al cas espanyol, Júlio Bordas (2006) mostra com l’any 2004, el 50% de les infraccions registrades per la policia són comeses per estrangers, quan aquests representen el 8% dels empadronats. Però mirant les dades amb més atenció, resulta que la meitat són infraccions administratives, la majoria relacionades amb la regulació d’estrangeria. Del 25% que resta, el 17% són delictes i la resta faltes. Del total, solament un 13% rep una sentència condemnatòria. De les detencions, s’estima que el 60% són immigrants extracomunitaris (Wagman, 2002). Aquestes anàlisi, però, no fan cap control estadístic per edat, nivell de renda o altres indicadors d’exclusió que permetin comparar amb la població autòctona.

97


Uns altres estudis troben una vinculació en-tre desenvolupament econòmic i l’augment de la delinqüència. La majoria ho fan des d’una perspectiva teòrica de l’acció racional. El delinqüent, com la resta de persones, és un actor racional que busca el màxim bene-fi ci amb el mínim risc. Marcus Felson (2002) argumenta que algunes persones aprofi ten les oportunitats quotidianes que es brinden per delinquir. Es creen oportunitats quan augmenten els benefi cis del delicte i alhora els controls perden efi càcia. En etapes de prosperitat, augmenta el valor dels objec-tius potencials. D’altra banda, el desenvolu-pament econòmic porta a uns valors indivi-dualistes i a un ritme de la vida quotidiana que afavoreix l’aïllament i l’anonimat. Fins i tot en períodes de crisi, l’opció del delicte encara resulta atractiva, perquè els benefi -cis per via legal són més difícils i l’anonimat és manté. Això explicaria perquè, en molts països desenvolupats, augmenta el delicte amb independència dels cicles econòmics.

És interessant la relació entre fl uctuacions econòmiques i delinqüència organitzada. Les evidències mostren que el fenomen de-pèn més de l’estructura econòmica i política que no pas dels cicles. Espanya és un país amb un assentament important d’aquesta mena de delinqüència i un exemple inte-ressant per entendre’l. Un estudi de Jenifer Sands (2007) demostra l’extensió, l’arrela-ment i la diversitat d’aquesta delinqüència a Espanya. A més, identifi ca els factors que han permès arribar a una situació com l’ac-tual. Distingeix entre uns factors facilitadors i altres de relacionats amb debilitats i de-fi ciències a les institucions. Entre els faci-litadors, hi ha la posició geogràfi ca que fa del país una porta natural de la droga vers Europa. Un altre factor és la importància de la indústria turística i de la construcció, que permet un entorn anònim a les màfi es i facilita el blanqueig de capitals. El tercer factor és el ràpid assentament de comuni-tats d’immigrants (particularment les provi-

nents de països productors de drogues), que ajuden, des de dins, a organitzar el mercat. Les debilitats i defi ciències institucionals són la corrupció política, en particular al voltant del món immobiliari, la poca aten-ció dispensada durant molts anys al delicte organitzat i la manca de voluntat política per lluitar-hi (Sands, 2007). El període d’expansió econòmica ha representat, per tant, també un període de consolidació de la criminalitat organitzada.

Hi ha tres models explicatius sobre la per-cepció d’inseguretat: la vulnerabilitat, el desordre i la integració social (Franklin, Franklin i Fearn, 2008). El model de la vul-nerabilitat sosté que les persones tenen por quan entenen que no es poden protegir des del punt de vista físic, econòmic o social (vellesa, malaltia, pobresa, exclusió). Sota aquest model, les crisis fan augmentar la por perquè fan créixer les incerteses econò-miques i socials que les persones perceben a la seva vida. Això no treu que en períodes de creixement també hi hagi grups socials vulnerables que conviuen amb la incertesa i la por. El model del desordre posa l’accent en la importància que té l’entorn físic i so-cial de les persones en la percepció de se-guretat. En aquest cas, l’efecte de la crisi es notaria de forma més indirecta i en la me-sura que es perllongui i es vagi degradant l’entorn. Cal dir també que els entorns poc

És interessant la relació entre fl uctuacions econòmiques i delinqüència organitzada. Les evidències mostren que el fenomen depèn més de l’estructura econòmica i política que no pas dels cicles


cuidats i incívics es donen amb independèn-cia del cicle econòmic. El tercer model veu la integració social com un protector davant les pors. La persona se sent més segura si disposa de més relacions, capital i integra-ció social. En aquest supòsit, l’efecte seria més indirecte.

6.3 Experiències anteriors

En els darrers trenta anys, Espanya i Cata-lunya han passat per diferents cicles econò-mics i s’han fet alguns estudis analitzant el seu efecte en la delinqüència. Aquest apar-tat en comenta les conclusions i presenta alguns gràfi cs actualitzats amb indicadors econòmics i de seguretat sobre Espanya, Catalunya i Barcelona. El fi gura 6.1 mos-tra com ha evolucionat el delicte denunciat respecte a l’atur i el creixement del PIB per càpita. La corba de l’atur refl ecteix bé els cicles econòmics viscuts. La delinqüència experimenta, entre 1973 i 1986, una ràpida

i molt forta tendència ascendent. A patir de 1987, els delictes registrats tendeixen a es-tabilitzar-se i fi ns i tot a baixar. En canvi les faltes creixen de forma important i sostingu-da fi ns a l’any 2003. L’atur correlaciona amb la delinqüència entre 1975 i 1983. A partir de l’any 1985 hi ha un fort creixement de la petita delinqüència just quan comença a millorar el mercat laboral. A partir de 1996 comença una dècada de boom econòmic, s’accelera el creixement del PIB per càpita, i comença a baixar l’atur. En canvi, els delic-tes es mantenen i les faltes creixen. Només a partir de 2003, amb uns indicadors d’atur que no es recordaven des dels anys setanta, es contenen les infraccions penals. La va-riable econòmica que sembla correlacionar més amb les variacions de la delinqüència a Espanya és el creixement econòmic.

Hi ha alguns treballs que analitzen alguns anys d’aquest període amb resultats dife-rents segons el disseny de la recerca. Paolo

Figura 6.1. Indicadors econòmics i de delinqüència registrada (Espanya, 1975-2007)

Font: Estadístiques delictives del Ministeri de l’Interior; Anuaris de l’Instituto Nacional de Estadística.

60,0

50,0

40,0

30,0

20,0

10,0

0,0

Delictes i faltes per 1.000 habitants

Delictes per1.000 habitants

Taxa d’atur(% població activa)

PIB per habitant(en milers d’euros)

1975

1976 1977

197819

7919

8019

8119

8219

8319

8419

8519

8619

8719

8819

8919

9019

9119

9219

9319

9419

9519

961997

1998

1999

20002001

20022003

20042005

20062007

99


Buonanno i Daniel Montolio (2008) estu-dien els delictes contra la propietat entre 1993 i 1999 amb dades desagregades a es-cala provincial. Els seus resultats mostren una corelació positiva amb el nivell d’atur juvenil, presència d’immigrants i urbanitza-ció; i negativa amb els esclariments polici-als. Aquests autors destaquen, com a fac-tor explicatiu, les condicions de precarietat laboral dels joves a Espanya. En un altre estudi, Bandrés i Díez-Ticio (2001), fent servir estadístiques del Cos Nacional de Po-licia, troben una relació positiva entre de-linqüència, atur i grandària de les ciutats. En un altre treball, Rodríguez (2002), amb dades agregades per comunitats autònomes entre 1994 i 2001, no troba una correlació important entre atur i delinqüència. En canvi, el PIB per càpita sí que és rellevant. També ho són variables demogràfi ques com la densitat poblacional o el percentatge de població masculina entre 16 i 24 anys. La limitació d’aquests treballs és que mesuren més l’associació entre variables que l’efecte causal.

Amb una perspectiva temporal més àmplia i fent servir models causals, un estudi recent analitza la relació causal entre delictes (no faltes), desigualtat de rendes i algunes vari-ables demogràfi ques a Espanya entre 1974 i 2004 (Muñoz, Martín i Pedraza, 2007). Fins a l’any 1980 hi ha una correlació forta entre les taxes d’urbanització, el percentatge de població juvenil masculina i el delicte de-nunciat. En canvi, aquesta relació es perd en anys posteriors, just coincidint amb un augment fort dels delictes que dura fi ns a començament dels noranta. Pel que fa a les causes econòmiques, hi ha també dos mo-ments i dos comportaments diferenciats. En una primera etapa (1973-1987), l’asso-ciació amb la taxa d’atur és clara i positiva. En canvi, en la segona (1988-2004), quan el delicte s’havia estabilitzat en la banda alta del gràfi c, es va desvincular de les va-riacions en l’atur. Aquesta mateixa relació

s’observa en relacionar la delinqüència amb el PIB per càpita. En relació amb les desi-gualtats, entre 1967 i 1990, l’índex de Gini passa de 0,45 a 0,33; és a dir, baixen tot just quan pugen les taxes de delinqüència registrada (1 = desigualtat total; 0 = igual-tat total). L’índex es calcula amb dades de l’enquesta de pressupostos familiars, que són discontínues en aquest període. Al con-trari, entre 1994 i 2002, es passa del 0,34 al 0,31, moment que coincideix amb una relativa estabilització de la delinqüència. A més, l’augment de la delinqüència va por-tar, a partir de mitjans dels vuitanta, a una pèrdua d’efi càcia relativa de la policia, tal com demostra el descens en les taxes d’es-clariment.

Els autors esmentats van posar aquestes variables en un model causal de regres-sió. Durant el període de 1972 a 1987, la taxa d’atur i el nivell de renda per càpita van afectar de forma positiva i signifi cativa la taxa de delictes. En canvi, en el període 1988-2004, ho va fer negativament. Al con-trari, el percentatge de població urbana va afectar de manera negativa el delicte en el primer període, però positiva en el segon. La taxa d’esclariment va afectar negativa-ment el delicte, només en el primer perío-de. En defi nitiva, el panorama és complex i no es pot parlar d’una vinculació mecànica entre cicles econòmics i delinqüència. Sem-bla que Espanya ha passat per dues etapes: en la primera (fi ns a 1987), la delinqüència creix ràpidament vinculada als efectes ne-gatius de la crisi (desigualtats, atur, etc.); en la segona, es manté un sostre alt i estable de delinqüència que es mostra relativament inelàstic davant les variacions en la taxa d’atur i els cicles econòmics. Així, la dècada de prosperitat econòmica que es viu a partir de l’any 1996, i que acaba amb la crisi pre-sent, no millora la situació (si considerem les faltes, l’empitjora). En aquests anys, es pot dir que a Espanya hi ha una delinqüèn-cia instal·lada en la prosperitat.


Les fi gures 6.2 a 6.5 presenten l’evolució de diversos indicadors econòmics i de seguretat a Catalunya (els gràfi cs es poden consultar al web de l’Institut d’Estudis de la Segure-tat). Les dades són de l’Enquesta de Segu-retat Pública de Catalunya (ESPC)2 i la sèrie és més curta perquè comença l’any 1998. Una vegada més, hi ha una relació comple-xa entre les variables. L’índex de prevalença (% de la població que ha patit al menys un delicte l’any de referència) creix els primers anys del segle XXI per, després, mantenir-se relativament constant. En canvi, l’atur expe-rimenta un descens important a partir del 2005. La població immigrada creix molt a partir del 2003, just quan els delictes s’esta-bilitzen. Pel que fa a la seguretat percebuda, aquesta tendeix a empitjorar durant el pe-ríode, al mateix temps que milloren les da-des d’atur i es manté l’índex de prevalença delictiva. Les dades sobre Catalunya tendei-xen a repetir les tendències vistes per al cas espanyol en aquest període. S’ha analitzat també el cas de la ciutat de Barcelona (vegeu les fi gures 6.6 i 6.7) on l’Enquesta Regional i Metropolitana aporta dades des de l’any 1983. L’índex de prevalença i el d’incidència (nombre de delictes que s’han produït per cada cent habitants) no corelacionen gaire amb l’índex d’atur. S’hi produeixen fl uctua-cions semblants a les espanyoles: fi ns a l’any 1989, atur i delicte van agafats de la mà i, de 1992 a 1996, puja l’atur però no el delicte. A partir de llavors, la relació és inversa. Un fet a destacar és el gran augment de denúncia i la independència de la seguretat percebuda de les fl uctuacions delictives.

