Post on 03-Feb-2018
La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i Egipte
Les primeres civilitzacions
L’escriptura
Una societat complexa
Desenvolupament d’una cosmogonia pròpia (religió)
Divisió de la societat en classes socials
Divisió del treball (religiós, polític, artesà, comercial...)
Desenvolupament de la ciència, la tècnica i l’astronomia.
Desenvolupament de la medicina (cirurgia)
Noves tècniques arquitectòniques, hidràuliques.
Creació de xarxes diplomàtiques i tractats polítics.
3.1 Marc Geogràfic
Egipte: entre el desert i el Nil
El desert
El Nil
El Baix Egipte: una vall fèrtil
L’Alt Egipte: una terra àrida
3.2 Aprofitament de l’aigua
Fases de les crescudes del Nil
La crescuda del Nil
El riu Nil creix degut a les pluges que cauen a la seva capçalera
La crescuda té lloc entre juny i setembre
A l’octubre es retiren les aigües, deixant sediments que fertilitzen la terra i la fan apte per l’agricultura
De febrer a juny és l’època de la collita.
El Nil: eix central de la civilització egípcia
El Nil com a principal via de comunicació i de comerç.
Construcció d’obres d'enginyeria com dics i canals per controlar les crescudes.
Al voltant del riu es concentra la major part de la població.
Construcció de grans ciutats com Memfis i Tebes
El Nil és considerat el riu més llarg del planeta.
Des de les seves fonts recorre 6.650 km abans no desemboca a la Mediterrània.
Aquesta distància és superior a la que existeix entre Barcelona i Nova York
El Nil té dos afluents principals: el Nil Blanc i el Nil Blau.
3.3 Els avenços tècnics
Desenvolupament del càlcul i la geometria
Creació de sistemes de comptabilitat
Noves tècniques de construcció i hidràuliques
Establiment d’un calendari per a preveure les crescudes del riu.
El calendari
• Està considerat el primer calendari solar.
• Divideix l’any en 365 dies, repartits en dotze mesos de 30 dies, més 5 dies complementaris.
• El calendari egipci comença el dia 15 de juny.
• L’any es divideix en tres grans períodes: inundació, plantació i collita, de 4 mesos cada un.
4.1 L’estat egipci
• El Faraó
• Els privilegiats (noblesa)
• El poble
La societat egípcia estava
organitzada i dividida en tres grans
estaments:
El Faraó
Tenia el poder absolut
Simbolitzava la unitat del país i
Era propietari de totes les terres
La seva autoritat era incontestable
Garantia l’ordre i la justícia (poder judicial)
Controlava la irrigació i el comerç exterior (poder econòmic)
Era el cap suprem de l’exèrcit (poder militar)
Era considerat com un déu (poder religiós)
Els privilegiats
Alts funcionaris
Sacerdots
Escribes
Alts funcionaris
Eren la noblesa de l’Antic Egipte. Posseïen grans
territoris i moltes riqueses:
• Governadors: s’encarregaven de dirigir els territoris del regne.
• Caps de l’exèrcit: protegien al Faraó i el territori
• Sacerdots: dirigien els ritus religiosos, practicaven la ciència, dominaven l’escriptura i administraven les terres del temple
• Escribes: S’encarregaven de calcular els impostos, d’organitzar l’exèrcit, de transcriure les ordres del Faraó i de dirigir les obres públiques
El poble egipci
Pagesos
Artesans
Mercaders
Esclaus
Els pagesos
Eren homes lliures tot i que estaven lligats a la terra.
Les terres pertanyien al Faraó, als nobles o als temples.
Havien de lliurar una part de la collita als funcionaris com a pagament, un “impost”.
Estaven obligats a treballar gratuïtament en la construcció de les grans obres públiques (piràmides, temples, dics...)
Els oficis
Els excedents agrícoles van permetre un alt grau de desenvolupament social i cultural.
Van aparèixer una gran diversitat d’oficis per a satisfer les noves necessitats.
Es produeix una complexificació de la societat i una divisió del treball important.
Els principals oficis eren: tèxtil, orfebreria, treball de la pedra, dels metalls, del cuir, de la fusta, la ceràmica...
Les etapes de l’antic Egipte
• L’imperi Antic (2686-2160 ane)
• L’Imperi Mitjà (2050-1650 ane)
• L’Imperi Nou (1550-1069 ane)
• Època Tardana (684-30 ane)
La història
de l’Antic Egipte té quatre grans
etapes:
Extensió territorial