11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

28
Carlos Delgado Partits i sindicats a la Segona República Manel Martínez Sergi Vila Partits i sindicats de la segona república Context històric: La Segona República Espanyola va ser l'estat democràtic i republicà que va existir a Espanya en el període que comprèn des del 14 d'abril de 1931, data en la qual el rei Alfons XIII va abandonar el tron, fins l'1 abril 1939 , on es va esdevenir la victòria definitiva del bàndol franquista en la Guerra Civil Espanyola. Durant aquest període es van dur a terme diverses reformes, com per exemple la reforma agrària, però en la majoria dels casos no van complir amb les expectatives. Al mateix temps, la manca de progrés va comportar un augment del malestar del proletariat. Després de múltiples vagues, aixecaments populars, com per exemple la revolució d'Astúries, i canvis de mà en el poder, es va produir un aixecament per part de militars descontents el 17 de juliol de 1936 que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. L’etapa republicana va inaugurar un període de gran activitat de les formacions polítiques i sindicals. Les discussions parlamentàries tenien una àmplia repercussió a la premsa i en l’opinió pública, fet que va provocar una politització creixent.

description

 

Transcript of 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

Page 1: 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

Carlos DelgadoPartits i sindicats a la Segona República Manel Martínez

Sergi Vila

Partits i sindicats de la segona república

Context històric:

La Segona República Espanyola va ser l'estat democràtic i republicà que va

existir a Espanya en el període que comprèn des del 14 d'abril de 1931, data

en la qual el rei Alfons XIII va abandonar el tron, fins l'1 abril 1939 , on es va

esdevenir la victòria definitiva del bàndol franquista en la Guerra Civil

Espanyola.

Durant aquest període es van dur a terme diverses reformes, com per exemple

la reforma agrària, però en la majoria dels casos no van complir amb les

expectatives. Al mateix temps, la manca de progrés va comportar un augment

del malestar del proletariat. Després de múltiples vagues, aixecaments

populars, com per exemple la revolució d'Astúries, i canvis de mà en el poder,

es va produir un aixecament per part de militars descontents el 17 de juliol de

1936 que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola.

L’etapa republicana va inaugurar un període de gran activitat de les formacions

polítiques i sindicals. Les discussions parlamentàries tenien una àmplia

repercussió a la premsa i en l’opinió pública, fet que va provocar una politització

creixent.

Partits republicans polítics:

Page 2: 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

Carlos DelgadoPartits i sindicats a la Segona República Manel Martínez

Sergi Vila

Les formacions d’esquerra

Partits republicans:

-Acción republicana: Va ser una agrupació política de caire progressista i

republicana fundada per Manuel Azaña el 1925 i que es va constituir en

partit polític el 1930. Els seus principals trets eren l'autonomisme, el

compromís amb la reforma agrària i una reforma de l'Exèrcit. Va ser un

dels integrants de l'Aliança Republicana i va participar al Pacte de Sant

Sebastià per derrocar la Monarquia d'Alfons XIII. Va ser un dels

integrants del Govern Provisional que prengué el poder després de la

sortida del país del rei.

Manuel Azaña va néixer a una família acomodada. Orfe des de molt

petit, estudià al monestir de l'Escorial. El 17 d'agost de 1930, va signar el

Pacte de Sant Sebastià amb els representats republicans de tota

Espanya, per liquidar la monarquia borbònica. Després de la destitució

de Niceto Alcalá-Zamora va ser anomenat President de la República el

10 de maig de 1936.

-Partit Republicà Radical Socialista: Va ser un partit polític creat a Madrid

el 1929. Va créixer molt ràpidament gràcies al seu radicalisme verbal en

matèria econòmica i social, ja que defensaven un estat laic, eren força

anticlericals i volien reformes a l'agricultura i a l'exèrcit.

Marcel·lí Domingo va ser un polític i escriptor català. El 1903 es va

exercir com a periodista polític en defensa del republicanisme federalista

i de la justícia social. El 1911 va ser un dels dirigents de la Unió Federal

Nacionalista Republicana (UFNR), amb la que el 1914 va ser elegit

diputat a les corts. El 1915 va crear el Bloc Republicà Autonomista

(BRA).

Manuel Azaña

Page 3: 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

Carlos DelgadoPartits i sindicats a la Segona República Manel Martínez

Sergi Vila

-Al Servicio de la República: Va ser una organització política constituïda

a Catalunya al juliol del 1931. Pretenia corregir els vicis i les

imperfeccions de l’Estat Espanyol, mitjançant la difusió dels principis del

dret públic modern i l’educació del poble. La manca d'un programa polític

específic provocà que la majoria dels membres es passessin a d'altres

formacions republicanes, com Acció Republicana i Izquierda

Republicana, i desaparegué el 13 d'octubre de 1933.

José Ortega y Gasset va ser un filòsof espanyol que va tenir una gran

influència en la filosofia espanyola del segle XX. Quan va començar la

Guerra civil va marxar a l'exili, d'on tornà l'any 1946. Durant aquest

període no es va dedicar a escriure sobre política, però va dedicar un

article contra l'ajuda internacional a la República.

Partits autonomistes:

-Esquerra Republicana de Catalunya: Fou un partit català que es

defineix com a esquerra socialdemòcrata, favorable a la independència

de Catalunya i dels Països Catalans.

Francesc Macià va néixer a Vilanova i la Geltrú. Als 15 anys va ingressar

a l’exèrcit, on posteriorment va haver d’abandonar pels seus ideals

catalanistes. L’any 1922 va fundar l’estat català. Durant la dictadura de

Primo de Rivera es va exiliar i finalment el 1931 va tornar a Catalunya,

on va integrar-se a Esquerra Republicana. Va se el president de la

Generalitat des del 1932 fins a la seva mort el 1933.

Marcel·lí Domingo

José Ortega y Gasset

Francesc Macià

Page 4: 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

Carlos DelgadoPartits i sindicats a la Segona República Manel Martínez

Sergi Vila

-Organització Republicana Gallega Autonomista: Va ser un partit polític

gallec, de caràcter republicà i autonomista que es fundà el 1929 a La

Corunya. El seu màxim dirigent era Santiago Casares Quiroga.

Santiago Casares Quiroga va ser un polític gallec. Fou membre del

Comitè Revolucionari que preparà l'arribada de la Segona República

Espanyola i representà l'Organització Republicana Gallega Autònoma.

-Partits obrers i sindicats:

-Partit Socialista Obrer Espanyol: Fou un partit que es va fundar a

Madrid el 2 de maig de 1879. Durant la dictadura de Primo de

Rivera va ser legal, més endavant hi donà el seu suport per enderrocar

la dictadura de Primo de Rivera i instaurar la Segona República

espanyola.

Indalecio Prieto Tuero va ser un polític socialista espanyol. Proclamada

la II República el 14 d'abril de 1931, a les eleccions generals espanyoles

de 1931 fou escollit diputat pel Bilbao i és nomenat ministre d'Hisenda

del govern p rovisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora.

Santiago Casares Quiroga

Indalecio Prieto Tuero

Page 5: 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

Carlos DelgadoPartits i sindicats a la Segona República Manel Martínez

Sergi Vila

-CNT i FAI: La Confederació Nacional del Treball, va ser una central

sindical d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada a

Barcelona el 1911. Fou una de les organitzacions sindicals més

importants a Espanya fins al final de la Guerra Civil Espanyola.

La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) va ser una organització fundada el

1927 a la platja de El Saler, València , com a continuació de dues

organitzacions anarquistes: la portuguesa i la espanyola.

Federica Montseny i Mañé va ser una líder anarquista, fou ministra

durant la II República Espanyola i la primera dona ministra de l'Europa

Occidental.

Francisco Ascaso Abadía fou un anarquista aragonès, militant de la

CNT. Va ser un dels fundadors de la FAI al 1927, però va romandre a

l'exili a Cuba i Mèxic fins la proclamació de la Segona República

Espanyola

-Partido Comunista de España: El Partit Comunista d'Espanya (PCE) fou

un partit polític español format per la unió del Partit Comunista Espanyol

i el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE)

José Díaz Ramos va ser un polític comunista espanyol. En proclamar-se

la dictadura de Miguel Primo de Rivera va continuar la tasca sindical en

la clandestinitat. Va saber capitalitzar els sectors més radicals i la rivalitat

entre Unió General de Treballadors i la Confederació Nacional del

Treball.

Federica Montseny i Mañé Francisco Ascaso Abadía

José Diaz Ramos

Page 6: 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

Carlos DelgadoPartits i sindicats a la Segona República Manel Martínez

Sergi Vila

-Partit Obrer d’Unificació Marxista: Va ser un partit marxista espanyol

fundat en 1935. Es va autodefinir com un partit revolucionari que estava

en contra dels ideals de Marx i Lenin. Va estar influenciat per el

comunisme d’esquerra.

Andreu Nin va formar el POUM inspirant-se en els ideals dels partits

d’esquerra comunista i Bloc obrer i Camperol. Fou membre del Consell

d'Economia i Conseller de Justícia i Dret i des d'aquest càrrec va

impulsar la creació dels Tribunals Populars de Justícia.

Formacions de dreta:

Partits republicans:

·Centredreta:

-Partit Radical: Va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro

Lerroux el 1908 a Santander. Els seus plantejaments van oscil·lar

entre el radicalisme anticlerical i violent, que li va dur a participar

molt activament en els fets de la Setmana Tràgica de Barcelona el

1909, el republicanisme moderat i el conservadurisme i la

col·laboració amb la dreta monàrquica i confessional, durant la II

República.

Alejandro Lerroux fou, Polític espanyol, i President del govern

espanyol (1933) durant la Segona República. Sota el règim

republicà, va ocupar un paper polític de primera fila. Va formar part

de la coalició d'esquerres que va sostenir les reformes del govern de

Manuel Azaña durant el primer bienni.

Andreu Nin

Alejandro Lerroux

Page 7: 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

Carlos DelgadoPartits i sindicats a la Segona República Manel Martínez

Sergi Vila

-Derecha Liberal Republicana: Va ser un partit polític espanyol

liderat per Niceto Alcalá-Zamora, que es va fusionar immediatament

amb la formació republicana de Miguel Maura abans del Pacte de

Sant Sebastià, del que van formar part.

Niceto Alcalà Zamora va ser primer president de la Segona

República espanyola La idea del president era incorporar a la

direcció d'Espanya les noves forces sorgides després de la

Restauració i contingudes pels últims Borbons.

·Dreta:

-Partido Agrario: Fou un partit polític fundat al gener del 1934 pels

diputats de la minoria agrària i liderat per José Martínez de Velasco.

Al setembre del mateix any es va constituí una secció a Barcelona,

presidida per José Gómez Monche. Al gener del 1935 s'organitzà a

Lleida i al juny a Reus.

José Martínez de Velasco va ser un advocat i polític espanyol.

Durant la segona república va ser el ministre d’Estat i president de la

gestió del ajuntament de Madrid. Va morir assassinat al principi de la

Guerra Civil Espanyola.

Niceto Alcalà Zamora

José Martínez de Velasco

Page 8: 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

Carlos DelgadoPartits i sindicats a la Segona República Manel Martínez

Sergi Vila

-Conferación Española de Derechas Autònomas: Va ser una coalició

de partits polítics de dretes que es va formar durant la Segona

República Espanyola i que va ser derrotada a les eleccions generals

del febrer de l'any 1936, donant el triomf als partits d'esquerra

agrupats en l'anomenat Front Popular.

Gil Robles va ser un polític i advocat espanyol. Va militar des de la

seva joventut en organitzacions polítiques i socials catòliques. Va ser

escollit diputat en les primeres eleccions de la II República,

celebrades al juny de 1931, dos mesos després de la seva

proclamació. Va intervenir en les Corts Constituents, en les quals va

destacar per la seva oposició a la política religiosa del nou règim des

de la seva qualitat de membre de la comissió redactora del projecte

constitucional.

Partits autonomistes:

-Lliga Regionalista: Va ser un partit polític conservador català que va

aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional

Català el 25 d'abril de 1901. Gràcies al triomf de la candidatura dels

quatre presidents (Sebastià Torres, Albert Rusiñol i Prats, Bartomeu

Robert i Yarzábal i Lluís Domènech i Montaner) es va consolidar i se li va

unir la Lliga de Catalunya. La base del programa de la Lliga era

monàrquica i conservadora. En els seus estatuts afirmava el propòsit de

lluitar per l'autonomia catalana dins l'estat espanyol.

Francesc Cambó i Batlle era un polític català conservador, fundador i

líder de la Lliga Regionalista; també ministre en diversos governs

espanyols.

Gil Robles

Francesc Cambó i Batlle

Page 9: 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

Carlos DelgadoPartits i sindicats a la Segona República Manel Martínez

Sergi Vila

-Partit Nacionalista Basc: Fou un partit nacionalista basc, d'ideologia

demòcratacristiana. Va ser fundat el 1895 per Sabino Arana. El seu

objectiu era defensar les tesis de la raça basca. Al llarg del segle XX es

va estendre a tots els territoris bascs (incloses Navarra i el País Basc del

Nord). Després d'haver suavitzat els seus plantejaments inicials, ha

participat de manera decisiva en el procés autonòmic basc (tant durant la

Segona República Espanyola com en la transició democràtica)

José Antonio Aguirre va ser un polític espanyol, president del Partit

Nacionalista Basc, així també com Conseller de Defensa d’aquell primer

executiu, càrrec que va assumir durant la Guerra Civil Espanyola. Durant

el seu mandat, va combatre al costat de la Segona República Espanyola

i creà el Exèrcit Basc.

Partits obrers i sindicats:

-Sindicats Catòlics Agraris: Aquesta federació i les que s'anaren

constituint, naixien apadrinades per les seus episcopals i el suport dels

grans propietaris. A Catalunya la Primera Federació Catòlico-Agrària es

va constituir a Tortosa el 25 de maig de 1917, sota l'empenta del clergue

Àngel Querol i amb representants de sindicats de 17 localitats.

José Antonio

Page 10: 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

Carlos DelgadoPartits i sindicats a la Segona República Manel Martínez

Sergi Vila

-Solidaritat dels Treballadors Bascos: Va ser fundat el 23 de juliol de

1911 a Bilbao sota el nom Solidaritat d'Obrers Bascs i amb la intenció de

disminuir la influència dels sindicats de classe (UGT i CNT) entre els

treballadors bascs. El seu cap fou durant molts anys Manuel Robles

Aranguiz.

Manuel Robles Aranguiz era un sindicalista i polític basc. Va ser un dels

fundadors del sindicat nacionalista basc STB el 1911 i del que fou

secretari general durant la major part de la seva vida. EL 1908 es va

afiliar al PNB i treballà al diari Euzkadi. Es va haver d'exiliar a Argentina i

a Tarbes durant la dictadura de Primo de Rivera el 1924-1927.

Partits contraris a la República:

·Monàrquics:

-Renovación Española: Va ser un dels partits polítics de la Segona

República Espanyola, fundat el 1933 per Antonio Goicochea, José

Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez i el conde de Vallellano. Es

definia com un partit monàrquic, defensor del llegat d'Alfons XIII. El

partit va canviar aleshores el nom pel de Bloque Nacional per a les

eleccions generals espanyoles de 1936.

José Calvo Sotelo fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per

primera vegada al juny de 1919, com a membre del grup conservador

dirigit per Antonio Maura. El 1921 va ser nomenat governador de

València pel mateix Maura. Al desembre de 1923, va ser designat

director general de l'administració local, i més endavant va passar a

exercir el càrrec de ministre d'hisenda.

Manuel Robles Aranguiz

Page 11: 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

Carlos DelgadoPartits i sindicats a la Segona República Manel Martínez

Sergi Vila

José Calvo Sotelo

Page 12: 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

Carlos DelgadoPartits i sindicats a la Segona República Manel Martínez

Sergi Vila

-Comunió Tradicionalista: És la denominació que rebia tradicional-

ment el partit Carlí. A partir del 1869, la denominació del partit carlí

fou substituïda sovint per la de Comunión Catolico-monárquica. El

nom de Comunión Tradicionalista l'adoptaren definitivament el 1931

quan es va fusionar amb el Partit Catòlic Nacional de caire integrista i

el Partit Catòlic Tradicionalista tradicionalista i defensor del foralisme.

Manuel Fal Conde era advocat i polític carlista espanyol. Va estudiar

Dret a Sevilla i Madrid. Va ingressar en 1930 en el Partit Integrista.

Quan aquest es va integrar en Comunión Tradicionalista, va

organitzar el moviment a Andalusia Occidental, donant prioritat a les

joventuts i a les milícies.

·Autoritaris:

-Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS): Va ser un partit

polític d'ideologia feixista fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro

Ledesma Ramos i Onésimo Redondo. Va constituir el primer intent

orgànic del feixisme de l'estat espanyol, amb influències nacional-

socialistes, però fou un grup força minoritari. Les J.O.N.S són

considerades d'ideologia nacional-revolucionària per buscar la

revolució social i dotar-la d'esperit nacional que mantingués el poble

com a sostenidor del nou Estat.

Ramiro Ledesma va articular les bases del Nacional-sindicalisme a

Espanya. Les seves tesis estan influïdes per la línia ideològica de

revolucionaris francesos i italians com Sorel i pel sindicalisme

anarquista.

Manuel Fal Conde

Ramiro

Page 13: 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

Carlos DelgadoPartits i sindicats a la Segona República Manel Martínez

Sergi Vila

-Falange Española: Falange Española (FE) fou un partit polític

espanyol de dretes, feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José

Antonio Primo de Rivera, fill del General Miguel Primo de Rivera.

Quan es va fundar ja hi havia alguns partits d'ideologia similar, com

les untas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), que s'unificarien

amb la Falange el 1934, la Comunió Tradicionalista o la Renovación

Española.

José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia fill del dictador

durant el regnat d'Alfons XIII, Miguel Primo de Rivera, fou un polític

feixista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española. Va

ser condemnat a mort i executat durant la Guerra Civil en el govern

de la II República espanyola.

Imatge 1

L'etapa republicana va inaugurar un

període de gran activitat de les

formacions polítiques i sindicals. Les

discussions parlamentàries tenien una

àmplia repercussió a la premsa i en

l'opinió pública, que van experimentar

una politització creixent.

Aquest cartell representa la unió entre

aquests dos sindicats obrers, els quals

volen ressaltar i potenciar la voluntat

d’unitat obrera. A la imatge podem veure

dos braços, amb un braçalet cadascun

en representació de cada partit i volen

donar una imatge de força i unitat.

José Antonio Primo de Rivera y Sáenz

Page 14: 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

Carlos DelgadoPartits i sindicats a la Segona República Manel Martínez

Sergi Vila

Font: Llibre de text, Història ed. Vicenç

Vives pag. 246.

Imatge 2

Amb la proclamació de la República,

la major part de l'espai polític català

va ser ocupat per partits d'àmbit

catalanista. Les dues forces

majoritàries eren la Lliga

Regionalista, a la dreta, i Esquerra

Republicana de Catalunya, a

l'esquerra.

El cartell superior de la imatge, que

és de l’Esquerra Republicana de

Catalunya, ens mostra una

representació dels membres més

importants del partit, i volen fer

referència a la llibertat de Catalunya.

El cartell inferior és un cartell publicat

per la Lliga Catalana on es demanen

vots a favor per tal de gaudir d’una

Catalunya viva.

Malgrat un cartell sigui d’esquerres i

l’altre de dretes, mostren un objectiu

comú: la llibertat i la importància de

Catalunya.

Font: Llibre de text, Història ed.

Vicenç Vives pag. 247.

Page 15: 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

Carlos DelgadoPartits i sindicats a la Segona República Manel Martínez

Sergi Vila

Document 1

Aquest document està extret del llibre No fue posible la paz escrit per

J.M.Gil-Robles a Barcelona en el 1978.

En aquest fragment l’autor recorda els durs debats que es van viure a les Corts

per redactar la nova Constitució republicana, els canvis que va introduir el

govern d’Azaña durant els dos primers anys de la República, també s’esmenta

el govern de les dretes des de novembre de 1933 el qual Gil Robles va ocupar

la cartera de Guerra, la Revolució d'Octubre de 1934, el triomf del Front

Popular i el cop d'estat dels militars contra la República.

En el primer paràgraf diu que la CNT és un partit totalment establert, amb les

idees ben clares. També s’explica que hi ha una sèrie de problemes les quals

les bases més importants són: defensar la religió i els seus principis, la família,

la propietat i la defensa del ordre social.

En el segon paràgraf trobem el que per la CEDA son els punts secundaris on

califica al govern de tenir una sèrie de problemes. La CEDA pretén mantenir els

principis relacionats amb la religió, família, propietat i el treball.

Page 16: 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

Carlos DelgadoPartits i sindicats a la Segona República Manel Martínez

Sergi Vila

També son partidaris de que si hi ha altres problemes s’han de solucionar de

forma interna en el partit ja que així podran arribar al govern del Estat de

manera més eficaç.

Document 2

Aquest document està extret dels Actes del Congrés Extraordinari de la CNT en

el juny de 1931.

Després de la caiguda de la monarquia d'Alfons XII hi ha un inicial suport a la

II República que anirà disminuint durant el període del 1931 al 1933 pels

constants enfrontaments amb les autoritats republicanes en les successives

vagues sectorials i generals. Per aquell temps, el nucli principal de la CNT

estava a Catalunya, però en altres regions guanyava importància com a Aragó

o Andalusia.

Aquet es un escrit que va fer la CNT en el juny de 1931. En ell s’explica que

ens trobem en una continua lluita contra L’Estat, a la vegada es fa una crida a

la població perquè es sumin en aquesta lluita per així poder aconseguir

enderrocar la República mitjançant una revolució social.

Page 17: 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

Carlos DelgadoPartits i sindicats a la Segona República Manel Martínez

Sergi Vila

Eix cronològic de les etapes de govern a la Segona República

1931 1932 1933 1934 1935 1936

Bienni reformista Bienni conservador Front

Popular

La manca de tradició democràtica, la conflictivitat social, la lentitud de les

reformes i l'oposició dels grups conservadors van comportar una certa

inestabilitat política al llarg de tot el període.

La primera etapa de govern va començar a finals del 1931 fins el 1933,

integrada per una coalició de forces progressistes, va anar seguida d'un bienni

de caire conservador des del 1933 fins el 1935. El triomf del Front Popular

d'esquerres, el febre del 1936, va ser el pretext perquè els enemics de la

República decidissin agafar les armes contra la legalitat constitucional.

Marce l ·l í D

omingo

José Orte ga y G

a sse t

Manue l Aza ña

Fra nces c Ma cià