Dels estudis i les dades presentats es des-prèn que no hi ha una relació lineal entre cicles econòmics i seguretat ciutadana. Hi ha una delinqüència que creix inicialment vinculada a una crisi però que, després, es manté en delictes, creix en faltes i es resis-teix a baixar en els cicles alts de l’econo-mia. Només amb fortes taxes de creixement econòmic, com va passar a partir del 2002,

sembla que aquesta petita delinqüència es conté. Aquest estudis també mostren que el factor que més podria fer empitjorar la seguretat és la desigualtat. Aquesta qüestió rep atenció en el punt que segueix.

6.4 Anàlisi prospectiva

Per fer una anàlisi prospectiva sobre com un cicle recessiu pot afectar la inseguretat ciutadana, cal veure fi ns quin punt és dife-rent d’altres viscuts, quan pot durar, quina profunditat pot tenir i, sobretot, com està impactant socialment. La present crisi té un marc internacional de crisi fi nancera i de consum. A Espanya, una característica destacada és que suposa l’esgotament d’un model de creixement econòmic en què són centrals la construcció i el turisme. D’altra banda, les restriccions al crèdit, les fallides i la liquidació d’estocs empresarials empitjo-ra la situació del teixit productiu espanyol. Una altra característica és que la rapidesa i la severitat amb què s’ha manifestat en termes de destrucció d’ocupació. Es parla d’una crisi amb forma de L, amb una cai-guda ràpida i un estancament posterior de durada incerta. L’informe econòmic del se-gon semestre del 2008 d’ESADE pronostica que la generació de l’ocupació no es produ-irà fi ns a fi nal del 2010 (ESADE, 2009). En aquest període es preveu una contracció del PIB del 3%, un dèfi cit públic superior al 7% i una taxa d’atur en l’entorn del 20%.

El més important, però, és l’impacte social de la crisi. Hi ha diferents indicadors que fan pensar que, si la crisi s’allarga, augmen-taran les desigualtats. Un és el mateix ritme de destrucció d’ocupació: segons les dades del primer trimestre de 2009 de l’Enques-ta de població activa, l’atur creix entre tots dels grups i se situa en el 17,3%. Ha agafat moltes famílies en una situació endeutada i amb un patrimoni immobiliari devaluat (hi ha més d’un milió de llars amb tots els membres en atur).

2 En general, les enquestes de victimització (delicte declarat) tendeixen a recollir més delictes i també a suavitzar les fl uctuacions que registren les dades policials (delicte denunciat).

101


Figura 6.3. Evolució d’indicadors econòmics i de tipus de victimització(Catalunya, 1998-2007)

Font: Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya.

Figura 6.2. Evolució d’indicadors econòmics i de victimització (Catalunya, 1998-2007)


30,0

25,0

20,0

15,0

10,0

5,0

0,01998

Estrangers residentsper 100 habitants

PIB per habitant (milers d’euros)

Índex d’incidència delictiva

Taxa d’atur Índex de prevalència delictiva Homicidis per 100.000 habitants

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

30,0

25,0

20,0

15,0

10,0

5,0

0,0 1998

Taxa d’atur PIB per habitant (milers d’euros)

Delictes contra vehicles

Delictes contra domicilis

Delictes contra segona residència

Delictes contra comerços

Delictes a l’entorn rural

Delictes contra persones

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007


60,0 8,0

50,0 7,0

40,06,0

30,05,0

20,0

4,0

10,0

3,02,01,0

0,0 0,01998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Taxa d’atur

Índex de prevalència delictiva

PIB per habitant (milers d’euros)Impacte psicològic de la victimització (escala 1-10)

Índex de denúncia de delictesSeguretat percebuda al barri (escala 1-10)

Figura 6.4. Evolució d’indicadors econòmics i de percepció de seguretat(Catalunya, 1998-2007)


Figura 6.5. Evolució d’indicadors econòmics i d’efi càcia policial(Catalunya, 1998-2007)

Font: Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya

Taxa d’aturNombre de detinguts pel Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil (x1.000)

PIB per habitant (milers d’euros)Detencions dels Mossos per cada 100 denúncies

Nombre de detencions dels Mossos (x1.000)Índex de prevalència delictiva

50,045,040,035,030,0

20,015,010,0

5,00,0

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

25,0

103


Figura 6.6. Evolució d’indicadors econòmics i de victimització (Barcelona, 1982-2007)

Font: Enquesta de Victi-mització de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana. Institut d’Estadística de Catalunya. Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.

60,0

50,0

40,0

30,020,0

10,0

0,0

PIB per habitant a Espanya (en milers d’euros) Índex d’incidència delictiva a la ciutat

Taxa d’atur a Espanya

Índex de denúncia de delictes a l’AMB

Índex de prevalència delictiva a la ciutatSeguretat percebuda a la ciutat

1982

1984

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

20002002

20042006

Figura 6.7. Evolució d’indicadors econòmics i de victimització (Barcelona, 1982-2007)

Font: Enquesta de Victi-mització de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana. Institut d’Estadística de Catalunya. Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.

30,025,0

20,0

15,0

10,0

5,0

0,0

PIB per habitant a Espanya (en milers d’euros)

Delictes contra domicilis

Taxa d’atur a Espanya

Delictes contra comerços

Índex de prevalència delictiva

Delictes contra persones

Delictes contra vehicles

1983

1983

1985

1985

1987

1987

1989

1989

1991

1991

1993

1993

1995

1995

1997

1997

1999

1999

2001

2001

2003

2003

2005

2005

2007

200719

8219

8419

8619

8819

9019

9219

9419

9619

982000

20022004

2006


Hi ha diversos àmbits que presenten una problemàtica greu, començant pels aturats que deixa la construcció, ram al qual no tor-naran mai més, i que necessiten reciclar-se.

Un altre dels col·lectius més afectats és el dels joves. Molts s’havien incorporat al mer-cat de treball en el període de creixement amb sous baixos (mileuristes) i feines pre-càries. Això comporta difi cultats en l’estabi-litat econòmica, en l’accés a l’habitatge o en la capacitat de fundar una família. Segons un informe de l’Institut de la Joventut, el nombre de joves amb plena independència econòmica va disminuir del 24% el 2004 al 21% el 2008.

Per una altra banda, és previsible que els immigrants, el col·lectiu més afectat, s’adaptin, a costa d’acceptar unes noves condicions de treball (menys ingressos, ho-rari laboral divers, mobilitat sectorial i ge-ogràfi ca). En menor mesura també els pot passar als treballadors autòctons. Hi ha es-tudis als Estats Units que mostren que els aturats que agafen una feina experimenten una perduda salarial proporcional al perío-de d’inactivitat.

I tot això es dóna en un context en què ni els salaris ni les desigualtats van millorar en la dècada de més creixement econòmic. Segons l’enquesta d’estructura salarial de l’INE, durant l’etapa de boom econòmic el sou mitjà el 2006 era de 19.680 euros i el 2002 era de 19.802 euros.

S’han revisat la literatura i les dades que vinculen els cicles econòmics amb la inse-guretat ciutadana. La relació és complexa però, en els últims 35 anys, la delinqüència (delictes+faltes) a Espanya està pràctica-ment més associada amb cicles d’expansió que amb cicles recessius. Això vol dir que, independentment de la crisi actual, la ten-dència recent ja era a l’alça. La qüestió és en quina mesura complica el panorama aques-

ta crisi. Sabem que, en períodes de crisis, la desigualtat és la variable més vinculada (malgrat que feblement) de totes a la inse-guretat i que cal tenir-la en compte com a element que pot complicar la situació. Però l’estancament o, fi ns i tot, l’augment de la desigualtat es produeix també en èpoques d’expansió.

Amb els darrers indicadors socioeconòmics presentats, la variable fonamental és la du-rada de la crisi. Una crisi curta (en especi-al si hi ha una recuperació ràpida) tindria menys impacte en les desigualtats i no alte-raria les tendències ja conegudes. Tampoc no afectaria gaire les tendències actuals en la percepció d’inseguretat. Però aquest es-cenari sembla poc realista si es pensa que aquesta és una crisi de model productiu. Espanya ja va tenir una experiència sem-blant (i força negativa en termes d’insegu-retat) amb la reconversió industrial dels vuitanta.

Un altre escenari és una crisi llarga, que po-dria implicar l’augment de les desigualtats i un alentiment en el creixement econòmic. Si es té en compte que l’atur actualment ja pas-sa del 17%, la situació és plausible. Aquest fet afectaria especialment els joves i tindria un impacte negatiu en la realitat i en la percepció d’inseguretat ciutadana. Dit això, també convé recordar que Espanya continua sent, malgrat el deteriorament en els últims anys, un dels països més segurs d’Europa en termes de delinqüència de carrer.

Segons l’enquesta d’estructura salarial de l’INE, durant l’etapa de boom econòmic el sou mitjà el 2006 era de 19.680 euros i el 2002 era de 19.802 euros

105


Bibliografi a

BANDRÉS, E. i DÍEZ-TICIO, A.: “Delincuencia y acción policial. Un enfo-que económico”. Economía Aplicada, vol. IX (27), 2001, pàg. 5-34.

BORDAS, J.: “La inmigración y la delin-cuencia en la España actual”. Sistema 190-191, 2006, pàg. 347-383.

BOX, E.: Recession, crime and punish-ment. Londres: Rowman & Littlefi eld, 1987, pàg. 240.

BUONANNO, P., i MONTOLIO, D.: “Iden-tifying the Socioeconomic Determinants of Crime in Spanish Provinces”. Interna-tional Review of Law and Economics 28, 2008, pàg. 89-97.

BURDETT, K., LAGOS, R., i RANDALL W.: “Inequality, Unemployment and Cri-me”. Working Paper, 02-038. Social Sci-ence Research Network, 2002.

CLOWARD, R., i OHLIN, L.: Delinquency and Opportunity. Nova York: Free Press, 1960.

CRUTCHFIELD, R. D., i RITCHFORD, S.R.: “Work and crime: The effects of Labor Stratifi cation”. Social Forces 76, 1997, pàg. 93-118.

FELSON, M.: Crime and Everyday Life. Nova York, Sage, 2002, pàg. 224.

FRANKLIN, T. W., FRANKLIN, C. A., i FE-ARN, N. E.: “A multilevel analysis of the vulnerability, disorder, and social integra-tion models of fear of crime”. Social Justi-ce Research 21-2, 2008, pàg. 204-227.

FREEMAN, R. B.: “The economis of cri-me”, a ASHENFELTER, O., i CARD, D. Handbook of Labor Economics vol. 3, 1999, Elsevier Science.

GROGGER, J. “Market Wages and Youth Crime”. Journal of Labor Economics, Vol. 16, 4, 1998. pàg. 756-791.

Institut Nacional d’Estadística: Encuesta nacional de inmigrantes 2007: Una mo-nografía. Madrid: INE, 2009, pàg. 160.

MORGAN, K.: “Inequality and Crime”. The Review of Economics and Statistics, Vol. 82, 4, 2000, pàg. 530-539.

LEVITT, S. D., i LOCHNER, L.: “The Deter-minants of Juvenile Crime”, a GRUVER, J. (ed.), Risky Behavior among Youths: An Economic Analysis. Chicago, University of Chicago Press, 2001, pàg. 327.

MARTÍNEZ, R. i MATTHEW L.: “Inmigra-ción y delincuencia”. Revista Española de Investigación Criminológica 1, 2004.

MUÑOZ, R., FERNANDO, M., i DE PE-DRAZA, P.: “Desigualdad y delincuencia. Una aplicación para Espanya”. Papeles de Trabajo del Instituto de Estudios Fiscales, Ministeri d’Hisenda, 2007.

