Post on 19-Jun-2015
2.
3.
4.
5.
6. El seu pare morir quan ell tenia 4 anys. 7. T dos germans, Elisabeth i Joseph, que morir de jove. 8. La famlia es trasllada a la ciutat de Naumburg 9. Als 12 anys comena el mal de cap i dulls que lacompanyara tota la vida.
10.
11. Augmenta la seva afecci a la msica i ell mateix composa.
12.
13. Abandona la Teologia al cap duna any amb gran disgust de la seva mare. 14. Pertany a lAssociaci juvenilFranconia 15.
16. Coneix casualment la filosofia de Schopenhauer i es converteix en schopenhauari 17.
18. Dna les seves primeres conferncies. 19. Destaca ja com a filleg enlluernant al seu professor Ritzschl. 20. Segurament contrau la malaltia de la sfilis durant aquest perode universitari.
21.
22. Tots dos sn seguidors de Schopenhauer. 23. Nietzsche es converteix ara enwagneri. 24. Tamb fa amistat amb Cosima Wagner. 25.
26. Es nacionalitza sus. 27.
28. Malalt de disenteria i diftria. 29. Visita vries vegades els Wagner a Tribschen 30. Treballa en la seva primera gran obra.
31.
32. T bona acollida entre els wagnerians. 33. T una gran desaprovaci entre la comunitat filolgica. 34. Comena el duel amb diversos autors i el seu prestigi com a filleg decau. 35. EscriuSobre veritat i mentida en sentit extramoral , que no es publicar fins el 1903, quan ja havia mort. 36.
37. Publica, sota la influncia de Wagner, lesConsideracions intempestives . 38.
39. Acudeix a les representacions wagnerianes a Bayreuth i comena a ser molt crtic amb Wagner. 40. El 1878 es produeix la separaci definitiva.
41.
42. El 1879, 10 anys desprs darribar-hi, abandona la ctedra de Basilea i obt una pensi de per vida. 43. Comena el pelegrinatge per millorar la salut.
44.
45. Anir de tant en tant a Naumburg a veure la seva mare i la germana, per evitar quedar-shi gaire temps.
46.
47.
48. Nietzsche posa msica a un poema della l' Oraci a la vida .Veure el text. 49. PublicaLa gaia cincia , on apareix el pensament de Du ha mort.
50.
51. Apareixen els grans temes de la filosofia nietzschiana:
53. El nihilisme 54. La voluntat de poder 55. La transvaloraci de tots els valors 56.
57. Nietzsche no anir a les noces i tendr una opini negativa de Bernhard Frster. 58. Elisabeth i Bernhard marxen a Paraguai a fundar una comunitat ria. 59.
60. 1887:La genealogia de la moral, un escrit polmic. 61. 1888:Crepuscle dels dols, o com es filosofa amb el martell . 62. 1888:LAnticrist. Maledicci contra el cristianisme. 63. 1888:Ecce homo. Com sarriba a ser el que se s . 64.
65. Diagnstic: parlisi progressiva. Derivada de la sfilis. 66. Passa per manicomis fins que sen fan crrec la mare i la germana (que havia quedat vdua pel sucidi del marit). 67.
68. Elisabeth es fa crrec de les obres i els manuscrits. 69. 1897: mor la mare. 70. Elisabeth mostra el malalt com una atracci a amics i famosos. 71.
72. La germana i Peter Gast preparen edicions dobres amb el nom de Nietzsche, sobretot,Voluntat de poder , que no es pot considerar autntica. 73. El nom de Nietzsche esdev fams i cau en lrbita dels nazis. Arxiu Nietzsche
74.
75.
76.
77. En ella, Nietzsche intenta posar les bases per una revitalitzaci cultural de lAlemanya de la seva poca. 78. Aix es realitzar, tal i com havia dit Schopenhauer, a travs de la msica, i ms concretament, a travs de lobra dart total que Wagner construiria. 79. Les peres de Wagner eren lnic model actual que podia recuperar les forces de la tragdia clssica. Per qu? 80.
81. Apollo era el du de la bellesa, de la claredat, de la ra, i Dions era el du grec dall lleig, de la foscor, dall irracional, del somni i de lembriaguesa. 82. A la tragdia clssica (Esquil i Sfocles) lelement dionisac hi era present, no havia estat desterrat. El model dhome eralhome trgic , el que accepta que la vida est formada tamb per coses trgiques, irracionals. 83. Amb Scrates, simposa la ra per damunt de tot: la lgica, el raonament sn els objectius de la vida i del pensament. Apollo triomfa, sinstaura lhome racional, el model dhome s el filsof, lsser hum no s ms que unanimal racional , oblidant lanimalitat per destacar la racionalitat.
