Post on 07-Aug-2020
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
LA SEGONA REPÚBLICA
El 14 d’abril de 1931 es proclamava, a l’Estat Espanyol, la Segona República,
després que el monarca Alfons XIII abandoni el país per emigrar a Itàlia. Amb
la proclamació de la nou règim democràtic, es va redactar una nova
Constitució, el 9 de desembre de 1931, que marcava una separació, fins
aleshores inexistent, entre l’Església i l’Estat, i, a més, acceptava les
autonomies regionals (amb l’aprovació dels Estatuts d’Autonomia de Catalunya,
el 9 de setembre 1932, Euskadi, octubre de 1936, i Galícia, 1 de febrer de
1938).
Podem dividir la Segona República en tres fases molt clares:
1931-1933 com a Bienni Reformador, on el nou govern de la República
va aplicar un gran nombre de reformes, com millores dels drets laborals,
una reforma de l’exèrcit, la creació d’una llei per al divorci, la
secularització dels cementiris (fer els cementiris llocs públics i no
eclesiàstics), la dissolució de la Companyia de Jesús, la construcció de
noves escoles (amb un canvi de la llei d’educació, deixant de segregar
les classes per qüestió de sexe), etc. Totes aquestes reformes van ser
fortament criticades per partits d’ideologia de dretes, així com per
l’església i l’exèrcit, sense rebre gran suport de les classes obreres.
Aquest Govern, a més, va haver de fer front a algun intent d’aixecament
militar.
1933-1936 com a Bienni Negre, on el nou Govern de la República està
format per formacions polítiques de dretes. Durant aquest bienni, el nou
Govern paralitza totes les reformes fetes durant el primer bienni. A més,
aquest govern ha de fer front a l’aixecament dels minaires asturians, així
com a la revolta, coneguda com a Fets d’Octubre, que hi va haver a
Catalunya (en la que l’Estatut d’Autonomia va ser suspès, i els
representants del Govern de la Generalitat van ser empresonats després
que Lluís Companys proclamés l’Estat Català dins d’una República
Federal Espanyola).
1936-1939 com a Govern del Front Popular, on els partits d’esquerres
recuperen el Govern, i reinicien les reformes començades al 1931.
Aquest és el Govern que va haver de gestionar tota la Guerra Civil
després de l’ intent, mig frustrat, de Cop d’Estat per part de sectors
conservadors de l’exèrcit.
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
INICI DE LA GUERRA
El 19 de Juliol de 1936, dos dies després que hagués passat amb les tropes del
Marroc, es va produir l’aixecament militar a Catalunya. Aquesta revolta va ser
aturada gràcies a les forces d’ordre públic i a grups de les diferents milícies
populars (formades per militants de diferents partits polítics i sindicats, així com
voluntaris).
Malgrat que a Catalunya, com en altres regions espanyoles, l’aixecament va
poder ser aturat, aquest va triomfar en altres parts del territori, i d’aquesta
manera, va començar la Guerra Civil Espanyola.
El Govern de la República, veient l’alçament militar, va firmar uns decrets
dissolent totes les unitats de l’Exèrcit que van prendre part de la revolta, i el
llicenciament de totes les tropes els caps de les quals s’haguessin posat en
contra de la legalitat republicana. Aquesta decisió del Govern va deixar, a
l’estat, pràcticament sense efectius de l’exèrcit. A més, la majoria de caps de
l’exèrcit que s’havien revoltat van ser executats per les milícies populars.
La desaparició de l’exèrcit, junt amb un augment de la població civil armada,
van provocar un col·lapse total de l’administració pública, que va ser
substituïda, durant un breu període de confusió, pels comitès de barri, locals i
comarcals, formats per gent civil fortament armada.
Durant aquests dies, les presons de Catalunya van ser obertes, deixant en
llibertat els presos que hi havia (la majoria eren delinqüents comuns) per
omplir-les de persones de dretes, religiosos, militars, gent de missa, etc (la
totalitat eren detinguts per les seves idees i creences). Aquesta repressió es va
fer utilitzant els mètodes legals que existien. No obstant això, unes 8500
persones van ser assassinades pels “incontrolats” que actuaven pel seu
compte. La Generalitat va intentar evitar aquestes matances, així com la
destrucció d’edificis religioso, arxius, biblioteques i de tresors religiosos tot
donant passaports i protegint la sortida de milers de persones, i emprant els
edificis religiosos per evitar-ne la seva destrucció. En certs pobles i ciutats, a
més, els comitès locals també van aconseguir salvar alguns edificis, com la
catedral de Girona, la Seu d’Urgell, la de Tarragona, etc. No obstant això, la
pràctica religiosa es va veure reduïda a la clandestinitat, fent que l’opinió
catòlica catalana s’acostés al franquisme.
Per intentar reconduir aquesta situació de gran desordre, el 20 de juliol del 36
el President Companys es va reunir amb els dirigents sindicals per intentar
arribar a un acord. Primer els va admetre el mèrit de la victòria enfront de
l’exèrcit revoltat, i es va disculpar per les repressions que aquestes
organitzacions haguessin pogut sofrir en el passat. A més, també els va oferir
el poder (sabent que no el podien acceptar) i els va proposar de crear un
Comitè Central de Milícies Antifeixistes, organisme que va ser acceptat per la
CNT-FAI. El 27 de Novembre del 1936, quan la CNT-FAI va decidir entrar a
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
formar part del Govern, es va dissoldre el Comitè Central de Milícies
Antifeixistes instaurant, altra vegada, el poder del Govern de la Generalitat. En
aquest acord, la Generalitat de Catalunya va passar a estar formada per tres
representants de la CNT, dos de la FAI, tres d’Esquerra Republicana de
Catalunya (ERC), tres de UGT i un per Acció Catalana Republicana, Unió de
Rabassaires, PSUC i POUM.
A més, des d’un primer moment del principi de la Guerra Civil, diferents grups
de milícies(voluntaris), van anar a lluitar a l’Aragó, amb la idea de recuperar
Saragossa. Totes aquestes columnes estaven formades per voluntaris que
volien lluitar contra el feixisme, i d’altres ansiosos per utilitzar les armes preses.
Aquests grups, sense formació militar, estaven assessorats per algun cap
militar, i van aconseguir les primeres victòries al camp de batalla.
Un cop la Generalitat va prendre altra cop el control de la situació, va intentar
regularitzar totes les col·lectivitzacions d’empreses que els comitès havien fet,
així com intentar investigar i perseguir judicialment, tots aquells assassinats
que els revolucionaris havien perpetrat sense un judici legal.
Durant la Guerra, les grans divergències ideològiques de totes les forces
polítiques que actuaven a Catalunya (anarquistes, comunistes i socialistes),
van esclatar el 3 de maig de 1937, donant pas als coneguts “Fets de Maig”,
creant una Guerra dins la Guerra, on grups comunistes es van enfrontar a la
Generalitat, alhora que la CNT es va enfrontar amb el POUM. Aquests fets van
tenir cabuda a Barcelona i van durar una setmana, deixant prop de 280 morts.
Un cop els fets de Maig es van controlar, es va formar un nou Consell de la
Generalitat, que va durar fins a la fi de la Guerra, on la CNT deixava de tenir-hi
representació.
VIC
Des de les eleccions de 1934, Vic tenia un ajuntament format, bàsicament, per
membres d’Unió Ciutadana, un partit que formava part de la Lliga Catalana
(d’ideologia de dretes). Aquest ajuntament va operar a al ciutat fins al 20 de
Juliol de 1936. En aquella data tots els membres d’aquest partit van dimitir,
deixant, altra vegada, l’ajuntament en mans d’Esquerra Republicana.
Durant els anys de la Guerra, com la resta de poblacions catalanes i
espanyoles que restaven sota la zona republicana, aquesta ciutat va viure un
gran trasbals.
Molta gent de Vic va ser assassinada, al principi de la guerra, per la seva
ideologia (de dretes) o per formar part del clero. Molts edificis van ser
confiscats i, a mesura que la guerra anava avançant, un gran nombre de
soldats i de forces d’ordre públic es van anar instal·lant a Vic. A més, la ciutat
va haver d’organitzar l’acollida a un gran nombre de refugiats que van anar
arribant a la ciutat a mesura que la guerra anava avançant. Un dels grans
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
problemes que va tenir l’ajuntament, va ser el d’intentar repartir l’aliment, cada
vegada més escàs, a una població cada vegada més nombrosa.