RESA, C.: “Evolución reciente de la delincuencia organizada transnaci-onal en Espanya”. Facultad de Eco-nómicas. Universidad Autónoma de Madrid. http://www.uam.es/perso-nal_pdi/economicas/cresa/text2.html. Web consultat el 10 de maig del 2009.

RODRÍGUEZ, A.: “Crime in Spain: An Empirical Investigation”. University of Southern Denmark. Mimeo, 2002.

RODRÍGUEZ, A.: “Los determinantes socioeconómicos del delito en España”. Revista Española de Investigación Crimi-nológica 1, 2003.


SABATÉ, J. i ARAGAY, J.M. La delinqüèn-cia a Barcelona: Realitat i por. Dotze anys d’enquestes de victimització, Barcelona,: Institut d’Estudis Metropolitans, 1998.

SANDS, J. “Organized Crime and Illicit Activities in Spain: Causes and Facilita-ting Factors”, Mediterranean Politics vol. 12, 2, 2007, pàg. 211-232.

WAGMAN, D. “Imágenes sobre la inmi-gración: Estadística, delito e inmigran-tes”, Mugak 19, 2002.

WILCOX, P., i LAND, K. C.: “Perceived Risk versus Fear of Crime: Empirical Evidence of Conceptually Distinct Reac-tions in Survey Data”. Social Forces 74-4, 1996, pàg. 1353-1376.

107

7 La xarxa Internet com a xarxa social

Manel Medina

109

Manel MedinaLa xarxa Internet com a xarxa social

La crisi està provocant un efecte “cadena” al qual no tan sols s’apunten els realment afectats per la crisi, sinó també els que pen-sen que ho poden estar algun dia i fi ns i tot els que no s’atreveixen a demostrar que no ho estan.

Al món virtual: Internet, xarxes socials, etc., això es tradueix a aprofi tar les possi-bilitats d’estalvi que la xarxa ens ofereix: minimitzar desplaçaments, entreteniment de franc, contactar amb amics o com-panys de feina sense necessitar el telèfon, etc.

Per contra, hem de destacar el fet que aquest ús creixent d’Internet com a eina de comunicació, lògicament, redueix la des-pesa i també els ingressos dels que oferien altres mitjans de comunicació.

Però el que preocupa és la suplantació d’identitat per defraudar institucions fi nan-ceres, comerç electrònic o fi ns i tot “cone-guts”:

Les entitats fi nanceres ja estan prou pre-parades pel que pot arribar (unes més que altres).

Les botigues virtuals estan començant a considerar que la seguretat de les seves dades i les dels seus clients és impor-tant, i que els pot causar molt prejudici perdre-les o que algú les usi per causar mal.

Finalment tenim les persones, que ma-joritàriament ni tan sols imaginen el que els pot passar si algú les difama a la xarxa, ja que el fet que les eines de xar-xes socials puguin difondre ràpidament les notícies entre les persones que ens coneixen, fa que sigui molt més difícil reaccionar i aturar la difamació, que en alguns casos es pot convertir en extor-sió.

7.1 Risc de la informació a la xarxa

Hem identifi cat cinc àmbits en els quals el risc de la informació a la xarxa es pot mani-festar d’una forma més preocupant; els tres primers vinculats a la suplantació d’identi-tat:

perdre la privacitat i la intimitat

abús de menors

frau fi nancer

La resta són els associats a les tecnologies emprades per accedir a la xarxa:

suplantació del terminal d’accés a la xar-xa Wi-Fi

contaminació del terminal fi x (ordinador personal) o mòbil (telèfon, PDA).

La crisi afecta les persones, però sobretot les empreses, i això fa que les empreses co-mencin a potenciar la utilització d’eines fi ns ara reivindicades pels treballadors, com una forma d’accedir a recursos sense haver de consumir temps en desplaçaments, ja que també a elles els reporten benefi cis econò-mics. Aquestes eines són, per exemple:

e-learning (aprenentatge a distància)

teletreball

teleassistència

Les empreses comencen a potenciar eines amb l’e-learning, el teletreball, la teleassistencia i la banca virtual ja que els reporten benefi cis econòmics


banca virtual

comerç (per exemple autoservei de com-pra de bitllets, llibres, material divers, etc.).

Aquestes eines representen un estalvi de recursos, una millora de la qualitat de vida dels treballadors i també millora del servei als clients i les relacions amb pro-veïdors:

Estalviar espai a les ofi cines (els treballa-dors són més temps fora o a casa).

Possibilitar l’oferta de servei des d’em-plaçaments allunyats del territori.

Fomentar la formació contínua des de la llar, sense consumir temps de l’horari laboral ni interferir gaire en la vida fami-liar de la persona.

Facilitar la conciliació entre treball i vida familiar, de manera que es facilita la in-corporació de les dones.

Possibilitar l’extensió de l’horari d’aten-ció als usuaris a 24x7, amb un cost mí-nim, i també la reducció del cost a l’ho-rari laboral, minimitzant la interacció personal amb l’usuari/client.

En tots aquests casos el problema fonamen-tal és la suplantació de la identitat dels usu-aris, que pot provocar problemes seriosos, com explicarem més endavant.

Seguretat a les xarxes socials

L’any 2008 ha estat el de l’enlairament en la utilització de les xarxes socials. Hi ha hagut un creixement espectacular de les generalis-tes, a les que “s’hi ha de ser o no s’és”, però sobretot ha crescut el nombre de xarxes socials especialitzades en temes específi cs, per ajudar les persones a trobar-se amb al-

tres d’afi cions o interessos comuns. En un món d’individus cada cop més aïllats i més exigents a l’hora de triar amb qui i com co-municar-se, la xarxa Internet es manifesta com una eina fantàstica per “trobar l’agulla al paller”.

Les xarxes socials han constituït i constitu-eixen un dels elements fonamentals en la transformació que Internet ha impulsat a les nostres vides. És com si ens permetessin obrir la fi nestra de casa, al món. Però amb menys risc, ja podem protegir la nostra pri-vacitat: limitant qui en pot tenir accés o a què hi donem accés.

Es pot triar quines “parcel·les de món” (grups d’amics, coneguts, saludats) poden tafanejar l’interior de casa nostra (envair la nostra privacitat). També podem “maqui-llar” casa nostra, donar-li una “cara nova”, amb estratègies com amagar la nostra iden-titat real darrere uns “alies” (noms inven-tats o nicks), i d’aquesta manera protegir la nostra privacitat com a persones físiques, quan no volem limitar l’accés a la persona virtual.

Aquest dilema entre limitar l’accés a saber de la nostra vida i dels nostres amics i ac-tivitats a “amics, coneguts, saludats” o a tothom, sense discriminar, es troba amb el problema que “no és or tot el que lluu”, i hi ha molta gent que actua amb una identi-tat falsa, amb intenció d’enganyar els altres (nosaltres). (Vegeu la fi gura 7.1)

Segons dades estadístiques de la 3a Oleada de l’Estudi Power, es xifra el nombre d’usua-ris de xarxes socials en 272 milions, un 58% dels usuaris d’Internet registrats arreu del món, de manera que suposa un increment del 21% respecte de dades registrades el juny de 2007. A Espanya, per exemple, Fa-cebook és la xarxa social puntera amb 5,6 milions d’usuaris segons dades d’El Periódi-co del 15 d’abril de 2009.

111


Segons un estudi de l’AEPD InTeCo, apro-ximadament el 50% dels usuaris d’internet espanyols està registrat en una xarxa social (més de 8 milions). D’aquest, un 69% té en-tre 15 i 34 anys. I entre tot el personal re-gistrat, el 43% dels perfi ls el pot consultar qualsevol persona, i el 48% només aquelles catalogades com a “amic”. Els perfi ls públics seran indexats automàticament pels cerca-dors, i aquest descuit ja és un perill potencial.

Les xarxes socials, com Facebook, Tweeter, Linked-in, Meetic, WAYN, etc., tenen el risc de desvetllar informació privada a l’àmbit professional i a l’inrevés, sense un control prou acurat, que ja ha provocat problemes professionals a algunes persones, perquè ja està essent usat per algunes empreses per es-piar els seus treballadors, sobretot directius.

El risc de rebre imatges o fi txers contaminats per troians, que poden comprometre els nostres ordinadors, ha perdut importància, ja que les plataformes de serveis a comunitats d’usuaris, tenen capacitat d’emmagatzematge de forma permanent i gratuïta, per la qual cosa els usua-ris ja no descarreguen res als seus ordinadors.

Per contra, el risc de contaminar els ordina-dors des de pàgines web fraudulentes o di-rectament il·legals (distribució de programa-ri o productes multimèdia protegits per drets de propietat) està augmentant cada dia i és cada cop més difícil de detectar i evitar.

Seguretat de l’accés dels menors a la xarxa

Un cas particular de la utilització de xarxes socials, que preocupa cada cop més a les au-toritats i les famílies és la dels menors.

Quan un menor surt de casa per relacionar-se amb els altres, ho fa amb la supervisió dels seus tutors/progenitors, per trobar-se amb veïns, companys de l’escola, esports, etc. En canvi, Internet els ha obert un món sense fronteres, ni físiques, ni d’edat, ni so-cials, ni econòmiques. Aquesta facilitat per comunicar-se amb qualsevol persona, que a més a més no s’ha identifi cat de forma controlada, pot desencadenar situacions de risc per als menors, que podrien caure en mans de pederastes, associacions il·legals o sectes, o fi ns i tot delinqüents comuns, es-tafadors, etc.

Figura 7.1. Qui pot veure el meu perfi l?

Font: InTeCo

12,9 %

Qualsevol usuari de la xarxa social

Els meus amics /contactes

Només alguns amics/contactes

No pot ser vist

No ho sé

5,5 %

7,4 %

16,6 %57,4 %


Solament un 20% de les llars tenen activats mecanismes de control parental als seus or-dinadors i per tant el risc és real a la majoria de les llars.

La Unió Europea, a través d’ENISA (Euro-pean Network and Information Security Agency) i altres organitzacions, ha publicat recomanacions sobre la forma de controlar l’accés a la xarxa, i quasi tots els navegadors més importants incorporen mecanismes de control parental per evitar que els menors puguin accedir a pàgines declarades per a adults.

També estan apareixent iniciatives com Fa-milypedia, que permeten els pares i edu-cadors recopilar llocs web d’interès per a menors, perquè tinguin prou llocs per es-bargir-se i aprendre sense perill.

Una altra qüestió és la participació a comu-nitats virtuals: xats, xarxes socials d’adults, a les quals el control de les persones amb què es poden relacionar és molt més com-plex, ja que no hi ha cap control sobre la informació del perfi l d’un usuari enregistrat a aquest servei, que pot adoptar qualsevol identitat virtual, canviant sexe, edat, pro-fessió, etc.

També s’estan introduint al mercat pro-ductes com KiD, que permeten controlar l’accés a aquestes plataformes, amb el re-queriment previ dels progenitors o tutors a autoritzar la incorporació a la xarxa social del menor (amics, contactes, cone-guts) de qualsevol nova persona i validar que sigui realment del seu cercle de con-fi ança.

Segons l’informe Saft d’ENISA:

El 14% dels infants ha conegut algú a través de la xarxa, mentre només un 4% dels pares pensen que els seus fi lls han pogut fer això.

El 44% dels infants que usen Internet han visitat pàgines pornogràfi ques per accident o per propi interès.

El 30% dels infants han visitat pàgines violentes, però només el 15% dels pares pensen que els seus fi lls hagin pogut vi-sitar llocs així.

Segons els pares, el 86% dels seus fi lls no han tingut cap situació compromesa per Internet però resulta que, segons una altra estadística, el 76% dels infants no ho dirien, que han quedat amb algú per conèixer-se en persona, a part que segons l’informe, pocs són els que naveguen amb ells per la xarxa, per tant es reconeix un problema de comu-nicació entre pares-fi lls-escola.

