I S A A C A . A R A G U À S 2 0 1 5

Moviments Cinematogràfics

LES VANGUARDES CINEMATOGRÀFIQUES

Els nous moviments s'inicien amb una ruptura i evolucionen a través de

l'expressió funcional. Però cap avantguarda mor, i els seus ensenyaments i

provocacions acaben siguent incorporades.

És el cas de Cinema vérité, coincident amb els postulats del neorealisme,

rescatat pels cineastes avantguardes i reivindicar pels directors de

moviment Dogma 95.

LES VANGUARDES CINEMATOGRÀFIQUES

Un cas també de renovació general en l industria en les Vantguardes va ser

el free cinema, nouvelle vague, cinema novo, junge deutsche i nou cinema

espanyol.

EXPRESSIONISME ALEMANY

A principis del segle XX una tendència antinaturalista arrenca amb força en

el panorama alemany: és l'expressionisme; un moviment que tenint com a

precedents a Goya i Munch, intenta expressar la seva visió de manera

subjectiva.

EXPRESSIONISME ALEMANY

L'expressionisme entra al cinema amb obres com: El Gabinet del Doctor

Caligari- 1919, Nosferatu-1922 i Metropolis-1926. Aquest corrent va ser el

més influent en el final de la primera guerra mundial.

EXPRESSIONISME ALEMANY

La Universum Film Aktiengesellschaft, formada el 1917 amb la finalitat de

relitzar pel·lícules característiques de la cultura alemanya i films per a

l'educació nacional.

Els fins propagandistes s'hi van sumar els comercials. 

EXPRESSIONISME ALEMANY

Té com a principal característicac consistir en l'intent de representació

oposada al naturalisme i l’observació dels fets i successos externs, fent

èmfasi en el que és subjectiu. 

EXPRESSIONISME ALEMANY

Nosferatu: el seu autor fou F.W Murnau. A la ciutat de Wisborg viuen feliços,

el jove Hutler i la seva dona Ellen que acaba amb una pesta provocada pels

vampirs. La obra forma part del cinema mut.

EXPRESSIONISME ALEMANY

Metropolis: l’any 2000, a la ciutat de Metropolis la societat estaba dividida

en dues classes: els que tenen el poder, que controlen mitjans de

comunicació i els treballadors, que viuen en condicions infrahumanes. El

seu autor va ser Fritz Lang.

NEOREALISME ITALIÀ

Va ser un moviment cinematogràfic sorgit un cop finalitzada la Segona

Guerra Mundial. Es va inicicar en un grup de crítica de la revista Cinema

com per exemple Michelangelo, Antonioni, Luchino, Visconti, Puccini,

Giusseppe de Santis i Pietro Ingrao. Acaba en el final de la postguerra.

NEOREALISME ITALIÀ

Principis teòrics: No té cap contingut polític intrínsec, cosa que afecta la

intención de oferir una imatge objetiva de la realista. Hi ha un fort pes en el

moviment feixista del país. Es barreja el cristianisme amb el marxisme

humanista.

NEOREALISME ITALIÀ

Alguns dels autors més destacats van ser: Rossellini- Roma città aperta,

Vittorio de Sica- Ladri di biciclette i Federico Fellini- La Strada.

NEOREALISME ITALIÀ

Eviten trames i històries d’un cinema més accesible i clàssic en favor de

plantejaments més durs en què es vegi reflectida la dura realitat dels

protagonistes.

Opta per una estètica documental.

NEOREALISME ITALIÀ

Utilitzen localitzacions reals.

Actors no professionals per als papers principals.

Llenguatge coloquial.

Deixen de banda l’artifici, rodatge o il·luminació en favor d’un estil més

lliure.

NOUVELLE VAGUE FRANCESA

És una etiqueta inventada l’any 1958 per François Giroud a la revista

Express per descriure un grup de joves cineastes que debuten

brillantement, al marge dels corrents tradicionals de la professió.

NOUVELLE VAGUE FRANCESA

Gràcies a las càmeres lleugeres de 8mm i 16mm i a les noves emulsions

més sensibles, va ser posible rodar sense il·luminació artificial, sense

necesitat de muntar grans escenografies. Alexandre Astruc proclama el

càmera-stylo. És el cinema d’autor.

NOUVELLE VAGUE FRANCESA

Posseir un bagatge cultural cinematogràfic important. Forjar el seu estil a

través de la crítica en la revista Cahiers du Cinéma. Defensar el cinema

nord-americà d’Hawks,Ford,Hitchcock, etc; i el cinema realista i visual de

Renoir, Bresson, Tati, etc.

NOUVELLE VAGUE FRANCESA

La preparació teòrica i el desig de renovar el cinema els va impulsar a

redescobrir la mirada de la càmera i el poder creador del muntatge.

En les seves pel·lícules tracten la condició humana desoladorament aïllada

en el marc de la societat burgesa de la postguerra.Per a ells el cinema ha

estat una espècie d’autoconeixement personal.

NOUVELLE VAGUE FRANCESA

Es roden en exteriors i interiors naturals, amb “càmera a l’espatlla”. Aporten

un nou ús de la fotografia, que es serveix en interiors d’una il·luminació

indirecta.

És un cinema realista que tracta sobre temes morals.