La Guerra anava avançant, i la primera línea de front era, cada vegada, més a
prop de la ciutat, fins que el dia 1 de febrer de 1939 les tropes Franquistes,
comandades pel General Franco, van ocupar la ciutat, trobant-se poca
resistència per part de l’exèrcit republicà.
Des de COOLTUR us volem proposar un recorregut per Vic per descobrir
els anys de la Guerra, així com la presa de Vic per les tropes colpistes
comandades pel General Franco, iniciant-se, d’aquesta manera, la
dictadura Franquista en aquesta ciutat.
Plaça Major
Ajuntament
Començarem la nostra ruta davant de
l’Ajuntament de Vic. Per a poder fer
una explicació una miqueta més
amena i acurada, hem cregut
necessari subdividir l’explicació en
diferents aparats, ja que el tema a
tractar té una complexitat molt gran, i
sense els diferents apartats, creiem
que es podrien desdibuixar les
diferents explicacions, cosa que ens
portaria a tenir una visió més confusa d’aquest període.
1. La formació de l’Ajuntament de Vic
Des de les eleccions de 1934, l’ajuntament de Vic comptava amb un Govern
d’Unió Ciutadana, un partit que formava part de la Lliga Catalana, formació
política de dretes. Amb l’esclat de la Guerra, per això, el Govern municipal es
va reunir, el 20 de Juliol de 1936, al despatx de l’alcalde per a celebrar una
sessió extraordinària en la que tots els membres d’Unió Ciutadana van
renunciar al càrrec que ocupaven, deixant el govern municipal en mans de les
formacions polítiques que eren afines al Front Popular. Amb aquesta sessió,
doncs, Esquerra Republicana recuperava l’alcaldia de Vic. S’ha de dir que
l’Ajuntament vigatà es va avançar al Govern de la Generalitat, doncs el 22 de
Juliol la Generalitat decretava que tots els representants municipals de
Catalunya havien de ser afins al Front Popular.
No obstant això, durant els primers mesos de la Guerra Civil, a Vic, igual que
en tota la resta de poblacions catalanes, hi va haver una dualitat de poders
entre els ajuntaments i els Comitès locals Antifeixistes. En el cas de Vic,
aquest comitè es va constituir el 19 de Juliol de 1936 i va perdurar fins a la
seva dissolució el 12 d’octubre de 1936, quan la Generalitat de Catalunya, junt
amb la CNT, van arribar a un acord de crear governs de contenció popular en
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
contra de la Guerra. Aquests governs, havien de tenir un nombre de
representants per a totes les organitzacions afines al Front Popular (el nombre
de representants de cada formació anava marcat pel seu pes territorial). En el
cas de Vic, el nou consistori s’havia de formar el 14 d’octubre, però com que la
CNT es va negar a formar part d’un govern on hi haguessin representants
d’Acció Catalana (partit que els anarquistes consideraven burgès), el nou
ajuntament no es va formar fins el 19 d’octubre, sense la presència, en el cas
de Vic, del partit d’Acció Catalana.
Així dons, el nou govern municipal va estar format per 6 representants
d’Esquerra Republicana per Catalunya (ERC), 6 representants de la
Confederació Nacional del Treball (CNT), 4 representants de la Unió General
de Treballadors (UGT), 2 representants de la Unió de Rabassaires (UR), 2
representants del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), i els 2
representants que els tocava a Acció Catalana van ser repartits entre la CNT i
el POUM.
2. Els Primers dies de Guerra. Mobilitat i morts
Després de l’inici de la Guerra hi va haver un període de gran incertesa. De fet,
grups de milicians van construir un seguit de barricades i parapets a les
entrades de la ciutat per intentar evitar una possible entrada de l’exèrcit a la
ciutat de Vic. Totes aquestes barricades es van mantenir fins a finals d’octubre.
En la destrucció d’elements religiosos, totes les milícies van obligar a tots els
habitants de Vic a portar tots els elements religiosos que tenien a les seves
cases a la plaça Major per a ser cremades, sota amenaça d’escorcolls. Molts
habitants per a estalviar-se el camí fins a la plaça, van fer fogueres alternatives
en diferents punts de Vic, però cal destacar que a la Plaça Major s’hi va crear
una gran foguera amb tots aquests elements. Alguns botiguers de Vic, que
venien estampes religioses, sota aquesta ordenança, es van veure obligats a
llogar camions per a poder transportar tots els elements religiosos que tenien a
les seves botigues.
Els primers dies de Guerra, les empreses van restar tancades fins que el
comitè va donar les directius de reobrir tots els establiments. A més, algunes de
les empreses que hi havia a Vic van ser confiscades per comitès de
treballadors, on, en alguns casos, els antics propietaris se’ls permetia continuar
treballant com un empleat més.
A més, durant els primers dies, tal i com veurem més endavant, es van cremar
un gran nombre d’esglésies, i moltes persones, sobretot religioses o d’ideologia
de dretes, van ser assassinades. Vic no en va ser una excepció, i durant els
primers mesos de la Guerra Civil un gran nombre de persones van ser
assassinades per la seva ideologia, sense que aquests haguessin rebut un
judici previ. Hi va haver, doncs, una gran persecució ideològica. Tots aquests
morts van ser coneguts com els morts de carreteres, on els cadàvers de la
gent assassinada solien ser trobats a les cunetes de les carreteres (val a dir
que no només el bàndol republicà va perseguir i matar a persones de l’església
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
catòlica, sinó que l’exèrcit Franquista també va torturar i matar a un gran
nombre de clergues). A conseqüència d’aquestes persecucions, molta gent
religiosa o d’ideologia de dretes va amagar-se per a no ser ajusticiats per grups
de gent exaltada. Durant aquests primers mesos, a més, moltes de les cases
de gent religiosa o d’ideologia de dretes van ser registrades per les milícies de
Vic, que requisaven tot allò que creien oportú. Un cop la situació es va
estabilitzar, des de la Generalitat, com dels diferents municipis, es van
començar a investigar, detenir i jutjar a molts dels autors d’aquests assassinats.
Un altre aspecte a destacar, es que un cop iniciada la Guerra Civil, i fins al
mes d’octubre de 1936, tothom que volgués circular havia de tenir un passi que
expedien des del comitè local. Si no es tenia aquest passi, la gent podia ser
detinguda.
3. Els fets de Maig de 1937
Les diferencies ideològiques de les diferents formacions polítiques i sindicals
que formaven part dels diferents governs, tant en àmbit municipal, com en
àmbit nacional, va fer que des d’un primer moment hi haguessin certes tensions
entre totes aquestes organitzacions.
Totes aquestes tensions van culminar amb els coneguts Fets de Maig de 1937,
on la lluita pel control de les diferents institucions va fer que s’enfrontessin
grups comunistes contra la Generalitat de Catalunya, així com lluites entre la
CNT i el POUM. Malgrat que el punt àlgic d’aquests fets van ocórrer a
Barcelona, a Vic també es va viure un període de fortes tensions.
En l’esclat d’aquests Fets, a principis del mes de maig, militants de la CNT de
Vic van construir diverses barricades i parapets a les entrades de la ciutat. En
tots aquest punts, militants del sindicat les vigilaven fortament armats. De fet,
diversos afiliats a la CNT van deixar d’anar a treballar per a poder defensar la
seva formació sindical.
En vista d’aquest conflicte, des de l’ajuntament es va intentar, des d’un primer
moment, resoldre el conflicte negociant amb totes les parts. Aquests fets van
tenir una durada d’una setmana, però va comportar certes conseqüències per a
Catalunya.
Un cop passats aquests fets, l’ajuntament va publicar un ban en el que en un
termini de 72 hores tothom que en tingués, havia d’entregar qualsevol tipus
d’arma a l’Ajuntament. A més, a finals del mes de maig i principis del mes de
juny, les forces d’assalt van fer un seguit de registres i de detencions de
persones vinculades als fets de maig, essent, en la majoria dels detinguts,
membres de la CNT.