Segons el gràfi c següent, la gran majoria dels infants no naveguen amb els pares al costat. (Vegeu la fi gura 7.2.)

L’Associació Internacional de Criminologia (ICAA), en conjunció amb Symantec, re-centment va dur a terme una enquesta a 5.000 infants d’escoles italianes entre vuit i tretze anys. L’estudi va mostrar els resultats següents:

La majoria dels infants utilitzen periòdi-cament sales de xat, grups de notícies i altres serveis interactius per comunicar-se en línia amb estranys.

El 47% dels adults supervisa ocasional-ment els menors que són a Internet.

El 27% dels infants no és supervisat.

El 34% dels infants mai rep consells dels pares sobre el que han i no han de fer quan naveguen a Internet.

La majoria de professors no estan segurs sobre la forma d’abordar el tema d’In-ternet i creuen que s’ha de millorar el

113


mètode d’ensenyament de la utilització de les tecnologies de la informació i dels seus perills.

Risc d’ús imprudent de la tecnologia

Hem vist que la tecnologia ens pot ajudar a evitar els riscos associats a un ús social de la xarxa. Però la utilització professional o comercial de la xarxa també comporta uns riscos, amb conseqüències econòmiques im-previsibles.

Un col·lapse generalitzat dels sistemes in-formàtics, per un virus o programa maliciós, podria representar unes pèrdues de l’ordre del 3% del PIB, el mateix que està provocant la crisi econòmica que estem patint, però en canvi, ningú està prenent mesures per evitar-ho, tot i que els experts consideren que hi ha un 5% de probabilitats que es produeixi.

Però, en què consisteix exactament un ús imprudent de la xarxa?

Navegació per llocs de distribució de continguts il·legals, pornogràfi c, etc.

Adquisició de productes a portals de co-merç electrònic desconeguts.

Descàrrega de programes o presenta-cions d’orígens poc segurs (incloent-hi amistats que no tenen els seus ordina-dors ben protegits i que puguin estar contaminats), a través de xats, correu electrònic o portals de compartició de continguts digitals, incloent-hi les apli-cacions P2P per compartir pel·lícules o música.

Obrir missatges de correu no desitjats (correu brossa amb troians).

Deixar que persones desconegudes ma-nipulin el nostre ordinador.

I per descomptat no hem d’oblidar la no aplicació dels mecanismes considerats bà-sics per protegir el nostre entorn:

Tallafocs.

Antivirus.

Anticorreu brossa.

La no-utilització d’aquests mecanismes de protecció, fi ns i tot en versions de lliure distribució o incorporades als sistemes ope-ratius, agents de missatgeria o navegadors

Figura 7.2. Discrepància entre prespectives de pares i fi lls sobre la supervisió parental de la navegació dels menors a Internet

Font: InTeCo

0

423

2060

Fills

Pares

6320

70

Sovint

De vegades

Mai

No ho sabem

20 40 60


convencionals, pot signifi car que es multi-pliqui per 10 el risc de patir un atac o com-promís a l’ordinador.

Però el risc de tenir un ordinador compro-mès el podríem equiparar a tenir un vehicle vell: es fa malbé sovint, i l’hem de portar a reparar, i aleshores no en podem dispo-sar, o ens pot deixar tirats a mig camí. Les conseqüències econòmiques de la utilització d’aquest tipus de vehicle pot ser molt diver-sa, segons l’ús que s’hi doni, i són aplicables a la utilització d’ordinadors defi cientment protegits contra atacs informàtics i, com se sol dir, vulnerables:

Si és la nostra eina de treball i ens fa perdre moltes hores, signifi ca que la nos-tra productivitat cau i potser perdrem diners, clients, mercaderies, etc. (aquest cas es pot assimilar a un vehicle per tre-ballar o anar a la feina).

Si és un mitjà de treball ocasional, per a presentacions puntuals (viatges curts) o com a ordinador de substitució, llavors potser les pèrdues seran mínimes (ve-hicle ocasional, de segona residència, etc.).

Si l’usem de forma privada: com a mitjà de navegació, descàrrega i emmagatze-mament de documents (vídeos, fotos, música), i no hem pres les precaucions adients, en aquest cas un incident de se-guretat ens pot causar pèrdues irrepara-bles i un prejudici a la nostra qualitat de vida (vehicle per les vacances o caps de setmana).

Aquest risc es manté estable en termes rela-tius, dins de cada organització, tot i que en augmentar la dependència professional i so-cial dels ordinadors i tenir més penetració a les empreses, el risc de pèrdues en termes absoluts també augmenta. Un estudi dut a terme per la Unió Europea indica que una

pèrdua de disponibilitat del 10% dels recur-sos informàtics per un incident que trigui més d’un dia a resoldre’s pot representar unes pèr-dues de l’ordre del 3% del PIB del sector pro-ductiu afectat.

Els sectors amb un risc més alt són els sec-tors crítics o sectors que proveeixen serveis crítics a la societat, especialment el fi nancer, al qual dedicarem un apartat específi c.

La generació de virus informàtics ha passat de ser de 40 al dia el 2003 a 300.000 al dia el 2008, i s’ha arribat fi ns als 21 milions de virus, malgrat la qual cosa el 6% de les PIME de Catalunya no consideren necessari comp-tar amb un sistema de seguretat informàtic.

Com a resultat d’aquests atacs, l’11% de les PIME catalanes van haver de parar la seva producció en algun moment durant el 2008, mentre que un 30% van patir pèrdues de dades i el 50% va constatar un descens de la productivitat. Malgrat això, el 50% de les PIME catalanes enquestades addu-eixen l’elevat cost econòmic dels sistemes de seguretat com la raó per no comptar-hi. Així, el 46% de les PIME catalanes invertei-xen menys de 300 euros a l’any a millorar la seguretat dels seus equips informàtics, els atacs tenen el seu origen en un 41% a través de correu comercial no desitjat, mentre que només l’11% de les infeccions són degudes a descàrregues d’Internet.

Frau a Internet

Potser és aquest el risc que està creixent amb més força, i es manifesta sobretot en la generalització dels atacs perpetrats per organitzacions il·legals:

Màfi es que es dediquen al robatori de di-ners de comptes corrents a partir d’atacs realitzats mitjançant mecanismes de phishing, pharming o robatori de sessió o d’identitat.

115


Crim organitzat, que es dedica al blanqueig de diners, bé utilitzant comptes de persones “netes” o bé a través de plataformes virtuals com Second Life.

En una enquesta realitzada per InTeCo, un 15% dels enquestats van reconèixer la pèrdua directa de diners dels seus comptes corrents.

En canvi, les entitats fi nanceres no declaren unes pèrdues importants per frau als seus clients. (Vegeu la fi gura 7.3.)

S’ha creat una associació internacional per a la lluita contra el frau, i les entitats fi nan-ceres disposen d’equips de seguretat infor-màtica cada cop més ben preparats i més potents en capacitat de resposta.

També fa anys que funciona una associ-ació de proveïdors d’accés a Internet en-carregada de coordinar la lluita contra el frau a pàgines web, que pretenen suplan-tar altres entitats fi nanceres o, més re-centment també, la de portals de comerç electrònic per al robatori de dades de tar-getes de crèdit.

El robatori o estafa a través de targeta de crèdit és un dels mètodes de frau més usats, amb més tradició, i per tant amb una infra-estructura de crim més ben organitzada. Les pèrdues anuals degudes a frau a les targetes de crèdit han crescut un 500% des de 1995, i ha assolit una xifra de 440 milions de lliures esterlines, només al Regne Unit. D’aquestes pèrdues, al voltant del 75% són fruit del crim organitzat. De fet, ja fa temps que hi ha un mercat negre de targetes de crèdit, que co-mercialitza les dades a un preu d’aproximat d’1 €/targeta en quantitats de 20.000 o més.

També és relativament freqüent l’atac a portals de comerç electrònic per robar-los les llistes de les targetes de crèdit dels seus clients.

Altre tipus d’atac a entitats fi nanceres, co-merç electrònic i també casinos, entre d’al-tres, és l’extorsió, i consisteix a demanar quantitats de diners importants a canvi de no deixar sense servei el portal, amb atacs específi cs de denegació de servei (DoS).

Segons l’informe de l’APWG (Grup de Tre-ball Antiphishing), l’1,49% de les pàgines analitzades ocultaven algun codi maliciós

3.600

3.000

2.400

1.800

1.200

600

0

609

20052006

20072008

830

1.644

3.127

Figura 7.3. Increment del frau. Evolució dels incidents de frau a usuaris d’entitats fi nanceres els darrers anys

Font: InTeCo


que intenta infectar l’ordinador de l’usuari que la visita. Les pàgines amb més proba-bilitats d’estar infectades són les que ofe-reixen descàrregues gratuïtes de fotogra-fi es o vídeos, seguides dels llocs d’esports o jocs.

Segons:http://www.abc.es/20090519/economia-tecnologia/cibercrimen-datos-pandaantivi-rus-200905191558.html

Al 2008 el cibercrim va augmentar a Es-panya el 570% respecte a 2007 i la ma-joria dels atacs estan destinats a l’espio-natge industrial i al robatori d’informació empresarial, amb el ciberrescat com a nova modalitat en la qual els hackers exi-geixen diners a canvi de desxifrar la in-formació.

Seguretat als telèfons mòbils

Encara hi ha un percentatge petit de la població que usa el terminal mòbil per accedir a Internet i probablement aquest sigui el motiu pel qual els criminals i hac-kers hagin desestimat la possibilitat d’ata-car usuaris a través d’aquests tipus de terminal. A més a més, els operadors de telefonia mòbil validen que les aplicaci-

ons descarregades d’Internet pels usuaris no continguin programes maliciosos (mal-ware, virus, troians, etc.), especialment si la descàrrega es fa a través del portal de l’operador.

No obstant això, a més a més de poder-los contaminar a través de visites a pàgines web o la recepció de missatges de correu, també es pot malmetre el programari del terminal mòbil a través de la recepció de missatges curts (sms) que contenen codi executable.

Tot i així, el risc més alt, relatiu als terminals de telèfon mòbil, és el robatori, amb molta diferència. Això pot provocar problemes de pèrdua de dades personals, a més dels incon-venients de la pèrdua de servei telefònic i el cost de reposició del terminal. (Vegeu la fi gura 7.4.)

A més a més, existeix el risc d’ús abusiu del terminal perdut o robat. La majoria d’usuaris (76%) protegeixen la SIM, però això sols evita la posada en marxa del ter-minal, quan s’ha esgotat la bateria o s’ha apagat, però per evitar el desbloqueig des-prés d’uns minuts d’inactivitat s’ha d’acti-var un PIN de terminal, i només ho fan el 17%.

Figura 7.4. Utilització de me-sures de seguretat al telèfon mòbil per usuaris a Espanya.

Font: InTeCo

PIN a la SIM 79,2 %

26,7 %

19,0 %

4,3 %

0 20 40 60 80

Còpia de seguretat dels contactes

Contrasenya per accedir al terminal

Cap ni un

117


Seguretat de la xarxa Wi-Fi a les llars

Moltes de les llars que tenen connexió a In-ternet disposen de la tecnologia Wi-Fi per connectar-hi els ordinadors. Aquest fet fa que la manca de seguretat a aquest mitjà de comunicació constitueixi un dels punts febles de moltes llars.

Interceptar les comunicacions dels veïns, normalment només representa una pèr-dua d’amplada de banda, i per tant qualitat de servei a la navegació (més lenta). Però aquesta forma d’atac també es pot usar per interceptar les comunicacions amb les en-titats fi nanceres o portals de compra, cosa que permetrà l’interceptador conèixer les credencials de les persones espiades i su-plantar-les en la utilització de targetes de crèdit, realització de transferències bancà-ries, etc. (Vegeu la fi gura 7.5.)

