4 LAVANGUARDIA V I U R E DIUMENGE, 29MAIG 2016

L’Ajuntament edita un llibre que desmitifica símbols i senyes de la ciutat

GuiakitschdeBarcelona

PATRIMONI

D. MARCHENA Barcelona

L’Ajuntament haeditat un llibreque de ben segurque tindràuna le­gió de partidaris i

detractors. Kitsch Barcelona des­cobreix “tot el que té la ciutatd’estereotipada, comercial, fetit­xista, decorativa, ensucrada i ba­nal”. L’autora és la doctora AnnaPujadas, professora d’història iteoria del disseny a la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB).Moltes persones associen el

terme kitsch, d’origen alemany iadmès per l’Institut d’EstudisCatalans, al mal gust i la falta devalor estètic. Anna Pujadas, queha rebut l’ajuda d’antropòlegs,arquitectes, artistes, literats iprofessors d’universitat, entre al­tres experts, fins i tot cuiners,defensa que avui kitsch no ha deser sinònim de lleig o obsolet.L’obra, tot i això, inclou epítets

com “barroc de xurreria”, “cari­catura colossal”, “clixé”, “mons­truositat” i “quinta essència de lavulgaritat”. Per les pàgines del lli­bre desfilen més de cent monu­ments, comerços, símbols i se­

nyes d’identitat urbanes, com elsllumsdeNadal, Sant Jordi i, fins itot, el Floquet de Neu, convertitgairebé en art pop gràcies als pe­luixos i les targetes postal. Lescrítiques són entranyables, comen el cas del bar Pastís i el Quixotde l’estació de metro Diagonal. Ono tant pel que fa al monument a

Pau Casals a prop del Turó Park il’hotelW,deRicardoBofill.Noésni de bon tros una enumeraciótancada ni objectiva perquè “unacosa no és mai kitsch en si matei­xa, només és vista així per algú”.Els lectors hi estaran d’acord o

no ihi trobarana faltar altres pro­postes, tot i que el que avui és

ÀLEX GARCIA

Aquestaobrade laplaçaGeorgeOrwell,diuel llibre,ésuna“monstruositat”quevatrair les instruccionsde l’autor, l’escultorLeandreCristòfol

Les perles d’una obra poc complaentEl PIJAMA DEL 7 PORTES

“Eltermekitschdefineixunacosaimpostadaipretenciosa(...)comlespostresafartapobres:nata,flam, gelat,préssecamb...”

Anna Pujadas, autora del llibre

FONT DE LA PLAÇA ESPANYA

“Aquestmonument deJosepMaria Jujol té unaire demàquina de ferembotits que podriaoptar a un premi”

Eduard Cairol, doctor en Filosofia

TROFEUS DEL MUSEU DEL BARÇA

“És kitsch tot el que hihagi exposat alMuseudel Barça: els trofeus,sobretot, i algunes obresde Salvador Dalí”

Raúl Oliva, arquitecte

PLAÇA DE TOROS DE LES ARENES

“Han domesticat l’antigaplaça de torosi l’han convertit enun centre comercialper als turistes”

Toni Luna. doctor en Geografia

TEMPLE DEL TIBIDABO

“Sembla unamona dePasqua; té un puntensucrat i formes demerenga que reclamencireretes i un llacet blau”

Teresa Camps, professora d’art de la UAB

kitsch pot no ser­ho demà, i a lainversa. Alguns artistes reben devalent, coml’escultorApel∙lesFe­nosa i l’arquitecte Josep MariaJujol. D’una de les obres de For­tuny, lamonumentalLabatalladeTetuan del MNAC, el crític cana­denc Jeffrey Swartz diu: “El qua­dre més indiferent que ha pintat

mai un català”. JoanMinguet, deldepartament d’Art de la UAB, as­segura que Mariscal (La gamba,del passeig Colom, surt a la llista)“no té cap força transformadora”.Sí que en té Oscar Tusquets, ca­paç de convertir “una peça horte­ra en art”, subratlla el dissenya­dor industrial Daniel Vila.Però si algúmereix un capítol a

part és JosepMaria Subirachs i elseu treball a la façana de la Passióde la SagradaFamília. “Barcelonaés laciutatdelkitschperquètotésficció, però la Sagrada Família ésla cosa més rotundament kitsch,sobretot la intervenció de Subi­rachs”, afirma el crític J.F. Yvars.La historiadora de l’art MartinaMillà expressa una opinió sem­blant sobreels arquitectes i escul­tors que han continuat l’obra de

Gaudí. Altres autors d’aquest lli­bre coral, valent i provocadorparlen de “la disneyitzatció delmón abans deDisney”, compassaa tot el barri del Born, segonsEduard Cairol, doctor en Filoso­fia i professor d’Humanitats de laUniversitat Pompeu Fabra.Kitsch Barcelona analitza mo­

numents inefables, com elCap deBarcelona, deRoyLichtenstein,alfinal de la Via Laietana, i l’escul­turade laplaçaGeorgeOrwell, dequè l’autor només va deixar unamaqueta que es “va transferir auna escala inadequada i amb unmaterial equivocat”. L’obra tam­bé radiografia recreacions com elPoble Espanyol i el pont neogòtic(construït al segle XX) que uneixla Generalitat i la casa dels Ca­nonges. I els basars orientals il’exhibicionisme de la gent rica o“directament especuladors i ma­fiosos”, amb cases “que semblentransatlàntics”.El kitsch és imposturamés que

imitació, un desig de convèncerd’una originalitat que no va mésenllà d’“una còpia epidèrmica”.Unexemple?ElsgratacelsdelFò­rum, un postís comparable aaquests locals ambornaments ru­rals i “sense cap contacte amb elmón del camp”. O als bars, boti­gues, restaurants i hotels mo­derns redecorats ambmiralls en­vellits o fustes gastades per apa­rentar més història de la quetenen realment. L’arquitecte Jo­sep Bohigas posa el dit a la nafra:“Ésaixòel quevolemoelquecre­iem que volen els turistes?”.c

D’IMPOSTURES. . .

El volum compara elsgratacels del Fòrumamb els comerços ques’inventen un passat

. . . I INTERROGANTS

L’obra es preguntasi això és el que volemobé el que ens pensemque volen els turistes

El Rei Lleó de laSagrada Família

]Gaudí ocupamoltespàgines aKitsch Barcelo­na, tot i que el llibre norecull una de les estàtuesmés curioses de la Sagra­da Família: un Rei Lleóconcebut per Subirachs,però executat –segonsalguns, en sentit literal–per un dels seus alumnes.L’obra va adornar la faça­na de la Passió entre eljuny i el setembre del2015, fins que la direcciódel temple la va retirarpermotius estètics. L’em­plaçament continua buit.

JOAN NICOLAU

La peculiar figura que va adornar fugaçment la façana de la Passió