Com a conseqüència més directe, es va formar, a principis del mes de juliol, un
nou consell municipal que va estar constituït per 14 consellers, ja que la CNT
no va presentar els 6 representants que els corresponia, al·legant que s’havia
fet una persecució en contra de la seva organització. Fins al mes d’octubre del
mateix any, la CNT no va tornar a formar part del consell municipal de Vic.
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
4. Subministraments i Economia
Des d’un primer moment, l’ajuntament de Vic va haver de fer front a la falta de
productes. També va intentar controlar que els preus d’aquests productes per a
no fer-los inaccessibles per als ciutadans, ja que molts pagesos, en vistes de la
creixent escassetat, va anar augmentant els preus de tot el què produïen. A
més, va intentar controlar el tràfic d’aquests productes, intentant evitar que
aquests fossin portats fora de Vic per intentar garantir l’accés a aquests
productes per als vigatans (a mesura que els mesos passaven, més gent de
l’àrea metropolitana de Barcelona anava a Vic per intentar adquirir productes
de primera necessitat, creant la que va ser coneguda com a processó de les
patates, doncs a Barcelona l’escassetat d’aliment va ser més notòria).
En aquest aspecte, ja des de principis de 1937, l’ajuntament va crear targes de
racionament familiar, que eren necessàries per poder comprar qualsevol
producte tant a les botigues com al mercat. També va implementar un mateix
menú per a tots els restaurants. A mesura que els mesos passaven,
l’escassetat es feia més notòria, i es per aquest motiu que l’ajuntament va
intentar, primer, imposar uns preus per a tots els productes disponibles, i, més
endavant, va intentar controlar de forma directa les transaccions d’aquest
productes per a controlar que tothom en pogués rebre una quantitat mínima. A
més, ja al 1938, va ordenar que s’utilitzessin tots els descampats i solars no
construïts de dins la ciutat per a poder-hi cultivar productes, doncs l’escassetat
ja era major. Per a poder garantir que tots els infants poguessin tenir accés als
aliments, es va crear un menjador infantil, subvencionat pel cos de
Carrabiners, el qual servien menjar a tots els infants a un preu de 2 pessetes
per criatura.
Però els aliments no van ser els únics productes que van haver d’intentar
racionar. També ho van haver de fer amb la gasolina i l’electricitat.
En el cas de la gasolina, es va prohibir, ja al 1937, la circulació de vehicles
privats per tal que aquest producte es pogués utilitzar en la guerra.
Pel què fa a l’electricitat, també es va haver de racionar. En aquest aspecte, es
van reincorporar trens de vapor per als trajectes ferroviaris, ja que cada cop hi
havia menys electricitat i aquesta es reservava, sobretot, per a indústries de
guerra.
Cada cop hi havia menys productes, i els preus d’aquests anaven augmentant.
El mercat estava saturat, i la circulació monetària es va veure paralitzada. Per
intentar avivar el mercat econòmic, el mes d’octubre de 1937 es va posar en
circulació el paper-moneda de 10 i 5 pessetes per part de la Generalitat de
Catalunya, ja que aquesta intentava anar recaptant totes les monedes (la
majoria de les quals estaven encunyades amb plata), per a poder comprar
productes de guerra a potències estrangeres.
El problema, es que la moneda emesa tenia un valor massa alt per a poder ser
usat en les transaccions comercials, i es per aquest motiu que l’ajuntament de
Vic, igual que el de la resta de Catalunya, va emetre paper-moneda que només
tenia validesa dins el terme municipal de Vic.
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
5. Accions per la guerra
Un altre aspecte que també va haver de fer front l’Ajuntament de Vic, va ser de
gestionar la defensa de la ciutat de Vic, així com la organització de la guerra.
Pel què fa a la defensa de la ciutat, ja des d’un primer moment l’ajuntament va
prendre accions per a la defensa de Vic. De fet, ja el 26 d’octubre de 1936 es
van fer proves d’una sirena que s’havia instal·lat a la torre/campanar de
l’ajuntament per avisar a la població de possibles bombardejos.
A finals del mateix any, l’ajuntament va emetre un ban en el que es donaven 24
hores per a què tots el propietaris d’immobles de Vic que tinguessin subterrani
una relació escrita de les característiques dels immobles (nombre de plantes,
existència de subterrani, etc) per a poder calcular les condicions defensives de
la ciutat. Un cop calculades les condicions defensives, a finals de 1937 es van
començar a construir diferents refugis antiaeris en diferents immobles de
la ciutat per fer front a un possibles bombardejos. Els bombardejos, per
això, no es van efectuar
fins a finals de 1938 i
principis de 1939, on la
ciutat va ser
bombardejada, quatre
vegades, per l’exèrcit
Franquista, causant
diverses baixes
humanes i innumerables
danys materials.
Respecte a
l’organització de la
Guerra, des de
l’Ajuntament va haver de
fer front a diversos
aspectes.
Des de l’administració hi havia una
forta preocupació per a la formació
dels homes en les pràctiques militars,
doncs des del govern de la república
es va voler crear un exèrcit regular.
És per aquest motiu que ja des del
1936, es van fer un seguit de
pràctiques militars per formar als
homes. Aquestes pràctiques es feien
als diferents camps d’esports que hi
havia a la ciutat, com el del Vic. Però
no només l’ajuntament va organitzar
1 Accions per al front. Fons Sala Relats (Arxiu Comarcal d'Osona)
2Propaganda de la Guerra. Fons Sala Relats (Arxiu Comarcal d'Osona)
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
pràctiques militars, sinó que els diferents partits i sindicats també ho feien per
als seus afiliats, com la UGT, que obligava a tots els seus afiliats a fer
pràctiques militars al mig de la Plaça Major.
També va haver de fer front a la requisa de vehicles per a utilitzar-los per a la
Guerra, que van ser utilitzats per ajudar al front o per traslladar refugiats de
zones que estaven a primera línia de foc.
Un altre dels grans problemes que també va haver de fer front l’Ajuntament va
ser al gran nombre de desertors i fugitius. Ja fos per motius ideològics o per por
a haver d’anar a la guerra, molts homes es van amagar en llocs propers a casa
seva (aquests eren coneguts com emboscats), o van emigrar cap a altres
països o cap a la zona espanyola controlada per Franco. L’administració
pública, des d’un primer moment, va intentar cercar a tots aquests
“desapareguts”. També va penalitzar a les famílies d’aquells que havien anat a
l’Espanya Franquista, tal i com va passar el setembre de 1937, on totes les
famílies que tenien algun membre al sector franquista van ser obligades a
entregar un llit amb tot el seu equipament a l’ajuntament. Com més avançava la
guerra, més esforços es van posar a buscar els fugitius, molts dels quals van
ser localitzats i detinguts.
6. Vic a finals de la Guerra
A mesura que s’anava avançant en la guerra civil, el front de batalla cada cop
estava més a prop de la ciutat de Vic.
En el cas de Vic, com a ciutat central de la Catalunya Central, va veure com la
presència de cossos de l’exèrcit republicà augmentava alhora que aquests
s’instal·laven a la ciutat, utilitzant aquesta com a centre d’operacions. També
s’hi instal·laven diferents hospitals per a atendre als ferits al front de batalla.
Aquest augment substancial de la població va fer que els habitants tinguessin
més dificultats per a poder accedir als subministraments indispensables per a
poder sobreviure, dificultant, d’aquesta manera, la vida de la població civil de la
ciutat.
Plaça Major
La plaça Major de Vic ha estat
centre neuràlgic de la ciutat des
de sempre. En aquest lloc és on
es celebra el famós Mercat de
Vic, i la terra ha estat un element
inamovible, creant l’expressió de
“Terra Plaça”.
Evidentment, durant la guerra
també va ser un punt important
per a tots els ciutadans. Aquesta
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
plaça és on es celebrava el mercat de Vic, que va viure, amb preocupació, les
mancances de la guerra, veient com aquest es feia més petit alhora que
l’escassetat de productes anava augmentant.