El mètode de xifrat de la comunicació WEP és el més usat, però també el més feble i fàcil de trencar, és el que s’utilitzava fi ns a 2007, i per això encara n’hi ha molts que encara l’usen, però està sent desplaçat per

WPA. Els mateixos operadors estan instal-lant els punts d’accés Wi-Fi confi gurats amb el mecanisme WPA, més robust. D’aquesta manera intenten lluitar contra el frau, evi-tant que algun veí es pugui aprofi tar de la xarxa d’altri, i per tant hagi de contractar el servei. Però sobretot per evitar les descàrre-gues il·legals de fi txers multimèdia.

Bibliografi a

http://www.tendencias21.net/El-ciber-crimen-se-transforma-en-crimen-orga-nizado_a3036.html

Estudio sobre la privacidad de los da-tos personales y la seguridad de la in-formación en las redes sociales online. InTeCo – AEPD (www.inteco.es, www.appd.es). Observatorio de la seguridad de la información. Febrer, 2009.

Estudio sobre hábitos seguros en el uso de los TIC por niños y adolescentes y e-confi anza de sus padres. InTeCo (www.inteco.es). 7.5. Observatorio de la segu-ridad de la Información. Març, 2009.

Figura 7.5. Sistemes de seguretat implantats a les Wi-Fi de les llars.

Font: InTeCo

20,0 %

12,2 %

10,0 %

7,9 %

26,1 %

Seguretat WEP

Protegida, però no sap com

Protegida amb WAP

No sap si està protegida

Un altre sistema de pretecció

Cap. No ho considera necessari

23,9 %

119

8 Efectes de la crisi sobre la salut

Rosa Gispert i Ricard Tresserras

121

Rosa Gispert i Ricard TresserrasEfectes de la crisi sobre la salut

Tal com reconeixen els experts (Comissió sobre determinants socials de l’Organització Mundial de la Salut), les condicions econò-miques i les característiques socials estan clarament relacionades amb la distribució de la salut entre països i també dintre d’un mateix país (1). Entre aquests determinants es troben, en les primeres posicions d’infl u-ència, les circumstàncies de la vida diària de la població, és a dir, les condicions de vida i de treball i altres factors més estructurals (recursos assistencials i ajuts socials) que es poden veure greument afectats en situ-acions d’incertesa econòmica (2). Per això, l’estudi de la relació entre la situació d’atur laboral i l’estat de salut ha estat particular-ment d’interès durant els períodes de crisi econòmica. Així doncs, no és estrany que en una conjuntura econòmica com l’actual, aquest sigui un tema central de l’informe del risc de 2009.

Els primers estudis sobre el tema daten de la crisi econòmica de 1929 i, des d’ales-hores, s’han anat efectuant diferents tipus d’anàlisis sobre l’impacte que l’atur té sobre l’estat de salut de les persones que el patei-xen, en els períodes de crisi que s’han anant succeint fi ns a l’actualitat i que, des de un punt de vista de salut pública, es podrien considerar “períodes epidèmics”. A Catalu-nya cal destacar l’informe d’Artells i Ramis de 1984 (3).

Cal assenyalar dos tipus bàsics d’estudi en l’anàlisi que ens ocupa. Per una banda, els estudis realitzats directament sobre perso-

nes que es troben en situació d’atur, inde-pendentment de la seva durada (4) i, per l’altra, els estudis que es fan basant-se en poblacions o territoris caracteritzats en funció de les seves taxes d’atur o nivell socioeconòmic (5-7). Ambdós tipus d’estudi tenen els seus avantatges i inconvenients, però els resultats d’uns i altres apunten cla-rament en la direcció de la infl uència nega-tiva de l’atur sobre la salut.

Segons la literatura revisada dels estudis efectuats en individus, s’ha observat que l’atur té un efecte negatiu, no solament so-bre les persones que es troben en aquesta situació, sinó també sobre les seves famílies. Tot i que els mecanismes causals d’aquesta relació no estan ben establerts, els resultats mostren l’existència d’una major freqüència d’aparició de trastorns psiquiàtrics, del com-portament, com ara patologies depressives i temptatives de suïcidi, d’alguns símptomes com dolor de diverses localitzacions i carac-terístiques. També s’observa una major rela-ció amb algunes patologies orgàniques com asma, bronquitis crònica i malaltia isquèmi-ca del cor, i una incidència superior dels ac-cidents i, fi ns i tot, una mortalitat superior (8-9). A més, aquestes observacions tenen a veure tant amb canvis en les relacions soci-als com en els estils de vida dels afectats, de manera que s’observa un superior consum d’alcohol i, sobretot, de tabac entre els atu-rats, així com també de fàrmacs i algunes drogues d’abús (4,10).

El fet que no hagi estat possible demostrar els mecanismes causals de l’associació de l’atur amb un estat de salut pitjor no signi-fi ca que es tracti d’una associació espúria. En general, estem parlant d’estudis epide-miològics de tipus observacionals i descrip-tius, que han estat adreçats més a descriure una situació, preocupant en períodes de crisi, que no pas a analitzar els mecanismes més íntims que ocasionen les associacions observades. És més, en molts casos les da-

L’atur té un efecte negatiu, no solament sobre les persones que es troben en aquesta situació, sinó també sobre les seves famílies


des utilitzades procedeixen d’estudis disse-nyats per altres motius de recerca. No són aliens a aquest fet alguns problemes o biai-xos que cal considerar derivats del fet que molts estudis que mostren relacions negati-ves entre atur i salut són estudis transver-sals. És a dir, la situació d’atur i mala salut s’observa de manera simultània i, per això, és difícil d’establir quin dels dos factors és la causa o la conseqüència de l’altre. Mal-grat aquestes limitacions, el fet que el pit-jor estat de salut de les persones i les famí-lies que es troben en situació d’atur laboral és una troballa persistent en gairebé tots els tipus d’estudis realitzats fa pensar que l’atur és un factor de risc important per a la salut.

L’estat de salut psicològica de la població habitualment s’estudia mitjançant enques-tes, amb qüestionaris adaptats a la situació sociocultural, i validats (com el Qüestionari General de Salut, que és un dels més cone-guts). En general, es tracta de bateries de preguntes que permeten una mesura quan-titativa en funció de les respostes obtingu-des. La puntuació obtinguda s’associa a un estat de salut psicològica i/o a una proba-bilitat determinada de patir trastorns psi-quiàtrics com ara ansietat o depressió. Els estudis efectuats amb aquest tipus d’escales mostren que, sistemàticament, s’obtenen puntuacions indicatives de més mala salut entre les persones aturades que entre les ocupades i, per tant, la probabilitat de patir trastorns psiquiàtrics menors és més eleva-

da. També s’ha observat que les puntuaci-ons són pitjors entre les dones aturades que no pas entre els homes que també estan en atur, la qual cosa indicaria una major vul-nerabilitat de les dones respecte d’aquesta mena de trastorns (11).

Una altra troballa freqüent és que les per-sones aturades fan una pitjor valoració del seu estat de salut autopercebuda, i alguns estudis mostren un major consum de medi-caments i una major utilització de recursos sanitaris (12).

Paral·lelament als problemes de salut, la ma-joria dels estudis troben pèrdua de suport social, d’insatisfacció i deteriorament de la qualitat de vida. A més, l’associació entre aquests factors sol persistir quan s’ajusta per l’efecte d’altres variables com l’edat o les condicions socioeconòmiques prèvies a l’atur (13). És molt remarcable el fet que, en aquells estudis en què el fenomen s’ha pogut estudiar adequadament, sembla que la pèr-dua de suport social és una de les variables més fortament associada a la pèrdua de salut de les persones aturades. Això, però, també té una part positiva, atès que les intervenci-ons adreçades a millorar el suport social han demostrat que poden reduir l’efecte negatiu de l’atur sobre l’estat de salut (14). Així, me-sures d’intervenció com la garantia de l’habi-tatge, la millora de la xarxa de relació social i els subsidis d’atur són mesures de suport que han demostrat la seva efi càcia.

No hi ha dubte que l’estat de salut previ a la situació d’atur laboral té una relació es-treta amb l’estat de salut posterior (9), en-cara que bona part dels estudis sobre atur i salut no ho tenen en compte. Tot i així, i acceptant que la salut de les persones que es troben en situació d’atur estigui molt determinada per l’estat de salut previ, a la llum del que coneixem, el suport social als aturats i llurs famílies sembla que té un efecte amortidor.

Mesures d’intervenció com la garantia de l’habitatge, la millora de la xarxa de relació social i els subsidis d’atur són mesures de suport que han demostrat la seva efi càcia

123


En situacions de crisi econòmica, l’atur es tendeix a focalitzar en determinats col-lectius com ara els joves o persones de nivell educatiu baix que, a més, es caracteritzen per tenir pitjors condicions de vida (1). Això fa que aquests col·lectius no es benefi ciïn de la tendència general de la morbiditat i la mortalitat, que sol ser favorable.

La subjectivitat inherent al fet de mesurar l’es-tat de salut en funció de les declaracions dels individus durant les enquestes ha estat un ele-ment considerat com a font de biaix i, això pot ser cert. No obstant això, la mort de les per-sones és un fet objectiu i, també per a aquest indicador, hi ha diversos estudis que mostren una major mortalitat entre les persones que es troben en situació d’atur, fi ns i tot, després d’ajustar-la per altres variables de condició social i econòmica rellevants. S’han descrit increments signifi catius de la mortalitat gene-ral, però també de les morts per algun grup de causes concret com ara les malalties cardio-vasculars. Les causes de mort més fortament associades a la situació d’atur són els accidents i el suïcidi. No hi ha dubte que, per a aquestes causes de mort, l’estat previ de l’individu pot ser molt rellevant, però això no fa que aquesta observació sigui menys important (4).

Altres tipus d’estudis són els que analitzen la relació entre les taxes de mortalitat o de morbiditat i la freqüència d’atur entre diver-ses comunitats. Habitualment els resultats d’aquests estudis mostren una correlació positiva entre aquests dos factors (5-7). Aquestes correlacions ecològiques poden estar esbiaixades pel fet que intervinguin al-tres variables no estudiades i, per descomp-tat, no permeten treure conclusions a escala

individual, però és un fet constatat que les poblacions amb més proporcions de pobla-ció aturada presenten taxes més elevades de mala salut o mortalitat general i també per a algunes causes, sobretot suïcidi. Aquestes troballes no impliquen que les persones atu-rades se suïcidin més i, naturalment, les ta-xes d’atur no són ni l’únic indicador socioe-conòmic rellevant d’una comunitat ni l’únic fet que pot explicar les majors taxes de suï-cidi, però la lectura d’aquesta associació en termes poblacionals no es pot menystenir.

En conclusió, podem dir que existeix una re-lació entre la situació d’atur de les persones, les seves famílies i també de les poblacions, i l’empitjorament de l’estat de salut de les persones, les seves famílies i les poblacions. Malgrat la constatació sistemàtica d’aquesta associació, els mecanismes íntims pels quals es produeix no són fàcils de descobrir i possi-blement es tracti de múltiples factors. A la ve-gada, la pèrdua de salut de les persones atu-rades sembla estar relacionada amb pèrdues de suport social (13), per això la restitució o l’enfortiment del suport social pot amortir l’efecte negatiu de l’atur sobre la salut.

En funció del que s’ha comentat fi ns ara, cal fer-se la pregunta: què hem d’esperar que passi a Catalunya en els propers anys, atesa la situació de crisi econòmica que estem vi-vint i que, durant el darrer any, s’ha vingut caracteritzant per un fort increment en la taxa d’atur? Els possibles efectes sobre la sa-lut de la població en els països afectats per l’actual situació de crisi, comença a estar en el primer pla d’algunes de les revistes mèdi-ques més importants (2). Tant la disminu-ció de recursos destinats a la salut, com a conseqüència de la manca d’inversions, com la reducció dels ingressos econòmics de les famílies, com un dels efectes secundaris de l’atur, poden limitar l’accés als serveis sa-nitaris de molts ciutadans. D’altra banda, l’important impacte directe de l’atur sobre la salut, que ja s’ha esmentat, farà créixer el

Les causes de mort més fortament associades a la situació d’atur són els accidents i el suïcidi


nombre absolut de persones que requerei-xin l’atenció d’aquests serveis. No debades s’ha estimat que, com a conseqüència de la situació econòmica, el nombre d’aturats augmentarà entre 18 i 51 milions de perso-nes a escala global (2).

