Post on 03-Jun-2018
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat
1/16
BUTLLETI INfORMATIU DE
SANT
JO N
ANO Vlll N 1
SAN JUAN mSEPT. OCTUBRE 1990
ASOClAClON CULTURAL UOIX
DlREC ClON POSTAL: APDO. CORREOS
P
13
EDITA AS0CIACK N CULTURAL LLOMA
DEP. LEGAL: A46-1987
L
C S
DE
i
Un ao mas la A.
C.
LLOIXA ha organizado la
semana cultural de Otoo que si bien en 10s
pmgramas no recoga el nombre que aparecia
otros aos de etnograficaen su fondo creemos que
si se ha cumplido dicho objetivo. Al ya habitual
y
esperado por todos passeig per horta se sumaba
la Ewposicin grfica comentada de la Bahia de
Alicante la presentacin del libro de lsidro
BuadesMEMORIADOONTEMPSALOHORTA En
10s tres actos se recoge la bsqueda del pasado el
intentar conocer como eran como viviemn nues-
tms antepasados las casas de la huerta 10s cami-
nos en uno como era la costa alicantina a
1
largo
de un siglo el segundo las ancdotasy hechos
cotidianos en el tercem.
Desde aqui queremos agradecer la cesin de
la exposicin a la S C D LA ALBOFERETA espe-
cialmente al autor de la misma Vicente Seva
Villa
plana que ha realizado una gran labor de docu-
men tacin grfica. Mas de cien to uein te repmd uc-
ciones de fotografias nos llevan desde Tabarca al
Cabo de la Huerta
y
cmnolgicamente desde el
ultimo tercio del siglo pasado hasta el primer tercio
del actual. En este recorrido por el tnel del tiempo
10s ms uiejos recordaban su Alicante y 10s mas
jouenes conocamos como eran 10s tranvias de
mulas 10s balnearios el puerto 10s carretems el
antiguo mercado de abastos la estatua de 10s
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat
2/16
Vida Municipal 1111
111
I
SEMANA
CULTURAL
Martires d e la libertad do nd e ho y est la
fuente d e la plaza d e Mar la Albufereta
antes d e la destruccin femz d e 10saos
del turismo.
l dia
26
ls idm Bua des present s u
libro y a pesar d e las varias convocato -
rias estaba anun cia do a las och o de la
tarde e uno d e
10s
programas e n las in-
vi t ac io ns a las ocho y media y para ter-
minar de arreglarlo a las siete e n elperi-
dico fue n um em so pblico asistente .
Tras una s palabras d e Jos Antonio Ba-
laguer Ag ust n Pantoja hizo u n acerta-
d o recorrido d e la trayectoria de l autor
rese la obra y presento a 10s colaboradores La
Caja d e Ah or ms Provincial d e Alicante y la Im-
prenta S a n Ju an e n el apartado econmico; Conxa
Goslvez a u ora del pnjlogo Csar Llorens i Cuar-
tem d e las ilustraciones
;
ose Manuel P er a Riera
d e la fotografia d e la portada leo d e Manuel G n-
zalez Sa n ana. Ena lm en te para terminar el acto el
autor ley el primem y el ultimo de
10s
poemas que
fueron m u y del agrado d e 10s asistentes.
Agradecer para terminar a Toms A ngel Per a
Araci1 la mistela elaborada pocas se ma na s an tes
y
embotellada aqu el m is m o dia para la presenta-
Jos Antonio Balaguer Ie~endoa etiqueta del vino embotellado
por
TombsPCKez
para esta ocasi6n.
tl pblic o llen el saln
de
la C.A.P.A.
cin del lib m a la C.A P.A. por la cesin del Au la
de Cultur y a todos por vuestra asistencia.
F. S
m m m m m m m m m m m m
NUMERO 81 (SEPT./OCTUBRE)
La
Casa de Cufura 1
..........................
- Semana Cultural
.
......... . :
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
.......................:...............
y..: .
..........................
............................
?
..........................
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
......
.....
......
. . . .
.....
. . . . .
....
..... . . .
....
.... I
_
. . . . .
. . . .
.....
....
. ..
.....
.................
.......................
...................__._..._.._
..................................................
..........................
.......
:
_
.,...........;..;.
.........
: :.q
....
. . .
. . . .....
....
....
....
. . . .
. . . . . . . . . . .
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat
3/16
I I I
Semana
Cultural
ASElG PER L
HORT
Por: lsidro Buades
El ia ventiocho de octubre
a las nueve
y
media de la maana,
nublado y amenazando lluvia; sa-
li6 elV
I I
passeig per l'horta , de
10s talleres Peugeot-Talbot despues
de tomar la mallanita Que Paco
Espins nos ofeci.
En pocos minutos nos pre-
sentamos en la Dominica 10s casi
doscientos cincuenta paeantesTe-
namos deseos de ver la casa, que
se
halla en buenas condiciones de
conservacin, pero a decir verdad,
10 que nos ilusionaba a muchos era
ver la bodega; de la que alguien
haba dicho, que el siglo pasado
se
Esmorzant
en
les Casetes d Espaya
haba detenido en ella. verdaderamente se encuentra bien con-
servada, tanto, que no creo que haya otra que le aventaje en esto
en todo el trmino de San Juan, Puede estar seguro su dueo.
Don Jos Luis Hernndez, que no les hubiera podido hacer
mejor obsequio a 10s participantes de este paseo por mucho que
se 10 hubiera propesto. Gracias por su gentileza.
Salimos de la Dominica i empez a gotear; y esto fue
bueno pasndose como no se pas, porque hizo aligerar el paso
y el camino fue grato, Llegando al de Marco florecieron 10s
paraguas, si bien es verdad, que tampoc0 se empap quien no10
llevaba. As pues, llegamos a les Casetes d'Espanya donde
nos esperaba Jos Climent, un tanto preocupado porque pareda
que iba arreciar la lluvia
y
la casa era pequea y grande la
comitiva.
Pero no pas nada; entre la casa, 10s paraguas y una tupida
mimosa que alli hay, todos quedamos a cubiertos y al instante
dimos buena cuenta de l'esmozaret.
Las Excelentes cocas, 10s formidables tomates, y el buen
acompaamiento del vinet , cayeron vencidos ante impetuoso
apetit0 causado por la caminata.
Pepe Garcia (que es de Madrid) trajo su tortilla de docena,
su pan de quilo y 10s chorizos mgicos. Y bueno, todo fueron
caras sonrientes; de esta manera, nada mis grato para quien
organiza este tingla-
do, que esas caras
alegres.
No hubo discursete
de despedida, pues
quien tenia que pro-
nunciarlo estaba ata-
reado dentro de la
casa firmando ejem-
plares de Memria
d'un temps a l'horta
y cuando sali que-
daban all, su mujer
y tres paseantes ms.
Pero no pasa
nada
desde estas phginas
les digo a todos mis
compaeros de excursin: Gracias a todos por venir, amigos,
y
hasta la prxima.
Nuestro agradecimiento a Jos Quereda, Jos Ruzafa,
Ernesto Garcia y Francisco Garcia, por su colaboracin en la
confeccin del follet0 explicativo del recorrido.A Emilio Espi-
ns por su excelente regalo, a Francisco Espins por el pairoci-
nio, y a Jos Climent Casanova por todas sus atenciones.
m m m m m m m m m m m m m
AGENCIA
PEREZ RIZO
S.L.
Servicios: NAVARREGUI
Exposicin:
CAP. MARTI,
4
TELF 565
17
04
MERCADO
NACIONAL
DE
OCASION
SAN JUAN AUCANTE)
MUSICAS DE VANGUARDIA
DO SCOQB R
DR. IBORRA, 35 SAN
JUAN
U
OLlCLlNlCA SAN
URN
LABORATORI0ANAUSIS
PSIQUIATRA
MEDKINA
EN
GENERAL PEDIATRls4
OFTALMOLOGIA
CARDIOLOGIA
OTORRINOiARlNGOCOGlA
I
TRAUMATODGIA
A.T.S. PODOLOGI
I RAMOS DE NOVIA ARREGLOS DE IGLESIAS CORONAS I
PARA
CONSULTADE
HORARDS Y ESPMAUDADES
AVDA. RAMBLA
59 T E L F 565
40 47 PART. 565 37
29
TOM S CAPELO ELF
565
48
SAN NAN DE WCANiE
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat
4/16
Semana ultural
DISSABTE MATI
Por
J
A
Balaguer MonIIor
Seguint amb el comentari de la V Setmana Cultural, el dissab-
te
27
d octubre es va realitzar l activitat de pintar amb guix de
colors el sol de I asfalt a la Rambla.
Va
ser un mat agradable acompanyat pel sol pels xiquets
xiquetes que van participar.
Aproximadament uns 250 de
totes les edats. Des de la xiqueta tmida d uns dos anys fins als
que ja duien el dibuix preparat en una fulla per copiar-10.
Anecdotes moltes; sobre tot quan els xiquets es dirigien
a
nosaltres per demanar-nos perms per poder anar a pixar.
Tamb com sempre preguntant pel premi o la sorpresa d u n s
quants al comprovar
que els colors eren gratis..
Pels resultats tant de participaci com de col.laboraci per part
del mn infantil, aquesta s una activitat que no es
du
deixar
fora en altres setmanes culturals.
Com altres anys l ajuntament de Sant Joan va programar
una serie d actes per al dia de la Comunitat Valenciana.