També, en aquesta plaça, s’hi van celebrar manifestacions de tot tipus, des de
parlaments del consistori municipal, manifestacions queixant-se de l’augment
dels productes de primera necessitat com la llet, fins a concerts, com el dia que
es van acomiadar als membres de les Brigades Internacionals.
No obstant això, ens agradaria destacar un fet que va ocórrer en aquesta plaça
al principi de la Guerra. Com ja hem explicat, amb l’esclat de la Guerra es va
viure un moviment revolucionari fortament anticlerical i en contra d’ideologies
més conservadores (ideologia de dretes), ja que se’ls acusava del cop d’Estat
al Govern de la Segona República. Aquest moviment revolucionari es va
caracteritzar per la crema d’edificis i de simbologia religiosa per expressar el
seu rebuig a aquesta institució que s’havia posicionat a favor del cop d’Estat.
Es per aquest motiu que, per ordre del comitè de Vic, el 8 de setembre de
1936 es va obligar a totes les famílies i negocis de Vic a portar, a la plaça
Major, tota la simbologia religiosa que tinguessin a les seves cases o
negocis, sota amenaça de ser registrats i executats en cas de no complir
l’ordre. (Alguns comerciants d’imatges religioses van haver de llogar camions
per a poder transportar tots els seus productes). Un cop van tenir tots els
objectes apilats a la plaça es va fer una gran foguera per a cremar-los tots.
Se sap que alguns veïns, per estalviar-se el trajecte fins a la plaça Major, van
fer altres fogueres en diferents carrers.
Dirigim-nos direcció oest tot creuant la plaça
72 m
Casa Joaquim Costa, Casino de Vic i Can Mastrot (o casa Comella)
Moltes cases i locals de Vic van
ser decomissats i utilitzats com a
seus dels partits i sindicats que
estaven adscrits al Front Popular
(front que aglutinava a les
diferents organitzacions
d’esquerres que estaven a favor
del Govern de la República).
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
En aquest cas, sabem que la Casa Joaquim Costa va ser utilitzada pel
PSUC, el Casino de Vic per la CNT-
FAI, el POUM i ERC, i Can Mastrot o
Casa Comella per les comissions dels
oficis col·lectivitzats com els Fusters i
ebenistes. Altres oficis col·lectivitzats
van instal·lar els seus locals en altres
edificis de Vic, com el de Manyans,
electricistes i llauners que es van
instal·lar a l’antic col·legi de Sant
Josep, el de Paletes i manobres que
va estar a l’antiga parròquia del
Carme, el de Pintors i
emblanquinadors que es va instal·lar
als baixos de l’antic edificis que
ocupava les Joventuts Catòliques,
el de Barbers i perruqueres van
ocupar diferents edificis de la
rambla del Carme, la Rambla de
l’Hospital, la Plaça de les Garses i el
Passeig.
Baixem pel Carrer Verdaguer fins arribar a Rambla Hospital
60 m
Girem a l’esquerra i baixem per Rambla Hospital
103m
Casa Abadal
Com hem vist abans, molts edificis de
Vic van ser ocupats per a instal·lar-hi les
seus dels diferents partits i sindicats que
estaven al Front Popular. Així mateix,
l’ajuntament també va instal·lar diferents
delegacions en diferents edificis de la
ciutat, desconcentrant tota la activitat
consistorial de l’ajuntament. En aquest
cas, en aquest edifici va ser on es va
4 Seu Estat Català. Fons Sala Relats (Arxiu Comarcal d'Osona)
3Seu del PSUC a la Plaça Major. Fons Sala Relats (Arxiu Comarcal d'Osona)
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
instal·lar la delegació de cultura de
l’Ajuntament de Vic durant els anys de guerra,
així com la conselleria d’Ordre Públic.
Fem mitja volta i pugem per Rambla Hospital
direcció nord
103 m
Creuem el Carrer Verdaguer i continuem, direcció
nord, per Rambla del Carme
95 m
Continuem per Rambla del Carme
40 m
Girem a l’esquerra i continuem, direcció nord-oest,
per Carrer de Pare Coll fins al final
283 m
A l’esquerra hi ha el Convent del Pare Coll
Convent del Pare Coll
Com tots sabem, la guerra és un
conflicte bèl·lic que porta un gran
nombre de conseqüències, com
les morts que produeix o la
destrucció de zones habitades.
Una altra conseqüència directe
d’una guerra és el gran nombre de
refugiats que aquesta crea. Molta
gent intenta fugir per poder salvar
la vida, deixant-ho tot per poder
arribar en una zona en la que la seva seguretat no estigui en perill.
Dins dels refugiats en podríem distingir dos grups. Els que fugen per por a les
represàlies de la rereguarda i els que fugen de zones properes als camps de
batalla.
Molts ciutadans de Vic, sobretot gent pertanyent al clero o a famílies de dretes,
van fugir al principi de la guerra per por a represàlies per part dels grups més
radicals. També van ser refugiats totes aquelles persones que van fugir per no
haver de lluitar en una guerra que no volien o, senzillament, que no volien lluitar
al costat del bàndol republicà ja que se sentien més identificats amb el
moviment “franquista”. Molts d’aquests es van amagar en altres poblacions
catalanes a on hi tenien familiars i/o coneguts i on aquests podien passar
desapercebuts, doncs la gent no els reconeixeria. Així mateix, molts d’altres
van emigrar a França o es van traslladar a zones ocupades per l’Exèrcit
Franquista.
Malgrat que molts ciutadans de Vic van fugir, la ciutat també va acollir a molts
refugiats que fugien de la primera línia de foc, o de zones ocupades per
l’exèrcit Franquista. Molts dels refugiats de Guerra arribaven a Vic a través del
5 Seu Sindicat Agricola. Fons Sala Relats (Arxiu Comarcal d'Osona)
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
tren, i, un cop arribats a aquesta ciutat, eren ubicats en diferents edificis de la
ciutat, o en altres poblacions de la comarca d’Osona.
Tot i que més endavant veurem d’altres, un dels edificis utilitzats per a acollir-
hi refugiats va ser el convent del Pare Coll. Segurament, els primers
refugiats que van ocupar aquest edifici van ser les 210 persones que el dia 26
de desembre de 1936 van arribar en tren procedents de les Balears.
A mesura que anava avançant la guerra, el nombre de refugiats anava
augmentant. L’Ajuntament anava ubicant aquests refugiats en diferents edificis,
i, quan un edifici ja estava ple, se n’utilitzava un altre. A finals de la Guerra,
molts d’aquests refugiats van ser ubicats en cases particulars, sobretot en
cases de famílies que eren considerades de dretes.
L’Ajuntament va haver de fer front, doncs, a l’arribada, cada vegada més gran,
de gent que fugia de la guerra. Des del consistori se’ls donava un emplaçament
per a poder viure, alhora que també se’ls proporcionava una tarja de
racionament per a poder sobreviure.
Tot i que pugui semblar una utopia si ho comparem amb l’actualitat, l’acolliment
dels refugiats no va ser molt traumàtica per a la població, doncs tothom estava
patint les conseqüències de la guerra i l’empatia era gran.
Al final del carrer Pare Coll girem a l’esquerra i continuem per Ronda Francesc
Camprodon
225 m
Continuem per Ronda Francesc Camprodon
65m
Plaça del Mil·lenari
Com hem vist al Pare Coll, l’arribada
de refugiats no va parar durant tota la
guerra. Cada cop que un edifici estava
ple, se’n destinava un altre per a
poder-hi ubicar els refugiats que
anaven arribant.
Un dels emplaçament utilitzats al 1938
per a ubicar-hi refugiats va ser
l’antiga Plaça de Braus de la ciutat,
una plaça que ja no existeix, però que
estava situada just a on actualment hi ha l’edifici de la Plaça del Mil·lenari, que
encara conserva, en certa manera, una forma semicircular.
Girem a l’esquerra i baixem per Carrer del Bisbe Morgades
136m
Creuem el carrer de l’Arquebisbe Alemany i continuem per carrer del Bisbe
Morgades
113m
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
Girem a l’esquerra i pugem per Carrer Verdaguer
59m
Teatre Vigatà
Un dels punts clau de Vic durant la
Guerra va ser el Teatre Vigatà.