A Catalunya disposem d’algunes dades que ens poden ajudar a valorar el possible efecte de la crisi econòmica actual sobre l’estat de salut de les persones que es veuen abocades a l’atur. A partir de les dades de l’enquesta de salut de Catalunya (ESCA), podem fer algunes aproximacions (15).

L’ESCA és una enquesta general de salut que el Departament de Salut duu a terme de for-ma periòdica. La darrera es va dur a terme l’any 2006 i encara que el seu propòsit no és l’estudi específi c de l’associació de l’atur amb la salut, en ella es recull, a banda de les variables d’estat de salut, un seguit de variables socioeconòmiques, especialment la situació laboral, que poden ser de molta utilitat. De fet, molts dels aspectes esmen-tats abans són motiu d’estudi de l’ESCA i permetran fer algunes estimacions de l’im-pacte que l’increment de l’atur pugui tenir en la percepció de la salut en l’esdevenidor immediat. A més, l’ESCA utilitza algunes de les bateries de preguntes que ja hem comen-tat com ara el Qüestionari General de Salut.

En les taules següents es presenten les dades de l’ESCA de l’any 2006 referides a les perso-nes de 25 a 64 anys. S’hi han inclòs les varia-bles del Qüestionari General de Salut (escala de valoració de salut psicològica), la salut percebuda, el consum de medicaments i la utilització de serveis sanitaris, en funció de la situació d’ocupació. Els principals resultats mostren que les persones aturades declaren un pitjor estat de salut i que la diferència, se-gons ocupació, és molt més clara entre els ho-mes que entre les dones. La taula 8.1 mostra les dimensions que estudia l’escala psicològi-ca, la qual cosa permet valorar les respostes

d’una forma més específi ca que no pas mirant els resultats quantitatius globals. Tal com es pot veure, els aturats manifesten una pitjor situació en la major part de les dimensions o preguntes estudiades que els que estan ocu-pats. També destaca que les dones presenten unes proporcions més elevades de patiment de problemes de salut que els homes, però en canvi la diferència segons la situació d’ocu-pació no és tan marcada. D’altra banda, no s’observa un major consum de medicament, ni més utilització de serveis sanitaris, ni un increment de la prevalença de bevedors de risc; però sí un consum de tabac més elevat entre els aturats. També les persones que es-tan en l’atur declaren més problemes emocio-nals que els porten a deixar de fer coses.

La relació de símptomes i malalties cròniques de la taula 8.2 mostra un perfi l semblant. És a dir, la diferència entre aturat i ocupat és més marcada en els homes, però la prevalença de trastorns és molt superior en les dones, princi-palment en els trastorns més freqüents. Això fa pensar que, possiblement, tant la motivació com la consideració social de la ocupació és va-lorada de manera molt diferent segons el sexe. Es podria dir que el homes que estan en atur tenen més problemes de salut, mentre que les dones treballen malgrat els problemes de sa-

El que cal esperar en l’immediat futur, com a conseqüència de la situació de crisi econòmica actual, és un deteriorament de la percepció de salut i un augment d’alguns problemes de salut crònics de la població en situació d’atur laboral

125


Homes Dones TotalOcupat Aturat Ocupada Aturada Ocupat Aturat

Mala percepció de salut 14,5 % 29,5 % 23,5 % 29,2 % 18,9 % 29,2 %

Dimensions General Health Questionari (Qüestionari de salut general):

- Pèrdua de concentració 4,8 % 11,7 % 9,4 % 10,7 % 7,0 % 11,1 %- Pèrdua de la son 10,4 % 17,3 % 16,5 % 19,1 % 13,4 % 18,3 %- No sentir-se útil 1,4 % 8,6 % 2,7 % 2,8 % 2,0 % 5,5 %- Incapaç de prendre decisions 1,1 % 7,6 % 2,1 % 2,8 % 1,6 % 5,0 %- Sentir-se en tensió 14,6 % 20,0 % 22,8 % 24,4 % 18,6 % 22,4 %- No poder superar difi cultats 5,0 % 15,0 % 9,7 % 15,3 % 7,3 % 15,1 %- No gaudir del dia a dia 3,4 % 8,4 % 6,6 % 7,3 % 5,0 % 7,8 %- No poder afrontar problemes 1,3 % 4,1 % 3,8 % 5,5 % 2,5 % 4,8 %- Sentir-se poc feliç/deprimit 6,5 % 15,6 % 12,8 % 17,0 % 9,5 % 16,4 %- Pèrdua de confi ança 2,5 % 10,6 % 6,2 % 10,9 % 4,4 % 10,8 %- Sensació de no servir per res 1,2 % 5,7 % 3,1 % 3,7 % 2,1 % 4,6 %- No sentir-se feliç 2,1 % 5,4 % 3,7 % 3,6 % 2,9 % 4,4 %

Presa de medicaments durant els darrers 15 dies 46,5 % 54,0 % 66,9 % 65,7 % 56,5 % 60,2 %

Visita mèdica darrers 15 dies 16,8 % 18,5 % 27,8 % 23,0 % 22,2 % 20,9 %

Bevedor de risc 7,4 % 6,8 % 1,6 % 2,4 % 4,6 % 4,4 %

Tabaquisme 37,8 % 44,2 % 28,5 % 36,3 % 33,2 % 40,4 %

Deixar de fer coses per problemes emocionals 2, 7 % 6,2 % 4,2 % 9,4 % 3,4 % 8,0 %

lut, de forma que es podria especular si la situ-ació econòmica pot infl uir de manera diferent en els dos sexes. En interpretar aquestes dades, però, s’ha de tenir present que la taxa d’ocu-pació en els dos sexes és molt diferent (68,3 % en els homes i 41,8% en les dones) (16) i probablement aquesta distribució serà una de les primeres coses que es veuran modifi cades en els propers anys. A més, cal tenir en compte que l’ESCA es va realitzar l’any 2006, època en què la taxa d’atur era força baixa i, comparada amb l’actual, extraordinàriament baixa.

En essència, el que cal esperar en l’immediat futur, com a conseqüència de la situació de crisi econòmica actual, és un deteriorament de la percepció de salut i un augment d’al-guns problemes de salut crònics de la pobla-ció en situació d’atur laboral. També és pro-bable que empitjori la percepció de la salut de la població en el seu conjunt. Aquest fet com-portarà un augment de la demanda assisten-cial, fet que en les dades de l’ESCA de 2006 no hem constatat de forma consistent, per a determinat serveis, circumstància que junta-

Taula 8.1. Freqüència de declaració (en percentatge) de problemes de salut, hàbits i utilització de serveis segons situació laboral. (Catalunya, 2006.)

Font: R.Gispert i R. Tresserras a partir de dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya 2006. Departament de Salut.


ment amb la desinversió que pot ocasionar la mateixa conjuntura econòmica afavorirà la congestió dels serveis de salut, ja enorme-ment castigats com a conseqüència de l’aug-ment espectacular de població experimentat en els darrers anys. Si tal com pronostiquen alguns experts, la solució a la crisi global pas-sa per una reorientació dels models fi nancer,

de producció i de consum, potser s’hauria d’aprofi tar aquesta reorientació també en el camp sanitari. Es tractaria de començar a en-focar les prestacions sanitàries més de cara a resoldre necessitats que a satisfer la pressió social de consum de béns sanitaris, molts dels quals mai no han mostrat resultats clarament efi cients en la seva provisió a escala global.

Taula 8.2. Freqüència de malalties cròniques declarades segons la situació laboral. (Catalunya, 2006.)

Font: R.Gispert i R. Tres-serras a partir de dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya 2006. Departament de Salut.

Homes Dones Total

Ocupat Aturat Ocupada Aturada Ocupat Aturat

Hipertensió arterial 15,4 % 17,6 % 14,3 % 13,5 % 14,9 % 15,4 %Infart de miocardi 1,5 % 3,0 % 0,4 % 0,6 % 0,9 % 1,7 %Altres malalties del cor 3,3 % 5,3 % 3,6 % 6,0 % 3,4 % 5,7 %Varius 7,9 % 8,5 % 29,0 % 32,0 % 18,2 % 21,0 %Artrosi 10,2 % 17,3 % 21,0 % 21,6 % 15,5 % 19,6 %Mal d’esquena cervical 18,3 % 22,7 % 34,9 % 36,4 % 26,4 % 30,0 %Mal d’esquena lumbar 24,7 % 29,1 % 32,1 % 32,5 % 28,3 % 30,9 %Al·lèrgies 15,0 % 17,9 % 17,5 % 18,3 % 16,2 % 18,1 %Asma 4,4 % 8,2 % 5,6 % 7,4 % 5,0 % 7,8 %Bronquitis crònica 4,6 % 8,6 % 4,2 % 5,9 % 4,4 % 7,2 %Diabetis 3,5 % 7,9 % 3,6 % 5,2 % 3,6 % 6,5 %Ulcus 5,7 % 9,4 % 4,1 % 7,6 % 4,9 % 8,5 %Problemes de pròstata 3,4 % 5,1 %Hipercolesterolèmia 14,8 % 16,6 % 12,9 % 10,9 % 13,9 % 13,6 %Cataractes 1,8 % 1,7 % 2,2 % 3,4 % 2,0 % 2,6 %Problemes de pell 6,1 % 4,2 % 7,8 % 11,9 % 7,0 % 8,3 %Restrenyiment 2,8 % 3,4 % 13,0 % 11,8 % 7,8 % 7,9 %Depressió / ansietat 10,0 % 21,3 % 22,6 % 23,1 % 16,2 % 22,3 %Altres mentals 1,7 % 3,5 % 1,8 % 0,6 % 1,7 % 2,0 %Ictus 0,9 % 0,5 % 0,6 % 0,8 % 0,8 % 0,7 %Migranya 11,7 % 14,1 % 26,8 % 29,9 % 19,1 % 22,5 %Mala circulació 6,8 % 11,0 % 28,2 % 28,2 % 17,2 % 20,2 %Tumors 1,3 % 1,8 % 3,1 % 3,5 % 2,2 % 2,7 %Osteoporosi 0,7 % 1,7 % 6,1 % 5,0 % 3,3 % 3,4 %Anèmia 1,5 % 0,7 % 11,8 % 14,8 % 6,5 % 8,2 %Problemes de tiroides 1,2 % 0,9 % 7,5 % 8,4 % 4,3 % 4,9 %

127


Bibliografi a:

(1) DORLING D.: Unemployment and he-alth. BMJ 2009; 338:b829.

(2) MARMOT M. G.: How will the fi -nantial crisis affect health? BMJ 2009; 338:b1314.

(3) ARTELLS J., RAMIS O.: Atur i salut. Compilació de les aportacions al semi-nari organitzat el 25 d’abril de 1983 per l’Institut d’Estudis de la Salut. De-partament de Sanitat i Seguretat Soci-al. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1984.

(4) DEL LLANO J., SAN MARTÍN R., ESPINOSA L., DEL LLANO J., COS-TA M., RUIZ M.: Desempleo y salud. A: Porta M., Álvarez-Dardet C Eds.: Revisiones en Salud Pública 1993; 3:215-242.

(5) GUTIERREZ-FISAC, GISPERT R., SOLÀ J.: Factors explaining the geographical differences in Disabi-lity Free Life Expectancy in Spain. J Epidemiol Community Health 2000; 54:451-5.

(6) BRENNER M. H.: Mortality and economic instability: detailed analy-ses for Britain and comparative analyses for selected industrialized countries. Int J Health Serv 1983: 13:563-620.

