TEMA 5

L’ANÀLISI SEMIÒTIC

Laura Cortés

Paula Cortes

Iraida Martos

Sergi Puig

Gemma Roura

EL SIGNE

• Etimologia: A través del llatí 'signum', prové de l'ètim

grec 'secnom', arrel del verb 'tallar', 'extreure una

part de'.

L'arrel primitiva sembla indicar que aquesta

paraula es voldria referir a una cosa major, la qual

s'havia extret (una fulla amb relació a un arbre, una

dent en relació a un animal...)

FUNDADORS DE LA SEMIÒTICA/SEMIOLOGIA

• Semiòtica → És la ciència de la significació i

parteix d'un punt de vista peculiar:

preguntar-se de quina manera les coses es

converteixen en portadores de significat.

Deriva de dues fonts; del filòsof Charles

Sanders Peirce i del lingüístic Saussure.

DIFERÈNCIA SEMIÒTICA-SEMIOLOGIA

• Oficialment no hi ha diferència (tot i que se sol

relacionar semiòtica amb tradició anglosaxona i

semiologia amb l'europea).

• Semiòtica per Charles Sanders Peirce “Doctrina

quasi necessària o formal dels signes” i “la lògica,

no és sinó un altre nom de la semiòtica”.

• Semiologia per Saussure “Ciència general de tots

els sistemes de signes (o símbols) gràcies als quals

els homes es comuniquen entre ells”, el que fa de la

semiologia una ciència social.

FERDINAND DE SAUSSURE

• Ginebra, Suiza.

• 1857 – 1913

• Pare de la Lingüística Estructural

del s. XX.

LLENGUA I LLENGUATGE

• Llenguatge: Conjunt o sistema de símbols utilitzats

per la comunicació dels éssers humans

• Llengua: Conjunt o sistema de símbols que

serveixen per la comunicació entre persones d’una

mateixa comunitat.

LLENGUATGE

• El llenguatge és un substitut simbòlic de la realitat

• Els missatges verbals s’estructuren per operacions

mentals de selecció i de combinació.

• Comunicació: paraules que constitueixen un símbol

representat per sons que transmeten significats.

DEFINICIONS

• La parla: ús particular que fa una persona d’una llengua per comunicar-se

• Llengua i escriptura: són 2 sistemes de símbols, l'escriptura és la representació de la llengua

• Signe lingüístic: entitat psíquica de dues cares en la qual s'uneixen un significant (imatge acústica) i un significat (concepte)

CHARLES SANDERS PEIRCE

• Pare de la semiòtica.

• El signe és triàdic:

1. Representamen

2. Interpretant

3. Fonament del representamen

En relació al referent el signe pot ser classificat en:

1. Icona: signe que posseeix alguna semblança o

analogia amb el seu referent. Ex:

2. Indici: signe que manté una relació directa

amb el seu referent.

3. Símbol: el signe no te relació directa amb el

seu referent. Depèn d’una convenció.

CHARLES MORRIS

•(1901), nord-americà.

•Tres branques de la semiòtica:

1. Sintaxi

2. Semàntica

3. Pragmàtica

CHARLES MORRIS

1. SINTAXI

Llenguatge verbal → Oracions: grups de paraules

combinades de certa manera.

Paraules=siginifcants. Oració: significants enllaçats

entre si mitjançant la sintàctica.

Sintaxi: Relacions formals dels signes entre sí. Estudia

la part formal del llenguatge: com parlem, com

combinem paraules...

CHARLES MORRIS

2. SEMÀNTICA

Cada significant (paraula) té un significat.

La paraula “demà” vol dir el dia

següent al d'avui. La relació que

s'estableix entre el significant i el seu

significat és la semàntica.

Nivell denotatiu: Relació entre signe i

referent, primer significat o lèxic

consignat en un diccionari.

CHARLES MORRIS

→ Lo sintàctic influeix en lo semàntic: si canvio la combinació

de les paraules, canvia el significat.

Ex: Mañana no iré. No iré por la mañana.

Mañana deixar de ser el dia següent al d'avui per passar a ser

les segones 6 hores del dia.

→ Lo semàntic influeix sobre lo sintàctic, si vull treure “mañana” i

posar “elefant” (un altre significat), la frase deixa de tenir

sentit “elefante no iré”, llavors s'ha de canviar la sintaxi: “no

iré con el elefante”.

CHARLES MORRIS

• Les relacions sintàctiques i semàntiques es donen d'acord

amb certes regles.

Regles sintàctiques

→ gramaticals (indiquen les combinacions de paraules que són

lícites i les que no). Lògiques (estableixen quines combinacion

d'oracions són lícites per fer un raonament correcte).

Regles semàntiques: significat que hem de donar a

significants

→ “Gat” significa animal amb bigotis que miola.

Importància llenguatge científic: Carnap i Hempel.

CHARLES MORRIS

3. PRAGMÀTICA

La pragmàtica té relació amb l'intèrpret: perquè li serveix a

l'home el llenguatge i com l'utilitza. Aspecte utilitari del

llenguatge. (Dennotació)

El llenguatge pot servir per informar, expressar, agradar,

ordenar...Les paraules permeten estructurar les relacions

interpersonals i, amb això, regular el comportament de la

gent.

Charles Morris:Aspectes pragmàtics de la comunicació humana

Altres autors van centrar els estudis en els aspectes sintàctics: De

Saussure (semiología: semiòtica), Chomsky, etc.

SEMIÒTICA

• La semiòtica ha trobat importants camps

d'aplicació en àmbits tan diversos com la

psicoterapia i la publicitat o la epistologia i el

cinema. Això és així perquè qualsevol activitat

humana implisica sempre dir quelcom (semàntica)

d'una manera (sintaxi) i amb algun propòsit

(pragmàtica)

MARSHALL MCLUHAN

• La relació del mitjà amb el recpetor arriba a ser més important

que el missatge en si. “El mitjà és el missatge”.

• Segons ell els mitjans estan evolucionant de Hot a Cool: Del llibre

a la Tv, de lo mecànic a lo automàtic, de l'art figuratiu a

l'abstracte.

• Mentre major sigui la quantitat d'informació a descodificar, major

és la intensitat i pertant més calent és el missatge i a la inversa.

• EX. Un retrat és molt calent i una caricatura freda. El vals és

calent, el pop és fred. La ciencia és calenta, l'art és fred.

• L'individu no és menys intel·ligent, però disposa d'informació molt

automatitzada però sense sentit.

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

• Funcions del llenguatge segons Roman Jakobson

• FUNCIONS LINGÜISTIQUES:

- Funció referencial

- Funció emotiva

- Funció connativa

- Funció poètica o estètica

- Funció fàtica

- Funició metalingüística

L’ANÀLISI DE LA IMATGE

• Societat de la comunicació

• El procés de percepció ESTRUCTURAT

• Competències de l’ésser humà que es posen en pràctica en l’interpretació de les imatges

- Competència iconogràfica

- Competència enciclopèdica

- Competència lingüística-comunicativa

- Competència modal (espacio-temporal)

- Competència estètica

- Factor ideològic

GRÀCIES PER LA

VOSTRA ATENCIÓ