Podríem dir que en aquest edifici
va ser on va començar la Guerra a
Vic.
En aquest teatre, els dies 19 i 20
de juliol de 1936 és on es van
celebrar les dues assemblees
que van marcar l’inici de la
Guerra a Vic. Concretament, el 19
de juliol es van reunir en aquest teatre tots els partits i sindicats afiliats al Front
Popular, els quals van crear el comitè d’Enllaç Antifeixista. Aquest comitè,
que va regir la vida de Vic durant els primers
mesos de Guerra, va ser liderat pel representant
de la CNT-FAI, Francesc Freixenet, que va
decretar vaga general a tota la ciutat. Com ja
hem vist anteriorment, el comitè tenia autoritat
per damunt de la resta d’autoritats vigents, com
el mateix ajuntament.
El principi de la guerra va comportar un fort
moviment anticlerical i en contra de la gent i
famílies d’ideologia de dretes. En moltes
poblacions catalanes ja s’havien començat a
cremar edificis religiosos, i es per aquest motiu
que el comitè Antifeixista es va reunir el dia 20
de juliol al mateix teatre per a poder tractar el
tema. En finalitzar l’assemblea, el comitè de Vic
havia decidit crear una comissió per visitar tots els convents de la ciutat i
controlar-ne la vida interior per tal d’intentar evitar possibles perills. Tot i això,
des del comitè vigatà no es va poder evitar la crema d’esglésies a la ciutat, tal i
com veurem més endavant.
El comitè va funcionar fins al mes d’Octubre de 1936, dissolent-se amb un
acte que es va celebrar en aquest mateix teatre.
Durant tota la Guerra, en aquest teatre s’hi van realitzar diferents actes
propagandístics per part de les diferents organitzacions del Front Popular.
Entre aquests actes, podem destacar parlaments oficials de membres del
Govern de la Generalitat, actes d’homenatge a la URSS, així com concerts per
a recaptar fons per a l’Hospital de Sang, per a la Guerra, per als refugiats i per
a la canalla.
6 Teatre Vigatà durant la decada de
1930. Fons Sala Relats (Arxiu Comarcal d'Osona)
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
També s’hi van dur a terme diferents assemblees per organitzar la població
enfront al conflicte bèl·lic, com reunions per a la construcció del camp d’Aviació,
o assemblees per informar a tots els homes sobre la instrucció militar que
havien de rebre.
Fem mitja volta i baixem per carrer Verdaguer direcció oest
59m
Girem a l’esquerra i baixem per carrer del Bisbe Morgades
194m
Parc de Can Forcada
Actualment l’edifici ja no existeix,
i per recordar-lo, es va crear
aquest parc amb el seu nom.
Segons els vigatans, en aquest
lloc hi havia el segon temple
romà de Vic, doncs l’edifici tenia
una aparença a l’edifici que en
diuen Temple Romà.
A mesura que la Guerra anava
avançant, a Vic hi havia cada
vegada més refugiats alhora que
la ciutat estava cada cop més militaritzada, doncs diferents cossos tant de
l’exèrcit com d’ordre públic s’havien establert aquí.
En aquest edifici, concretament, va ser on al 1938 s’hi va instal·lar les
dependències de l’Exèrcit Popular per poder operar totes les seves unitats
des d’aquí.
Acabem d’arribar fins al final del carrer del Bisbe Morgades
85m
Girem a la dreta i pugem per carrer del Doctor Junyent fins arribar a una
rotonda
181 m
Creuem l’Avinguda dels Països Catalans i continuem, recte, per carrer de
l’Historiador R. D’Abadal
230 m
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
El Sucre
Es sabut que tota guerra comporta
un gran nombre d’indústria
relacionada directament amb la
guerra per a poder-hi construir
vehicles, armament, munició,
uniformes, etc.
Moltes empreses catalanes van
veure la seva activitat paralitzada
per començar a produir material de
guerra, per abastir a l’exèrcit que estava lluitant aferrissadament al camp de
batalla.
En el cas de Vic, sabem de dues indústries de Guerra. Una va ser la fàbrica
Busquets, de la qual en desconeixem la seva ubicació exacta, i que,
segons sembla, s’hi fabricaven bombes de mà. L’altre indústria, es va
instal·lar, a finals de 1937, a la fàbrica del Sucre. En aquesta fàbrica s’hi va
ubicar una empresa per al muntatge d’avions de guerra. Les seves dimensions
i la seva ubicació la van fer ideal per aquest objectiu, ja que, com veurem més
endavant, no molt lluny d’aquest edifici s’hi estava construint el Camp d’Aviació.
La instal·lació d’aquesta indústria va comportar la nouvinguda de molts
forasters que treballaven en aquesta fàbrica, els quals hem de pensar que eren
mecànics, i enginyers aeroespacials.
S’ha de dir, que els treballadors d’aquestes indústries de guerra tenien certs
avantatges respecte a la resta de la població. Com que treballaven en un sector
clau per fer front a l’exèrcit Franquista, els treballadors tenien garantida una
quantitat d’aliment més gran que la resta de població, ja que s’havia d’intentar
que aquests es centressin en les seves respectives feines. No obstant això, tots
aquests treballadors no gaudien de caps de setmana, ja que no es podia de
parar la producció per al front.
Tant aquestes dues indústries, com la central elèctrica que hi havia a Vic, van
ser un objectiu militar per part de l’exèrcit Franquista des d’un primer moment.
De fet, aquestes tres instal·lacions van ser objectiu dels diferents bombardejos
que va patir la ciutat de Vic durant la Guerra.
Girem a l’esquerra i baixem pel carrer de la Llotja
79m
Creuem l’Avinguda del Mercat i continuem, direcció sud, pel carrer de la Llotja
fins al final
257 m
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
Camp d’Aviació
Ja des de 1936, la Generalitat de
Catalunya va preveure un seguit
d’accions per fer front a la Guerra,
com la creació de camps d’aviació a
tot el territori català per a establir-hi
diferents bases de l’aviació de l’exèrcit
republicà.
Un dels llocs amb més potencial,
gràcies a la seva orografia, per a construir-hi camps d’aviació va ser al Plana
de Vic. De fet, són coneguts els camps d’aviació que hi va haver a Santa
Eugènia de Berga, a Tona-Balenyà, o a Sant Julià de Vilatorta. Un altre dels
camps que es van construir va ser el de Vic.
Aquest camp es va començar a construir el 1936, i estava ubicat entre l’actual
casa del Griell i el Remei. Moltes persones desocupades van ser destinades a
treballar en la construcció del camp d’aviació de forma permanent, creant una
brigada d’unes 60-70 persones, però per a la seva construcció també s’hi feia
anar, en dies concrets, als treballadors de les diferents empreses que hi havia a
Vic.
La intenció del govern era que fos una construcció ràpida per a tenir, com més
aviat millor, el camp operatiu. Malgrat el desig del govern, la seva construcció
va ser més lenta del previst.
Ja a l’abril de 1937 hi van començar a aterrar avions, i en podem destacar
l’aterratge d’Indalecio Prieto, un dels líders del PSOE, que va fer una visita
d’incògnit a la ciutat de Vic. A part d’Indalecio Prieto, també hi van aterrar
Azaña i altres ministres del Govern Republicà, així com molts Consellers de la
Generalitat Catalana, els quals es reunien a la casa de les Heures, que estava
just al costat del camp.
Ja al 1938 s’hi van destinar entre 12 i 14 bombarders, els quals es van
utilitzar per a les pràctiques dels pilots de l’exèrcit republicà. Amb
aquestes pràctiques, l’exèrcit va fer desallotjar moltes cases de pagès que es
trobaven al voltant del camp d’aviació, ja que volien evitar que la gent pogués
veure, exactament, quines feines es realitzaven en aquest camp.
Tots els pilots que van arribar a Vic van ser allotjats als col·legis que hi
havia entre el prat de la Riera i el pont de la Calla.