(7) GISPERT R., PUIG X., PALO-MERA E., AUTONELL J., GINÉ J. M., RIBAS G., COLL J. J.: Factores individuales y del entorno relacio-nados con la variabilidad geogràfica de los trastornos psicológicos entre áreas pequeñas: un anàlisis multini-vel. Rev. Esp. Salud Pública 2006; 80:335-47.

(8) KOGEVINAS M., ANTÓ J. M., TO-BIAS A., ALONSO J., SORIANO J., ALMAR E., MUNIOZGUREN N., PAYO F., PEREIRA A., SUNYER J.: Respira-tory symptoms, lung function and use of health services among unemployed young adults in Spain. Spanish Group of the European Community Respi-ratory Health Survey. Eur Respir J 1998;11:1363-8.

(9) DEL LLANO J., ARACIL E., DEL LLANO M., GONZALEZ J. L., FÉRNAN-DEZ F., ROMÁN B., ESQUIVAS M.: Una enfermedad llamada desempleo: desem-pleo de larga duración. Asociación de Desarrollo Comunitario. Gac Sanit 1996;10:73-80.

(10) COOK D. G., CUMMINS R. O., BARTLEY M., SHAPER A. G.: Health of the unemployed middleaged men in Great Britain. Lancet 1983; 1:1290-94.

(11) WESCOTT G.: The effects of unemployment on the health of worker in UK. WHO Health policy implemen-tations of unemployment. Copenha-gue. 1985.

(12) SPRUIT I. P.: Employment, unemployment and in families in Lei-den. WHO Health policy implemen-tations of unemployment. Copenha-gue. 1985.

(13) DOOLEY D., CATALANO R.: Health effects of economic instability: a test of economic stress hypothesis. J Health Soc Behav 1983; 24:150-64.

(14) BRENNER S. Q., STARRING B .: Unemployment and health in Sweden: public issues and private trouble. J Soc Issues 1988; 44:125-40.


(15) DEPARTAMENT DE SALUT: En-questa de Salut de Catalunya 2006. http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/plasalut/doc11898.html. (Con-sultat el 2 de maig de 2009).

(16) INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CA-TALUNYA: http://www.idescat.cat/tre-ball/epa?tc=4&id=xc4001 (Consultat el 2 de maig de 2009).

129

Semàfors de risc

130

Verd

Ambre

Vermell

131Semàfor del risc

Semàfor del risc ambientalDepuració d’aigües residuals

Des de l’inici de la política de sanejament a Catalunya, l’evolució de la depuració de les aigües residuals ha estat positiva, tant pel que fa al nombre d’estacions de depuració i la població sanejada, com pel volum d’aigües residuals tractat i la qualitat de les aigües retornades als cursos fl uvials (amb la qual cosa també ha millorat de forma molt signifi -cativa la qualitat química i biològica de les aigües dels nostres rius).

Recollida selectiva

Les taxes de recollida selectiva han evolucionat de forma molt positiva durant els darrers anys. En aquest sentit, han passat del 6,34% de l’any 1998 fi ns al 33,70% de l’any 2007 (amb un increment respecte l’any 2006). Aquesta evolució també s’observa quan s’analit-zen de forma separada les diverses fraccions de residus municipals i demostra, en defi nitiva, un esforç important de les administracions per avançar vers la reutilització i el reciclatge dels residus i un canvi en positiu de la societat pel que fa al seu comportament ambiental.

Generació de residus

Les dades recents mostren una estabilització de la taxa de generació diària de residus muni-cipals per càpita en els darrers anys. Concretament, a Catalunya, des de l’any 2005 la taxa de generació per càpita de residus és de 1,64 kg per habitant i dia. Aquesta mitjana no refl ecteix, però, l’increment continuat en la generació dels residus municipals, atès que al mateix temps que ha crescut la quantitat de residus també ho ha fet el nombre d’habitants de Catalunya.

Emissió de gasos amb efecte hivernacle

En termes globals, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle han experimentat una reducció a escala europea. En el cas de Catalunya, però, com també ha passat a l’Estat Espa-nyol, les emissions han continuat creixent, tot allunyant-se encara més dels objectius com-promesos en el marc del protocol de Kyoto. Mentre que les fonts puntuals han estat sotmeses a una forta regulació i a un fort control durant els darrers anys, les emissions procedents de fonts difuses (transport, agricultura, sector domèstic, etc.) continuen descontrolades. L’aprovació, durant l’any 2008, del Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic ha de permetre aplicar mesures concretes per canviar, en el futur, aquesta tendència.

Incendis forestals

En els darrers anys s’ha produït una reducció signifi cativa en el nombre d’incendis i en la superfície forestal cremada a Catalunya (tot i l’increment experimentat aquest any 2009). En aquest sentit, per exemple, l’any 2008 es van cremar 567,73 hectàrees, mentre que l’any 2007 se n’havien cremat més de 1.600 i, deu anys abans, més de 21.000. Malgrat que aquest fet és positiu, es valora de manera molt negativa que aproximadament un 41% dels incendis tingui, com origen, una negligència humana i que un 24% tingui una causa clarament intencionada. Pel què fa a les negligències, és important destacar que pràcticament un terç d’aquests corres-ponen a cremes agrícoles que es descontrolen i un 17,6% a cigarretes mal apagades. Aquestes males pràctiques motiven, doncs, el color vermell d’aquest semàfor.

Nota: Podeu trobar més informació sobre el Risc ambiental i altres riscos a la secció d’Indicadors del risc de www.seguretat.org


Semàfor del risc viariEstadístiques de sinistralitat

Accidents amb víctimes a la carretera

La xifra d’accidents amb víctimes a la carretera ha baixat un 7,3 % en relació a l’any anterior malgrat això, és inquietant l’estancament del repunt de l’any 2006, lluny de les xifres mitjanes que es van produir fi ns l’any 2005 quan semblava consolidada una ten-dència de disminució gradual (1999-2004). En qualsevol cas, les variacions percentuals dels indicadors són més importants atès que els denominadors han presentat també variacions en el trànsit i la demografi a. La tendència general que s’estava valorant com a molt positiva presenta interrogants per al futur immediat

Morts a 30 dies en accident de trànsit

La disminució de la mortalitat de trànsit a Catalunya ha estat del mateix ordre que a ni-vell estatal. Cosa que suposa que la seguretat està avançant equilibradament en el nostre entorn i això és positiu per entrar en una línia sòlida de disminució dels sinistres mortals.

Factor humà

Lesivitat dels usuaris de vehicles de dues rodes

És palesa la gran participació de motoristes en accidents greus de circulació. A nivell estatal i, segons el Centre de Paraplègics de Toledo, el 43% de les lesions medul·lars es produeixen per accident de trànsit (uns 1.000 cada any) especialment en homes entre 15 i 39 anys, essent un 68% durant el cap de setmana, amb un percentatge molt important de motoristes (35% ciclomotoristes i un 8% de quads). Aquests aspectes són també detectats a l’Institut Guttmann de Barcelona. L’increment de l’accidentalitat mortal de conductors de bicicletes en zona urbana s’ha triplicat i el de conductors de motocicletes en carretera s’ha duplicat. Tanmateix, hi ha indicis esperançadors en l’obligatorietat de passar les ITV als ciclomotors amb més de tres anys d’antiguitat i en el seguiment d’aquest grup de risc per part de moltes policies locals.

Mortalitat i accidentalitat dels conductors homes

El grup de risc més afectat al 2008 en la mortalitat ha estat el comprès entre 30 i 34 anys i el sexe masculí que ha aportat el 80% dels morts. A igualtat de recorreguts els conductors s’accidenten i perden la vida 2,5 vegades més que les conductores. Hi ha una altra dada signifi cativa: els homes condueixen a puntes de velocitat de 30 Km/h més que les dones.


Riscos dels conductors professionals

Els estudis fets pel Servei Català de Trànsit demostren una tendència sòlida en la dismi-nució dels morts en accident de trànsit en vehicles de transport de mercaderies i viatgers, malgrat l’increment palès del parc d’aquests vehicles. Les principals causes d’accidentalitat segons els registres policials passen a ser: la distracció, la desatenció o la conducció amb cansament, cosa que pren especial importància en els conductors de camió i autocar, i molt especialment en el transport de mercaderies perilloses i en el transport escolar. El tacògraf ha d’ésser la gran eina de control.

Factor via

Sinistralitat a les autopistes i a les autovies metropolitanes

La disminució d’accidents greus a les vies interurbanes de les rodalies de Barcelona i/o el límit màxim de velocitat de 80 km/h com a continuïtat de la limitació establerta a les Rondes és la demostració de l’efi càcia d’una mesura controvertida, però que està educant l’usuari a l’autocontrol.

Accidentalitat amb víctimes a les vies locals

El descens de la mortalitat a la carretera ha estat molt més signifi catiu a les carreteres principals que a les secundaries. Els espectaculars repunts dels accidents amb víctimes a la carretera es nodreixen, especialment, d’accidents a les vies locals. Tanmateix, s’obre una via de millora amb la convocatòria de concursos d’eliminació de punts negres i trams perillosos a totes les xarxes de carreteres i la senyalització de trams de concentració d’accidents per alertar l’usuari del risc.

Factor vehicle

Riscos inherents a l’envelliment del parc

Un dels aspectes més negatius de la crisi econòmica, que es tradueix en la reducció de vendes de vehicles particulars, és l’allargament de la vida dels vehicles usats i, per tant, l’envelliment del parc automobilístic. Un risc evident que podria progressar.

Ús de la bicicleta a l’àmbit urbà

La reeixida consolidació del “bicing” a Barcelona (ciutat amb 400 estacions, 6.000 bici-cletes, 186.000 abonats, un creixement anual d’un 23% d’usuaris que utilitzen la bicicleta 35.000 diaris a l’hivern i 45.000 diaris a l’estiu) es comença a implantar a altres municipis catalans. I aquest procés és coherent amb el primer Pla Estratègic de la bicicleta 2008-2012 de la Generalitat de Catalunya, amb bicicletes a l’abast a les parades de transport públic interurbà dins el disseny d’una xarxa bàsica de vies per a ciclistes, paral·leles, però segregades de les carreteres i, previ inventari de camins pròxims recomanats per les bici-cletes, amb un horitzó en què prevalgui la seguretat però que al 2026 abasteixi una xarxa de 1.200 kilòmetres a tot Catalunya.


Aspectes socials

Accidents greus a les nits de cap de setmana

L’alcohol és, sens dubte, el factor de risc clàssic de les nits de cap de setmana. Els estudis sobre proves d’alcoholèmia a la conducció, principalment les nits de cap de setmana, fets al 2008 pel Servei Català de Trànsit (publicats a l’Anuari estadístic d’accidents a Ca-talunya al 2008) indiquen que les proves realitzades han augmentat un 10,2% el 2008 en relació al 2007 i el nombre total de positius (que superen el nivell d’alcohol permès al conductor) s’he incrementat un 5,7%. La combinació d’alcohol i drogues en els morts en accident de trànsit també ha pujat d’un 3,5% el 2007 a un 4,3% el 2008. Aquests indicadors obliguen a posar semàfor vermell a la causa d’accidentalitat probablement més important en els moments de major risc de la setmana.

Integració de l’educació viària al currículum escolar

El lentíssim procés de la integració de l’educació viaria als centres escolars, malgrat els esforços de les policies locals en fer sessions i jornades de sensibilització, es pot considerar un dèfi cit. Els estudis venen a demostrar poc interès del professorat en dedicar temps a aquests aspectes d’educació viària, fet que dóna peu a estudis alarmants que detecten que, a Barcelona, un de cada quatre menors creua els semàfors de vianants en vermell i no saben que l’ambre vol dir aturar-se.

Progressió de l’ús dels elements de protecció

És un fet objectiu i inqüestionable, especialment a Catalunya, el lent, però progressiu ús dels elements de protecció (casc, cinturó i, sobretot, cadiretes per als infants). Es tracta d’un dels aspectes de major incidència en la contenció de les estadístiques d’accidentalitat greu.

Assistència als ferits en accident

La cada vegada més consolidada utilització del 112 com a telèfon d’emergències i la unifi -cació de serveis d’assistència en el lloc de l’accident, encapçalats pel SEM (Sistema d’emer-gències mèdiques) és una fi ta de gran importància per la qualitat del tractament dels efec-tes dels accidents de trànsit.

Nota: Podeu trobar més informació sobre el Risc viari i altres riscos a la secció d’Indicadors del risc de www.seguretat.org


Semàfor del risc d’inseguretat ciutadana

Fonts: Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya i Victimització de Barcelona, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Estadístiques anuals del Cos de Mossos d’Esquadra, Conselleria d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Generalitat de Catalunya; Anuari Estadístic de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya; i Estadístiques del Ministerio del Interior.

(a) Índex de prevalença de vandalisme

(b) Índex de prevalença i incidència global delictiva, costos econòmics i psicològics per víctima

(c) Índex de prevalença en l’àmbit de delinqüència interpersonal

(d) Detecció i detenció de bandes organitzades, i decomís de tràfi cs il·lícits segons els informes de l’Àrea Central d’Anàlisi Criminal (Mossos) i del Centro de Inteligencia contra el Crimen Organizado (Ministerio del Interior).

(e) Es fan servir dades per Espanya de l’Informe Anual de Recaudación Tributaria, Informe de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social, Informe Transparency International. Informe cibercrimen S-21sec, i Global Economic Crime Survey

(f) Nivell de seguretat percebut

al municipi i al barri on viu

Seguretat objectiva

Vandalisme:(a)

9,3 de cada 100 catalans ha patit un acte de vandalisme l’any 2008. Malgrat que la xifra no és massa alta i registra variacions, és l’índex que més ha crescut en l’últim decenni (un 42% respecte a la mitjana).

Delinqüència comuna: (b)

L’índex de prevalença (que mesura quin volum de població està exposat al delicte) i el d’incidència (que mesura el volum de delictes per càpita) es mantenen en els nivells del 2007 i, fi ns i tot, dels darrers tres anys. Un fet a destacar és que aquest any es produeix un augment signifi catiu (quasi del 10%) en els delictes contra els vehicles privats res-pecte l’any passat. El cost econòmic suportat per les víctimes del delicte (o destrosses), l’any 2008 va ser de 691€ de mitjana, uns 30€ més que l’any passat.

Violència interpersonal: (c)

Per contra, els delictes contra les persones, que tenen una tendència creixent en els úl-tims anys, han millorat una mica respecte l’any passat.

Delinqüència organitzada: (d)

La presència de bandes organitzades de delinqüents a Catalunya ha augmentat en els últims anys. Fins i tot, moltes d’aquestes bandes són mixtes (estrangers i nacionals) i això signifi ca que ja han penetrat en el teixit de la delinqüència local. És una dada negativa que s’haurà de resseguir.

Delinqüència de coll blanc: (e)

Aquesta delinqüència és comesa per organitzacions, professionals i l’Estat. És una de-linqüència poc visible però amb greus conseqüències socials. Un aspecte preocupant és la corrupció. L’any 2008 Espanya va perdre tres llocs en el rànking de Transparency International dels països menys corruptes, passant del lloc 25 al 28. La seva puntuació ha baixat 0,60 punts des de 2004 i ha passat de 7,10 a 6,50 el 2008.

Seguretat subjectiva

Seguretat percebuda: (f)

Els catalans continuen qualifi cant amb 6,1 i 6,2 sobre 10 els nivells de seguretat percebu-da als seus municipis i barris. La percepció de seguretat registra, en els últims deu anys, una lenta, però progressiva, davallada. Malgrat tot, en el últims tres anys hi ha una certa estabilització.


(g) Nivell de civisme percebut al barri on viu

(h) Percentatge de població que cita la immigració entre els tres primers problemes de Catalunya

(i) Percentatge de fets patits que la víctima defi neix com a “delictius”

(j) Valoració dels serveis de Mossos i Policia Local

(k) Percentatge de persones

que contacten amb els Mossos d’Esquadra i Índex de denuncia de delictes a la Policia o Jutjat

(l) Valoració global dels serveis policials i jutjats al fer una denúncia

Notes: Per a consultar els valors dels indicadors i les seves variacions, vegeu les taules de l’apartat Indicadors de risc per a la seguretat ciutadana de www.seguretat.org.

* Les dades d’actuacions, efi càcia i efi ciència són del 2007 al no estar disponibles les estadístiques del 2008 en el moment de tancar l’edició.

Civisme percebut: (g)

El civisme al barri rep una qualifi cació de 5,8 sobre 10. Es un indicador que es demana des del 2004 (llavors era un 6,7) i que cau any rere any.

Tolerància

Vers els col·lectius (immigrants):(h)

L’any 2008 es produeix una baixada d’uns deu punts (un 35% respecte a l’any anterior) en el percentatge de persones que citen la immigració entre el tres primers problemes a Catalunya. La causa és que, amb la crisi, moltes persones citen aspectes econòmics i deixen de mencionar la immigració.

Vers les conductes desviades:(i)

El percentatge de fets patits que els ciutadans defi neixen com a “delicte” no ha variat gaire des del 2006, quan es va a començar a fer aquesta pregunta.

Demandes de seguretat

Imatge de les institucions de seguretat: (j)

A nivell d’imatge, Mossos d’Esquadra i Policies Locals reben una nota d’aprovat alt. Aquesta qualifi cació, pràcticament, no varia respecte l’any passat i molt poc respecte la mitjana dels tres últims anys. En canvi, quan s’agafa la perspectiva de 10 anys, els Mossos d’Esquadra han passat d’un 6,9 de nota mitjana a un 6,5 l’any 2008. Les policies locals passen d’un 6,2 a un 6,1. El desgast ha estat major en el cas de la Policia de la Generalitat.

Demandes de seguretat: (k)

La demanda de seguretat es recull amb dos indicadors. El primer és el percentatge de per-sones que entra en contacte, a iniciativa pròpia, amb els Mossos d’Esquadra per qualsevol motiu i mitjà. La pregunta es fa des del 2006 i la demanda s’ha anat incrementant de mica en mica. El segon indicador és l’índex de denúncia de fets delictius. Aquí també hi ha ha-gut un increment, tot i que, més moderat.

Satisfacció amb el serveis de seguretat: (l)

La satisfacció dels usuaris es mesura per a tots els cossos policials i jutjats. S’aprecia una lleugera tendència a l’increment de la satisfacció, que es nota més com més llarg és el període de comparació.


* Les dades d’actuacions, efi càcia i efi ciència són del 2007 ja que no eren disponibles les estadístiques del 2008 en el moment de tancar l’edició.

Fonts: Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya i Victimització de Barcelona, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Estadístiques anuals del Cos de Mossos d’Esquadra, Conselleria d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Generalitat de Catalunya; Anuari Estadístic de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya; i Estadístiques del Ministerio del Interior.

(m) Pressupost de la Direcció General de Seguretat Ciutadana. Plantilla de Mossos d’Esquadra. Plantilla de Policies Locals. Policies a Catalunya per cada 1.000 habitants.

(n) Estadístiques de delictes, faltes i detencions dels Mossos d’Esquadra

(o) Percentatge de delictes i faltes resolts sobre el total de denúncies. Detencions per cada 100 denúncies.

(p) Delictes i faltes resolts per cada mosso/a. Detencions per cada mosso/a. Delictes i faltes resolts per cada milió d’euros de pressupost.

Polítiques públiques de seguretat (Policia)*

Recursos: (m)

El pressupost de la Direcció General de la Policia va créixer el 2008 un 4,6 respecte al 2007. És un pressupost que ha anant moderant el seu creixement a mesura que es completava el desplegament dels Mossos. Al 2007 hi ha 3,3 Mossos i Policies Locals per cada 1.000 habi-tants, en la línea dels països europeus.

Actuacions: (n)

El nombre de delictes, faltes i detinguts pels Mossos creix any rere any (220.530, 210.028, i 40.197 respectivament en el 2007). La seva evolució és difícil d’avaluar pel desplegament dels Mossos i el replegament dels cossos nacionals, però aquestes xifres no desentonen respecte la línea estadística històrica.

Efi càcia: (o)

El nombre de delictes i faltes resolts per cada 100 denúncies el 2007 cau un 11,2% des del 2004. El nombre de detencions per cada 100 denúncies cau encara més, un 29%. La causa és que, a més carrega de treball, l’efi càcia relativa baixa, però els percentatges són importants i suposen una limitació per atendre bé la demanda creixent.

Efi ciència: (p)

Quan es compara la càrrega de treball amb els recursos disponibles, el resultat és bo. Tant els delictes i faltes resolts, i les detencions per cada mosso/a, com els delictes i faltes re-solts per cada milió d’euros de pressupost tenen evolucions positives.

Nota metodològica: El criteri per a establir el color del semàfor és el següent; es compara el valor d’un indicador indesitjable de l’any actual amb la mitjana dels últims tres anys. Si baixa, la cara està contenta; si es manté igual o creix fi ns un 10%, la cara es neutra i si creix més d’un 10%, la cara està enfadada.

Si l’indicador és positiu o desitjable, funciona en sentit invers. Quan un indicador combina subindicadors diferents, es fa una valoració de conjunt. En el cas de la delinqüència organitzada i de coll blanc, es fa una valoració conjunta i subjectiva dels informes consultats.

Nota: Podeu trobar més informació sobre el Risc d’inseguretat ciutadana i altres riscos a la secció d’Indicadors del risc del www.seguretat.org


Accidents amb baixa-lleus 4,47 % de variació de l’índex d’incidència 2006-2007

Accidents amb baixa-greus 11,79 % de variació de l’índex d’incidència 2006-2007

Accidents amb baixa-mortals 24,81 % de variació de l’índex d’incidència 2006-2007

Malalties professionals -37,5 % de variació de l’índex d’incidència 2006-2007

Nota: Podeu trobar més informació sobre el Risc laboral i altres riscos a la secció d’Indicadors del risc de www.seguretat.org

Semàfor del risc laboral

Nota metodològica: La idea del Semàfor en seguretat i salut laborals és veure l’evolució de l’any en curs a l’Observatori respecte l’anterior, dels indicadors més fi ables i representatius que ara per ara, amb la informació disponible són els índexs d’incidència. Qualsevol variació en ± 5% en els accidents es considera zona ambre. Un augment per sobre d’aquest 5% se-ria zona vermella i qualsevol disminució per sota es considera verda.

Pel que fa a les malalties professionals, qualsevol disminució en el percentatge de variació es considera vermell doncs, és àmpliament acceptat que hi ha una infradeclaració de les ma-lalties professionals que alguns estudis xifren en que només s’està declarant entre el 10 i el 20% de les que realment hi ha, per tant qualsevol disminució va en detriment de l’objectiu de fer afl orar les que ara no s’estan comunicant per la via laboral i s’estan atenent en la xarxa sanitària com a malaltia comuna.


Semàfor del risc d’inseguretat a la xarxa

Seguretat a la xarxa

Si bé és veritat que els tipus d’atacs, els atacants, els mitjans de protecció i els defensors han evolucionat de forma paral·lela en complexitat, capacitat i nombre, les dades que refl ectei-xen les estadístiques indiquen que el nombre d’usuaris no conscienciats segueix augmentant més ràpidament que els disposats a defensar-se. És per aquest motiu que han augmentat ininterrompudament les pèrdues degudes a frau a Internet, extorsions, robatori d’identitat o contaminació d’ordinadors.

Nota: Podeu trobar més informació sobre el Risc d’inseguretat a la xarxa i altres riscos a la secció d’Indicadors del risc del www.seguretat.org

La incidència de la crisi sobre - IDES | Institut …...Josep Maria Renau La seguretat i el...

Documents

Transcript of La incidència de la crisi sobre - IDES | Institut …...Josep Maria Renau La seguretat i el...