XXVè Congrés de l’Associació Catalanà d’Enòlegs

25è aniversari dels estudis d’enologia a la URV

Jornada tècnica: Habilitats complementàries de l’enòleg

Les xarxes socials

Joan Gómez Pallarèsblogdevinis@gmail.com

www.devinis.org

El meu cas, des del primer post al bloc De uinis (www.devinis.org,

juny de 2006), servirà per parlar de l’evolució de la comunicació sobre

el vi a les xarxes socials, des d’un punt de vista estrictament amateur:

macroblogging, microblogging, facebook, instagram…Pàgines web, no,

perquè crec que es mouen per paràmetres i lògiques diferents. Aquí

parlem d’accions i reaccions en obert i instantànies.

És el cas d’un consumidor apassionat que només vol conèixer els vins que

beu i, en aquest procés de coneixement, formar-se d’una manera

autodidacta.

És el cas d’un consumidor que, quasi sense adonar-se’n,

acaba traspassant la barrera de la recerca d’informació per convertir-se,

també i sense deixar mai aquest primer aspecte, en una persona

que proporciona informació i opinió.

• Començar de zero

• Autoaprenentatge 100%

• Atrevir-se a conèixer i a provar

• Començar a generar coneixement

• Moltes ganes de compartir-lo i de compartirun punt de vista sobre la vinya i el vi

• Buscar credibilitat

• Generar confiança i complicitat

El blog com a quadern de notes d’un“viatge”: no hi ha doctrina ni alliçonament,sinó experiències compartides i opinió

Buscar un perfil de contingut: el teu!

El vi en el seu context: vi i menjar, sempre:gastronomia d’una terra, d’un paisatge.Vi com a procés cultural, integrat en unterritori i identificable sempre amb les persones concretes que el fan

Un bloc no massa tècnic. Busco el detall significatiu, no l’exhaustivitat.

Intento escriure bé i d’una manera àgil. Intento cuidar molt el

llenguatge: que la seva agilitat sigui la del mitjà on es publica

Un cop definit el gènere i el contingut, és molt important en un bloc

definir el com, quina relació proposes entre imatge i text

Imatges cuidades i personals

Compaginació

Buscar una lectura còmoda i agradable des d’un punt de vistafísic

Ser conscient del temps de lectura,que condiciona llenguatge i estruc-tura

Ser fidel al teu estil i no tenir capcondicionant més enllà del tempsdel que disposes i del que et permet el mitjà

La meva professionalitat com a amateur!

Cal deixar clars els límits de qui ets i per què ets al bloc

Llibertat i independència de criteri

En el bloc d’un amateur no hi ha profit econòmic. Qui es pensi que farà diners amb un bloc…

Cal pensar en altres beneficis, que no siguin el diner: generaroportunitats per conèixer persones, cellers, vins, terres, activitats comla d’avui!

Sens dubte, en el meu cas, aquest és el gran benefici, tresor del bloc

Sobreviuran els blocs?

Evolucionaran en veu i so

Seguiran oferint la millor comunicacióultilateral

Seguiran sent espontanis i immediats

Però…

Per a mi la conclusió és clara: els textos delsblocs son més útils perquè els cercadors elsveuen i troben amb facilitat. Els tuits i la resta, no…

Però els lectors cada vegada fan menys esforç…i

la cultura de la lectura atenta perd adeptes. El microblogging, sigui en text (twitter, etc.) o en imatge (Instagram, etc.) seguirà guanyantterreny al macroblogging i els blocs, com a einade comunicació eficaç, perdran pes. Ja ho fan!

Com veig la presència a les xarxes socials de tots els actors

protagonistes del vi:

cellers, viticultors, enòlegs, comunicadors…?

Com a consumidor de vins i d’informació, parteixo de la

premisa següent: una persona que fa vi té tot el dret de dir

del seu treball el que vulgui, però en l’era del 2.0 (i avançant

poderosament ja cap al 4.0, quasi sense haver ensumat el

3.0), en què els consumidors construïm el nostre dossier

d’informació sobre els cellers i els vins a base d’explorar la

xarxa i de buscar còmplices i referents informatius en ella, és

quasi necessari que la millor informació, la que conté les

dades correctes, la que transparenta què es fa i com es fa, la

doni qui és més a la vora del vi: qui el fa.

I segueixo sense parlar de pàgines web perquè crec que segueixen

un altre camí i es mouen per reflexions diferents. Encara que la premisa

fonamental és la mateixa per a tothom.

Un sol exemple:

Weirdo. Vinos alrededor de la medianoche, de Fernando Angulo