Aquest camp d’aviació va ser un objectiu militar per part de l’Exèrcit Franquista
des de 1937. Es conserven informes que ens descriuen com aquest camp
comptava amb uns subterranis de ciment armat, així com un dipòsit de gasolina
situat a la casa i antiga capella de Sant Llorenç. De fet, alguns dels
bombardejos que va patir Vic, van ser destinats a intentar destruir aquest camp
d’aviació per a dificultar a l’exèrcit República les seves accions.
Continuem pel mateix carrer, direcció est, tot passant pel costat del Parc de
l’Horta Nova fins arribar a una rotonda
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
181m
Creuem l’Avinguda dels Països Catalans i baixem pel Passeig de Pep Ventura
93 m
Creuem el pont del Remei
101 m
Girem a l’esquerra i pugem per la carrer Carretera de la Guixa fins al final
301m
Girem a la dreta pel Passeig de la Generalitat fins a veure el convent del Sagrat
Cor a la nostra esquerra
25 m
Convent Sagrat Cor
Aquest convent va ser ràpidament
abandonat pels seus habitants, que
van fugir temorosos per la seva
vida, i va ser reocupat des d’un
primer moment.
Ja a finals de 1936, aquest edifici
va ser utilitzat per a les Milícies
de Vic i de la comarca, els quals
intentaven mobilitzar a diferents
voluntaris per poder anar al Front.
L’ocupació d’aquest edifici, per part de les Milícies no va durar molt de temps,
ja que des del mes de juny de 1937, com a conseqüència dels fets de Maig del
1937, s’hi va instal·lar el cos dels guàrdies d’Assalt. El govern va intentar
allunyar les Milícies dels cossos de seguretat, intentant controlar, de forma
directe, les forces de seguretat.
En un primer moment, s’hi van instal·lar uns 150 Guàrdies d’Assalt, encara que
més endavant el nombre de membres d’aquest cos va anar augmentant.
Aquest cos va ser l’encarregat de fer complir totes les disposicions que
dictaminaven tant la Generalitat de Catalunya com l’Ajuntament de Vic. La
visió, per part dels ciutadans, d’aquest cos no va ser molt bona, ja que
consideraven que utilitzaven el poder dels seus uniformes per tenir accés a
grans quantitats de menjar, mentre els veïns passaven gana. També se’ls va
criticar perquè es considerava als seus membres eren persones que van
defugir d’anar a la guerra, quan per edat i formació, eren bons candidats per
anar al front de batalla.
Fem mitja volta i pugem pel Passeig de la Generalitat
25m
Continuem, direcció nord, pel mateix Passeig
68m
Creuem el carrer Lluís Vila i d’Abadal i creuem el pont que hi ha al nostre
davant
74 m
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
Continuem recte, direcció nord, tot anant pel Parc Jaume Balmes fins al final
172m
A l’esquerra hi tenim el convent de Sant Domènec
Convent de Sant Domènec
Abans hem parlat de la indústria de
Guerra que es va instal·lar a Vic, la
qual estava ubicada al Sucre i a la
fàbrica Busquets. Tot i que aquella
indústria és la que estava més
relacionada en accions de guerra, una
altra empresa, clau per al Govern de la
Generalitat, es va instal·lar també a
Vic.
El mes d’abril de 1938, procedent de Tarragona, es va traslladar tota la
maquinària per instal·lar, just al convent de Sant Domènec, d’una fàbrica de
tabac.
Com hem dit, aquesta indústria també era clau per a la Generalitat. El nombre
de fumadors en la societat era molt gran, ja que hem de pensar que durant
aquella època, fumar donava un estatus social bo, a part de considerar que, en
termes molt generals, el què diferenciava un nen d’un home era el fumar. A
més, cal tenir present que al front hi havia un gran nombre de persones
mobilitzades, els quals se’ls havia de proporcionar tabac, un dels pocs “plaers”
del que encara podien gaudir.
Creuem la Rambla de Sant Domènec i continuem, direcció nord, pel carrer de
Sant Antoni Maria Claret
75m
A la dreta hi havia el Convent de la Mercè
Convent de la Mercè
Un cop començada la guerra Civil,
aquest convent va ser objecte, ja al
mes d’octubre de 1936 de
saquejos. De fet, des del comitè es
van crear diferents brigades per treure
tot el metall dels edificis religiosos,
així com les campanes d’aquests, per
portar tot aquest metall a les foneries
de Manlleu per a ser usat com a
material de guerra.
Segons sembla, també es van crear diferents brigades per a enderrocar el
convent d’aquest edifici.
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
La zona no enderrocada es va utilitzar, ja
des de 1937, per a instal·lar-hi els
diferents grups de refugiats que
arribaven a la ciutat.
També es van ubicar refugiats al
convent dels Saits, el convent de les
Sacramentàries, el convent de les
Beates, el convent de les Josefines, el
convent de Santa Teresa i moltes cases
senyorials de la ciutat.
Quan tots aquests edificis ja estaven
ocupats, es van començar a repartir els
refugiats en cases particulars, sobretot
d’aquells considerats de dretes, doncs el
flux de refugiats no va parar d’augmentar a
mesura que el conflicte anava avançant.
Continuem, direcció nord, pel carrer de Sant Antoni Maria Claret
28m
Girem a la dreta i continuem pel carrer de Gibraltar fins arribar a la plaça de la
Catedral
63 m
Catedral
Tal i com hem vist anteriorment, el
comitè Local Antifeixista, presidit per
Francesc Freixenet, va crear una
comissió que havia de gestionar la
vida a tots els convents i esglésies
de la ciutat, per intentar
salvaguardar-les de la crema i la
destrucció
. Malgrat
els
esforços del comitè Antifeixista de Vic, no es va
poder evitar la desgràcia i el 21 de Juliol de
1936, junt amb altres esglésies, com la de la
Mercè, Davallades i del Remei, van ser cremats.
A altres edificis religiosos se’ls va cremar,
únicament, el mobiliari i la imatgeria que tenien,
com l’església del Carme, dels Saits, de Santa
Clara, de la Tercera Regla i de les Beates entre
d’altres.
7Demolició del Convent de la Mercè. Col·lecció de
Fotografia Històrica de l'Ajuntament de Vic (Antoni Robert). (Arxiu Comarcal d'Osona)
8Interior de la Catedral després de l'Incendi. Fons Sala Relats (Arxiu Comarcal d'Osona)
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
Les fonts escrites diuen
que els Milicians que van
causar els incendis
provenien de l’Hospitalet
de Llobregat, però segons
alguns testimonis
d’aquests fets, els
Milicians que van cremar
les esglésies de Vic
provenien de Santa
Coloma de Gramanet.
Segons sembla, aquells
Milicians, comandats per
una dona, tenien la
intenció d’anar a cremar
l’església de Granollers,
però van ser aturats pel comitè local de Granollers. Les seves ganes d’acció va
fer que es dirigissin a Vic, on van cremar les esglésies abans mencionades,
junt amb la Catedral, el Museu Episcopal i el Palau Episcopal. Mentre el foc
cremava, els milicians, fortament armats,
no deixaven actuar als bombers. Uns joves
van fer cas omís dels milicians i van
començar a apagar el foc, fet que va fer
que els bombers també desoïssin als
milicians i comencessin a treballar. Tot i
que no van poder salvar la catedral, van
aconseguir apagar el foc del Palau i del
Museu Episcopal.
Les ruïnes de la catedral van quedar allà, i
aquestes van ser saquejades per a poder
recollir tot el metall. El mes de setembre es
van anar a recollir les campanes, les quals
es van tirar des de dalt del campanar. Tot
aquest material, tal i com hem vist abans,
va ser portat a les “fundicions” de Manlleu
per utilitzar-ho com a material de guerra.
Podem dir, doncs, que amb la crema de la
Catedral de Vic va començar la persecució
de persones amb ideologia de drets o que
formaven part del clero. Els morts a les
cunetes van ser molts, i malgrat que la Generalitat va intentar buscar els
culpables d’aquests crims, no els va poder trobar a tots. El comitè local de Vic
va intentar garantir la seguretat de molts capellans i gent de dretes, però la
10Sostre de la Catedral després de l'incendi. Fons Sala Relats (Arxiu Comarcal d'Osona)
9 Interior de la Catedral abans de la seva
restauració. Foto: Francesc Xavier Bach i Puigrefagut
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
vinguda de milicians d’altres municipis va fer que no pogués garantir l’
integritat personal de ningú.