Actes eminentment festius on es mostre la nostra comunica-
ci.
La propaganda va ser bona, el poble estava ple de cartells
a ms a mes les pegatines, si no va participar mes gent no
es pot dir qu e va ser per falta d informaci.
Primer es va realitzar una ginkama per als menuts, a les
dotze amb els sons de la dolcaina el tabalet, la gent es
concentra a la placa de I ajuntament per veure acompan-
yar la dansa, que ballaren grups de I escola Sant Felip Neri
d Alacyt, fins al Rac Popular
o n
desprs d escoltar a
la
banda de msica LA PAZ, va tindre lloc una exhibici de
Karate, una serie de balls regionals. Aleshores la pluja va
fer acte de presencia i es va disparar la mascletada abans
d hora, de seguida l esmorzar.
X VIER L
SERVICIOS
Y
VENTAS
Capitn Mart 30 Telf.
565
7
4
SAN
JUAN
DE
ALICANTE
Q
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat
5/16
1111 Vida Municipal
R
ELEVO EN L P RROQU
por
J a BaIaauer ivionrlor
Durante el Campamento que realizamos
10s
del
Junior (segunda quincena de julio), s e fueron suce-
diendo en el pueblo todos 10scomentarios rel ativos al
relevo de
10s
sacerdotes de la parroquia.
Una vez que 1 finalizamos y, de nuevo en San
Juan , todo estaba ya muy claro y supongo que todo
el pueblo enterado.
Esta vez Carmelo
si
que dijo Sin y
1
dijo para
todos. Que toda la Parroquia y enconsecuencia el
pueblo, supiese que estaba vez iba en serio
y
no como
en otras tantas, que se dijo que se iba. siempre el
rumor era de buena tintan.
Una vez aparecidos
10s
nombramientos de 10s
nuevos sacerdotes de la Parroquia estaba claro el
traslado de Carmelo y Esteban. ~ n t esto, no se dud
en preparar una despedida para ambos y una bienve-
nida a 10snuevos sacerdotes.
EI tiempo y horas dedicados a preparar todo esto
fue una labor realizada por miembros de 10s grupos
parroquiales donde no se quiso dejar a nadie-sin
participacin. Hubo colaboracin de todos 10s grupos
de la Parroquia incluidas Benimagrell y Fabraquer.
De Carmelo y Esteban todo lo sabemos. El
primer0 e s nombrado Delegado Diocesano de Pasto-
ral y Subdelegado de Accin Catlica General y
Movimientos Especializados de Accin Catlica sien-
do adscrit0 a la parroquia Corpus Cristi de Alicante.
Esteban e s nombrado parroco de Rebolledo y Baca-
rot.
por el representante del Obispo y la homilia por el
nuevo parroco Angei Bonavia.
Seguidamente a la misa, en
10s
salones parro-
quiales se ofrece un vino de honor ofrecido por el
Ayuntamiento.
De todo esto ha pasado mucho tiempo, dos
meses, y bien es cierto que todo el trabajo realizado
por 10santeriores sacerdotes ha sido muy bien acogi-
do por 10snuevos. Nada ha cambiado y todo sigue su
curso.
Quiero terminar este articulo con las palabras
que se leyeron en la Ecuaristia del dia 16 como
bienvenida a 10s nuevos sacerdotes:
Coincidiendo con 10s actos religiosos de nues-
tras FFiestas Patronales, hoy domingo
16
de septiem-
bre de 1990 la Parroquia de San Juan o s da la
bienvenida. Angel, Santiago: sentos acogidos por
esta Comunidad que Carmelo
y
Esteban tan bien han
ido forjando con
el
pasar
del
tiempo.
Esta Celebracin sirve como medio para daros la
bienvenida y la acogida, pues nustro sentir comunita-
rio es in haciendo camino: curas y laicos juntos y en
una misma direccin.
Gracias Carmelo y Esteban o Esteban y Carmelo
por el tiempo dedicado anuestra parroquia.
Bienvenidos Angel y Santiago osantiago y Angel,
estais en vuestra casa .
10s nuevos sacerdotes son Angel Bonavia que
estaba en la Parroquia de Santiago y Santa Ana de la
Playa de San Juan, y Santiago Belmonte parroco del
barrio de Santa Cruz de Alicante y capelln del
Psquiatrico cargo que sequir desempeando con el
de vicario en la Parroquia.
Se realizan 10s actos preparados: El domingo 2
de septiembre la Eucaristia de la tarde como despe-
dida de Esteban y Carmelo. Al finalizar esta se repar-
ten unas cocas y sangria en el patio de las Carmelitas
mientras se suceden unos bailes regionales por 10s
grupos de danzas de la localidad.
El
16
de septiembre, domingo, en la misa de las
1 de la maana, s e da la vienvenida a Santiago y
Angel.
Anteriormente, a las
10 30
horas se reune el
Consejo Pastoral,
10s
nuevos sacerdotes, Carmelo,
Fernando Navarro (arcipresente) y Francisco Cases
vicario episcopal de zona, que en nombre de Obispo,
da a
10s
nuevos sacerdotes
10s
poderes como tales
ante de ralizar la Primera Ecuaristia que e s presidida
COSCESIOSARIO OFICIAL
teltronic.
s a
RA.DIOTELEFOSOSREPE nDORES VHF-UHF
A B R E P E R T A S
V I
RADIO
E L E \ I / W D O S
amon de Campoamor. 7
Telifono:
565 39
S N
J U N ALICANTE)
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat
6/16
UN
ANY
BIBLIOTECA
Setembre
1989-Octubre 990
l
17
de setembre de
1989
aquesta biblioteca obria
novamen t le s s e m porte s, desp rs d'alguns anys d'inactivitat,
en un petit
loc l
povissional del carrer L'Ordana, Passat
aquest periode crec
que s
convenient donar algunes dades
d'allt, que ha sigut re co m m ~a m en t el c m d'aquesta insti-
tuci.
Vegem alguns nmeros:
NMERODE SOCIS ACTUA LMEN T. 750
ERSONES
QUE
HAN UTlL lZAT ELS NOSTRES SERVEIS.
1
6.600
ADULTS. 3.321
XIQUETS. 12.279
MlY
JA
DIARIA. 0-70
ONS BIBLIOGRAFIC INICIAL. 5.5 00 vols
FONS BIBLIOGR FIC ACTUAL. 7.500
VOIS
(En una any han ingressat en aquesta biblioteca 2.000 volums)
PRESTEC :S han prestat11 474 llibr e, distribu its de la segent manera:
INFANTIL. 8 949 vols.
HUMANITATS. 625. vols
CIENCIES. 575 VOLS
LITERATURA 326
VOIS
EN VALENCl 258 vols
Deixant de bzrt;lda les estadstiques, podem afirmar
que sn els xiquets els
qui
m s utilitzen els nostres serv eis, els
ms asidus clients, enca ra que e n molts casos el seu cornpor-
tamen t no est a la altura de l seua afici per aquesta
biblioteca.
upose
que a po a poc aniran comprenen t aquest
punt. Per altra
part cal
tamb una concienciaci per part dels
adults: seria interessant que s'adonaren que
la
biblioteca no
s solament pe r a xiquets i que aqu poden trobar llibres del
seu
gust
i preensa diAria.
Un
problema que encara tenim s el de les
instal-lacions: en un ny el local s'ha quedat petit. Per6 tot
ser resolt quan acabe la construcci de la nova Casa de
Cultura: al a tots tindrem
iioc i
un bon ambient per a poder
trabalar. De tota m anera anem avancant.
CONXA
GOSALBEZ
BIBUOTECARIA
PIXUM I F ST S
J a l any passat ho vam comentar: el poble
per les festes fa olor a pixum.
Massa gent al carrer, a les penyes, al rac
popular. Hem volgut convertir les festes en una
discoteca permanent d una setmana. No esta
mal perque setembre s un mes on practicament
I estiu ja s ha acabat a la platja; els estudiants de
vacances
i
els que han tingut pitjor sort els
examens per aquestes dates ja els hem fet. Tot
ac suposa unes condiciones optimes per a que
la festa siga un exit i mes sent en cap de setmana.
Des d alguns que estem a les penyes,
aquesta es la nosrtra refle-
xi: massa
Conseqen-
tal volta nin-
que la qesti
am b I ordre
menys aura estat be, pero
que s ha de fer amb el lquid a cumulat al baix
ventre conseqencia d una nit de mat marxa
i
cubata?
Podem b dir dues respostes:
1. Que les penyes preparen serveis p-
blics, cosa prou inviable donats els carres on
estan implantades sense locals disponibles per
ubicar-10s i pel cost economic.
2.
Que siga
1
Ajuntament qui ho preveja.
Aquesta fomula s viable.
L Ajuntament ha de preveure que les
festes sn molt nombroses de gent
i
pensant que
les nostres han canviat passant, de ser unes
festes de vesprada i mija nit, a una festa nocturna
fins la matinada, s una ra suficient per instal.lar
llocs, locals, o el que siga per poder evacuar.
Aix mateix, la neteja diaria del poble es neces-
saria perque el poble amaneix tot brut.
Tot suposa diners que poden eixir del mateix
pressupost de les festes. Es cosa de pensar-ho;
experimentar-ho un any i desprs ja es
veura.