84.
85. Nietzsche dir que el cristianisme no s ms que platonisme per al poble. Per tant, cal potenciar Dions i deixar dimposar Apollo. 86. La histria de la filosofia no ha estat ms que dos mil anys derrors. La filosofia, la moral i la religi sequivocaren a partir de Scrates. 87. A partir daquesta primera obra nietzschiana la resta de publicacions sn atacs ms o menys ferotges a tota la filosofia, que sha encarnat en una moral i una religi que han dominat la cultura europea des dels inicis grecs fins al mateix segle XIX, on es situa Nietzsche.
88.
89. Cristianisme i platonisme sn els dos culpables d'aquesta desvaloritzaci de la vida, ambds han inventat la separaci dels dos mns, el terrenal o sensible i el supraterrenal o intelligible. Han creat aquest i han anullat el sensible. Han inventat la moral des de la perspectiva del ramat per dominar als homes poderosos.
90.
91. Per trencar amb aquest nihilisme, Nietzsche anuncia queDu ha mort( La gaia cinciaiAix parl Zaratustra) . Amb aix nega l'existncia del mn suprasensible, el que va inventar Plat i el cristianisme va adoptar. 92. Noms existeix un mn, aquest, el de la vida. Si no hi ha Du, s l'home el que ha de crear els nous valors, les noves taules ( Aix parl Zaratustra ).
93.
94. Aquest nou home s el nucli del devenir; s l' ultrahome , bermensch, lhome superior, lhome de nous valors, l'home que ve desprs de l'home actual, que s l'ltim home. 95. L'ultrahome se situa ms enll del b i del mal; b i mal, aquestes sn categories que pertanyen ala forma de valorar del ramat. Nietzsche fa una genealogia de la moral i mostra com l'origen d'aquestes paraules en sentit moral se situen en el poble judeocristi.
96.
97. L'home nihilista era el que preferia voler el no res abans de no voler. Lultrahome practica un nihilisme actiu que accepta labsncia de Du i crear nous valors. 98. No sha de confondre voluntat de poder amb voler el poder, no es tracta de governar als altres, es tracta de voler la prpia vida.
99.
100.
101. Nietzsche li diu transvaloraci de tots els valors: situar-se ms enll del b i del mal. 102. El nou home que crear aquest valors no valorar primer com a dolents als altres i desprs es considerar a ell com a bo, sin quevalorar en funci d'all que afavoreixi la vida , no all que la negui ( Genealogia de la moral) .
103.
104. L'ultrahome s l'home que sap de l'etern retorn, Zaratustra s el missatger de l'etern retorn. Aquest consisteix en la negaci del temps en sentit lineal, el sentit del cristianisme, i en l'afirmaci que el temps s circular, cosa que ja canvia el mateix concepte de temps, perqu tot el que pugui succeir ha d'haver succet ja alguna vegada. 105. AAix parl Zaratustradiu Nietzsche que des de lara s'estn un cam etern cap enrera i un cam etern cap endavant. Aquest dos camins xoquen a l'ara, un portal que es diu instant . Tot torna a ocrrer, l'etern retorn de lo igual. ( Zaratustra, III, 146) 106. Com a doctrina tica es formula en forma de pregunta: voldries que el que et succeeix torns a succeir una altra vegada? Una resposta afirmativa, valora la vida per damunt de tot. Una resposta negativa, menysprea la vida.
107.
108. El llibre s un atac a la teoria del coneixement clssica, la que varen proposar Aristtil, Toms dAquino o Kant. 109. Nietzsche destaca que el llenguatge lhem creat per donar valor a unes coses (lsser de Parmnides o dAristtil) i condemnar-ne unes altres (lesdevenir dHerclit). I ara, tant la filosofia com la cincia obliden que aquest llenguatge fou inventat i creuen que les paraules responen a coses. 110.
111. De veritat no nhi una, nica, estable i immbil, com havia dit Plat, i el cristianisme havia acceptat convertint-la en Du. 112. Tot depn de la perspectiva que sadopti. I la perspectiva adoptada depn en cada cas de lavoluntat de poder,que s el motor de la vida. 113.
114. Heidegger 115. Jaspers 116. Existencialisme: Sartre, Camus 117. Escola de Frankfurt 118. Foucault, Derrida, Deleuze
119. Pio Baroja 120. Unamuno 121. Ortega y Gasset (raciovitalisme) 122. Etc.