Durant tota la guerra, molts capellans i gent de dretes es van amagar. Alguns
van marxar cap a l’Espanya Franquista. D’altres, com l’alcalde de Vic en l’esclat
de la Guerra, Manuel Gros i Raguer, van optar per buscar refugi en altres
pobles de Catalunya on els ciutadans no els reconeguessin.
Girem a l’esquerra i creuem la plaça de la Catedral
45m
Girem a la dreta i anem per Carrer del Cloquer, passant entre la Catedral i la
Plaça del Bisbe Oliba
80m
Continuem pel mateix carrer
20m
Girem a la dreta pel carrer de Vergós
33m
Creuem la Plaça de Malla direcció nord fins arribar a la Plaça de Mont-rodon
26m
Convent de Santa Clara
L’actual convent, que tenim al
davant, es crear després de la
guerra, doncs el convent de
Santa Clara, que es trobava a la
plaça de Santa Clara, va ser
cremat i enderrocat durant la
guerra.
El convent de Santa Clara va ser
un punt d’inflexió en la Guerra a
Vic, doncs aquí es van produir
els primers morts de la Guerra.
El 23 de Juliol de 1936, quan gent de les Milícies es van dirigir a aquest
convent per a saquejar-lo i endur-se’n el capellà, es van trobar amb la
resistència dels familiars del capellà, disparant sobre aquests i causant la mort
del nebot del capellà.
Durant els mesos de Juliol i Agost es va instal·lar, en aquest convent, un
Menjador Econòmic gestionat pel comitè local. Aquest menjador es va
traslladar a la fonda Ristol, tal i com veurem més endavant, l’onze de setembre
de 1936, ja que en aquella data es va començar a enderrocar el convent.
Continuem, direcció nord, tot passant pel carrer d’en Guiu
29m
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
Plaça de la Pietat
En aquesta plaça hi havia ubicada
la seu de la Federació de Joves
Cristians. Aquest edifici, com
d’altres, va ser confiscat en un
primer moment i s’hi van instal·lar
les Joventuts Llibertàries i el
POUM.
En aquesta plaça també hi havia
la casa de molts religiosos,
capellans i gent de dretes. Aquestes cases van ser successivament saquejades
per part de les Milícies, que s’enduien totes les peces de valor que hi trobaven.
També molts d’aquests veïns van ser víctimes dels assassinats de la
rereguarda, trobant els seus cossos tirats a les cunetes de les carreteres que hi
havia al voltant de Vic.
Girem a la dreta i continuem pel la plaça de la pietat
29 m
Continuem pel carrer de Dues Soles, tot creuant la plaça de Don Miquel de
Clariana fins al final
126 m
A la dreta hi tenim el Convent de Santa Teresa
Convent de Santa Teresa
Tal i com hem vist abans,
aquest convent va ser utilitzat
per a instal·lar-hi part dels
refugiats que van anar arribant
a la ciutat de Vic durant tota la
Guerra. Aquests refugiats van
ocupar aquest local fins al mes
de març de 1938 quan un grup
d’uns 200 soldats provinents
del sector de València van
arribar a la ciutat i es van
instal·lar en aquest edifici.
Aquest soldats van venir amb l’objectiu de fer neteja de tots aquells joves que
no s’havien presentat en les crides de les seves lleves per anar al front i
s’havien amagat en cases de pagès del voltant de Vic. Per a buscar aquests
fugitius, els guàrdies controlaven la documentació de tots els homes que hi
havia a Vic. Si trobaven a persones que no s’havien presentat o que no
portaven la documentació en regla, aquests eren detinguts.
També van fer declarar a tots els familiars de fugitius.
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
Hem de tenir present que no tots els homes fugitius que eren descoberts, eren
arrestats per aquests, doncs són molts els casos d’execucions a persones no
presentades, ja que se’ls considerava desertors i se’ls aplicava el codi de
Guerra, on l’acusació de desertor era una acusació greu que es solia pagar
amb la mort.
L’any 2017 es va trobar un arsenal amagat en aquest edifici. Malgrat que la
premsa el va relacionar amb la CNT-FAI, el fet que militars republicans
ocupessin aquest edifici l’any 1938 ens fa pensar que aquest arsenal
correspondria a aquestes forces militars.
Creuem el carrer del Bisbe Torras i Bages i continuem, direcció nord-est, pel
carrer de Santa Joaquima Vedruna
95 m
A la dreta hi ha el Convent de l’Escorial
Convent Escorial
En aquest edifici s’hi va
instal·lar el comitè de
Proveïments de
l’Ajuntament de Vic. Aquest
comitè, tal i com hem vist al
principi, es va dedicar a
regular els preus dels
productes per intentar garantir
que tothom hi tingués accés.
L’ocupació d’aquest edifici per
part del comitè va ser fins el
mes d’abril de 1938 quan aquest comitè es va traslladar en dependències
de l’Ajuntament, i l’Escorial va ser ocupat per 400 carrabiners.
Els carrabiners era el cos encarregat de guardar les fronteres. Des de que la
guerra va començar, aquest cos era l’encarregat de vigilar les fronteres per
impedir la fugida de molts ciutadans, sobretot homes, cap a França.
A finals de la Guerra, quan aconseguir aliment era gairebé impossible, i els
preus dels productes eren molt alts, aquest cos va crear un Menjador
Infantil, en el qual es servien menús per als més menuts a un preu de 2
pessetes per nen/a.
Continuem pel carrer de Santa Joaquima Vedruna, tot creuant la plaça de
Santa Eulàlia
69m
A la nostra dreta hi ha el convent de les Josefines
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
Les Josefines
En aquest edifici és on s’hi va instal·lar un hospital
per als ferits de guerra. Concretament, la majoria
dels ferits que van ingressar en aquest centre
provenien de les Brigades Internacionals, encara que
també es van atendre ferits d’altres companyies.
Les condicions higièniques d’aquest centre no eren
molt bones, però eren les suficients per intentar curar
les diferents ferides que patien els seus pacients.
Moltes joves de Vic van treballar en aquest centre
com a infermeres. Aquest hospital va estar obert fins
a l’ocupació, per part de l’exèrcit Franquista, de Vic.
Els ferits que estaven en millors condicions van
formar part de diferents manifestacions que es van realitzar a Vic, fins el 29
d’octubre de 1938, quan es va fer una manifestació per acomiadar a tots
els membres de les Brigades Internacionals.
Continuem pel carrer de Santa Joaquima Vedruna fins al final
30m
Girem a l’esquerra i continuem pel carrer de Sant Pau fins al final
134m
Girem a l’esquerra per Plaça dels Màrtirs
53m
Girem a la dreta per Plaça dels Màrtirs
45m
Carrer de la Fusina
En aquest carrer hi havia situada la
Fonda Ristol, un establiment que
estava situat al número 1 d’aquest
carrer, i que actualment ja no existeix.
Tal i com va passar amb tots els altres
restaurants, aquest establiment es va
haver d’anar adaptant a l’escassetat
de productes que hi va haver durant la
guerra. A més, en un moment inicial
de la Guerra, i per ordre de l’Ajuntament, en aquest restaurant va haver de
servir el menú dictat pel consistori.
Ens agradaria destacar dos moments concrets sobre aquest establiment. El
primer es de l’11 de setembre de 1936, quan aquest establiment s’hi va
instal·lar el Menjador Econòmic que el comitè local de Vic havia creat uns
mesos abans al convent de Santa Clara.
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
El segon punt és ja a finals de la Guerra, justament el mes d’agost de 1938,
quan aquesta fonda va ser utilitzada per la plana major de l’exèrcit d’aire,
que operava al camp d’aviació que hem vist anteriorment.
Continuem, direcció nord-oest, pel carrer de la Fusina
91m
Creuem el carrer del Trinquet i continuem, recte, pel carrer de Sant Fidel
86m
A la nostra esquerra hi ha l’antic Hotel Colon
Hotel Colon
Com hem anat repetint, a mesura que la
guerra avançava, més cossos de l’exèrcit i
de l’ordre públic s’instal·laven a Vic.