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat
7/16
Vida
FO L
C BECO
Eren les 20'30h del dissabte
22
de setembre quan, el grupet d'amics que
anavem al P an a deTib i, ens vam donar compte de que hi havia foc en forma de
V invertida per la Colladeta de Relleu amb la curiosita t de que havien dos focs
mol ts menuts en un altre Iloc. Era la mA del piroman?
Ja el diumeng e de tornada es veien les fumeroles p erd el que no creiem era el
que passaria desprs.
Diumenge vesprada-nit, tots som testimonis del succs, Cabeg esM tot
cremant-se. Grans i xicotets mirem la muntanya atonits, impotents, amb el
mateix comentari, per que?
De casualitat el dillu ns vaig estar a L'ICONA a Alacant
i
escoltant una frase
acabada sobre I'incendi entenc de que ja es apagat. Em conten I'angoixa, les
hores, lasuor, la impot6ncia d'apagar un foc on no h i ha pistes forestals, on no
poden anar els avions pel Vent de Ponent, . etc.
Come ntaris de que no saven qub fer.
Es
critica a L'ICONA,.
.
Jo, testimoni del
treball del forestals, testimoni de la conversa, pense que abans de parlar al
menys hem de tenir clar el perque ho fem.
Aquest estiu, els del Jun ior vam fer el Cam pament a Biar en les datescoincidents
a
I'incendi del Vall de la Gallinera
i
els forestals de la brigada de Biar es van
passar tota lasetmana a ll. Ara tamb han estat al Cabeg
i
ot per a que desprs
vinga el piroman
i
ho creme sense escrpols.
No hi ha paraules. S'ha escrit mo lt al respecte..
.
.
Passaran prou anys per a que siga tot igua l. Que podem fer?
Hi ha grups que es preocupen per fer-ho. Parle de repoblar. Aixo esta en la
nostra ma. Man s a I'obra.
Cabeco et repoblarem .. .
Grana, i loc d'encreuament dels vells camins que enlla ~ave n ls pobles del seu
voltant. El seu cim, vertex geodesic de segon ordream b 1.205 metres d'altitud,
es troba a I'extrem sud de la serra, abocant-se a l a vall de Xixona i I'Horta d'A-
lacant. Des d'aquesta ltima, el Cabeco adquereix la forma d'una magestuosa
muntanya amb suaus vessants. A les del sub encarades al migd ia es troba la
Covadec anelobre, ricaen estalactites estalagmites,algunade lesquals
li
dona
el nom. El de Cabe~oe donat per la llegenda, que diu que als seus indrets hi
havien mines d'or. Es per aixo que encara es respeteix la frase: 'C abq o,
Ca be ~o , ui t'agarrara una nit tot sol .
UNA ASCENS1 FAClL
Anant pe r la carretera de les Co ves de Canelobre arr ibem a una gran curva, ja
quasi al final, i usta qui prenem un camque trobemal'esquerra. Seguintel cam
arribem al Rac de Seva. Sabem que ens trobem a ll perque el cam desprs
d'una gran baixada, acaba en un planell ple de pedres d'on naix una cresta.
Tamb veem just al peu de lacre staun garrofer mol t gran. Desd'all hem de pujar
tot el pedreguer fins que, despres de deixar la paret que tenim a la nostra dreta,
trobem una senda que ens desviara per damunt d'ella. La seguim tota fins que
arribem a un tossal des d'on veem B usot, Alacant..
. i
n'hi ha una casa mig
destrossada. De la casa seguim la senda que, eixint des d'ella, passa per baix
dels pins
i
munta, salvan t totes les pedreres que pot, fins que arriba dalt de la
cresta, d'on es veu ja El Camp ello
i
a mar. A leshores no queda m s que trencar
a I'esquerra, i en cosa de deu mi nuts arribem dalt.
PANORAMICA DES DEL PORT DE LA CARRASQUETA
..............
.
TINER RI
SERRA DEL CABECO D OR
LA SERRA
DEL CABECO
SERRAA GRANA
Josep Antoni Balaguer Monllor.
:
CIM DEL CABECO
7 .
LaSerra del Cabe~b d'ors'e sten e nord a sud entre les vallsdeXixon a
i
Relleu.
Al nord esM delimitada per la colladeta de Relleu, pun t d'uni amb la serra la
COVES DE
CANELOBRE
Degut a que en algunes eixides de la temporada passada va fluixe-
jar I'asis tknc ia en aquesta hem pensat de realitzar-ne nomes que quatre,
totes elles per endur-se I'esmorzaret
i
tornar-se 'n a mig dia a casa.
El lloc d'eixida s, com sempre, la placa
J.
Sala Perez (Placa redo-
na o dels ferros ), a les nou del mati.
DIUMENGES
Visitarem els segents llocs paratges:
2
de decembre: Far de Santa Pola
13
de gener: Panta de Relleu
3 de marc: Paratge de la Cova Negra , de Biar
En
data a terminar dels mesos d'abril o maig:
Cobes de Canelobre .
de Busot
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat
8/16
Vida
HABLANDO ON
Premio Local en el XXII Concurso de Pintura, Fiestas del Cristo 1 990
Es Jose Man uel un san juanero de treinta y dos aos, casado y con
una hij a de cinco anos, que ya la gusta rod earse de botes, pinturas,
IApices, brochas, etc, y sus ropas sufran las consecuencias de tan
temprana inclinacidn (enhorabuena, pues es bien sabido que, princi-
pios quieren las cosas). Con m otivo de estas nuestras ltimas y
gozosas fiestas le ha sido concedido en el Concurso de Pintura, el
Premio Local. Hemos tenido con el una entrevista, y en sus contesta-
ciones denota su sensibilida d y comprom iso que conlleva la prdctica
de cualquier m anifestacibn cultural.
P Jose M. dinos brevemente como fueron tus inicios en la pintura.
R.
El origen es m uyd istin to a lo que hago hoy. Me gustaba, y me gusta,
mucho el com ic, buscand o donde p odria aprender su tecnica y reglas,
d con Valentin, donde empec6 aaprender dibujo, y por contagio de 10s
demds empece a darle* al dleo. De esaforma tan simple empezb todo.
P Jose M una pregunta de rig or. Que significa para ti este prem io?
R. Es com o una palm ada de animo de tus gen es mas cercanas. Cuando
uno esta pintando, al meno s yo, hay como cierto egoismo, pinta para
uno mismo y su soledad , y cuando ocurre una cosa como esta
s
siente
que no se esta solo, que hay otras gentes como esperdndote yconoce r-
te.
P Conozco tu obra, se que en tu investigacibn sobre ti mis mo y tus po-
sibilidades (condicibn que creo que nunca llega a sustanciarse) son
muyvariados lo ses tilos que practicas, en estaauto-investigacibn, por
donde crees qu e m estos mornentos vas? donde mejor te desenvuel-
ves?.
R Para mi 10s mas importante es, que creo que he encontrado, en
principio , u n camino en el cual constantemente se me van abriendo
otros mas se diria que estoy y voy al tiemp o. Po r ejem plo: antes se
pjntaba bodegones, yo pinto aquello, pero como yo 10s denomino,
bodegones actuales, con botes y brochas, cacharros, objetos, etc
P Cubisme?.
R. Si es posible, depuracibn del cubismo.
P Te fijas en el detalle?.
R.
Si, pero me gusta realzar el detalle aparentemente insignifica nte para
que deje de serlo, que se vea pero no solo desde un punto, si no desde
varios, haciendo ese detalle un con junto. O tro ejemplo: el cuadro de la
Muje r con Gato; la figura h umana queda en segundo plano, el objeto ,
la parte insignificanten se queda como punto de atencibn y la figura
humana como marco.
P $dmo crees tu que la obra de artista, como en tu caso, poco xon o-
cidos, pueda o debe difundirse?.
R. C reo que lo fundame ntal es relacionars e. No es facil. E l pintor esta
metido en su obra y no tiene tiempo de ir a la caza y captura del
comprador. El exponer es uno de 10s puntos vitales. Yo creo que 10s
poderes pblicos cuando detectasen un posible valor, tendran que
facilitar al artis tael medio de difusid n de su obra; estoy convencido que
la obra artstica es p atrimon io de todos.
P Y 10s concursos?
R El concurso escasamente prom ociona , sirve como cu rriculum , pero
como son multiples 10s estilos que se presentan siempre gana aquel
que su estilo esta mas de m oda. AdemAs el premio a quien se lo dan,
al cuadro o al pintor. Yo creo que lo que se tiene que valorar es la
trayectoria, por que un cuadro puede ser un hecho artstic0 casual,
mien tras que el artista siem pre estA en un estado de constante realiza-
ci6n.
P
Entonces, como crees tu poder com paginar ambas cosas, expos i-
ciones y concurso?.
R. Yo creo que es mas valido exposiciones colectivas o individuales
que conc urso, pue sto que es donde se contem pla la obra y el autor en
su conjunto; de esta forma tiene mas posibilidades de vender y darse
a conocer.
P
Es
decir, lo
que
tu propond rias, seria hacer un concurso de exposi-
ciones individuales, no es asi?.
R. Pues si, y estamos a tiempo para ello. Pienso, que al igual que
actualmente se estAn hacien do e xpos iciones , lo cual es estupendo y por
ello felicito al Ayuntamiento ye n especial al precursor de estos momen-
tos culturales , Fernando el Conce a1 de Cultura , se podria n valorar
artisticamente aplicando un baremo, asi sucesivamente con otras
exposiciones y mAs tarde a la hora del concurso, este seria con 10s
finalistas de las exposiciones habidas; habria mas calidad y el premio
se con cederia al autor y su obra, y no a un trabajo determinado.
P Erta claro, y ah i queda esta propuesta. Como ltima pregunta. Jose
M
dinos algo c on repecto a la Casa de Cu ltura, la cua l es u n hecho al
rnenos en 10s inicios de su construcci6n, jcd m o ves tu la posibilidad
de unas aulas o escuelas de Artes Pla sticas y voso tros 10s pintores de
la Localidad?.
R. Bien. Yo creo que, c omo tu dices , para esas aulas, se pod ria traer
artistas del reconocido nombre, hacer de Seminarios o cursos, y
noso tros 10s artistas del pue blo podr amo s hacer de mon itores. Que no
se quede solo en el me ro hecho visual; si, se disfruta mucho mirando,
pero de verdad, meter las manos dentro, mojarse, es el todo. El autor
debe ser tambien un enseante y el espectador debe dejar un poc0 su
act uacidn pasiva.
Y bien, estas son las pa labras de Jose Ma nuel, el cual no le basta
con pintar y disfrutar de la pintura, si no que en sus inquietudes tambien
nos ofrece po sibles alternativas. Esperemos que no se quede en una
mera entrevista y al menos tenga su andlisis donde corresponda.
Gracias.
JOSE GARCIA RUlZ
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat
9/16
ida
Ara que a ha com en pt a fer fret ihem gu ardat la roba d'esstiu, potsser
ens queden lluny les vacances i tot all que vam fer. Malgrat aix, el Junior no
vol deixar passar aquest nmero de Lloixa sense p osar-vos al corrent de les ac-
tivitats estiuenques: ja veieu n i en estiu tenim vacances.
Com cada any, I'acctivitat centra l de I'estiu s el campame nt; no s pero
la nica, a ms a ms van haver reunions (de cada gru p i de la coordinaro ra de
grups aixicom d'educaadores ieducado rs) per preparar-ho: d ecidir el tema cen-
tral del camp ament, organitzar jocs, activitats que es volien fer, excursions,
vetllades, etc.
Per als edu cadors i educado res encara s ms llarg: abans del campa-
ment anem a preparar el lloc on ens queda rem (montatge de cuina, de dispen-
sa,. . i quen s'acava el campam ent encara continuem fent coses: revisi (d'or-
ganitzaci, d'activitats, d'actituts, de comportaments,.. . , reorganitzaci del
material i guardar-lo per la propera acampada,.
I, finalment, la Com isi Diocesana , formada per cinc persones, i dues
persones de la Co missideZonavaacu dir, durant unasetmana de temps, al 'As-
semblea General d'educadores ieducado rs organ ibada a nivell de tot I'Estat Es-
panyol.
Aix s, de forma resumida, el que van fer aquest estiu en el Junior. Ara
vos volem co ntai de manera detallada tant el campam ent com I'Assemblea.
C A M P E M E N T JUNlOR
Desprs d'alguns anyss de n o fer-ho, aquest estiu hem introdu it una no-
vetat molt important en I'organitzaci del campament: en funci de les caracte-
rstiques dels xiquets i xiquetes vam considerar que era important distingir dos
grans grups: el d'aque lls iaquelles de fins
10-11
anys iel dels que
ja
van a cicle
superior en I'EGB.
Aquestos dos grans grups: xiqueets, un , i prees. L 'altre, compartien, al
llarg del dia, unescerteszactivitats, aqu ellesque feien referenciaal mantenimen t
de I'estructura material del campamen t, com per exemple els serveis, aixcom
els menjars iels tallers de la arda. L a resta del dia cada grup ten ia les seues ac-
tivitats que eren realment molt diferents perque responien a les caracterstiques
de cada grup i amb, perque el tema al voltant del qual g irava el campament
eren mo lt distints: e l tema del cam pament dels ms xicotets recreava la Fira de
Sevilla. El campament dels prees ten ia com a tema central Els Drets del Xiquet
i a Xiqueta.
Malgrat aquesta diferencia tematica, all0 qu e pretenem amb la dinm ica
Junior es pot concretar amb un nic objetiu (molt a mpli iamb moltssubobjec-
tius perd g uiat pel mateix fi): que xique tes i xiqueets conegue n, vivint-laa, una
manera diferent de viure i de veure a110 que els envolta: I'estil cristi de vida.
Aix es concreta en a116 que nosaltres definim co m els objetious bi s-
siccs del campament:
-respetar als com panys,
i
amb a les com panyes: aaprendre a escoltar
quan els dems parlen
-col.laborar en la feina que tots hem de fer: fer els serveis de la millor
manera possible.
-aprendre a viure am b la na tura respectant-la: no embrutant, respectant
les plantes els animals,.
-analitzar que passaa la nostra soc iet at p erdescobrir aq uells fets que
no s'asemblen als qu e haurien d'haver en el regne de Du.
Tot aix forma pa rt de la dinmica Junior ge neral, s dir sn coses que
durant tot I'any intentem que es visquen en els grups. A ms a ms cada
campam ent t un s objectius especfics relacionats amb el tema elegit. Els del
campam ent dels xiquets i xiquetes ja que tenien com a tema central la Fira de
Sevilla,
es
va posar com objetiu s el conixer les diferents formes culturals que
existeixen a I'Estat Esp anyol, aprendre a respectar les diferencies lingustiques
considerant-les com a riquesa cultural patrim oni de tots, i totes.
Paral.lelament el camp ament dels prees tenia el seu tema central
i
els
seus objectius. Com ja he dic, el tema central eren els Drets Infantils i els
objectius els segents: que conegueren qu ins sn e ls seus drets, analitzar si
normalmentescompleixen o n o(sd ir si hi hasituacions deviolacid'aqquess-
tos drets)
i,
el ms important, proposa r accions iadq uirir compromisos de cara
a que cada grup intentara canviar, cadasc en el seu poble, aque llss fets que no
s'ajusten a I'estil cristi de vida.
Tot aix s el que voliem aconseg uir ielles
i
ells m ateixosvan revisar fins
quin punt hqvien fet rea litat els objectius. Al mateix temps el que tots
i
otes
voliem era divertir-nosmolt iconeixer gent nova.Aix6 ultim ho vam aconsegu ir;
la resta d'obje ctius esperem que entre tots i totes algun d ia ho farem possible.
ASSAMBLE
JUNlOR
DE
L ESTAT
ESPANYOL
Com ja us hem contat altres vegades les educadores
i
educadors del
Juniorestem organitzats a nivell general de totl 'Estat, sdir tenim,amsam .s
dels mateixos objectius, un a oganizaci comuna. I aquest era el tema que van
discutir al l larg d'una setmana d'assamblea a San tiago de Compostela.
Finsara, les diferentscomun itatsautinmiquesestavencoordinad esper
mitja d'un representant de cadascuna d'elles, forman t I'anome nat
le
General
que es reunia a Ma drid; ple on es discutien e ls temes que afectaven al funcio-
nament del Junior ion noms es deciden qestions op eratives, a que els temes
importants es deciden en Assamblea General reunida cada dos anys. Aquesta
estructuras'hacanviat radicalment perqueaqu est Ple General estaracompo sat,
a partir d'ara, per un representant dels educadors
i
educadores de cada dice-
SI.
Aquest s un dels canvis ms visibles que suposa la nova organitzaci;
la resta de funcioname nt continua amb poca variaci. S i ha variat tamb el fet
que finsara a nivell estatal
elseducadors/resensveem
cada any: un any en Ses-
si d'Estudis (nivell organitzatiu sense capacitat decissbria); I'altreen Assarn-
blees Generals no serancad ado sany ssino cadaquatre
i
essessions d'Estudis
no tenen convocathria fixa. Altra diferenciaa notar s que fins ara a nivell gene-
ral la participaci en les votacions s a nivell irnndividual, s dir cadasc dels
assistents tindra un vot.
L'objectiu inicial d'aqu estos canvis s trobar una organitzaci que fa-
cilite la no stra faena amb els xiquets i xique tes. Les representants del Junior de
Sant Joan que vam assitir a I'Assamblea general, si be estem d'acord amb
I'objectiu perseguit no tenim tan clar que aquesta nova orma d'organitzar-nos
sigalam il lor manera d'aconseguir-ho. En qualsevol cas, com amembres d'un
moviment assemblar que 4s el Junior, hem assumit la nova organitzaci tre-
ballarem per, ded'auesta, fer un Jun iore l ms semblant possible a I'estil crisia.
Aprofitem, ja ens hi hem posat a contar-vos coses, per presentar-vos al
nou representant del Jun ior de la diocesi d 'Alacant. AAquest s un educado r
d'aquest centre de Sant Joan i va ser elegit en la prime ra assarnblea diocessa-
na que va tindre lloc el dissabte dia
6 ,
del mes d'octubre passat, a la parroquia
d'Elda. Aquest ed ucador s Juan Carlos Armengol i, junt amb dues persones
ms, ha entrat, des del dia de la seua elecci, a formar part de la no va comisi
diocesana. A tots ells, la resta d'educadors els desitgem bona sort.
GRUP D ' EDUCADORES1 EDUCADORS DEL MO VIME NT JUNlOR DE SAN JUAN
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat
10/16
L
E N G U DEL SENYOR F BREG T
Fa dies que estic veient coses que no m'agraden entorn a la nostra
hi accedien per primera vegada trobaren alguns criteris coherents.
llengua. Sempre m'han dolgut els atacs frontals (i no tan frontals, No
s
per qu&ara el senyor Fabregat es molesta en desunificar
i
perd possiblement ms perillosos)devers la parla de la nostra terra.
embolicar all6 que tants estudis i discussions costa als nostres
PolBmiques en' els instituts, pares que no volen que els fills
lingistes.
aprenguen el valencii, problemes d'anomenaci (catalhvalencii5),
He triat algunes paraules d'aquesta ista de 59 "maldites" o "mal
horribles reaccions d'alguns funcionaris quan alg els ha parlat en
dites",
com ms us agrade per fer un comentari, aix6 si, molt
aquesta llengua, etc. S6n normals per aquests indrets i no fan ms
superficial. Els comentaris doctes que els facen els especialistes.
que confondre el ciutada que pot caure-en un mar d'interessos i
ideologies que oculten el veritable esperit de tota Ilengua: la
comunicaci entre les persones.
Sembla que el valenci (que 6s com aqu anomenen a la llengua
catalana) ha d'anar contnuament obrint-se pas i "pegant-se de
bofetades" (perdoneu I'expressi) per tal de fer valdre els seus
drets.
totes eixes plBmiques ja estic acostumada, encara que no
m'agraden gens. Els anys que he dedicat a l'ensenyament del
valenciii m'han fet conviure amb elles, ms ben b malviure. Per6
si no teniem prou ara ve el senyor Amadeu Fabregat a prohibir la
utilitzaci de
59
paraules en la
VV
(canal autondmic de televisi6
valenciana).
Per una
part
s d'agrair que alg es preocupe de la nostra
malaurada Ilengua, pobreta Per6 no m'agrada la censura. Crec
recordar que eixos temps ja havien passat a la histria. Pense que
es pot aconsellar, orientar, donar pautes, perd prohibir parlar
d'una manera no em sembla adequat
i
menys quan les paraules
prohibides sn ms nostres que les que tracta d'imposar. Aixd s
el que pretBn aquest senyor amb el seu invent: s'ha calfat el cap per
a elaborar una llista de paraules a erradicar en la parla dels
treballadors del nostre canal autonomic de televisi i difondre
d'altres (pensem en el poder de difussi que tenen els mitjans de
comunicaci), sense tenir en compte els criteris dels assessors
lingstics, ni de-la Conselleria ni de les universitats, s'ha tret de
la manega una s6rie de normes sembla que molt ortodoxes.
Es veu molt clar que rebutjar de principi tot all6 que sone o puga
sonar a catala i accepta sense por aquelles expressions ms
proximes al castella. O siga: rebutja una paraula sinonima perque
sembla que ve d'alli dalt (Catalunya) i imposa la mateixa paraula
adoptada d'una altra llengua (en aquest cas del castella) perqu8,
sense saber com per proximitat geogrhfica, un dia es va introducir
en el nostre vocabulari habitual. L'altemativa de llengua que vol
imposar s una llengua pobra i mutilada, primer pas per a acabar
amb ela
i
convertir-la en una llengua morta.
No estic en contra del castella (seria impossible aquest plantaja-
ment perquB sc castellana de parla i de sentiment) perd tamb
parle, escric
i
estime el valencih,
i
pense que les llenges han de
mantenir la seua puresa alhora que han d'anar adaptant-se als nous
temps i incorporant parades noves, perd ben adaptades. El que
no accepte s la substituci de pa rades nostres que noms cal
espentar-les una miqueta per a que continuen vives) per altres al-
ternatives alienes a la nostra Ilengua.
Per una altra banda m'agradaria dir-li al Senyor Fabregat que el
tipus de llengua que eU p r e t h imposar no s'adapta molt, per
exemple a al10 que parlem aqui en Sant Joan, i que, ja posats,
podria fer un recorregut per aquesta Comunitat Valenciana
comprovar que en cap poble es parla igual. Per aixo la nostra
llengua en el seu moment es va tractar d'unificar creant-se un
model estimdard per a poder ensenyar-la
i
difondre-la que els que
FABREGAT
P R UL
PROHZBZD
Celss Gels
Si
no m'equiuoque, per a questes terres he sentit dir moltes
uegades "gels": s que en el nostre poble so m catalans, o s
qu e parlans, o qu e parlem molt malam ent la nostra Ilengua.
A
Iegr ia Jo ia
Com li direm a la Vila-Joiosa:
a
Vila-Alegrosa?
Se110 Segell
"Sello" &s una paraula totalmen t castellana qu e ha entrat e n
el uocabulari ualenc i6.Tenim una m olt v&lidaqu e s usegell". Per
que n o la usem?Ja s hora de re-
conon ixer qu e el que aqui parlem e s una varietat del catala.
Vesprada Tarda
Clar qu e "vesprada" . Jo solame nt h e sentit dir "tarda" en
Catalunya. Les dues sn s inih imes d e la mateixa l lengua, e l que
passa e s que un a s'utilitza m s aqui I'altra a112r. Per tal no cal
prohibir-la
j
que nosal fres sempre he m dit "vesprada". Perd no
caiguem e n e l mal gust de
d is
"uesprada". Seria el mateix qu e si en castell6 diguerem "m e he
cu md o e1 costipao".
Roig
Vermell
En m olts pobles valencians he sentit dir "vermell". Torne a
dir el m ateix: s qu e achs parlem catalb no ho sabem?.
Quan dic que he sentit dir paraules a la gent, no em referesc
a catedritics ni persones doctes. Les coses que escolte sn de la
gent del carrer que no sap del valencii dels &bres, perd que el parla
molt b, de tota la vida.
En el carrer podem parlar com ens dne la gana. La llengua, en
aquest cas la parla, s viva espontania. &s expressions, les
UicGncies que ens podem permetre en la parla quotidiana no sn
adequades a la llengua que utilitzem quan parlem davant un
microfon, o quan donem una classe, o quan fem un escrit. Cada
moment de la nostra vida requereix
un
registre lingstic diferent,
del ms col.loquial al ms culte (aixd sn els nivells del llenguatge).
Em sembla que el senyor Fabregat intenta imposar en la Nostra
televisi auton6mica un registre, com ho diriem?, molt "d'anar per
casa", pretenent, per exemple que els locutors
i
actors utilitzen
expresions com "nosatres" en comptes de "nosaltres", "en" en
comptes de "amb",
i
que les paraules perguen la "d" intervocalica
(gela per gelada, agracia per agraciada, etc).
Si volem que la nostra llengua siga digna comencem nosaltres, els
mateixos valencians, a estimar-la una miqueta ms,
i a
situaria en
el lloc que l correspon.
En resum, Senyor Fabregat:
Vost no defensa la nostra llengua, sin la seua ideologia. Inicia-
tives com aquesta poden ferir molt fondament la nostra cultura
i
la
nostra identitat com a poble.
Vost mateix.
CONX
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat
11/16
Tod os 10s sanjuan eros estamos asistiendo perplejos a una fiebre
constructiva qu e
se
est Uevando por delante todo el ento rno urbano
mod ificando profu ndam ente nuestro p ueblo a una velocidad a la que
resulta difcil ad ap tars e. To do s 10s dias cae alguna vivienda unifamiliar
que es ssustituida prontamente por un edifici0 de cinco plantas si la
caile es estrecha y siete si es la rambla.
Este desastre est6 siendo potenciado po r el equipo del C.D.S. que
desde el gobirn o municipal primer0 boicote y lueg o modific el Plan
General de Ordenac in Urbana aum entando la edificabilidad en todo
el trmino m unicipal.
Un crecimiento tan rpido n o estaba ni estar6 nunca justificado
por la necesidad de 10s propios habitantes d e San Juan que apenas
necesitaran de la dcim a parte del mism o para aba stecer su crecimien-
to natural com o cualquier otro pueblo con solidado.
Hay q ue preguntarse aqu quien obtiene beneficio de esta siatua-
cin. Naturaltnente se
beneficiari
10s especuladores y las empresas
pro mo toras qu e ob tiene n beneficios de incluso el cien po r cien de 10s
capitales por o tra parte ajenos que hayan invertido. Por supuesto que
sin que 10s sanjuanero s o bten gan ms q ue mo lestias y vivir m6s ap re-
tados.
Tambin obtiene beneficio el equipo gob ernante del
C.D.S.
a
que a costa d e vender la convivencia de este mu nicipio consigue 10s
fondos que precisa para sus aurnentos gastos de personal y sus
desproporcionadas obras que todas maneras acabaremos pagando
todos gastand o con plvora de rey el parimonio que nos es suyo.
Todo este estado de cosas que estamos sufriendo esta teniendo
adem s un efecto perverso para la sociedad de San Jua n. Est situando
10s precios de las viviendass a unos niveles que ningn trabajado
ningn sanjuanero medio que desee formar una familia
y
abandonar
el hogar paterno podr paga r nunca.
El resultado final es que nu estrosa jv enens se e stn teniend o que
ir a adquirir su vivienda a 10s municipios vecinos que ad em s no se
estn degradando tanto.
Es decir estamo s cambiando rpidamente la poblacin autctona
por residentes que huyen de Alicante consiguiendo una sociedad que
cada vez posee m eno s arraigo y m eno s sensibilidad hacia las cosas y
las person as de es te pueblo.
Para po der paliar en la medida en que todava sea posible esta
perniciosa situacin el GRUFO MUNICIPAL SOCIALISTA ha pr o-
puesto que el Ayuntarniento adquiera suelo urbano para poder
construir viviendas mi a le s o sub vencionadas que ofertar a nuestros
jvenes.
No estam os hablando de una gran u rbanizacin masificada al estilo
de 10s ao s de la dictadu ra y acabase rep itiendo 10s errores que ya se
cometieron anteriorm ente en este pueblo. Desde el P.S.O.E. propo-
nem os la compra de 10s solares separad os que estn integrados en el
tejido urbano de S an Jua n.
Existe ya el compromiso de 10s Organismos Oficiales para llevar
ade lante la constru ccin s610 falta el inters poltic0 del alcalde para
llevarla adelante.
El P.S.O.E . do su voto favorable a la aprov acibn de 10s presup ues-
tos mun icipales con la co ndicin de que incorporasen una partida
econmica que recogiese esa necesidad.
Este acuerdo com o tantas otras solicitudes del Grupo Municipal
Socialista el Sr. BuriIIo se
1
esta saltando a la tore ra por
1
que este
g r u p m unicipal ha decidido votar negativamente cualquier modifica-
cin a 10s presupuestos que n o incluya dicha partida.
Esperarnos que
10s
responsables del gobierno municipal recapaci-
ten y decidan redistribuir las plusvalias obtenidas po r la ven ta de este
pueblo entre 10s habitantes de an Juan; poniendo en un segundo
plano el deroche excesivo e n sus obras farabnicas.
a
lo arcia alem
PDRT VDZ GRU W MUNICIP L OCI LIST
Las prximas elecciones locales comienzan a
divisarse en el horizonte y somos testigos de 10s
primeros movimientos entre 10s cadidatos. Se
inicia la caza y captura de futuros concejales.
El panorama sin embargo no presagia nada
bueno, ni siquiera nuevo. El Partido Socialista ha
sido incapaz de generar en su s eno un equipo al-
ternativo, en estos cuatro aos de inesperada
oposicin. Segun las ltimas informaciones debe
de recurrir a Vicente Baeza, anterior alcalde por 10s
socialistas, que no participo en el desastre de hace
tres aosy pico por manifiestas discrepancias con
el Partido (ver entrevista en iloixa numero
62.
Es
de suponer que de mejor o peor gana acepte el
encargo ya que como otros muchos militantes,
cobra del erario publico, via Diputacin Adminis-
tracin Central, Ayuntamiento. merced a con-
tratos mayormente temporales. Es pues llegada la
hora de pasarle factura por el cargo tcnico que
desempea en la central de bomberos de Alicante.
Esto por
si
solo ya debia movernos a una refle-
xin a cerca de la situacin actual de 10spartidos
en nuestro paais. Pero para poner ma s lea no hay
ma que leer la entrevista publicada en diario
lnformacin de Alicante donde el propio Baeza
da entender que dada la edad que tendria al dejar
ese posible cargo municipal, contaria ya con
41
aos y se encontraria por decirlo popularmente
sin oficio ni beneficio el aceptar el cargo sin
promesas de un futuro mejor no e s una situacin
que desea.
Que 10s puestos que debian ser fuente de pres-
tigio social, un honor y merito personal haya que
cubrilos previa compra de 10s candidatos es
como poc0 vergonzoso.
Pero, que otra posibilidad que no sea esta le
queda al Partido en San Juan. Acaso presentar de
numero 1 al eterno cadidato, Paco Seva. Posible-
mente el politico a nivel local mas capacitado y
con mayor experiencia en el maquiavlico mundo
de la politica. Un autentico profesional que se
niega reiteradamentea presentar su candidatura;
tmiedo al fracaso? resultado que amigos y enemi-
gos le auguaran; miedo a ganar y verse obligado
a dejar las prebendas que le corresponden como
diputado provincial?; deseos de seguir mandando
mientras las bofetadas se las lleva otro?; quien
sabe, todo es posible.
Evidentemente su postura es un lastre para el
partido a nivel local, ya que cada dia es mas difcil
encontrar tontos utiles . Su postura es en todo
caso delicada en es tas circunstancias. Otra derro-
ta no seria de recibo en las altas instancias.
Por otro lado tenemos al Partido Popular, el cual
basa sus esperanzas en que el actual alcalde Paco
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat
12/16
Burilio deje el Centro Dem ocr tico
y
Social , pasandos e
con arm as y pertrechos cara a l as municipales. E sto es,
le consta qu e con 1 s actuales candidatos no tienen
nada que hacer. Tienen su "techonno uy alto por cierto,
ya constrastado.
Izquierda unida, tradicionalmente mera com parsa en
todos 1 scomicios hasta la fecha, no parece con cap a-
cidad para variar la tendencia. Por un lado no tienen
personas que.araen votos en unas elecciones; es ma s,
parece qu e algun ene migo infiltrado les confecciona las
listas
y el
orden de candidatos; por otro
1 s
vientos a
nivel nacional no par ecen favorables.
Y llegam os al partido en el poder municipal en la ac -
tualidad un partido que lleva camino de desintregrarse
antes incluso de haberse formado y conso lidado en el
pueblo. Todos 1 sdias lelemos en 1 smedios de comu-
nicacin
1 s
trasvases , genera lmente hacia el
P.P.
de
su s miemb ros. Aqu, tan solo un person aje, Pac o Burillo
y en su en torno uno s incondicionales a su figura.
Un alcalde autoritario, con un cara cter q ue le traciona
en muchas ocasiones y con un grupo de concejales,
que salvo excepciones hace agua, unos por mera
incapacidad para el cargo, otros por que nunca han
tenido inters y esta n ah por ciscuns tancias v arias, el
resto dese ngaad os por el escaso margen d e maniobra
que les deja su jefe de filas en un a institucin presiden-
cialista.
No hay que olvidar qu e a 1 s dos dias de la toma d e
posesin ya sufri la dimisin d e un conce jal.
El alcalde pue s deshoja la marg arita, se convierte en
t rnsbga y marcha al P P como le aconsejan 1 s
cantos d e sirenas? ojperm anece en un partido lago mas
que m enguado y con ca da vez men os respaldo a nivel
nacional . Nos e s un dilema peq ue o ni faci1 d e
resolver.
Sin duda el es el "caballo favorito" en es ta carrera y
lo sabe. Pued e presenta r una serie de realizaciones sin
parang n en las ultimas cor poracion es. Podria discutir-
s e el mto do utilizado para ello,
si
ha hipotecado las
arcas municipales para unos cuantos aos, s se ha
entregado en man os de
1 s
especulad ores etc.. Pero
su s obras, tildadas d e faraonicas estan ahi y a nadie
importa contem plando las piramides d e Egipto d e que
mod o o acosta de que sacrificios pudieros levantarse
eso s monumentos.
Con todos su s defectos, que 1 s tiene, au toritarismo,
individualismo, influenciable en exce so por su s circu-
1 s
familiares
y
con s us virtuds de entre las qu e des-
tacarem os su s capacidad d e ostentar cargos, director
de la escu ela, mae stro en ejercicios, diputado provin-
cial y al~a lde , j i hay quien de m as con su mayor
capital, su capacidad de es cuchar, su accesibilidad, su
buena disposicin a conceder cualquiera demanda,
que le ha acarread o el mote d e Donsi, pes e a que luego
en muchas ocasiones las promesas se las l leve el
viento. Con todo, como decia , mucho m e temo que e s
1 me nos mal0 qu e tenemos. Asi que, ojo a las apu es-
tas.
A P
9 90
GYM SPORT
CLUB DE
MUTX MEL
Director
Gerente JOSE ANTONI0
BROTONS
MAS
ACTIVIDADES
w
Aerobic
Karate. Nios
y
Adultos
Sevillanas
Gimnasia de Nios
rn
Taekwondo. Nios y Adultos
Culturismo
Musculacion
W im n as ia Rtmica
de
Nias
Gimnasia Mantenimiento Masculina
rn
Gimnasia ~ a n te n im ie n to emenina
INFORMACI~N:
Gym Sport Club deMutxamiel
-
C/. Villajoyosa,3 - Telf.
6 5
7
ROFESORADO TITULADO
VEN Y PONTE EN FORMA CON NOSOTROS
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat
13/16
P Igincls culturales IIII
I I I I b
EL ONTE
D ISIDRE
Pepet enia divuit anys i stava lac com u n ba-
callar. M olt treballar a I'hisenda on estava fixe, els
diumenges ajudar-li al velal "trocetn de Fabraquer,
i altres aficcins manuals que h i havia pres molt a
pit, el tenien esblanqueit, ullers,
i
f ins un poc en-
corbellat; prou alt que era i en plena creixenc a que
estav.
era bona dona) alla metens que, per fi li va donar un
"potetn Pepet,, en princ ipi, tamb es va negar pero
desprs el vapen dre i ~"envaanrasacasacontent .
El "potetn era una caixeta verda i negra, quasi
cuadrad a, que contenia u n genere de bo na qualitat,
que aquells homes de la post-gerra apreciaven
molt.
mirava Pepet una i altra volta el regal que
l
havia fet la "fabricanta", i Iletgia: picado especial,
peso cincue nta gramo s, Tabacalera S.A.
-Xe que cosa mes bona- vaig a ferme un
"cigarro" com el brac; pero no, que pense, que
fumant-me sols jo isc beneficiat, i si no me fume
Astb era per al a per I any quaranta res, temps
quan estavael menjar ma l d aconseg uir
i
escassesa
de qual sevol cosa de primera necessitat era tan
gran, que el poble vivia famolenc
i
empobrit com jo
mai I'he vist en la vida.
El tabac estava tambe racionat i els fumadors
tenien la seua cartilla per a replegar el poq uet que,
de llarc en Ilarc, es distribuia als estancs; i com
Pepet hi havia pres a destall la costum de fumar,
passava molta gana de tabac.
I
aixo de canari o
ideals, que era el m es corrent que h i havia, que si
parlem de picadures fines, aixo n i ho veia.
Un dissapte va arribar a su casa quan ja es
posaba el sol -tan ejorn perque era dissapte- i la
veina, que era "fabricantan (1)
li
va demanr si
li
pod ria allar una "anrreaoran que tenia al pati. Pepet,
xic mo lt sevicial, va agarrar el ferrament
i
al cap de
mi ja hora tenia la hipomea tota replegada i dins de
dos sacs per a tirar-la a la broca. La ve ina va voler
pagar-li: iella que, que et dec,
i
ell que res, (perqu
potser que m a mare tamb tinga part.
I ambel
"potetnsenseencetaresvaalcarPepet
al mat seguent quan eixia el sol i va ma mprende el
cam de El Cam pello amb l a seua bicicleta, va voler
provar sort i veure si algun pescador l i donava a
canvi d el tabac un p eix que valguera la pena.
Aixpuix vaarribar allprop de
I
illeta, i noms
estaria assegut a I'arena aix com un q uart d'hora,
vaarribar un llaut xic amb el que anaba un aguelet
menut
i
prim quevadescarregar un cove de peix que
era una hermosura: gallines, tords, m olls, u n meret
pro bo un golfar que tindriaset lliures ben pasades.
-Que merav etlla de ranxo Mestre, es per a
vende ?
-Puix home , -va respond re, no massa sim -
patic el pescador, si i no; perque jo "nessiten res o
quatre molle ts per al netet que estA malaltbs , i el
demes si que el venc. I fent una cara de molt ro
humo r es va palpar la butjaca i va pegar una fort
alenada.
-Que perra vida esta , va dir amb una veu
sorda que quasi no es centia.
Aleshores Pepet el va obsevar. Aquell home
sofria, i sofria potser per la malaltia del netet, o
tambe, veent-li els dits cremats
i
atal la dentadura
per I'efecte de la n icotina, tamb pod ria ser perque
era un fumador emperdernit i no tenia tabac.
I
pensa nt que n o hi h avia perqu el que sabera
ning si ell tenia diners o no,
i
que aquell home
podria desitjar mes un potet de bona picadura que
un bitllet, va dir aixcom qui dona, msmes que qui
demana:
Que li pa reix, mestre, si en compte de pagar-li
amb diners el peix fem u n canvi i l donejo un bon
tabac per ell?
-Un bon tabac? -I a la cara del vell va aparei-
xer per primera volta el somrs. Has dit bo?
a veure'l a veure'l
I Tonet, tirant ma a la butjaca va traure el
"potet", pensan t que, almenys la meitat de la pes-
quera si que l i donaria el iaio.
-Xe, fadr, no pa rlem mes; tu eres el pedrica-
dor i o I'apostol, les teues paraules son magiques;
tens e que posar el peix?
-Si, una coixinera.
I el pescador vaapartar els tresm olletsmillors
del cove, i ent que Pepet obrira la bo ssa va abocar
en ella el ranxo. -D8araenavanteresel meu client.
Iquanen tinguesms de "potetsn, orna per aqu i no
et busqu es un altre p escado r, que jo et tratare be.
I
es va posar a replegar els trasstos
i
tapar el Ilaut,
-pensant, que desprs es faria un bon "cigarron,
assegut a I'arena imirant a la mar.
Pepet s'en va tornar cap a Sant Joan mes
content que u nes pascu es pensant en I'aarros a la
marinera que, per a dinar, anava a fer-li sa mare
aquell beneit diumenge.
Aquell dia mentre tornava del Cam pello a
sa
casaa, va tenir temp de filossofar dessobre les
debilitats humaanes. Sabia que, els homes, pel vici
del tabac son capaFos de moltes coses. E ll hi havia
vist a ind ividus seriosos replegar burilles quan no
tenien un m iserable cigarret de costalet que posarse
a la boca. Pero, de veres, que fins a aquell dia de
primavera de la post-guerra, no h i havia aarribat a
comprendre
i
coneixer, qin era el poder adquissitiu
d'un "potetn de bona picadura.
Isidrq Buades
12
de setembre de 1990
1)
A
los empleades de la Tabacalm sels deia fabricants)
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat
14/16
P GIN S CULTUR LES
VERS
LES
MURALLES
Que hom llance els infants
dels miradors
Que tothom trepitge
els seus cervells
Que una plu ja de carn tendra
eclipse e l sol
Que les rodes no s'aturen
fins esclatar la ma lsa
Jerusalem jerusalem
els teus plo rs
faran dessagnar
I'
albada
Jo tambe he begut
el vostre vi.
Jo tamb ne menjat
el vostre pa.
Ara plore trist
trepitjant el fang
brut i sense llagrimes
davant les pedres
de la ciutat sagrada.
Benaventurats oce lls
que naixen per oblidar el vent.
Benaventurats els m cos
que riuen de la seua lletgessa.
Benaventuradas la serp
que mata.
Tan sols qui mata
te d ret a viure.
Dolents cossos d'anima
feble
que volen la vida
abans d'esclatar
Iengonal.
Jerusalem Jerusalem
els teus plors
fan dessagnar
I
albada
Diran els m iralls al sol
quen la lluna es passaja
que ploren Mares de Du
per no poder desfer-se
del fru it que esperen
a
I
immaculat ventre.
Mo rt mort mort
demanen els plors
tragics dels infants.
Sota clos de les muralles
~ k r a n c a l cor
a l pare
i a mare
el
menge
Degolla Iesposa
abans apareixca
el fill baix e l ventre
i
ensenya el cap
als ulls nonats.
Llanca I espasa
al costat del celibe
i menga la carn
del germa
encara calenta,
tastant
el
fort
gust de la sang
fatricida.
PIENSOS
CERE LS
COMERCIALMOROTE, SOL
Instal. acions per
a
Ramaderia
Pollets d un dia.
Carrer
Dr.
Ivorra.28
baix
Telbfons
565 69
SANTJOAN (Alacant)
4
Sota el clos de les muralles
la lluna es banva
amb e l roig petfum
de I estima.
Jerusalem Jerusalem
anhuc hauras
de tacar
les venes amb fulles
d acer
i
els estomacs
am b xarop d arsenic.
Jerusalem Jerusalem
no n hi ha prou patenes
per arreplegar la sang
a la ciutat sagrada.
Cal dir, doncs,
per que sc on sc?
XAVIER S L
JU N
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat
15/16
I
Colaboraciones 1111
FON ILLON
PROLO O
Y PILOGO
EI original del presente articulo ha sid o
redactado en sueco, pubiicado en Suecia, y, na-
turalmente, su contexto dirigido a la peculiar
idiosincrasia sueca. EI texto castellano, traduci-
d o apresurada men te, sigue literlamente el texto
sueco y ha pretendido conseevar la forma de ex-
presarse e n este idioma. Explica, adems, cosas
que pueden considerarse archisabiass por un
alicantino.
Yo soy un pur0 aficionado en la mate-
ria, pero un amante de lo alicantino y de su
historia y tradicin. P or ello,
y
nada ms que por
ello, me he atrevido a perguear estas lineas;
ayuno como m e encuentro en Estocolmo de ar-
chivos y bibiiotecas en qu e compulsar d atos, el
resultado n o puede ser distinto que lo obtenido.
Ei lector me perdonar6 de todo, menos de mi
buen a volu ntad. Mi finalidad: inform ar a 1os
lectores suecos. Si, a par te, algn buen y m ejor
alicantino, toma estas lineas como seuelo y
desarrollb mis hiptesis y datos, le quedar,
pues, muy rec onocid o, y mi trabajo habr logra-
do otra finalidad: contribuir al desarrd lo sobre
el conocimiento de lo alicantino.
Ei vino fondilln ha sido una de las
muchas oportunidades econmicas que no
hemos sabido consenmr. Este vino y 10s otros
vinos histricos d e la 'Huerta de Alicante"
:
alo-
que, tinto d e Alicante, y blanco corr iente, alcan-
zaron tan gran fama du rante tantos siglos y su
expansin geogrfica comercial y consumidora
fue tal, que fueron conoc idos por tod o el globo.
Debemos d e reconocer, sin discusin alguna,
que fuera de E spaa el nombre de Alicante fue
reconocido gracias a sus vinos, quedando la
difusin de su nombre por la pennsula ibrica
mejor cimentada por su tradicional postre navi-
deo: el Turrn d e Alicante.
Op ino que nos hemos s a b io ap rwe-
char el aluvin turistico sobre nuestras tierras
para des ard lar el consumo e importancia de
nuestro s vinos alicantinos. Nuestros hoy Mono-
var,
ia
Romana, Pinoso, Sax, Villena, Biar,
Castalla, Jaln, Gata de Gorgos, etc. iTodava
no es tarde
Echo de menos una bien organizada
"Ruta del Vino". Tambin; tal
vez
en algunas
fincas tradicionales de la huerta alicantina, de
las pocas que nos van quedando, la insta lacih
de, por ejemplo,
La
Casa del Vino de Alican-
ten, que podria albergar m useo, sala de degus-
tacin y conferencias, aula de estudios o cursi-
llos, restauran te, y ser sed e tambin del 'Cau del
Vi"; Seccin de E ndo gia del A teneo de Alicant:
Consejo de la Denominacin de Origen del
Vino de Alicante, etc.
Un
restauran te con platos
regionales y cartas de vinos alicantinos instalado
all, podria median te su arrie ndo, llegar a finan-
ciar casi 10s gastos co nien tes de esta institucin,
que podra conseguirse adoptan do la forma de
patronato o de fundicin. M a n a a la obra
Si se acepta, que gracias a mi trabajo,
creo he podidoaclarar conceptos oscuros, como
la ignorancia y dudas que tenamos s obr e nues-
tros dos vinos histricamente famosos, habr
queda do del todo satisfecho e incluso orgulloso.
Mi opinin que someto a otras rns
autorkiades es la de qu:
EL
VINO FONDILLON FUE SIEMPRE
DLILCE U NICO , M W C O S T O S0 EN SU
CRIANZA: Y DURANTE VARIOS SIGLOS
FUE
TAN
FAMOSO Y SOLICITADO QUE SU
PREC10 ERA
EL
MAS ALTO A QUE SE
PAGABA VINO ALGUNO.
EL
VINO ALOQUE FUE SIEMPRE
SECO AS CORRIENTE, NO ALCANZABA
EDADES
DE MAN SAL EN, Y SU FAMA MAS
BEN
SE APOYABA EN EL NOMBRE FAMO-
SO DE ALICANTE, MANTENDO POR EL
FAMOSO FONDILLCN.
Muchas gracias por leerme. Estocolrno
(Suecia), 1 1 XI 1 98 8
Jaume Pornares i Bernat.
Ei
vino denominado FONDILLON, un vino de
Alicante para acompaar a 10s postres, que
durante *-3rios iglos fue le vino rns caro del
munc"
El
vino com o tema cultural
Se ha puesto hoy 'de moda" el alternar
con vino. Diarios, revistas, much as de las publi-
caciones profesionales y otros medios de difu-
sin, sin olvidar tampcco a s ibros especiali-
zados sobre la materia, nos informan hoy
ampliamente sobre la gran variedad de vinos
existentes y de sus calidades. Se fundan clubs
privados entre am igos y en 10s centro s de
trabajo. Los vinos recin puestos a la venta
quedan ag otados al venderse en pocas ho ras. EI
inters ysaber sobre vinos se amplia mas y ms.
Y en ello no hay nada de malo
El
vino es, si,
mucho rns que una bebida; no e s sda me nte un
recurso alcohlico al que se acude teniendo
com o meta la embriaguez. iTodo lo contrario .
Cuando u no comienza por interesarse
verdaderamente sobre los vinos, se empieza a
fijarse uno en su color, aroma, sabor atiada,
origen, etec, etec. Llega despu s el dia de
buscar cornidas adecuadas que acom paen mejor
a tal o cual vino. De esta form a vamos entra n-
d o en 10s dominios de la gastronomia. Ms tarde
aparece, tal vez la cuestin sobre el origen de
un vino, y nos encontr amo s asi con la geofrafia
vitivincola; y para aqul que todavia d esee
ampliar todava ms sus conocimientos sob re la
materia, se le ofrece un amplio campo de
estudio, en dnde se podr dedicar a averiguar
las relaciones y aspe ctos del vino con la historia,
la botn ica, la qumica , la literatura, el art e, etc.
Sin dvidar , po r ello, al vino com o factor coad-
yuvante al desarrollo de las relaciones sociales
entre 10s hu m an a. iQuin es el que desea ver-
dadera men te degustar un buen vino en absoluta
soledad?.
La
verdadera realaliiad es que uno
desea compartir el contenido de la botella con
un espiritu con gn ere, intercambiar apreciacio-
nes, discutirlo, y compara rlo con otr os. Cuando
uno h a llegado tan lejos en el saber d e los vinos,
sehaya u no, en la may ora de 10s casos, 'vacua-
nado" contra el alcoholismo. Ms bien se expe-
rimenta enton ces a este alcohol como un ingre-
diente en
si
mismo interesante, pero en ocasio-
nes tal vez mas molesto que benfico.
as circunstancias sociales imperantes
hoy dia y las exigencias de la moda producen
como Igica consecuencia el resultado de que
10s publicistas vitivinicdas sdamente nos infor-
men, la mayor parte de las ocasion es, sobre 10s
vinos que v a pone r a la venta el "Systemet"
(Monopolio estatal sueco de tiendas para la
venta d e bebidas alcohlicas a los consumidores
en Suecia), o por lo general sobre que vinos
existen actualmente. El que posee intereses
culturalesde tip0 histrico, echar de m enos, en
rns de una ocasin, artculos rns extensos que
le ilustren sobre 10s grandes vinos de tiempos
pre tri
tos
hoy desaparec idos de nuestras bode-
gas y de nuestras mesas.
Damos aqu noticia, co mo ejemplo de
ello, de un vino que debera s er consignado en
10s anales del libro de reco rds mundiales de
Guinness, ya que este vino ha sido, hasta la
fecha, el vino rns caro del m undo durante ms
aos que ningun otro: i Ei vino de Fondilln de
Alicante
(El vino ms caro del mundo, hoy, se
opina es el denom inado Rom ane-Conti; un
Borgoa tinto del que
se
producen anualmente
unas 8.00 0 botellas, obtenidas, cuando es
normal la cosecha, de un rea d e cultivo de unos
10 .00 0 metros cuadrados; n o embotellndose
con este nom bre cua ndo la cosecha es deficien-
te)
continuara
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat
16/16
SANT JOANERS
RECORDANDOAPEPEJUAN
Dificilmente habr8 algun hijo de San Juan que no
haya conmida a D Jo s Juan Perkr, por todos conocido
como Pepe Juan.
Tallecido en ei afio
1966,
con
l
se fue amb de
un
-gramnGsico,m em4ga s arnigos, un hombre que com-
prendi que aquel pueblo de sus
aiios
rnozos desaparecia
dia a dia
bajo
la voragine del cementa
y 10s
coches.
Quedarfars pues atras la placidez de us huertos, la tranqui-
lidad de aus calles y las, tan aioradas, tertulias veraniegas
al frescor
de
10srboles centenarios.
Nacido con el siglo, en Alicante, estuvo siempre
ligado a an Juan
por
la propiedades farniliares en la Par-
tida de Fabraquer; lugar de descanso y veraneo, primero,
y
luego, aos despuiis, lugar de cobjjop
y
refugio.
Testigo lcido del dedive de su entorno
social
y el en-
tomo fisico que este proporciaba se Fue cuando s e atrave-
PorAGUSTlN
PANTOJA
ROMER
saba d umbra1de no retorna,
Colah rador infatigable de toda inicia-
tiva cultural, pese
a
la incomprensin de
muchos hoy sin dudado estaria con nosotras.
Desde director de la banda de mfisica cuando
alguien debia dar un paso adelante 1
9551
i-
rector del Com (1941-43] hasta articulista
habiitual en
1 s
Llibrets de Festes, donde nos
dejo huenas muestras e
sus
finas dotes de ob-
servadar.
Injustarnente tratado por las ciscustan-
ciaa histbricas que le tocaron viviry condicio-
nado por
su
delicadera, tan ajena a 10s cbno-
nes
impuwtos,
en
un tiempo profundamente
hipkritica y pacato, se v obIigado a llevar
una vida dicr e
1
quepor sus cualidades ar-
tstica~ ab a llamado a m8s dt as metas,
Mtisico por encima de odo no leeran sin
embargo ajenas, la poesia y la pintura. Aqui
podernos ofreces una muestra,
6
PUIGCAMPANA
Vigilante de azles
se yergue Puigcampana
Una alfombra de almendros
de muy lejos arrastra
y un viento mariner0
le sube por la falda.
De un picacho prendido
cuelga algodn en rama.
Puigcampana,
tu nombre de cristal
tiene una veta humana
Roladan, al asestarte
el tajo de su espada
te dej descubierta
tu conmovida entraa
Fijos en ti 10s ojos
llegan lentas las barcas
a caballo del mar
por caminos de plata
Se trata pues, de una figura postergada pero al mis-
mo tiempo turbadora por lo que de notable
y
sufrida tiene su
trayectoria vital.
I
Fiel exponente de una generacin a la que no dejaron
ser. Prometemos ocuparnos de e1 con mas detenimiento
proximadamente, para descubrir que corazn latia tras su
irnagen de gris contable, papel que desempeo en una
fabrica de muebles de la localidad, con la que ha perdurado
entre nosostros .
Su recuerdo, an presente el la antigua carretera de
Valencia, camino del actual polideportivo; por las cercanias
de Villa Carmen, donde tantas y tantas veces paseo su
soledad, nos ayudar en la tarea.
oto
T ribuna
de
FiesWD,
Jos
Tonegmrja.
O.
ManuelPBrez, D J o d San Miguel D. Juan Carlos Llorca
O Conor (segundo trmino)
R. NlanuelSala Meta, D. Jo Juan P ez, D. ManuelSdnchezBuades.