La transformació dels aliments dins del nostre cos:

“Xuxikaus”o pa amb oli i xocolata?

Sant Andreu, 2 de març de 2016

Glòria Sanz Martínez. Biòloga

Formació per al professorat

Index

• La complexa simplicitat dels organismes vius

• Estils de vida saludables

• Tria bé!

La complexa simplicitat dels organismes vius

• Característiques dels éssers vius

• Per què mengem?

• La composició dels aliments

• La digestió

Característiques dels éssers vius

• Són molt complexes i tenen un elevat grau d’organització.

• Tenen moltes classes diferents de molècules complexes, cadascuna amb una funció específica.

• Extrauen i transformen l’energia del seu entorn a partir de matèries primeres senzilles

• Tenen la capacitat de produir una rèplica exacte de si mateixos!

Característiques dels éssers vius

Eschericia coli

Biomolècules

6.000 molècules orgàniques diferents

3.000 classes de proteïnes

3.000 classes d’àc.nucleics

5 classes de polisacàrids

20 classes de lípids

20 AA + 8 nucleótids + monosacàrids+ àc.grassos

+/-

Per què mengem?

Els éssers vius necessiten per viure:

-Un aport constant d’aigua

-Energia

-Materials per la construcció -Elements reguladors

Per què mengem?

És imprescindible per al desenvolupament de la vida.

• És el vehicle d’entrada a la cèl.lula dels nutrients (metabolisme cel.lular)

• És el medi d’eliminació dels productes de rebuig del metabolisme

• És el dissolvent de la majoria dels principis immediats i permet les reaccions bioquímiques.

L’aigua:

Per què mengem?

A diferència de les plantes no la poden obtenir a partir de la llum solar, sinó que ho fem a través de la ingestió dels aliments.

• Mantenir el to vital (metabolisme basal)

• Moure’ns

• Fer la digestió

L’energia:

La fem servir per:

Composició dels aliments

Aliments energètics

Aliments no energètics

Aliments plàstics

Aliments reguladors

Hidrats de carboni

Greixos

Proteïnes

Vitamines

Minerals

Principal forma d’energia.

La seva unitat estructural bàsica són els monosacàrids (glucosa, fructosa, galactosa).

S’ingereixen com a formes simples (sucres) o complexos (glicògen, midó, cel·lulosa)

Constitueixen la base de l’alimentació. 45-50% de l’aportació energètica de la dieta.

1 g. HC genera 4 kcal.

Composició dels aliments/Hidrats de carboni

Verdures

Hortalisses

Llegums

Pa

Pasta

Arròs

Patates

Fruita

Sucre i mel

Aliments energètics.

Grup heterogeni en composició i funcions (tots són insolubles en aigua):

Triglicèrids (àc.grassos+ glicerina)Colesterol, esterols, fosfolípids.

Els triglicèrids són la forma en què ingerim i enmagatzamem el greix (teixit adipós) al cos.

30-35% de l’aportació energètica de la dieta ha de ser en forma de greixos. <10 % sat, <7% poliinsat i

15-20 % monoinsaturats.1 g greix= 9 kcal

Composició dels aliments/ Greixos

Oli d’oliva

Oli de llavors

Mantega

Margarina

(Fruits secs)

Llet i derivats

Ous

Carn

Peix

(Llegums)

Composició dels aliments/Proteïnes

Aliments constructors

La seva unitat estructural són els aminoàcids.

20 AA. 9 són essencials Hem d’ingerir proteïnes d’alt valor biològic.

Poden ser d’origen animal o vegetal.

Tenen funció estructural (ossos, muscles, enzims i hormones), de transport i reserva.

10-15% de l’aportació energètica de la dieta.

1 g proteïna= 4 kcal.

La digestió

Els aliments, per ser aprofitables pel

nostre organisme, han de patir el procés de

la digestió que els convertirà en nutrients i en

les seves unitats elementals.

Glucosa Glicerol + Àcids grassos

Aminoàcids

Proteïnes

Greixos

Hidrats carboni

La digestió

Autora: Miriam Redondo Díaz.

Clica per veure pwp de fisiologia

La digestió

Monosacàrids

Vena porta

Fetge

Midó, Dextrines, Lactosa, Maltosa, Sacarosa

+ Amilasa pancreàtica+ Sucrasa, lactasa i maltasa

Boca

Duodé

Jejú

Digestió dels hidrats de carboni

+ Amilasa salival

Glucosa

Fructosa EnterocitGalactosa

La digestió

Enterocit

Di i tripéptids,aminoàcids

+ Enzims pancreàtics(tripsina, quimiotripsina,carboxipeptidases)

+ Enzims de l’epiteli(peptidases)

Vena portaPolipéptidsoligopéptids+Pepsina

+ HCl

Proteïna

Fetge

Estòmac

Digestió de les proteïnes

AA

Duodé

La digestióFetge

Quilomicrons

Vasos linfàtics+ÀcidsBiliars

Micel.la

+ Lipasapancreática

Digestió dels greixos

Enterocit

TriglicèridsDiacilglicèrids,...

Duodé

Àcids grassos

GlicerolJejú

La digestió

La digestió ha transformat els aliments en nutrients “sense dificultats”, però...

Quins efectes té la seva “qualitat” sobre la nostra salut?

“L’home és l’únic animal que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla sense tenir res a dir”

Mark Twain

La dieta Mediterránia

Estils de vida saludable

Què, Quant, Quan, Qom i Qui

Les pirèmides nutricionals

Estils de vida saludableQuè, Quant, Quan, Qom i Qui

Què: què mengem en quan a aliments i nutrients

Quant: en quines quantitats ho fem

Quan: en tres àpats? En cinc?

Com: A la planxa, bullit, fregit, com a guarnició, en companyia,...

Qui: edat, sexe, activitat laboral, activitat física

Alim

enta

ció

sana

Estils de vida saludableLa Dieta Mediterrània

• La DM és una valuosa herència cultural que representa molt més que un recull de pautes nutricionals.

• És un estil de vida equilibrat que recull receptes, formes de cuinar, celebracions, costums, productes típics i activitats humanes

• Ha demostrat científica i ampliament propietats beneficioses per la salut.

• La DM és un model d’alimentació sana, variada i equilibrada.

Estils de vida saludable

El seu patró alimentari és caracteritza per:

• El tipus de greix majoritari (oli d’oliva, peix i fruits secs)

• Les proporcions en els nutrients que guarden els seus plats principals.

• Cereals i vegetals com a base dels plats + carn (tall) com a guarnició o complement.

• La riquesa en micronutrients, fruit de la utilització de fruites i verdures de temporada, herbes aromàtiques i condiments.

La Dieta Mediterrània

Estils de vida saludable

Estils de vida saludable

Estils de vida saludable

Estils de vida saludable

Tria bé!

Triem els greixos

Vigilem l’excés de sal

Evitem els sucres afegits

Triem els greixos

Tria bé!

Ja menjaré sa quan sigui gran!

Tria bé!

Els greixos i la placa de ateroma

Imatge: Biomedicina en viñetas

Tria bé!

Classificació dels olis i greixos vegetals

Oli de llavors: gira-sol, blat de moro, soja

Oli d’Oliva (Verge i verge extra)Oli de colza modificada o nabinaOli d’Argan

Oli de coco, palma i palmiste

Olis i greixos hidrogenats i parcialment hidrogenats

Tria bé!

Monoinsaturats

Poliinsaturats

Saturats

Trans

Tria bé!Els greixos saturats

El Nurses’ Health Study va demostrar en un estudi de > 80.000 dones seguides durant 14 anys que substituir un 5% del valor calòric de la dieta procedent d’àcids grassos saturats per insaturats, reduïa el risc coronari en un 42%.

Hu FB, Stampfer MJ et al. Dietary fat intake and the risk of coronary heart disease in women. N Engl J Med 1997;337(21):1491-1499

Tria bé!

Vigilem la sal

Tria bé!La sal

La sal o clorur sódic (ClNa) està formada per 40% de sodio i un 60% de clor.

És la major font de sodi de la nostra dieta (> 90%).

El sodi és un bioelement indispensable per al nostre organisme

La sal en excès predisposa a l’hipertensió.

Tria bé!Fonts de sal

Tria bé!Fonts de sal

Tria bé!Consum de sal

http://www.plancuidatemas.aesan.msssi.gob.es/conocelasal/calcula-la-sal.htm

Tria bé!Etiquetes i sal

-Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la ingesta màxima diària de sal ha de ser de 5 g de sal = 2 g de sodi

-Les etiquetes nutricionals ens aporten les dades del contingut en sodi. Per obtenir la quantitat de sal hem d’aplicar la fórmula:

GRAMS SAL = GRAMS SODI X 2,5

Ex: 0,13 g de sodi:0,13x2,5 = 0,325 g de sal per ració

Tria bé!

Evitem els sucres afegits

Tria bé!Els sucres

Les dietes riques en HC simples (sucres d’absorció ràpida) predisposen a la diabetes, el sobrepés i l’obesitat i empitjoren el perfil lipídic.

Si un terròs de sucre pesa 5 g, quants terrrossos de sucre hi ha en.....?

Les dietes riques en HC complexes (contenen midó i fibra) produeixen una elevació lenta i mantinguda en el temps dels nivells de glucosa en sang i no alteren el metabolisme.

Exercici:

Tria bé!

I després d’aquest taller....

Xuxikaus o...?

Gràcies per la vostra atenció!

Glòria Sanz MartínezTel. 606 971 233

gloria.sanz@peopleandhealth.orghttp://www.peopleandhealth.org

http://www.facebook.com/sumarensaludhttps://twitter.com/gsanzma