En aquest edifici es on la comandància
general del cos de carrabiners es va
instal·lar ja a principis de 1938. Aquest
cos es el que s’encarregava, entre d’altres
coses, de guardar les fronteres.
Van arribar uns 3000 membres d’aquest
cos a Vic, així que la plana major junt
amb les oficines van ocupar aquest
edifici mentre que la resta de carrabiners
es van repartir per exconvents de Vic,
així com en altres poblacions com
Taradell, Tona, Malla, Seva i la Guixa.
Girem a l’esquerra i baixem, direcció sud-est, per la Rambla del Passeig
88 m
Creuem la Rambla del Passeig
Girem a la dreta i continuem pel carrer de Sant Vicenç
31m
Girem a l’esquerra i continuem pel carrer dels Argenters fins arribar a la plaça
Canonge Collell
53 m
Girem a la dreta i continuem pel carrer d’en Canelles
11Propaganda de l'Hotel Colon a Publicació
Artistica de Vic de 1936
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
42 m
Girem a la dreta i creuem la Plaça de Sant Felip
18 m
Continuem pel Carrer de la Ciutat
37 m
A la nostra esquerra hi ha Casa Cortada
Casa Cortada
Els fets de Maig de 1937 van
comportar greus conseqüències per
al Govern de la Generalitat.
Normalment s’explica les lluites entre
els diferents partits i sindicats que hi
havia al Front Popular, així com la
pèrdua de poder de la CNT a la
Generalitat, però no se sol explicar
que el Govern Central va decretar
l’estat d’excepció, suprimint de la
llibertat d’expressió, i fent que la Generalitat de Catalunya perdés la
competència d’Ordre Públic i de Defensa, una competència que va passar
a controlar el Govern Central de la Segona República.
Aquest fet va fer perdre molt de poder a la Generalitat de Catalunya. El Govern
Central va anomenar a un coronel per a controlar la Seguretat de Catalunya a
partir de llavors. A més, tots els ajuntaments, tot i que no van desaparèixer, van
pedrer la seva autoritat. Aquesta autoritat va ser adjudicada al delegat
d’Ordre Públic nomenat, directament, pel Govern Central.
Es va designar un delegat d’Ordre Públic per a cada comarca, el qual anava
acompanyat per un nombre de guàrdies d’assalt per intentar fer fora a les
Milícies dels cossos de seguretat. Com hem vist abans, els guàrdies d’assalt es
van instal·lar al convent del Sagrat Cor, mentre que el delegat d’Ordre Públic
es va instal·lar en aquesta casa.
El delegat osonenc va ser Josep Torres Panadero, oficial del Cos de
Vigilància, i es va fer responsable de tots els serveis comarcals que, des del
mes de juliol de 1936, havia gestionat la Conselleria Local de Defensa. Així,
doncs, aquest delegat va ser l’encarregat, des del dia 3 de juny de 1937,
d’organitzar l’ordre públic de Vic i la seva defensa enfront a la Guerra.
Girem a la dreta i acabem de pujar pel carrer Ciutat fins a la plaça Major
39m
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
Plaça Major
Arribem a l’última parada de la nostra
ruta. En aquest punt, explicarem com les
tropes Franquistes van ocupar Vic, fent
que aquesta ciutat entrés en territori
franquista.
Amb la derrota, per part de l’exèrcit
Republicà, de la Batalla de l’Ebre, es va
iniciar la coneguda Campanya de
Catalunya, una campanya militar, per part de l’exèrcit Franquista, per a ocupar
la resta del territori català que encara estava sota el poder republicà.
Amb l’inici d’aquesta campanya, la primera línea de foc s’acostava, cada
vegada més, a la ciutat de Vic. L’exèrcit republicà, amb la moral cada vegada
més baixa, intentava aguantar els diferents atacs de l’exèrcit Franquista, en
part, encara, per la convicció que la guerra es podia guanyar, en part per
intentar salvaguardar les diferents vies d’evacuació per part dels, cada vegada
més nombrosos, refugiats. A més, per intentar entorpir la marxa de l’enemic,
l’exèrcit republicà anava destruint ponts alhora que incendiava llocs estratègics
com els magatzems de gra.
El 31 de gener de 1939, el cos del Maestrazgo, de l’exèrcit Franquista,
flanquejava Vic estan a la Talleda, Collsuspina, Sant Sebastià i la Creu de
Gurb. L’ocupació d’aquests indrets no és aleatòria, doncs per informes previs
de l’intel·ligència de l’Exèrcit Franquista, s’havia escollit aquests punts com a
vies per ocupar la ciutat de Vic.
La intenció de l’exèrcit Franquista, era fer l’ofensiva per ocupar la ciutat de Vic
el dia 2 de febrer, deixant, d’aquesta manera, un dia de repòs a les tropes. No
obstant això, la por dels generals franquistes de que els republicans cremessin
un gran nombre de punts estratègics tant a Vic com a Manlleu, va fer que
l’ofensiva a Vic s’avancés al dia 1 de febrer de 1939.
Així, doncs, al vespre del dia 1 de febrer de 1939, l’exèrcit Franquista va
començar l’ofensiva a la ciutat de Vic, conquerint-la al cap de poques hores.
Segons sembla, l’exèrcit Franquista es va trobar amb poca resistència per part
de l’exèrcit Republicà, ja que aquest s’havia retirat a primeres hores de la tarda.
No obstant això, abans de
retirar-se havien volat la
majoria de ponts de la ciutat,
com el Pont de Queralt, així
com l’entrada del carrer
Manlleu, intentant, d’aquesta
manera, frenar la marxa de
l’enemic.
Durant l’ocupació de Vic,
l’exèrcit Franquista va fer uns
1700 presoners, i el botí de la
12Estat del Pont de Queralt després de l'Ocupació de Vic. Foto: Francesc Xavier Bach Puigrefagut
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR
batalla van ser de 6 avions preparats per volar, 12 avions que encara s’estaven
construint, uns 60 motors d’avions, una gran quantitat de projectils d’artilleria i
un gran nombre de material ferroviari i elèctric.
Vic entrava a formar part de l’Espanya Franquista. La portada de la Vanguardia
del dia 2 de febrer era prou eloqüent “Vich vuelve a ser de España”.
El caos va dominar durant els primers dies de ser ocupada. Els tiradors de l’Ifni,
coneguts popularment com a “moros”, es dedicaven a entrar a les cases on
mataven a la gent per a poder-los robar les possessions. A més, les violacions
van ser abundants durant aquets primers dies. Per a intentar evitar això, molts
ciutadans penjaven, a les entrades de les seves cases, un paper on hi deia
“Esta casa está habitada por sus dueños. Arriba España. Viva Franco”.
Amb l’entrada dels Franquistes, es recupera la pràctica religiosa de forma
oficial. La primera missa que es va fer a Vic, va ser el 5 de febrer. Aquesta,
va ser una missa de Campanya, celebrada a la plaça Major, i que va comptar
amb la nombrosa presència dels habitants de Vic. A finals de febrer, el 26, es
va fer la Primera Processó del Via Crucis des de que havia començat la
guerra.
La guerra anava avançant, i a totes les poblacions ocupades s’anaven creant
comissions gestores municipals per a gestionar les poblacions, mentre no es
nombrés als representants municipals de forma oficial. El 6 de febrer, es va
formar la comissió gestora de Vic, on Josep Sala, advocat de 75 anys, va
esdevenir alcalde interí de Vic. Aquest primer ajuntament es va haver
d’encarregar de la gestió de la ciutat, així com del canvi de moneda (causant
grans problemes a la gent, ja que molts van ser estafats i arruïnats, al·legant
que la moneda que tenien no era bona).
Mica en mica, ja sota el domini franquista, la normalitat (si se’n pot dir així), es
va anar instaurant altra vegada. El transport començava a tornar a
funcionar, i l’11 de febrer es va restablir el tren de Vic - Barcelona.
Des de COOLTUR desitgem que hàgiu gaudit d’aquesta ruta turística, i
que tingueu molt bon dia.
LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR