Martí i PolPOEMES

IES JOANOT MARTORELL, VALÈNCIA FERRAN E. RUIZ

ARA MATEIX L’àmbit de tots els àmbits. Ara mateix enfilo aquesta agullaamb el fil d’un propòsit que no dici em poso a apedaçar. Cap dels prodigisque anunciaven taumaturgs insignesno s’ha complert i els anys passen de pressa.De res a poc, i sempre amb vent de cara,quin llarg camí d’angoixa i de silencis.I som o som; més val saber-ho i dir-hoi assentar els peus en terra i proclamar-noshereus d’un temps de dubtes i renúnciesen què els sorolls ofeguen les paraulesi amb molts miralls mig estrafem la vida.De res no ens val l’enyor o la complanta,ni el toc de displicent malenconiaque ens posem per jersei o per corbataquan sortim al carrer. Tenim a penesel que tenim i prou: l’espai d’històriaconcreta que ens pertoca i un minúsculterritori per viure-la. Posem-nosdempeus altra vegada i que se sentila veu de tots, solemnement i clara.Cridem qui som i que tothom ho escoltiI, en acabat, que cadascú es vesteixicom bonament li plagui, i via fora,que tot està per fer i tot és possible.

SOLSTICI

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,a poc a poc i amb molta confiança,no pas pels vells topants ni per dreceresgrandiloqüents, sinó pel discretíssimcamí del fer i desfer de cada dia.Reconduïm-la amb dubtes i projectes,i amb turpituds, anhels i defallences,humanament, entre brogit i angoixes,pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,reconduïm la vida amb la certesaque cap esforç no cau en terra eixorca.Dia vindrà que algú beurà a mans plenesl’aigua de llum que brolli de les pedresd’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

MIQUEL MARTÍ I POL, L’àmbit de tots els àmbits.

No demano gran cosa:poder parlar sense estrafer la veu;caminar sense crosses;fer l’amor sense haver de demanar permisos;escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:escriure sense haver d’estrafer la veu;caminar sense pautes;parlar sense haver de demanar permisos;fer l’amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:fer l’amor sense haver d’estrafer la fer;escriure sense crosses;caminar sense haver de demanar permisos;poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa...

MIQUEL MARTÍ I POL, Vint-i-set poemes en tres temps.

Estimada Marta

Des de les hores mortes, talaiot, m’omplo la pell de dibuixos obscens i tu hi ets, Marta, en tots. Minuciós, et ressegueixo sines i malucs, el ventre lleu i el sexe ardent i obscur amb la punta dels dits extasiats. Ets una sola i moltes. Complaent i complaguda alhora, rodolem per un pendent insòlit. Cada gest perfà l'extrema intimitat del joc desmesurat i estricte. Marta, els mots que ens diem sense dir-los no són pas escuma sinó aigua, i el desig és un vast horitzó. Si tanco els ulls te'm fas present i esclaten els colors. L'arbre de llum tan densa dels sentits poblat de nou de fulles i d’ocells.

Ben poca cosa tens (Del llibre Autobiografia)

Ben poca cosa tens: La taula i uns quants llibres, l'enyor d'ella, que és lluny i tampoc no l'oblides, i aquest silenci, dens de paraules no dites. Si ara escrius, a recer de tanta melangia, et perdràs pels camins d'una tristor benigna, la veu se't tornarà poruga i malaltissa i a cada mot creuràs que perds un tros de vida. Deixa-ho tot. Al carrer fa una tarda tranquil·la. Camina. Hi ha gent per fer-te companyia. No et refusis a cap dels horitzons que et criden. Quan tornis, tot serà més assenyat i digne. No hauràs oblidat res –no és més lliure qui oblida–, però duràs les mans plenes de llum fresquíssima.

NOVA ORACIÓ DEL PARENOSTRE

Pare nostre que esteu en el cel,sia augmentat sovint el nostre sou,vingui a nosaltres la jornada de set hores,faci’s un xic la nostra voluntataixí com la d’aquells que sempre manen.

El nostre pa de cada diadoneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,perdoneu el nostres pecatsaixí com nosaltres perdonemels dels nostres encarregatsi no ens deixeu caure a les mans del director,ans advertiu-nos si s’apropa.

amén.