Un trànsit cap al més sublim: la vida eterna

HOMILIES D’ORGANYÀ FORUM IUDICUM

El Forum Iudicum era un codi de lleis visigòtic que fou traduït al català a mitjan segle XII. La traducció catalana fou feta durant els primers anys del govern de Ramon Berenguer IV (1113-1162).

Les Homilies d'Organyà són un recull fragmentari de sermons escrits en català que van ser trobats a Organyà, a l'Alt Urgell, l'any 1904. És un dels primers textos catalans en prosa, que podem datar a finals del segle XII o principis del XIII.

La literatura medieval abraça quasi un miler d’anys des del decliu de l’Imperi Romà (476) fins al s.XV.

La societat feudal marcada pels lemes: pietat, fidelitat i valor.

Societat jerarquitzada, amb desigualtats socials molt marcades i sense cap possibilitat de superació o canvi.

Potser podria començar dient que la potència inicial que va fer que la literatura catalana tingués lloc preferent a Europa durant l’Edat Mitjana neix de Ramon Llull (Raymundus Lullus,Raimundo Lulio, Raymond Llull, Raymond Lully: com els agradi més). Ramon Llull era filòsof, narrador i poeta. Era mallorquí, d’aquesta Mallorca avui esdevinguda un ‘Bundesland’ geriàtricoturístic alemany. Nascut molt abans que els ‘tour operators’, els avions de baix cost i la ‘balearització’ dictessin les normes de vida d’aquelles costes, centennis abans de l’arribada de Boris Becker i de Claudia Schiffer, en ple segle XIII Ramon Llull va estructurar una llengua travada i rigorosa, la mateixa llengua en la que, de manera vibrant i corrompuda, encara parlem i escrivim ara.

“Sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però¿què ha estat Catalunya? Catalunyaha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va

tenirel primer Parlament, molt abansque Anglaterra. Catalunya va tenir lesprimeres Nacions Unides...”

La religió amara i domina totalment la vida.

Visió teocèntrica

L’autor de l’obra no tindrà gaire importància fins al sXII, per això impera l’anonimat.

No es respecta la fidelitat a l’autor ni en la transmissió oral ni en l’escrita. Els copistes podien fer tots aquells canvis que creguessin pertinents.

Tampoc es valorava l’originalitat en la temàtica o argument.

http://www.editorialuoc.com/extra_content/84-7306-864-5//web/index1.html